ireneu llac volstok

Llac Vostok, l’immens llac sota el gel de l’Antàrtida

ireneu llac volstok

foto: http://www.ingenieros.es

L’Antàrtida, l’inhòspit continent gelat, per la seva situació al Pol Sud i a les baixíssimes temperatures assolides, ha estat cobert durant els últims milions d’anys per una capa de gel que arriba a superar els 4 quilòmetres de gruix en algunes parts. Aquest clima tan “benigne” -permeteu-me la ironia-, que ha portat a registrar el rècord de temperatura més baixa sobre la Terra amb -89,2ºC, ha fet que la vida sigui més que impossible. I si viure allà ja és difícil, d’explorar, ja ni parlem, encara que en un continent que és un desert llis i blanc sembla que poc calgui d’explorar. Però… sap que a l’Antàrtida hi ha el sisè llac d’aigua dolça més gran del món? No ho busqui als mapes, perquè no el trobarà: es tracta del Llac Vostok i es troba a 3.800 metres… sota el gel.

Pot semblar impossible que sota l’immens pes d’una capa de gel de diversos quilòmetres de gruix pugui existir un llac d’aigua líquida i, a sobre, amb un volum com el del Llac Ontario. No obstant això, l’aigua és una substància tan especial -no es pot comprimir- que permet fins i tot que es produeixin aquest tipus de sorpreses geogràfiques en una zona on mai de la vida es podria arribar ni a imaginar que es poguessin produir.

El Llac Vostok està situat a l’est de l’Antàrtida -una localització una mica ambigua en tant que el nostre sistema de referència perd una mica el sentit estant en els pols- i té una longitud d’uns 250 km i una amplada màxima de 50 km. Està dividit en dos cossos, un amb una profunditat màxima de 400 m i un altre amb 800, separats per una zona en la qual la profunditat no passa de 200 m, ocupant tot el conjunt una superfície d’uns 12.500 km2 que es manté miraculosament líquid sota un tap de 3.769 m de gel antàrtic. Però… com pot existir un llac líquid en semblants condicions? La veritat és que no se sap.

El llac es va descobrir a principis dels anys 60 pel geògraf rus Andrey Kapitsa, quan estudiant la cobertura glacial amb ones sísmiques -a cop de dinamita, vaja- va descobrir que hi havia un llac subglacial, tal com havia predit el científic també rus Peter Kropotkin en 1876. Kropotkin pensava que el pes de semblant quantitat de gel hauria de fer tal pressió sobre les capes més profundes, que aquestes s’escalfarien i acabarien per fondre, formant un cos d’aigua líquida. Segons sembla, bona part de l’aigua continguda pel llac Vostok (que pren el nom de l’estació soviètica Vostok -Est, en rus- situada a la rodalia) estaria formada d’aquesta manera, però no seria l’única.

Després del seu descobriment s’han fet tot tipus de radiosondatges i fins i tot alguns des de l’espai amb ones de radar, el que ha permès trobar altres petits llacs propers -que estarien interconnectats per rius- i fins i tot una illa. Tot això ha portat a pensar que possiblement hi hagi fonts d’aigües termals en el fons que hagi permès que es mantingui una certa quantitat d’aigua líquida des de fa milions d’anys a -3ºC, el que faria del llac Vostok el major reservori d’aigua fòssil del planeta i, segons sembla, amb vida al seu interior.

Després d’una polèmica missió en què els russos el 2012 van aconseguir perforar el casquet glacial fins arribar al llac, els estudis científics que es van realitzar van donar com a resultat la troballa de més de 3.500 tipus de gens diferents en el gel. No obstant això, el fet d’utilitzar freó i querosè com anticongelant perquè la perforació no es congelés malgrat les protestes internacionals pel perill evident de pol·lució del llac, van acabar per invalidar les proves per la més que possible contaminació de les mostres. Amb tot, al gener de 2015 es va publicar que un nou forat -aquesta vegada amb tecnologia suposadament neta- havia estat efectuat i que es prendria una mostra per al seu estudi.

Sigui d’una manera o sigui d’una altra, l’aïllament del llac Vostok s’ha trencat. Milers o milions d’anys d’aigües retingudes sota el gran casquet antàrtic han estat posats a l’abast de l’home. ¿Calia? Indubtablement no, però és un exemple de com la curiositat de l’ésser humà no té límits i és capaç d’arribar on es proposi. L’únic inconvenient és que, com els drogoaddictes, potser no siguem capaços de veure els límits que nosaltres mateixos hauríem de posar-nos per no posar en perill la nostra pròpia casa.

I això, fa por.

-Ireneu Castillo-
@ireneuc

La Casa Serra, seu de la Diputació de Barcelona

La Diputació obre la convocatòria de subvencions als municipis

Per a l’adquisició d’habitatges mitjançant el dret de tempteig i retracte

La Casa Serra, seu de la Diputació de Barcelona
La Casa Serra, seu de la Diputació de Barcelona // Imatge de Wikimedia Commons (Autor: Amadalvarez)

La Diputació de Barcelona, a través de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, ha obert la convocatòria de les subvencions als municipis per a l’adquisició d’habitatges mitjançant l’exercici del dret de tempteig i retracte i la compra a preu per sota mercat, amb l’objectiu d’ampliar el parc municipal d’habitatge. La convocatòria va dirigida als municipis adherits a la Xarxa de Serveis Locals d’Habitatge (XSLH) i només es pot demanar un ajut per municipi, prèvia presentació de tota la documentació requerida a la Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats.

Es tracta d’una línia d’actuació per fer front a la situació excepcional d’emergència habitacional i l’objectiu és que els Ajuntaments puguin fer viable econòmicament l’exercici del dret de  tempteig i retracte respecte a les transmissions d’habitatge fruit d’execucions hipotecàries i també puguin comprar habitatges per sota de mercat. De fet, es vol facilitar que els municipis «disposin d’habitatge municipal assequible per destinar a pal·liar situacions de vulnerabilitat residencial i, a més, evitar la pèrdua de l’habitatge per motius econòmics i incentivar l’entrada al mercat de lloguer social d’habitatges desocupats», explica el diputat d’Urbanisme i Habitatge, Josep Ramon Mut.

La iniciativa té una dotació econòmica inicial de 200.000 euros i aquest import s’incrementarà en la mesura que hi hagi demanda per part dels ajuntaments. El termini de presentació de sol·licituds ja està obert i finalitza el 31 d’octubre de 2017 o bé quan s’exhaureixi el pressupost.

cullereta bulgur

Cullereta de bulgur i verdures amb menta

cullereta bulgur

Una amanida fresca i senzilla, un petit plaer en forma de cullereta, perfecta en un aperitiu d’un dia de calor.

Ingredients 1 ració

  • 100 gr. bulgur
  • ½ bitxo
  • Suc d’1 llimona
  • 1 tira de pebrot vermell
  • Julivert, menta, pebre negre, sal
  • 1 cullerada oli d’oliva
  • 1/2 tomàquet

 

Elaboració

Posem a bullir aigua amb sal, quan comenci, afegim el bulgur i coem 15 minuts, a continuació el refredem sota aigua freda i l’escorrem. Reservem.

Piquem tant el pebrot com el bitxo, el tomàquet i la menta, els afegim en un bol. També afegim el suc de llimona i el bulgur. Barregem, salpebrem i afegim la cullera d’oli.

Remenem i omplim la cullereta, decorant amb julivert picat molt fi en l’últim moment.

 

Consell

Aquest tipus de plat acompanya molt bé amb una salsa de iogurt, farem servir en aquest cas un iogurt grec, natural, juntament amb més menta picada molt fina.

Autor: dlcocinaygastronomia.com

eficiència-energètica

Les renovables demanen un pla urgent i detallat

Sobre la seva implantació a Catalunya

eficiència-energètica

L’Associació d’Empreses d’Energies Renovables (APPA), EolicCat, PIMEC i Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF)han alertat a l’administració catalana i al conjunt de forces polítiques sobre la necessitat urgent de tancar un pla que permeti accelerar la implantació d’energies renovables a Catalunya si es vol assolir la fita del Govern d’assolir el 2030 un 50% de la generacióelèctrica a partir de renovables.

Els portaveus d’aquestes entitats, que comparteixen els objectius del Govern i la UE sobre generació renovable, consideren que cal marcar uns objectius molt clars, amb uns calendaris precisos que donin resposta a les fites immediates que permetin la implantació. Segons han afirmat, aquest pla ha de contenir tant aspectes normatius a reformar com els tècnics, així com una distribució realista que optimitzi els recursos renovables segons el territori i la capacitat d’implantació de cada tecnologia. Han coincidit en la necessitat d’arribar al màxim consens polític i territorial possible i han avançat la seva disponibilitat a col·laborar en l’elaboració d’una proposta. Ho han fet en el marc de la Jornada “El camí cap al 50% d’electricitat renovable a Catalunya l’any 2030”, que té lloc avui a l’Auditori de Banc Sabadell a Barcelona.

En les diferents presentacions els responsables d’APPA, EolicCat, UNEF i PIMEC han aportat dades sobrequin ha de ser elcreixement anual de cadascuna de les tecnologies de generació renovable al mix energètic per tal d’assolir els objectius. Segons tots els indicadors, la demandade consum elèctric, amb un creixement del 0,7% anual, serà de 51.313 GWhel 2030, i per tant es requereix una aportació de renovables de 25.611 GWh, quatre vegades la mitjana anual de producció dels darrers 10 anys.Segons aquests indicadors la situació és crítica i justifiquen una actuació immediata i planificada, pel que demanen un sòlid lideratge per part del Govern.

El preu del confort

Els ponents han coincidit que un dels majors riscos que hi ha per l’assoliment dels objectius és que Catalunya es troba en una zona de confort, atès que no viu una amenaça immediata de mancança de generació per cobrir la demanda. L’inconvenient és què es deu a la forta dependència de la generació nuclear en el mix de generació català, que actualment és del 54,4% enfront del 18,2% renovable, incloent-hi la gran hidràulica (dades de 2015).

En termes de cobertura de demanda, l’energia nuclear cobreix el 50,1% i les renovables el 16,8% (dades de 2015).

Si no es fa un esforç notable i continuat per implantar més capacitat de generació renovable, no serà possible el tancament de les centrals nuclears catalanes quan es compleixi el seu cicle de vida útil.

 

600 MW anuals de renovables a partir del 2019

Segons els ponents, per tal d’assolir els objectius del2030 cal que, a partir del 2019,es posin en servei, anualment,300 MW de nova generació eòlica i 300 MW de nova generació fotovoltaica, mantenint l’actual capacitat de generació en altres fonts renovables. Amb aquest pla l’any 2030 es disposaria d’una capacitat de generació eòlica de l’ordre de 4,8 GW i una capacitat de generació fotovoltaica de l’ordre de 4 GW. Les energies renovables cobririen el 49,9% de la demanda, aportant 25.611GWh.

En resum, per assolir aquestes xifres cal l’aportació de nova capacitat de generació eòlica per 3.600 MW en emplaçaments amb un recurs eòlic mínim de 3.000 hores anuals equivalents a potència nominal, i una aportació de nova capacitat de generació solar fotovoltaica de 3.700 MW en emplaçaments amb un recurs mínim de 1.850 hores anuals equivalents.

En aquest escenari, per completar la demanda elèctrica prevista l’any 2030, els combustibles fòssils –gas natural cremat en cicles combinats i en instal·lacions de cogeneració a la indústria, que hauria d’ augmentar en 50 MW anuals la capacitat de la cogeneració d’alta eficiència- aportarien 10.444 GWh i l’energia nuclear aportaria 8.057 GWh, amb un únic reactor encara en servei.La valorització energètica dels residus aportaria 292 GWh. Les importacions contribuirien amb 4.997GWh.

Canvis normatius i un marc retributiu i fiscal estable

Els ponents consideren que calen canvis normatius que afavoreixin la implantació de les energies renovables i la millora dels procediments administratius, tal com han fet altres comunitats i països, que s’adaptin a les necessitats reals. En aquest sentit cal diàleg entre tots els actors implicats, incloent-hi les administracions locals, per tal de resoldre de manera efectiva els possibles conflictes.

En aquest sentit en la Jornada s’ha assenyalat que la imposició de cànons a les empreses promotores no fa sinó desincentivar les inversions en renovables que impossibilitarien assolir les xifres de generació estimades. S’ha posat de manifest que per captar inversors en renovables cal ser competitiusde cara a les subhastes de renovables que fa l’Estat, i els cànons no ho faciliten.

Els ponents han coincidit en el fet que gravar més la generació de renovables no és el camí atès que el conjunt d’aportacions que fan a les hisendes públiques i al territori ja són molt importants. A més, seguint el model d’aportacions actual, una major implantació de renovables multiplicaria l’obtenció de recursos a totes les administracions. Aquesta projecció s’ha il·lustrat amb l’exemple de l’energia eòlica, mostrant com en un escenari de potència eòlica instal·lada de 4,8 GW (a assolir en els objectius del 2030) i produint 13,4TWh/any aportaria:

  • 74,3 milions d’euros anuals a la Hisenda estatal en concepte del’Impost sobre el Valor de l’Energia Elèctrica (IVPEE), un 324,6% més que els 17,5 milions aportats l’any 2015
  • 44,2 milions d’euros anuals a les hisendes municipals, per impostos i convenis, un 291,2% més que els 11,3 milions aportats l’any 2015
  • 17,4 milions d’euros anuals en rendes al territori per lloguer de terrenys, un 286,7% més que els 4,5 milions aportats l’any 2015.

Els representants del sector de les renovables han assenyalat que l’elecció dels emplaçaments per a les seves instal·lacions respon a la disponibilitat del recurs que permet una generació òptima, atès que aquesta és la millor forma de minimitzar l’impacte. A més han assenyalat que cal trobar mecanismes per a compensar aquests territoris, però que ha de ser a partir de transferències de recursos des dels territoris que més es beneficien de la generació per renovables, és a dir dels que més energia consumeixen, i no gravant més al promotor i al generador, que ja contribueixennotablement al desenvolupament del territori.

D’altra banda, com s’ha posat de manifest en el mercat actual, l’aportació de mésgeneració d’origen renovable afavorirà positivament a la reducció del preu de l’energia elèctrica.

Creació d’un Observatori per al seguiment del compliment dels objectius per 2030

D’altra banda els responsables d’APPA, EolicCat, UNEF i PIMEC han anunciat que promouran la creació d’un observatori que es responsabilitzarà de fer un seguiment de les accions del Govern i dels organismes polítics responsables per al compliment dels objectius marcats per al 2030.

En aquest sentit, des de l’Observatori es vol fer un seguiment objectiu dela implantació de les mesures que contingui el futur Pacte Nacional per a la Transició Energètica, així com fer recomanacions que contribueixin als objectius comuns.

L’Observatori farà seguiment, entre altres paràmetres, de l’evolució de la demanda elèctrica a Catalunya, l’evolució de la cobertura del mix energètic per renovables, els projectes en tramitació administrativa i el seu estat, els projectes que es posen en servei,  els canvis normatius compromesos i l’anàlisi del compliment dels compromisos electorals dels diversos grups polítics en política energètica i renovables i l’evolució de les iniciatives parlamentàries en aquest àmbit.

Aquest Observatori, que estarà obert a aportacions d’altres entitats, té com la voluntat d’ajudar al Govern a assolir els objectius marcats de generació de renovables per l’any 2030, atès que es consideren estratègics per al futur del país. L’Observatori estarà obert a la participació d’institucions i organitzacions independents, especialment de l’àmbit acadèmic, que tinguin interès a participar i aportar el seu coneixement en aquest seguiment i en l’anàlisi de la situació.

instagram 2017.03.30

Torre de Sant Joan, delta de l’Ebre (@cramchia)

Una publicación compartida de Informa.cat (@informa.cat) el

Segueix-nos a instagram (@informa.cat) i etiqueta les teves fotos amb el hashtag #informacat.

La teva foto podrà ser una de les publicades en els nostres mitjans:

Terrassa informa

Sabadell informa

Rubí informa

Sant Cugat informa

Granollers informa

Manresa informa

Mataró informa

Osona informa

Cerdanyola informa

Oriol Junqueras

La Generalitat aprova sol·licitar 7.345 milions d’euros al FLA 2017

Es la necessitat de finançament

Oriol Junqueras
Oriol Junqueras
El Govern català ha aprovat avui sol·licitar formalment l’adhesió de la Generalitat al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) per al 2017. El Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda xifra les necessitats de finançament en forma de préstec per a aquest any en 7.345 milions, d’acord amb els criteris establerts a la normativa del fons.
D’aquests 7.345 M, 1.314 M es destinaran a atendre l’objectiu de dèficit fixat per l’Estat per a aquest any (0,6% del PIB). La resta, 6.031 M, serviran per cobrir els venciments de valors emesos, préstecs nacionals a llarg termini i préstecs internacionals, el retorn de les liquidacions negatives del model de finançament acordat al CPFF i el finançament de préstecs associats a mecanismes de liquiditat activats pel Ministeri d’Hisenda des de l’any 2012 (FLA i Fons de Pagament a Proveïdors).
A principis de març, el Ministeri d’Hisenda ja va comunicar al Departament d’Economia l’import del FLA assignat a Catalunya per al primer i segon trimestres del 2017, que va xifrar en 2.203 M i 1.395 M respectivament. El Departament està pendent que Hisenda aprovi la quantitat definitiva que adjudicarà a la Generalitat per a la resta de trimestres de l’any 2017.
josep rull infraestructures

La credibilitat dels anuncis de Rajoy sobre infraestructures és molt baixa

Per la Generalitat i per amplis sectors de població

josep rull infraestructures

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha afirmat, en relació als anuncis d’inversió en infraestructures catalanes que ha fet el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, que la credibilitat que com a Govern ens mereixen és molt baixa”. El conseller ha participat en una taula rodona sobre el Corredor Mediterrani dins de la jornada Connectats al futur.
En aquest marc, ha denunciat el “dèficit de credibilitat” de l’Executiu espanyol. Rull ha assegurat que quan hem pactat determinades actuacions amb el Govern de l’Estat, de diversos colors polítics, sempre hi ha hagut una diferència entre allò pactat, el que s’ha pressupostat i el que finalment s’ha executat”. Per tant, ha valorat que “hagués estat un gest interessant si el president Rajoy hagués fet acte de contrició i hagués demanat disculpes” pels incompliments dels compromisos anteriors.
Rull ha proposat la creació d’una “clàusula antiincompliments” per la qual el Ministeri de Foment es comprometi a transferir a la Generalitat els recursos compromesos amb Catalunya i que finalment no s’acabin invertint: “És a dir, tots aquells recursos que, per enèsima vegada, s’han compromès a invertir, si no s’inverteixen que ens els transfereixin perquè puguem executar les obres”.
Segons Rull, Rajoy ha anunciat una inversió en infraestructures a Catalunya fins al 2020 de 4.200 milions d’euros, el que suposa, de mitjana, 1.050 milions anuals durant quatre anys. Aquesta quantitat és inferior a la dels pressupostos del 2015 (que van suposar un 9,5% de la inversió territorialitzada), que ha estat el més baix en la sèrie històrica des de l’any 1999.
Carles Puigdemont, ha afirmat des de Washington que l’anunci d’inversions en infraestructures que ha fet avui a Barcelona el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, “no representa cap novetat respecte a les promeses que s’han fet fins ara”, perquè “d’anuncis se n’han fet molts i tots s’han incomplert”. Per això, ha reptat Mariano Rajoy a “signar una clàusula antiincompliment, que consigni els milions que diu que està disposat a invertir”, de manera que “puguem verificar que es compleix en temps i forma”.
En declaracions als mitjans de comunicació, Carles Puigdemont ha recordat que “dels 10.800 milions d’euros que l’Estat ha anat acumulant en anuncis com el que ha fet avui el president Rajoy, ara hem passat a poc més de 4.000”. “Hem perdut pel camí uns quants milions d’euros dels que l’Estat havia compromès”, ha afegit, i ha recordat que aquest anunci tampoc inclou els 3.800 milions d’euros corresponents a la disposició addicional de l’Estatut. “Un altre incompliment manifest del Govern de l’Estat”,
 
El Corredor Mediterrani, “bo” per a tot l’Estat
Pel que fa concretament al Corredor Mediterrani, Josep Rull ha criticat que darrera l’endarreriment de la seva execució “o hi ha improvisació, o una actitud poc eficaç o una voluntat política de retardar-lo”. Rull ha denunciat especialment aquest retard quan “el Corredor pot ser la infraestructura amb una taxa de retorn” de la inversió “més alta, perquè discorre per una zona que aporta el 45,3% del PIB” a l’Estat.
Per tant, “invertir en el Corredor no és bo per a Catalunya o per a València, sinó per al conjunt de l’Estat espanyol i per al sud d’Europa”, ha emfasitzat. Rull ha denunciat que “durant el període de crisi econòmica, l’Estat ha continuat invertint en alta velocitat o en transport de mercaderies en altres corredors”.
El conseller de Territori i Sostenibilitat ha volgut subratllar: “Hem fet la nostra part de la feina i l’hem posat sobre la taula, a disposició de totes les parts”. Així, “hem constituït una Taula Estratègica del Corredor Mediterrani a Catalunya i hem elaborat una Agenda Catalana del Corredor Mediterrani, que compartim amb la Generalitat valenciana”.
Igualment, “hem fet una proposta conjunta amb València sobre què hauria de fer la nova figura del coordinador del Corredor Mediterrani: no només supervisar l’execució de la infraestructura, sinó gestionar-la pel que fa a la demanda futura”.
Quant a les inversions anunciades per a la xarxa ferroviària de Rodalies, el conseller ha demanat “gestionar-la nosaltres mateixos, perquè creiem que podem ser més eficaços”. En aquest sentit, Rull ha recordat que ja existeix un mecanisme que permetria que la Generalitat supervisés aquests inversions, com és l’encomana de gestió.

 

calamars_a_la_romana

Calamars a la romana

calamars_a_la_romana

Ingredients:
  • 400 g – Calamars grans sense potes
  • Ous
  • Farina
  • Oli
  • Sal
Preparació:

Talleu els calamars a rodanxes.
Feu la massa d’arrebossar amb la resta d’ingredients.
Arrebosseu les rodanxes i fregiu-les en oli calent, tot procurant que quedin obertes i rosses.

Variacions:
S’hi pot afegir algun ingredient a la massa per fer-la més esponjosa: llevat en pols, sifó,…
Les anelles o rodanxes es poden enfarinar, passar per ou batut i fregir.

Categoria: Peixos i mariscs.
Font: Corpus Culinari Català
Meritxell Ruiz. Ensenyament

Tots els centres educatius hauran de comptar amb un projecte de convivència

Abans de tres anys

Meritxell Ruiz. Ensenyament

El Govern ha analitzat l’estat de la implementació del Projecte de Convivència en els centres educatius de Catalunya. D’acord amb la Resolució ENS/585/2017, de 17 de març, tots els centres del Servei d’Educació de Catalunya hauran d’implementar un projecte de convivència abans de tres anys, en cas que no en disposin.

Cada centre haurà d’elaborar aquest projecte tenint en compte les seves necessitats i especificitats. És per això que el Departament d’Ensenyament posa a la disposició dels centres una aplicació informàtica amb instruments de diagnosi, que els ajudi a detectar els seus punts forts i febles, i amb orientacions i recursos per elaborar el projecte. Així mateix  el Departament facilitarà als centres els recursos formatius i l’assessorament necessaris.
El Projecte de Convivència, que és responsabilitat de la direcció del centre, forma part del Projecte Educatiu del Centre i recull les mesures de promoció de la convivència, els mecanismes per a la resolució pacífica dels conflictes, especialment la mediació, així com les mesures i actuacions d’intervenció educativa. Reflecteix doncs les accions que els centres desenvolupen per capacitar tot l’alumnat i la resta de la comunitat escolar per a la convivència i la gestió positiva dels conflictes. En aquest sentit, ha de donar resposta a uns objectius generals: assegurar i garantir la participació de tota la comunitat educativa, ajudar a cada alumne a relacionar-se amb si mateix, amb els altres i amb el món, potenciar l’equitat i el respecte a la diversitat de l’alumnat, fomentar la mediació escolar, la cultura del diàleg, de la pau i la no-violència.
El Projecte de Convivència respon a un plantejament integral i global de la convivència, partint d’un procés d’aprenentatge col·lectiu i amb una organització que gestioni, articuli i doni sentit tant a les actuacions com als processos. A aquest efecte, el Projecte de Convivència ha de contemplar mesures i actuacions orientades tant a l’educació en valors i actituds convivencials, com a la resolució de conflictes o aquells aspectes organitzatius que facilitin la convivència. Així mateix per donar continuïtat i coherència educativa a les actuacions proposades, caldrà preveure tres àmbits d’actuació diferenciats: el centre, l’aula i l’entorn, en el benentès que la permeabilitat entre aquests àmbits ha d’afavorir l’èxit del projecte .
Pel que fa als continguts, el Projecte de Convivència ha d’incloure:
·        El context del centre, on es recullin els trets més destacats i el seu entorn amb relació als factors que poden incidir en la convivència.
·       Una diagnosi de la situació de la convivència en el centre que permeti determinar els punts forts i febles i les necessitats en matèria de convivència.
·       La formulació dels objectius específics d’acord amb el Projecte Educatiu del Centre, els objectius generals del Projecte de Convivència del Departament d’Ensenyament i les necessitats detectades.
·          Uns indicadors d’avaluació que permetin conèixer el grau d’assoliment dels objectius específics.
·       La concreció de les mesures i dels protocols de prevenció, detecció i intervenció enfront de situacions de conflictes.
Els centres educatius han de crear una comissió de convivència que col·laborarà en la planificació, l’aplicació i el seguiment del Projecte. Pel que fa al seguiment i l’avaluació d’aquest, correspondran a la direcció del centre, amb la col·laboració de la comissió de convivència, del claustre i del consell escolar. Els centres també comptaran amb formació i assessorament específics per a l’elaboració del Projecte a través dels serveis territorials i de la Inspecció d’Educació.
Actualment ja són un total de 1.700 centres els que han fet ús de l’aplicació informàtica per a l’elaboració del Projecte de Convivència amb la finalitat de millorar el clima escolar de centre.
Switch to desktop version