vaixells cinema en català// cartell

El film ‘Vaixells’ s’estrena avui divendres en català

vaixells cinema en català// cartell
vaixells cinema en català// cartell
El film d’animació Vaixells s’estrena aquest divendres, 20 de juliol, doblada en català amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura
El film noruec, distribuït per Paycom Multimedia, ha estat dirigit per Simen Alsvik i Will Ashurst.
Ser un vaixell de rescat en una gran ciutat no és fàcil. L’Elies haurà d’enfrontar-se a uns delinqüents que volen contaminar la terra amb unes excavacions il·legals.
Podreu veure el film en versió catalana a:
Cinemes Girona (Barcelona)
Cines Verdi Park (Barcelona)
Cines FULL (Cornellà de Llobregat)
JCA Cinemes Alpicat (Lleida)
Screenbox Funatic (Lleida)
Odeón Multicines Girona (Salt)
CineBaix (Sant Feliu de Llobregat)
JCA Cinemes Valls (Valls)
Tràiler de Vaixells
Enric Tico, Pere Padrosa, Jordi Hereu Observatori Logística// Foto: Conselleria Territori Sostenibilitat

Indicadors de Competitivitat de l’Observatori de la Logística 2017

401,1 milions de tones de mercaderies gestionades a Catalunya

Enric Tico, Pere Padrosa, Jordi Hereu// Foto: Conselleria Territori Sostenibilitat
Enric Tico, Pere Padrosa, Jordi Hereu// Foto: Conselleria Territori Sostenibilitat

Les 88 startups identificades en el sector logístic a Catalunya generen un miler de llocs de treball altament qualificats, amb una mitjana propera a les 12 contractacions per empresa, segons els Indicadors de Competitivitat recollits en el darrer Observatori de la Logística a Catalunya que CIMALSA ha donat a conèixer per 13a edició consecutiva.

L’estudi, elaborat per l’Institut Cerdà per encàrrec de l’empresa pública de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, ha recollit per primera vegada l’Observatori de les startups en el sector logístic a Catalunya. El treball es basa en l’anàlisi i caracterització de les startups en l’àmbit català, així com la identificació de les eines d’incubació.  L’objectiu és identificar quines són les activitats del sector logístic cabdals per a les empreses emergents. En aquest sentit, l’estudi destaca que l’àmbit de la logística sostenible és el que genera major ocupació entre les noves empreses catalanes del sector, amb una ràtio de 23 treballadors per startup.

Aquests indicadors de competitivitat s’han presentat aquest dimecres davant de més d’un centenar de persones, en un acte encapçalat pel director general de Transports i Mobilitat, Pere Padrosa, que ha estat acompanyat pel nou director general de CIMALSA, Enric Ticó, i pel president del Grup de Logística Sostenible de l’associació BCL Catalunya – Fundació Fòrum Mediambiental, Jordi Hereu, a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat.
Igualment, les dades presentades revelen una disminució en el nombre d’aturats en el sector del transport i emmagatzematge de l‘11%, que segueix la tendència decreixent iniciada l’any 2014. Així, ha passat dels 13.765 aturats el 2016 a 12.199 el 2017, la qual cosa constata una reactivació en el pes del sector logístic a Catalunya.
Més mercaderies mogudes
Així, l’estudi també destaca que el volum total de mercaderies gestionades pel sistema logístic català durant l’any 2017 assoleix la xifra de 401,1 milions de tones, que reflecteix un augment de més del 9% respecte a l’any 2016, en un context en el qual el transport per carretera és majoritari a Catalunya. En aquest sentit, s’ha registrat una mobilitat per carretera de 295 milions de tones l’any 2017, un  6% respecte a 2016. En segon lloc, el transport marítim ha sumat un total de 95,4 milions de tones mogudes, suposant un important creixement del 19% respecte a l’any anterior. També destaca l’augment significatiu en el darrer bienni (2016-2017) del 17% del transport aeri i el creixement de l’11% del mode ferroviari pel mateix període.
Més tràfic de mercaderies amb Europa i el món
Enguany, el tràfic més beneficiat pel creixement del volum de mercaderies gestionades és el de Catalunya amb el món, amb un increment del 19% respecte a l’any passat i ocupant la segona posició en percentatge (amb una quota del 23,8%) respecte del volum total. La posició de lideratge la manté el tràfic intern amb una quota del 43% respecte del total de tones mogudes.
L’estudi també fa especial menció a l’increment que ha experimentat els intercanvis amb Europa, amb un percentatge de creixement de l’11% en volum, augmentant la seva quota a un 9% respecte del volum total. A més a més, en els 4 primers mesos de 2018 presenten un creixement del valor econòmic de les exportacions del 8,2% respecte a l’abril del 2017. Destaquen el valor de les exportacions dels vehicles de motor i altres materials de transport.
Per altra banda, durant el 2017, el volum de tràfic amb la resta de l’Estat espanyol també ha experimentat un creixement de gairebé el 5% respecte a l’any 2016, posicionant-se amb una quota del 18% respecte del volum total. Per últim, pel que fa a la quota del tràfic de pas segueix la mateixa tendència que la resta de tràfics amb un creixement del 13% respecte a l’any anterior en volum, situant-se en una quota del 6% respecte del total.
Combustibles alternatius en tendència creixent
Tot i que el consum de combustibles d’automoció a Catalunya és liderat pel consum de gasoil amb una quota del 77%, respecte del total, i seguit de la gasolina amb un pes del 17%, ambdós combustibles presenten una tendència a la baixa a raó d’un 1% i d’un 4% respectivament. Pel que fa als combustibles alternatius, presenten una tendència creixent a partir de 2007, destacant l’augment obtingut pel GLP i pel GNV en aquest últim bienni (+8% i +9% respectivament) (2016-2017).
En l’àmbit immologísitc i en continuïtat amb la tendència de recuperació iniciada el 2015, enguany s’observa un augment rellevant del preu mitjà de lloguer de magatzem logístic a Catalunya de gairebé el 15% (2016-2017), assolint un valor mitjà de 4,6 €/m2/mes. Cal esmentar que des de l’any 2008 fins al 2015 el preu mitjà a Catalunya ha experimentat un descens interanual de gairebé el 3%.
Igualment, l’estudi recull que, en el 2017 la quota del transport intermodal ha experimentat un lleuger increment del 5% respecte a 2016, situant-se en el 26,9%.
Finalment, l’Observatori d’enguany referma que l’increment de l’e-commerce està directament relacionat amb l’augment del transport comercial als nuclis urbans, ja que genera nous viatges per tal de dur l’entrega del paquet al domicili del consumidor. Així, segons les dades registrades, l’any 2017 més d’un 30% de la població catalana ha realitzat alguna compra en línia, la qual cosa representa un increment del 4% respecte a l’any anterior. En termes absoluts, el 2017 s’estima que es van realitzar un total de 40 milions d’operacions de compra a través d’internet.
Igualment, pel que fa a la distribució urbana de mercaderies, les dades presentades exposen que el transport de mercaderies representa al voltant del 21% del trànsit total de vehicles a la ciutat de Barcelona, que en valors absoluts es tradueix en uns 443.000 desplaçaments diaris l’any 2016, un valor que comença a incrementar amb una tendència creixent, després d’una gran davallada arran dels anys de crisi.
Jordi Franch UManresa//Foto: FUB

L’Abat Oliba

Jordi Franch UManresa//Foto: FUB
Jordi Franch UManresa//Foto: FUB

L’abat Oliba (971-1046) és una de les figures més destacables del seu temps, amb una influència i rellevància que transcendeixen la incipient formació de la Catalunya medieval. Besnet del comte Guifré el Pilós fou un abat benedictí, bisbe de Vic i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà.

A més, també va fundar el monestir de Montserrat i va restaurar les ciutats de Cardona i Manresa. Una Manresa que va ser completament destruïda per la ràtzia del cabdill musulmà Abd-al-Malik l’any 1003 i que gràcies a l’esforç d’Oliba tornava poc després a ser una ciutat activa i rellevant que no solament disposava d’una nova església, sinó que també tenia una canònica, substituïda al segle XIV per la magnífica basílica gòtica de la Seu. Amb l’objectiu de commemorar el mil·lenari Oliba, el bisbat de Vic ha organitzat un projecte itinerant sota el nom de «Oliba Episcopus: Camins». Els actes, amb inici a la seu manresana, continuaran al monestir de Santa Maria de l’Estany (18 d’agost) i el monestir de Sant Joan de les Abadesses (29 de setembre), concloent al Palau de l’Abadia i la catedral de Vic (27 d’octubre). La Seu de Manresa ha acollit el primer acte, mostrant la vessant de l’abat Oliba com a constructor. Constructor físic de monestirs, esglésies i castells; reconstructor de la ciutat de Manresa; i gran difusor de la cultura amb la còpia als scriptoria dels monestirs catalans dels clàssics llatins que situaren la cultura catalana com a capdavantera d’Europa. Oliba feu de Santa Maria de Ripoll un dels centres culturals més importants de l’Europa occidental i de tota la cristiandat. Gerbert d’Aurillac, que va ser Papa l’any 1000 amb el nom de Silvestre II, estudià durant tres anys al monestir de Ripoll, introduint a Europa la numeració àrab decimal i el concepte de zero. Però la importància de l’abat Oliba va més enllà de la construcció física, cultural i espiritual de la futura Catalunya.

Quan neix Oliba, els comtats catalans eren una terra de frontera que formava part, només nominalment, del regne dels francs. Sota l’amenaça constant de l’encara temible califat de Còrdova era el lloc de trobada entre un sud islàmic que atresora el saber de l’antiguitat, una potent comunitat jueva amb contactes a tot el món i una cristiandat cada cop més segura de si mateixa. La Marca Hispànica, terra de trobada però també de frontera, s’interposava entre l’Imperi franc i el d’Al-Andalus, i va ser organitzada en comtats: Rosselló, Cerdanya, Urgell, Girona, Empúries, Barcelona, Ribagorça i Pallars. I en aquest context, Oliba va aconseguir dinamitzar l’economia al defensar la institució de la propietat privada tot posant límits al poder il·limitat i a la violència arbitrària dels senyors feudals. Per poder fer front a les despeses de la guerra, cada cop més els senyors s’apropiaven dels excedents del camp i abusaven dels pagesos, fent servir el seu poder de coerció militar. Els pagesos, abans lliures, van esdevenir serfs i foren obligats a habitar el mas i a lliurar part de la seva producció i feina al noble, a pagar tributs i censos, i fins i tot a formar part de la seva host en cas de guerra. Les terres que treballaven van passar sovint a ser també propietat dels nobles. Oliba va impulsar el moviment de Pau i Treva a inicis del segle XI (Toluges del Rosselló, 1027), com a resposta a la violència perpetrada pels nobles feudals contra els pagesos i comerciants. El fre a l’extorsió feudal, de fet, és l’origen de les Corts Catalanes. La pau i treva de Déu prohibia les accions bèl·liques durant un temps determinat.
Inicialment s’iniciava dissabte el vespre fins al final de diumenge. I posteriorment s’estengué la prohibició de les accions bèl·liques de dijous a diumenge. La protecció emparava els pagesos i els seus domicilis, sota pena d’excomunió. Al reduir la violència indiscriminada dels nobles i establir uns dies de treball productiu i lliure intercanvi, aconseguia molt més que una acció pacificadora. Aconseguia reactivar l’economia sense que això segurament formés part dels seus designis.

La figura de l’abat, bisbe i comte Oliba és gegantina i de talla europea. Va ser un protagonista destacat del naixement de Catalunya a l’edat mitjana; un artífex privilegiat del creixement espiritual, cultural i econòmic a ambdós costats dels Pirineus. Des de Prades, Toluges i Elna al nord, fins a Ripoll, Vic i Montserrat al sud. Des dels monestirs de Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí del Canigó al Conflent, fins a llocs tan diversos com Sant Pere de Rodes a l’Alt Empordà o Sant Vicenç de Cardona al Bages, passant per les seus de Girona i Manresa. Mil anys després de l’abat Oliba, Catalunya torna a estar immersa en una crisi profunda i polièdrica, tant a nivell econòmic i polític com cultural i espiritual. Mil anys després, les condicions d’espoli continuen, ja que els catalans hem de treballar més de mig any, exactament fins el 5 de juliol, per pagar les despeses de funcionament no dels senyors feudals, sinó de l’Estat. Ens cal un nou abat Oliba que impulsi la refundació de la nova Catalunya del segle XXI.

Jordi Franch Parella és doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.

Anuari de la Pime Catalana//Foto: PIMEC

l’Anuari de la pime catalana

Presentat per PIMEC

Anuari de la Pime Catalana//Foto: PIMEC
Anuari de la Pime Catalana//Foto: PIMEC
PIMEC va presentar ahir la quinzena edició de l’Anuari de la pime catalanaque analitza la contribució de la pime a l’economia catalana en termes d’empreses, ocupació i valor afegit. L’Anuari, que compta amb el suport de la Conselleria d’Empresa i Coneixement i Banc Sabadell, dona un detall molt ampli de les dades econòmiques i financeres, les quals s’elaboren a partir dels estats comptables de 74.588 petites i mitjanes empreses, en aquest cas corresponents al 2016, el darrer any disponible.El capítol monogràfic d’enguany analitza la dimensió i el dinamisme empresarial de la indústria catalana en el període 2003-2015. El treball fa unes propostes destacables quant al sistema de mesura del creixement empresarial i identifica variables que permeten entendre les diferents dinàmiques de creixement en un sector tan crític com és el de la indústria.

L’acte de presentació ha comptat amb la participació del president de PIMEC, Josep González, el secretari d’Empresa i Competitivitat, Joaquim Ferrer, el director comercial de Negocis Institucionals, José Luís Montsesino-Espartero, i el director de l’Observatori de PIMEC, Modest Guinjoan.

El president de PIMEC ha assenyalat que “la pime catalana continua sent un actor domininant i imprescindible de l’estructura productiva del sector privat”. En aquest context, ha afegit que “els resultats obtinguts pel sistema empresarial de pimes el 2016 indiquen que va serun bon any, millorant els resultats del 2015″. De la seva banda, el secretari d’Empresa i Competitivitat ha valorat positivament les dades de l’Anuari de la Pime catalana que s’han presentat avui i ha avançat que “tant les dades del 2017 com les del 2018 confirmen aquesta tendència positiva”. Durant la seva intervenció, el secretari ha fixat els 4 reptes de futur claus per al Govern que són “internacionalització, innovació, digitalització i formació”.

Principals indicadors de l’Anuari de la pime 2018:

  • Base de l’anuari: estats comptables de 74.588 empreses.
  • El 2016, la pime representa el 58,9% del VAB català, les grans empreses el 36,5% i l’Administració pública el 4,6%.
  • Augment del VAB real de la pime catalana del 3,3% respecte al 2015.
  • El 2016, un 26,3% de les pimes industrials catalanes van exportar.
  • Nombre de pimes, +3,2% respecte al 2015, per situar-se en 513.320; i els ocupats +4,2%, per situar-se en 1.832.003.
  • Pimes: 99,8% de les empreses, el 69,9% dels ocupats i el 61,7% del VAB privat.
  • El 2016, augment d’un 6,0% de les vendesRendibilitat financera (Beneficis/Patrimoni net) abans d’impostos 10% (1,3 punts més que el 2015); Rendibilitat econòmica (Resultats abans impostos+Despeses financeres/Actiu) 5,9%, amb aportacions positives del marge, de la rotació i del cost financer.
  • En l’estructura de passiu, el 2016 segueix augmentant el pes dels recursos propis fins a assolir el 51,7%.
  • Bona evolució dels ratis de solvència (2,07) i del fons de maniobra (1,40), assolint els valors més alts del període 2010-2016.
  • Períodes maduració econòmica (estocs i termini de cobrament), els més baixos del període.

Podeu descarregar l’Anuari a: https://bit.ly/2JCUP3T

xemeneia Bobila Almirall instagram 2018.07.20

Xemeneia de la Bòbila Almirall (@alfonsoammar)

Segueix-nos a instagram (@informa.cat) i etiqueta les teves fotos amb el hashtag #informacat.

La teva foto podrà ser una de les publicades en els nostres mitjans:

Terrassa informa

Sabadell informa

Rubí informa

Sant Cugat informa

Granollers informa

Manresa informa

Mataró informa

Osona informa

Cerdanyola informa

L’equip de redacció escollirà cada dia una per a la seva publicació

Maquina antikythera//Foto: http://www.montevideo.com.uy

La Màquina d’Antikythera, el sorprenent ordinador de l’Antiga Grècia

Maquina antikythera//Foto: http://www.montevideo.com.uy
Maquina antikythera//Foto: http://www.montevideo.com.uy

A l’illa de Creta, uns arqueòlegs troben uns extraordinaris autòmats de bronze que havien quedat enterrats des de l’època de l’Antiga Grècia. Un d’aquells arqueòlegs, encegat pel poder de tals androides, decideix eliminar a tots els seus companys i desenvolupar a partir d’aquelles màquines oblidades un exèrcit de robots amb el qual dominar el món. Desgraciadament per a les seves perverses intencions, un d’aquells que havien estat els seus companys va quedar només malferit pel que, coneixent la tècnica, va crear un robot que s’enfrontés a aquella amenaça per a la Humanitat. Així s’explica en el primer capítol de la sèrie l’origen de Mazinger Z (veure La icona històrica de l’enorme Mazinger Z de Tarragona). Aquesta ficció, basada en el mite del gegant Talos, l’invencible gegant de bronze creat per Hefest i els ciclops (veure La mitològica, però real, història dels ciclops fossilitzats) per protegir Creta dels estrangers, pot quedar com el que és, una simple mitologia. No obstant això, quan el 1900 es va trobar al mar una estranya màquina mig corroguda, més d’un pressupost sobre els antics grecs va tremolar com un flam. Em refereixo a la Màquina d’Antikythera: l’ordinador més antic de la Història.

Les illes gregues, a part d’una bella (i cara) destinació turística on les càmeres de fotos i els Instagram treuen fum cada dia, és un dels principals punts d’interès arqueològic del món. El fet que a la vora de l’Egeu es desenvolupés una de les cultures més avançades -intel·lectualment parlant- i que més han influenciat a les civilitzacions posteriors, ha convertit aquestes terres en un centre on els arqueòlegs han fet el seu particular agost. I no només en superfície, on és normal que es trobin restes, sinó fins i tot en els fons submarins, on el descobriment de peces és molt més dificultós i sorprenent.

Així les coses, l’any 1900 un grup de pescadors d’esponges va descobrir a 45 metres de profunditat, a les costes de l’illa grega d’Antikythera (també coneguda com Anticitera o Antiquitera), un vaixell romà enfonsat a mitjan segle I aC que transportava un valuós carregament d’àmfores, estàtues, cristalleria, monedes i tot un seguit de divers material d’origen grec. Tot el carregament va ser hissat durant el 1901 i, dipositat al Museu Nacional d’Arqueologia d’Atenes, els arqueòlegs van determinar que bona part de les restes estaven datades del segle IV aC. I, com passa massa sovint, un cop catalogats els articles més bells i destacats, la resta va quedar en el fons d’un armari.

El 1902, el director del museu, l’arqueòleg grec Valerio Stais, revisant un tros de bronze corrogut procedent del derelicte romà d’Antikythera, va veure que en aquella massa informe metàl·lica destacava una sèrie d’engranatges. Stais els va relacionar amb un rellotge astronòmic, però els investigadors que ho van estudiar van veure que, cas de ser-ho, era una cosa massa complexa per a la seva època i que no quadrava amb la resta d’elements recuperats. Es va pensar que era una cosa que havia caigut posteriorment a l’enfonsament del vaixell, es va tornar a ficar al calaix (els magatzems dels museus, aquests forats negres del coneixement humà…) i no va ser fins el 1951 que el físic i historiador anglès Derek John de Solla Price es va interessar de nou pels fragments que formaven aquell estrany bloc metàl·lic.

Després de diversos anys d’estudi i la constatació que “allò” de normal tenia poc, el 1971, Price i el físic nuclear grec Charalampos Karakalos (i després algun es queixa que el meu nom -també d’origen grec- és rar) van sotmetre a la coneguda com “Màquina d’Antikythera” a un escàner de raigs X i un altre de raigs Gamma. Va ser la prova de que estaven davant d’una autèntica meravella de la tècnica, un predecessor dels computadors actuals que no es tornen a trobar de similars fins ben entrat el segle XVI, amb el desenvolupament dels complexos mecanismes de rellotgeria.

La màquina, formada per 82 fragments -alguns recuperats del vaixell pel capità Jacques Cousteau el 1976- consistia en una extraordinària maquinària de rellotgeria composta per no menys de 37 rodes dentades en bronze de diferents mides (la major era de 14 cm), i que estaven instal·lades en una caixa de fusta de 34 x 18 x 9 cm. Segons els científics, que van poder veure que les rodes i les poques restes de la caixa estaven gravats, van arribar a la conclusió que es tractava d’un artefacte que predeia mecànicament el zodíac, les fases de la Lluna, del Sol, els eclipsis i la posició dels planetes coneguts en aquell moment. Una veritable passada.

D’aquesta manera, aplicant els profunds coneixements d’astronomia dels pensadors grecs, la Màquina d’Antikythera era capaç de determinar les dates dels esdeveniments grecs més remarcables (les Olimpíades, per exemple) i de reproduir amb una precisió inaudita la ubicació de cada un dels cossos celestes en un moment donat. Una precisió increïblement complexa atès que, esdeveniments com les fases de la Lluna, que tenen una velocitat variable de trànsit en el firmament, són molt difícils de representar mecànicament. El millor és que, confeccionades diverses rèpliques després de la revisió de les restes amb tomografia 3D computeritzada, s’ha constatat que la màquina funciona a la perfecció. No obstant això, el misteri persisteix perquè… qui la va construir? Qui tenia el suficient coneixement per desenvolupar-la? La veritat és que no se sap.

Segons l’estudi de les restes del naufragi i de la maquinària, es creu que pogués ser un botí que els romans van obtenir durant la conquesta de Rodes i que, en trànsit cap a Roma -possiblement per lliurar-lo a Juli Cèsar- va naufragar en aigües de l’Egeu a mitjan segle I abans de la nostra era. Aquest botí inclouria la màquina d’Antikythera, una maquinària que, segons l’estudi de les inscripcions pogués haver estat construïda en la segona meitat del segle II aC per algú, evidentment, molt hàbil en astronomia i matemàtiques. Hi ha qui veu la mà del físic i astrònom Hiparc de Nicea i fins i tot la del mateix Arquímedes (veure El cop de sort d’Arquímedes i el seu Eureka). Sigui com sigui, el seu creador roman en l’anonimat.

En conclusió, que, durant 2.000 anys, el mar va mantenir en l’oblit un saber i una tècnica que, fins a 1.500 anys després de la seva desaparició, l’home no va saber desenvolupar de nou. D’aquesta manera, la misteriosa Màquina d’Antikythera ens mostra que el coneixement, més enllà d’una cosa de “frikis” asocials, és un valor estratègic i fonamental però, sobretot, fràgil, de la civilització humana. Una civilització que, lluny de la imatge de “bestioles rares” que té dels investigadors, necessita per avançar la formidable genialitat d’aquelles ments capaces d’estudiar i comprendre el món que els envolta (veure Hedy Lamarr, la inventora més bella del món), al marge de la superficialitat i anodina mediocritat de la societat que els assenyala.

-Ireneu Castillo-
@ireneuc

Enquesta ESCO comerciants// Escodi

A més del 50 % dels comerciants els baixen les vendes

Es perfila un canvi de model de consum

Enquesta ESCO comerciants// Escodi
Enquesta ESCO comerciants// Escodi
L’Enquesta sobre la salut del comerç ( ESCO ) que fa ESCODI confirma que la meitat del comerç català ha tingut un mal primer semestre del 2018. Després de quatre anys de creixement sostingut, la pujada de vendes es frena degut a diferents factors. Cauen tots els indicadors: vendes, marges i beneficis. Els principals factors als que ho atribueixen els comerciants, han estat climatològics i un canvi d’hàbits dels consumidors, centrat en una variació en les categories de despeses i en el creixement de les vendes online.

Segons Núria Beltran, economista i directora gerent d’ESCODI:
“Es confirma el que molts empresaris del sector comentaven discretament: les vendes no van bé per més de la meitat del comerç de Catalunya. Però estem en un moment en que, segons l’INE, la confiança dels consumidors està en el millor moment dels darrers anys. Alguna cosa no encaixa: estem davant d’un canvi de model de consum.”
“L’actual baixada de beneficis, vendes, i trànsit de persones als establiments és un potent avís dels canvis que ja s’estan materialitzant. Les dades obliguen a reflexionar. I tot això exigeix una creixent preparació dels equips que lideren les empreses de comerç / retail, per ser capaços de “sortir de la caixa” amb creativitat i innovació. És l’únic camí.”

Principals conclusions de l’ESCO estiu 2018

L’enquesta també explica que:

  • A un 52% dels enquestats els cauen les vendes al primer semestre del 2018. La davallada també es percep en els marges comercials que no creixen i en la caiguda dels beneficis pel 54% dels empresaris del comerç.
  • Un 22% han obert noves botigues. En contraposició, un 18% n’han tancat.
  • Un 49% dels comerciants opina que els ànims per comprar dels clients han baixat. Només un 15% opinia que han millorat.
  • El 55% dels enquestats que mesuren el trànsit de les botigues, diuen que hi entren menys persones.  
  • Una primavera molt plujosa es considera el principal factor que explica la davallada de les vendes. El segon factor són els canvis d’hàbits dels consumidors.
  • Ni la crisi, ni la política ja es consideren els principals factors explicatius de la davallada de les vendes.
  • Les Rebaixes d’estiu segueixen amb mals resultats. El 51% dels enquestats afirma que s’ha venut menys que l’any anterior.
  • El 50% dels comerciants enquestats han percebut com a perjudicial la liberalització del calendari de Rebaixes. Tan sols un 13% l’han considerat una mesura beneficiosa
  • Només el 33% dels enquestats inicia les Rebaixes en la data tradicional. El 22% ja en realitza tot l’any
salsa formatges deluxe //Foto:dlcocinaygastronomia.com

Salsa de formatges deluxe

salsa formatges deluxe //Foto:dlcocinaygastronomia.com
salsa formatges deluxe //Foto:dlcocinaygastronomia.com

Com a última recepta abans d’unes merescudes vacances, avui preparem una recepta de salsa, per acompanyar multitud de plats, ja siguin tant aperitius com a primers, una salsa de formatges que pot evolucionar segons els que usem:

ingredients
• 200 gr. de formatges (brie, roquefort, gruyere i emmental)
• 125 ml. nata líquida
• 20 gr. mantega
• pebre negre
• sal

Elaboració

Ratllem el formatge gruyere i el emmental. Tallem el brie i roquefort a daus més o menys petits.
En un cassó a foc lent afegim la mantega i la desfem; afegim la nata i remenem amb cullera de fusta perquè espesseixi.
Afegim els formatges proporcionats, remenem fins que es fonguin.
Vam provar i afegim sal i pebre al gust.

Consell
Aquesta recepta té un major contingut en greix que si féssim una salsa de formatge lleugera (amb llet semidesnatada i formatgets en porcions light). Per equilibrar, acompanyar amb un altre aliment o elaboració lleuger en greixos (per exemple, verdures o peixos a la planxa)

Autor: dlcocinaygastronomia.com

Switch to desktop version