Autor Articles i estudis
21 desembre 2018 a 18:00

Arbres de Nadal: aquests veritables reus nadalencs

0 Flares 0 Flares ×
arbre nadal// Foto: @ireneuc

arbre nadal// Foto: @ireneuc

Als que ens confessem amants dels arbres (veure Hyperion, l’ésser viu més alt del planeta), aquests dies ens fa especial tristesa pel maltractament a què se sotmet a aquests mateixos éssers vius, tot i ser uns dies en què el arbre és un dels protagonistes més importants. Les places dels pobles i ciutats dels països cristians (i alguns de no cristians) s’omplen d’imponents arbres talats amb l’única finalitat de posar-los 4 llums i unes quantes boles durant una quinzena de dies. Arbres d’altures impressionants que han necessitat decennis per créixer -quan no segles- són massacrats per “fer bonic” durant aquestes mercantilistes festes nadalenques. Com deia algú… “d’on no n’hi ha, no en raja”.

Personalment, cada vegada que veig un arbre en una casa, no puc per menys que apiadar-me d’ell, ja que el veig com el reu innocent que està sent penjat i està donant els seus últims espasmes. I no és per menys quan saps quina serà la fi d’aquests arbres.

No fa molts anys es venien directament sense arrels clavats a un disc de fusta, però, la pressió social va començar a denunciar que d’aquesta forma no es donava l’oportunitat de replantar-lo i que era una crueltat. A poc a poc es va imposar el vendre l’arbre amb terra i amb arrels per poder-los tornar a plantar, fins al punt d’abandonar-se l’arbre sense arrels. D’aquesta manera, a Barcelona, fins i tot es van fer campanyes institucionals per replantar-ne als vessants de Collserola, però van resultar un autèntic fracàs, ja que menys d’un 1% dels arbres (pícees i avets sobretot) aconseguien arrelar. Curiós … oi? Doncs té la seva raó de ser.

El mercat, si no pot fer passar a la gent pel tub, s’adapta a les demandes del públic -això és un axioma. En aquest cas, es demana que els arbres tinguin arrels perquè el que vulgui els pugui plantar i, per tant, els cultivadors ho fan per no perdre quota de venda. No obstant això la biologia d’una planta no admet qualsevol manipulació i si a això hi afegim la tan ben coneguda “comoditat” de la gent, ja tenim la resta.

Un arbre d’uns dos metres, amb la densitat de copa que normalment es demana per poder penjar les “horteres” garlandes del “Tot a 100″, i si es vol tenir una certa probabilitat d’arrelament (estaríem parlant d’un 30-40%, tampoc cap barbaritat), el seu volum d’arrel no hauria de baixar dels 50-70 litres (veure l’arbre del Pastor: modèstia per dalt, rècord mundial per sota). ¿Vostè s’imagina carregant un avet de 100 kg per la seva escala? El nen tindria un cop el caprici a la seva vida, però no més! Lògicament, als productors el que els interessa és vendre, no que durin, ja que el fet que visquin implica que hi hagi moltes possibilitats de que l’any que ve no comprin un altre. I aquí hi ha el quid de la qüestió.

D’una banda la pressió social perquè tinguin arrel, de l’altra la necessitat de vendre un producte anualment, i s’ha arribat a un mitjana: la societat, urbana sobretot, ignorant de les coses del camp (veure Un carretó, un carxofera i un anunci d’espàrrecs desconcertant) accepten perfectament el fet que una pícea de 2 metres estigui ficada en un test de 8 litres ja que tenen la “possibilitat” suposada de replantar-lo -és ecològic per tant- i els viveristes aconsegueixen un producte perible i fàcilment transportable pels clients. El producte està venut.

Per desgràcia, quan a algú se li ocorre intentar indultar algun d’aquests “reus”, es destapa tot el pastís. La majoria de les vegades les arrels es redueixen a una soca amb quatre indicis de bifurcació falcat amb un parell de trossos de maó i emplenat amb sorra per donar més pes al conjunt. Resulta impossible que arreli res així. Les despeses d’explotació (interessa que el producte surti del camp ràpidament) impedeixen que els arbres siguin tractats amb la mínima delicadesa, i es dóna tota la prioritat a que l’arbre tingui un pa de terra en un test o en una xarxa ja que és el que vendrà l’arbre.

Resulta fàcil comprendre perquè en 15 dies aquests arbres es queden pelats i deixen els salons perduts d’acícules, ja que no tenen cap arrel que absorbeixi l’aigua que li tirem a les arrels i l’únic que tiren és de les seves reserves. Aquest aigua només està pensada per donar equilibri. El client, content i enganyat, i el productor amb els calers a la butxaca. Fa riure, però és així.

En conclusió, compri un arbre de plàstic, que encara que sembli mentida és més ecològic i més sostenible que els arbres de veritat, que per a la corbata, la bufanda i la colònia de tots els anys no necessita carregar-se’n cap. El planeta l’hi agrairà i la seva butxaca, més.

O feu-vos un amb un bonsai! Com jo!
@ireneuc

Switch to mobile version
0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×