Obituari 01.06.2019

Nom Cognom1 Cognom2 Edat: Data  Hora  Lloc cerimònia
Rosario García Palomo 86 any 01/06/2019 09:30 Temple Cementiri
Juan Sucías Francés 68 any 01/06/2019 10:30 Temple Cementiri
Carmen López Fernández 78 any 01/06/2019 11:30 Temple Cementiri
Diego Corral Colmenero 42 any 01/06/2019 12:00 Sala cerimònies Tanatori de Terrassa
Pilar Jordà Ferré 83 any 01/06/2019 16:00 Temple Cementiri
Cinema català 2019.05.31 Dilili// Cartell

“10 dies sense la mama” i “Dilili a París”

S’estrenen en català avui divendres

Cinema català 2019.05.31 Dilili// Cartell
Cinema català 2019.05.31 Dilili// Cartell
El film d’animació Dilili a París i la comèdia italiana 10 dies sense la mama s’estrenen aquest divendres a les sales de cinema en versió catalana amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura.
Dilili a París
Michel Ocelot, autor entre d’altres films del llargmetratge Kirikú i la bruixa, dirigeix aquest film d’animació ambientat en el París de la Belle Époque. Guanyadora del César 2019 a la millor pel·lícula d’animació.
La Dilili, una nena de Nova Caledònia arriba a París en plena onada de segrestos de nenes. Acompanyada del seu amic Orel, el repartidor, investigarà les misterioses desaparicions. En la seva recerca trobarà personatges com els pintors Picasso, Toulouse-Lautrec, Monet i Renoir; els escultors Rodin, Camille Claudel i Modigliani; compositors com Claude Debussy; escriptors com Marcel Proust; científics com Marie Curie i Louis Pasteur, i l’enginyer Gustave Eiffel entre d’altres.
El film, distribuït per Aventura Audiovisual es podrà veure a:
Cinemes Amposta (Amposta)
Boliche Cinemes (Barcelona)
Cinemes Girona (Barcelona)
Cines Verdi (Barcelona)
Teatre Cinema Armengol (Bellpuig)
Cinemes Metropol (Castelldefels)
Cinemes Albèniz Centre (Girona)
Cine Alhambra (La Garriga)
Cinemes Guiu (La Seu d’Urgell)
Screenbox Funatic (Lleida)
Cinemes Arinco (Palamós)
L’Amistat (Premià de Mar)
Cinemes Sant Cugat (Sant Cugat del Vallès)
CineBaix (Sant Feliu de Llobregat)
Cinemes Majèstic (Tàrrega)
10 dies sense la mama
Alfa Pictures distribueix aquest film dirigit per Alessandro Genovesi i interpretat per Fabio De Luigi, Valentina Lodovini, Angelica Elli, Bianca Usai, Matteo Castellucci, Diana Del Bufalo, Niccolò Senni, i Antonio Catania.
En Carlo i la Giulia estan casats i són pares de tres fills. Carlo és un pare absent, que està completament immers en la seva feina. En canvi, la Giulia dedica el cent per cent del seu temps a la seva família Quan decideix marxar de vacances a Cuba amb la seva germana en Carlo s’haurà de fer càrrec de la canalla. En serà capaç?
La pel·lícula es projecta doblada i en versió original subtitulada en català (VOSC) a:
Cinemes Girona (Barcelona) VD i VOSC
CAT Cines Figueres ACEC (Figueres) VD i VOSC
Cinemes Albèniz Centre (Girona) VD
JCA Cinemes Lleida – Alpicat (Lleida) VD
Centre Cultural de Mollerussa (Mollerussa) VD
Cines Olot (Olot) VD i VOSC
Cinemes Arinco (Palamós) VD
Cinemes Sant Cugat (Sant Cugat del Vallès) VD
CineBaix (Sant Feliu de Llobregat) VD i VOSC
JCA Cinemes Tarragona – Valls (Valls) VD
Catalan Arts Music// Foto: ICEC

Catalan Arts present al Midem de Cannes

Enguany celebrarà la seva 53a edició del 4 al 7 de juny

Catalan Arts Music// Foto: ICEC
Catalan Arts Music// Foto: ICEC
Catalunya comptarà, una edició més, amb un estand institucional al mercat internacional Midem de Cannes (França) organitzat  per l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) sota la seva marca d’internacionalització Catalan Arts, en el qual seran presents 13 empreses del sector de la indústria musical catalana.
Creat l’any 1967, el Midem és considerada la trobada dels agents de l’ecosistema de la música més important a nivell internacional. Enguany celebrarà la seva 53a edició del 4 al 7 de juny i acollirà artistes, segells discogràfics, mànagers, editors, distribuïdors, serveis de streaming, societats gestores de drets, agències de booking, promotors, marques, agències de comunicació, empreses de noves tecnologies i startups. A banda de l’activitat a la zona d’estands situada al Palais des Festival, on els professionals podran fer networking, també hi haurà showcases de formacions musicals vingudes d’arreu del món, conferències, debats i altres activitats professionals durant tot el dia.
L’estand català al Midem (P3.B7) és un espai de treball obert als professionals del sector de Catalunya, on podran dur a terme reunions, presentar els seus projectes i les seves innovacions, i posar-se en contacte amb nous socis internacionals potencials. Hi participaran representants de les entitats catalanes següents: AcqusticBMATDiscmediDistribucions Musicals 09Ediciones Musicales Clipper’sHans Kusters MusicLa Cupula MusicMeta Network, Music List, Nacar Management, SonoSuiteTeddysoundUnison, a més de l’Institut Català de les Empreses Culturals – Catalan Arts.
Com cada any, el Midem també celebrarà el concurs de startups Midemlab. La startup catalana Music List ha sigut seleccionada com a una de les finalistes de l’edició d’enguany, a la secció “Marketing & data/analytics” i presentarà la seva proposta el dimecres 5 de juny, a les 14.30 hores. L’objectiu de Music List és agregar continguts a diversos serveis de streaming musical. El servei d’aquesta startup inclou l’anàlisi d’hàbits i de tendències musicals per a crear llistes temàtiques, les quals s’actualitzen periòdicament. D’altra banda, les altres seccions del Midemlab són: “Music creation & education”, “Music discovery and distribution” i “Experiential Technologies”. El nom del guanyador de la competició s’anunciarà el mateix dimecres, 5 de juny, a les 17 hores. El jurat de la competició està format per 21 experts del sector.
Enguany, el programa de mercats amb potencial del Midem, el “High Potential Markets Programme”, tindrà dos focus de territori: l’“African Forum” i el “Latin American Forum”. Maleek Berry, artista nigerià i fundador del segell discogràfic Berry’s Room, serà l’ambaixador del primer. En el segon cas, es presentarà una xerrada amb el cantant de Madrid C. Tangana i una altra amb Jorge Mejia, president de Sony/ATV Music Publishing Latin America and US Latin. A més, també hi haurà els Country Focuses, els quals es dedicaran entre d’altres a Alemanya i Regne Unit.
A banda d’aquest focus i dels dos fòrums esmentats, també se celebraran un gran nombre de conferències i taules rodones. Entre elles, la presentació que realitzarà Sylvia Rhone, directora general de la companyia discogràfica nord-americana Epic Records, la qual ha treballat amb artistes com ABBA, Drake, Glenn Miller, Michael Jackson, Pearl Jam i Shakira; i Troy Carter, mànager, entre d’altres, de la cantant Lady Gaga i fundador i director de l’empresa Atom Factory, una productora molt important dels Estats Units.
Finalment, enguany se celebrarà la cinquena edició del Midem Artist Accelerator, un programa d’acompanyament 360º creat pel Midem i pensat per a artistes en desenvolupament i amb un objectiu de professionalització. El programa inclou sessions de showcases davant un públic professional internacional, en els quals es presentaran onze artistes seleccionats d’arreu del món i de gèneres musicals molt diversos. Les noves promeses d’aquesta edició vindran de Colòmbia, Dinamarca, Bèlgica, Japó, el Regne Unit, Puerto Rico, Sud-àfrica, Palestina i Kenya i es podran veure durant les tres nits del Midem by Night.
Jordi Franch UManresa//Foto: FUB

Suspenent en productivitat

Jordi Franch UManresa//Foto: FUB
Jordi Franch UManresa//Foto: FUB

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya ha presentat aquesta setmana l’estudi Model productiu i productivitat a Catalunya. La productivitat és l’eficiència dels factors de producció (recursos naturals, mà d’obra, capital i funció empresarial) i cal considerar-la una variable clau per explicar el creixement econòmic a mitjà i llarg termini.

Sense productivitat no hi ha futur i una societat improductiva esdevé irremeiablement pobre i miserable. A curt termini, en el debat polític, sol quedar eclipsada per altres temes més populars, malgrat que l’estat de l’economia sempre pot fer descavalcar aspiracions presidencials (recordin el «It’s the economy, stupid» que va enfonsar la candidatura de George H.W. Bush davant de la d’un desconegut Bill Clinton l’any 1992 als EUA).

Els resultats presentats per l’estudi són dolents i les dades, en general, negatives. Tot i la bonança aparent, la renda personal s’estanca. L’economia catalana és incapaç de reduir el diferencial productiu amb la resta d’economies desenvolupades, creixent només 0,3 punts anuals entre l’any 2000 i el 2017. En termes de PIB per càpita, Catalunya presenta una de les pitjors evolucions (una caiguda acumulada del 11,6% fins al 2013), només per davant de Grècia i Xipre. A la majoria de països, els nivells de PIB per càpita ja es trobaven en recuperació des de l’any 2010. Com a conseqüència, Catalunya perd benestar relatiu respecte la resta de països. Si ho volem quantificar, el PIB per càpita de Catalunya ha passat de representar el 77,2% del d’Estats Units l’any 2000 a ser el 71,2% l’any 2016. En el mateix període, del 99% de la zona euro s’ha passat al 95,2% i de ser el 14,3% superior a la UE-28 a només ser-ho el 4,1%.

En termes de la productivitat del capital, Catalunya se situa en el grup d’economies de productivitat molt baixa. Concretament, entre l’any 2000 i el 2016, l’increment de l’activitat econòmica ha anat acompanyat d’una reducció de la productivitat del capital del -0,84%. Com a resultat, Catalunya manté un nivell de productivitat del capital un 16,5% per sota de la mitjana, a la vegada que és el 27,6% inferior a la productivitat del capital d’Estats Units, el 9,2% inferior al de la UE-28 i el 6,2% inferior al de la zona euro. Només en comparació amb Espanya es manté el 9,5% per sobre. I per acabar de reblar el clau en el mateix sentit negatiu, hi ha l’anomenada productivitat total dels factors (PTF), un calaix de sastre que agrupa les nombroses variables no integrades prèviament dins del treball i el capital. Per exemple, les millores tecnològiques i l’eficiència organitzativa. Doncs també aquí els resultats són decebedors. L’any 2016 Catalunya manté un nivell de PTF que és el 25,5% inferior al d’Estats Units, el 4,3% inferior al de la UE-28 i el 10,3% inferior al de la zona euro, mentre que es manté el 7,8% per sobre del d’Espanya.

S’observa també que les empreses petites i les de recent creació són menys productives que les grans i les més antigues. Per tant, la iniciativa emprenedora no es concreta en negocis productius, sinó en microempreses fràgils i poc rendibles. Qui presenta els millors resultats en productivitat és la indústria, mentre que l’energia i els serveis mantenen nivells molt inferiors als de la mitjana. I un dels motius que ho explica és l’existència d’un cert grau de competència empresarial, en el sector industrial, així com la manca de competència i l’existència de forts monopolis, en els sectors de l’energia i els serveis. L’elevat preu de l’energia pagat per les famílies i les pimes (24,8€ i 29,6€ els 100 kWh respectivament) també s’ha d’entendre en clau monopolística. Quan no hi ha competència, no només se’n ressenteix la productivitat. També ho fa la butxaca dels consumidors i el compte de resultats de les pimes.

Finalment, l’estudi proposa algunes recomanacions per millorar. Donada la importància de la productivitat en tota economia pròspera i dinàmica i la deficiència dels resultats obtinguts, caldria fer-ne una reflexió profunda i més pausada. Perquè el model de creixement català, molt basat en la utilització extensiva del treball i del capital, presenta seriosos rendiments decreixents i colls d’ampolla notables que l’impedeixen progressar, com a mínim, tant com ho fan els restants països europeus. Potser, com diu Jaume Llopis, professor de IESE Business School, la culpa és dels dirigents que perden el temps amb reunions improductives, dinars opípars i trucades inútils. Segur que molt hi tindrà a veure el defectuós sistema institucional de Catalunya (i Espanya). I anotem també, breument i entre altres, la necessitat d’invertir en infraestructures de transport per millorar la mobilitat de persones i mercaderies (C-55, Renfe-Rodalies, corredor mediterrani…), l’increment de l’estabilitat laboral de gran nombre de treballadors temporals en situació precària, la millora de la salut i la seguretat laboral, la importància estratègica de l’educació i d’una recerca i desenvolupament amb transferència real a l’empresa i l’àmbit productiu, la necessitat d’una reforma energètica que millori l’eficiència i redueixi costos, i el foment de clústers industrials i altres models de col·laboració empresarial que permetin superar el nanisme de les nostres empreses.

Jordi Franch és doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.

Presentacio 6ª Setmana dels horaris// Foto: Departament Comunicació

La 6a edició de la Setmana dels Horaris incorporarà novetats

En el desplegament de les mesures del Pacte per a la Reforma Horària

Presentacio 6ª Setmana dels horaris// Foto: Departament Comunicació
Presentacio 6ª Setmana dels horaris// Foto: Departament Comunicació
El director de l’Oficina per a la Reforma Horària del Govern, Alexis Serra, i el promotor de la Reforma Horària, Fabian Mohedano, han presentat, al Col·legi de Periodistes de Catalunya a Barcelona, els actes i aspectes més importants de la 6a edició de la Setmana dels Horaris que es durà a terme la setmana del 3 al 7 de juny i que té per objectiu, un any més, donar a conèixer els avantatges econòmics, ambientals i socials de la reforma horària.
Durant la presentació, el director de l’Oficina per a la Reforma Horària del Govern, Alexis Serra, ha explicat que la principal diferència entre aquesta edició i la passada és que “per primera vegada el Govern ja té una estructura política específica per coordinar i desplegar les polítiques públiques relacionades amb la reforma horària”. El passat mes de gener es va crear l’Oficina per tal d’aplicar les mesures previstes en el Pacte per a la Reforma Horària, signat el 17 de juliol del 2017.
Serra ha afirmat que “ha arribat el moment de concretar algunes mesures” que han de portar a l’horitzó del 2025 previst en el Pacte per a la Reforma Horària. En aquest sentit, ha explicat que un dels trets de sortida de la Setmana serà avui divendres al Palau de la Generalitat quan es constitueixi la Comissió de Seguiment amb l’objectiu de mitjançant un procés de concertació social crear un pla de transició 2020-2021 perquè el Pacte per a la Reforma Horària tingui mesures i resultats concrets”.
Per Serra,  aquesta 6a edició de la Setmana també ve marcada per l’oportunitat de reimpulsar  la Xarxa de Ciutats i Pobles per a la Reforma Horària que s’ha de veure reforçada després de les eleccions municipals, asegurant que es el moment idoni perquè els equips de govern incorporin els usos del temps en els seus cartipassos municipals; també l’aposta del Govern  per aconseguir que Barcelona i Catalunya esdevinguin un pol d’atracció internacional pel que fa l’estudi dels usos del temps a partir de la col.laboració público-social.
Durant la presentació d’aquest migdia, el promotor de la Reforma Horària, Fabian Mohedano, ha explicat que durant els cinc anys en què s’ha treballat per la transformació de l’organització del temps s’ha aconseguit “un dic de contenció sobre l’expansió horària” i ha afegit que “el 2025 mirarem enrere i veurem que hi ha coses que han canviat”.
La Setmana dels Horaris s’emmarca en les accions que impulsa la Iniciativa per a la Reforma Horària i que compta amb el suport institucional i la participació de diversos Departaments de la Generalitat de Catalunya. Destaquen, per exemple la presentació d’un estudi sobre horaris de pràctica esportiva organitzada per la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física; la presentació de bones pràctiques en reforma horària per part de 10 empreses al conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani; o la participació de l’Institut Català de les Dones en la presentació de l’informe “Les dones i la reforma horària”.
Universitat de Barcelona // instagram 2019.05.31

Universitat de Barcelona (@esedesusana)


Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Informa.cat (@informa.cat) el

Segueix-nos a instagram (@informa.cat) i etiqueta les teves fotos amb el hashtag #informacat.

La teva foto podrà ser una de les publicades en els nostres mitjans:

Terrassa informa

Sabadell informa

Rubí informa

Sant Cugat informa

Granollers informa

Manresa informa

Mataró informa

Osona informa

Cerdanyola informa

L’equip de redacció escollirà cada dia una per a la seva publicació

La mort de Condorcet// Foto: Wikimedia Commons

Condorcet, Robespierre i la truita que va delatar un matemàtic fugitiu

La mort de Condorcet// Foto: Wikimedia Commons
La mort de Condorcet// Foto: Wikimedia Commons

Tot i que la lògica indica que la tendència de la humanitat hauria de ser eliminar les diferències entre rics i pobres, la veritat és que aquesta utopia cada dia és més utòpica perquè en comptes de baixar, el nombre de pobres no fa més que pujar. Aquesta situació fa que els rics i poderosos formin una elit cada vegada més exclusiva que copa les parcel·les de poder i els tanca en el seu Olimp particular, donant-se casos tan sorprenents com el de Zapatero ignorant el preu d’un cafè al carrer. Si a això se li uneix un component intel·lectual, ja l’assumpte arriba a la culminació i passa el que li va passar al polític, matemàtic i filòsof francès Nicolas de Condorcet, el qual, fugint de Robespierre i els seus sequaços, va ser capturat per haver demanat una truita per menjar. El convido a seguir llegint-me, perquè li asseguro que té ous la cosa.

A la fi del segle XVIII, França era un autèntic caos. La monarquia borbònica representada per un Lluís XVI en fallida s’aferrava al poder malgrat que els seus súbdits passaven més gana que un cargol en un mirall. Paral·lelament, la burgesia, enriquida gràcies al comerç i a la incipient indústria reclamava el seu espai de poder, però xocava amb l’aristocràcia i el clergat, els quals, exercint els seus privilegis tradicionals, copaven el poder tot i estar pràcticament arruïnats. I, com era d’esperar, tot aquesta escudella barrejada va acabar explotant el 1789 en forma de revolució. La Revolució Francesa, més concretament.

Després de la presa de la Bastilla el 14 de juliol de 1789, una elit social, política i intel·lectual -en part procedent de la mateixa aristocràcia- va veure la possibilitat de donar un tomb a la situació i, donant suport a la revolució, emprendre tot un seguit de millores socials que fessin una societat més justa i equitativa (veure La història del metro o quan la globalització es va tornar necessària). Rebentada l’antiga estructura en què estava dividit el seu parlament (l’Assemblea Nacional), la nova assemblea, escollida per sufragi universal -masculí, és clar- va promulgar la Declaració dels Drets Humans com a llei fonamental a partir de la qual crear una nova societat. Una nova constitució va ser també preceptiva tot i que a no tothom li agradava.

El rei Lluís XVI, que no havia estat deposat, sinó forçat a acceptar el nou ordre social, no era molt amic d’aquestes exquisideses socials, més que res perquè a ningú li agrada que, de la nit al dia, li treguin tot el poder i l’hi donin a quatre pelacanyes -per més que fossin el 80% de la població (veure Mori la llibertat!… i no era una broma). Això va implicar que, si bé per davant feia el paperot democràtic (encara que vetava totes les resolucions que no li interessaven), per darrere s’entretenia a buscar -i trobar- el suport de totes les monarquies absolutistes europees contra el nou ordre francès. No per cap simpatia amb el rei francès, sinó perquè no els tocava la camisa al cos de pensar que l’exemple revolucionari gal arribés als seus països. Amenaça molt real, ja que era un dels objectius dels polítics revolucionaris. No obstant això, l’intent fallit de fugida de Lluís XVI i Maria Antonieta el 21 de juny de 1791, va deixar clar del pal que anava el rei, provocant la seva detenció. L’invent de la monarquia constitucional havia fracassat.

Davant la traïció del rei, l’Assemblea Nacional va abolir la monarquia i va declarar la república, de manera que el futur de Lluís XVI penjava d’un fil. No obstant això, el control de l’assemblea per part dels girondins, burgesos federalistes i a favor d’una monarquia constitucional entre els quals destacava Nicolas de Condorcet -permetia que el monarca romangués amb vida. Una posició que, com pot imaginar, feia les delícies dels radicals jacobins que, liderats per Maximilien de Robespierre, eren centralistes, republicans, favorables a l’execució del rei i amb el suport de les capes més populars de la societat. L’amenaça d’intervenció exterior provoca la radicalització del poble, que veu perillar la revolució, el que porta als diputats a jutjar Lluís XVI i, el 21 de gener de 1793, a fer-li perdre el cap. Literalment.

Les escaramusses bèl·liques dels països amics de l’escapçat rei (Espanya i Àustria sobretot) i el caos intern de la societat francesa, fa que el poble baix més revolucionari -els sans culottes- acabi per fer que la branca més radical dels jacobins domini l’Assemblea. D’aquesta manera, Robespierre i els seus acòlits, per assegurar la puresa de la revolució, instauren un règim terrorífic (La Terreur) en què les guillotines treuen fum de tant eliminar elements contrarevolucionaris. L’únic inconvenient era que tot el que no era favorable a les seves idees, era contrari i, per tant, aspirant a decapitat. I els girondins, en tant que contraris a la pena de mort del rei, eren uns candidats perfectes. Nicolas de Condorcet, complint tots els requisits necessaris (moderat, contrari a la pena capital, a favor del vot femení i ex-president de l’Assemblea), tenint un especial afecte al seu coll, pel qual havien posat preu, decideix fugir.

Així les coses, Condorcet es refugia a París a casa de la vídua de l’escultor Louis-François Vernet durant 9 mesos, on aprofita per escriure el seu llibre més famós. No obstant això, els revolucionaris li estaven trepitjant els talons, de manera que romandre a casa de Madame Vernet la posava en un risc que no estava disposat a permetre. Nicolas de Condorcet, vist el hi havia, el dia 5 d’abril de 1794 escapa vestit de forma esparracada esperant arribar a casa d’uns amics, però no els troba i es passa tot el dia vagant per aquí… fins que li entra gana.

Com la fam li estrenyia, va entrar en una taverna de mala mort del poble de Clamart (a pocs quilòmetres de París), on va demanar per menjar una truita, però no s’esperava la pregunta del hostaler: De quants ous? Cagada pastoret. Acostumat a la vida còmoda de l’alta política i la intel·lectualitat, si alguna cosa ignorava de manera total eren les coses de casa i, sobretot, les coses de cuina de la classe més baixa. I com que la ignorància és atrevida, sense encomanar-se a cap sant, va respondre a l’hostaler: Dotze ous! L’hostaler, sorprès davant la mida bàrbara d’aquella truita per a una sola persona, va procedir al servei. I no va ser l’únic al que va cridar l’atenció.

A la taula del costat, un parell de sans-culottes estaven tan sorpresos com el cambrer, perquè allò no era ni mig normal. Però va ser quan Condorcet va pagar el servei amb una moneda d’or, que els dos homes van veure que aquell esparracat, de pobre tenia poc. I com la caça de l’aristòcrata en fugida estava de moda durant aquells dies, van procedir a la seva detenció. Una detenció que va durar només tres dies, atès que, al tercer, va aparèixer a la seva cel·la mort en estranyes circumstàncies.

Ja s’hagués suïcidat o per haver estat “suïcidat”, la revolució va acabar amb un dels intel·lectuals moderats més valuosos del país pel simple fet de pensar diferent i veure enemics en totes les cantonades. Condorcet, es va descobrir per no saber de quants ous es feia una truita per un, tancat com estava en la seva particular bombolla intel·lectual que alguns van confondre amb un elitista i contrarevolucionari Olimp. Sens dubte, un exemple més del dolent que és la ignorància -en qualsevol de les seves formes- i, sobretot, del dolent que és que la radicalitat -en qualsevol de les seves formes- prengui el comandament perquè, quan l’estupidesa congènita pren el poder, la mateixa societat que l’ha provocat serà la que la pateixi (veure Romania o quan l’austeritat extrema destruir un país).

¿El karma? No ho se, però Robespierre va acabar guillotinat. Pensi vostè el que vulgui.

Ireneu Castillo
@ireneuc

Esclerosi múltiple// Foto: Conselleria Salut

Dues de cada tres persones amb esclerosi múltiple són dones

Avui es el Dia Mundial de l’Esclerosi Múltiple

Esclerosi múltiple// Foto: Conselleria Salut
Esclerosi múltiple// Foto: Conselleria Salut
El Servei Català de la Salut (CatSalut) ha publicat un nou número d’Informes breus que analitza les persones amb esclerosi múltiple a Catalunya i l’evolució entre els anys 2013-2017, coincidint dijous 30 de maig, amb el Dia Mundial de l’Esclerosi Múltuple. S’estima que a Catalunya hi ha unes 11.500 persones diagnosticades d’esclerosi múltiple de les quals un 67,6% són dones. No hi ha diferències en les taxes de prevalença entre homes i dones fins als 20 anys, però entre els 30 i els 70 anys les taxes de prevalença de les dones són el doble que les dels homes. Les dones són, de mitjana, un any més joves que els homes en el moment del diagnòstic.
La taxa de mortalitat de les persones amb esclerosi múltiple durant l’any 2017 va ser d’11,2 per cada 1.000 persones i pel que fa al nivell de renda s’observa com la taxa de prevalença augmenta a mesura que disminueix el nivell de renda i aquesta diferència és més clara en dones que en homes. En aquest sentit, les dones amb renda molt baixa tenen una taxa de prevalença un 80% més alta que les dones amb renda alta.
L’informe també mostra que un 7% de les persones que pateixen esclerosi múltiple són pacients afectats d’altres malalties cròniques amb necessitats complexes d’atenció, mentre que en la població equivalent aquesta proporció és inferior al 2%. La incontinencia urinària és el primer problema de salut tant per als homes (15,2%) com per a les dones (18,0%).
L’estudi del CatSalut també ha analitzat la despesa sanitària i la utilització que fan aquests pacients dels recursos sanitaris. L’any 2017, les persones amb esclerosi múltiple van utilizar més els recursos sanitaris ambulatoris que la població equivalent per edat, sexe i nivell de renda. Així, per exemple, la mitjana anual de visites a l’hospital de dia (1,5 visites) és 7,5 vegades superior a la població equivalent; les visites a consultes externes (5,4%) van ser 3,6 vegades superiors i les d’atenció primària (8,6 visites) un 60% més que la població equivalent.
El nombre de fàrmacs diferents per persona també és un 65% superior en les persones amb esclerosi múltiple que en la població equivalent. I pel que fa a la despesa sanitària, les persones amb esclerosi múltiple tenen una despesa set vegades superior a les que no la tenen. Aquesta despesa és deguda principalment a la farmacèutica (75%), seguida de la despesa generada per les visites a les consultes externes (9,5%) i a l’hospitalització (6,4%).
D’altra banda, i destinat als afectats per esclerosi múltiple, el passat mes de febrer el Departament de Salut, a través de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), va presentar una eina -l’aplicació web SELECCIONEM- per ajudar els afectats per aquesta malaltia a escollir el tractament.
L’esclerosi múltiple
L’esclerosi múltiple (EM) és una malaltia neurodegenerativa i crònica del sistema nerviós central, sovint generadora de discapacitat. Els símptomes acostumen a presentar-se en brots, que poden deixar seqüeles i discapacitat. També es poden presentar de manera progressiva. Acostuma a afectar persones d’entre 20 i 40 anys i la supervivència és d’uns trenta anys; tot i que menys del 10% de les persones afectades moren com a conseqüència directa de l’esclerosi múltiple. Tot sovint aquesta supervivència és amb discapacitat, sobretot en els casos més greus.
El tractament de la malaltia comprèn dos abordatges. Per un costat, el que modifica el curs de la malaltia i per l’altre el que en modula els símptomes. És convenient que l’especialista en neurologia faci un control i un seguiment directes del tractament per tal d’indicar la millor teràpia i fer la vigilància dels possibles efectes secundaris.
Poma al forn i provolone// foto:dlcocinaygastronomia.com

Poma al forn i provolone

Poma al forn i provolone// foto:dlcocinaygastronomia.com
Poma al forn i provolone// foto:dlcocinaygastronomia.com

Ingredients 3pax:

• 2 pomes golden
• 1 ceba vermella
• 1 rodanxa de formatge provolone.
• Orenga, pebre vermell dolç i curri
• Sal.
• Oli d’oliva verge extra

Elaboració:

Tallem la ceba en juliana i la tirem amb una mica de sal a la paella, fins que estigui translúcida. A continuació, pelem les pomes i reservem 3 làmines, afegim la resta de làmines a la paella. Ofeguem durant 3-4 minutos.Pre-escalfem el forn a 190 º.
Preparem el nostre recipient, en aquest cas de fang; afegim una cullera d’oli d’oliva, aboquem la poma i la ceba. A sobre d’aquesta, posem el formatge provolone centrat, al voltant col·loquem les làmines de poma que havíem reservat; ho ruixem tot amb unes gotes d’oli d’oliva, orenga, curri i pebre vermell dolç. Posem al forn 10 minuts, els dos últims a manera grill, ens ha de quedar el formatge daurat i fos.
Traiem i deixem refredar un parell de minuts. Servim immediatament amb qualsevol tipus de torrades.

Autor: dlcocinaygastronomia.com