Gene Joventut

El Govern destina 284,5 meurs a polítiques de joventut

S’ha aprovat el Pla d’Actuació de Joventut del Govern 2017-2020

Gene Joventut

La Comissió Interdepartamental de Polítiques de Joventut ha aprovat el Pla d’Actuacions en Polítiques de Joventut 2017-2020, el document que traça les línies estratègiques i prioritàries que el Govern, en el seu conjunt, impulsa i desplegarà per donar resposta directa, clara i ambiciosa als principals problemes i dificultats dels joves.
Així mateix, la Comissió també ha aprovat el Pla Anual de Polítiques de Joventut 2017, que concreta els objectius, les mesures i les actuacions que els departaments duen a terme per tal de promoure l’emancipació i la millora de la vida dels joves. El Pla aprovat específicament pel 2017 conté un previsió de 529 actuacions per valor de 284,5 milions d’euros, 24’5 milions més que els executats l’any 2016.
Les actuacions donen resposta als objectius i als set reptes del Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJCat), que són: aconseguir l’èxit en la trajectòria educativa; en la transició laboral; en la transició domiciliària; promoure una vida saludable; avançar cap a la coresponsabilitat, l’empoderament i la participació de les persones joves en els afers col·lectius; universalitzar la cultura entre la població juvenil que respongui a uns objectius educatius i socialment cohesionadors; i avançar cap a un nou model de país i de societat cohesionada, vertebrada territorialment, sostenible i inclusiva.
D’aquests, els dos reptes amb més inversió són el de treball i ocupació, amb 163 milions d’euros i 90 actuacions, i el que fa referència a la cohesió, la lluita de les desigualtats  i la inclusió, amb 48 milions i 91 actuacions.
La directora general de Joventut, Marta Vilalta, que ha presidit la Comissió interdepartamental, ha remarcat “l’aposta del Govern per potenciar, impulsar i visibilitat les polítiques de joventut, com a polítiques clau i transformadores de la vida dels joves” i ha destacat que “l’esforç del Govern va destinat a fer de Catalunya un país per als joves i amb els joves”.
Aquest és el primer any de desplegament del Pla d’Actuació de les Polítiques de Joventut 2017-2020, que significa l’últim període de desplegament del Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJCat). I segons ha avançat la directora de Joventut, “podríem estar parlant d’un quatrienni on els recursos del Govern cap a la Joventut podrien superar els 1.100 milions d’euros, veient la previsió per l’any 2017”.
 
Nova cartera de serveis de Joventut i treball d’habilitats per la vida, novetats
 
En referència al Pla estratègic 2017-2020, la directora general de Joventut ha explicat que les prioritats d’aquest nou Pla fins el 2020 passen per actualitzar les prioritzats i operativitzar per una banda, una cartera de serveis en Joventut, i per fer de la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil, una xarxa de xarxes i punts de referència pels joves. Així mateix, el Pla inclou una menció específica per abordar un model productiu social i just, apostant per noves modalitats com l’emprenedoria social, el cooperativisme i l’economia col·laborativa.
Fomentar el retorn dels joves que han hagut d’emigrar per motius laborals, i facilitar l’arrelament dels joves al món rural, és també una línia estratègica pionera, així com el canvi de paradigma en l’abordatge de la salut, a través de l’impuls de les habilitats per la vida i l’educació emocional com a enfocament transversal. A més a més, s’incorpora una reflexió sobre el nou model relacional entre l’administració i els joves que estableix la coresponsabilitat i l’empoderament juvenil com a pilars.
Per últim, el Pla recull una aposta clara per potenciar les mesures a favor de la igualtat, la perspectiva de gènere i la prevenció de violències entre joves, així com fomentar la interculturalitat i la inclusió en el disseny de les polítiques.
Pla anual 2017 per reptes i increment respecte 2016
Per reptes, aquestes són les xifres pel que fa al previst el 2017:
Ø  Repte 1. Educació: 74 actuacions i 19,50M €
Ø  Repte 2. Treball: 90 actuacions i 163,11M €
Ø  Repte 3. Habitatge: 18 actuacions i 19,30M €
Ø  Repte 4. Salut: 75 actuacions i 17,19M €
Ø  Repte 5. Participació: 49 actuacions i 7,04M €
Ø  Repte 6. Cultura: 74 actuacions i 2,29M €
Ø  Repte 7. Cohesió i inclusió social: 91 actuacions i 48,12M €
Ø  Eix instrumental: 48 actuacions i 5,43M €
Ø  Iniciatives transversals: 10 actuacions i 2,59M €
A banda dels set reptes, el Pla Anual també es nodreix d’un eix instrumental, basat en la recerca i generació de coneixement en matèria de joventut (com ara l’Enquesta a la Joventut de Catalunya), el suport al desplegament de les polítiques al món local (com són les subvencions per a Plans Locals de Joventut) i l’accés a serveis adreçats a joves i les relacions internacionals.
Així mateix, el Pla també compta amb unes iniciatives transversals: la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil, que l’any passat va atendre 858.217 joves als 296 Punts d’Informació Juvenil i les 39 Oficines Joves de què està formada; el programa Garantia Juvenil, que fins ara ha beneficiat 70.844 joves; i la mobilitat internacional dels joves, que compta amb programes com ara Eurodissea, Erasmus +, el Portal Móncat o, de manera prioritària, l’execució del paquet de mesures del Govern –presentades aquesta setmana- per afavorir el retorn dels joves que han emigrat involuntàriament per motius laborals
La Comissió també ha fet balanç del resultat de les actuacions desplegades pel Govern en matèria de Joventut durant l’any 2016, on es van executar 480 actuacions i un pressupost total de 260,28 milions d’euros. En total, el Govern haurà invertit en polítiques de Joventut en el trienni 2014-2016 del Pla d’Actuació de Polítiques de Joventut un total de 698’5 milions d’euros, i ha realitzat 1.269 actuacions, a banda de tot el cost funcional en actuacions que no es poden quantificar.
 
La comissió interdepartamental i el Pla Nacional de Joventut de Catalunya
 
La Comissió Interdepartamental de Polítiques de Joventut (CIPJ) és l’òrgan de coordinació i impuls de les polítiques de joventut del Govern, i en formen part representants dels diferents departaments de la Generalitat. La seva funció és avaluar les necessitats dels joves de Catalunya i definir, avaluar i impulsar línies estratègiques de les polítiques de joventut del Govern de la Generalitat per fer front a les necessitats de la població jove.
Pel que fa al Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJCat) és el marc de referència per a la política de joventut i pretén ser una eina capaç d’adaptar-se als canvis i de donar resposta a les noves necessitats i demandes de les persones joves i del seu entorn. El Pla d’actuacions 2017-2020 i el pla anual 2017 aprovats avui són el seu desplegament efectiu amb actuacions concretes.
instagram 25.07.2017

Núvols amb força (@ivanlluis)

Una publicación compartida de Informa.cat (@informa.cat) el

Segueix-nos a instagram (@informa.cat) i etiqueta les teves fotos amb el hashtag #informacat.

La teva foto podrà ser una de les publicades en els nostres mitjans:

Terrassa informa

Sabadell informa

Rubí informa

Sant Cugat informa

Granollers informa

Manresa informa

Mataró informa

Osona informa

Cerdanyola informa

Pobresa // Imatge extreta de mundodesigual.wordpress.com

El 63,3% de la població declara arribar a fi de mes amb dificultat

Segons dades de l’Idescat referides al 2016

Pobresa // Imatge extreta de mundodesigual.wordpress.com
Pobresa // Imatge extreta de mundodesigual.wordpress.com
L’any 2016, els majors percentatges de població amb dificultat per arribar a fi de mes són a les Terres de l’Ebre (74,5%), les Comarques Centrals (73,6%), l’Alt Pirineu i Aran (72,6%) i el Camp de Tarragona (71,5%), segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). La resta d’àmbits territorials se situen per sota la mitjana catalana (63,3%), encapçalats pel Penedès (57,1%). A la ciutat de Barcelona el percentatge de llars amb dificultat per arribar a fi de mes és del 58,2%.

L’ampliació de la mostra de l’Enquesta de condicions de vida que l’Idescat  ha dut a terme a Catalunya, en col·laboració amb el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, ha permès disposar, per primera vegada, de resultats territorials sobre la distribució de la renda de les llars, les condicions de vida i l’exclusió social. Aquests resultats ofereixen els principals indicadors per als 8 àmbits territorials, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el municipi de Barcelona.

L’Àmbit Metropolità és l’únic on els ingressos mitjans nets per persona superen la mitjana catalana
L’Àmbit Metropolità (amb 13.446 euros per persona) i el Penedès (amb 12.444 euros) han estat els àmbits territorials que han tingut uns ingressos mitjans nets per persona més elevats l’any 2016. L’Àmbit Metropolità és l’únic que se situa amb uns ingressos per sobre de la mitjana catalana (12.660 euros), un 6,2%. A l’interior de l’Àmbit Metropolità, Barcelona ha tingut uns ingressos de 15.685 euros per persona. Els segueixen les Comarques Gironines (11.718 euros), les Comarques Centrals (11.598 euros), el Camp de Tarragona (10.523 euros) i Ponent (10.184). L’Alt Pirineu i Aran (9.849 euros) i les Terres de l’Ebre (8.807 euros) han estat els àmbits territorials amb els menors ingressos mitjans nets per persona, un 30,4% i 22,2% inferiors a la mitjana catalana.

 

Taula 1. Renda mitjana neta anual per persona i per llar. 2016
Euros
per persona per llar
Metropolità 13.446,2 32.885,8
   Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) 14.072,7 33.723,6
      Barcelona 15.684,7 34.981,4
      AMB (sense Barcelona) 12.529,5 32.330,5
   Metropolità (sense AMB) 12.259,7 31.200,8
Comarques Gironines 11.717,9 28.433,1
Camp de Tarragona 10.523,3 27.049,7
Terres de l’Ebre 8.807,2 20.751,1
Ponent 10.184,3 27.406,9
Comarques Centrals 11.598,2 29.262,9
 Alt Pirineu i Aran 9.848,7 21.938,1
Penedès 12.443,7 34.423,4
Catalunya 12.660,3 31.339,1
Font: Idescat.
La renda recollida correspon a l’any natural anterior al de l’Enquesta.
Taula 2. Llars segons el tipus de prestacions socials que reben (%). 2016
Tipus de prestacions
Llars
que reben
prestacions
Reben prestacions
per vellesa i supervivència
Reben prestacions
per atur
Reben altres subsidis o prestacions
Metropolità 60,0 57,7 37,6 24,2
   Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) 59,4 60,5 34,6 22,5
      Barcelona 60,7 63,2 29,0 21,6
      AMB (sense Barcelona) 58,0 57,3 41,0 23,6
   Metropolità (sense AMB) 61,1 52,2 43,5 27,6
Comarques Gironines 60,2 67,4 34,6 ..
Camp de Tarragona 65,0 52,7 47,7 32,0
Terres de l’Ebre 73,7 80,6 28,3 22,3
Ponent 75,1 47,2 39,9 35,6
Comarques Centrals 57,9 52,9 .. ..
 Alt Pirineu i Aran 55,7 72,3 .. ..
Penedès 57,5 45,8 46,6 ..
Catalunya 60,9 57,7 38,2 23,7
Font: Idescat.
La renda recollida correspon a l’any natural anterior al de l’Enquesta.
.. Dades poc significatives per al càlcul.
Taula 4. Població segons la dificultat per arribar a fi de mes (%). 2016
Amb dificultat Amb facilitat Total
Metropolità 62,2 37,8 100
   Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) 60,6 39,4 100
      Barcelona 58,2 41,8 100
      AMB (sense Barcelona) 63,0 37,0 100
   Metropolità (sense AMB) 65,2 34,8 100
Comarques Gironines 61,3 38,7 100
Camp de Tarragona 71,5 28,5 100
Terres de l’Ebre 74,5 25,5 100
Ponent 59,5 40,5 100
Comarques Centrals 73,6 26,4 100
Alt Pirineu i Aran 72,6 27,4 100
Penedès 57,1 42,9 100
CATALUNYA 63,3 36,7 100
Font: Idescat.
% de llars que declaren arribar amb dificultat a fi de mes
Amb dificultat
Penedès 57,1
Ponent 59,5
Comarques Gironines 61,3
Metropolità 62,2
CATALUNYA 63,3
Camp de Tarragona 71,5
Alt Pirineu i Aran 72,6
Comarques Centrals 73,6
Terres de l’Ebre 74,5

 

Supera_la_mitja diba

XII Challenge de Mitges Maratons

Gran Premi Diputació de Barcelona

Supera_la_mitja diba

Sabadell acollirà, el proper 3 de setembre, la primera cita del Challenge de Mitges Maratons 2017-2018 – Gran Premi Diputació de Barcelona, que enguany arriba a la seva 12a edició i incorpora una imatge renovada.

A més, per primer cop el Challenge tindrà padrins, els atletes Carles Castillejo i Marta Galimany. Castillejo va ser atleta olímpic als Jocs d’Atenes, Pequín i Londres i Marta Galimany és una de les millors atletes nacionals de fons de l’actualitat.

Dins el suport que la Diputació de Barcelona ofereix per a l’organització dels esdeveniments esportius destaca la marca Grans Premis, tot un seguit d’actuacions que produeixen no només un impacte esportiu positiu en el territori – aquests esdeveniments tenen presència a totes les comarques barcelonines – sinó que repercuteixen també de forma notable a nivell econòmic i turístic.

En aquest sentit s’estima globalment un retorn de 4 euros per cada euro invertit, destacant esdeveniments com: Open Tennis Taula Vic, Cursa de Muntanya Vall del Congost, Granollers Cup, Torneig de Bàsquet Sant Julià de Vilatorta, Circuit Català de Trofeus de Natació i com no, el Challenge de Mitges Maratons.

Supera la Mitja

El Challenge de Mitges Maratons és un conjunt de Mitges Maratons homologades per la Federació Catalana d’Atletisme que es duen a terme a la demarcació de Barcelona. El seu leitmotiv és “Supera la Mitja”, una crida a l’acció que promou l’esforç personal i anima al públic a completar les curses que formen part del circuit.

Aquestes proves tenen l’atractiu de combinar d’una banda l’element competitiu dels runners ben experimentats, i de l’altra la participació popular de corredors que s’inicien o bé es van superant prova a prova.

En relació a la Challenge, el diputat d’Esports de la Diputació de Barcelona, Josep Salom   destaca que «és tracta d’un Gran Premi Diputació de Barcelona amb els trets de marca que això suposa, la seva transversalitat i implicació amb d’altres sectors com el turisme, l’ocupació i en definitiva com un revulsiu d’impacte econòmic de la zona i municipis en el que es desenvolupa». I subratlla «el conjunt d’activitats i aportacions de caràcter social i solidari que generen la majoria de les mitges, en les seves inscripcions, amb donacions, activitats i entitats que aprofiten l’avinentesa per combinar l’aspecte esportiu , popular i solidari».

El president de la Federació Catalana d’Atletisme, Joan Villuendas celebra la col·laboració existent entre la corporació i la FCA en l’organització del Challenge ja que «és fonamental vincular l’esport federat amb l’esport popular. A través d’aquesta feina conjunta entre els actors implicats s’aconsegueix establir un vincle estable per fer arribar l’esport a la ciutadania, amb curses federades i circuits homologats».

Cal destacar, la importància territorial del  Challange de Mitges Maratons, perquè fa una tasca al territori de la demarcació abastant comarques costaneres, interiors, metropolitanes, essent per tant un agent esportiu del conjunt de la demarcació destacable en aquesta modalitat esportiva. Sense oblidar, el conjunt d’activitats i aportacions de caràcter social i solidari que generen la majoria de les mitges, en les seves inscripcions, amb donacions concretes, o activitats municipals i d’entitats que aprofiten l’avinentesa per combinar l’aspecte esportiu, popular i solidari.

El calendari previst de la 12a edició del Challenge és el següent:

 –              3 Setembre 2017 – Sabadell

-              8 Octubre 2017 – Roda de Ter

-              5 Novembre 2017 – Sant Cugat Vallès

-              5 Novembre 2017 – Prat de Llobregat

-              12 Novembre 2017 – L’Espirall

-              3 Desembre 2017 – Mataró

-              17 Desembre 2017 – Vilanova i la Geltrú

-              14 Gener 2018 – Sitges

-              21 Gener 2018 – Terrassa

-              4 Febrer 2018 – Granollers

-              25 Febrer 2018 – Gavà

-              18 Març 2018 – Calella

-              8 Abril 2018 – Igualada

-              A determinar – Montornès

pressec vermell

Què saps de …? préssecs vermells

pressec vermell

Estem davant d’una fruita típica d’estiu, una de les que més s’exporta a casa nostra. De característiques similars al seu germà el préssec groc, és un préssec pilós, de pell vermella i ataronjada. Algunes de les seves característiques són:

• Conté vitamines A, C, B1, B2, B6, E
• Alguns dels minerals que conté: fòsfor, ferro, magnesi i potassi entre d’altres.
• Baix en calories i en sodi, aporta fibra al nostre organisme
• Antioxidant, conté àcid cítric
• S’aconsella el seu consum en cas de restrenyiment (té alt poder laxant)
• De sabor lleugerament àcid, encara que dolç i d’olor intens.
• La pell del préssec pot produir reaccions al·lèrgiques en algunes persones.
• En cuina, els seus usos són diversos, des amanides o sucs fins pastissos, en macedònies o de forma clàssica, en almívar.

Autor: dlcocinaygastronomia.com

Portal web Caixabank

Brightsight ha adquirit l’ start-up catalana Bitwise

Oferirà serveis d’avaluació de seguretat TIC a companyies de tot el món 

Portal web Caixabank

L’empresa de ciberseguretat Brightsight, dels Països Baixos, ha obert a Sant Cugat del Vallès la seva primera seu fora del país amb la previsió de crear 40 llocs de treball en tres anys. L’empresa, que ha adquirit l’start-up catalana Bitwise ja compta amb un equip de 6 enginyers experts en ciberseguretat a les noves oficines i donarà servei des de Sant Cugat a tot el món.
Per aquest projecte d’inversió Brightsight ha comptat amb el suport de la Generalitat a través de Catalonia Trade & Investment, l’àrea de captació d’inversions estrangeres d’ACCIÓ. L’empresa ofereix a altres companyies serveis d’avaluació de seguretat TIC en àmbits com els sistemes de pagament, la identificació electrònica, els certificats digitals, els dispositius de comunicacions o en el sector de l’automoció.
Segons el director de la seu de Sant Cugat i responsable de Desenvolupament de Negoci de Brightsight, Xavier Vilarrubla, l’empresa ha decidit obrir les oficines a Catalunya “arrel de l’adquisició de l’start-up Bitwise, fet que ens dóna una capacitat i expertesa inicial molt potent poder seguir creixent i captant talent de joves professionals en el camp de la seguretat i per estar a prop de clients rellevants que tenim a l’àrea”. Vilarrubla també destaca el fet que “Barcelona és un pol tecnològic molt important de cara noves tecnologies, com per exemple les derivades de les smart cities i l’automoció”.
La companyia, que va iniciar la seva activitat fa més de trenta anys, té la seu a Delft, al sud-oest d’Amsterdam, i compta amb 150 treballadors a nivell mundial. Recentment també ha obert un laboratori a Pequín, a la Xina.
Actualment, segons dades d’ACCIÓ, hi ha 597 empreses dels Països Baixos establertes a Catalunya, un 8,4% de les 7.086 multinacionals amb presència al nostre país. De fet, amb l’objectiu de reforçar les relacions comercials entre Catalunya i els Països Baixos, ACCIÓ obrirà aquest 2017 una Oficina Exterior de Comerç i d’Inversions a Amsterdam, un mercat estratègic també per a les empreses catalanes. Aquesta nova oficina posarà l’accent en la cooperació tecnològica internacional per la presència d’un sector molt enfocat a la innovació i la sostenibilitat, que concentra moltes seus de multinacionals amb fortes inversions en R+D. És una regió amb molta presència de fons d’inversió i business angels i on hi ha establertes 192 filials d’empreses catalanes, que presenta un alt potencial per buscar projectes conjunts en l’àmbit de la indústria 4.0.
instagram 2017.07.24

Platja de Riells (@jaumellf)

Una publicación compartida de Informa.cat (@informa.cat) el

Segueix-nos a instagram (@informa.cat) i etiqueta les teves fotos amb el hashtag #informacat.

La teva foto podrà ser una de les publicades en els nostres mitjans:

Terrassa informa

Sabadell informa

Rubí informa

Sant Cugat informa

Granollers informa

Manresa informa

Mataró informa

Osona informa

Cerdanyola informa

Switch to desktop version