Arxiu de la categoria: Articles i estudis

Refrigeracio dispositius electrònics //Imatge SDAES

La UdL enllesteix un nou sistema de refrigeració auto-adaptatiu per a dispositius electrònics

Permet reduir el consum d’energia

Refrigeracio dispositius electronics //Imatge SDAES
Refrigeracio dispositius electronics //Imatge SDAES

Investigadors del Grup de Recerca de Sistemes Dinàmics Aplicats a l’Energia Solar (SDAES) de la Universitat de Lleida (UdL) han desenvolupat un nou sistema de refrigeració auto-adaptatiu per a sistemes micro-electrònics avançats, com ara telèfons mòbils, tauletes, ordinadors o centres de computació, entre altres dispositius d’alta tecnologia que produeixen calor. Implica una millora de l’eficiència energètica, integrant l’ús de vàlvules i aletes que canvien de forma en funció de la seua pròpia temperatura.

Els investigadors de l’Escola Politècnica Superior, liderats pel professor Jérôme Barrau, han treballat en col·laboració amb la Universitat de Sherbrooke (Canadà) i la multinacional STMicroelectronics, en el marc del projecte europeu STREAMS (Smart Technologies for energy Efficient Active cooling in Advanced Microelectronic Systems), dotat amb més de 3 milions d’euros.

Les dos universitats han sol·licitat una patent dels desenvolupaments previs que han permès completar aquest sistema. Els seus principals avantatges són la millora de la uniformitat de temperatura del dispositiu, augmentant la seua fiabilitat, i la reducció en més d’un 50% de l’energia necessària per a la funció de refrigeració. Per tant, es redueix l’espai i augmenta la durada de les bateries.

La Unió Europea ha seleccionat aquest nou sistema de refrigeració auto-adaptatiu per formar part de la plataforma Innovation Radar, per a la divulgació dels projectes europeus de major impacte i excel·lència. Forma part d’una nova iniciativa europea per desenvolupar un ecosistema dinàmic d’incubadores, empreses i inversors per impulsar la transferència social de les innovacions desenvolupades amb finançament de la Comissió Europea.

Jordi Alonso MªJesus Blasco Victor Perez//Foto: IMIM

1 de cada 10 universitaris espanyols ha tingut pensaments suïcides en el primer any de carrera

Jordi Alonso MªJesus Blasco Victor Perez//Foto: IMIM
Jordi Alonso MªJesus Blasco Victor Perez//Foto: IMIM
Al voltant del 10% dels estudiants universitaris espanyols declara haver tingut pensaments suïcides, i una mica menys de l’1%, haver realitzat una temptativa de suïcidi, en els últims 12 mesos, sense que s’hagin detectat diferències en funció del sexe dels enquestats. Aquestes dades s’extreuen del projecte UNIVERSAL (Universitat i Salut Mental), un projecte multicèntric espanyol, coordinat per l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), que ha estudiat els factors associats i a la salut mental en els joves que inicien els estudis universitaris, a més d’identificar aquells factors que promouen la salut mental o que la posen en risc.L’estudi s’ha portat a terme a través d’enquestes a 2.118 alumnes de 5 universitats espanyoles: Universitat Pompeu Fabra (UPF), Universitat de les Illes Balears (UIB), Universitat del País Basc (UPV-EHU), Universitat de Cadis (UCA) i Universitat Miguel Hernández (UMH). Es tracta del primer treball d’aquestes característiques realitzat a l’Estat i els resultats han estat publicats a la prestigiosa revistaSuicide and Life-Threatening Behavior.

María Jesús Blasco, psicòloga clínica i primera signant de l’article assenyala que “els principals factors de risc de la ideació suïcida inclouen aspectes familiars, esdeveniments estressants recents, així com la salut mental actual“. Entre aquests factors de risc es troben: la psicopatologia dels pares, agressió sexual o violació en l’any previ, patir o haver patit un trastorn de l’estat d’ànim o d’ansietat. “L’estudi també identifica factors protectors de la ideació suïcida, com són les relacions positives amb els iguals i amb la família durant  la infantesa” declara Blasco.

L’estudi UNIVERSAL inclou el seguiment durant diversos anys dels estudiants, la qual cosa permetrà identificar perfils de risc individualitzats. “Aquests primers resultats posen de manifest la necessitat de detectar de forma activa i precoç el risc d’ideació i conducta suïcida en els estudiants universitaris per a poder oferir atenció eficaç ” explica Jordi Alonso, coordinador del projecte UNIVERSAL, director del Programa d’Epidemiologia i Salut Pública de l’IMIM, catedràtic de la UPF i investigador CIBERESP.

Segons Victor Pérez, director de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l’Hospital del Mar i coordinador del grup de recerca en salut mental de l’IMIM “molts dels primers episodis depressius apareixen durant l’adolescència, així com la majoria de les malalties mentals. La combinació de l’elevada prevalença dels trastorns mentals i el deteriorament funcional que comporten, hauria de promoure l’establiment d’intervencions preventives que disminuïssin el seu impacte i que ajudessin a millorar la salut mental futura, sobretot en els casos de depressió major i ansietat generalitzada”.

El suïcidi és la segona causa de mort al món a la població amb una edat entre els 15 i els 29 anys, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

L’estudi UNIVERSAL ha rebut finançament del Fondo de Investigación Sanitaria (FIS), el Programa Nacional Sobre Drogues (PNSD), l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i el Consorcio de Investigación Biomédica en Red de Epidemiología y Salud Pública (CIBERESP).

Un estudi internacional mostra que un 31,4% dels estudiants universitaris ha patit algun trastorn mental durant el primer any acadèmic

El Dr. Jordi Alonso ha coordinat també un ambiciós estudi internacional, liderat per la World Mental Health, que ha compilat en tres anys 13.984 qüestionaris d’alumnes de primer any d’universitat de 8 països (Austràlia, Bèlgica, Alemanya, Mèxic, Irlanda del Nord, Sud-àfrica, Espanya i els Estats Units) i de 19 universitats diferents, 7 privades i 12 públiques.

Els resultats han mostrat que 1 de cada 3 estudiants (31,4%) ha patit algun trastorn mental en el primer any acadèmic a la Universitat i en 1 de cada 5 casos (20,4%) els trastorns els han generat problemes de desenvolupament, no només a nivell acadèmic, sinó que hi ha hagut una  afectació de la vida social, les relacions personals i del treball.

Hem estudiat quina afectació tenien els trastorns de salut mental d’aquests alumnes en el seu desenvolupament, i hem trobat que en un 20,4% dels casos generen una incapacitat greu, sobretot si els alumnes patien depressió major, ansietat generalitzada o trastorn de pànic” explica Jordi Alonso “a més, aquesta relació es mantenia a tots els països estudiats” afegeix.

Es tracta d’un estudi necessari ja que l’inici de l’etapa universitària és un moment clau per al desenvolupament personal i vital de l’estudiant. Conèixer la prevalença d’aquests trastorns i com afecten a l’estudiant en els seus diferents àmbits es fonamental per aconseguir reduir el patiment individual dels pacients i de les seves famílies” conclou Jordi Alonso.

Els trastorns mentals són un dels problemes de salut pública més rellevants a Europa, generant un impacte econòmic equivalent al 4% del PIB a la UE. Contribueixen de forma substancial en la discapacitat a la població general i, entre els estudiants, tenen un impacte considerable en el rendiment acadèmic, són forts predictors de la deserció escolar i, en general, estan associats amb menor ocupació a l’edat adulta.

Articles de referència

Blasco MJ, Vilagut G, Almenara J, Roca M, Piqueras JA, Gabilondo A, Lagares C, Soto-Sanz V, Alayo I, Forero CG, Echeburúa I, Gili M, Cebrià AI, Bruffaerts R, Auerbach RP, Nock MK, Kessler RC, Alonso J on behalf of the UNIVERSAL study group. (2018) Suicidal Thoughts and Behaviors: Prevalence and Association with Distal and Proximal Factors in Spanish University StudentsSuicide and Life-Threatening Behavior. https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1111/sltb.12491
Alonso J*, Mortier P, Auerbach RP, Bruffaerts R, Vilagut G, Cuijpers P, Demyttenaere K, Ebert DD, Ennis E, Gutiérrez-García RA, Green JG, Hasking P, Lochner C, Nock MK, Pinder-Amaker S, Sampson NA, Zaslavsky AM, Kessler RC, WHO WMH-ICS Collaborators. Severe role impairment associated with mental disorders: Results of the WHO World Mental Health Surveys International College Student Project. Depress Anxiety 2018; 35(9): 802-814.

Fotoenvelliment cutani // Foto: bellezaactiva/amic

El fotoenvelliment cutani: com corregir-ne els efectes

Fotoenvelliment cutani // Foto: bellezaactiva/amic
Fotoenvelliment cutani // Foto: bellezaactiva/amic

Adorem el sol, ens omple d’energia, ens dóna vida, però és el responsable del fotoenvelliment cutani… Sí, ja ho sabem, l’envelliment forma part de la vida. L’alternativa a l’envelliment no és favorable… No obstant això hi ha factors que potencien aquest procés natural del pas del temps. Es tracta de la fotoexposició, l’exposició als raigs del sol, i es fa visible, sobretot, a la cara, el dors de les mans i l’escot, és a dir, les zones més exposades al sol.

Segons diverses publicacions científiques, el 90% de les dones de més de 50 anys tenen taques, el 80% dels signes visibles de l’edat són deguts als raigs UV i el 70% de les dones de més de 35 anys declaren tenir arrugues…

Els principals efectes visibles del fotoenvelliment són:

  • Augment de la melanina a nivell cutani, origen dels desordres pigmentaris (taques fosques antiestètiques o hiperpigmentacions).
  • Pèrdua de la fermesa lligada a la degradació del col·lagen i l’àcid hialurònic (elastosi solar).
  • Aparició d’arrugues i petites arrugues associades al hundimento de la unió dermo-epidèrmica.

Com corregir el fotoenvelliment
Com sempre, la millor manera de corregir les taques produïdes per l’exposició al sol és protegint la pell -cada dia de l’any- amb fotoprotectors. No obstant això, en ocasions i per causes difícilment controlables, les taques apareixen. Més difícil és controlar la pèrdua de fermesa i l’aparició d’arrugues.

Per corregir els efectes del fotoenvelliment ha diferents vies. Quan actues en les fases inicials és molt possible que simplement recorrent a cosmètics anti-age sigui suficient, però si ja hem sobrepassat aquestes fases inicials, haurem de recórrer a professionals, com ara els dermatòlegs. En funció de cada cas, aquests recomanen als seus pacients tractaments amb làser, llum intensa polsada (IPL), peelings, crioteràpia… No obstant això sempre els complementen amb productes cosmètics que utilitzen fórmules amb àcid azelaic, àcid glicòlic, àcid hialurònic i vitamines C i E, entre d’altres actius. Segons els tests realitzats, a partir del primer mes ja es poden percebre resultats sobre les arrugues i les taques.

Per: bellezaactiva.com / AMIC

La Tribu dels Tasaday //Foto: https://www.guioteca.com

La tribu dels Tasaday, el frau paleolític que va enlluernar el món

La Tribu dels Tasaday //Foto: https://www.guioteca.com
La Tribu dels Tasaday //Foto: https://www.guioteca.com

Quan es produeix un descobriment científic remarcable, moltes vegades sorprèn el veure com la mateixa comunitat d’investigadors posa en dubte aquest descobriment intentant rebatre les proves que es presenten. Des d’un punt de vista extern, pot semblar que aquestes objeccions tenen la finalitat de mantenir l’estatus quo dels científics del moment (i alguna vegada sí que pot ser que ho sigui), però la veritat és que, en aquest món de la investigació, en què l’èxit i el renom van de la mà de substancioses subvencions, si no fos per aquesta immisericorde crítica a mata-degolla, els científics descobririen la pedra filosofal tres vegades al dia (veure El vergonyós frau de l’home de Piltdown). O dit d’una altra manera, que davant la fama, la sinceritat és un nimi detall… i si puc ficar-la fins a la bola, no ens anirem a fer els exquisits. I això mateix va ocórrer el 1971 quan el món científic es sacsejava amb la notícia que, a Filipines, una tribu que vivia encara en l’Edat de Pedra havia estat descoberta: la tribu dels Tasaday. L’únic inconvenient va ser que, amb el temps, es va veure que molt del Paleolític no és que fossin…

Al juliol de 1971, saltava a la palestra informativa la notícia que l’empresari filipí (i cràpula rematat) Manuel Elizalde Jr havia entrat en contacte amb una tribu primitiva que vivia aïllada del món en un dels confins més perduts de l’espessa selva tropical de l’illa de Mindanao. Elizalde, antropòleg aficionat i descendent d’una rica família d’origen navarresa que havia fet fortuna a les Filipines quan encara era colònia espanyola (veure Rizal o com un pacifista va fer perdre les Filipines a Espanya), va explicar que aquella tribu -a la qual es va anomenar Tasaday-, havien desenvolupat la seva cultura totalment al marge de la civilització. Eren l’últim vestigi que quedava de l’Edat de Pedra i, amb les proves que aportava, no era per menys.

La tribu, consistent en uns 25 individus de diverses edats, vivien tranquil·lament en una zona de coves del que la selva els donava. No coneixien el ferro, utilitzaven eines de pedra, vestien amb roba feta de fulles, no coneixien l’agricultura i avorrien la violència, fins al punt que la seva llengua no tenia una paraula que signifiqués “guerra”. Una autèntica bombolla d’innocència humana descoberta gràcies als contactes d’un caçador local, donant avís del seu descobriment a Manuel Elizalde.

Elizalde que, des de 1968 era conseller del dictador Ferdinand Marcos per a assumptes indígenes, havia creat la fundació Panamin, una ONG privada però subvencionada per l’estat per salvaguardar les minories ètniques a les Filipines i, amb ella, es va dedicar a gestionar el llegat dels Tasaday . L’enrenou que es va formar va ser monumental a tot el món i aviat munts d’antropòlegs, a més de gent famosa, van demostrar el seu interès per visitar a aquells que havien viscut en aquella autèntica bombolla en el temps. Es van escriure llibres i fins i tot National Geographic els va dedicar la portada i un reportatge de 32 pàgines. Amb la tonteria, Elizalde va ser capaç de recollir 35 milions de dòlars per als tasaday. Digueu-li ximple.

Per evitar excessos amb els possibles visitants, setmanes més tard es va bloquejar amb guardes l’accés als indígenes i l’abril de 1972, Marcos va ordenar una zona d’exclusió de 182 km2 al voltant de les seves coves. Tan sols Elizalde i un selecte grup d’11 antropòlegs haurien oportunitat de visitar-los. El 1976, la instauració de la Llei Marcial a tot el país per part de Marcos va tallar d’arrel qualsevol possible estudi. No obstant això, la comunitat científica internacional tenia la mosca al nas des de feia temps, ja que hi havia coses que no quadraven (vivien a tan sols 3 hores del poble més proper, per exemple) i corrien veus crítiques amb el règim que acusaven Marcos i Elizalde d’utilitzar als cavernícoles en el seu propi benefici. La polèmica entre els que creien que eren falsos i els que eren veritables quedava servida.

El 1986, el règim dictatorial de Marcos es va enfonsar, fugint a Hawaii cames ajudeu-me, deixant a les Filipines sumides en el caos. Enmig d’aquest caos, el periodista suís Oswald Iten va veure l’oportunitat de visitar pel seu compte als tasaday i veure què era el que havia de veritat o de mentida en ells. Es va quedar de pasta de moniato.

Segons el seu testimoni, quan va arribar a la zona de les coves, allà no hi havia ningú. Els tasaday havien deixat les coves i vivien en unes barraques a l’altra banda de la muntanya, però no només vivien en barraques, sinó que es dedicaven a l’agricultura i vestien amb robes normals a l’estil tradicional. Dels homes prehistòrics no quedava res i, quan els va preguntar el perquè d’allò, li van dir que havien estat pressionats per Elizalde perquè actuessin com a homes de les cavernes a canvi de protecció i per aconseguir diners. No en va, Elizalde, davant del caos polític, va sortir del país el 1983 amb no menys d’1 milió de dòlars procedent de Panamin.

Segons sembla, Marcos (mort el 1989) i Elizalde (mort en 1997 en estranyes circumstàncies) haurien orquestrat el paperot mediàtic dels tasaday amb finalitats publicitàries del règim davant la seva població (tenir al país uns “exemplars” únics al món de filipins primigenis reforçava l’orgull patri) i davant del món, atès que en aquell moment Marcos reclamava els seus drets sobre l’estat malai de Sabah. La situació va estar sota control fins l’enfonsament del tirà, quan es va destapar el pastís. Tot havia estat una estratagema… o no.

Tot i que la situació havia estat un muntatge, la realitat és que els Tasaday existien de veritat. Si bé no eren els “unicorns roses” de l’antropologia moderna en forma d’homes primitius que encara vivien en grutes, sí que eren una tribu pràcticament aïllada enmig de la selva filipina que utilitzaven les grutes amb certa assiduïtat. Segons estudis lingüístics, els tasaday estaven relacionats amb grups relativament pròxims, dels quals s’haurien separat a mitjan segle XIX com a forma d’escapament davant d’una epidèmia, i s’haurien mantingut durant generacions amb un mínim de contacte amb l’exterior. No eren familiars d’en “Pedro Picapedra”, però encara guardaven elements culturals extraordinaris.

En definitiva, que, en l’actualitat, els tasaday són més d’un centenar, van en moto, tenen teles, vesteixen normalment i cultiven les seves collites. Res diferent d’altres grups humans. No obstant, la publicitat a nivell mundial que van rebre -i que, segons les seves pròpies declaracions, els va fer més mal que bé (el tranquils que estaven ells amb les seves plantetes)- va servir per posar en primer pla la polèmica dels grups indígenes que, en les zones més remotes del planeta viuen la seva vida al marge dels iPhone i el Mundial de futbol (veure El sisè sentit dels caníbals amb cara de gos). Tenim dret a pertorbar el seu entorn? Viuen endarrerits i hem de ajudar-los? Hem de tenir-los en reserves com si fossin animals? Tot un seguit de preguntes sense resposta clara sobre unes societats en extinció que, mentre deliberem si són llebrers o conillers, simplement estem perdent a marxes forçades.

I és que, quan tinguem les respostes, ja no hi haurà món que salvar.

Malauradament.
@ireneuc

Manel Sanroma Fundacio Punt Cat// Fotos: Pol Alfageme Clack

Manel Sanromà, director de la Fundació puntCAT

L’entrevista d’AMIC

Manel Sanroma Fundacio Punt Cat// Fotos: Pol Alfageme Clack
Manel Sanroma Fundacio Punt Cat// Fotos: Pol Alfageme Clack

Manel Sanromà (Tarragona, 1956), promotor del domini punt cat i Director de la Fundació puntCAT, dedicada a gestionar i promoure el domini, impulsar la identitat catalana i la normalització de l’ús del català en l’àmbit d’Internet i les TIC i a potenciar la Societat de la Informació catalanoparlant. Des de la seva creació l’any 2005, la Fundació ha rebut nombrosos reconeixement per la seva tasca en l’impuls i promoció de la llengua catalana. L’últim ha estat el distintiu de la Creu de Sant Jordi, atorgat el passat mes de juliol per la Generalitat.

La Fundació puntCAT ha rebut diferents distincions al llarg dels seus 18 anys de vida. La última ha estat la concessió de la Creu de Sant Jordi atorgada per la Generalitat, en reconeixement a la tasca de la fundació en la promoció i cura de la identitat catalana a la xarxa. Què suposa per a l’entitat aquest reconeixement?
Tothom prefereix una distinció a un clatellot i rebre una distinció com aquesta, que a més ve del Govern del país, és una satisfacció i un honor. Val a dir que jo crec que és merescuda, sense cap mena de falsa modèstia, i que ens empeny a seguir treballant. El domini .cat és una estructura claríssima de país, de fet si tu vas pel carrer i et tapes els ulls el que t’identifica que estàs a Catalunya és que sents parlar el català. I si els obres, apart de les senyeres, el que t’identifica que estàs a Catalunya és que veus moltes botigues i llocs identificats amb el .cat. Si et passa un cotxe dels Mossos pel costat veuràs mossos.cat. Per tant és un identificador de país. Ara que les matricules ja no diuen si ets a Barcelona o Tarragona, sinó que només duen la ‘E’ d’Espanya, almenys a les botigues, restaurants i en les targetes de presentació, per exemple, tu veus .cat, i això és un símbol de país molt fort que la fundació continuarà treballant perquè s’estengui cada vegada més.

El català competeix a la xarxa amb llengües molt més potents a nivell de número de parlants. Tot i així, a Viquipèdia és la vintena llengua amb més pàgines de contingut. És això mostra de la necessitat de defensar aquesta identitat digital pròpia?
Sí, jo crec que la paraula clau és identitat. Una identitat que en el món tradicional venia donada pels països o de les organitzacions polítiques i que en el món actual és molt més versàtil i fàcil de construir al voltant d’altres coses. En el cas de Catalunya, tradicionalment la identitat ha estat la llengua i això segueix sent així. I nosaltres ens hem aprofitat d’això, perquè a nivell de país s’és molt exclusiu però a nivell de llengua no hi ha exclusivitat; tu pots tenir una llengua però parlar-ne moltes i tothom en té una, i ningú pot negar la vida a una llengua. I amb aquest argument de base ho vam aconseguir. A més, aquesta identitat basada en la llengua és una identitat que traspassa fronteres i països i que és molt forta. De fet, actualment el domini .cat està creixent més fora de Catalunya que al Principat i això és un indicador de què la identitat basada en la llengua té una força que probablement basada en el territori és molt més complicat que hi sigui.

Quin és el seguiment a Catalunya del .cat, per part dels particulars i empreses, en relació als altres dominis?
En xifres generals, a Catalunya hi ha al voltat d’un milió de dominis d’Internet registrats, només per gent que viu a Catalunya. D’aquests, la meitat són .com, una quarta part són .es i només 100 i pico mil són .cat, i la resta ja són d’altres. Per tant encara tenim molta feina a fer per a què aquests .cat es vegin molt més i això és una feina que ha de fer la fundació però que al final ha de ser la gent qui l’adopti, i que en comptes de posar-se ‘labotigadecasa.com’ es posi ‘labotigadecasa.cat’. Només val deu euros l’any i és una manera de fer identitat, de fer país i de fer comunitat.

Esquivant la impossibilitat de crear un domini .ct es va crear el .cat, amb l’objectiu que s’acabés convertit en .ct algun dia. Quin recorregut hi veuen, a aquesta línia d’acció? 
Si algun dia Catalunya es constitueix en un Estat independent tindrà el .ct. Això està clar perquè qui dona els dominis no és un país ni una organització governamental, sinó un organisme no governamental que és l’ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers) i no depèn de cap govern. Si és un país, assigna automàticament un domini de dues lletres. Per tant el .ct, en el moment en què l’Estat català fos reconegut, ja el tindria. I al revés, si no és reconegut, no el tindrà. Per tant, en aquest aspecte nosaltres com a fundació no hi entrem ni en sortim.

En cas de ser així, la Fundació s’oferiria a gestionar el .ct?
Evidentment, des de la fundació sempre hem dit que si algun dia Catalunya té el .ct nosaltres ens oferim a mantenir el domini .cat però a gestionar també el .ct. Perquè el domini .cat podria continuar essent un domini de llengua, i podria haver-hi gent que tingués el .cat i que no fos catalana i no volgués identificar-se per tant amb el .ct, però també ens hem ofert explícitament al Govern de la Generalitat a gestionar de forma gratuïta el .ct. I de fet pensem que seria bo que fos així, perquè seria un model en el qual la societat s’implica en la gestió d’un domini de país, cosa que normalment no passa perquè els dominis de país són els governs els que ho fan.

En un món tan canviant com és el digital i que requereix una adaptació quasi immediata als últims avenços, quins són els següents passos a seguir per consolidar el domini .cat i l’ús del català a la xarxa? 
Els dominis, tal com els coneixem, estan molt lligats a la web i al correu electrònic, però si per exemple mires un vídeo de Netflix o escoltes una cançó d’Spotify, estàs utilitzant Internet però no els dominis, si ho fas des del mòbil: funciona a través d’una App. A darrere hi ha Internet i a darrere hi ha números i noms, però els ciutadans no veuen els dominis. Internet, doncs, és cada vegada més mòbil i cada vegada més àudio i vídeo i tot i que jo no preveig, des de la meva visió professional o tècnica, que els dominis desapareguin sí que cada vegada la web i el correu electrònic tindran una part més petita del pastís d’Internet. I aquí és on la fundació està fent i farà un esforç, amb l’objectiu d’anar cada vegada més a fer projectes allà on està la gent, que és en mòbil, àudio i vídeo, perquè aquí el català sí que continua funcionant. Al mòbil pots fer servir el català, quan sents cançons poden sonar en català i quan sents una conferència o veus un vídeo, o quan jugues a un videojoc, també pot estar en català. I aquí és on la fundació té una feina a fer, que ja estem iniciant i fins ara no ens havíem posat massa, en defensa del català i de la tecnologia en català. Per tant aquí hi haurem d’insistir en els propers anys.

Text: Aitana Glasser /Clack AMIC

juan juncosa//Foto: amic

Sentir-se bé

juan juncosa//Foto: amic
juan juncosa//Foto: amic

Sentir-se bé, no és només una casualitat, no és només una cosa que passi algunes vegades a l’any. És una cosa que pot dependre de diversos factors dels que val la pena estar al cas. Hi ha tres particularment importants per a sentir-nos bé que podem afavorir. La nostra ment, mitjançant “l’actitud”. La nostra salut mitjançant “l’alimentació”. “El bé dormir” que afecta tant a la salut com a la nostra ment. Quan un se sent bé, troba dins seu, energia per superar qualsevol obstacle. Hi ha situacions que podrien arribar a ser una dificultat quan un no se sent bé i poden convertir-se en res quan si ho estàs. Per tant val la pena i molt estar alerta i ajudar en tot el que puguem a la nostra actitud, la nostra alimentació i el bé dormir. Per tots és sabut que l’actitud que tinguem davant de les diferents situacions de la vida ens farà sentir d’una manera o altra. Potser és una mica més desconegut el tema de l’alimentació. Us puc assegurar que menjar bé farà que et sentis bé per dins i millor per fora. La nostra alimentació és el nostre combustible. Us puc assegurar que segons un menja, se sent i nota una energia al seu interior, o una altra. Pel que fa al bé dormir ja he comentat en diversos articles la importància de dormir bé i el que comporta no fer-ho. Desconcentració, irritabilitat etc. etc. Per tant si vols una vida millor preocupa’t de sentir-te bé.

Per: juanajuncosa.com / AMIC

Prevenir estries// Foto: Bellezaactiva.com

Com prevenir i tractar les estries: guanyem la batalla juntes

Prevenir estries// Foto: Bellezaactiva.com
Prevenir estries// Foto: Bellezaactiva.com

Cada setembre és un nou començament, una oportunitat per assumir un repte en el qual treballar de forma positiva durant tot l’any. Si entre els teus reptes personals està perdre pes, baixar els quilos que has guanyat en vacances, nosaltres et proposem un altre: que cuidis la teva pell de les estries. Aquestes línies vermelles, que poden mutar a blanques si no els prestes atenció, solen aparèixer lligades al canvi de pes i les volem prevenir perquè no hi hagi laments. Si tens estries, com la majoria dels mortals, t’expliquem com pots evitar que surtin més, i tractar o esborrar les ja existents. Perquè aquesta tardor no hi ha lloc per les causes perdudes!

En aquesta entrada t’anem a explicar coses que possiblement no sabies sobre les estries i també com prevenir-les o eliminar-les amb remeis casolans o cosmètica, però també recorrent a les mans professionals de dermatòlegs a Barcelona, ​​de centres de dermatologia privada de Barcelona, ​​així com en centres, sempre mèdics, d’altres ciutats del nostre país.

Les estries i la seva prevenció

Per què sorgeixen aquestes ratlles a la pell?
Les línies que apareixen a la superfície cutània (primer en to rosat, i amb el temps, nacrat), i que presenten una textura diferent a la de la resta de la pell són les estries. Per què brollen? Perquè té lloc un trencament de les fibres d’elastina i col·lagen de l’estructura cutània, en concret de les àrees internes i mitjanes. No apareixen d’un dia per l’altre: són el resultat d’un procés d’estirament de la pell (propi dels grans canvis físics com els de l’embaràs o la pubertat) i de les alteracions de pes i musculatura. Davant aquest desafiament, la pell perd la seva capacitat de cicatrització i aquestes línies, sense elasticitat, esdevenen testimonis dels nostres canvis físics.

Com les puc evitar?
Encara que en l’actualitat existeixen cosmètics i tractaments per a suavitzar-i intentar esborrar-les, en el cas de les estries, ens hem de remetre al famós refrany “més val prevenir que curar”. Posar-li traves a la seva aparició és el millor consell de bellesa que et podem donar. Existeix un sant grial contra les estries…? No! Però sí uns petits hàbits que t’ajudaran a combatre la seva aparició:

- Aposta per un pes constant. Sotmetre al teu cos (i al teu pell) a canvis freqüents i de musculatura no és recomanable per a la teva salut.
- Tonifica els músculs amb exercici físic. Com t’hem comentat en altres ocasions, practicar qualsevol activitat física beneficia la salut cutània A més, avui en dia, hi ha un munt d’alternatives adaptades a tots els gustos i necessitats, perquè la vida sedentària no sigui, en cap cas, una bona opció.
- Manté una dieta sana i equilibrada, amb gran presència de fruites i vegetals que et poden aportar bones dosis de vitamines A i C. La primera la pots aconseguir menjant aliments com el tomàquet, la pastanaga, el mango o l’espinac; així protegiràs la teva pell dels radicals lliures que provoquen els danys i l’envelliment cutani, optimitzant el procés de creació de noves cèl·lules de la pell. La vitamina C de les maduixes, els cítrics o el kiwi són grans aliats per garantir la resistència del teixit cutani.
- Hidrata’t per dins i per fora. Premia al teu organisme amb dos litres diaris (recorda que no hi ha millor consell beauty que aquest). A més, com sempre et recordem en Bellesa Activa, perquè la pell llueixi radiant ha d’estar ben hidratada. La sequedat és el camp de cultiu perfecte per a les alteracions cutànies: utilitza cada dia un cosmètic hidratant corporal, específic per al teu tipus de pell.

Solucions contra les estries

Tractaments mèdics específics
En el camp de la medicina, trobem tractaments professionals contra les estries, basats en la dermatologia làser IPL o llum polsada intensa. Aquesta tècnica ha evolucionat per oferir les millors solucions a les afeccions i danys cutanis. Entre els tractaments mèdics dissenyats per atenuar o acabar amb aquestes cicatrius cutànies, destaca el làser fraccionat no ablatiu. Reconegut per la Food and Drug Administration (FDA) com una tècnica d’eliminació de les estries, aquest tractament garanteix en un període de 4-5 setmanes (realitzant entre 4 i 6 sessions) la supressió d’aquestes línies de la pell. A més, com és menys agressiu que altres tractaments, permet reincorporar immediatament a la rutina.

Remeis casolans i propostes cosmètiques
Sabent que els nostres cossos no necessiten línies per ser llegits, el saber popular i professional ha desenvolupat una infinitat de propostes per combatre les estries. Entre els remeis casolans, es recorre als poders regenerants de l’Aloe Vera, la Rosa Mosqueta o la Mantega de Karité i als olis amb beneficioses propietats per a la nostra pell, com el de coco, d’ametlles o de llinosa. La llimona, per la seva gran dosi de Vitamina C (com hem comentat abans), també és un aliment recomanable per a realitzar massatges al voltant de les estries.
En base a aquests components i a altres fórmules innovadores, el món de les cosmètica presenta un ventall de locions (en diferents textures) que aporten elasticitat a la pell, alhora que ajuden a la cicatrització de les esquerdes.

Per: Belleza Activa / AMIC

Caffa Pesta// Foto: https://es.quizzclub.com

Caffa, les catapultes que van bombardejar la pesta a Europa

Caffa Pesta// Foto: https://es.quizzclub.com
Caffa Pesta// Foto: https://es.quizzclub.com

La guerra biològica és una cosa que, per molt que ens sembli mentida, no és exclusiu dels nostres dies i s’ha utilitzat profusament durant la història. L’avanç de les tecnologies durant els últims decennis han propiciat que aquestes armes, letals com elles soles, tinguin una eficàcia incontestable perquè poden ser llançades en coets o bombes i llançades des de distàncies molt grans sobre l’enemic, amb mortífers efectes. No obstant això, una vegada més, tot està inventat, i els mongols van utilitzar una forma de guerra biològica a distància que va induir la mort de milions de persones.

El 1346, l’Horda d’Or, un imperi mongol que s’estenia des de l’actual Ucraïna fins pràcticament la frontera amb la Xina tenia una pedra a la sabata de la seva frontera occidental: Caffa. La ciutat de Caffa (antiga colònia grega de Teodosia, actual Feodosia) es trobava a la costa de la península de Crimea, al Mar Negre i des d’un temps enrere era una colònia dels genovesos, els quals l’havien convertit en un pròsper port comercial. Els genovesos controlaven la costa de Crimea i monopolitzaven els intercanvis comercials de la zona -entre ells el comerç d’esclaus-, la qual cosa molestava lleugerament (noteu la ironia) al khan Jani Beg.

Jani Beg, amb les seves tropes ja havia intentat posar setge a la ciutat el 1343, però els reforços genovesos arribats per socórrer la ciutat, havien fet que el cap mongol aixequés el setge. El mal gust de boca i la necessitat d’assegurar el control dels productius centres costaners sota control genovès, van fer que tornés a intentar-lo tres anys després. Així les coses, les seves tropes van tornar a posar lloc a la fortificada i cristiana ciutat de Caffa a la fi de 1346, la qual es va defensar amb ungles i dents.

Estant en plena feina assetjadora davant les muralles de Caffa, les tropes mongoles van començar a patir baixes a causa d’una epidèmia de pesta bubònica. En aquesta circumstància, els cossos dels soldats morts van començar a ser una molèstia i en comptes d’enterrar-los, van decidir enviar-los als genovesos en forma de regalet expedit per correu aeri. És a dir, van posar els morts a les catapultes i els van llançar a l’interior del recinte emmurallat. D’aquesta manera, es treien del mig un cos empestat i, alhora, inoculaven la pesta als genovesos els quals, en estar tancats, doblegarien la seva resistència.

Els genovesos, en veure el que els hi “queia” del cel, van intentar desprendre’s dels cossos llançant-los al mar, però malgrat els seus esforços, la pesta va acabar per contagiar-se a principis de 1347 i va començar a produir enormes baixes entre els assetjats. No obstant això, la pesta, no només es va apoderar dels assetjats, sinó que es va estendre greument entre les tropes mongoles, fins al punt que Jani Beg, davant la quantitat de baixes que estava patint, va haver d’aixecar el setge i retirar-se. Els assetjats no estaven en millor situació, però als supervivents, en aixecar el lloc, els hi va faltar temps per agafar els seus vaixells i fugir de la ciutat, portant-se amb ells un indesitjat acompanyant: la pesta.

Els fugits de Caffa, van recalar primerament a Constantinoble, a la sortida del Mar Negre, contagiant la capital de l’Imperi Bizantí. Al poc temps van arribar a Sicília -que no es va salvar de la infecció- i finalment a Gènova, contagiant amb la pesta bubònica també la metròpoli. La pesta, coincidint amb la calor de la primavera, va començar a estendre com una taca d’oli per una Europa que no estava habituada a aquesta malaltia. Els supervivents es reduïen a un 20 % dels afectats, el que va comportar la mort de l’esgarrifosa xifra de 25.000.000 de persones i reduir en menys de 4 anys, la població europea a la meitat.

Si bé alguns autors posen en dubte l’eficàcia real de transmissió de la malaltia amb els cossos morts (es diu que els cossos, un cop morts no són vectors de transmissió), ja sigui per aquest mètode o per les puces, o per transmissió de les rates que deambulaven entre el campament mongol i l’interior de Caffa, la veritat és que els assetjats van aconseguir el seu objectiu de delmar els habitants cristians de la ciutat. Els mongols van ser mortalment eficaços en les seves pretensions, però desgraciadament ho van ser al preu de no poder prendre Caffa per les seves pròpies baixes i de contribuir a la major mortaldat per una epidèmia de la història.

Trist dany col·lateral produït per l’ambició política d’un governant.

-Ireneu Castillo-
@ireneuc

juan juncosa AMIC//Foto: Juan Juncosa

Música

juan juncosa AMIC//Foto: Juan Juncosa
juan juncosa AMIC//Foto: Juan Juncosa

La música forma part de les nostres vides. Arriba a les nostres oïdes de moltes formes. De forma més activa i directa mitjançant la ràdio, a la discoteca o en un pub i de forma més indirecta potser veient la televisió, el cinema, o a la piscina. Està present en les nostres vides i sense voler-ho ens han ensenyat a sentir amb ella. D’aquesta manera, segons quina música, ens posa en tensió davant d’una pel·lícula de misteri o ens prepara per espantar en una de por. Capaç de pujar-nos la moral i l’ànim. Amb força suficient com per fer-nos plorar o sentir-nos romàntics. Es podria dir que la música té vida pròpia i amb la capacitat d’interactuar amb nosaltres. Si bé és cert que hem de tenir una petita disposició cap a ella. Una mateixa melodia o lletra en segons en quin moment de la nostra vida pot passar desapercebuda per a nosaltres i en un altre podria convertir-se en el nostre estendard. Música que perdura i no mor, melodies d’estiu i altres que per molts anys sentirem en el nostre cor com les nostres. Sabent aquest potencial hi ha persones que s’han dedicat a investigar sobre la musicoteràpia. No et sembla sorprenent tenir a l’abast de la mà una eina tan potent. Aprofita-, usa-, llegeix una mica sobre això o simplement escolta al teu cos com reacciona davant de segons quines melodia i utilitza-la al teu favor. Posa’t ara mateix a crear la teva píndola de música motivadora que aquesta exempta d’efectes secundaris.

Per: juanjuncosa.com / AMIC

Mneuronic// imatge: upf

Mneuronic, aporta avenços per a les neurotecnologies de millora de capacitats cognitives i motores

 Mneuronic// imatge: upf
Mneuronic// imatge: upf

La neurotecnologia utilitza la imatge cerebral per millorar, reparar o d’alguna manera alterar la funció cerebral i, en definitiva, les capacitats cognitives o motores en l’ésser humà. Els avenços en neurociència cognitiva bàsica han contribuït a desenvolupar dispositius no invasius que han facilitat l’adopció de la neurotecnologia en un ventall cada vegada més ampli de contextos clínics, a més d’obrir un vast mercat per a ús domèstic no clínic.

MNeuronic (A Mnemonic system based on Stimulation-free Neuroimaging) va finalitzar el 30 de juny del 2018 i ha estat un projecte de prova de concepte finançat pel Consell Europeu de Recerca (ERC) de la Comissió Europea,  liderat per Salvador Soto-Faraco, cap del Grup Multisensory Research Group (MRG) en el Centre de Cognició i Cervell (CBC) i professor d’investigació ICREA del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF. MNeuronic ha introduït un component innovador en l’anàlisi en temps real de la senyal electroencefalogràfica (EEG) que confereix als dispositius un funcionament més eficiència en termes de precisió temporal i facilitat d’us per part dels usuaris.

Aquest avenç és degut a que, a diferència de qualsevol tecnologia existent fins ara, els algorismes de descodificació i classificació d’activitat neural de MNeuronic incorporen un enfocament proactiu que permet la predicció dels estats cerebrals, enlloc de l’enfocament  reactiu dels sistemes ja existents. MNeuronic  es basa en el tractament en temps real de les oscil·lacions naturals en l’activitat cerebral.

Com ha explicat el professor Soto-Faraco, investigador principal del projecte “el nostre marc tecnològic de caire no invasiu està a un nivell de preparació tecnològica (conegut com a TRL per les inicials en anglès) que permetrà en breu la presentació del sistema a potencials inversors i empreses del sector, a més d’establir la protecció de la tecnologia sota una patent, que actualment s’està estudiant”.

La tecnologia posada a punt per MNeuronic pot ser emprada com a component per dispositius d’Interacció Cervell-Ordinador (BCI, en anglès) que típicament es desenvolupen per una gran varietat d’aplicacions, com per exemple l’entrenament cognitiu, l’aprenentatge assistit, sistemes de control de moviment (per exemple, cadires de rodes), la rehabilitació neurocognitiva, el control de les tremolors, el “neurogaming” i,  en general,  a la millora del benestar i la qualitat de vida.

L’equip d’investigadors, integrat per doctors en físiques, informàtica, bioenginyeria, neuropsicologia i psicologia,  treballa actualment per aplicar la tecnologia en la millora de la codificació de memòria en els éssers humans. Com indica el professor Soto-Faraco “hem aconseguit avançar considerablement en la direcció correcta, per exemple validant el sistema per lligar la codificació de memòries a l’activitat electrofisiològica de l’usuari d’una manera que es pugui demostrar als possible clients. En aquest sentit, hem provat un prototip en adults sans i pensem en implementar aquest mateix prototip en població clínica, la qual cosa està prevista fer mitjançant la col·laboració amb un centre clínic de Brescia (Itàlia), una institució que es troba a la avantguarda de la recerca en demència”, ha afegit Soto-Faraco.

Projecte de referència:

MNeuronic, (A Mnemonic system based on stimulation-free Neuroimaging), Project ID: 727595, H2020-EU.1.1. – EXCELLENT SCIENCE – European Research Council (ERC), 01-01-2017 a 30-06-2018.  Investigador Principal: Salvador Soto-Faraco (UPF).