Arxiu de la categoria: Articles i estudis

upf- TOC

Els símptomes del trastorn obsessiu-compulsiu s’atenuen en situacions de superioritat social

upf- TOC

Pot l’entorn influir en el rendiment de les persones amb trastorn obsessiu-compulsiu? Un estudi liderat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) revela que el context social en el que es troben els pacients de trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) modula els mecanismes neuronals subjacents a la malaltia, i, segons conclou, en situacions de superioritat social, certes alteracions neurològiques del trastorn es suavitzen.

“El control dels errors propis i els processos de control cognitiu i motor es troben alterats en les persones que pateixen TOC”, afirma Núria Sebastián, coordinadora de l’estudi i directora del grup de recerca en Adquisició i Percepció de la Parla (SAP) de la UPF. “A més, els pacients de TOC presenten dificultats per interactuar amb altres persones i generalment mostren indicis d’ansietat relacionats amb les avaluacions socials”. Aquestes alteracions són responsables dels símptomes característics del TOC: els pensaments obsessius, la preocupació pels errors, les altes expectatives de les avaluacions d’altres persones i els comportaments repetitius.

Generalment, els pacients de TOC presenten una activitat cerebral diferent a la de les persones sanes. Mitjançant tècniques d’electroencefalografia, l’equip científic ha monitoritzat l’activitat cerebral de persones amb i sense TOC en diferents contextos socials, sempre regits per una jerarquia. Els resultats mostren que, quan adopten un paper de dominància, les persones que pateixen TOC mostren una activitat cerebral equivalent a la de les persones sanes.

“Els escenaris socials afecten diversos processos mentals i poden millorar o empitjorar el nostre rendiment a l’hora de desenvolupar diferents tasques”, comenta Hernando Santamaría, autor principal del treball i investigador a la UPF. “Els resultats que hem obtingut demostren que els pacients de TOC són particularment sensibles al context social, potser a causa d’una major càrrega emocional relacionada amb l’escenari jeràrquic”.

L’estudi, que ha estat publicat a la revista Social Neuroscience, contribueix de forma significativa a la comprensió de la relació entre l’entorn social i els processos cognitius propis del TOC, i obren la porta a investigacions sobre noves opcions terapèutiques basades en la simulació de aquest tipus d’escenaris socials.

Article de referència: Hernando Santamaría-García, Carles Soriano-Mas, Miguel Burgaleta, Alba Ayneto, Pino Alonso, José M. Menchón, Narcis Cardoner & Nuria Sebastián-Gallés (2017): Social context modulates cognitive markers in Obsessive-Compulsive Disorder, Social Neuroscience, DOI: 10.1080/17470919.2017.1358211

Bellesa fotoenvelliment

Posa fre a tots els signes del fotoenvelliment i les taques

Bellesa fotoenvelliment

Ara que el bronzejat està desapareixent, que els dies de platja estan en el record i els raigs de sol comencen a arribar-nos amb menys força, és el moment de posar-nos a treballar fermament sobre l’aspecte de la nostra pell i posar fre als signes del fotoenvelliment i les taques (que és un dels que més ens preocupen).

A mesura que complim anys la pell envelleix, és irremeiable, però hi ha factors que fan que aquest procés sigui més ràpid i evident. Aquests factors estan directament relacionats amb la incidència dels raigs en la nostra pell, de fet el 80% dels signes visibles de l’edat són deguts als Raigs UV. És el fotoenvelliment i els seus efectes es noten en les zones més exposades, com a cara, dors de les mans i escot.

El fotoenvelliment es caracteritza per:

  • un augment de la melanina a nivell cutani, que ocasiona taques fosques antiestètiques o hiperpigmentacions.
  • pèrdua de fermesa lligada a la degradació del col·lagen i l’àcid hialurònic
  • i l’aparició d’arrugues i petites arrugues

Com corregir el fotoenvelliment i les taques
Una de les causes del fotoenvelliment és l’aparició de les taques, i aquest és un dels problemes que més preocupen a les dones de qualsevol edat (fins i tot a les que acaben de complir 20 anys). Segons dades facilitades per Laboratoris Ducray, el 90% de les dones de més de 50 anys tenen hiperpigmentacions (taques).

Per corregir les taques, la pèrdua de fermesa i l’aparició d’arrugues, els dermatòlegs proposen protocols mèdics (làsers, peelings, crioteràpia, llum intensa polsada IPL…), associats a cures dermo-cosmètics que preparen, optimitzen i perllonguen els efectes d’aquests actes dermatològics.

Per bellezaactiva.com / AMIC

ireneu hospital grip

La Grip Espanyola, la mortífera història de la pitjor epidèmia de la Humanitat

ireneu hospital grip

 foto: https://i.ytimg.com

Amb l’arribada del mal temps i el fred, els cossos comencen a notar els efectes de la baixada de temperatures més o menys intensa. Un d’aquests efectes són els refredats i les grips diverses que, per efecte del contacte entre el personal -íntim o no, ja queda dins de les possibilitats de cadascú- i de les cases tancades amb pany i forrellat per evitar el fred, es contagiaran amb inusitada facilitat els propers dies. En aquest sentit, cada any ens veiem afectats per una o diverses onades de grip (les conegudes com “passes”) que, segons la seva virulència i facilitat de transmissió, acaben per afectar en major o menor mesura a tota la població. Una població que ha de suportar com bonament pot la molesta setmana de mocs, tos i esternuts -i de vegades febre- que acompanyen la infecció pel virus de la grip. Normalment, el contagi no passa d’aquí, afectant greument només a persones especialment sensibles i delicades, per la qual cosa s’aconsella una vacunació preventiva. No obstant això, la grip no sempre ve tan benigna i, en algunes circumstàncies, el virus muta fins a esdevenir la pitjor epidèmia de la Història de la Humanitat. Em refereixo a la mortífera Grip Espanyola.

El 1918, els quatre genets de l’Apocalipsi portaven 4 anys de gresca flamenca per Europa amb l’excusa de la Primera Guerra Mundial. En aquest temps, l’estupidesa humana havia convertit el sòl europeu en un cementiri a cel obert on els cadàvers de milions de soldats es barrejaven sense solució de continuïtat amb el fang, la metralla i el filferro espinós de les infinites trinxeres del Front Occidental. Més de 15 milions de persones havien mort en va en aquella absurda confrontació que va acabar l’11 de novembre del 1918 de una forma encara més absurda (veure Henry Gunther, l’últim mort de la 1a Guerra Mundial ), tot i que no van ser les penalitats, ni les bales de la guerra, el que va produir més morts en aquells dies.

A principis de primavera de 1918 (entre març i abril, vaja) la premsa espanyola es feia ressò d’una epidèmia de grip especialment virulenta que estava afectant una gran part de la població, produint gran nombre d’afectats que acabaven per morir al cap de pocs dies d’infectar-se. Al principi, els símptomes eren els típics d’un refredat normal, febre, mocs, tus… però aviat es va veure que no seguia els patrons típics de la grip estacional que tots hem passat alguna vegada.

Efectivament, els afectats d’aquesta grip, passats els primers estadis entraven en un col·lapse corporal. Els símptomes s’agreujaven descontroladament, provocant grans hemorràgies a les mucoses, especialment en el nas, els pulmons i els intestins, que empitjoraven d’una manera espectacular provocant la mort en menys d’una setmana per pneumònia o per edema pulmonar.

La facilitat de contagi del virus (fins al mateix Alfons XIII es va contagiar) i la seva mortalitat tan inusitada (arribava a provocar la mort del 20% dels infectats) va fer que aquella grip fos la protagonista de totes les portades de la premsa en una Espanya que, a causa d’haver-se declarat neutral, no estava participant en la Gran Guerra. Una grip a la qual se li va donar el nom castís de “Soldado de Nápoles” en coincidir aquesta epidèmia amb la reestrena a Madrid de la sarsuela “La Canción del Olvido” i pel jocós comentari del seu llibretista, Federico Romero, que va dir que la cançó “Soldado de Nápoles” -interpretada en el quadre segon- era més enganxosa que la grip.

Aquesta situació d’alarma social va donar molta visibilitat internacional a l’epidèmia de grip que s’estava produint a Espanya (batejant com Grip Espanyola), no perquè la resta d’Europa no l’estiguessin patint igual, sinó perquè, en estar en guerra, la censura informativa militar va silenciar totalment el problema greu de salut pública que estava sent la grip. Si ja bastants morts s’estaven produint al front, només faltava que es dispersés la notícia que una malaltia comuna estava produint més baixes que l’enemic; hagués significat l’enfonsament total i absolut d’unes tropes ja massa enfonsades moralment després de quatre anys de matar-se gratuïtament. No obstant això, com a gos flac tot són puces, el virus de la Grip Espanyola va mutar i, com era previsible, a pitjor. A molt pitjor.

A l’agost de 1918, a Brest (França), es va detectar una nova soca de la grip, però d’una extraordinària virulència, que es va expandir ràpidament entre els contingents de soldats que provinents d’Amèrica utilitzaven el port bretó com a punt d’arribada i distribució. D’aquesta manera, aprofitant el gran moviment de gent de la Primera Guerra Mundial, la Grip Espanyola, tot i les quarantenes i les mascaretes, es va estendre amb una velocitat i una capacitat mortífera impressionant fins als racons més inversemblants del planeta: Els cinc continents es van veure afectats de ple per l’epidèmia, ja convertida en pandèmia, arribant fins i tot a les illes del Pacífic i a les més gelades terres àrtiques. Les autoritats sanitàries mai havien vist res igual.

Aquesta nova onada, al contrari de les grips fins llavors conegudes, no es va aturar afectada per l’estiu de l’hemisferi nord i, per a més sorpresa, en comptes d’afectar als col·lectius de risc més febles, es va acarnissar de manera brutal amb els menors de 65 anys. Gent adulta jove que, a priori, tenia les defenses més altes i que queien com mosques justament per una reacció excessiva de les seves defenses al virus, i amb ràtios de mortalitat que oscil·laven entre el 23% i el 71% dels afectats. Allò no era una epidèmia, sinó un holocaust sanitari pitjor que la pesta negra de l’Edat Mitjana (veure Caffa, les catapultes que van bombardejar la pesta a Europa ).

Tal era l’afluència de morts que els cementiris no donaven l’abast a enterrar tant mort i s’havien d’enterrar a fosses comunes cavades amb excavadores a vapor, i això sempre que haguessin enterradors sans, que no sempre va ser el cas. Hi va haver pobles a Alaska en què van morir tots els seus habitants en poc més d’una setmana i innombrables arreu del món en què els infectats superaven el 70% dels seus pobladors. De fet, les illes Samoa van arribar al 90% dels seus habitants infectats, morint el 30% dels homes, el 22% de dones i el 10% dels nens.

Estats Units amb 675.000 morts, 400.000 a França, 300.000 a Espanya, 1.200.000 a l’Àfrica Subsahariana, 250.000 al Japó, 15 milions a l’Índia, 1.500.000 a Indonèsia, 24.000 a Xile… un cataclisme total i absolut que va causar que, en el període entre gener de 1918 i desembre de 1920 -quan es considera que oficialment va acabar l’epidèmia- d’una població total mundial de 1.000 milions d’ànimes, s’infectessin uns 500 milions i morissin entre 50 i 100 milions. I tal va ser les quantitat d’hores extres que va fer la Parca a compte de la Grip Espanyola que l’expectativa de vida humana a nivell mundial va baixar en 12 anys entre abans i després de la pandèmia. Un desastre.

Gairebé un segle després, encara es desconeix exactament el punt d’origen de l’epidèmia. Uns la situen a la Xina, altres als Estats Units, altres fins i tot en la mateixa Espanya però, malgrat els estudis efectuats amb cadàvers morts recuperats de fosses comunes excavades al permafrost, no s’ha pogut saber amb certesa ni on es va originar la pitjor pandèmia de la Història humana, ni com un virus usualment benigne es va convertir en un mortal assassí. Sigui un o sigui un altre, la Grip Espanyola va suposar un seriós toc d’atenció per als protocols d’excepcionalitat sanitària a nivell mundial. El record, en un món globalitzat fins a l’extrem com l’actual, encara a dia d’avui (cas de la grip A o l’Ebola), posa els pèls de punta a les autoritats.

I és que… qui vol guerres nuclears tenint virus?

Doncs això.

-Ireneu Castillo-
@ireneuc

eduard eyres

L’splicing alternatiu, un mecanisme molt important per entendre el càncer

eduard eyres

El càncer, una de les principals causes de mort a tot el món, sorgeix arran d’errors en el cicle vital de les cèl·lules, com poden ser-ho la proliferació descontrolada o la mala reparació de l’ADN. Gràcies als avenços en les tècniques de seqüenciació del genoma, els investigadors biomèdics han aconseguit identificar mutacions genètiques freqüents en els pacients de càncer i presents en la majoria de les cèl·lules tumorals. Però no només les mutacions en l’ADN poden donar lloc a càncer. D’acord amb un estudi recent publicat a la revista Cell Reports, alteracions en el procés conegut com splicing alternatiu també poden ser detonants de la malaltia.

Les funcions cel·lulars es vehiculen a través de les proteïnes. Així, l’ADN és el llibre d’instruccions que indica a la cèl·lula quan i com ha de fabricar una determinada proteïna. La producció de proteïnes és un mecanisme altament regulat i complex: la maquinària cel·lular llegeix el fragment d’ADN que compon un gen, el transcriu a ARN i, a partir de l’ARN, fabrica les proteïnes. Tot i així, cada gen pot donar lloc a diverses molècules d’ARN diferents gràcies a l’splicing alternatiu, un mecanisme essencial per a nombrosos processos biològics i que es pot veure alterat en condicions de malaltia.

Mitjançant l’anàlisi de dades de més de 4.000 pacients de càncer provinents de l’Atles del Genoma del Càncer (TCGA Project), un equip liderat per Eduardo Eyras, professor d’investigació ICREA al Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF), ha analitzat les alteracions a l’splicing alternatiu que tenen lloc en cada un dels tumors dels pacients i ha estudiat l’impacte que aquests canvis tenen sobre la funció dels gens. Els resultats de l’estudi han revelat una pèrdua generalitzada de funcions essencials de les proteïnes i, en particular, d’aquelles funcions que també es veuen afectades per mutacions genètiques en pacients de càncer.

“Gràcies a les nostres investigacions prèvies, sabem que el tipus i l’estadi en què es troba un tumor es poden predir observant les alteracions de l’splicing alternatiu”, comenta Eyras, cap del grup de recerca en Biologia Computacional de l’ARN del Programa de Recerca en Informàtica biomèdica (GRIB), una unitat mixta de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i la UPF. I afegeix, “ara, amb aquest nou estudi, hem descobert que els canvis en el splicing alternatiu que succeeixen en càncer afecten les funcions de les proteïnes d’una manera similar a les que s’havien descrit anteriorment mitjançant mutacions genètiques.”

Aquests canvis en les funcions proteiques provoquen canvis en la morfologia i la funció de les cèl·lules, atorgant-los les característiques pròpies de les cèl·lules tumorals, com ara un elevat potencial de proliferació o la capacitat d’evitar la mort programada. D’acord amb Adam Godzik, investigador al Sanford Burnham Prebys Medical Discovery Insitute i coautor de l’estudi, “Es tracta de canvis en les cèl·lules que tindrien per si sols poder oncogènic, és a dir, la capacitat de convertir una cèl·lula sana en tumoral”. Un aspecte nou de l’estudi és que aquests canvis tendeixen a donar-se en gens diferents dels que solen aparèixer mutats en càncer, i en pacients amb un baix nombre de gens mutats.

Pel que els autors conclouen, “Els canvis a l’splicing alternatiu proporcionen al càncer noves vies per les quals escapar de la fina regulació cel·lular. El seu estudi, doncs, obre noves portes a la investigació per a la cura del càncer, i poden aportar alternatives al tractament d’aquesta malaltia”.

Article de referència: Climente-González, Héctor, Eduard Porta-Pardo, Adam Godzik, and Eduardo Eyras. The Functional Impact of Alternative Splicing in Cancer. Cell Reports20, no. 9 (2017): 2215-2226.

joan juncosa amic

Vaig caure

joan juncosa amic

Vaig caure, vaig xocar, em vaig estampar. També valdria per al mateix cas: em van enganyar, em van estafar, em van trair. Els sentiments adversos i els problemes que apareixen en aquests casos són de grans dimensions. Poc importa un cop això ha succeït parlar del que podia o no haver fet. Poc importa just en aquest instant si tens alguna lliçó per aprendre. El que realment es converteix en primordial a hores d’ara és caminar en una direcció. Hi ha una frase molt certa que diu que el primer pas no et fa arribar a on vols però et treu d’on ets. Viatjar cap a un nou horitzó segurament no semblarà atractiu ni desitjable de tota manera sempre serà millor que quedar-nos lamentant-nos. Un exemple ben senzill d’entendre. Comparem una caiguda emocional o laboral amb una caiguda real. Què faries tu si caus i et fas molt de mal? Et quedaries plorant o lamentant-te en el lloc? O per contra et dirigiries a algun lloc on poguessin donar-te primers auxilis? La teva resposta és igualment vàlida per a les caigudes emocionals o laborals. Si bé estic d’acord que en el cas de caiguda real que és habitual i la solució sens dubte és anar a un metge. És més difícil saber a qui acudir quan la caiguda és emocional o laboral. Si poses atenció en la ment i el cor sempre apareix algú amb qui et vindria de gust parlar del que t’ha passat. Aquesta és la persona que necessites en aquest moment.

Per: joan juncosa / AMIC

Medicaments // Imatge d'arxiu

eTRANSAFE: 40.000.000 € destinats a avaluar la seguretat de nous medicaments

Medicaments // Imatge d'arxiu
Medicaments // Imatge d’arxiu

Millorar la seguretat en el procés de desenvolupament de nous medicaments mitjançant la creació d’una infraestructura avançada d’integració de dades i la utilització de mètodes computacionals innovadors, és l’objectiu del projecte eTRANSAFE (Enhancing Translational Safety Assessment through Integrative Knowledge Management, o en català, Millora de l’avaluació de la seguretat translacional a través de la gestió integrada del coneixement).

eTRANSAFE s’inicia aquest setembre i tindrà una durada de 5 anys. Comptarà amb un finançament de 40.000.000 € procedents de fons europeus i de la indústria farmacèutica. El projecte compta amb una participació público privada que inclou 8 institucions acadèmiques, 6 PIMES i 12 empreses farmacèutiques. L’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) és el coordinador acadèmic, mentre que les companyies farmacèutiques Novartis i Bayer AG són els coordinadors industrials.

L’objectiu més important de eTRANSAFE és millorar l’avaluació de la seguretat al llarg de tot el procés d’investigació i descobriment de nous fàrmacs mitjançant l’aplicació d’enfocaments bioinformàtics a dades preclíniques i clíniques compartides, i analitzar de manera sistemàtica com els efectes observats en models experimentals es traslladen a l’àmbit clínic. D’aquesta manera, es facilitarà l’optimització de recursos i el desenvolupament de medicaments més segurs“explica el professor Ferran Sanz, coordinador acadèmic del projecte i director del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB), programa conjunt de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i la Universitat Pompeu Fabra.

En aquest sentit el grup d’Informàtica Biomèdica Integrada de l’IMIM liderat per la Dra. Laura Furlong participarà en activitats d’integració de dades, anàlisi translacional i descobriment de biomarcadors de seguretat i el Dr. Manuel Pastor, líder del grup de FarmacoInformàtica de la UPF coordinarà grups de treball en modelatge predictiu i desenvolupament de programari.

Segons François Pognan de Novartis i Thomas Steger-Hartmann de Bayer AG, “En els assaigs clínics inicials, la seguretat dels nous candidats a fàrmacs s’extrapola des de dades preclíniques observades en experiments amb animals. Aquestes extrapolacions es realitzen utilitzant únicament les dades generades per al projecte en qüestió, ja que mai s’ha realitzat una anàlisi global i sistemàtica de la predicció de la seguretat utilitzant tot el conjunt de dades recollides al llarg del temps. Per aquest motiu, hi ha poca informació sobre en quina mesura i amb quina freqüència un efecte observat en una espècie animal es pot traslladar a l’àmbit clínic “.

Basant-se l’experiència adquirida en l’anterior projecte eTOX, també coordinat per l’IMIM, el projecte eTRANSAFE contribuirà de manera significativa en l’àrea de l’estandardització de dades i control de qualitat, promovent el desenvolupament i implementació de polítiques i procediments per compartir dades. eTRANSAFE serà clau en la transformació del model d’avaluació de la seguretat de medicaments, passant d’utilitzar aplicacions monolítiques i repositoris de dades aïllades a un sistema innovador basat en estàndards oberts, components modulars, serveis d’integració i anàlisi de dades.
Segons el professor Ferran Sanz “.

Els principals objectius específics del projecte eTRANSAFE són:

  • El desenvolupament d’una estratègia i arquitectura tecnològica d’avantguarda, poderosa i flexible, per a l’intercanvi de dades no-clíniques i clíniques de diverses fonts, i la seva integració i explotació.
  • Els elements clau d’aquesta arquitectura seran: un sistema de gestió de dades especialitzat basat en l’estàndard SEND (Standards for the Exchange of Non-clinical Data), una base de dades compartides gestionada per un “honest broker”, un “Knowledge Hub “que centralitzarà l’accés a totes les fonts i a les bases de dades, i un ecosistema d’aplicacions d’explotació de dades.
  • Proposar polítiques i directrius generals per a l’intercanvi de dades protegides, l’ús secundari de dades clíniques i la utilització de dades integrades i models computacionals en l’avaluació de la seguretat dels medicaments.
  • Optimitzar el disseny dels estudis preclínics per part de la indústria, i optimitzar la manera en què es duen a terme.

Per a més informació sobre el projecte eTRANSAFE, visiteu: http://www.etransafe.eu/

Els socis d’ eTRANSAFE són:

  • Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM)
  • Synapse Research Management Partners S.L.
  • Lhasa Limited
  • European Molecular Biology Laboratory (for ELIXIR)
  • Erasmus Universitair Medisch Centrum Rotterdam
  • Universiteit Leiden
  • Universität Wien
  • Simcyp Limited
  • Molecular Networks GmbH – Computerchemie
  • Optibrium Limited
  • Liverpool John Moores University
  • Fraunhofer-Gesellschaft zur Foerderung der Angewandten Forschung e.V.
  • PDS Computer Software Limited
  • Universitat Pompeu Fabra
  • Novartis Pharma AG
  • Bayer Aktiengesellschaft
  • Sanofi-Aventis Research and Development
  • F. Hoffmann-La Roche Ltd
  • Merck KGaA
  • Janssen Pharmaceutica NV
  • Institute de Recherche Internationales Servier
  • AbbVie Deutschland GmbH & Co. KG
  • AstraZeneca AB
  • Boehringer Ingelheim International GmbH
  • Clarivate Analytics
  • IPSEN Innovation SAS

eTRANSAFE està finançat per la Innovative Medicines Initiative (IMI), la major iniciativa europea público privada que promou la millora en el desenvolupament de medicaments i l’obtenció de medicaments més segurs per als pacients. eTRANSAFE s’emmarca en el programa IMI2 Joint Undertaking amb el número de contracte 777365. Aquesta iniciativa rep finançament de la Unió Europea a través d’Horizon 2020 i de la Federació Europea d’Empreses i Associacions Farmacèutiques (EFPIA).

Els socis espanyols del projecte són l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), la Universitat Pompeu Fabra i Synapse Research Management Partners SL, que participen amb un paper central exercint la coordinació acadèmica i liderant 4 dels 10 paquets de treball del projecte.

bellesa papada

Adéu a la papada, amb els millors consells i cosmètics!

bellesa papada

Saps què és el “text neck”? Ens passem el dia amb el nostre smartphone, revisant el correu, actualitzant les nostres xarxes socials i intercanviant missatges de WhatsApp. Baixem el cap, mantenim la posició de tensió descendent durant uns minuts i repetim aquest moviment en una infinitat d’ocasions. Els joves, que passen una mitjana de tres hores diàries interactuant amb el telèfon, mantenen el cap en aquesta posició durant 210 minuts al dia. El resultat? “El text neck” o “coll smartphone”, és a dir, l’envelliment prematur d’aquesta zona, que ja tendeix a perdre fermesa de forma natural i que sol conduir a l’aparició de la maleïda papada, embellida sota el terme dels “cercles de Venus “.

Tant si és per la dependència al mòbil com si és per la manca de fermesa natural, hi ha una sèrie de trucs i cosmètics eficaços per combatre la papada o doble mentó. Per evitar el “text neck”, col·loca el telèfon intel·ligent a l’altura de la mirada perquè puguis mantenir el cap recte mentre mires el mòbil, creant un angle recte entre la barbeta i el coll.

Els millors consells
En primer lloc, és important que sàpigues que la pell del coll és més fina que la de la cara i això fa que sigui més feble i més procliu a visibilitzar els signes de l’edat. El problema estètic més comú del coll és l’aparició de la papada o doble mentó, un plec que dóna sensació d’excés de volum. Marta García Esteticistes et proposa una sèrie d’exercicis de gimnàstica facial per combatre la papada quan encara és incipient i poc pronunciada.

  • Aixeca la barbeta, col·loca la mà sota de la mandíbula i estira cap endavant i cap amunt. També es recomana obrir amb suavitat la boca i mantenir aquesta postura durant uns segons.
  • Repeteix 10 o 12 vegades aquest moviment: boca obert al màxima, mou la mandíbula inferior cap a dins i cap a fora.
  • Treu el llavi inferior cap a fora creant tota la tensió que puguis. Fes-ho asseguda en una cadira, inclinant el cap enrere i amb els peus recolzats a terra. Mantingues la posició durant 10 segons i relaxa’t. Reitera el moviment deu vegades al dia, com a mínim.
  • També amb el cap cap enrere, pressiona la llengua contra el paladar i compta 40 segons. Almenys, una vegada al dia.
  • En la mateixa posició, arrufa els llavis i intenta “besar” el sostre. Repeteix el moviment en cinc ocasions.
  • Obre la mandíbula en forma de “O” sense obrir la boca i aguanta la tensió durant 20 segons. Aconseguiràs resultats si reiteres l’exercici deu vegades al dia.

Per bellezaactiva.com / AMIC

Et recomanem:

Royalnigth de Keynaut que utilitza la ciència Epigenètica per millorar resultats

Royalflash de Keynaut  amb efecte Lifting com a solució per “aquells moments”

La podeu comprar a:
http://www.keynaut.com/naturalcosmetic/tienda
i si voleu més informació, podeu contactar a info.naturalcosmeticsshop@gmail.com

bellesa operacio reentre

Operació rentrée: tornem a la feina de la millor manera

bellesa operacio reentre

Donem la volta al setembre. Deixem de lamentar-nos del final de les vacances i aprofitem aquest mes, que encara conserva el bon temps de l’època estival, per recuperar-nos dels excessos de l’estiu. Perquè sí, també necessitem baixar el ritme. El nostre cos ens ho està demanant a crits. Compartim amb tu els millors consells per tornar a la feina: fem juntes l’operació rentrée.

Els grans culpables
Encara que ens hagin sentat genial, les jornades de sol a la platja i a la piscina ens han danyat més del que podem imaginar. Com ens explica Paola Gugliotta, de Sepai, l’exposició solar provoca inflamació cel·lular, perjudica el sistema immunitari, el col·lagen i l’elastina, a més de generar radicals lliures d’oxigen i nitrogen. Si no has pres el sol amb totes les precaucions necessàries, hauràs vist aparèixer en la teva pell taques, i no t’oblidis que el sol accelera l’envelliment cutani.

Només hem pogut combatre les altes temperatures d’aquest estiu amb bones capbussades al mar o a la piscina, però el salnitre i el clor també tenen perjudicis per al nostre cos. En la seva justa mesura, la mar beneficia la nostra pell, però en excés provoca una gran deshidratació. Per combatre la salinitat, l’estructura cutània expulsa l’aigua del seu interior i això ocasiona una gran sequedat.

Com si no fos suficient, Paula Gugliotta també ens recorda que el clor danya el sistema immunitari i genera radicals lliures. A més, els desinfectants de les piscines desestabilitzen les mucoses i la flora de la pell.

Els millors consells

  1. No t’oblidis de fer servir protector solar cada dia i també per la ciutat. La radiació ultraviolada (A i B) danya la pell durant tot l’any, així que opta per cremes solars, però també per hidratants i bases de maquillatge amb filtre solar 30 i 50.
  2. Si vols mantenir el bronzejat, utilitza olis sublimadors i prolongadors, però no continuïs amb l’exposició solar. Ja et vam donar totes les claus en Com perllongar el bronzejat després de les vacances? T’ho expliquem
  3. Fomenta la regeneració cel·lular de la pell amb productes d’higiene suaus. Perquè el cos es recuperi dels excessos de l’estiu, porta a terme una rutina beauty que respecti la teva pell amb gels sense sabó (que no eliminin el mantell àcid).
  4. Aposta per una rutina d’hidratació facial i corporal profunda. Com saps l’aigua és vida per a la pell, així que no t’oblidis de lluir una pell sempre ben hidratada. Pel que fa a la hidratació corporal, insisteix en les zones que més es ressequen, les cames i els peus, i sobretot els colzes i els genolls.
  5. El teu rostre i el teu cos necessiten una bona exfoliació. Elimina les cèl·lules mortes de la teva pell amb cosmètics i eines específiques (com un guant de crín). L’ideal és optar per productes suaus durant les primeres setmanes. Així aconseguiràs que les cremes hidratants penetrin millor a la superfície cutània.
  6. Tractaments específics i cures extres. Et presentem fa dies les mascaretes facials que tonifiquen profundament la teva pell. Una aposta segura són els productes rics en antioxidants i actius protectors de l’ADN cel·lular. Per a una regeneració extra, utilitza productes nocturns com sèrums o màscares nutritives que aconsegueixen tractaments profunds. Per aprofitar la nit en clau beauty, et recomanem Cures nocturnes de bellesa, i desperta’t més maca!
  7. Mima el teu cabell amb productes hidratants, nutritius i regeneradors. La fibra capil·lar ha patit molt durant l’estiu, a causa dels raigs ultraviolats, el salitre i el clor, i ara toca apostar per tractaments que tornin la vida i la brillantor a la nostra cabellera. No demoris la visita a la perruqueria per sanejar les puntes i premia teu cabell amb mètodes professionals d’alta qualitat.
  8. Visita al dermatòleg per revisar-les taques i pigues que poden haver aparegut durant l’estiu i per a una revisió facial, en el cas que hagis patit un rebrot de l’acne.
  9. Dorm millor a la nit i aixeca’t amb energia positiva. Una infusió i un bany relaxant abans d’anar al llit t’ajudaran a agafar el son. Comença el dia amb una dutxa fresca i un cafè amb nous i ametlles, doncs aquests fruits secs suposen una gran font de magnesi. Així tindràs l’energia suficient per fer front a la rutina.
  10. Elimina les toxines del teu cos i lluiràs molt millor.

Per bellezaactiva / AMIC

 

imim maria grau

Les malalties autoimmunes incrementen el risc cardiovascular i de mortalitat

imim maria grau

Investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i de l’IDIAP Jordi Gol acaben de publicar un article on es posa en evidència que les malalties autoimmunes augmenten significativament el risc cardiovascular i de mortalitat general. Això és particularment pronunciat en persones que pateixen artritis reumatoide o lupus eritematós sistèmic. A més, s’ha vist que les malalties inflamatòries intestinals, com la malaltia de Crohn o la colitis ulcerosa, incrementen el risc d’ictus i el de mortalitat per qualsevol causa. L’article es publica aquest mes a la prestigiosa revista Heart.

Per portar a terme l’estudi s’ha seguit una cohort durant 6 anys que va incloure gairebé 1 milió de persones amb edats compreses entre els 35 i els 85 anys, sense antecedents de malaltia cardiovascular. Les grans dimensions de la mostra han permès estimar la incidència d’esdeveniments cardiovasculars i la mortalitat en persones diagnosticades de malalties autoimmunes. La prevalença d’algunes d’aquestes malalties  és relativament freqüent, motiu pel qual el seu impacte no és menyspreable. Així, s’estima que l’artritis reumatoide afecta entre 150.000 i 200.000 persones a Espanya i la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa a unes 100.000 persones, aproximadament.

Volíem determinar si s’incrementava el risc de patir una malaltia coronària, un ictus o la mortalitat general en persones que pateixen malalties autoimmunes de caràcter inflamatori com la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa, artritis reumatoide, lupus eritematós sistèmic o espondilitis anquilosant, entre altres, i establir-ne la incidència per cada patologia” explica Maria Grau, investigadora del grup de recerca en Epidemiologia i Genètica Cardiovascular de l’IMIM i investigadora principal de l’article.

Els resultats de l’estudi van constatar que trastorns sistèmics del teixit connectiu -per exemple el lupus- i l’artritis reumatoide són les malalties que tenen associat un major risc cardiovascular i de mortalitat general, seguit de les malalties inflamatòries de l’intestí, com la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa, que suposen un increment del risc d’ictus i de mortalitat. Tot i que estudis anteriors ja havien mostrat una relació entre les malalties inflamatòries autoimmunes cròniques amb el risc cardiovascular, l’àmplia grandària mostral i el tipus de disseny del present estudis fan que els resultats siguin més generalitzables.

Es creu que l’augment del risc cardiovascular i de mortalitat en l’artritis reumatoide i el lupus són a causa de la interacció de la inflamació, els factors metabòlics, la teràpia i els factors relacionats amb la malaltia” explica Maria Grau “i per tant, desenvolupar noves eines per a la predicció d’esdeveniments cardiovasculars que incorporin biomarcadors d’activitat de les malalties inflamatòries autoimmunes, podria ajudar a reduir la incidència d’aquests esdeveniments” afegeix.

La prevenció, la clau

La prevenció primària de les malalties cardiovasculars és una prioritat primordial de l’agenda de salut pública, ja que és la principal causa de mort al món desenvolupat i està augmentant en els països en desenvolupament. La base comuna de les malalties cardiovasculars és l’aterosclerosi, un procés degeneratiu inflamatori present durant tota la vida d’una persona.

Les malalties autoimmunes afecten a la població en l’etapa de la vida més productiva i són a més molt discapacitants. La seva detecció precoç és fonamental perquè hi ha un període, a l’inici de la malaltia, on encara es pot  evitar el dany permanent que pot derivar en altres òrgans. Una millor comprensió de la relació entre aquestes condicions i la morbiditat cardiovascular pot ajudar en l’avaluació primerenca i el maneig dels factors de risc, millorant els resultats a llarg termini dels pacients amb aquestes malalties.

Article de referència

Baena-Díez JM, Garcia-Gil M, Comas-Cufí M, Ramos R, Prieto-Alhambra D, Salvador-González B, Elosua R, Dégano IR, Peñafiel J, Grau M. The Association Between Chronic Immune-Mediated Inflammatory Diseases and Cardiovascular RiskHeart 2017.

bellesa cirugia estetica

El que pots esperar (i el que no) de la cirurgia estètica

bellesa cirugia estetica

Les vacances d’estiu, amb les seves tres o quatre setmanes d’allunyament de la quotidianitat, són utilitzades per a moltes persones per sotmetre’s a una intervenció de cirurgia estètica. Aquestes intervencions estan plenes d’il·lusions: augmentar o reduir unes mames que considerem que no estan equilibrades amb la resta del nostre cos, reduir les bosses de sota dels ulls i elevar les parpelles, reduir la panxa o la cel·lulitis de les nostres cuixes… Un gran nombre de mesos estalviant o un crèdit que ens portarà a la nostra imatge somiada. No obstant això no sempre són realistes les nostres il·lusions, per això des de l’Associació Espanyola de Cirurgia Estètica Plàstica (AECEP) ens adverteixen de les falses expectatives pel que fa a aquest tipus d’intervencions i ofereix cinc consells als que vulguin passar pel quiròfan amb un plantejament realista i adequat a les seves necessitats.

  1. En estètica, les tendències són globals, les necessitats individuals. El que queda bé en un rostre no ha de funcionar amb els criteris harmònics d’un altre, per exemple. Una talla de pit gran pot convenir a una dona de malucs amples, però no a una molt prima, per exemple. En aquest sentit, és aconsellable fugir de modes i evitar la imitació de persones famoses, situacions habituals segons el president de l’associació, Francisco Menéndez Graiño. Cada vegada que algun habitual del star system apareix públicament després d’una intervenció o amb un nou retoc estètic, van nous pacients sol·licitant “això”. “Això” pot ser des d’uns llavis més carnosos a un rombe de Michaelis marcat (depressions a l’esquena just a sobre de les natges). L’ultimíssim és l’afluència de dones que volen semblar-se a la filla del nou president nord-americà, Ivanka Trump.
  2. La cirurgia ha de realitzar-se sobre la base de la salut i els gustos del pacient, però sempre tenint en compte les seves pròpies característiques físiques. Quan la sol·licitud no encaixa amb aquests criteris i es demana, per exemple, alguna cosa exagerada o aliena a la constitució del pacient, s’intenta explicar per què el que demana no està indicat i els problemes, riscos o dismòrfia que se li ocasionarien. Si tot i això insisteix i no ho entén, el millor és desaconsellar la cirurgia i no operar a aquest pacient. Són supòsits una mica extrems, explica Menéndez Graiño, però passa.
  3. Els selfies no reflecteixen el físic real d’una persona. No són eines per prendre decisions de caràcter estètic. L’opinió dels professionals si. És cert, les autofotos realitzades pels telèfons mòbils han incrementat la demanda estètica en tots els nivells, des de la cosmètica bàsica a la cirurgia estètica. Una realitat que, amb el bisturí a les mans, cal prendre amb una mica més que precaució. Des AECEP s’assegura que els selfies no són instruments útils per prendre decisions amb l’objectiu de modificar la cara. Molt al contrari, distorsionen la imatge oferint una percepció equivocada. És el criteri professional i l’experiència dels professionals. el que hauria de prevaler en l’elecció final abans de la cirurgia.
  4. La cirurgia estètica ofereix solucions a llarg termini, la medicina estètica aporta resultats immediats. Encara que tal com explica Gustavo Sordo, els pacients cada dia estan més ben informats dels diferents tipus de procediments i de les instal·lacions i cures que requereix, de vegades és necessari aclarir certs conceptes. La medicina estètica engloba els tractaments realitzats en clínica, que no requereixen postoperatori ni anestèsia general. Els seus resultats no són comparables amb els de la cirurgia estètica i el seu objectiu no pot ser mai reemplaçar-la. Aquesta persegueix resoldre el problema de manera definitiva i proporciona canvis més reals i duradors en la imatge del pacients. Els tractaments estètics han de ser complementaris a la cirurgia. L’exemple més fàcil d’entendre és quan enlloc de fer un lífting al pacient se li omple la cara cada sis mesos amb productes que aporten volum, cosa que en cap cas actuarà contra les causes subjacents de l’envelliment i que generarà cares “sobreemplenades” .
  5. En la salut no hi ha rebaixes. Els materials necessaris per a dur a terme una intervenció d’aquestes característiques, amb anestèsia general, l’equip professional necessari, les revisions prèvies i posteriors… Tot té un preu si es realitza sota la sanitat privada. Quan s’ofereix una rebaixa sobre aquest preu, la pregunta que s’hauria de fer el pacient és sí estem en bones mans, és a dir, si ens anem a operar amb professionals, a les instal·lacions i amb els mitjans adequats. En cirurgia estètica, el preu de saldo, ara anomenat low cost, pot estar associat a negligències que poden costar vides. A més, no hi ha res que creï majors falses expectatives que els anuncis d’alguns centres low cost que ofereixen 2X1 en cirurgia estètica alhora que reprodueixen imatges de models i persones amb físics espectaculars.

En la salut no hi ha rebaixes, però tampoc miracles en el low cost. Que no t’enganyin.

Per www.bellezaactiva.com / AMIC