Obituari 19.11.2017

Nom Cognom1 Cognom2 Edat: Data Cerimònia Hora Cerimònia Lloc Cerimònia
Daniel Esteban Cabrejas 87 any 19/11/2017 10:00 Temple Cementiri
Joaquin Baquero Santafé 97 any 19/11/2017 11:30 Temple Cementiri
Vicenta Oviedo Prieto 82 any 19/11/2017 11:00 Temple Cementiri
Florencia Blázquez Díaz 85 any 19/11/2017 12:00 Temple Cementiri
Francisca Ventura Córdoba 82 any 19/11/2017 10:30 Temple Cementiri
Justino Asbert Rigol 66 any 19/11/2017 12:30 Temple Cementiri
Antonia Buendía Hidalgo 84 any 19/11/2017 09:30 Temple Cementiri
Eleccions al Parlament de Catalunyaa // Imatge del web de Pixabay

El cost addicional de les eleccions del 21-D serà de 230 milions d’euros

Pel fet de celebrar-se en dia feiner

Eleccions al Parlament de Catalunyaa // Imatge del web de Pixabay
Eleccions // Imatge del web de Pixabay

PIMEC ha calculat l’impacte econòmic que tindrà la celebració de les eleccions autonòmiques del 21 de desembre en dia laborable. El fet que els comicis siguin entre setmana i en dia feiner suposarà un cost addicional per a l’economia catalana que la patronal ha xifrat en 230 milions d’euros pel que fa al cost d’oportunitat. 

Tot i que l’actual context polític requeria una certa celeritat en la convocatòria d’eleccions, la patronal lamenta la decisió de celebrar-les en dia feiner pels importants costos econòmics i organitzatius que això representa per a les empreses.

La patronal adverteix de les dificultats amb què es trobaran les pimes el 21-D, ja que tenen menys recursos i una plantilla més petita. En aquest sentit, també recomana a les empreses que estableixin torns per gestionar de la millor manera possible l’exercici del dret a vot per tal que les afectacions en la producció siguin les mínimes.

xarxa escoles musica diba

Constituïda la Xarxa d’escoles municipals de música i arts

La formaran 122 centres

xarxa escoles musica diba

En el marc de la primera Jornada Educació Artística i Municipi del XXVI Fòrum local d’Educació, celebrada el passat dimarts, es va constituir la Xarxa d’escoles municipals de música i arts impulsada per la Diputació.

Aquesta xarxa s’inscriu en l’estratègia de consolidació d’un sistema de xarxes de centres educatius de titularitat municipal que pretén reforçar l’acció dels governs locals en el desenvolupament del Servei d’Educació de Catalunya.

Una estratègia que va començar amb la creació de la xarxa d’escoles municipals de persones adultes i la xarxa d’escoles municipals d’educació especial, que té previst completar en els propers mesos amb la creació de les xarxes d’escoles municipals d’escoles bressol municipals i que acabarà aglutinant gairebé 600 centres educatius municipals.

A l’acte de constitució va participar el diputat d’Educació de la Diputació de Barcelona, Rafael Homet.

Durant la seva intervenció, Homet va destacar com «el món local està molt compromès amb el desenvolupament de l’educació musical i artística des de la proximitat i és clau el foment de l’accés a aquest tipus d’educació a tota la ciutadania». I va afegir que «des la Diputació de Barcelona considerem que l’impuls d’aquesta xarxa ha de servir per generar un espai d’intercanvi i de coneixement horitzontal entre els centres, contribuir a integrar actuacions de suport tècnic, material i econòmic així com possibilitar l’aprenentatge compartit».

La Xarxa

La Xarxa d’escoles municipals de música i arts comença el seu recorregut amb la intenció d’incorporar tots els ajuntaments de la demarcació de Barcelona que disposen d’escoles municipals d’educació musical i artística.

A la demarcació de Barcelona hi ha 106 escoles municipals de música que ofereixen 28.167 places i ocupen un total de 1.639 docents, 7 escoles municipals de dansa amb 1.010 places i 9 centres municipals d’arts plàstiques i disseny amb 1.082 places. En total, 122 centres a 107 municipis que apleguen 30.259 alumnes i 1.880 docents

Els objectius de la Xarxa d’escoles municipals de música i arts giren al voltant del reforç del valor educatiu, cultural i social de la música i les arts, el paper que hi juguen els ajuntaments mitjançant les escoles municipals així com de la necessitat de contribuir a la sostenibilitat d’aquests equipaments.

Cal recordar, que la segona sessió de les jornades d’Educació Artística i Musica es celebrarà el proper 21 de novembre i s’abordaran els dilemes i els reptes metodològics dels centres d’educació artística, amb la ponència de Pedro Sarmiento i, per concloure, tindrà lloc una dinàmica d’aprenentatge compartit.

Connectem les persones amb el seu temps educatiu

La constitució de la Xarxa d’escoles municipals de música i art està inclós també en un dels projectes estratègics del Pla d’Actuació de Mandat 2016-2019 (PAM) de la Diputació de Barcelona. Respon a un dels 13 principals objectius d’aquest PAM, amb l’objectiu de construir projectes educatius locals que connectin els centres educatius, les entitats i els recursos de l’entorn per a la millora de l’èxit educatiu, d’acord amb el model d’educació a temps complet.

La pràctica i l’aprenentatge de la música i d’altres disciplines artístiques aporta valors clau en el desenvolupament integral de les persones. A més, té un impacte positiu l’assoliment de les competències acadèmiques i de l’èxit educatiu.

En aquest sentit, les escoles municipals de música han contribuït a democratitzar de manera exponencial la pràctica musical, esdevenint una eina educativa i cultural clau.

 

 

bellesa ros plati

Ros platí: consells per lluir la cabellera més clara

bellesa ros plati

La influencer Laura Escanes, amb el seu nou tall pixie, ha estat l’última famosa espanyola a sumar-se a la moda del ros platí que tant va popularitzar la icònica Marilyn Monroe. Abans ja ho havien fet les actrius Ana Fernández, Blanca Suárez, Amaia Salamanca o la presentadora Adriana Albenia. La versió més atrevida d’aquesta tonalitat l’ha lluït Cara Delevingne, Kristen Stewart o Katy Perry.

Des que Monroe el convertís en la pura expressió de la sensualitat, i la cabellera clara de Brigitte Bardot ens s’enamorés, el ros platí ha tingut admiradors i detractors. És atrevida i trencadora, però necessita de moltes cures. Vols lluir un ros platí? Informa’t amb nosaltres per prendre la decisió, i si et sumes a aquest canvi de look tingues molt en compte els consells que et proposem per a la seva cura.

El 63% de les espanyoles rosses no són naturals
El color més demandat als salons és el ros. Moltes vam optar per tenir una cabellera més clara perquè estem convençudes que ens afavoreix, ens aporta llum i ens suavitza les faccions. A més, quan ens tenyim de ros escenifiquem de forma radical un canvi que volem fer a la nostra vida, una mena de “auto-reivindicació” que sosté la psicòloga Ana Millán. Afegeix una valoració interessant: “al tenyir-se de ros exterioritza a la dona que vol arribar a ser i amb la que vol presentar-se al món”.

No obstant això, no sempre és fàcil prendre la decisió i sumar-se al ros. Segons l’estudi realitzat per Wella Professionals, el 70% de les espanyoles no acaba decidint-se per por que no els afavoreixi, cosa que rebat l’estilista Francisco Gallardo de HairKrone. El professional de la coloració assegura que el ros queda gairebé sempre bé, si es tenen en compte la fisonomia de la clienta. Explica: “Si la teva pell és freda i els teus ulls són freds, treballarem un ros més càlid, si la teva pell i ulls són més càlids, un ros una mica més fred serà la millor opció”, explica aquest estilista.

L’estudi de Wella Professionals també conclou que el 63% de les espanyoles amb cabell ros són brunes o castanyes i el 80% de les enquestades revela que va començar a aclarir-se el cabell amb subtils metxes clares.

Què has de saber abans de dir SÍ?
Si fa temps que anheles tenyir la teva cabellera de ros platí, el primer que has de fer és informar-te sobre el tractament i com casa amb les característiques del teu cabell. Recorda que realitzar un canvi de color tan brusc en la teva cabellera suposa una gran agressió per al teu cabell, així que cerciora’t que és el que vols.

El ros platí no és apte per al cabell fi. Com explica, Natalie Iglesias, colorista de Maison Eduardo Sánchez, aquest tipus de cabell no resisteix les dues decoloracions necessàries per eliminar totalment els pigments naturals i aconseguir el platí.

Com és lògic, com més fosc sigui el cabell natural, més treball haurà de realitzar el colorista per assolir el to desitjat. Per això és important anar al saló de bellesa amb una fotografia en què es pugui observar el reflex exacte que es pretén aconseguir. Si Cara Delevingne llueix un to més grisós i blavós, Katy Perry té tons vainilla, i l’actriu Michelle Williams presenta un ros platí polar.

A més de concretar al màxim la tonalitat escollida, també és important valorar la visió de futur de la nostra cabellera. Tens una cabellera llarga o molt llarga i no entra en els teus plans tallar? No optis pel ros platí, doncs l’agressió que suposa en el cabell debilitarà el cabell i evitarà que llueixi sa. No obstant això, aquest to tan clar en un pèl curt és una aposta segura, això sí per a persones molt atrevides, com Cara Delevingne o Kristen Stewart.

Una altra cosa a tenir en compte és que es pot aconseguir un ros clar sense arribar a la decoloració completa. Moltes metxes fines aclariran la teva cabellera de manera uniforme i eficaç. Aquest procés és menys agressiu que el tint íntegre.

Un cop ja t’has decidit, veuràs que l’eliminació del pigment natural del cabell (la decoloració) acaba amb les arrels, que és l’últim. La primera part és la més radical del procés, de manera que la zona més propera al cuir cabellut es deixa al final, evitant així la sobre-decoloració, que pot trencar el cabell en el seu naixement.

Com que més val prevenir que curar, opta per un tractament reconstructor durant el procés de coloració per reforçar els ponts interns del cabell i prevenir la rutina. Natalie Esglésies recomana al Tractament Revitalitzant de Col·lagen o al Tractament Chronologiste.

Per: bellezaactiva.com / AMIC

semana ciencia escola

Més de 12.000 alumnes van participar en el Dia de la Ciència a les escoles

Per promoure les vocacions científiques

semana ciencia escola

Més de 12.000 alumnes van participar en les diferents conferències organitzades amb motiu del Dia de la Ciència, i que s’emmarquen en la Setmana de la Ciència. Les conferències estan organitzades pel Departament d’Ensenyament i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, amb l’objectiu de promoure entre l’alumnat català l’interès per la ciència i despertar les vocacions científiques.
La sala d’actes del Departament d’Ensenyament va estar l’escenari de l’acte central del Dia de la Ciència, amb la conferència sobre “Espais blaus: més enllà del popular “sol i platja”, a càrrec de Cristina Vert, Llicenciada en Ciències Ambientals, i investigadora predoctoral en ciències biomèdiques a l’ISGlobal (Institut de Salut Global de Barcelona). Aquesta conferència s’ha pogut seguir en streaming a tots els centres educatius catalans.
Durant la Setmana de la Ciència, investigadors de les principals universitats i dels centres de recerca de Catalunya expliquen la seva tasca als alumnes de 4t d’ESO i batxillerat, tant des del vessant científic com des de l’humà, són les conferències de la “Ciència en primera persona”. Així, els alumnes coneixen de primera mà en què consisteix la feina dels científics i alhora es contribueix a desvetllar aquest tipus de vocacions entre els joves.
Les diverses conferències de la “Ciència en primera persona” tenen com a eix central la ciència i la recerca, com per exemple, “La química de la cuina, una química complicada”, “Aplicacions de la biomecànica en els àmbits clínic i de l’esport”, “Interacció entre art i ciència”, “El canvi climàtic i la biodiversitat”, o “Contaminació Lumínica o quan la llum esdevé un problema”.
Els professors dels centres, prèviament, han realitzat propostes de treball amb els alumnes per garantir un aprofitament didàctic de les conferències realitzades i per tal que quedin emmarcades en el currículum de les corresponents etapes educatives.
instagram 2017.11.18

Llac de Puigcerdà (@lycopodiumx4)

Una publicación compartida de Informa.cat (@informa.cat) el

Segueix-nos a instagram (@informa.cat) i etiqueta les teves fotos amb el hashtag #informacat.

La teva foto podrà ser una de les publicades en els nostres mitjans:

Terrassa informa

Sabadell informa

Rubí informa

Sant Cugat informa

Granollers informa

Manresa informa

Mataró informa

Osona informa

Cerdanyola informa

Obituari 18.11.2017

Nom Cognom1 Cognom2 Edat: Data Cerimònia Hora Cerimònia Lloc Cerimònia
Amando López Martínez 55 any 18/11/2017 09:00 Temple Cementiri
José-Ignacio Sáiz Sasot 50 any 18/11/2017 15:00 Temple Cementiri
Jorge Cabassa Bragulat 81 any 18/11/2017 12:00 Temple Cementiri
Josefa Bach Corderas 89 any 18/11/2017 11:00 Temple Cementiri
Ángela Llobregat Estradé 86 any 18/11/2017 10:00 Temple Cementiri
Dolores Sánchez Zayas 92 any 18/11/2017 10:30 Temple Cementiri
Eugenio Arqué Gayá 85 any 18/11/2017 11:30 Temple Cementiri
Rosa Mas Marselles 84 any 18/11/2017 15:30 Temple Cementiri
Jesús Tost Gómez 66 any 18/11/2017 09:30 Temple Cementiri
María Bargués Puig 91 any 18/11/2017 17:00 Parròquia Sant Joan (Matadepera)
Miguel Puvill Giménez 74 any 18/11/2017 16:30 A peu de sepultura (cementiri de Terrassa)
María Luisa Cáceres Ayala 85 any 18/11/2017 16:00 Temple Cementiri
cinema catala 2017.11.17

“L’illa dels monstres” s’estrena en català

Avui divendres

cinema catala 2017.11.17

El film d’animació L’illa dels monstres s’estrena aquest divendres, 17 de novembre, doblada en català amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística.
El film ha estat distribuït per Paycom Multimedia que aquest any ha estrenat El regne de les granotesUna història de venjançaDos col·legues al rescatUna nit amb el meu exsogreMara i el senyor del foc i Iqbal i la formula secreta, en versió catalana.
El protagonista del film és en Lucas, un noi que descobreix que  és un monstre i que els seus pares també. Per conèixer els seus orígens decideix viatjar a l’illa de Calvera, on viu la seva àvia i molts altres monstres. Allà farà amistat amb gent diferent i entendrà el que significa ser membre d’un nou grup al qual pot anomenar família.
El film es podrà veure a:
Cinemes Girona (Barcelona)
Soho House Barcelona (Barcelona)
Cinemes Albèniz Centre (Girona)
JCA Cinemes Alpicat (Lleida)
Screenbox Funatic (Lleida)
Cinemes Roses (Roses)
JCA Cinemes Valls (Valls)
Multicines Sucre (Vic)
Cinemes Illa Carlemany de Les Escaldes (Andorra)
pimec assemblea

PIMEC reclama prioritzar la governabilitat de Catalunya

A les eleccions del 21D

pimec assemblea

En el marc d’una Junta Directiva ordinària, PIMEC ha convocat també les seves organitzacions sectorials, territorials i col·lectius associats per analitzar conjuntament l’actual context polític i social i debatre quines han de ser les prioritats de les empreses de cara a les eleccions del 21 de desembre. La reunió ha comptat amb la participació de més d’un centenar de gerents, directius i presidents d’organitzacions,representants de més de 50.000 empreses i autònoms de tot Catalunya.

Els empresaris i empresàries han coincidit en remarcar que la situació d’inestabilitat i incertesa afecta l’economia i les empreses i, per tant, demanen que el futur Govern sorgit del 21D es constitueixi amb la màxima celeritat possible, ja que el factor temps és determinant. En aquest sentit, consideren que el futur Executiu català ha de prioritzar la governabilitat, alhora que es negocia la relació entre Catalunya i l’Estat en un horitzó a llarg termini i amb el màxim consens polític i social.

Entre les qüestions plantejades pels assistents, s’han destacat els efectes negatius de la paràlisi institucional a la Generalitat de Catalunya, de l’aplicació de l’Article 155, de la destitució dels seus consellers i alts càrrecs i la intervenció financera prèvia. Són moltes les partides pressupostàries congelades, els ajuts i programes de col·laboració publicoprivada aturats arran d’aquesta situació. Es constata també l’absència d’interlocutors als diferents departaments, agències i entitats del Govern català. Els empresaris i empresàries reclamen ques’aixequi d’immediat la intervenció financera de la Generalitat i assenyalen que no acceptaran cap altre acció ni decisió que vagi en contra de l’economia de Catalunya.

Jordi Franch

Cent anys de comunisme

Jordi Franch

La setmana  passada es van complir cent anys de la Revolució del 25 d’Octubre de 1917 a l’antiga Rússia (7 de novembre en el calendari actual). La revolució de febrer del mateix any, democraticoburgesa, havia deposat el tsar Nicolau II. La revolució bolxevic d’octubre iniciaria l’etapa comunista de la URSS.

A la vista dels recomptes de les eleccions del 25 de novembre del 1917 a l’Assemblea Constituent, els bolxevics amb prou feines arribaren al 25% dels vots, mentre que els moderats i els menxevics superaren el 55%. Lenin, però, no va acceptar la derrota a les urnes i va ordir un pla. Quan els diputats menxevics van arribar, pocs dies després, al Palau Tàurida de Petrograd, se’l van trobar tancat i encerclat per guàrdies amb metralladores i artilleria de campanya. El cop bolxevic, perpetrat amb menys de 10.000 persones, marcava l’inici de la guerra civil i la dictadura comunista. Els bolxevics eren devots de Karl Marx (1818-1883) i veien la lluita de classes com el gran motor de la història. El sistema econòmic medieval del feudalisme va ser substituït pel capitalisme a la Revolució Industrial. Ara el capitalisme seria substituït pel socialisme i, finalment, pel comunisme. Marx va concebre una nova era de llibertat i abundància, i la seva precondició era la destrucció de “l’esclavitud salarial” i “l’explotació del capitalisme”. Com ell i el seu col·laborador Friedrich Engels van declarar en el Manifest Comunista de 1848, la nostra teoria “es pot resumir en una sola frase: l’abolició de la propietat privada”.

Tanmateix, ningú no sabia exactament el que se suposava que seria la nova societat. “No podem donar una caracterització del socialisme”, va dir Lenin el març de 1918. “Com serà el socialisme quan s’arribi a la perfecció no ho sabem, no ho podem dir”. I el que va entrar a la història com una condemna ferotge del capitalisme amb la promesa de construcció d’un paradís terrenal, es convertiria en un veritable genocidi i un infern per a milions de persones que van perdre la vida per manca d’aliments, deportacions massives i purgues polítiques.

Una i altra vegada, la supèrbia humana de construir una nova societat mitjançant projectes d’enginyeria social, l’esforç per eliminar els mercats i la propietat privada, acaben generant mort, destrucció, fam i pobresa. Des de 1917, a la URSS, a la Xina de Mao Zedong, Mongòlia, Europa de l’Est, Indoxina, Àfrica, Afganistan, Cuba, Corea del Nord i parts de l’Amèrica Llatina, el comunisme ha manllevat la vida de més de 65 milions de persones, segons la investigació d’historiadors i demògrafs. Les eines de destrucció massiva han inclòs deportacions massives, camps de treball forçós i el terror de la policia política. El model establert per Lenin i perfeccionat per Stalin ha estat àmpliament imitat per Mao Zedong a la Xina, Pol Pot a Cambodja, la dinastia Kim a Corea del Nord i, en general, els tirans de totes les èpoques i nacions.

La substitució de la propietat privada per la propietat col·lectiva, els mercats per la planificació centralitzada i els parlaments “burgesos” per la dictadura està condemnada al fracàs. L’assignació eficient dels recursos en una economia de planificació centralitzada, on tot -també la vida humana- és propietat de l’Estat, esdevé impossible. Sense propietat privada no hi ha mercats i sense mercats no hi ha preus. I sense preus no tenim cap informació de l’abundància o escassetat relativa d’un producte. Quan un bé és abundant, el preu tendeix a baixar i, a l’inrevés, si és escàs el preu s’incrementa. I sense preus no hi ha la informació que permeti conèixer els desitjos dels consumidors ni la manera més eficient de produir els béns que consumim. El socialisme, entès com a propietat pública dels mitjans de producció o la sistemàtica coacció institucional a l’exercici de la funció empresarial, elimina la possibilitat de generar el coneixement necessari perquè l’economia funcioni.

A la revolució de 1917, sota la bandera de la igualtat i la justícia social, es varen desposseir els capitalistes per enriquir una nova classe de funcionaris estatals que obtingueren el control sobre la riquesa del país. Tots els punts de vista aliens a la doctrina oficial varen ser reprimits i perseguits amb violència. Stalin va imposar la col·lectivització des del Mar Bàltic fins l’Oceà Pacífic. Va promoure la lluita contra els kulaks (pagesos amb propietats), ordenant detencions massives i deportacions internes. El seu ideari criminal no va cedir amb la fam de 1931-1933, malgrat la mort de 7 milions de persones. Tampoc ho faria Mao Zedong amb el programa anomenat Gran Salt Endavant de 1958-1962, responsable de la col·lectivització agrícola de 700 milions de camperols. La propaganda oficial del règim parlava de “tres anys de treball dur i mil anys de prosperitat”, però entre 16 i 32 milions de persones varen morir de fam.

Sense mercats ni propietat privada no hi ha llibertat ni prosperitat. L’anàlisi econòmica de l’experiència del socialisme real o comunisme, en el centenari del seu triomf a l’antiga URSS, hauria de ser l’antídot necessari per contrarestar la repetició dels tràgics errors.

Jordi Franch Parella és doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC

Switch to desktop version