Arxiu de la categoria: Seccions

upf- TOC

Els símptomes del trastorn obsessiu-compulsiu s’atenuen en situacions de superioritat social

upf- TOC

Pot l’entorn influir en el rendiment de les persones amb trastorn obsessiu-compulsiu? Un estudi liderat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) revela que el context social en el que es troben els pacients de trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) modula els mecanismes neuronals subjacents a la malaltia, i, segons conclou, en situacions de superioritat social, certes alteracions neurològiques del trastorn es suavitzen.

“El control dels errors propis i els processos de control cognitiu i motor es troben alterats en les persones que pateixen TOC”, afirma Núria Sebastián, coordinadora de l’estudi i directora del grup de recerca en Adquisició i Percepció de la Parla (SAP) de la UPF. “A més, els pacients de TOC presenten dificultats per interactuar amb altres persones i generalment mostren indicis d’ansietat relacionats amb les avaluacions socials”. Aquestes alteracions són responsables dels símptomes característics del TOC: els pensaments obsessius, la preocupació pels errors, les altes expectatives de les avaluacions d’altres persones i els comportaments repetitius.

Generalment, els pacients de TOC presenten una activitat cerebral diferent a la de les persones sanes. Mitjançant tècniques d’electroencefalografia, l’equip científic ha monitoritzat l’activitat cerebral de persones amb i sense TOC en diferents contextos socials, sempre regits per una jerarquia. Els resultats mostren que, quan adopten un paper de dominància, les persones que pateixen TOC mostren una activitat cerebral equivalent a la de les persones sanes.

“Els escenaris socials afecten diversos processos mentals i poden millorar o empitjorar el nostre rendiment a l’hora de desenvolupar diferents tasques”, comenta Hernando Santamaría, autor principal del treball i investigador a la UPF. “Els resultats que hem obtingut demostren que els pacients de TOC són particularment sensibles al context social, potser a causa d’una major càrrega emocional relacionada amb l’escenari jeràrquic”.

L’estudi, que ha estat publicat a la revista Social Neuroscience, contribueix de forma significativa a la comprensió de la relació entre l’entorn social i els processos cognitius propis del TOC, i obren la porta a investigacions sobre noves opcions terapèutiques basades en la simulació de aquest tipus d’escenaris socials.

Article de referència: Hernando Santamaría-García, Carles Soriano-Mas, Miguel Burgaleta, Alba Ayneto, Pino Alonso, José M. Menchón, Narcis Cardoner & Nuria Sebastián-Gallés (2017): Social context modulates cognitive markers in Obsessive-Compulsive Disorder, Social Neuroscience, DOI: 10.1080/17470919.2017.1358211

instagram 2017.09.24

The circle… of life! (@rodriguy1)

Una publicación compartida de Informa.cat (@informa.cat) el

Segueix-nos a instagram (@informa.cat) i etiqueta les teves fotos amb el hashtag #informacat.

La teva foto podrà ser una de les publicades en els nostres mitjans:

Terrassa informa

Sabadell informa

Rubí informa

Sant Cugat informa

Granollers informa

Manresa informa

Mataró informa

Osona informa

Cerdanyola informa

Antoni Abad // Imatge cedida per Cecot

Posicionament de Cecot en relació als incidents vers les institucions catalanes:

En relació a la situació de les institucions catalanes

Antoni Abad // Imatge cedida per Cecot
Antoni Abad // Imatge cedida per Cecot

Com ja va expressar el president de la patronal Cecot en declaracions a Catalunya Ràdio el 20 de setembre, el Comitè Executiu d’aquesta entitat manté que els governs i les lleis han d’estar sempre a favor dels ciutadans. Quan es confon “govern” amb “estat” i els poders de l’estat deixen de ser independents, la democràcia i la llibertat pateixen i poden desaparèixer, tal i com malauradament vam comprovar ahir. Les actuacions de l’Estat són d’una considerable anormalitat democràtica.

En els darrers sis anys, els ciutadans de Catalunya venen demanant, pacíficament, una nova relació amb España. Creiem que és l’executiu central qui té la responsabilitat de preocupar-se per tractar aquests temes i donar-los-hi solució. La situació viscuda ahir ens fa entendre que el poder executiu va desatendre les seves obligacions vers la ciutadania i que la inacció en aquests sis anys ha portat la situació fins els extrems que vam viure ahir.

En aquest sentit, els empresaris i empresàries que conformem el Comitè Executiu de la patronal Cecot manifestem públicament el nostre més enèrgic rebuig davant la intervenció de les institucions i les finances de la Generalitat que suposen la limitació de l’autogovern de Catalunya.

Les actuacions polítiques i judicials que s’estan produint en les finances i comptes de la Generalitat per part del Ministeri d’Hisenda, poden arribar a tenir un impacte negatiu sobre l’economia i sobre les empreses catalanes.

En un comunicat anterior dèiem que si durant dècades hem reclamat diàleg entre les diferents forces polítiques parlamentàries per assolir amplis acords en matèries tan transcendentals com l’educació, la sanitat, l’R+D+i o el finançament, en un moment com l’actual la perícia de la política hauria de demostrar, més que mai, estar al servei de la ciutadania mitjançant el diàleg. Per tant, més política, més escoltar i més pactar per resoldre una qüestió com la que s’està vivint aquests dies. L’empara a les legalitats i la judicialització dels conflictes haurien de ser el darrer recurs a emprar si hi ha voluntat de resoldre’ls.

A la Cecot considerem que en una societat democràtica, les lleis són l’expressió d’una voluntat popular i no un element de coacció o immutabilitat, per tant poden ser modificades i actualitzades a les noves realitats per la via del diàleg i el consens.

Bellesa fotoenvelliment

Posa fre a tots els signes del fotoenvelliment i les taques

Bellesa fotoenvelliment

Ara que el bronzejat està desapareixent, que els dies de platja estan en el record i els raigs de sol comencen a arribar-nos amb menys força, és el moment de posar-nos a treballar fermament sobre l’aspecte de la nostra pell i posar fre als signes del fotoenvelliment i les taques (que és un dels que més ens preocupen).

A mesura que complim anys la pell envelleix, és irremeiable, però hi ha factors que fan que aquest procés sigui més ràpid i evident. Aquests factors estan directament relacionats amb la incidència dels raigs en la nostra pell, de fet el 80% dels signes visibles de l’edat són deguts als Raigs UV. És el fotoenvelliment i els seus efectes es noten en les zones més exposades, com a cara, dors de les mans i escot.

El fotoenvelliment es caracteritza per:

  • un augment de la melanina a nivell cutani, que ocasiona taques fosques antiestètiques o hiperpigmentacions.
  • pèrdua de fermesa lligada a la degradació del col·lagen i l’àcid hialurònic
  • i l’aparició d’arrugues i petites arrugues

Com corregir el fotoenvelliment i les taques
Una de les causes del fotoenvelliment és l’aparició de les taques, i aquest és un dels problemes que més preocupen a les dones de qualsevol edat (fins i tot a les que acaben de complir 20 anys). Segons dades facilitades per Laboratoris Ducray, el 90% de les dones de més de 50 anys tenen hiperpigmentacions (taques).

Per corregir les taques, la pèrdua de fermesa i l’aparició d’arrugues, els dermatòlegs proposen protocols mèdics (làsers, peelings, crioteràpia, llum intensa polsada IPL…), associats a cures dermo-cosmètics que preparen, optimitzen i perllonguen els efectes d’aquests actes dermatològics.

Per bellezaactiva.com / AMIC

instagram 2017.09.23

Monestir de Santa Maria (Ripoll);(@fleivan)

Una publicación compartida de Informa.cat (@informa.cat) el

Segueix-nos a instagram (@informa.cat) i etiqueta les teves fotos amb el hashtag #informacat.

La teva foto podrà ser una de les publicades en els nostres mitjans:

Terrassa informa

Sabadell informa

Rubí informa

Sant Cugat informa

Granollers informa

Manresa informa

Mataró informa

Osona informa

Cerdanyola informa

Obituari 23.09.2017

Nom Cognom1 Cognom2 Edat: Data Cerimònia Hora Cerimònia Lloc Cerimònia
Dominga Poyato Pérez 86 any 23/09/2017 10:00 Temple Cementiri
Nieves Rusiñol Cebollero 86 any 23/09/2017 11:00 Temple Cementiri
María Alonso Teruel 80 any 23/09/2017 12:00 Temple Cementiri
Josep Maria Soler Aliart 89 any 23/09/2017 16:00 Temple Cementiri
Nuria Vacarisas Galtés 96 any 23/09/2017 17:00 Temple Cementiri
Rosario Rosa Cubero 91 any 23/09/2017 15:00 Temple Cementiri
ireneu hospital grip

La Grip Espanyola, la mortífera història de la pitjor epidèmia de la Humanitat

ireneu hospital grip

 foto: https://i.ytimg.com

Amb l’arribada del mal temps i el fred, els cossos comencen a notar els efectes de la baixada de temperatures més o menys intensa. Un d’aquests efectes són els refredats i les grips diverses que, per efecte del contacte entre el personal -íntim o no, ja queda dins de les possibilitats de cadascú- i de les cases tancades amb pany i forrellat per evitar el fred, es contagiaran amb inusitada facilitat els propers dies. En aquest sentit, cada any ens veiem afectats per una o diverses onades de grip (les conegudes com “passes”) que, segons la seva virulència i facilitat de transmissió, acaben per afectar en major o menor mesura a tota la població. Una població que ha de suportar com bonament pot la molesta setmana de mocs, tos i esternuts -i de vegades febre- que acompanyen la infecció pel virus de la grip. Normalment, el contagi no passa d’aquí, afectant greument només a persones especialment sensibles i delicades, per la qual cosa s’aconsella una vacunació preventiva. No obstant això, la grip no sempre ve tan benigna i, en algunes circumstàncies, el virus muta fins a esdevenir la pitjor epidèmia de la Història de la Humanitat. Em refereixo a la mortífera Grip Espanyola.

El 1918, els quatre genets de l’Apocalipsi portaven 4 anys de gresca flamenca per Europa amb l’excusa de la Primera Guerra Mundial. En aquest temps, l’estupidesa humana havia convertit el sòl europeu en un cementiri a cel obert on els cadàvers de milions de soldats es barrejaven sense solució de continuïtat amb el fang, la metralla i el filferro espinós de les infinites trinxeres del Front Occidental. Més de 15 milions de persones havien mort en va en aquella absurda confrontació que va acabar l’11 de novembre del 1918 de una forma encara més absurda (veure Henry Gunther, l’últim mort de la 1a Guerra Mundial ), tot i que no van ser les penalitats, ni les bales de la guerra, el que va produir més morts en aquells dies.

A principis de primavera de 1918 (entre març i abril, vaja) la premsa espanyola es feia ressò d’una epidèmia de grip especialment virulenta que estava afectant una gran part de la població, produint gran nombre d’afectats que acabaven per morir al cap de pocs dies d’infectar-se. Al principi, els símptomes eren els típics d’un refredat normal, febre, mocs, tus… però aviat es va veure que no seguia els patrons típics de la grip estacional que tots hem passat alguna vegada.

Efectivament, els afectats d’aquesta grip, passats els primers estadis entraven en un col·lapse corporal. Els símptomes s’agreujaven descontroladament, provocant grans hemorràgies a les mucoses, especialment en el nas, els pulmons i els intestins, que empitjoraven d’una manera espectacular provocant la mort en menys d’una setmana per pneumònia o per edema pulmonar.

La facilitat de contagi del virus (fins al mateix Alfons XIII es va contagiar) i la seva mortalitat tan inusitada (arribava a provocar la mort del 20% dels infectats) va fer que aquella grip fos la protagonista de totes les portades de la premsa en una Espanya que, a causa d’haver-se declarat neutral, no estava participant en la Gran Guerra. Una grip a la qual se li va donar el nom castís de “Soldado de Nápoles” en coincidir aquesta epidèmia amb la reestrena a Madrid de la sarsuela “La Canción del Olvido” i pel jocós comentari del seu llibretista, Federico Romero, que va dir que la cançó “Soldado de Nápoles” -interpretada en el quadre segon- era més enganxosa que la grip.

Aquesta situació d’alarma social va donar molta visibilitat internacional a l’epidèmia de grip que s’estava produint a Espanya (batejant com Grip Espanyola), no perquè la resta d’Europa no l’estiguessin patint igual, sinó perquè, en estar en guerra, la censura informativa militar va silenciar totalment el problema greu de salut pública que estava sent la grip. Si ja bastants morts s’estaven produint al front, només faltava que es dispersés la notícia que una malaltia comuna estava produint més baixes que l’enemic; hagués significat l’enfonsament total i absolut d’unes tropes ja massa enfonsades moralment després de quatre anys de matar-se gratuïtament. No obstant això, com a gos flac tot són puces, el virus de la Grip Espanyola va mutar i, com era previsible, a pitjor. A molt pitjor.

A l’agost de 1918, a Brest (França), es va detectar una nova soca de la grip, però d’una extraordinària virulència, que es va expandir ràpidament entre els contingents de soldats que provinents d’Amèrica utilitzaven el port bretó com a punt d’arribada i distribució. D’aquesta manera, aprofitant el gran moviment de gent de la Primera Guerra Mundial, la Grip Espanyola, tot i les quarantenes i les mascaretes, es va estendre amb una velocitat i una capacitat mortífera impressionant fins als racons més inversemblants del planeta: Els cinc continents es van veure afectats de ple per l’epidèmia, ja convertida en pandèmia, arribant fins i tot a les illes del Pacífic i a les més gelades terres àrtiques. Les autoritats sanitàries mai havien vist res igual.

Aquesta nova onada, al contrari de les grips fins llavors conegudes, no es va aturar afectada per l’estiu de l’hemisferi nord i, per a més sorpresa, en comptes d’afectar als col·lectius de risc més febles, es va acarnissar de manera brutal amb els menors de 65 anys. Gent adulta jove que, a priori, tenia les defenses més altes i que queien com mosques justament per una reacció excessiva de les seves defenses al virus, i amb ràtios de mortalitat que oscil·laven entre el 23% i el 71% dels afectats. Allò no era una epidèmia, sinó un holocaust sanitari pitjor que la pesta negra de l’Edat Mitjana (veure Caffa, les catapultes que van bombardejar la pesta a Europa ).

Tal era l’afluència de morts que els cementiris no donaven l’abast a enterrar tant mort i s’havien d’enterrar a fosses comunes cavades amb excavadores a vapor, i això sempre que haguessin enterradors sans, que no sempre va ser el cas. Hi va haver pobles a Alaska en què van morir tots els seus habitants en poc més d’una setmana i innombrables arreu del món en què els infectats superaven el 70% dels seus pobladors. De fet, les illes Samoa van arribar al 90% dels seus habitants infectats, morint el 30% dels homes, el 22% de dones i el 10% dels nens.

Estats Units amb 675.000 morts, 400.000 a França, 300.000 a Espanya, 1.200.000 a l’Àfrica Subsahariana, 250.000 al Japó, 15 milions a l’Índia, 1.500.000 a Indonèsia, 24.000 a Xile… un cataclisme total i absolut que va causar que, en el període entre gener de 1918 i desembre de 1920 -quan es considera que oficialment va acabar l’epidèmia- d’una població total mundial de 1.000 milions d’ànimes, s’infectessin uns 500 milions i morissin entre 50 i 100 milions. I tal va ser les quantitat d’hores extres que va fer la Parca a compte de la Grip Espanyola que l’expectativa de vida humana a nivell mundial va baixar en 12 anys entre abans i després de la pandèmia. Un desastre.

Gairebé un segle després, encara es desconeix exactament el punt d’origen de l’epidèmia. Uns la situen a la Xina, altres als Estats Units, altres fins i tot en la mateixa Espanya però, malgrat els estudis efectuats amb cadàvers morts recuperats de fosses comunes excavades al permafrost, no s’ha pogut saber amb certesa ni on es va originar la pitjor pandèmia de la Història humana, ni com un virus usualment benigne es va convertir en un mortal assassí. Sigui un o sigui un altre, la Grip Espanyola va suposar un seriós toc d’atenció per als protocols d’excepcionalitat sanitària a nivell mundial. El record, en un món globalitzat fins a l’extrem com l’actual, encara a dia d’avui (cas de la grip A o l’Ebola), posa els pèls de punta a les autoritats.

I és que… qui vol guerres nuclears tenint virus?

Doncs això.

-Ireneu Castillo-
@ireneuc

Ninjago cinema catala 2017.09.22

“La Lego Ninjago pel·lícula”

S’estrena avui en català a 27 sales

Ninjago cinema catala 2017.09.22

El nou film inspirat en la línia de joguines danesa LEGO, La Lego Ninjago pel·lícula, s’estrena aquest divendres, 22 de setembre, amb 27 còpies que s’han doblat al català gràcies al suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura.
El film d’animació arriba després de l’èxit de les 2 antecessores: La LEGO pel·lícula i BatmanLa LEGO pel·lícula, que també es van poder veure en versió catalana.
L’obra ha estat dirigit per Charlie Bean, Paul Fisher i Bob Logan.
En el film, en una illa anomenada Ninjago, les forces del bé i del mal hauran d’enfrontar-se en una èpica i divertida aventura. Un equip de sis joves demostrarà que són uns guerrers secrets amb habilitats especials.
La pel·lícula es podrà veure a:
Cinemes Amposta (Amposta)
Megacine Badalona ACEC (Badalona)
Cinesa Diagonal (Barcelona)
Cinesa Diagonal Mar (Barcelona)
Cinesa Heron City (Barcelona)
Palau Balaña Multicines (Barcelona)
Cines FULL (Cornellà de Llobregat)
CAT Cines Figueres ACEC (Figueres)
Cinemes Albèniz Centre (Girona)
Ocine Girona (Girona)
Filmax Gran Via (l’Hospitalet de Llobregat)
JCA Cinemes Alpicat (Lleida)
Cines Bages Centre (Manresa)
Cinesa Mataró Parc (Mataró)
Cinemes Montcada (Montcada i Reixac)
Cines Olot (Olot)
Ocine Roquetes (Roquetes)
Cines Imperial (Sabadell)
Cinesa Sant Cugat (Sant Cugat del Vallès)
Yelmo Cines Sant Cugat (Sant Cugat del Vallès)
CineBaix (Sant Feliu de Llobregat)
Ocine Tarragona – Les Gavarres (Tarragona)
Cinemes Majèstic (Tàrrega)
Cinesa Parc Vallès (Terrassa)
JCA Cinemes Valls (Valls)
Multicines Sucre (Vic)
Cinema Kubrick (Vilafranca del Penedès)
Jordi Franch

L’ús de les normes jurídiques

Jordi Franch

Com deien els clàssics llatins, motus in fine velocior. Al final, el moviment s’accelera. En un sentit físic, la força de la gravetat fa que els cossos que cauen arribin amb més acceleració a la superfície i, en un àmbit social i polític, fa que a mesura que ens acostem al mes d’octubre la tensió entre les dues maneres d’entendre Catalunya incrementi molt notablement.

La intervenció econòmica de la Generalitat per part del govern central equival a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per la porta del darrere i la detenció de càrrecs electes ha generat una massiva resposta ciutadana de rebuig. La força repressiva de l’Estat no s’ha de subestimar mai, però tampoc la resposta de l’opinió pública, no només catalana, que pot descontrolar l’estratègia del govern central. L’apel·lació a conceptes, tan importants com desgastats, com el respecte a la legalitat vigent o l’Estat de Dret és contínua. Això és legal i allò és il·legal, diuen uns. Però els altres responen ràpidament en sentit contrari. No, allò és legal i això és il·legal. L’ús partidista i sectari donat a la maquinària legal aconsegueix ruboritzar el més desacomplexat i crispar l’ànim del més pacífic dels ciutadans.

L’eminent economista austríac Friedrich Hayek, Premi Nobel d’Economia el 1974, va deixar clara la diferència entre l’ordre legal i un cos reglamentari al seu opus “Dret, legislació i llibertat”. Hayek diferencia el cosmos del taxis i el nomos de la thesis. Elcosmos és un ordre social que no està orientat a cap finalitat humana concreta. No és sectari o partidista. Això no vol dir que no sigui útil a l’hora de perseguir finalitats i objectius, sinó que més aviat és indispensable. La naturalesa, per exemple, no té una finalitat concreta, però és útil i indispensable per perseguir objectius molt diferents. En aquest tipus d’ordre, els coneixements estan dispersos entre moltes persones que ni es coneixen ni comparteixen codis comuns, però això no els impedeix formar un ordre espontani i pacífic, beneficiós per a tothom. Només han d’estar d’acord en les normes de funcionament abstractes i generals, que fa que es constitueixi una societat oberta. La taxis, en canvi, és un ordre creat deliberadament per l’home, posant elements a un lloc concret o assignant-los treballs específics. En una taxis, l’organitzador pot intentar fer que els resultats s’ajustin a les seves pròpies preferències. Està necessàriament orientada a satisfer les finalitats particulars. En la mesura que el polític domina els mitjans disponibles i en controla el seu ús, aconsegueix que l’ordre satisfaci els seus propis desitjos. Al cosmos i la taxis els corresponen, respectivament, dos gèneres diferents de regles o normes. Són el nomos i la thesis. El nomos es correspon amb el sentit noble i originari de llei. Està en la base de l’Estat de Dret, el Rule of Law o la separació de poders. El nomos és una regla universal de conducta, una llei abstracta aplicable a un nombre desconegut de casos futurs i a totes les persones que es trobin en unes determinades circumstàncies objectives descrites per la norma. Aquestes normes delimiten els diversos camps protegits permetent així que cada persona pugui conèixer els mitjans que pot utilitzar per aconseguir els seus objectius i a la vegada evitar conflictes amb altres persones. Aquest tipus de normes es qualifiquen d’abstractes i porten a la formació d’un ordre espontani, que és el cosmos. És el cas del dret privat i de la societat oberta de lliure mercat. En canvi, la thesis és la norma aplicable a algú en particular o que serveix únicament per complir els objectius de la persona que l’ha promulgat, perseguint fins concrets i determinats. Són necessàries per dirigir una organització com la taxis, conformen el dret públic i s’apliquen a l’administració pública.

La degradació de l’entorn institucional i jurídic d’Espanya té un llarg recorregut. Quan el BOE i els diaris de les Comunitats Autònomes omplen milers i milers de pàgines, generen una situació d’hiperinflació normativa. Erosionen el concepte de llei, en sentit noble de la paraula (nomos), i la deformen fins a convertir-la en decrets i ordres administratius (thesis) que enverinen la societat i enterboleixen la pacífica convivència. La maquinària administrativa instrumentalitza la llei per convertir-la en un arma llancívola. En situacions d’hiperinflació legislativa, esdevenen veritables armes de destrucció massiva capaces de generar el caos social i la inseguretat jurídica. La corrupció sistèmica del sistema fa que les mateixes institucions bàsiques de l’Estat quedin instrumentalitzades per la voluntat particular del partit governant que ostenta el poder i que, naturalment, farà tot el que sigui necessari per mantenir-lo i augmentar-lo. De moment, dirigint la repressió política i la persecució d’adversaris polítics i representants electes, funcionaris i directors de mitjans de comunicació, suspenent en la pràctica el dret de reunió i el dret d’informació, la llibertat de premsa i la d’expressió. I convertint l’Estat d’excepció no en l’excepció de l’Estat de Dret, sinó en l’estat més habitual de l’Estat. Espanya ha esdevingut una taxis governada mitjançantthesis. Catalunya hauria de convertir-se en un cosmos regulat per nomos.

Jordi Franch Parella és doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC