Arxiu de la categoria: Seccions

Obituari 16.07.2018

Nom Cognom1 Cognom2 Edat: Data cerimònia Hora cerimònia Lloc cerimònia
Ángela González Monroy 75 any 16/07/2018 10:00 Temple Cementiri
Juan Ambròs Salarich 73 any 16/07/2018 12:00 Temple Cementiri
Antonia Boada Mercader 76 any 16/07/2018 11:00 Temple Cementiri
Bonifacio Benítez Aguilar 86 any 16/07/2018 10:30 Temple Cementiri
Manuel Alcadio Uceda 64 any 16/07/2018 17:00 Temple Cementiri
Rosa Layunta Viñas 88 any 16/07/2018 16:30 Temple Cementiri
Antonio Pizarro Jiménez 61 any 16/07/2018 09:30 Temple Cementiri
Joaquina Sánchez Abad 76 any 16/07/2018 16:00 Temple Cementiri
Equip Metode reutilitzacio farmacs //Foto: IMIM

Un nou mètode computacional per explorar la reutilització de fàrmacs

Equip Metode reutilitzacio farmacs Foto: IMIM
Equip Metode reutilitzacio farmacs Foto: IMIM

Els investigadors Quim Aguirre, Baldo Oliva, Laura Furlong, Emre Guney, Janet Piñero i Ferran Sanz

Investigadors liderats per Emre Guney del Grup de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB), un programa conjunt de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), han desenvolupat un nou mètode computacional per a reutilitzar medicaments que es dirigeixen a vies biològiques comunes a més d’una malaltia. L’estudi ha estat publicat a la revista Pharmaceuticals.

La reutilització de medicaments, una estratègia eficaç

Un percentatge important dels fàrmacs comercialitzats no són eficaços als pacients a causa de la complexitat dels processos biològics implicats en les malalties i les diferències genètiques entre les persones. Malgrat els avanços recents, el descobriment de nous tractaments efectius encara és un procés llarg i molt costós econòmicament. Per aquest motiu, la reutilització de medicaments, és a dir, l’ús de fàrmacs existents per a altres malalties, és una alternativa molt interessant per reduir els costos del desenvolupament de fàrmacs.

Amb l’objectiu d’explorar aquesta via, els investigadors han desenvolupat un nou mètode computacional anomenat Proximal pathway Enrichment Analysis (PxEA, anàlisi d’enriquiment de vies biològiques proximals), que avalua si les proteïnes sobre les quals actua el fàrmac estan implicades només en una malaltia específicament, o a vies comunes a diferents malalties.

“PxEA revela que la majoria dels medicaments actualment utilitzats per als trastorns autoimmunes com l’artritis, la psoriasis, la colitis ulcerativa i l’esclerosi múltiple no es dirigeixen específicament a les proteïnes que causen la malaltia”, comenta Emre Guney, investigador del grup d’Informàtica Biomèdica Integrada i grup de Bioinformàtica Estructural del GRIB, dirigits per Laura I. Furlong i Baldo Oliva, respectivament. “Les dianes d’aquests fàrmacs són, en molts casos, proteïnes de la resposta immune comuna i vies relacionades amb la inflamació, que estan implicades en diverses malalties autoimmunes”, continua.

Aplicació del mètode per a la comorbilitat

Joaquim Aguirre-Plans, primer autor de l’estudi, explica “també vam demostrar que PxEA es pot aplicar per reutilitzar medicaments que poden dirigir-se als mecanismes compartits que participen en les malalties comòrbides (que ocorren simultàniament en un pacient)”.

La diabetis tipus 2 i la malaltia d’Alzheimer són altament prevalents en una societat cada vegada més envellida. A causa de la interferència de diversos processos biològics compartits entre aquestes dues malalties, s’observen amb freqüència en el mateix pacient, i els esforços recents apunten a reutilitzar agents antidiabètics per prevenir la resistència a la insulina en la malaltia d’Alzheimer.

“Fins a on sabem, PxEA és el primer mètode sistemàtic que pot identificar medicaments dirigits a processos patològics comuns implicats en dues malalties, com la diabetis tipus 2 i la malaltia d’Alzheimer”, conclou Emre Guney.

A l’estudi també han participat investigadors del Centre de Recerca de Medicina Molecular de l’Acadèmia de Ciències d’Àustria i la Universitat de Maastricht a Holanda.

Article de referència:

Aguirre-Plans J, Piñero J, Menche J, Sanz F, Furlong LI, Schmidt HHHW, Oliva B, Guney E. Proximal Pathway Enrichment Analysis for Targeting Comorbid Diseases via Network Endopharmacology. Pharmaceuticals. June, 2018. DOI: https://doi.org/10.3390/ph11030061

Relax Time// instagram 2018.07.15

Relax time (@ajubany)

Segueix-nos a instagram (@informa.cat) i etiqueta les teves fotos amb el hashtag #informacat.

La teva foto podrà ser una de les publicades en els nostres mitjans:

Terrassa informa

Sabadell informa

Rubí informa

Sant Cugat informa

Granollers informa

Manresa informa

Mataró informa

Osona informa

Cerdanyola informa

L’equip de redacció escollirà cada dia una per a la seva publicació

cames pesades// bellezaactiva amic

T’oferim els millors consells per alleugerir les cames pesades

cames pesades// bellezaactiva amic
cames pesades// bellezaactiva amic

Ens hem passat tota la primavera sospirant per la caloreta i el bon temps. Tant ho hem demanat, que per fi ha arribat, però tot de cop i sense mitges tintes! Per això ara mateix ens sentim cansades, les cames ens pesen una tona i, encara que ens despertem abans, no tenim res de vitalitat… Per això avui t’oferim els millors consells per alleugerir les cames pesades.

El factor més important que determina la insuficiència venosa i l’aparició de lesions vasculars és l’hereditari. No obstant, si evites alguns mals hàbits i els substitueixes per bons costums podràs prevenir el seu desenvolupament.

  1. Beu molta aigua i porta una dieta sana i equilibrada, baixa en sal per evitar la retenció de líquids.
  2. Apunta’t també a les infusions fredes i als sucs de fruites riques en Vitamina P (vasoprotectora) com l’aranja, la magrana, el raïm o les cireres.
  3. Dorm sempre amb les cames aixecades uns 5-8 cms.
  4. Finalitza la dutxa diària amb un raig d’aigua freda a les cames, formant cercles ascendents des dels turmells, notaràs un gran alleujament.
  5. No portis roba ajustada ni sabates, mitjons o mitges que “estrangulin” el peu, la cama o el turmell, perquè dificulten la circulació.
  6. No utilitzis sabates de taló molt alt ni els excessivament baixos perquè impedeixen el bombament muscular de les cames.
  7. No romanguis massa hores en una mateixa posició, ja sigui de peu o asseguda. Si haguessis de fer-ho intenta donar petites passejades cada 2 hores i posar les cames en alt en acabar la jornada, per fomentar que el retorn de la sang sigui correcte.
  8. Si tens la sort de viure a prop del mar, passeja per la sorra, amb els peus submergits, estimula la circulació gràcies a la resistència de l’aigua i el contrast de temperatura. Si estàs a la piscina, seu a la vora i posa les teves cames en remull.
  9. Si notes que les cames estan inflades, o saps que al final del dia ho estaran, tria peces amples o vaporoses, que no exerceixin pressió sobre la teva pell. Evita aquelles massa ajustades i així aconseguiràs que millori la teva circulació sanguínia.
  10. Complementa les teves rutines amb un medicament vasoprotector.
Montjuic //instagram 2018.07.14

Montjuïc (@krisraraavis)

Segueix-nos a instagram (@informa.cat) i etiqueta les teves fotos amb el hashtag #informacat.

La teva foto podrà ser una de les publicades en els nostres mitjans:

Terrassa informa

Sabadell informa

Rubí informa

Sant Cugat informa

Granollers informa

Manresa informa

Mataró informa

Osona informa

Cerdanyola informa

L’equip de redacció escollirà cada dia una per a la seva publicació

Hotel Transsilvania 3// cartell

“Hotel Transsilvània 3: unes vacances monstruoses”

S’estrena avui en català a 32 sales

Hotel Transsilvania 3// cartell
Hotel Transsilvania 3// cartell
El film d’animació Hotel Transsilvània 3: unes vacances monstruoses s’estrena aquest divendres, 13 de juliol, doblada en català amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura.
El film, distribuït per Sony, ha estat dirigit per Genndy Tartakovsky.
La família de Dràcula va de vacances en un creuer de luxe per a monstres. El vampir s’enamorarà d’una misteriosa dama que li portarà més d’un problema.
Podreu veure el film en versió catalana a 32 sales:
Yelmo Cines Abrera (Abrera)
Cinemes Amposta (Amposta)
Ocine Arenys (Arenys de Mar)
Yelmo Cines Baricentro (Barberà del Vallès)
Arenas Multicines (Barcelona)
Cines Verdi (Barcelona)
Cinesa Diagonal (Barcelona)
Cinesa Diagonal Mar (Barcelona)
Cinesa Heron City (Barcelona)
Cines FULL (Cornellà de Llobregat)
CAT Cines Figueres ACEC (Figueres)
Cinemes Las Vegas (Figueres)
Cinemes Albèniz Centre (Girona)
Ocine Girona (Girona)
Ocine Granollers – El Nord (Granollers)
JCA Cinemes Alpicat (Lleida)
Cines Bages Centre (Manresa)
Cinesa Mataró Parc (Mataró)
Cines Olot (Olot)
Cinema Teatre Comtal (Ripoll)
Cines Imperial (Sabadell)
Odeón Multicines Girona (Salt)
Cinesa Sant Cugat (Sant Cugat del Vallès)
Yelmo Cines Sant Cugat (Sant Cugat del Vallès)
CineBaix (Sant Feliu de Llobregat)
Ocine Tarragona – Les Gavarres (Tarragona)
Cinemes Majèstic (Tàrrega)
Cinesa Parc Vallès (Terrassa)
JCA Cinemes Valls (Valls)
Multicines Sucre (Vic)
Cinema Kubrick (Vilafranca del Penedès)
Cinemes Illa Carlemany de Les Escaldes (Andorra)
Trobareu informació actualitzada sobre cinema en català al Portal Cinema en català al Facebook Cinema en català i a @cat_cine.
Jordi Franch ADE UManresa-UVic// Foto UManresa

Elefants blancs

Jordi Franch ADE UManresa-UVic// Foto UManresa
Jordi Franch ADE UManresa-UVic// Foto UManresa

L’elefant blanc o albí és un tipus poc comú d’elefant. Però més enllà del seu sentit originari, aquesta expressió ha passat a designar una obra pública ruïnosa per a la societat, amb uns costos de construcció i manteniment molt superiors a l’escàs rendiment social que se’n deriva.

Aquesta expressió prové de quan els reis de Siam (avui Tailàndia) tenien el costum de regalar un elefant albí als dignataris que pretenien arruïnar. I és que els costos de manteniment d’un animal tan voluminós, considerat sagrat i objecte de culte per part de la població, són molt elevats. Són exemples d’elefants blancs la Caja Mágica de Madrid o la Ciutat de les Arts i les Ciències de València. També una infraestructura com l’AVE, en la mesura que no recuperarà mai la inversió i genera pèrdues d’explotació permanents, se’n pot considerar un exemple. I sense sortir de les ciutats i viles del nostre país, tots seríem capaços d’identificar immobles o places públiques que, volent ser obres d’avantguarda a glòria del gestor públic, acaben sent nyaps monumentals amb altes despeses de manteniment a càrrec del contribuent. Algunes vegades, depenent de la importància de l’esdeveniment públic organitzat, ens trobem davant bandades o ramats d’elefants blancs.

Els Jocs Mediterranis, recentment clausurats a Tarragona, en són un exemple. Aquesta competició multi-esportiva, que es disputa cada quatre anys i on participen els estats banyats pel Mediterrani, ens ha deixat imatges patètiques i tristes. Els tarragonins han girat l’esquena a aquests Jocs i les instal·lacions, algunes acabades d’estrenar, han acollit només desenes d’espectadors malgrat haver-se regalat entrades. Un atleta va ser detingut per presumpta agressió sexual i la pista de bàsquet 3×3 del Camp de Mart es va esfondrar. Els àrbitres han fet vaga perquè no cobraven i Mireia Belmonte, guanyadora als 400 metres lliures, va haver de posar les medalles a les seves rivals perquè no hi havia ningú més per posar-les. Més greu encara si és possible, un conductor dels Jocs que triplicava la taxa d’alcoholèmia va atropellar un nen de cinc anys. La cadena de despropòsits ja havia començat abans quan es van posposar els Jocs per no tenir les instal·lacions enllestides. I el reguitzell de clamorosos fracassos ha continuat. En el cas de la piscina olímpica, no va donar temps a cobrir-la, com estava previst. I en el Palau d’Esports va haver de fer-se de nou el concurs públic, perquè dues empreses adjudicatàries varen renunciar al projecte.

El cost econòmic es xifra al voltant de 90 milions d’euros. La Generalitat ha estat l’administració que ha aportat més diners, i l’Estat la que menys. 90 milions d’euros que surten dels impostos pagats pels contribuents i que deixaran de finançar altres serveis com la sanitat o l’educació públiques. 90 milions d’euros que, a les butxaques de les famílies, s’haurien gastat molt millor i amb més eficiència, contribuint a les veritables necessitats reals de la població. 90 milions d’euros que els botiguers i hostalers del centre de Tarragona tampoc noten per enlloc. Massa milions d’euros malgastats en projectes no rendibles i que, lluny de millorar la cohesió social, l’han empitjorat. Recordem, per exemple, que al costat del Palau d’Esports, al qual s’hi han destinat 18 milions d’euros, hi ha una escola en barracons.

En el marc d’aquests Jocs Mediterranis, i molt lluny del clima de pau i germanor que pretenen aconseguir, hi ha hagut l’aterratge de paracaigudistes, exhibicions aèries de la Patrulla Águila o l’arribada del portaavions insígnia de l’Armada espanyola. Aquesta exhibició militar i de poder marcial contrasta amb l’absència de mostres de folklore català a la terra dels castellers, un dels elements culturals més potents del territori.

El balanç dels Jocs Mediterranis que en fa l’equip de govern de la ciutat, encapçalat per l’alcalde socialista Josep Fèlix Ballesteros, que governa la capital tarragonina en coalició amb els populars, és molt positiva. Considera que els Jocs han estat un èxit i que tota la culpa és dels mitjans de comunicació que s’han fixat únicament en anècdotes puntuals. Segurament aquests Jocs Mediterranis hauran estat un formidable trampolí per presentar-se a la reelecció en els propers comicis locals del maig de 2019. Però el desenvolupament de les ciutats i dels països no es fa amb Jocs, Expos, Fòrums Universals de les Cultures o similars. Aquests esdeveniments, alguns clarament de gamma baixa, no són res més que elefants blancs. La vella Tàrraco no necessitava uns fastos pseudoolímpics per donar-se a conèixer al món i fer el ridícul d’aquesta manera. I Catalunya no necessita elefants blancs pagats per la societat a vanaglòria dels dirigents polítics. Ens calen polítics de perfil discret que gestionin la res publica de manera eficient i sostinguda en el temps, deixant fer i deixant passar (laissez faire, laissez passer). Deixant fer a la lliure iniciativa privada i empresarial, sense excessos impositius ni regulatoris.

Jordi Franch Parella és doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.

Castells de foc a Vic //instagram 2018.07.13

Castells de foc de Vic (@albertgrif)

Segueix-nos a instagram (@informa.cat) i etiqueta les teves fotos amb el hashtag #informacat.

La teva foto podrà ser una de les publicades en els nostres mitjans:

Terrassa informa

Sabadell informa

Rubí informa

Sant Cugat informa

Granollers informa

Manresa informa

Mataró informa

Osona informa

Cerdanyola informa

L’equip de redacció escollirà cada dia una per a la seva publicació