Arxiu de la categoria: Seccions

Vicenç Ferrer

Aquest cap de setmana no et perdis…

Dissabte 14 i diumenge 15 de juny

Vicenç Ferrer
Vicenç Ferrer

Dissabte

TV3

A les 16:10h tarda de cine amb The Contract.

A les 17:48h pel·lícula amb Esplendor a l’herba

A les 21:59h s’estrena Vicenç Ferrer

Biopic dirigit per Agustín Crespi i amb la interpretació de Imanol Arias, Aida Folch i Carles Canut

Vicenç Ferrer, ex capellà jesuïta, va transformar el desèrtic paisatge d’Anantapur (Índia) en una terra fèrtil i aconseguir convertir la casta dels dalits en ciutadans de dret.

La Sexta

A les 15:45h cine amb La guerra de Hart, seguida de Planeta rojo a les 18:00h

Antena 3

A les 16:00h multicine amb Relación secreta, seguit de  Los lazos que unen, a les 17:45h. I a les 19:20h REcuerda que siempre te querré

A les 22:10h el peliculón és El hombre de la sombras

Estrenada l’any 2012 sota la direcció de Pascal Laugier i amb la interpretació de Jessica Biel i Jodelle Ferland

Al poble on viu i treballa la Julie, infermera, hi hagut una desaparició massiva de nens en molt poc temps

TVE

A les 16:00h comença la sessió de tarda amb Baby Mama (mamá de alquiler), seguida de Nueve meses,  a les 17:40h

A les 19:10h cine de barrio amb Una monja y un don Juan

A les 22:00h cine amb Pesadilla para un rico

Estrenada l’any 2996 sota la direcció de Fernando Fernán Gómez i amb la interpretació de Carlos Larrañaga, Beatriz Rico i Álvaro de Luna

Alvaro és un home amb una vida bastant normal fins que es creua amb Maena, una “heavy” adolescent mig drogada.

Cuatro

A les 15:45h Home Cinema amb Expediente X, seguida de MegaFaulta les 18:00h

――――――――――――――――――――

Diumenge

TV3

A les 16:35h tarda de cine amb Nits de tempesta

A les 18:20h pel·lícula amb Evasió o victòria

La Sexta

A les 15:45h sessió de cine amb La tapadera , seguida de El arrecife, a les 18:15h

Antena 3

A les 16:00h multicine amb Secretos del Edén, seguida de Secreto en el paraíso, a les 17:45h. I a les 19:20h La nueva vida de Whitney Brown

A les 22:10h el peliculón és Tres metros sobre el cielo

Estrenada l’any 2010 sota la direcció de Fernando González Molina i amb la interpretació de Mario Casas i María Valverde

Després dels problemes que va tenir H. Només la moto, la velocitat i la violència són capaços de distreure’l.

TVE

A les 16:00h sessió de tarda amb Un día inolvidable, seguida de Tú y yo a les 17:45h

A les 22:00h la pel·lícula de la setmana és El día de mañana

Estrenada l’any 2004 sota la direcció de Roland Emmerich i amb la interpretació de Dennis Quaid i Jake Gyllenhaal.

Un climatòleg intenta trobar la manera de salvar el món de l’escalfament global, però abans ha d’arribar a Nova York per salvar el seu fill que està atrapat al mig d’un huracà que portarà a la nova edat de gel.

Cristina Nocete

@crisnocete

Núvols al Montcau

Dia de núvols al Montcau

Núvols al Montcau
Núvols al Montcau // Foto: Sergi Colomer

El Montcau és un dels dos cims més coneguts del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. Tot i no ser un cim especialemt alt, els seus 1056.7 metres ens ofereixen unes espectaculars vistes en totes direccions. Es pot veure Montserrat, La Mola, el Montseny o el Pirineu.

Des del Terrassa Informa us animem a tots a que ens envieu vosaltres les fotografies de la nostra ciutat. Volem que vosaltres també participeu. Només us demanem que les fotos siguin de Terrassa o dels seus voltants, que tinguin un mínim de qualitat (la redacció es reserva el dret de publicació) i que adjunteu un petit comentari sobre la fotografia. Les podeu enviar a fotolectors@terrassainforma.com.

@sergixexe

solo los amantes sobreviven

Només els amants sobreviuen

solo los amantes sobreviven

@ainamarcobal

Després de l’estrena el cap de setmana passat de X-Men Días del futuro pasado, una de les pel·lícules de l’any, les estrenes aposten aquesta setmana més pel drama i la comèdia. Solo los amantes sobreviven és un drama romàntic de tons obscurs entre vampirs amb Hiddleston i Swinton com a protagonistes. I amb el començament del Mundial de futbol, arriba un film amb un títol futbolístic, però que no té res a veure. No hay dos sin tres és una comèdia pròpia de l’estiu i les altes temperatures amb Cameron Díaz, Nicki Minaj i Nicolaj Coster-Waldau. L’animació aquest cap de setmana arriba des de dues bandes: Tarzan i Meteora. La primera és una producció alemanya de la coneguda història del nen orfe adoptat pels goril·les; i la segona és una producció carregada de simbolisme social per trencar tabús i estereotips.

____________________________________________________________________________________________

SOLO LOS AMANTES SOBREVIVEN (ONLY LOVERS LEFT ALIVE)

DRAMA DE TERROR ROMÀNTIC. Dirigida per: Jim Jarmusch. Repartiment: Tom Hiddleston, Tilda Swinton, Mia Wasikowska, Anton Yelchin i Jeffrey Wright.

L’Adam és un músic underground desencantat amb la humanitat. L’Eve és la seva amant, qui no té problemes en reconèixer que és una vampiressa. La seva història d’amor ha perdurat durant segles, però es veu afectada quan arriba l’Ava, la germana petita de l’Eve. El seu món cau a trossos, i hauran de lluitar perquè la seva relació segueixi estable, abans que sigui massa tard.

____________________________________________________________________________________________

NO HAY DOS SIN TRES (THE OTHER WOMAN)

COMÈDIA. Dirigida per: Nick Cassavetes. Repartiment:  Cameron Diaz, Leslie Mann, Kate Upton, Nikolaj Coster-Waldau, Taylor Kinney, Nicki Minaj i Don Johnson.

La Carly Whitten passa per un mal moment, ja que acaba de descobrir que el seu promès en realitat està casat amb una altra dona. Els esdeveniments es capgiren quan coneix la noia amb qui l’estava enganyant, i les dues passen a ser millor amigues. Però aquí no acaba la història, ja que descobreixen una tercera noia enganyada. Les tres formaran una aliança per tal d’elaborar una venjança inoblidable.

____________________________________________________________________________________________

TARZÁN 3D

ANIMACIÓ D’AVENTURES. Dirigida per: Reinhard Klooss i Holger Tappe.

Durant un expedició a l’Àfrica, mor el matrimoni Greystocke en un accident d’helicòpter. L’únic supervivent és el seu fill, en J.J, també conegut com a Tarzan. El jove és adoptat per uns goril·les que el cuiden com si fos un d’ells. No té cap contacte humà, fins un dia que arriba l’ecologista Jane Porter, enganyada per la poderosa companyia Greystocke.

____________________________________________________________________________________________

METEORA

DRAMA. Dirigida per: Spiros Stathoulopoulos. Repartiment: Tamila Koulieva-Karantinaki i Theo Alexander.

Un monjo i una novícia s’enamoren, però el seu amor prohibit no els permet estar junts. L’escenari d’aquest dilema és en els llegendaris convents ortodoxos de Meteora, a Tesalia, la regió central de Grècia.

____________________________________________________________________________________________

LAS DOS CARAS DE ENERO (THE TWO FACES OF JANUARY)

THRILLER DRAMÀTIC. Dirigida per: Hossein Amini. Repartiment: Viggo Mortensen, Oscar Isaac i Kirsten Dunst.

L’any 1962 en Chester MacFraland és un home adinerat i carismàtic casat amb la jove Colette. El matrimoni visita l’Acròpolis d’Atenes, on coneixen en Rydal, un americà que fa de guia turístic i enganya les turistes riques. El noi accepta amablement una invitació per sopar amb ells, però es veurà engolit per un torrent d’esdeveniments sinistres, d’on no en podrà sortir.

____________________________________________________________________________________________

VIOLETTE

DRAMA HISTÒRIC. Dirigida per: Martin Provost. Repartiment: Emmanuelle Devos, Sandrine Kiberlain, Olivier Gourmet, Catherine Hiegel i Jacques Bonaffé.

La Violette Leduc, filla bastarda nascuda a principis del segle passat, coneix la Simone de Beauvoir als anys de la postguerra a Saint-Germain-des-Près. Comença aleshores una relació intensa entres les dues dones que durarà mentre visquin. Una relació basada en la recerca de la llibertat a través de l’escriptura per a la Violette i de la convicció de tenir entre les mans el destí d’una escriptora fora del comú per a la Simone.

____________________________________________________________________________________________

NO ES GRACIOSO (NOT THAT FUNNY)

COMÈDIA. Dirigida per: Lauralee Farrer. Repartiment: Tony Hale, Brigid Brannagh, Timothy V. Murphy i K. Callan.

La Hayley torna a la ciutat on va viure de petita, i allà es retroba amb els antics amics i la família. Està cansada d’haver de conviure amb la seva parella, alhora el seu cap a la feina, i diu que el que més anhela és tenir algú graciós al seu costat. El seu veí, l’Stefan, no és un home divertit, però la fa sentir bé i al mateix temps va aprenent a ser com ella vol que sigui.

Flickr Llicència d'atribució, per Luis Hernández – D2k6.es

10 minuts de sol al dia aporta grans beneficis a la nostra salut emocional

Prendre el sol de forma moderada ajuda a sentir-se millor i viure més anys

Flickr Llicència d'atribució, per Luis Hernández – D2k6.es
Flickr Llicència d’atribució, per Luis Hernández – D2k6.es

Segons publica The Science Transational Medicine, el sol és particularment beneficiós per a la salut, sempre que no ens excedim d’un temps mesurat cada dia, d’entre deu minuts i una hora.

  1. Beneficis del sol en la salut òssia.  la vitamina D és fonamental per a la mineralització dels ossos i de les dents i gràcies als rajos del sol, el nostre cos la genera.
  2. Beneficis en la pell. La radiació solar ajuda a prevenir i a millorar les pells que tendeixen a crear acne, o altres malalties de la pell.
  3. Beneficis en les defenses de l’organisme. El nostre sistema immunològic es veu reforçat quan prenem el sol de forma moderada tots els dies: el sol augmenta el nombre de glòbuls blancs en les seves dues línies, neutròfils i limfòcits.
  4. La vida i salut sexual millora quan ens exposem al sol. Els rajos del sol també incrementen lleugerament els nivells de testosterona i estrògens.
  5. Prendre el sol pot millorar la qualitat del somni. Els rajos ultraviolat regulen la producció de melatonina, hormona que ajuda a definir els cicles de somni. Una persona que diàriament pren el sol per un temps ajuda al seu cos a estar en sintonia amb els cicles naturals de dia i nit, i millora la seva regulació natural de somni i vigília, millorant així el benestar i la productivitat en les hores en què estem desperts.
  6. Prendre el sol millora l’estat d’ànim. La radiació del sol promou la síntesi de la serotonina, una substància relacionada amb el benestar i que molts criden “l’hormona de la felicitat”. Està demostrat que el sol espanta la depressió i millora la sensació de benestar en les persones.
  7. Segons alguns estudis, és possible prevenir el càncer amb una certa dosi de sol diària. El sol promou una protecció natural enfront de certs càncers. Segons recents recerques, la seva acció és directa sobre algunes cèl·lules, i, per efecte de la vitamina D, els qui prenen el sol de forma regular tenen una menor incidència de càncer de mama i de còlon.

Beatriz Ariza Rossy

www.filocoaching.com

Núvols

Intervals de nuvolositat durant tot el dia i pluges pel cap de setmana

Núvols
Núvols // Foto: Georgia Colomer

Dia semblant al d’ahir, amb sol i nuvolositat durant la major part del dia, tot i que aquesta serà de poca importància cap a la tarda podrien créixer en alguna zona del Vallès i deixar alguna precipitació de caràcter lleu. Les temperatures seguiran sent altes com ahir, arribant als 20 graus de mínima i als 30-31 de màxima. La humitat relativa estarà entre el 42% i el 82%.

Pel cap de setmana s’esperen intervals de nuvolositat que podrien deixar tempestes de cara a dissabte a la tarda i diumenge a la tarda, tot i que diumenge al mati també plourà però amb menys intensitat. Les temperatures es mantindran igual per dissabte i baixaran  sensiblement diumenge i encara més dilluns.

violette

Cine al Catalunya

Del 13 al 19 de juny

violette

VIOLETTE

DRAMA HISTÒRIC. Dirigida per: Martin Provost. Repartiment: Emmanuelle Devos, Sandrine Kiberlain, Olivier Gourmet, Catherine Hiegel i Jacques Bonaffé.

La Violette Leduc, filla bastarda nascuda a principis del segle passat, coneix la Simone de Beauvoir als anys de la postguerra a Saint-Germain-des-Près. Comença aleshores una relació intensa entres les dues dones que durarà mentre visquin. Una relació basada en la recerca de la llibertat a través de l’escriptura per a la Violette i de la convicció de tenir entre les mans el destí d’una escriptora fora del comú per a la Simone.

CINEMA CATALUNYA: Divendres, dissabte, diumenge, dimecres i dijous a les 16:30h, 19:15h i 22h.

EL HIJO DEL OTRO

DRAMA. Dirigida per: Lorraine Levy. Repartiment: Emmanuelle Devos, Pascal Elbé, Jules Sitruk, Mehdi Dehbi, Areen Oman.

Quan es prepara per entrar a l’exèrcit israelià, en Joseph descobreix que no és fill biològic dels seus pares. Al néixer, enmig de la guerra, va ser intercanviat accidentalment per en Yacine, el nen d’una família palestina que viu als territoris ocupats de Cisjordània. El món s’enfonsa al voltant d’aquestes dues famílies. El rebuig, el dubte, la pèrdua d’identitat, els prejudicis de raça i religió s’erigeixen com espinosa barrera en les seves vides, i tots hauran d’intentar superar-la a través de la comprensió, l’amistat i la reconciliació en una atmosfera dominada per la por i l’odi.

CLUB CATALUNYA: Divendres, dissabte, diumenge i dijous a les 17h, 19:30h i 22.15h. dimecres, 18 de juny, a les 17h i 19:30h.

VIOLA

COMÈDIA. Dirigida per: Matías Piñeiro. Repartiment: María Villar, Agustina Muñoz i Elisa Carricajo.

Adaptació lliure i hilarant de Shakespeare que funciona com una comèdia d’embolics, una efectiva barreja entre la quotidianitat i les possibilitats de la ficció. Un joc de màscares còmic, profund, romàntic i amb un marcat caràcter lo-fi. Una de les sorpreses del nou cinema llatinoamericà.

FILMOTECA D’AUTOR: Dimecres, 18 de juny, a les 22h.

POR FIN SOLOS

COMÈDIA DRAMÀTICA. Dirigida per: Lawrence Kasdan. Repartiment: Richard Jenkins, Diane Keaton i Kevin Kline.

En Joseph i la Beth, un cirurgià i la seva dona, fa molts anys que estan casats i tenen dues filles grans, la Grace i l’Ellie. Un dia d’hivern a Denver, la Beth i la Grace rescaten un gos de carrer de l’autopista.

+60 CICLE DE CINEMA: Dilluns, 16 de juny, a les 17h.

SENSE FILTRES

Estrena d’un projecte artístic de 6 propostes que han realitzat els projectes del Servei de joventut i lleure infantil amb els i les joves, on expliquen quin són els seus interessos. Gala presentada per La Hawha Band. Entrada lliure.

ALTRES ACTIVITATS: Dilluns, 16 de juny, a les 18h.

YOLANDA EN EL PAÍS DE LXS ESTUDIANTES

DRAMA HISTÒRIC. Dirigida per: Isabel Rodríguez.

Un apropament a la història de Yolanda González, la seva lluita en el moviment estudiantil i el seu assassinat a mans del Batallón Basco Español.

9È CICLE DE CINEMA REPUBLICÀ: Dimarts, 17 de juny, a les 21h.

A LES VUIT AL RAVAL

DOCUMENTAL. Projecció del documental i presentació del llibre A LES VUIT AL RAVAL sobre el 15M a Terrassa.

El documental està fet íntegrament amb gravacions realitzades a la Acampada Terrassa, i és a partir d’aquells testimonis que s’expliquen els processos, sentiments i reflexions que es van viure aquelles intenses 5 setmanes.

ALTRES ACTIVITATS: Dimarts, 17 de juny, a les 21:30h.

La Torre del Palau

La Torre del Palau

La Torre del Palau
La Torre del Palau // Foto: Sergi Colomer

És l’únic vestigi que queda en peu del castell palau de Terrassa, que en el seu moment de màxim esplendor va estendre els seus dominis des del riu Ripoll fins el Llobregat i des de Sant Cugat al pla de Bages.

Des del Terrassa Informa us animem a tots a que ens envieu vosaltres les fotografies de la nostra ciutat. Volem que vosaltres també participeu. Només us demanem que les fotos siguin de Terrassa o dels seus voltants, que tinguin un mínim de qualitat (la redacció es reserva el dret de publicació) i que adjunteu un petit comentari sobre la fotografia. Les podeu enviar a fotolectors@terrassainforma.com.

@sergixexe

Bosc de sequoies del Redwood National Park

Hyperion, l’ésser viu més alt del planeta

Bosc de sequoies del Redwood National Park
Bosc de sequoies del Redwood National Park // Imatge de Wikimedia Commons

Els arbres són els éssers vivents que, personalment, em causen una més gran impressió. La seva capacitat de créixer allà on res pot fer-ho i que, pràcticament, no necessiten a la resta del món per viure però la resta del món els necessita com l’aigua que beuen, em resulta especialment venerable. Haig de reconèixer que, justament per aquesta devoció que tinc cap a ells, tinc l’afició que tinc pels bonsais, els quals treballo amb profusió des de fa dècades per simple impossibilitat de disposar d’un jardí botànic personal on cultivar-ne a mida natural. Sigui com sigui, ja sigui petits o de mida natural, tenir un arbre aprop és una cosa que no em deixa indiferent… la seva longevitat i les seves dimensions fora de l’escala humana els converteixen en alguna cosa que no hauria de deixar ningú indiferent i menys si resulta que, un d’ells, Hyperion, és l’ésser vivent més alt del món.

 A la costa del Pacífic dels Estats Units, hi ha el Parc Nacional Redwood, una zona d’uns 540 km2 de bosc primari en què creix l’espècie vegetal més alta de la Terra: les Sequoies. Aquests arbres, el nom científic dels quals és Sequoia sempervirens, destaquen per ser autèntics monstres vegetals que van atreure l’atenció dels fusters fins ben entrat els anys 70 del segle XX, per l’impressionant volum que poden arribar a assolir. Per a la seva desgràcia, l’ambició sense límits dels industrials fusters van acabar en menys d’un segle amb el 95% de l’extensió original d’aquests gegants, reduint-lo a l’extensió actual del Parc Redwood.

 Entre els que es van salvar de la crema es troben els arbres (i per tant, éssers vivents) més alts de tot el planeta i, d’entre tots ells, destaca Hyperion, la Sequoia Roja que, a dia d’avui ostenta el rècord mundial d’alçada amb la impressionant marca de 115.61 metres (379.3 peus). O el que és el mateix, 20 metres més alt que l’Estàtua de la Llibertat (Estats Units) i el doble de l’altura del monument a Colom a Barcelona. De vertigen.

 Aquest arbre va ser descobert pels naturalistes Chris Atkins i Michael Taylor el 25 d’agost de 2006 i, encara que se sap que està al Parc Nacional Redwood, al nord de l’estat de Califòrnia, la seva situació exacta es manté en secret fins i tot per a la comunitat científica, i només uns pocs especialistes coneixen la ubicació concreta de l’arbre. Evitar que les hordes de turistes naturals es dediquin a visitar-lo i a enfilar-se pel colós vegetal, desgraciant tant l’arbre com el seu delicat entorn natural, ha fet que es mantingui aquesta precaució.

 No obstant el que poguéssim pensar, Hyperion no és -en termes relatius, òbviament- excessivament vell. S’estima que per assolir la cota dels 115.61 metres d’altura i els 530 m3 de volum de fusta que té ha necessitat “tan sols” entre 700 i 800 anys… i encara gràcies, perquè si no hagués estat pels danys produïts pels picots en la seva part més alta, hauria arribat als 116 metres. Encara malgrat això, l’arbre, que es troba en plena forma, segueix creixent a un ritme d’una polzada anual (uns 2,5 cm), però desgraciadament, els científics creuen que pugui estar arribant al límit de les seves possibilitats.

 Tot i que a finals del segle XIX es va arribar a mesurar un gegant de 126 metres d’alt -convertit en imprescindibles portes d’última moda, evidentment-, aquests arbres necessiten la protecció del vent per a poder créixer amb tranquil·litat. Una tranquil·litat que troben en el si d’un bosc en què els uns als altres es tapen dels embats de l’atmosfera. El fet que l’home hagi eliminat milers d’aquests impressionants arbres per convertir-los en cadires, dificulta que les sequoies puguin assolir les alçades que podrien arribar a assolir.

 En definitiva, Hyperion i amb ell la resta de sequoies de la costa oest nord-americana, són una autèntica meravella de la natura. Capaç d’haver sobreviscut a les inclemències més dures, i fins i tot a la immisericòrde cadena mecànica de les serres, són uns autèntics colossos vius que alberguen a les seves copes allunyades desenes de metres del terra uns ecosistemes únics i irrepetibles al món: això ha permès que es donin casos tan sorprenents com l’existència d’espècies de copèpodes -uns crustacis d’origen marí- que viuen en les seves copes o, fins i tot, espècies de formigues endèmiques d’arbres concrets.

 Esperem que, amb temps i una canya, les persones sapiguem venerar i respectar a aquests titans als quals devem tant i que ens posen en contacte, directament, amb el cel que està per sobre dels nostres minúsculs i intranscendents caps.

 

Ireneu Castillo