Arxiu de la categoria: Articles i estudis

Maig

joan juncosa amic

Per a mi maig és un mes especial. Teniu vosaltres un mes especial? Tenir un mes que sents com especial fa que les teves energies es renovin, que tornis a sentir capacitat per emprendre, en definitiva et carrega les piles. Us pot semblar una ximpleria. Però creure és crear. He vist infinites vegades persones creure, comercialment parlant en alguna cosa; que la meva experiència em deia que no era possible; i he vist com ho aconseguien. La força de la fe, de la creença en alguna cosa és increïble. Potser algú pensi que no és possible, que creure en alguna cosa no serveix per a res. Us animo a que busqueu informació a internet sobre els experiments realitzats en medicina sobre l’efecte placebo. La nostra ment és increïblement meravellosa i ens queda encara molt per descobrir. Aquesta és una qüestió molt difícil d’abordar en tan poc espai. Si val o no val, només creure. És una qüestió d’equilibri com sempre dic. És a dir creure en alguna cosa i sentir que és així, no vol dir que així sigui, però si suposa que a tu et dóna energia en una direcció. És potser més fàcil d’entendre si tornem a l’exemple de maig. Per a mi és un mes especial com deia, per tant com jo ho sento així em sento amb més energia i la meva atenció està més centrada en les coses positives. Per tant es converteix en una realitat per a mi. Per tant si hi ha alguna creença que t’ajudi a centrar-te en les coses positives endavant.

Per www.juanjuncosa.com / AMIC

Imatge Web UPF

La reproductibilitat de les dades de recerca, un desafiament per a la ciència

Imatge Web UPF
Imatge Web UPF

Els dispositius de baix cost permeten obtenir de manera ràpida resultats de proves realitzades a pacients i a subjectes en investigació. Per exemple, en l’estudi dels processos cognitius subjacents a l’aprenentatge, aquests dispositius poden aportar dades multimodals que complementen les dades conductuals o de comportament. No obstant això, la recol·lecció precisa i la combinació de dades multimodals i de comportament d’una manera que permeti la reproductibilitat de l’experiment és encara un desafiament, i sovint requereix que els investigadors refinin seus enfocaments.

Davinia Hernández Leo, coordinadora del Grup de Recerca en Tecnologies de l’Educació (TIDE) juntament amb Marc Yoshimi Beardsley, membre del seu equip, amb la col·laboració de Rafael Ramírez Meléndez, coordinador del Music and Machine Learning Lab, en el Grup de Recerca en Tecnologia Musical (MTG), del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF, han publicat un treball en el Journal of Computer Assisted Learning, que aborda aquest problema, un de punts estratègics del programa de la Unitat d’Excel·lència Maria de Maeztu del DTIC.

Comenta Hernández-Leo, “el nostre estudi ha intentat replicar un experiment cognitiu estàndard de memorització d’una llista de paraules, en un entorn diferent del laboratori i amb un enfocament més accessible utilitzant un dispositiu assequible i amb programari de codi obert”. El propòsit d’aquest treball va ser validar un procediment a través d’una instal·lació de baix cost i de codi obert capaç de poder replicar un experiment de configuració multimodal, en aquest cas l’experiment de Pastötter et al. (2011); aplicar els mètodes apropiats d’adquisició de dades i facilitar la reproductibilitat a través d’una documentació transparent.

Per això, els investigadors van realitzar test de record dels continguts apresos i proves fisiològiques de patrons d’activitat cerebral,  a partir d’oscil·lacions d’ones alfa mesurades a través de registres d’electroencefalogrames (EEG). Les ones alfa cerebrals es relacionen amb l’atenció i la memòria de treball.

L’experiment va consistir en la replicació directa de la llista de paraules multimodal de Pastötter et al. (2011) utilitzant el dispositiu de baix cost Emotiv EPOC®, una interfície cervell-ordinador no invasiva que obté mesures electrofisiològiques de l’activitat cerebral durant l’aprenentatge, en aquest cas d’una llista de paraules (20 paraules en castellà), per tal d’estudiar si durant l’aprenentatge la represa o recuperació facilita la codificació i l’aprenentatge posterior de noves paraules.

Cinquanta-set participants de parla hispana van participar en aquest experiment. Es van valorar els resultats a través del rendiment en les proves de record i també a través dels canvis en les oscil·lacions d’ones alfa. En aquest treball es va poder reproduir el comportament dels participants però no els resultats fisiològics obtinguts a través del dispositiu.

Es conclou que, pel que fa a l’ús de dades multimodals sobre l’aprenentatge, especialment en investigacions interdisciplinàries, els investigadors que busquin incorporar de forma innovadora dades multimodals en els seus estudis s’haurien d’esforçar per fer-ho de manera sostenible d’acord amb els requisits de reproductibilitat. La comunitat científica és conscient del problema de la reproductibilitat de l’evidència científica reportada en la literatura ja que alguns treballs demostren que la fiabilitat d’alguns estudis es pot veure compromesa a causa de biaixos, mides de mostra insuficients, etc. Com a resposta a aquest problema, recentment, moltes revistes i organitzacions s’han adherit a les directriusTOP (Transparency and Openness Promotion), promogudes pel Center of Open Science des d’abril de 2017.

Treball de referència:

Marc Yoshimi Beardsley, Davinia Hernández-Leo, Rafael Ramírez-Meléndez (2018), “Seeking reproducibility: Assessing a multimodal study of the testing effect“, Journal of Computer Assisted Learning, 8 de maig, DOI: 10.1111 / jcal.12265.

Irta mapa estoc carboni organic

Les reserves de carboni orgànic als sòls agrícoles de Catalunya ara es mostren al Geoíndex de l’ICGC

Irta mapa estoc carboni organic
Irta mapa estoc carboni organic//Foto:IRTA

El visualitzador Geoíndex-Sòl de de la web de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) s’ha actualitzat amb el Mapa d’estocs de carboni orgànic en els 30 cm superficials als sòls agrícoles de Catalunya.

Amb aquesta informació es possible tenir un millor coneixement de les reserves de carboni orgànic als sòls agrícoles de Catalunya, el que serveix de base per estudiar la viabilitat d’estratègies de mitigació del canvi climàtic, com ara la iniciativa 4 per 1000 (a la qual l’IRTA està adherida). Aquesta iniciativa proposa assegurar un creixement anual d’un 4% en les reserves de carboni als sòls agrícoles i forestals, com una via per a millorar la fertilitat i la producció agrícola, i alhora lluitar contra l’augment de concentració de CO2 (Diòxid de Carboni, un gas amb efecte hivernacle) a l’atmosfera relacionat amb activitats humanes.

Aquest treball ha estat fruit d’un conveni de col·laboració entre l’IRTA, l’ICGC, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya (DARP).

Podeu trobar més informació sobre l’aplicació Geoíndex-Sòl a la web:
http://www.icgc.cat/ca/Administracio-i-empresa/Eines/Visualitzadors-Geoindex/Geoindex-Sols

IMIM Toni Celia celules mare

Descobreixen un mecanisme bàsic per a la supervivència i funció de les cèl·lules mare de la mama

IMIM Toni Celia celules mare
IMIM Toni Celia celules mare//Foto:IMIM

Conèixer les cèl·lules mare, saber com es comporten, on se situen i com sobreviuen, és bàsic per a la recerca en múltiples patologies. Aquestes cèl·lules, que representen entre el 5 i l’1% del total de les que tenim al cos, tenen la capacitat per convertir-se en qualsevol altra cèl·lula del teixit on resideixen i per autoregenerar-se. I, en el cas de les cèl·lules mare canceroses, són necessàries per a l’expansió de la malaltia. En aquest sentit, l’estudi, liderat per investigadors de la Universitat de Princeton, als Estats Units, i del qual és segon i únic signant de l’Estat el Dr. Toni Celià-Terrassa, investigador de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), aporta nova llum sobre la naturalesa de les cèl·lules mare situades a la mama.

El treball, que publica aquest dijous la revista Science, ha descobert que aquestes cèl·lules ‘viuen’ en un nínxol, un entorn favorable per a elles, creat pels macròfags, unes cèl·lules bàsiques del sistema immunològic humà. Els macròfags són els encarregats de tenir cura d’elles i d’alimentar-les, gràcies a un mecanisme que posa en relació a les dues parts. Les cèl·lules mare de la mama tenen un marcador, el lligand Dll1, que, en entrar en contacte amb la paret cel·lular dels macròfags activa un receptor, anomenat Notch, que fa que aquest generi proteïnes Wnt, l’aliment que permet a les cèl·lules mare mantenir totes les seves capacitats especials de cèl·lula mare. Aquesta relació també ha permès als investigadors afirmar que el lligand Dll1 és un marcador per determinar si una cèl·lula de la mama és una cèl·lula mare.

Utilitzar el mecanisme de relació com a futura diana

Aquest mecanisme de relació pot tenir aplicacions en la recerca sobre malalties com el càncer. En assajos amb ratolins als quals s’injectaven cèl·lules mare de la mama de ratolins, els investigadors han pogut comprovar com, inhibint-lo, aquestes cèl·lules deixen de ser cèl·lules mare i per tant, perden la capacitat de convertir-se en qualsevol altra cèl·lula i d’autoregenerar-se. Es dona la circumstància que les cèl·lules mare canceroses, responsables del desenvolupament dels tumors de mama, de la seva expansió i de la generació de resistències als tractaments, tenen unes característiques molt similars a les seves germanes no canceroses. Com explica el Dr. Celià-Terrassa, responsable del Laboratori de Propietats de les Cèl·lules Mare Canceroses i Metàstasi de l’IMIM, “si les cèl·lules canceroses que inicien el càncer depenen d’aquest mecanisme, suposaria una molt bona diana terapèutica a estudiar, un fet que seria molt important a la lluita contra aquesta malaltia”. Malgrat tot, encara és aviat per poder parlar d’aplicacions terapèutiques del treball que ara publica Science, ja que no ha analitzat aquesta possibilitat.

En tot cas, l’estudi obre noves vies d’investigació en un camp en el qual, com apunta el Dr. Celià-Terrassa, “no disposem de dianes terapèutiques bones només per a cèl·lules mare canceroses”. Poder-hi actuar serviria per evitar la iniciació dels tumors i la seva expansió, un principi que també podria ser aplicable a altres tipus de tumor.

Article de referència
Rumela Chakrabarti, Toni Celià-Terrassa, Sushil Kumar, Xiang Hang, Yong Wei, Abrar Choudhury, Julie Hwang, Jia Peng, Briana Nixon, John J Grady, Christina DeCoste, Jie Gao, Johan Van Es, Ming O. Li, Ioannis Aifantis, Hans Clevers, Yibin Kang. Notch ligand Dll1 mediates crosstalk between mammary stem cells and the macrophageal niche.

Més informació: Pàgina web del laboratori de Propietats de les Cèl·lules Mare Canceroses (en anglès)

bellezaactiva hiperhidrosi

Hiperhidrosi: posa la suor a ratlla i que res et pari!

bellezaactiva hiperhidrosi
bellezaactiva hiperhidrosi//Foto:bellezaactiva
Suar és una cosa normal i fins i tot necessari per als éssers humans. No obstant això, quan la transpiració és excessiva parlem d’hiperhidrosi, una malaltia no greu però sí molesta, ja que afecta el dia a dia dels qui la pateixen i també a la seva autoestima. La hiperhidrosi afecta el 3% de la població, és a dir, a 1,4 milions de persones a Espanya. El que moltes no saben -o no saben encara-, és que es tracta d’una condició mèdica reconeguda i tractable.

Com funciona la suor?
Com ens expliquen des dels Laboratoris Dermatològics Ducray, a través de la suor es regula la temperatura del cos. Així, per conservar una temperatura constant a 37ºC, l’organisme disposa d’un sistema de termoregulació, controlat pel sistema nerviós, que refreda el cos mitjançant la suor produïda per les glàndules sudorípares. Dins d’aquestes distingim entre:

  • Glàndules eccrines: estan repartides en les mans, els peus i el cap. S’activen contínuament, sobretot després dels esforços físics. Emeten una suor vàter compost d’aigües i sals.
  • Glàndules apocrines: són presents a les zones genitals ia les aixelles. S’activen sota l’efecte de les emocions, com l’estrès, la por o l’estimulació sexual. La suor que secreten està compost per lípids i proteïnes que es degraden pels bacteris de la flora cutània, el que produeix mala olor.

Quan aquest sistema funciona bé, el cos emet de 0,5 a 1 litre de suor al dia, i fins a 8 litres en cas d’esforços intensos o pics d’estrès.

Què és la hiperhidrosi?
Quan el sistema del qual acabem de parlar s’accelera, la transpiració es desarregla, donant pas a una sudoració excessiva. Es manifesta per una humitat tres o quatre vegades superior que en el cas d’una transpiració normal, que es concentra principalment a les aixelles, els palmells de les mans i dels peus. També pot produir-se en altres parts del cos, com l’esquena, la cara, el pit o la cara posterior dels genolls.

A més, cal distingir dos tipus d’hiperhidrosi. La primària sol presentar-se de forma més localitzada i sense causa aparent. La secundària succeeix com a resultat d’una altra afecció mèdica i es manifesta en una superfície més gran del cos.

En qualsevol dels casos, la persona que pateix hiperhidrosi experimenta una alteració profunda de la seva vida social i íntima. Sentir vergonya al llevar-se la americana perquè la roba està mullada o a l’hora de donar una encaixada de mans, tenir dificultat per manejar objectes amb les mans humides… Aquesta minva en la qualitat de vida pot comportar efectes psicològics greus, com depressió i ansietat.

Què pots fer?
El primer consell i el més important si pateixes hiperhidrosi és que vagis a un metge, ja que ell podrà donar-te un tractament específic per al teu cas.

De tota manera, és interessant que sàpigues que hi ha diferents tractaments aplicables. En els casos més lleus, pot ser suficient l’ús d’antitranspirants, una manera cosmètica i no invasiva de mantenir la sudoració excessiva a ratlla. El seu component principal, les sals d’alumini, clou de manera parcial i reversible els conductes de les glàndules sudorípares, reduint la quantitat de suor que produeixen. Si en alguna ocasió has tingut problemes de picor en utilitzar un antitranspirant, has de saber que el veritable causant és l’alcohol que inclouen, en la formulació, alguns productes, i no les sals d’alumini.

Entre els tractaments dermatològics destaca la toxina botulínica de tipus A (més coneguda com Botox), que pot aplicar-se tant a les aixelles com en els palmells de les mans i dels peus. El que fa és generar un bloqueig de la funció de les glàndules sudorípares, reduint la producció de suor en aquestes zones durant almenys sis mesos. Una altra opció és la Iontoforesis, que introdueix ions en la pell a través d’un corrent elèctric, “desconnectant” les glàndules sudorípares temporalment. En els casos més extrems es pot optar per tractaments quirúrgics, però és un tractament molt dràstic que només ha de ser pres en compte en circumstàncies molt determinades. Aquests tractaments tenen un inconvenient i és que poden produir que la suor prengui altres camins per manifestar-se. Per exemple, es pot eliminar dels palmells de les mans però manifestar-se en l’esquena, o la cara…

En casos lleus pots seguir algunes pautes útils en el teu dia a dia, com les que apunten des d’Eucerin: evitar menjars especiats, l’alcohol i el cafè; no exposar-se al sol; vestir robes amb fibres naturals com el cotó; triar colors clars o molt foscos per ocultar els signes de sudoració; i utilitzar folres protectors per les aixelles.

Per: www.bellezaactiva.com/AMIC

fub jordi franch-1

Quantitative Easing

fub jordi franch-1

Les polítiques econòmiques, la gestió dels desequilibris socials i la manera de resoldre les crisis ha canviat radicalment des de l’aparició en escena de l’economista britànic John Maynard Keynes (1883-1946).

La seva influència ha suposat un gir copernicà. Del marc conceptual del liberalisme clàssic hem passat a un intervencionisme econòmic i polític creixent. La concepció del govern mínim com a mal necessari -el millor govern és el que menys governa i el que menys governa és el que no governa- ha estat substituït per un govern de màxims amb amplis poders de regulació i recaptació d’impostos. D’una visió de l’economia des del cantó de l’oferta (prioritzant aspectes sempre fonamentals com la productivitat, l’educació o l’adequació de l’estructura productiva a les necessitats reals de la societat) s’ha passat a una economia amb predomini quasi absolut de la demanda, on es prioritza la despesa pública i la creació monetària. L’atractiu per a la classe política de les receptes econòmiques de Lord Keynes és innegable, ja que reforça el seu poder i expandeix notablement el seu àmbit de control i influència. Només cal fixar-se en el pes de la despesa pública sobre el total del PIB. De xifres inferiors al 10% a l’Europa anterior a la Primera Guerra Mundial s’ha passat, de mitjana, al 50% actual. I el mateix passa amb el deute públic. Pel cas dels EUA, Richard Nixon, a inicis de la dècada de 1970, va deixar un deute públic d’1 bilió de dòlars (amb dotze zeros). Una dècada més tard, Ronald Reagan ja duplicava aquesta xifra i, actualment, el deute públic nord-americà supera els 20 bilions de dòlars i equival al 107% del PIB (!!). La política monetària actual és també hereva de Keynes. L’anglès, acèrrim enemic del patró or, va obtenir una victòria pòstuma quan Nixon va declarar la inconvertibilitat del dòlar en or el 15 d’agost de 1971. S’obria la porta a l’etapa actual de moneda fiduciària, sense cap valor real, creada del no-res per les autoritats dominants i fonamentada només en la confiança de la seva acceptació social.

El control de la moneda i del crèdit per part de les elits politicofinanceres, que equival a fixar tipus d’interès artificialment baixos (fins i tot nuls), té efectes dràstics i molt rellevants sobre el conjunt de l’activitat econòmica. Gràcies a polítiques econòmiques diametralment oposades a les actuals, la crisi de 1920-21 es va poder resoldre ràpidament. No es va dubtar en aquells moments a contenir la creació de moneda, situant el tipus d’interès al +7%, i provocar una intensa caiguda dels preus del -18%, suficient per liquidar les empreses inviables i massa endeutades, sanejar les finances i tornar a créixer amb força d’acord a les necessitats reals de la població. En els moments actuals, però, el signe invariablement expansiu de les polítiques monetàries i fiscals obre nous escenaris i planteja molts interrogants. El pla per resoldre el crac del 1929, el New Deal de F.D. Roosevelt, es troba en revisió històrica i econòmica. En poques paraules, més que contribuir a la resolució de la crisi, el que va fer és aprofundir-la i allargar la recessió. També les mesures ultraexpansives actuals del Quantitative Easing no estan donant els resultats esperats. Comentàvem a l’article de la setmana passada la relació directa existent entre la creació de diners i la bombolla del deute públic o la inflació dels actius financers en els mercats borsaris.

El balanç dels estímuls monetaris i fiscals, superior a 25 bilions de dòlars, és decebedor. Per generar 1 dòlar de creixement, els països del G7 han arribat a gastar-ne 18, procedents dels bancs centrals, tot contribuint a un rècord de deute global del 225% del PIB. En termes de creixement, els EUA esperaven increments del PIB superiors al 4%, però només han crescut l’1,5% i el 2,3% els anys 2016 i 2017, respectivament. L’augment de productivitat, amb mitjanes del 0,6%, està molt lluny del 2% anterior. En general, tanta laxitud monetària contribueix a ajornar sine die les reformes estructurals que necessita urgentment el país. Les empreses, en un clima d’incertesa institucional, opten també per diferir la inversió productiva, malgrat disposar de finançament aliè abundant i barat. És un senyal significatiu comprovar com han incrementat la recompra d’accions pròpies i el repartiment de dividends entre els accionistes, al mateix temps que s’estanquen els resultats operatius i d’explotació. A nivell global, la política monetària ultraexpansiva contribueix a crear bombolles en els països emergents i desestabilitzar el seu model productiu. Amb un interès zero al primer món, els capitals especulatius financen qualsevol projecte, per esbojarrat que sigui, en els països en desenvolupament. Però quan l’interès comença a pujar als EUA i el deute públic nord-americà promet rendiments positius, aquests capitals abandonaran amb la mateixa facilitat els països emergents, deixant un rastre de destrucció darrere seu. El dèficit exterior i la pèrdua de divises obligarà els països emergents a depreciar la moneda pròpia, tot originant inflacions intenses, manca de recursos bàsics i privacions socials generalitzades. Amb la recuperació gradual dels tipus d’interès, les economies zombis entraran en agonia i la ranera de la fallida visitarà els governs i les empreses hiperendeutades que no han aprofitat aquest temps per despalenquejar-se i fer els deures. Aleshores hi haurà els plors i el cruixir de dents. I tothom haurà de recordar, una vegada més, que la impressió de diners no equival a viure millor ni a incrementar la riquesa d’un país.

Jordi Franch Parella és doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.

Cassowary

La letal bellesa emplomallada del casuari

Cassowary
Cassowary

Quan els aliats durant la Segona Guerra Mundial van ocupar l’illa de Nova Guinea, se’ls va prevenir especialment sobre dues amenaces: la primera, contra els soldats japonesos que poguessin trobar-se i la segona, que per res del món s’acostessin a… un ocell!

Efectivament, després dels soldats enemics, la segona cosa de la qual havien de tenir una cura extrema era ni més ni menys que un ocell de poc més d’un metre, però letal com pocs per la seva extrema agressivitat, al qual se li ha donat la fama de ser el parent més proper dels velociraptors del juràssic. Em refereixo al casuari.

El casuari (Casuarius casuarius) és una au corredora, parent propera dels estruços i els emús, però una mica més petita, que viu a les selves humides de Nova Guinea i el nord d’Austràlia. La seva agressivitat i potència és tant temuda perquè resulta que aquesta au no s’acovardeix davant la presència humana, havent-hi produït fins i tot morts documentades… a part de les que les llegendes dels pobles indígenes li afegeixen en el seu haver.

Aquest ocell, si bé de natural és tranquil, es torna molt agressiu quan se li emprenya o quan està en període de cria, i no dubta a atacar a tot el que es mogui dins del seu territori. I clar… que t’ataqui un pardal o una garsa, pot molestar, però quan una criatura de gairebé 60 quilos, capaç de córrer fins als 50 quilòmetres per hora, se’t ve a sobre, pots comptar que les conseqüències són de qualsevol calibre menys lleus. Ah! I no val sortir corrents, perquè t’enganxarà segur… i, atenció, que va a fer pupa!

El gran arma del casuari són, justament, les seves poderoses potes de tres dits, les quals proveïdes d’unes ungles molt fortes i llargues (sobretot la del mig, que arriba a tenir 10 cm) les llança contra l’agressor amb tota la força del món.

Però no són només les potes. Si s’escapa del cop dels seus dits tallants com dagues, encara li queda un pic dur com l’acer que es clava com si fos una llança en el cos dels seus atacants. De fet, dels seus atacs no s’escapen ni els mateixos cocodrils, als quals són capaços d’espantar dels seus nius. I, encara que sembli mentida, no s’acaben aquí les seves armes.

Per a més inri, el casuari té la capacitat innata de buscar (i de trobar, que és el pitjor) el punt feble del seu adversari, de tal manera que, en una situació de combat, si veu que no pot vèncer de cara, buscarà els costats o l’esquena del seu contrincant fins que el doblegui. Això fa que els cuidadors d’aquesta espècie d’au en els zoos es portin més d’un ensurt quan, creient-se segurs amb un rasclet o un escut, resulta que el casuari ha estat més llest que ells i els ha enganxat.

I no és per menys. El 1926, un parell de germans de 13 i 16 anys, no van tenir altra ocurrència que pretendre matar un casuari a pals. Li van ficar el primer cop de bastó, però en veure’s atacat, l’animal es va regirar i va llençar el noi més gran per terra. El casuari, tenint al seu agressor als peus, li va clavar un cop de bec al coll que li va segar l’artèria caròtida. El germà petit va sortir corrent i el més gran també va tenir temps de fugir, però les seves ferides van ser massa greus i va morir dessagnat. Una bretolada molt inconscient que va acabar en tragèdia.

En l’actualitat, i malgrat la seva aparent invulnerabilitat, els casuaris estan amenaçats d’extinció i estan estrictament protegits. La desforestació -viu exclusivament en la tancada jungla tropical-, la caça i les espècies domèstiques que ataquen als seus nius (sobretot gossos i porcs) els estan posant en perill, en un clar exemple de que ni el més valent dels animals es troba fora de perill de les barrabassades de l’ésser humà… encara que, això si… compte amb acostar-se a l’ocellet!

-Ireneu Castillo-
@ireneuc

juan juncosa AMIC

Amor

juan juncosa AMIC

Vull dedicar aquest escrit a totes les persones que tinguin la gran sort d’haver sentit aquesta meravellosa paraula i especialment a Lidia Daina i Josep Sala. L’amor no necessita cap tipus de compromís però ells dos com tantes altres persones comparteixen aquesta felicitat amb el món sencer i aquest cap de setmana s’han casat. FELICITATS. L’amor és una cosa molt difícil de definir i molt bonica de sentir. El que està clar és que vols i t’agrada estar amb la persona de la qual et sents enamorada. Et ve de gust compartir totes les coses bones amb ella i et sents fora de perill quan les coses no van tan bé i aquestes amb ella. La il·lusió, la passió, la felicitat, l’entusiasme i l’ànim passen a formar part de la quotidianitat del teu dia a dia. Amb el temps moltes d’aquestes sensacions perduren i altres canvien per serenitat, calma, enteresa, aplom, seguretat i un llarg etc. A la llarga vida que heu de viure, apareixeran tot tipus de situacions, però no tingueu por sempre que estigueu junts, sempre que us respecteu, el superareu tot amb gran èxit. No sé si hi ha una clau perquè l’amor sigui etern. No sé si algun alquimista va arribar a descobrir la poció però estic segur que part de la fórmula és: respecte, sinceritat, cuidar-se l’un a l’altre, cortesia i no deixar de conquistar-se dia a dia. Aquests ingredients sabuts per tots més els propis que segur tindreu cadascun de vosaltres us permetran arribar a una avançada edat en què encara us vindrà de gust sortir a passejar per les rambles de qualsevol ciutat i tot i que camineu amb bastó us detindreu a besar-vos sota el sol que us il·luminés perquè després de tants anys seguirà veient l’amor en vosaltres.

Per www.juanjuncosa.com / AMIC

IMIM Kidney cancer

Experts internacionals en càncer renal es reuneixen a l’IMIM

IMIM Kidney cancer

L’IMIM ha organitzat l’esdeveniment “Kidney Cancer, International Expert Exchange Meeting”, una trobada internacional d’experts en càncer renal que ha reunit a més de 60 oncòlegs i que ha estat liderada pel Dr. Joaquim Bellmunt, director de l’IMIM i responsable de l’àrea de genitourinari del Parc de Salut Mar, i que ha comptat amb el Dr. Toni Choueri, director del Lank Center for Genitourinary Oncology i director del Kidney Cancer Center al Dana-Farber Institute, com a co-chair. Aquesta reunió ha comptat amb la col·laboració d’IPSEN.

Durant els dos dies de Meeting disset ponents d’alt nivell, tant nacionals com internacionals, han presentat els darrers resultats de la recerca en aquest àmbit, les diferents opcions farmacològiques existents i les perspectives futures per a aquesta patologia. A més, els assistents han pogut participar en grups reduïts de la discussió de diferents casos clínics.

Segons el Dr.Bellmunt “És excepcional reunir ponents d’aquest nivell i disposar de les dades més actualitzades sobre el carcinoma renal provenint directament dels investigadors principals dels estudis de Phase III completats o en curs”

Cal destacar que una de les ponents convidades, la Dra. Laurence Albiges, oncòloga de la Unitat d’Oncologia Genitourinaria del Hospital Gustave Roussy de Paris, va ser una de les organitzadores del darrer European Kidney Cancer Simposium que es va dur a terme a els dies 27 i 28 d’abril a Praga i això ha permès disposar en aquesta reunió de Barcelona de la més actualitzada informació científica. A més, el Dr. Lijun Zhou, investigador del MD Anderson Cancer Center de Houston ha exposat els resultats de la seva recerca puntera de les vies VEGF, MET i AXL en càncer de ronyó.

Amb una incidència del 3% al l’Estat Espanyol, el càncer renal es troba entre els deu càncers amb major incidència i prevalença a Espanya, segons l’últim informe de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM). El problema d’aquest tumor és que, igual que succeeix amb el càncer de pàncrees, el seu diagnòstic sol ocórrer de forma casual. L’edat mitjana en el moment del diagnòstic és de 64 anys i té una taxa de supervivència als 5 anys del 74%.

Les projeccions indiquen que el càncer renal a l’Estat Espanyol segueix una tendència d’augment en incidència, mortalitat i prevalença, dades que necessiten ser considerades per planificar mesures de prevenció i tractament més efectives.

bellesa aprimar-se 3kg

Redueix l’excés de pes: aprima’t 3 quilos en 3 mesos amb aquests exercicis

bellesa aprimar-se 3kg

En els últims anys cada vegada hi ha més persones amb sobrepès. El motiu es deu a diversos factors, però el principal és la vida cada vegada més sedentària que porta el 90% de la població i, d’altra banda, l’augment del consum de “menjar escombraries” i aliments carregats de greixos saturats.

Pel que fa al primer factor, és important recordar que la vida laboral fa que moltíssimes persones passin vuit hores al dia enganxats a una cadira, sense tenir gairebé temps per acudir a un gimnàs o sortir a córrer, entre altres coses. És per això, pel que ja han aparegut aplicacions web que permeten tenir el teu propi gimnàs a casa. També les tenim en mòbils: App per entrenar a casa.

El bon clima del que disposem a Espanya convida a passar el temps lliure prenent cerveses i fent tapes, així com gaudint de menjars en massa ocasions poc saludables a l’ombra d’una terrassa a les places més importants de les ciutats de la península.

D’altra banda hi ha el somni de tenir la meravellosa silueta de les celebrities que veiem contínuament en les xarxes socials.

Per tot l’exposat, podem deduir que, al mateix temps que la societat ens impulsa a consumir una alimentació insana, ens força a mentalitzar-nos a aconseguir cossos que moltes vegades sobrepassen el límit de la realitat, una cosa totalment contradictòria.

Si ets dels que vol aconseguir un cos en forma però l’absència de temps i la falta de conciliació laboral i familiar t’impedeixen trobar el temps necessari per anar a un gimnàs i aconseguir un pes i siluetes sanes i adequades, et recomanem una sèrie d’exercicis molt efectius per realitzar-los a casa en qualsevol moment. Ja no cal que paguis un gimnàs, encara que sigui low cost, per obligar-nos a anar al nostre escàs temps lliure. Amb aquests exercicis aconseguiràs la silueta desitjada en menys de 3 mesos.

  • Sentadillas. Es tracta d’un exercici molt bo per posar en forma cames i glutis. Mitjançant la imitació d’un acte de seure i aixecar-se, es tira el cul cap enrere i es mantenen les cames lleugerament doblegades i alineades una amb l’altra, sense aixecar els peus de terra. L’exercici es repeteix unes quantes sèries per dia.
  • Elevació de la pelvis. Aquest exercici es realitza estirada cap per amunt, amb les cames doblegades i els peus recolzats a terra. Consisteix en aixecar la pelvis i baixar-la, únicament recolzant-se en els omòplats. Igual que l’exercici anterior, es repeteix unes quantes sèries per tal de treballa la força en les cames i l’abdomen.
  • Transvers. L’exercici consisteix a tombar cap per avall i aguantar el pes amb les puntes dels dits dels peus i amb els braços semiflexionats. Amb aquest exercici es treballa l’abdomen, els braços, glutis i cames.
  • Gambades. S’han de separar els peus l’ample de les espatlles i portar una cama cap endavant flexionada, mentre que la de darrere quedarà amb el taló en alt. Cal recolzar-se en la cama doblegada i pujar i baixar durant un parell de vegades. Aquest exercici pot realitzar-se també amb l’ajuda d’unes peses d’entre un i un quilo i mig, per tonificar els braços al mateix temps.
  • Abductors. Per a realitzar aquest exercici, s’ha de tombar de costat mantenint el cap recolzat en un braç, mentre l’altre es recolza per davant per mantenir l’equilibri. Alhora s’eleva la cama superior per sobre del maluc, pujant i baixant durant diverses vegades, sempre mantenint la punta del peu mirant cap al front. També, mantenint la mateixa postura, s’eleva contínuament la cama inferior, un cop s’hagi practicat amb la superior.

A més d’aquests cinc exercicis bàsics per tonificar el cos sense sortir de casa, hi ha moltes altres combinacions que treballen totes les parts del cos. Si es compta amb una bicicleta estàtica, així com amb unes peses petites o altres instruments de gimnàs, els exercicis es realitzaran encara millor i es treballaran més totes les parts del cos.

D’altra banda, és important saber que amb la simple realització d’aquests exercicis físics no s’aconseguirà assolir el cos desitjat. Cal combinar l’esport amb una dieta basada en una bona alimentació. S’han de deixar al marge tots aquells aliments que continguin greixos saturats, així com fregits i arrebossats. Opta per amanides variades, fruita, peix i tot tipus de verdura. A més, cada dia s’haurien de beure 6 gots d’aigua, ja que els líquids ajuden a depurar l’organisme i reduir el volum corporal.

Per www.bellezaactiva.com / AMIC