Obituari 19.01.2019

Nom Cognom1 Cognom2 Edat: Data cerimònia Hora cerimònia Lloc cerimònia
Teresa Campos Camara 87 any 19/01/2019 09:00 Temple Cementiri
Ignacio Llosa Cieza 56 any 19/01/2019 11:00 Sala cerimònies Tanatori de Terrassa
Alfred Medina Jiménez 87 any 19/01/2019 10:00 Temple Cementiri
Soledad Sánchez Fernández 90 any 19/01/2019 16:00 Temple Cementiri
José Marín Palomino 77 any 19/01/2019 12:00 Parròquia Mare de Déu del Roser (Les Fonts)
Concepción Rueda López 89 any 19/01/2019 11:30 Sala cerimònies Tanatori de Terrassa
Lunnis Cas Murer cinema català 2019.01.18// cartell

‘La gran aventura dels Lunnis i el llibre màgic’ i ‘Cas Murer. El carnisser de Vílnius’

S’estrenen avui en català

Lunnis Cas Murer cinema català 2019.01.18// cartell
Lunnis Cas Murer cinema català 2019.01.18// cartell
Els films La gran aventura dels Lunnis i el llibre màgic i Cas Murer. El carnisser de Vílnius s’estrenen avui divendres doblats al català amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura.
La gran aventura dels Lunnis i el llibre màgic
Els Lunnis arriben a la gran pantalla amb aquesta pel·lícula dirigida per Juan Pablo Buscarini i interpretada per Carla Chiorazzo, Bruno Oro, Lucrecia, Pablo Carbonell, Ramón Barea, Javier Losán, i Clara Alonso, entre d’altres.
El món de la imaginació i la fantasia estan en perill. La Mar, una nena de 8 anys experta en contes i llegendes, gràcies als contes que li llegeix el seu avi cada dia, intentarà salvar-los amb l’ajuda dels Lunnis. En aquesta aventura, trobaran molts personatges dels contes més populars, com ara Merlí, Pinotxo, Alícia, etc.
El film es podrà veure a 31 sales de Catalunya i Andorra:
Yelmo Multicines Abrera (Abrera)
Cinemes Amposta (Amposta)
Yelmo Cines Baricentro (Barberà del Vallès)
Cinesa Diagonal (Barcelona)
Cinesa Diagonal Mar (Barcelona)
Cinesa SOM Multiespai (Barcelona)
Palau Balaña Multicines (Barcelona)
Yelmo Cines Castelldefels (Castelldefels)
Cinemes El Punt (Cerdanyola del Vallès)
Cines FULL (Cornellà de Llobregat)
CAT Cines Figueres ACEC (Figueres)
Cinemes Albèniz Centre (Girona)
Ocine Girona (Girona)
Filmax Gran Via (l’Hospitalet de Llobregat)
JCA Cinemes Alpicat (Lleida)
Screenbox Funatic (Lleida)
Cines Bages Centre (Manresa)
Cinesa Mataró Parc (Mataró)
Cines Olot (Olot)
L’Amistat (Premià de Mar)
Cines Axion (Reus)
Cines Imperial (Sabadell)
Multicinemes Eix Macià (Sabadell)
Odeón Multicines Girona (Salt)
Cinemes Can Castellet (Sant Boi de Llobregat)
Cinemes Sant Cugat (Sant Cugat del Vallès)
CineBaix (Sant Feliu de Llobregat)
Cinemes Majèstic (Tàrrega)
Cinesa Parc Vallès (Terrassa)
JCA Cinemes Valls (Valls)
Cinemes Illa Carlemany de Les Escaldes (Andorra)
Cas Murer. El carnisser de Vílnius
El film ha estat dirigit per Christian Frosch i interpretat per Karl Fischer, Alexander E. Fennon, Melita Jurisic, Ursula Ofner, Karl Markovics, Gerhard Liebmann, Roland Jaeger, Doval’e Glickman, Rainer Wöss, Robert Reinagl, Harvey Friedman, Erni Mangold, Franz Buchrieser, Ariel Nil Levy, Susi Stach, Margit Holzhaider, Caroline Koczan, Eva van Heijningen, i Mathias Forberg.
Franz Murer, conegut com el carnisser de Vílnius, va ser un oficial austríac de l’SS, que va organitzar i governar el gueto d’aquesta ciutat. Aquesta és la història del seu judici.
La pel·lícula, distribuïda per Adso Films, es podrà veure a:
Cinema Germandat (Batea)
Cinema Moderno (Caseres)
Cinema de La Unió Social (Flix)
Cinema Coliseum de Gandesa (Gandesa)
Casal Municipal d’Horta de Sant Joan (Horta de Sant Joan)
Screenbox Funatic (Lleida)
CineBaix (Sant Feliu de Llobregat)
Auditori de Vandellòs (Vandellòs)
Gustavo Deco

Cap a una millor comprensió de l’arquitectura cel·lular del cervell humà

Gustavo Deco
Gustavo Deco // Imatge del web upf.edu

Un equip d’investigació interdisciplinari dirigit per científics de la Universitat Nacional de Singapur (NUS, per les sigles en anglès) ha emprat amb èxit l’aprenentatge automàtic per descobrir nous coneixements sobre l’arquitectura cel·lular del cervell humà.

L’equip va demostrar un enfocament que calcula automàticament els paràmetres del cervell utilitzant les dades recopilades de la ressonància magnètica funcional (fMRI), la qual cosa permet als neurocientífics inferir les propietats cel·lulars de diferents regions del cervell sense necessitat d’emprar abordatges quirúrgics. Aquest enfocament es podria utilitzar potencialment en l’avaluació del tractament de trastorns neurològics i en el desenvolupament de noves teràpies.

El treball s’ha publicat el 9 de gener a la revista Science Advances i ha comptat amb la col·laboració de Gustavo Deco, professor d’investigació ICREA i director del Centre de Cognició i Cervell CBC del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions DTIC de la Universitat Pompeu Fabra.

Segons ha explicat el professor Gustavo Deco: “Fins ara, en general, els models de tot el cervell estaven limitats pel fet que la dinàmica local de cada node o regió cerebral era idèntica, és a dir homogènia. D’aquesta manera, a través de l’heterogeneïtat de l’anatomia extreta a través de tècniques de Diffusion Tensor Imaging  (DTI) i tractografia, s’aconseguien explicar moltíssims aspectes interessants de la dinàmica funcional del cervell “. “No obstant això, en aquest nou treball realitzem un salt quàntic en tant que incorporem heterogeneïtat també en la dinàmica local de cada node, és a dir els optimitzem per tal d’obtenir un model biofísic i fisiològic molt més fidedigne i realista“, afegeix Deco, coautor de l’estudi.

Al seu torn, el professor Thomas Yeo, investigador de l’Institut de neurotecnologia de la Universitat Nacional de Singapur i líder de l’equip d’investigació, ha comentat: “Les vies subjacents de moltes malalties ocorren a nivell cel·lular, i molts productes farmacèutics operen a nivell de microescala. Per saber què passa realment en els nivells més interns del cervell humà, és crucial per a nosaltres desenvolupar mètodes que puguin incidir en les profunditats del cervell de forma no invasiva “.
Desentranyant la complexitat del cervell humà

El cervell és l’òrgan més intricat del cos humà , i està compost per 100 mil milions de cèl·lules nervioses que, al seu torn, estan connectades a altres 1.000. Qualsevol dany o malaltia que afecti fins i tot a la part més petita del cervell podria provocar un deteriorament greu.

Actualment, la majoria dels estudis sobre el cervell humà es limiten a enfocaments no invasius, com la ressonància magnètica (MRI). Això limita l’examen del cervell humà a nivell cel·lular, que pot oferir nous coneixements sobre el desenvolupament i el tractament potencial de diverses malalties neurològiques.
Diferents equips de investigació de tot el món han aprofitat els models biofísics per tancar aquesta bretxa entre la imatge no invasiva i la comprensió cel·lular del cervell humà. Els models biofísics del cervell podrien usar-se per simular l’activitat cerebral, permetent als neurocientífics obtenir una visió del cervell.

No obstant això, molts d’aquests models es basen en suposicions massa simplistes, com, per exemple, totes les regions del cervell tenen les mateixes propietats cel·lulars, que els científics saben que són falses des de fa més de cent anys.

Construint models virtuals de cervell
Els respectius equips de recerca de han participat en aquest estudi analitzat imatges de 452 participants en el Projecte Conectoma Humà. Partint del treball de modelatge computacional realitzat amb anterioritat, van permetre a cada regió del cervell tenir propietats cel·lulars diferents i algorismes d’aprenentatge automàtic explotats per estimar automàticament els paràmetres del model.

“El nostre enfocament s’aconsegueix un millor ajust amb les dades reals. A més, vam descobrir que els paràmetres del model de microescala estimats per l’algorisme d’aprenentatge automàtic reflecteixen com el cervell processa la informació”, han manifestat els autors de l’estudi. Aquesta forma de processament jeràrquic és una característica clau tant del cervell humà com dels avenços recents en intel·ligència artificial.

L’equip d’investigació va descobrir que les regions del cervell involucrades en la percepció sensorial, com la visió, l’audició i el tacte, exhibeixen propietats cel·lulars oposades a les regions del cervell involucrades en el pensament i els records interns. El patró espacial de l’arquitectura cel·lular del cervell humà reflecteix de prop com el cervell processa jeràrquicament la informació de l’entorn.

“El nostre estudi suggereix que la jerarquia de processament del cervell es recolza en la diferenciació de microescala entre les seves regions, el que pot proporcionar més pistes sobre els avenços en intel·ligència artificial”, afegeixen.

En un futur tenen previst estendre el seu enfocament metodològic per examinar les dades cerebrals dels participants de forma individual i comprendre millor com la variació individual en l’arquitectura cel·lular del cervell pot relacionar-se amb les diferències en les capacitats cognitives. L’equip espera que aquests últims resultats puguin ser un pas cap al desenvolupament de plans de tractament individualitzats amb medicaments específics o estratègies d’estimulació cerebral.

Treball de referència:
Peng Wang, Ru Kong, Xiaolu Kong, Raphaël Liégeois, Csaba Orban, Gustavo Deco, Martijn P. van den Heuvel, BT Thomas Yeo (2019),“Inversióof a large-scale circuit model reveals a cortical hierarchy in the dynamic resting human brain“, 9 de gener, volum 5, nº 1, eaat7854, DOI: 10.1126 / sciadv.aat7854.

Jordi Franch//Foto: UManresa

Canvi climàtic

Jordi Franch//Foto: UManresa
Jordi Franch//Foto: UManresa

Els polítics intervencionistes, comptant amb l’indispensable assessorament i suport intel·lectual dels economistes partidaris de l’estatisme com Joseph Stiglitz, Premi Nobel d’Economia l’any 2001, promouen la implantació massiva d’un Nou Acord Verd (Green New Deal). El nom del programa prové de les polítiques implantades per Franklin Delano Roosevelt a la dècada del 1930, després del crac del 29, intensificant l’expansió del control governamental de l’activitat econòmica i social, però adoptant ara un nou caire ecològic i de lluita contra el canvi climàtic.

Una de les mesures emmarcades dins d’aquest pla és l’augment dels impostos sobre el combustible, que a la veïna França ha desencadenat la revolta dels armilles grogues contra el govern Macron. El pretext per justificar la introducció dels nous impostos mediambientals és lluitar contra l’escalfament i abordar els reptes del canvi climàtic, fent que la càrrega que es traspassi a la pròxima generació sigui moderada i més reduïda. Ens repeteixen, en definitiva, que no és just que la generació actual traslladi els costos mediambientals a la següent generació. La utilització que fan els governs de la justícia social i intergeneracional és molt discutible.

Les previsions demogràfiques i econòmiques apunten, per exemple, que el sistema de pensions, deficitari actualment, és insostenible a mitjà termini. A partir de l’any 2025 començaran a jubilar-se les primeres cohorts de la generació del baby boom nascudes a l’Espanya del 1960. Es preveu una reducció important en l’import de la pensió de jubilació mitjana. En una societat creixentment envellida això impactarà, i molt, en la marginalització i pauperització d’un sector important i cada vegada més nombrós de la societat. I quines mesures adopta el govern per fer front a aquesta amenaça immediata i certa? També el volum de deute públic de diferents països i en particular el d’Espanya, proper al 100% del PIB, és una bomba de rellotgeria que amenaça la generació actual i les properes. El pagament dels interessos del deute és ineludible i té caràcter prioritari per disposició constitucional. I el pagament d’1 bilió d’euros (amb dotze zeros) també recaurà sobre els nostres fills i néts. Els interessos ja s’han situat en el 2,5% als EUA i abandonaran el 0% a l’eurozona en qüestió de mesos. I quines mesures adopta el govern per fer front a aquesta amenaça immediata i certa?

Les emissions globals de CO2 augmenten per les activitats industrials localitzades especialment al sud-est asiàtic, que s’ha convertit en la fàbrica del món. Europa és cada vegada més irrellevant en el concert de les nacions. I no diguem Espanya, que no ha conegut la revolució industrial, amb l’excepció del País Basc i Catalunya. Però els governs europeus fan bandera del canvi climàtic i promouen la introducció de més impostos i restriccions per tal de millorar el medi ambient en un termini que mai pot ser immediat.

La Unió Europea ha fixat l’objectiu “20-20-20”. Persegueix aconseguir una reducció d’un 20% en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (en comparació als nivells de 1990), aconseguir també un 20% de consum d’energia de fonts renovables i augmentar un 20% l’eficiència energètica. Al mateix temps, però, el govern espanyol es dedica a mantenir artificialment, via subvencions públiques, les mines de carbó d’Astúries. Hunosa, per exemple, és una empresa pública controlada al 100% per la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) que extreu el carbó de la conca del riu Nalón. L’hulla de poca qualitat i els elevats costos d’explotació es tradueixen invariablement, any rere any, en pèrdues econòmiques. I, per suposat, la posterior combustió del carbó en centrals tèrmiques genera CO2 i danya el medi ambient. Com es pot justificar que el govern espanyol mantingui una activitat deficitària i contaminant? Per què s’han de socialitzar les pèrdues d’una mina? I on està aquí la lluita contra el canvi climàtic? La fal·lera dels governs per intervenir (selectivament, això sí) en les activitats mediambientals sense fer res per desactivar les bombes de rellotgeria de les pensions i el deute públic equival a colar un mosquit i empassar-se un camell.

El mercat no intervingut s’ha mostrat molt eficient a l’hora d’adaptar-se espontàniament a canvis graduals i a molt llarg termini, com són els de l’escalfament global. Com ha succeït contínuament des de la revolució industrial, els descobriments empresarials i les innovacions tecnològiques pròpies del sistema de lliure mercat permetran afrontar els desafiaments del canvi climàtic. Finalment, els economistes també argumentem que s’ha d’utilitzar el tipus d’interès per calcular el valor actual dels efectes negatius de l’escalfament global en les properes dècades. Segons aquests càlculs, no estarien justificades les intervencions i subvencions que avui es proposen, encoratjades per poderosos interessos polítics i lobbies privilegiats, sinó que el més convenient és deixar a les generacions futures, previsiblement més riques i tecnològicament avançades, fer front als desafiaments que puguin sorgir conforme aquests vagin apareixent.

Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC

Finalitza l'epidèmia de grip a Catalunya // Imatge del web de l'Intitut Català de la Salut

La grip a Catalunya ja arriba a nivells d’epidèmia

S’ha situat en els 119 casos per 100.000 habitants

Finalitza l'epidèmia de grip a Catalunya // Imatge del web de l'Intitut Català de la Salut
Finalitza l’epidèmia de grip a Catalunya // Imatge del web de l’Intitut Català de la Salut

El continu ascens que la grip venia experimentant en les darreres setmanes a Catalunya ha fet superar ja per primera vegada el nivell d’epidèmia. Així, durant la setmana passada, ha augmentat la taxa d’incidència de síndromes gripals registrada per la xarxa sentinella: se situa ja als 119,59 casos per 100.000 habitants, per sobre del llindar epidèmic d’aquesta temporada, establert en 110,7 casos.

Segons el model predictiu elaborat amb dades corresponents a la segona setmana d’aquest any, l’activitat gripal durant les setmanes 3 i 4 presentarà un nivell epidèmic baix-moderat, però creixerà cap a un nivell moderat amb pics de nivell elevat en algunes regions de la demarcació de Lleida i Tarragona.
Segons les dades analitzades en el marc del programa PIDIRAC, durant la segona setmana de l’any la taxa d’incidència de síndrome gripal ha estat més alta en els menors de 5 anys (367,65 casos per 100.000 habitants). La resta de grups d’edat també mostren un increment respecte de la setmana anterior, excepte en el grup de 5-14 anys que es manté estable. Pel que fa als ingressos hospitalaris greus pel virus de la grip, del 7 al 13 de gener s’han registrat 18 ingressos en els hospitals de la xarxa sentinella, i des de l’inici de la temporada (a principis d’octubre) un total de 129. El 72,7% d’aquests casos no estaven vacunats.
Aquestes són algunes de les dades recollides al Pla d’Informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya (PIDIRAC, temporada gripal 2018-2019).
Activitat als centres sanitaris
Durant la setmana del 7 al 13 de gener del 2019, els professionals sanitaris dels hospitals han atès un total de 69.651 urgències, de les quals 8.107 han requerit ingrés hospitalari (11,64% del total). Respecte la setmana anterior, les urgències ateses als hospitals han disminuït un 1,20% i els ingressos hospitalaris han augmentat un 0,04%. En comparació amb la mateixa setmana de l’any 2018, l’activitat urgent ha augmentat un 1,97% i el nombre d’ingressos ha disminuït un 0,81%.
Del total de les urgències ateses als hospitals, el 80,84% són pacients adults (56.309), mentre que la resta correspon a població pediàtrica (13.322). En relació amb la setmana anterior ha augmentat un 0,42% la proporció de pacients pediàtrics.
Durant aquesta setmana els hospitals han atès un total de 26.617 visites de nivell de prioritat I, II i III, és a dir, de major gravetat, que representen un 38,21% del total de les urgències, un 0,03% menys que la setmana anterior.
Pel que fa als equips d’atenció primària, durant la setmana del 7 al 13 de gener, s’han atès un total de 873.215 visites, un 74,41% més que la setmana anterior. Aquest increment s’explica, en part, pel fet que aquella setmana aquests centres van romandre tancats per Cap d’Any. Del total de visites realitzades aquesta setmana, 840.593 s’han fet als centres d’atenció primària i 32.622 al domicili del pacient.
Per grups d’edat, el 10,08% de les visites han estat d’infants de fins a 15 anys; el 50,27% d’adults d’entre 15 i 65 anys i el 39,65% restant de persones majors de 65 anys. En comparació amb la mateixa setmana de l’any anterior, els equips d’atenció primària han fet un 4.40% més de visites.
Pel que fa als centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) durant la setmana del 7 al 13 de gener han atès un total de 22.142 visites, un 7,81% menys que la setmana anterior.
Finalment, el 061 Catsalut Respon ha atès 35.749 casos aquesta setmana, dels quals 2.451 han requerit l’atenció d’un metge a domicili. En relació amb la setmana anterior suposa una disminució dels casos d’un 0,57% i una disminució de les visites domiciliàries del 13,15%.
Principals actuacions
Les millores previstes per aquest hivern s’emmarquen en el desplegament del Pla Nacional d’Urgències de Catalunya (PLANUC) aprovat pel Departament de Salut el maig del 2017. Per respondre a aquest increment d’activitat estacional, i tal i com es va fer l’any passat, s’han posat en marxa 23 plans d’acció territorialsque tenen com a objectiu que l’atenció continuada i urgent s’ajusti millor a les necessitats assistencials específiques de les persones de cada territori, per aconseguir que la ciutadania sigui atesa en el dispositiu més adequat i garantint la millor qualitat possible.
Aquests plans constitueixen la concreció, en cada àmbit territorial, de les accions que caldrà desenvolupar a mesura que pugui augmentar la pressió assistencial i realitzen una descripció dels recursos territorials, l’organització, l’activitat i les diferents actuacions que es preveu realitzar per fer front al període hivernal. Els plans s’aproven, cadascun en el seu àmbit territorial, per part del Comitè operatiu d’urgències i emergències (COUE) formats per professionals sanitaris que intervenen en el procés d’atenció a les urgències del territori: hospitals, CAP, CUAP, centres sociosanitaris i SEM.
Mesures de prevenció
La millor manera de protegir-se i evitar la propagació de la grip és la vacunació i el manteniment d’unes bones pràctiques d’higiene, com rentar-se les mans de manera regular.
Per a més informació es recomana trucar al 061 CatSalut Respon, el telèfon de Salut de Catalunya, les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. I també al web de Canal Salut.
És important que la població utilitzi el dispositiu assistencial més adequat per al seu problema de salut. La major part dels processos virals respiratoris remeten espontàniament, amb pocs dies de durada i amb símptomes d’intensitat lleu o moderada, i habitualment no requereixen atenció sanitària.
Santuari Puig-Agut // instagram 2019.01.18

Com un far al mig del cel (Santuari de Puig-Agut);(@maringuiteras)


Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Informa.cat (@informa.cat) el

Segueix-nos a instagram (@informa.cat) i etiqueta les teves fotos amb el hashtag #informacat.

La teva foto podrà ser una de les publicades en els nostres mitjans:

Terrassa informa

Sabadell informa

Rubí informa

Sant Cugat informa

Granollers informa

Manresa informa

Mataró informa

Osona informa

Cerdanyola informa

L’equip de redacció escollirà cada dia una per a la seva publicació

Obituari 18.01.2019

Nom Cognom1 Cognom2 Edat: Data cerimònia Hora cerimònia Lloc cerimònia
Laura Martínez Sánchez 17 any 18/01/2019 15:00 Temple Cementiri
María Millán Méndez 95 any 18/01/2019 11:00 Temple Cementiri
Carmen Balanas Casbas 85 any 18/01/2019 10:00 Temple Cementiri
Inocente Caballero Pino 81 any 18/01/2019 09:00 Sala cerimònies Tanatori de Terrassa
Antonio Martínez Núñez 95 any 18/01/2019 12:00 Temple Cementiri
María-Rosario Pérez Lázaro 85 any 18/01/2019 11:30 Temple Cementiri
Benito Marcet Casanovas 89 any 18/01/2019 16:00 Temple Cementiri
Ángeles Campoy Pérez 80 any 18/01/2019 16:30 Temple Cementiri
María Plans Molina 67 any 18/01/2019 15:30 Temple Cementiri
Juli Cèsar//foto: https://www.ngenespanol.com/

El malintencionat rumor que va convertir a Juli Cèsar en “reina de Bitinia”

Juli Cèsar//foto: https://www.ngenespanol.com/
Juli Cèsar//foto: https://www.ngenespanol.com/

Que el nivell de la política actual s’assembla més a una baralla en una piscina de fang que a una honorable confrontació d’opinions, simplement amb veure una estona d’una sessió del Congrés o d’un ple d’un ajuntament ho tindrà més que confirmat. Desqualificacions gratuïtes, mentides contínues, llenguatge groller, petulàncies i altiveses vergonyoses… han transformat qualsevol reunió parlamentària en poc menys que una grollera tertúlia a crits entre borratxos que si alguna cosa desperten és el cansament i la vergonya aliena de qui hi pugui estar interessat. Potser poguéssim pensar que això és una cosa nova, fruit de la manca de polítics de qualitat i les xarxes socials, però la veritat és que durant l’Imperi Romà, ja era habitual aquest tipus de “tudo vale” contra l’adversari polític. I un dels principals afectats va ser el mateix Juli Cèsar, al qual els seus rivals van atribuir una relació homosexual simplement per afeblir-lo políticament.

Si alguna cosa es pot dir del famosíssim Juli Cèsar és que era un autèntic personatge que, des de jove, ja marcava maneres de que no anava a ser algú que passés de puntetes per les pàgines de la Història (veure Un segrest, uns pirates i la infinita arrogància de Juli Cèsar). Així les coses, l’any 80 aC, amb tan sols 20 anys, ja era una preeminent figura del bàndol dels “populars” (progressistes), que tenien una dura pugna amb els “optimates” (conservadors) pel poder de Roma. No obstant això, la victòria del conservador Sul·la, davant el progressista Gai Mari en la Primera Guerra Civil de la República Romana, va fer que Cèsar -pertanyent al bàndol perdedor- es dirigís cap a l’actual Turquia, ja que sortir de Roma cames-ajudeu-me després de no acceptar el canvi de bàndol ofert pel vencedor Sul·la (s’havia de divorciar de la seva dona i Cèsar no va voler), era l’opció més sana per al seu estilitzat coll, sobretot per evitar els sicaris que li havia enviat .

En aquelles terres de la península d’Anatòlia (veure L’eterna flama de Yanartas), Roma es trobava donant suport al rei Nicomedes IV de Bitínia (pro-romà) davant del rei Mitrídates VI del Ponto (anti-romà), els quals es trobaven en plena sarabanda de pals pel control de la zona. En un d’aquests repartiments d’hòsties a l’engròs, els exèrcits romans al comandament de Marc Minuci Terms van assetjar la ciutat de Mitilene (a l’illa de Lesbos, costa turca de l’Egeu), sent enviat Juli Cèsar a la cort de Nicomedes IV per demanar-li una flota de vaixells amb la qual acabar amb els mitilens. La visita, segons sembla, va durar més del que s’esperava gràcies a l’amistat que va fer amb el rei, sent l’excusa perfecta perquè corregués el rumor que hi havia hagut un “affaire” sentimental entre Juli Cèsar i Nicomedes, en haver quedat enamorat per la bellesa del jove romà. El rumor va arribar a Roma, i els senadors opositors a Cèsar van veure l’oportunitat per posar-lo de volta i mitja a base d’escampar la mentida fins a la nàusea.

Els cronistes han explicat que Juli Cèsar havia enamorat al rei bitini i que aquest el va convidar a la seva càmera. Vestint de porpra i acompanyat per soldats, es llità amb Nicomedes al seu llit daurat, sent sodomitzat pel monarca. Tenint en compte que, si bé l’homosexualitat no estava prohibida, ser la part passiva estava molt mal vist, el fet que corregués el rumor que una figura tan amenaçadora per als optimates tingués relacions homosexuals i, per més inri, de caràcter passiu (era el que rebia, vaja) amb un mandatari bàrbar, era el súmmum de la calúmnia política i personal.

Al desprestigi que comportava tal falsedat -Cèsar ho va negar repetidament durant tota la seva vida- la mala bava dels seus contrincants va fer que el titllessin com a “reina de Bitinia”, “rival de la reina i planxa interior del llit real” o “el marit perfecte de tota dona i l’esposa de tot home”… entre tot tipus de enraonies que corrien com la pólvora entre la gent (veure El rei d’Espanya anomenat Paquita). Sigui com sigui, l’estratagema no els va sortir molt bé als seus “amics”, tenint en compte que les guerres contra Mitrídates lluny de ser un pou per a la reputació de Juli Cèsar, van servir per alçar-lo com el magnífic estratega i militar que es va mostrar posteriorment a les Gàl·lies. No en va el setge de Mitilene va servir perquè fos condecorat amb la Corona Cívica, el més alt reconeixement del valor en temps de guerra ofert per la República Romana.

En definitiva que Juli Cèsar, lluny de veure’s afectat per les malvolences envejoses dels seus opositors, va acabar pujant com l’escuma tal com temien els seus “estimats” optimates. L’extraordinària intel·ligència política i militar, la seva ambició sense límits i la dissoluta vida heterosexual de la qual va fer gala durant tota la seva vida, van tancar les boques de tots aquells que havien pretès enfonsar de la manera més rastrera i covard la prometedora carrera d’un dels personatges més importants i transcendents de la Història de la Humanitat.

La grisa mediocritat, per sort, no podrà mai apagar la brillantor de les grans ànimes.

Ireneu Castillo
@ireneuc

PIMEC IPC desembre18// Pimec

Valoració de PIMEC sobre l’IPC

Del mes de desembre de 2018

PIMEC IPC desembre18// Pimec
PIMEC IPC desembre18// Pimec

PIMEC valora positivament les dades d’inflació amb les que finalitza el 2018, que mostren la continuació en la tendència marcadament baixista de l’IPC a Catalunya i a Espanya.

Com ve succeint des de fa uns mesos, l’evolució de la inflació manté una inèrcia a la baixa des del punt de vista mensual i una important moderació des de la perspectiva interanual. En el passat mes de desembre l’IPC a Catalunya un 0,3% i a Espanya cau un 0,4% en relació al novembre. En el conjunt de l’exercici la taxa finalitza amb un increment d’un 1,4% a Catalunya i d’un 1,2% respecte del 2017 a l’Estat, en línia amb les taxes de l’any passat (1,2% i 1,1%, respectivament).

Cal destacar dos aspectes rellevants: En primer lloc, la important moderació registrada en l’evolució a partir de l’estiu i, de l’altra, que l’IPC harmonitzat de la Unió Monetària finalitza el 2018 amb una pujada d’1,6%, per sobre dels ascensos interns. Aquest menor creixement dels preus a Catalunya i a Espanya  ajuda en la millora de competitivitat i en el procés de convergència de l’economia en relació als països europeus.

El comportament de l’IPC a finals d’any s’explica, novament, pel retrocés en els preus energètics, com és el cas dels carburants i del gasoli per a calefacció. Així, per exemple, els preus dels carburants i combustibles disminueixen a Espanya el mes de desembre un 5,6% en relació al novembre, situant la pujada anual en un 2,8% (3,8% el 2017). Altres retrocessos a destacar són els del vestit i calçat, d’un 2,9% a nivell mensual i d’un 0,9% en termes interanuals, i determinades partides de l’alimentació, com les fruites fresques (4,4%  5,9%, respectivament).

Sense la incidència dels productes energètics ni els aliments sense elaborar, la inflació subjacent es manté en uns registres força moderats i estables, d’un 0,9% a Espanya, sempre per sota de l’índex general.

Per sectors, a Catalunya, destaquen els creixements dels preus en termes interanuals de l‘habitatge, de les comunicacions i de la restauració, amb pujades pel global del 2018 d’un 3,1%, d’un 2,1% i d’un 2,0%, respectivament, en tots tres casos per sobre dels registres de l’any passat. Per contra, cal esmentar la moderació dels preus del transport, del 2,7% el 2017 a un 0,3% el 2018.

L’evolució dels preus durant el 2018 permet ser optimistes cara la inèrcia que està prenent el Banc Central Europeu (BCE) pel que fa a l’enduriment de la política monetària de la zona euro, atès que segurament permetrà un cert alentiment d’aquest. No obstant això, s’ha de tenir en compte que la moderació en la inflació pot situar en una posició complicada les empreses en la mesura que els salaris i les seves revisions pel 2019 han pres com a referència increments salarials d’un 2% o més. Això, lògicament, impulsarà els salaris reals, però també els costos empresarials, amb els seus efectes negatius sobre la competitivitat. D’altra banda, no hem de perdre de vista que la moderació de l’IPC està sent determinada, bàsicament, per factors externs que en qualsevol moment poden modificar-se. Per aquesta raó, és molt important insistir en la necessitat d’aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2019 i que aquests posin una especial atenció en les infraestructures i el grau d’execució efectiu d’aquesta despesa, i apostin més clarament pel teixit productiu, sobretot de petites i mitjanes empreses i autònoms.

Patates bravísimes// Foto: dlcocinaygastronomia.com

Patates bravísimes dos sabors

Patates bravísimes// Foto: dlcocinaygastronomia.com
Patates bravísimes// Foto: dlcocinaygastronomia.com

Avui preparem un entrant per a qualsevol celebració, contrastos de sabors que s’equilibren en boca. Vegem:

Ingredients 9 unitats:
• 6 patates agres mitjanes
• Oli d’oliva
• Sal

Per a la salsa brava vermella:
• Oli d’oliva verge extra
• 5 alls picats
• 1 ceba picada
• 5 peces pebre caiena
• 1 cullereta pebre vermell dolç
• 1 gotet de vinagre
• 250 gr.tomate triturat
• 50 gr. tires de pernil
• Sal

Per a la salsa brava groga:
• lactonesa
• 1 cullerada mostassa antiga de Dijon
• 1 culleradeta de comí en gra
• 1 culleradeta d’orenga
• 1 all
• 1 bitxo
• Sal
Elaboració:
Rentem i pelem les patates. A continuació tallem les seves cares per aconseguir un rectangle. Clavem un tallapastes rodó a la patata fins aconseguir el nostre cilindre (de cada patata traurem dos cilindres); la patata sobrant la reservarem per a altres usos, mentre els cilindres obtinguts els deixem en aigua, per evitar la seva oxidació.

Amb un descoratjador de pomes, buidem lleugerament el cilindre i sense arribar fins al final de la patata (ens quedaríem sense suport per al farciment); acabem d’extreure la patata sobrant amb una punta. Un cop buidats els buits, igualem tots els cilindres de patata.
Introduïm els cilindres en una olla amb aigua i sal. Els deixem coure fins que comprovem que el punt és l’ideal (patata lleugerament cuita, faltant-li un punt). Quan estiguin, les escorrem cap per avall en paper de cuina i reservem.
Preparem mentre les dues salses:
Per a la salsa brava vermella, sofregim la ceba i els alls. Quan transparentin, afegim la caiena i el pebre vermell dolç. Remenem uns minuts, afegim el vinagre, a continuació el tomàquet i les tires de pernil.
Remenem i deixem reduir. Afegim sal, comprovem si necessita més o no i ja triturem amb la túrmix i omplim un biberó amb la salsa.
Per a la salsa brava groga, preparem la nostra lactonesa de sempre (veure recepta feta en el seu dia). Afegim els altres ingredients (el bitxo l’haurem triturat prèviament, igual que el comí). Corregim de sal si fos necessari, omplim un altre biberó.
Acabem les patates, les fregim en oli bullint; les traiem quan estiguin daurades. Les escorrem cap per avall.
Emplatem, omplint les patates meitat amb una salsa i meitat amb una altra. En ser salses potents de sabor, la barreja no és recomanable. Si les salses ens queden massa espesses, afegir una mica d’oli d’oliva abans d’introduir-les en els biberons corresponents, o bé un cop dins i remoure’ls.

Autor:dlcocinaygastronomia.com

Switch to desktop version