Arxiu de la categoria: Seccions

Obituari 19.11.2017

Nom Cognom1 Cognom2 Edat: Data Cerimònia Hora Cerimònia Lloc Cerimònia
Daniel Esteban Cabrejas 87 any 19/11/2017 10:00 Temple Cementiri
Joaquin Baquero Santafé 97 any 19/11/2017 11:30 Temple Cementiri
Vicenta Oviedo Prieto 82 any 19/11/2017 11:00 Temple Cementiri
Florencia Blázquez Díaz 85 any 19/11/2017 12:00 Temple Cementiri
Francisca Ventura Córdoba 82 any 19/11/2017 10:30 Temple Cementiri
Justino Asbert Rigol 66 any 19/11/2017 12:30 Temple Cementiri
Antonia Buendía Hidalgo 84 any 19/11/2017 09:30 Temple Cementiri
bellesa ros plati

Ros platí: consells per lluir la cabellera més clara

bellesa ros plati

La influencer Laura Escanes, amb el seu nou tall pixie, ha estat l’última famosa espanyola a sumar-se a la moda del ros platí que tant va popularitzar la icònica Marilyn Monroe. Abans ja ho havien fet les actrius Ana Fernández, Blanca Suárez, Amaia Salamanca o la presentadora Adriana Albenia. La versió més atrevida d’aquesta tonalitat l’ha lluït Cara Delevingne, Kristen Stewart o Katy Perry.

Des que Monroe el convertís en la pura expressió de la sensualitat, i la cabellera clara de Brigitte Bardot ens s’enamorés, el ros platí ha tingut admiradors i detractors. És atrevida i trencadora, però necessita de moltes cures. Vols lluir un ros platí? Informa’t amb nosaltres per prendre la decisió, i si et sumes a aquest canvi de look tingues molt en compte els consells que et proposem per a la seva cura.

El 63% de les espanyoles rosses no són naturals
El color més demandat als salons és el ros. Moltes vam optar per tenir una cabellera més clara perquè estem convençudes que ens afavoreix, ens aporta llum i ens suavitza les faccions. A més, quan ens tenyim de ros escenifiquem de forma radical un canvi que volem fer a la nostra vida, una mena de “auto-reivindicació” que sosté la psicòloga Ana Millán. Afegeix una valoració interessant: “al tenyir-se de ros exterioritza a la dona que vol arribar a ser i amb la que vol presentar-se al món”.

No obstant això, no sempre és fàcil prendre la decisió i sumar-se al ros. Segons l’estudi realitzat per Wella Professionals, el 70% de les espanyoles no acaba decidint-se per por que no els afavoreixi, cosa que rebat l’estilista Francisco Gallardo de HairKrone. El professional de la coloració assegura que el ros queda gairebé sempre bé, si es tenen en compte la fisonomia de la clienta. Explica: “Si la teva pell és freda i els teus ulls són freds, treballarem un ros més càlid, si la teva pell i ulls són més càlids, un ros una mica més fred serà la millor opció”, explica aquest estilista.

L’estudi de Wella Professionals també conclou que el 63% de les espanyoles amb cabell ros són brunes o castanyes i el 80% de les enquestades revela que va començar a aclarir-se el cabell amb subtils metxes clares.

Què has de saber abans de dir SÍ?
Si fa temps que anheles tenyir la teva cabellera de ros platí, el primer que has de fer és informar-te sobre el tractament i com casa amb les característiques del teu cabell. Recorda que realitzar un canvi de color tan brusc en la teva cabellera suposa una gran agressió per al teu cabell, així que cerciora’t que és el que vols.

El ros platí no és apte per al cabell fi. Com explica, Natalie Iglesias, colorista de Maison Eduardo Sánchez, aquest tipus de cabell no resisteix les dues decoloracions necessàries per eliminar totalment els pigments naturals i aconseguir el platí.

Com és lògic, com més fosc sigui el cabell natural, més treball haurà de realitzar el colorista per assolir el to desitjat. Per això és important anar al saló de bellesa amb una fotografia en què es pugui observar el reflex exacte que es pretén aconseguir. Si Cara Delevingne llueix un to més grisós i blavós, Katy Perry té tons vainilla, i l’actriu Michelle Williams presenta un ros platí polar.

A més de concretar al màxim la tonalitat escollida, també és important valorar la visió de futur de la nostra cabellera. Tens una cabellera llarga o molt llarga i no entra en els teus plans tallar? No optis pel ros platí, doncs l’agressió que suposa en el cabell debilitarà el cabell i evitarà que llueixi sa. No obstant això, aquest to tan clar en un pèl curt és una aposta segura, això sí per a persones molt atrevides, com Cara Delevingne o Kristen Stewart.

Una altra cosa a tenir en compte és que es pot aconseguir un ros clar sense arribar a la decoloració completa. Moltes metxes fines aclariran la teva cabellera de manera uniforme i eficaç. Aquest procés és menys agressiu que el tint íntegre.

Un cop ja t’has decidit, veuràs que l’eliminació del pigment natural del cabell (la decoloració) acaba amb les arrels, que és l’últim. La primera part és la més radical del procés, de manera que la zona més propera al cuir cabellut es deixa al final, evitant així la sobre-decoloració, que pot trencar el cabell en el seu naixement.

Com que més val prevenir que curar, opta per un tractament reconstructor durant el procés de coloració per reforçar els ponts interns del cabell i prevenir la rutina. Natalie Esglésies recomana al Tractament Revitalitzant de Col·lagen o al Tractament Chronologiste.

Per: bellezaactiva.com / AMIC

instagram 2017.11.18

Llac de Puigcerdà (@lycopodiumx4)

Una publicación compartida de Informa.cat (@informa.cat) el

Segueix-nos a instagram (@informa.cat) i etiqueta les teves fotos amb el hashtag #informacat.

La teva foto podrà ser una de les publicades en els nostres mitjans:

Terrassa informa

Sabadell informa

Rubí informa

Sant Cugat informa

Granollers informa

Manresa informa

Mataró informa

Osona informa

Cerdanyola informa

Obituari 18.11.2017

Nom Cognom1 Cognom2 Edat: Data Cerimònia Hora Cerimònia Lloc Cerimònia
Amando López Martínez 55 any 18/11/2017 09:00 Temple Cementiri
José-Ignacio Sáiz Sasot 50 any 18/11/2017 15:00 Temple Cementiri
Jorge Cabassa Bragulat 81 any 18/11/2017 12:00 Temple Cementiri
Josefa Bach Corderas 89 any 18/11/2017 11:00 Temple Cementiri
Ángela Llobregat Estradé 86 any 18/11/2017 10:00 Temple Cementiri
Dolores Sánchez Zayas 92 any 18/11/2017 10:30 Temple Cementiri
Eugenio Arqué Gayá 85 any 18/11/2017 11:30 Temple Cementiri
Rosa Mas Marselles 84 any 18/11/2017 15:30 Temple Cementiri
Jesús Tost Gómez 66 any 18/11/2017 09:30 Temple Cementiri
María Bargués Puig 91 any 18/11/2017 17:00 Parròquia Sant Joan (Matadepera)
Miguel Puvill Giménez 74 any 18/11/2017 16:30 A peu de sepultura (cementiri de Terrassa)
María Luisa Cáceres Ayala 85 any 18/11/2017 16:00 Temple Cementiri
cinema catala 2017.11.17

“L’illa dels monstres” s’estrena en català

Avui divendres

cinema catala 2017.11.17

El film d’animació L’illa dels monstres s’estrena aquest divendres, 17 de novembre, doblada en català amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística.
El film ha estat distribuït per Paycom Multimedia que aquest any ha estrenat El regne de les granotesUna història de venjançaDos col·legues al rescatUna nit amb el meu exsogreMara i el senyor del foc i Iqbal i la formula secreta, en versió catalana.
El protagonista del film és en Lucas, un noi que descobreix que  és un monstre i que els seus pares també. Per conèixer els seus orígens decideix viatjar a l’illa de Calvera, on viu la seva àvia i molts altres monstres. Allà farà amistat amb gent diferent i entendrà el que significa ser membre d’un nou grup al qual pot anomenar família.
El film es podrà veure a:
Cinemes Girona (Barcelona)
Soho House Barcelona (Barcelona)
Cinemes Albèniz Centre (Girona)
JCA Cinemes Alpicat (Lleida)
Screenbox Funatic (Lleida)
Cinemes Roses (Roses)
JCA Cinemes Valls (Valls)
Multicines Sucre (Vic)
Cinemes Illa Carlemany de Les Escaldes (Andorra)
Jordi Franch

Cent anys de comunisme

Jordi Franch

La setmana  passada es van complir cent anys de la Revolució del 25 d’Octubre de 1917 a l’antiga Rússia (7 de novembre en el calendari actual). La revolució de febrer del mateix any, democraticoburgesa, havia deposat el tsar Nicolau II. La revolució bolxevic d’octubre iniciaria l’etapa comunista de la URSS.

A la vista dels recomptes de les eleccions del 25 de novembre del 1917 a l’Assemblea Constituent, els bolxevics amb prou feines arribaren al 25% dels vots, mentre que els moderats i els menxevics superaren el 55%. Lenin, però, no va acceptar la derrota a les urnes i va ordir un pla. Quan els diputats menxevics van arribar, pocs dies després, al Palau Tàurida de Petrograd, se’l van trobar tancat i encerclat per guàrdies amb metralladores i artilleria de campanya. El cop bolxevic, perpetrat amb menys de 10.000 persones, marcava l’inici de la guerra civil i la dictadura comunista. Els bolxevics eren devots de Karl Marx (1818-1883) i veien la lluita de classes com el gran motor de la història. El sistema econòmic medieval del feudalisme va ser substituït pel capitalisme a la Revolució Industrial. Ara el capitalisme seria substituït pel socialisme i, finalment, pel comunisme. Marx va concebre una nova era de llibertat i abundància, i la seva precondició era la destrucció de “l’esclavitud salarial” i “l’explotació del capitalisme”. Com ell i el seu col·laborador Friedrich Engels van declarar en el Manifest Comunista de 1848, la nostra teoria “es pot resumir en una sola frase: l’abolició de la propietat privada”.

Tanmateix, ningú no sabia exactament el que se suposava que seria la nova societat. “No podem donar una caracterització del socialisme”, va dir Lenin el març de 1918. “Com serà el socialisme quan s’arribi a la perfecció no ho sabem, no ho podem dir”. I el que va entrar a la història com una condemna ferotge del capitalisme amb la promesa de construcció d’un paradís terrenal, es convertiria en un veritable genocidi i un infern per a milions de persones que van perdre la vida per manca d’aliments, deportacions massives i purgues polítiques.

Una i altra vegada, la supèrbia humana de construir una nova societat mitjançant projectes d’enginyeria social, l’esforç per eliminar els mercats i la propietat privada, acaben generant mort, destrucció, fam i pobresa. Des de 1917, a la URSS, a la Xina de Mao Zedong, Mongòlia, Europa de l’Est, Indoxina, Àfrica, Afganistan, Cuba, Corea del Nord i parts de l’Amèrica Llatina, el comunisme ha manllevat la vida de més de 65 milions de persones, segons la investigació d’historiadors i demògrafs. Les eines de destrucció massiva han inclòs deportacions massives, camps de treball forçós i el terror de la policia política. El model establert per Lenin i perfeccionat per Stalin ha estat àmpliament imitat per Mao Zedong a la Xina, Pol Pot a Cambodja, la dinastia Kim a Corea del Nord i, en general, els tirans de totes les èpoques i nacions.

La substitució de la propietat privada per la propietat col·lectiva, els mercats per la planificació centralitzada i els parlaments “burgesos” per la dictadura està condemnada al fracàs. L’assignació eficient dels recursos en una economia de planificació centralitzada, on tot -també la vida humana- és propietat de l’Estat, esdevé impossible. Sense propietat privada no hi ha mercats i sense mercats no hi ha preus. I sense preus no tenim cap informació de l’abundància o escassetat relativa d’un producte. Quan un bé és abundant, el preu tendeix a baixar i, a l’inrevés, si és escàs el preu s’incrementa. I sense preus no hi ha la informació que permeti conèixer els desitjos dels consumidors ni la manera més eficient de produir els béns que consumim. El socialisme, entès com a propietat pública dels mitjans de producció o la sistemàtica coacció institucional a l’exercici de la funció empresarial, elimina la possibilitat de generar el coneixement necessari perquè l’economia funcioni.

A la revolució de 1917, sota la bandera de la igualtat i la justícia social, es varen desposseir els capitalistes per enriquir una nova classe de funcionaris estatals que obtingueren el control sobre la riquesa del país. Tots els punts de vista aliens a la doctrina oficial varen ser reprimits i perseguits amb violència. Stalin va imposar la col·lectivització des del Mar Bàltic fins l’Oceà Pacífic. Va promoure la lluita contra els kulaks (pagesos amb propietats), ordenant detencions massives i deportacions internes. El seu ideari criminal no va cedir amb la fam de 1931-1933, malgrat la mort de 7 milions de persones. Tampoc ho faria Mao Zedong amb el programa anomenat Gran Salt Endavant de 1958-1962, responsable de la col·lectivització agrícola de 700 milions de camperols. La propaganda oficial del règim parlava de “tres anys de treball dur i mil anys de prosperitat”, però entre 16 i 32 milions de persones varen morir de fam.

Sense mercats ni propietat privada no hi ha llibertat ni prosperitat. L’anàlisi econòmica de l’experiència del socialisme real o comunisme, en el centenari del seu triomf a l’antiga URSS, hauria de ser l’antídot necessari per contrarestar la repetició dels tràgics errors.

Jordi Franch Parella és doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC

instagram 2017.11.17

Que não se tenha pressa… (Girona);(@douglascord)

Una publicación compartida de Informa.cat (@informa.cat) el

Segueix-nos a instagram (@informa.cat) i etiqueta les teves fotos amb el hashtag #informacat.

La teva foto podrà ser una de les publicades en els nostres mitjans:

Terrassa informa

Sabadell informa

Rubí informa

Sant Cugat informa

Granollers informa

Manresa informa

Mataró informa

Osona informa

Cerdanyola informa

Obituari 17.11.2017

Nom Cognom1 Cognom2 Edat: Data Cerimònia Hora Cerimònia Lloc Cerimònia
Emilio Andújar Martínez 46 any 17/11/2017 12:00 Temple Cementiri
María-Rosa Pujal Moliner 76 any 17/11/2017 10:00 Sala de cerimònies de La Rambla
Eugenia Arévalo Contreras 93 any 17/11/2017 09:00 Temple Cementiri
Antonio Galindo Ocón 76 any 17/11/2017 15:00 Temple Cementiri
Visitación Villarroya Blasco 90 any 17/11/2017 16:00 Temple Cementiri
Carmen Amat Badrinas 94 any 17/11/2017 11:00 Temple Cementiri
ireneu luditas

Alcoi 1821, quan l’odi a les màquines va arribar a Espanya

ireneu luditas

foto: http://novo.lavozdegalicia.es

Quan passejant pels camps veiem els tractors, les recol·lectores o les màquines que, donant una remenada als ametllers, no deixen una ametlla a l’arbre, no podem, per menys, de pensar en la quantitat de mà d’obra que s’han estalviat. Treballs que abans necessitaven el concurs d’una quantitat ingent de mà d’obra, amb l’avanç de la tecnologia són portats a terme per unes poques persones, però clar… això vol dir que la gent que abans es dedicava a això, queden a l’atur, perdent-se tants llocs de treball com braços estalvia la maquinària en qüestió. Aquesta constatació fefaent porta a més d’un a pensar que, en aquesta època de crisi i atur desbocat, les màquines, més que ajudar, el que fan és empitjorar la situació, creant una animadversió cap a la tecnologia tant més radical com més estigui en perill el teu lloc de treball per ella. No obstant això, encara que sembli molt actual, aquest discurs no és nou, i ja al segle XIX, a Espanya, les primeres màquines van provocar un rebuig tan violent que va haver fins i tot d’intervenir l’exèrcit. És el que es coneix com Motí ludita d’Alcoi.

Quan a mitjan segle XVIII van començar a sortir les primeres màquines a Anglaterra, la seva eficàcia i productivitat incomparables van posar en peu de guerra als treballadors artesans que van veure en les màquines a un competidor a batre. El moviment, anomenat “ludita” per Ned Ludd, un jove anglès que -suposadament- el 1779 va destruir dues màquines de teixir en un atac d’ira, es va estendre amb violència per tot Europa segons anava avançant la industrialització dels diferents països. A Espanya, seguint la tradició d’anar a remolc de les avantguardes, la Revolució Industrial no va arribar fins ben entrat el segle XIX, sobretot a causa del merder monumental de la Guerra del Francès que va impedir qualsevol desenvolupament mínimament coherent del país. Encara que clar, en un país en plena voràgine reaccionària, en què es clamava “Visca les cadenes! Mori la llibertat! “(Veure Mori la llibertat!… i no era una broma)… implementar una novetat era una autèntica heroïcitat, quan no directament una insensatesa.

No va ser fins l’arribada del Trienni Liberal (1820-1823) que, Ferran VII, forçat per un pronunciament militar que va reinstaurar la Constitució de Cadis, es va haver d’embeinar l’absolutisme -almenys temporalment- i cedir a les demandes d’obertura social i econòmica. Aquest breu període progressista va donar confiança a diversos empresaris del tèxtil de la província d’Alacant a instal·lar els primers telers a Alcoi, aprofitant que la majoria de la població de la comarca es dedicava a la producció i manipulació de la llana per al seu posterior teixit. No en va, en un Alcoi d’uns 11.000 habitants, el 48% de la seva població treballava per a la llana, als quals s’havien de sumar uns 15.000 més igualment emprats al ram de la llana, però distribuïts pels pobles de la comarca. No obstant això, la instal·lació de les primeres fàbriques va caure com un gerro d’aigua freda al conjunt de la població alcoiana.

La producció, que fins llavors estava centrada al treball artesà que les famílies exercien a casa, va passar de cop a efectuar-se en centres de treball, és a dir en “fàbriques”. Unes fàbriques que, aprofitant la matèria primera subministrada pels paisans, augmentaven la producció tèxtil de forma bàrbara, modificant el paper dels antics artesans, els quals deixaven de ser manipuladors a ser mers proveïdors de la matèria primera. Aquesta novetat va provocar una reestructuració en la producció, desapareixent una gran quantitat de llocs de treball i condemnant a la misèria a una gran part de la població. La Foia d’Alcoi s’havia convertit, gràcies a les màquines, en una olla a pressió.

Així les coses, l’1 de març de 1821, 1.200 homes armats, farts de les màquines que els havien tret el pa, es van dirigir a Alcoi disposats a acabar amb les tan odiades competidores. No obstant això, Alcoi estava parapetada darrera d’un ampli llenç de muralles, de manera que els irats “ludites” es van acarnissar amb els telers que van trobar als tallers ubicats extramurs. El tumult va tenir com a resultat l’incendi i consegüent destrucció de 17 màquines valorades en 2 milions de reals (el que valien un parell de goletes de guerra) i no va ser fins que l’alcalde d’Alcoi va prometre destruir els telers que havien dins de la ciutat emmurallada, que els treballadors no es van retirar. Tot i això, en veient la magnitud de la mobilització i les perverses intencions dels manifestants, l’alcalde va fer cridar a l’Exèrcit per posar ordre.

Cinc dies més tard, el 6 de març, es van presentar dos regiments (estem parlant de 2.000-3.000 soldats per cada regiment), un de cavalleria procedent de Xàtiva i un altre d’infanteria provinent d’Alacant, per posar ordre a la força. Això va produir que, tres dies després el diputat per Alcoi, Sr. Gibert, comparegués davant el Congrés dels Diputats per donar explicació del que havia passat i consensuar les indemnitzacions als empresaris per les màquines destrossades. No es té informació precisa sobre això, però es van produir detencions que sis anys després encara mantenien diversos “ludites” entre reixes, malgrat les sol·licituds d’indult efectuat per l’alcaldia d’Alcoi. Els treballadors afectats, per la seva banda, van haver d’aprendre a conviure amb les màquines ja que, encara que no els agradés, havien arribat per quedar-s’hi.

Sigui com sigui, a aquest primer rampell contra les màquines a Espanya li van seguir molts d’altres (veure Mataró i el tren que utilitzava greix de nadons segrestats), el més conegut va ser l’incendi de la Fàbrica Bonaplata de Barcelona de 1835, en què es va acusar també a les màquines de treure el mitjà de vida a la gent. No obstant això, i malgrat que per por o per ignorància, hi hagi gent que encara pensi que és millor per a la societat que centenars de persones es deixin les esquenes segant el blat amb falçs, o obrint túnels a pic i pala, la realitat és que sense la tecnologia ni vostè podria estar llegint aquestes lletres, ni jo les podria haver escrit. Al cap i a la fi, i com van poder arribar a comprendre els seus detractors del segle XIX, el veritable perill per al treballador no són les màquines, sinó les bones o males intencions de l’humà que hi ha darrere d’elles.

-Ireneu Castillo-
@ireneuc

som escola

“Som escola” presenta nou manifest

Per consolidar i protegir el model educatiu català

som escola

La Plataforma Somescola ha presentat el  decàleg “Per la consolidació, protecció i millora del model educatiu català”. Les entitats aplegades sota el paraigua de Somescola han fet una crida a la comunitat educativa i a la societat en conjunt per seguir posant en valor l’èxit de l’escola catalana davant els atacs rebuts.

La presentació ha tingut lloc a la sala d’actes de la biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat i ha comptat amb una àmplia representació transversal de les entitats cíviques i del món educatiu que integren la plataforma. Els representants de les entitats han destacat els principis de democràcia i cohesió social de l’escola catalana, i la professionalitat i compromís ciutadà dels qui hi treballen. “Volem enviar un missatge de confiança i tranquil·litat a la comunitat educativa: que segueixi fent la bona feina que ja fan i que configura el nostre model d’escola catalana”, ha dit Pilar Gargallo, de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica.

Les entitats han desmentit el seguit d’acusacions que es llancen contra el model lingüístic i d’escola catalana amb dades i evidències de recerques existents; en paraules de Mònica Nadal de la Fundació Bofill: “a Catalunya no existeixen dues comunitats en l’aprenentatge de les dues llengües oficials”. Les entitats han deixat clar que no hi ha cap correlació entre l’escolarització i l’increment de l’independentisme, contràriament al que diuen les acusacions d’adoctrinament. Pel contrari, han denunciat la voluntat que aquestes acusacions contenen de promoure la segregació dels alumnes per raó de llengua i d’incidir ideològicament en una visió unívoca de la identitat i de la història..

“El nostre model d’escola és un model compromès amb la cohesió social”, ha dit Rosa Berrio d’USTEC, “i garanteix a tot infant i jove la igualtat d’oportunitats”.

A la roda de premsa també han intervingut el director de la Institució Cultural del CIC, Carles Duarte; Georgina Lázaro, del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya; Abdoulaye Fall, representant de la Coordinadora d’Associacions de senegalesos de Catalunya, qui ha definit el model d’escola catalana com “la clau de la integració dels nouvinguts”; Carme Roca, de FAPAC; i Eduard Vallory, president del Centre UNESCO a Catalunya.

Manifest: file:///C:/Users/user/Downloads/MANIFEST%20SOMESCOLA%2015NOVEMBRE.pdf