Obituari 25.05.2018

Nom Cognom1 Cognom2 Edat: Data cerimònia Hora cerimònia Lloc cerimònia
Pere Guix Mussons 72 any 25/05/2018 11:00 Catedral del Sant Esperit
Francisco Oller Puertas 83 any 25/05/2018 09:00 Temple Cementiri
Marcelo Calafell Masot 80 any 25/05/2018 16:00 Temple Cementiri
José-Antonio López De Arcos 72 any 25/05/2018 15:00 Temple Cementiri
María-Dolores Mallorquí Mos 83 any 25/05/2018 12:00 Temple Cementiri
Joan Freixanet // Foto: UVIC-UCC

Prou repressió! Visca el creixement i el benestar! (II)

Joan Freixanet // Foto: UVIC-UCC
Joan Freixanet // Foto: UVIC-UCC

La fiabilitat de les institucions d’un país és important a l’hora de crear confiança entre els clients estrangers, tant perquè iniciïn les compres com perquè posteriorment mantinguin les seves comandes. Aquesta fiabilitat augmenta quan més democràtic és un país.

Distingim entre països més democràtics, com Alemanya, Dinamarca, Islàndia, Suïssa o Estats Units, i menys democràtics com Turquia, Xina, Marroc i, cada cop més, Espanya. El tret que caracteritza millor una democràcia és l’escrupolosa separació de poders: polític, judicial i mediàtic. Als països en què aquests tres poders s’ajuden i tapen les vergonyes, es redueixen els incentius per millorar el funcionament de les institucions i per evitar la corrupció. Això redueix la confiança dels agents econòmics, la fiabilitat del sistema judicial, fa que el sector privat tendeixi a esdevenir també menys fiable, i la percepció de clients potencials estrangers, tant privats com institucionals, empitjora. Els primers països són percebuts com democràtics, fiables, moderns, sofisticats, mentre que als del segon grup se’ls veu com dictatorials, endarrerits, primitius i menys fiables. Això influeix en els tractes comercials de les empreses d’aquests països i en el tipus de productes que poden vendre: sofisticats, tecnològics, d’alt valor afegit en el primer cas; primaris, bàsics, amb baixos marges i baix valor afegit, en el segon.

Curiosament, els règims no democràtics intenten sovint justificar-se per raons de tipus econòmic i social. “Hem d’aplicar censura, hem de reprimir perquè hi hagi ordre i així aconseguirem millores en l’economia, el benestar i la convivència ciutadana”, és el clàssic discurs de tots ells. Doncs bé, governants de Turquia, Xina o Espanya, és justament el contrari. Als països més pròspers econòmica i socialment hi ha un escrupolós respecte a la llibertat d’expressió i es té al·lèrgia a la repressió de les opinions o alternatives polítiques. Als Estats Units seria impensable que es tanqués a la presó un raper per les seves cançons. A Alemanya va dimitir el ministre de defensa per acusacions de plagi a la seva tesi doctoral. A Dinamarca, un dels tres països amb un nivell de vida més alt del món, autoritzen el referèndum d’autodeterminació de les Illes Feroe. A Islàndia, un dels primer països a sortir de la crisi econòmica, el poder judicial va encausar els responsables polítics i financers de l’alt impacte de la crisi al país.

A Espanya ja sabem què passa amb els rapers, els currículums falsificats de màxims dirigents populars, o la tesi oculta del líder del PSOE. Potser a unes poques empreses de l’IBEX, afavorides per lleis que els donen quasi-monopolis i tractes de portes giratòries, ja els va bé. Però per a la gran majoria d’empreses, com són PIMES i emprenedors, és la llibertat, la transparència, l’oposició real a un govern, la que porta oportunitats i millores.

És més fàcil malauradament que un país passi de més a menys democràtic que a l’inrevés. La temptació d’un govern per anar estenent els seus tentacles i anar-ho controlant tot és forta, si la resta de la societat li ho permet.

Hi ha vegades però, que la societat diu prou! Un fet que ha passat molt desapercebut en els mitjans espanyols és la revolució pacífica a Armènia. Milers de ciutadans han sortit al carrer demanant un canvi… i ho han aconseguit! El govern d’aquest país, que volia perpetuar-se al poder de forma antidemocràtica, ha lluitat tot el que ha pogut per evitar-ho, i fins i tot va ordenar al general en cap dirigir-se a la capital per reprimir la població (restablir l’ordre constitucional, en dirien alguns). Però aquest s’hi va negar tot afirmant: “la meva feina és protegir els ciutadans armenis contra agressions i no provocar-les”. Això ha respost el general d’un país que Europa percep com a poc o gens democràtic.

Com serien de diferents les coses si en un estat que s’autodefineix com a democràtic, els caps de la Guàrdia Civil que van ficar-se en una baralla a Altsasua, mentint després sobre els esdeveniments (tal com proven diversos vídeos), o que van provocar disturbis a Catalunya, afirmessin el mateix: “la meva feina és protegir els ciutadans contra agressions i no provocar-les”. O si el líder d’un partit polític que acusa falsament a mestres d’un institut digués una cosa similar: “la meva feina és proposar maneres de millorar la vida dels ciutadans i no provocar agressions o confrontacions”. O si els periodistes que escupen diàriament mentides a les cadenes de televisió espanyoles sobre el que passa a Catalunya afirmessin “la meva feina és informar, no provocar confrontacions”. El problema és que molts Guàrdies Civils, els líders d’alguns partits polítics i molts periodistes no saben o no volen saber quina és la seva feina.

I per tant, de nou, l’estat no és democràtic i per tant no sofisticat, ni fiable. Això malgrat que la Cámara de Comercio de España es gasti mig milió d’euros a una agencia de publicitat perquè intenti convèncer el món que Espanya és un país democràtic. Cal gastar-se diners per convèncer el món d’una realitat com a mínim dubtosa, o directament falsa. Les cambres de comerç d’Alemanya o Estats Units no s’han de gastar diners per a convèncer ningú que el seu país és democràtic.

Què poden fer les empreses que vulguin exportar perquè no se les associï a aquesta marca país, la marca España, cada cop més deteriorada per les pròpies actuacions de l’estat? Algunes es presenten com una empresa “de Barcelona” (sense mencionar Espanya), fins i tot si no són de Barcelona ciutat. També hi ha la possibilitat d’utilitzar el “Made in Catalonia” en aquells indrets on pugui ser coneguda. En aquest sentit, les delegacions de les oficines de promoció econòmica de la Generalitat, ACCIO10, que no ha tancat el 155, han d’ajudar a enfortir una imatge diferenciada que en aquest context és positiva per a les exportacions. També  és positiva la creació d’oficines de finançament privat i amb les mateixes funcions que el Diplocat, com la que s’ha obert fa poc a Estats Units, finançada privadament i per tant, fora de les urpes del 155.

Amb clients de fora d’Europa una altra alternativa senzilla que tenen les empreses és un “made in European Union”. Malgrat els problemes de funcionament de la UE, a molts llocs, per exemple Àsia o Llatinoamèrica, encara sol tenir una bona imatge.

Finalment, també he vist empreses que, per exemple, per vendre software a Estats Units, a la seva web posen l’adreça del seu distribuïdor americà, juntament amb adreces d’altres indrets, entre les quals hi ha la seva adreça a Catalunya. Així eviten que s’identifiqui la seva provinença i la percepció negativa que sol tenir el “software made in Spain”. Una vegada han pogut demostrar la qualitat del producte, ja donen més detalls, evitant així que el seu origen estatal suposi una barrera ja d’entrada.

Joan Freixanet Solervicens és professor col·laborador dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADEdel Campus Manresa de la UVIC-UCC.

infografia llistes espera sanitat publica

Reducció de llistes d’espera i temps d’accés a la Sanitat Pública

Per l’aplicació del Pla integral de millora

infografia llistes espera sanitat publica
infografia llistes espera sanitat publica
Les llistes d’espera a la sanitat pública catalana han experimentat una reducció del volum de pacients i dels temps d’accés al quiròfan, a una prova diagnòstica o a una consulta externa, gràcies al Pla integral per a la millora de les llistes d’espera desplegat en els darrers dos anys a Catalunya.
Des del desplegament del Pla al 2016, i fins aquest abril, s’ha intensificat el ritme d’intervencions quirúrgiques, fins al punt que, en termes relatius, l’augment d’activitat quirúrgica supera en un 22,1% la realitzada l’any 2011, quan la crisi econòmica va frenar-la. De fet, de maig de 2017 fins a l’abril del 2018, els hospitals han fet prop de 30.000 operacions més –28.054- que al mateix període de l’any anterior: això ha suposat passar d’operar una mitjana de 1.390 persones a 1.500 cada dia.
En global, en aquest últim any s’han realitzat 373.950 intervencions quirúrgiques (8,1% més que entre maig 2016-abril 2017); més de 2.270.000 primeres visites a l’especialista i més de 730.000 proves diagnòstiques.
La intensificació de l’activitat també s’ha notat en la concertació de primeres visites amb l’especialista i en la realització de proves diagnòstiques, que han superat, en un 13,2% i un 24,5% respectivament, l’activitat de l’any 2015 (any en què les dades són comparables).
Igualment remarcable és el fet que s’ha aconseguit una reducció del 10,4% dels pacients en llista d’espera per a operar-se, ja que s’ha passat dels 179.264 a l’abril de l’any passat als 160.585 d’abril d’enguany. La reducció d’aquest volum és molt significativa tenint en compte la major entrada de nous casos a l’espera d’operació, derivats a conseqüència, precisament, d’una major activitat en les consultes externes i proves diagnòstiques.
En aquest sentit, des de desembre de 2016 fins abril d’enguany s’ha reduït un 46,5% el nombre de pacients que estan fora de termini per a ser operats. Així, si llavors hi havia 16.081 persones en aquesta situació, ara en són 8.601; i si llavors hi havia dins de termini el 90,2%, ara en són un 94,6%. Així doncs, la majoria de persones que esperen per ser operades al sistema sanitari públic de Catalunya no superen el temps establert per llei per a la intervenció quirúrgica a la quan s’han de sotmetre. De fet, es garanteix que gairebé ningú espera més del màxim establert en determinades operacions, com per exemple en cirurgia cardíaca –on més del 99% dels pacients esperen 90 dies o menys-, intervencions oncològiques –on el 98% dels pacients estan dins del termini- o cataractes, pròtesis de genoll i pròtesis de maluc -el 96%-.
Millora en tots els temps d’accés
Amb el Pla també ha baixat el temps mitjà d’espera per a una operació, una prova diagnòstica i una consulta externa. En intervencions quirúrgiques, suposa esperar ara 37 dies menys que al desembre del 2016; en proves diagnòstiques la reducció és encara major -del 40%, amb 34 dies menys-, gairebé idèntica a la del temps per a una primera visita amb l’especialista –del 43,4%, amb 66 dies menys.
Amb l’assoliment d’aquests resultats es posa de manifest l’eficiència del Pla, que pretenia oferir transparència donant millor informació i més accessible; fer una gestió proactiva dels pacients prioritzant aquells que fa més temps que esperen; i augmentar l’activitat focalitzant-la en intervencions quirúrgiques prioritzades, les que tenen més pacients en llista o fora del temps establert. Aquest darrer objectiu ha estat possible gràcies als 57M€ addicionals destinats pel Departament de Salut amb l’aprovació del pressupost 2017, una de les accions previstes al Pla integral.
Millores als 10 procediments quirúrgics prioritaris
Si bé l’activitat quirúrgica global ha augmentat un 8,1% respecte els 12 mesos anteriors, l’increment ha estat major -del 12,7%- en el cas dels 10 procediments prioritzats, els que tenen més temps d’espera o major volum de pacients (com pròtesi de genoll, hèrnies inguinals, reparacions articulars o cirurgia d’esquena).
Pel conjunt dels 10 procediments s’ha aconseguit disminuir la llista en 6.006 pacients, ara representen un 15% menys que a l’abril de 2017. També s’ha reduït a més de la meitat -un 54%- els nombre de pacients fora de termini, així com el temps mitjà d’espera s’ha retallat en 62 dies.

Particularment, destaca l’increment d’activitat d’obesitat mòrbida (36,9%), de cirurgia d’esquena (31,1%) i de cirurgia maxil·lofacial (30%) que aconsegueixen reduir significativament el nombre de pacients en llista, el temps mitjà d’espera i el nombre de pacients que superen el termini; pel que fa a aquest indicador, en un 25,7%, un 43,2% i un 87,6%, respectivament. No obstant això, pròtesi de genoll és el procediment que aconsegueix la millora més destacada, amb un 83,6% dels pacients dins del termini front del 67,7% de l’abril de 2017.

indicadors llista espera sanitat

Transparència i qualitat de la informació
Per últim, i en la línia de treballar per a una major transparència i qualitat de la informació, ja s’ha estès a tots els centres hospitalaris públics de Catalunya l’auditoria per conèixer la qualitat del registre i com es gestionen les llistes als centres sanitaris. Aquesta auditoria es va iniciar a finals de l’any 2016 com a projecte pilot a 7 hospitals, amb el compromís d’estendre-ho arreu del sistema públic català. Fins ara, s’han auditat 38 centres i la resta està previst que finalitzin a finals d’aquest mes.
Coca recapte//Foto:dlcocinaygastronomia.com

Coca de vidre ràpida

Coca recapte//Foto:dlcocinaygastronomia.com
Coca recapte//Foto:dlcocinaygastronomia.com

Partint de la massa de pizza elaborada en altres ocasions (sense llevat), avui prepararem una recepta tradicional catalana, un clàssic per gaudir.

Ingredients 4/5 coques:
• 400 gr. de farina
• 200 ml. d’aigua
• Sal, sucre
• Oli d’oliva verge
• Anís

Elaboració
Posem la farina en un bol i afegim la sal. Fem un forat al centre i afegim l’aigua i l’oli d’oliva.
Amassem tot bé fins a obtenir una massa homogènia i compacta que no s’enganxi a les mans. Deixem reposar la massa uns minuts.

Dividim la massa en 4/5 trossos (depèn de la mida de les coques que es vulguin preparar).
Empolvorem amb farina una superfície llisa i col·loquem a sobre una porció de massa. La estirem amb ajuda del corró fins que quedi una massa el més fina possible.
Estenem la massa sobre un paper de forn prèviament pintat amb oli.

Amb una brotxa de rebosteria, vam pintar també la cara superior de la massa amb l’oli. Afegim el sucre i posem al forn a 200ºC durant 15 minuts aproximadament (amb el forn preescalfat).
A continuació traiem del forn i ruixem amb anís. Tornem a introduir en el forn 2 minuts més.
Deixem refredar i ja està llesta.

Autor: dlcocinaygastronomia.com

Recetas disponibles en facebook :  DL cocina y gastronomia para todos
I al diari digital  Terrassa informa :  http://terrassainforma.com/category/arxiu-seccions-terrassa/recepta-terrassa/

99.787 alumnes reben 1.257.316 litres de llet durant aquest curs

Repartits en 568 centres educatius

Consum llet escola
Consum llet escola
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) repartirà gratuïtament durant aquest curs 1.257.316 litres de llet entre l’alumnat de 3 a 12 anys dels centres educatius catalans. En concret, 99.787 alumnes de tots els cicles de primària de centres que ho van sol·licitar hauran rebut llet per al consum d’un got diari durant l’esmorzar o el berenar. El Departament ha designat l’empresa Corporació Alimentària Guissona (BonArea) com a proveïdora per subministrar la llet i hi ha destinat més d’1.350.000 euros a aquesta iniciativa.
Durant aquest curs escolar 2017/2018, un total de 568 centres educatius catalans hauran participat en aquest programa. Per províncies, 328 a Barcelona, 94 a Tarragona, 82 a Lleida i 64 a Girona.
Des del mes de març i fins al final del curs, l’alumnat de segon cicle d’educació infantil i de primària d’aquests centres hauran rebut individualment un total 60 racions de 0,25 litres de llet. Aquest producte s’està subministrant a les escoles en envasos de 200 ml i d’1 litre.
Aquesta acció s’emmarca en el programa europeu de distribució de llet a les escoles que busca promoure el consum de llet en la dieta de l’alumnat durant l’etapa de formació dels seus hàbits alimentaris.
La llet, un amic insubstituïble
Dins d’aquest mateix programa, el Departament d’Agricultura ha engegat una campanya publicitària adreçada al públic infantil en general i a les seves famílies per donar a conèixer el Programa de promoció i consum de llet a les escoles. La campanya, que té com a eslògan A l’escola, tens amics insubstituïbles, es difon per televisió, ràdio, mitjans impresos i Internet, i vol explicar a la ciutadania que la llet és un aliment saludable i d’alt valor nutritiu recomanable en totes les etapes de la vida.
El programa, engegat aquest curs per primer cop després d’una prova pilot realitzada l‘any passat amb èxit, compta amb la col·laboració dels departaments d’Educació i Salut.
Pont Vella La Seu Manresa //Instagram 2018.05.24

Motard… sota el Pont Vell de Manresa i la Seu (@xavi_diez)

Segueix-nos a instagram (@informa.cat) i etiqueta les teves fotos amb el hashtag #informacat.

La teva foto podrà ser una de les publicades en els nostres mitjans:

Terrassa informa

Sabadell informa

Rubí informa

Sant Cugat informa

Granollers informa

Manresa informa

Mataró informa

Osona informa

Cerdanyola informa

L’equip de redacció escollirà cada dia una per a la seva publicació

Dia Ciencia carrer UdL// Foto: EPS UdL

Fruita i biosensors al Dia de la Ciència al Carrer

Propostes de la UdL per aquest dissabte

Dia Ciencia carrer UdL// Foto: EPS UdL
Dia Ciencia carrer UdL// Foto: EPS UdL

Els biosensors, l’escaneig en tres dimensions, les característiques organolèptiques de la fruita i els racons d’experimentació són les propostes de la Universitat de Lleida (UdL) per al Dia de la Ciència al Carrer,  que organitza el Centre de Recursos Pedagògics del Segrià aquest dissabte, 26 de maig. La Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social (FEPTS), l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (ETSEA) i l’Escola Politècnica Superior (EPS) participen en aquesta fira, que es desenvolupa als voltants de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI).

En el cas de l’ETSEA, han preparat un taller al voltant de Mesurar el sabor i la textura de les pomes, en el que els nois i noies poden conèixer i posar en pràctica diverses mesures sensorials i instrumental dels atributs de sabor i textura en diferents varietats, avaluant-ne la qualitat.

Els espais creats per l’alumnat de segon curs del Grau d’Educació Infantil (Gestions Creatives) de la FEPTS, en el marc de l’assignatura Aprenentatge de les Ciències de la Natura,  permeten que els infants s’impliquin i interaccionin, en grup o individualment, segons el professor David Aguilar. “L’objectiu és que descobreixin noves idees, es plantegin preguntes i extreguin conclusions que els permetin generar aprenentatge de diferents aspectes científics”, afegeix. Aquests espais de ciència els han “testat” amb alumnat d’Infantil del Col·legi Episcopal i alumnat de Primària de l’Escola Joan Maragall, totes dos a la ciutat de Lleida.

Per la seua banda, l’EPS porta al carrer dos tallers. Un sobre l’Escàner 3D i un altre sobre Biosensors: Scalextric inMind, sobre dispositius que llegeixen l’activitat cerebral i permeten interactuar amb software o hardware informàtic. En aquest cas comproven com es pot interactuar amb un cotxe en un escalèxtric mitjançant un dispositiu Emotiv EPOC que és un dispositiu BCI (Brain Computer Interface).

A banda dels tres centres de la UdL, a la dotzena edició del Dia de la Ciència al Carrer hi participen 38 col·legis i instituts de secundària. Les demostracions es desenvoluparan per la tarda, entre les 16.00h i les 20.00h, Pel matí, a l’Aula Magna de l’IEI tindrà lloc la presentació de Stem.cat, el Pla d’impuls de les vocacions científiques, tecnològiques, en enginyeria i matemàtiques que es va posar en marxa a principis de curs per promoure aquests estudis, especialment entre les noies.

Exportacions // Imatge de Barcelonacatalonia.cat

Les exportacions catalanes assoleixen els 18.236 milions d’euros

Creixen un 3,3% durant el primer trimestre

Exportacions // Imatge de Barcelonacatalonia.cat
Exportacions // Imatge de Barcelonacatalonia.cat
Les exportacions catalanes han registrat un creixement del 3,3% el primer trimestre del 2018 i han assolit els 18.236 milions d’euros, xifra que representa el 25,7% del total de les vendes de l’Estat espanyol a l’exterior. Segons el conseller delegat d’ACCIÓ, Joan Romero, “es tracta del millor trimestre de la sèrie històrica, que va començar l’any 1995”.
Ll’increment de les exportacions catalanes a l’exterior és superior al de la mitjana de la Unió Europea (+2,9%), així com a la de països com Alemanya (+2,8%) o el Regne Unit (+2%) i equivalent al d’Itàlia (+3,3%) durant el mateix trimestre.
Per Romero, “cada vegada exporten més empreses, més quantitat i més lluny” ja que “la internacionalització s’ha consolidat com una estratègia intrínseca als models de negoci de les empreses i pimes catalanes”. “Els beneficis de vendre a l’exterior per a les empreses són clars des d’un punt de vista comercial, tècnic, econòmic i estratègic”, mentre que “el fet de comptar amb una economia tan internacionalitzada té conseqüències directes en el conjunt del teixit empresarial, en un context global en el qual ja no té sentit dirigir-se únicament a l’àmbit local, sinó que cal entendre el món com un únic mercat”.
Segons les dades fetes públiques pel Ministeri d’Economia i Competitivitat, els sectors que han liderat les vendes de Catalunya a l’exterior durant el primer trimestre de l’any han estat l’automoció (que han augmentat un 18,4% i han sumat 3.379 milions d’euros), la química (+1,8%, 4.733 milions d’euros) i els béns d’equip (-1,1%, 3.054 milions d’euros).
Pel que fa al territori, les exportacions els primers tres mesos han augmentat a Barcelona (+5,1%, amb 14.439 milions d’euros) i Lleida (+2,5, 450 milions d’euros), tot i que decreixen a Tarragona (-4,3%, amb 2.038 milions d’euros) i Girona (-2,2%, amb 1.308 milions d’euros).
Pel que fa al març, les exportacions catalanes han sumat 6.715 milions d’euros, un increment del 0,8% respecte el mateix mes de l’any anterior, tot i que aquest 2018 la Setmana Santa s’ha celebrat el mes de març. Aquesta xifra representa el 26,2% del total de l’Estat espanyol.
Volum exportacions gener-març 2018
 (en milions d’euros)
Creixement període gener-març 2017-2018
Barcelona
14.439,2
+5,1%
Girona
1.308,2
-2,2%
Lleida
450
+2,5%
Tarragona
2.038,8
-4,3%
TOTAL CATALUNYA
18.236,2
+3,3%

FONT: Ministeri d’Economia i Competitivitat

Arros gandula paella parellada //Autor: gastroteca.cat

Paella Parellada

Arros gandula paella parellada //Autor: gastroteca.cat
Arros gandula paella parellada //Autor: gastroteca.cat
Ingredients:
  • 50 g – Llagosta
  • ½ – Pollastre d’1 kg
  • 4 – Salsitxes
  • 150 g – Llom de porc
  • 1 – Calamar o sípia
  • 8 – Llagostins
  • 12 – Musclos
  • 150 g – Rap (també pot ser un altre tipus de peix de carn dura)
  • 25 g – Pèsols cuits
  • 2 – Carxofes
  • 1 – Ceba grossa
  • 4 – Tomàquets madurs
  • 2 dl – Oli
  • 400 g – Arròs
  • Sal
  • El doble de quantitat que d’arròs – Brou de carn, de peix o aigua
Introducció:
El senyor Juli Parellada, home elegant, propietari d’un palau situat al carrer de la Canuda de Barcelona, baixava Rambles avall fins a la Plaça Reial, on entrava en un prestigiós restaurant que tancà les seves portes fa més de tres lustres.
Acostumava a tenir-hi una taula amb gran autoritat, ja que hom el considerava un bon coneixedor de la gastronomia. Un dia demanà a l’encarregat del menjador un plat molt especial; un arròs en el qual els ingredients ja fossin nets d’ossos i espines. El cambrer va parlar amb el cap de cuina, qui no hi posà cap objecció, i així sorgí la Paella Parellada. Aquest plat es coneix també amb els noms d’Arròs a la gandula o Arròs sense entrebancs.
Preparació:
En una cassola poseu l’oli i daureu-ne els trossos de calamar o sípia, les salsitxes, els llagostins sense pell ni cap i la llagosta, i els reserveu quan estiguin fets.
Amb el mateix oli sofregiu el pollastre, sense ossos, i el llom de porc tallat a daus. Quan comenci a prendre color, afegiu-hi la ceba, tallada fina, i les carxofes (el cor), tallades a daus. Al cap de poc hi afegiu el tomàquet, tallat fi, i deixeu que el sofregit es vagi fent.
Quan estigui fet el sofregit tireu-hi l’arròs i ho mulleu tot amb el líquid preparat.
Quan comenci a bullir, afegiu-hi els calamars o la sípia, les salsitxes, els llagostins, la llagosta, els pèsols, els musclos i el rap.
Deu minuts abans que acabi la cocció, afegiu-hi la picada de safrà i all.
Poseu-ho a punt de sal i pebre.Variacions:
A la picada hi podeu afegir també un grapat d’ametlles torrades.

Categoria: Arrossos i pastes.
Font: Restaurant 7 Portes
Switch to desktop version