Autor Opinió
1 maig 2019 a 18:00

Més estratègia, menys planificació

0 Flares 0 Flares ×
Marc Bernadich Foto: FUB

Marc Bernadich Foto: FUB

El consultor en processos d’innovació  Xavier Marcet exposa en el seu excel·lent  darrer llibre, “Esquivar la Mediocridad”, la necessitat que tenen les empreses d’avui d’adoptar comportaments estratègics clars i decidits, al mateix temps que indica l’escassa utilitat de la planificació.

Des d’una perspectiva de direcció estratègica, aquesta dicotomia pot semblar contradictòria, ja que habitualment s’associa el disseny estratègic a un pla d’acció detallat, dotat de recursos materials i immaterials. És a dir, es creu que l’estratègia ha de ser planificada en un període temporal. Aquesta visió de Marcet, però, és del tot lògica i intel·ligent en un entorn VUCA (volàtil, incert, canviant i ambigu) en el qual els canvis són constants i la planificació -dita estratègica- pot quedar en paper mullat perquè l’entorn ja no li escau o perquè senzillament l’estratègia ha canviat.  En essència, Marcet proposa ser molt àgils i prepositius en la formulació estratègica, que al capdavall és la que genera valor, i estar permanentment connectats al mercat i a la seva pulsió, desenvolupant les accions concretes dictades pel procés estratègic i no de manera predeterminada.

Aquesta forma de procedir s’allunya de la concepció estàtica i sobretot rígida de la planificació estratègica i s’acosta al Lean Startup, en aquest cas estratègic, de formulació estratègica-prova-mesura-correcció. Ras i curt: passem dels plans estratègics a les agendes estratègiques, on entren i surten propostes i/o objectius empresarials durant l’any de manera versàtil, explotant les oportunitats sense perdre l’ADN de l’empresa. D’aquesta manera s’erigeix una estratègia emergent, guiada per les condicions i oportunitats  de cada moment, concretada en accions i recursos ad hoc. La planificació, aquí, perd el sentit originari.

Cal destacar que aquesta forma de procedir, que alguns poden veure com a improvisació, en cap cas és menys formal i seriosa que la “tradicional”. A vegades sembla que les coses que no estan escrites ni previstes i que acaben en compromisos d’acció i d’execució són poc serioses, fruit de la il·luminació d’alguns o directament una mala manera de treballar. Des d’un altre punt de vista, el que és poc seriós és entestar-se a complir unes idees pretèrites i encotillades en un pla quan les condicions han variat o no aixecar el cap de la via quan les oportunitats passen en globus. Això si que és no treballar bé. Una cosa és tenir un rumb, i l’altra no desviar-se un centímetre de la ruta.

És probable que en el dia a dia de l’empresa hi hagi una columna vertebral de tasques recurrents que ens semblin inamovibles pel sol fet que fa temps que es fan. Xavier Marcet diu en el seu blog  que “ la ximpleria és creure que els èxits del passat constitueixen un cicle inalterable. Deixar créixer la convicció que l’empresa s’ha guanyat un lloc consolidat en els mercats i en les ments dels clients és una tonteria. En el món de l’empresa, torres més altes han caigut, i des de fa vint anys, les torres altes cauen encara amb més freqüència.” Un clar avís per a navegants. O millor dit, pels guardians de les torres.

En aquest context, les empreses han de tenir uns principis estratègics sòlids i a partir de la generació de propostes ajustades al moment, distribuir els recursos adientment. En aquest punt, a ningú se li escapa la dificultat de congeniar aquesta manera de fer amb l’estructura organitzativa de l’empresa. Els organigrames jeràrquics o funcionals perden aquí, literalment, tota rellevància, perquè en aquesta dinàmica es necessiten persones enfocades més al fer que al ser. Persones versàtils amb capacitat d’aprenentatge ràpida i contundent, de proposar i executar més que d’esperar que els diguin què fer. El repte és dissenyar ecosistemes de professionals capaços de treballar de forma orgànica, amb la mínima burocratització, per tal d’afavorir la capil·laritat innovadora i el desenvolupament professional dels recursos humans, i encara millor dit, dels humans amb recursos, que és una altra cosa.

Alguns autors, com ara  Frederic Laloux, han proposat models alternatius, com ara l’organització Teal (basada en l’autogestió, la integritat i el propòsit evolutiu)  per afrontar aquest repte, del qual en sentirem a parlar els propers anys. En tot cas, davant d’un canvi de paradigma tan radical, val més que comencem a pensar en diferents escenaris estratègics, no fos cas que ens agafessin amb el més calent a l’aigüera, i ja sabem que planificar no ens servirà, perquè quan ens hi posem, probablement no hi haurà aigüera i el que era calent ara ha de ser vitrificat.

El doctor Marc Bernadich Marquez és coordinador del MBA i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.

Switch to mobile version
0 Flares Twitter 0 Facebook 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×