Autor Articles i estudis
23 agost 2018 a 18:00

Buïgas i l’oblidada “font màgica” de l’Hospitalet

0 Flares 0 Flares ×
Font Magica Buïgas LH// foto: http://provenzana.blogspot.com

Font Magica Buïgas LH// foto: http://provenzana.blogspot.com

Una de les més conegudes i populars atraccions per als visitants de Barcelona és el fascinant espectacle de llums i colors de les Fonts de Montjuïc. Construïdes per l’arquitecte i enginyer Carles Buïgas com a gran atracció per a la Fira Universal de 1929, l’hipnòtic xou de luminotècnia, aigua i música que aquella magnífica font executa amb raigs que s’eleven fins als 40 metres, ha estat des de llavors un dels més potents atractius de la capital catalana. No obstant això, veient aquesta imatge icònica de Barcelona i el que arriba a transmetre (encara me’n recordo de tenir la pell de gallina quan la veia funcionar durant les Olimpíades del 92), és gairebé obligatori despertar una sana enveja i pensar que qualsevol voldria tenir un monument com aquest al seu poble o ciutat. El més graciós és que, al meu, a l’Hospitalet de Llobregat, el tenim i, per més inri, construït pel mateix Buïgas. ¿El problema? Que no la coneix ni Déu. Acompanyeu-me un minut i us la presento.

Circulant per la Carretera de Santa Eulàlia (oficialment carrer, però és conegut de forma popular com “carretera”) i a tocar del pas subterrani que salva les vies del tren, destaca l’església parroquial de Santa Eulàlia de Provençana. Aquesta monumental església neoromànica de dues torres construïda a mitjan segle XX a costa de carregar-se l’absis de l’ermita homònima del segle XI que encara manté darrere -es veu que la ximpleria imperant no permetia moure-la tres metres en el moment del disseny- disposa d’una plaça pública davant de la seva escalinata. Doncs bé, en aquest espai on lluir-se a les fotos de les bodes i comunions sempre que no plogui, hi ha una font la qual, per veure-la encesa, has d’haver demanat una instància anteriorment. Una font que, si bé avui no crida l’atenció per a res, va ser construïda a imatge i semblança de la seva germana gran de Montjuïc per Carles Buïgas el 1969.

La font, formada per un estany principal de 15 metres de diàmetre, disposa en el seu centre d’un got de 5 metres de diàmetre i elevat una mica més d’un metre, on s’ubiquen els dolls principals. Conjunt que, envoltat -dins el got principal- per 6 jocs de sortidors secundaris, permetia 63 combinacions de diferents formes de l’aigua, que es complementaven amb les 24 combinacions de diferents llums de colors que feien d’aquesta Font Màgica de l’Hospitalet la segona font més important d’aquest estil a Catalunya després de la de Montjuïc. Però… com va arribar a construir-se una font de semblant bellesa en un lloc tan propici a l’art (noteu la ironia, veure El castell de Santa Eulàlia, la història d’amor d’un barri de l’Hospitalet) com l’Hospitalet?

Durant el Nadal de l’any 1964, el local de l’Agrupació d’Amics de la Música de la ciutat va acollir una exposició en la qual es mostrava l’extensa obra de Carles Buïgas. En aquest context, el dia 8 de gener de 1965, Buïgas va donar una conferència a la sala de plens de l’Ajuntament on va exposar els seus treballs i projectes que tenia en ment. Això va permetre que el consistori, aleshores presidit per l’alcalde franquista Matías de España-Muntadas, entrés en contacte amb el famós enginyer català. Contactes que van fructificar en forma de 2 fonts lluminoses, una sense colors ni formes canviants ubicada a la plaça Mestre Clavé (on encara roman) i una segona, espectacular, amb llums de colors i canvis de forma, que s’instal·laria a la nova plaça que s’estava construint davant de l’església de Santa Eulàlia de Provençana.

Les obres de la “font màgica”, que es portarien a terme durant el primer semestre del 1969 i que estaven pressupostades en 1.778.377 pessetes (que al final van superar els 2 milions, quina casualitat!), van culminar amb la inauguració i posada en marxa durant la primera setmana d’agost d’aquell mateix any. Una inauguració en la qual, si bé va funcionar tot el mecanisme hidràulic de meravella, amb castell de focs artificials i concert a càrrec de la banda municipal inclosos, al final va quedar una mica deslluït. No per res, sinó perquè es va pretendre fer una sardana que abastés tot el perímetre de la font, però resulta que al barri no havien suficients balladors de sardanes. En fi… coses de ser una ciutat “d’acollida”.

La font, que va passar a formar part del paisatge habitual del barri (amb tot el que això comporta), a poc a poc va anar reduint les seves “actuacions” lumíniques i caient poc menys que en l’oblit. El súmmum va arribar el 2010, quan per causa de la sequera, les piques de la font van ser emplenades de terra i sembrades de lliris. La font havia deixat d’existir com a tal. Per sort, el 2012, després d’una remodelació que va canviar els llums per bombetes leds de menys consum i la creació d’un pou que aprofitava l’aigua freàtica per alimentar la font, es va tornar a posar en marxa… encara que modificada i desvirtuada.

Ara, per més que tregui aigua i faci llums -en dates assenyalades, no sigui el cas que ens hi acostumem- bona part dels mecanismes d’impulsió de l’aigua, sobretot els 6 jocs de toveres del vas inferior, han desaparegut, sent reduïts a un raig cadascun i poc més. Això ha convertit el magnífic espectacle de llum, aigua i color ideat pel genial Carles Buïgas per a L’Hospitalet en una mera ombra del que va ser. Es pot adduir que la despesa d’aigua i d’electricitat era elevat, però les tècniques d’estalvi actuals permeten fer sostenible una obra d’art d’aquestes característiques sense fer minvar la meravellosa bellesa que, un dia, va imaginar Buïgas per delectar els sentits de la soferta població de la segona ciutat de Catalunya.

Vist està que els responsables consistorials consideren que no la mereixem i per això no està ni tan sols catalogada.

Definitivament, hem d’haver estat dolents.

-Ireneu Castillo-
@ireneuc

Switch to mobile version
0 Flares Twitter 0 Facebook 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×