Arxiu de la categoria: Bàsquet

Tots els articles de bàsquet del diari digital Terrassa Informa! Tota l’actualitat del bàsquet de Terrassa.

Txell Martínez // Imatge cedida per l'Ajuntament de Blanes

Una jugadora catalana de bàsquet comença una aventura americana

Txell Martínez compaginarà els estudis amb una beca al Palm Beach State College de Florida

 

Txell Martínez // Imatge cedida per l'Ajuntament de Blanes
Txell Martínez // Imatge cedida per l’Ajuntament de Blanes

Una estudiant catalana, Txell Martínez, la temporada vinent jugarà a bàsquet a la selecció esportiva del Palm Beach State College de Florida, als Estats Units, gràcies a una beca completa que se li ha concedit.

La jove de Blanes,  de 18 anys, esta a punt de complir el seu somni al endinsar-se durant quatre anys en una aventura americana. Així, gràcies a la beca, compaginarà la seva faceta com a jugadora de bàsquet a l’equip femení del College amb els estudis d’arquitectura que començarà als Estats Units.

Fins el 2011, la Txell va defensar els color del Club de Bàsquet de Blanes, i aquestes últimes temporades ha jugat en diverses categories a l’UNI Girona i a l’Arenys Bàsquet, precisament aquest darrer el va haver de deixar durant aquest últim any perquè no podia compaginar l’esport de manera intensiva amb els estudis.

El somni de la Txell comença quan un mànager de bàsquet es va fixar en ella. La jugadora de bàsquet catalana va autoritzar al mànager que la veies jugar i des d’un primer moment es van fixar en ella tres centres, que poc desprès van pujar a 10 centres. Finalment, va ser Palm Beach Statge College de Florida que li va oferir la beca completa, atret per la seva alçada d’1’86 metres, i els seus moviments com a pivot.

Els mànagers acostumen a recórrer les pistes gravant partits a la recerca de jugadors i jugadores que destaquen en el joc i que saben que poden arribar a interessar les universitat dels Estats Units. Quan detecten un noi o noia contacten amb ells i els expliquen el seu potencial oferint-los la possibilitat de fer de pont amb els centres nord-americans.

 

La beca inclou que durant els dos primers anys estarà al College i els altres dos que li mancaran per completar els estudis d’arquitectura els farà a la universitat. La jugadora catalana va acceptar la proposta perquè Ho vaig veure com una oportunitat de fer servir l’esport per estudiar el què volia. A més, aquí no podia seguir practicant el bàsquet i fer la carrera que vull fer, arquitectura”.

Per la seva banda, la seva família afirma:  “Primer no ens feia gaire gràcia això d’anar tant lluny i durant tant de temps però, després de pensar-ho millor, vàrem pensar que si diguéssim que no jo estava renunciant a una oportunitat, un somni”. 

 

Durant aquests últims mesos s’ha estat entrenant físicament perquè sap que el bàsquet que practiquen als Estats Units és molt més físic i de contacte que no pas a l’Estat espanyol, on el que dominen són les tàctiques. A Florida viurà en allotjaments que el college posa a disposició de les noies de l’equip i la seva família l’anirà a veure sovint. En aquest sentit, tan sols té una recança: “Conec moltes noies que estan marxant fora perquè aquí el bàsquet està anant a menys. Aquí cada cop es potencia menys el bàsquet femení, no s’hi inverteixen diners, en canvi als Estats Units sí que s’hi dóna més recolzament, i la WNBA –Women’s National Basketball Association- és molt potent”.

La jove té molt clar que abans de tot estan els estudis però gaudirà tant com pugui d’aquesta aventura, un somni fet realitat.

La selecció espanyola debàsquet als Specials Olympics // Imatge cedida per Specials Olympics Catalunya

L’egarenc Ivan Peralvarez s’emporta l’or en bàsquet amb la selecció espanyola als Jocs Mundials Special Olympics

La selecció espanyola debàsquet als Specials Olympics // Imatge cedida per Specials Olympics Catalunya
La selecció espanyola debàsquet als Specials Olympics // Imatge cedida per Specials Olympics Catalunya

17 esportistes catalans amb discapacitat intel·lectual tornen de Los Angeles amb una medalla d’or en bàsquet unificat i una magnífica quarta posició en handbol.

L’equip de bàsquet, que estava format per jugadors de Special Olympics Catalunya i de Special Olympics Madrid es va endur l’or després de guanyar per 34 a 26 a la selecció amfitriona, els EUA, en una final molt igualada. El bàsquet unificat és una disciplina on els equips estan formats amb esportistes amb i sense discapacitat.

Els jugadors que es van endur la medalla d’or són per part catalana: Sergio Igual, Samuel Redó de Barcelona i Ivan Peralvarez de Terrassa, Pepe Benede i Oscar Gonzalez, aquest dos últims com a jugadors unificats. Per part de Special Olympics Madrid: José Fontan, Óscar González, Jorge Gordo, Rubén Martín, Rafel Rielo, Alberto Moraleda i Miguel Narvarte. Tots ells entrenats pel català, José Miguel Esteller, i el madrileny, José Ángel Alonso.

L’equip de handbol, format totalment per jugadors catalans, va aconseguir una meritòria quarta plaça en un grup amb un alt nivell. En l’últim partit, el combinat estatal va lluitar fins l’últim instant, però no van poder guanyar a Grècia, que finalment es va endur el bronze.

L’equip entrenat per la Marga Frade estava format per: Albert Roca, Raimon Aldabó i Fernando Garcia de Tarragona, Jonathan Ribas, Salvador Ribas, Arnau López, Alfonso García, Óscar Rovira i Eduardo Muñoz de Barcelona, Raimon Cera de Rubí, Francesc Llibre de Sabadell i Adrià Navarro de Cardedeu.

La delegació espanyola formada per 77 esportistes es va endur un total de 26 medalles, 7 ors, 8 plates i 11 bronzes.

A més de la competició, els atletes han pogut gaudir d’una experiència com pot ser estar presents a l’acte inaugural amb la presència de la Michelle Obama o amb l’actuació d’Avril Lavigne, conèixer tots els racons de la ciutat de Los Ángeles, la festa de l’esportista, intercanviar i viure experiències amb molts companys d’arreu del món entre d’altres.

Els Jocs Mundials Special Olympics es van clausurar diumenge amb una gran festa al Coliseum de Los Ángeles. Aquest esdeveniment esportiu és el més important per als esportistes amb discapacitat intel·lectual que té lloc cada dos anys. Els propers, que seran d’hivern, es celebraran a Àustria en el 2017. Special Olympics és un moviment global que busca una major integració de les persones amb discapacitat intel·lectual dins la societat.

Roger Grimau al Campus Bàsquet // Imatge cedida pel CN Terrassa

Roger Grimau va visitar el Campus de Bàsquet del Club Natació Terrassa

Va compartir una estona amb els 200 alumnes inscrits

Roger Grimau al Campus Bàsquet // Imatge cedida pel CN Terrassa
Roger Grimau al Campus Bàsquet // Imatge cedida pel CN Terrassa

L’exjugador del Barça de bàsquet, Roger Grimau, va visitar ahir al matí el Campus de Bàsquet del Club Natació Terrassa. L’exjugador blaugrana va compartir una estona amb els més de 200 alumnes que realitzen aquest campus i les edtas dels quals estna entre els 6 i els 16 anys.

Grimau ha passat pels diversos grups, s’ha fet fotos amb ells i ha comentat de forma distesa aspectes relatius al bàsquet i a la seva trajectòria com a jugador.

Roger Grimau s’ha retirat amb 37 anys aquesta mateixa temporada després d’una llarga carrera on ha assolit diferents títols com l’Eurolliga del 2009-2010 amb el barça i les tres lligues i tres Copes del Rei també aconseguides amb els blaugranes. Grimau va militar a les categories inferiors del JAC Sants, del CB Hospitalet i del Sant Josep de Badalona. La temporada 1996-97 va debutar a l’ACB amb el Joventut. L’any 1999 va fitxar pel Lleida, on s’hi va estar fins a l’any 2003, quan va arribar al Barça. Els seus darrers clubs han estat el Bilbao (2011-2014) i el Bàsquet Manresa, equip en què ha jugat aquesta darrera temporada.

Les darreres setmanes se l’ha relacionat amb l’estructura tècnica per a la secció de bàsquet de la candidatura de Joan Laporta a la presidència del Barça.

Jordi Astilleros // Imatge cedida pel CN Terrassa

Entrevista amb Jordi Astilleros, que es retira del bàsquet després de 15 anys a l’equip sènior

“El Natació m’ha donat els meus millors amics”

 

Jordi Astilleros // Imatge cedida pel CN Terrassa
Jordi Astilleros // Imatge cedida pel CN Terrassa

Astilleros assegura que és el millor moment per dir adéu.

No li fa falta carta de presentació. Més de 15 anys sent primera espasa del sènior l’avalen. Vermell de facto, ha decidit posar punt i final a la seva carrera esportiva. Una carrera que no ha deixat ningú indiferent.

Són les 8 de la tarda d’un calorós dimarts de juny i entre somriures, llargues històries i un gratificant afecte, comença una conversa apassionant, un viatge al llarg de més de 15 anys acompanyats sempre d’aquell número 8 que, si tanquem els ulls, encara és capaç de fer algun triple impossible.

Les preguntes se succeeixen i les respostes fan aflorar aquells sentiments que, durant molts anys, han estat guardats. La primera és obligada:

— Per què has decidit posar el punt i final?

Principalment perquè veig que no puc rendir com voldria. He de rendir al 100%, no entenc el bàsquet d’una altra manera. Si veig que ho faig a un 99%, no em sento còmode. A part, necessito jugar i em costa assimilar el paper de veterà. Per sort, hi ha joves que em poden substituir perfectament, per tant, és un bon moment per fer un pas al costat.

— En quin moment ho veus clar?

Passat Nadal tenia la decisió presa. Després, les lesions, els estudis i la feina m’ho han acabat de confirmar. No volia arrossegar-me, em volia retirar jo, no que em retiressin. Sembla una tonteria, però, per a mi, era importantíssim.

— En el cas d’aconseguir l’ascens a Copa, ho haguessis allargat un any més?

No.

— Segur?

És el que et deia. A Copa necessites una intensitat màxima i jo no la podia donar. Ho tenia claríssim.

 

15 anys després i amb molts partits a les bambes, decideix posar punt i final a una història que ell mateix ha escrit. Un camí planer que ha marcat la seva vida per sempre. Un camí on deixa amics, companys i, sobretot, mil i un records.

— Amb que et quedes d’aquests 15 anys?

Amb els companys. Sempre ho he dit, jugo a bàsquet perquè m’ho passo bé i perquè hi tinc amics. És tot el que envolta al bàsquet. Companyonia, companys i amics.

— Algun moment en especial?

Són molts anys, però potser em quedaria amb el primer ascens. Recordo que vam jugar a Sant Boi. Va ser un partit molt estrany, però el primer ascens queda per sempre. És quelcom que només vius una vegada.

— Personalment, què t’ha aportat el Club?

Primer de tot, m’ha donat els meus millors amics. En segon lloc, m’ha ensenyat la importància que té la gent del teu voltant, el significat de la paraula equip. A més, he après realment el que vol dir la paraula sacrifici. Segurament, a altres llocs, no són capaços d’ensenyar-te-la. Per acabar, i no menys important, no creure’t ningú. És bàsic per poder estar tants anys en un mateix lloc.

Després de tot, faries algun canvi?

Tot i que et fan créixer i no es poden canviar, el primer que intentaria esborrar són les lesions. Tot i això, no crec que serveixi de res, per tant, intentaria tornar a fer les coses com les he fet, que per sort, crec m’han sortit molt bé.

Abans hem comentat moments en general. Series capaç de quedar-te només amb 3?

Els moments són complicats, n’hi ha molts. El primer és el dia de la retirada de l’Edu Ulldemolins, recordo perfectament el que em va dir, i no ho oblidaré mai. El segon, com ja he comentat, és el primer ascens, la sensació és molt gratificant. L’últim és el més recent, l’últim partit de lliga, tot el que van fer els meus companys, la samarreta, com es van portar… Encara se’m posa la pell de gallina.

Podries dir-nos què et va dir?

“Això era meu i ara és teu, porta-ho pel bon camí”. Quan algú tan gran et diu quelcom semblant, no et queda una altra opció que procurar fer-ho tant bé com  saps.

I ara, 3 persones?

La primera, l’Edu Ulldemolins, per suposat. La segona, el Jordi Romero, ja que quan ets jove, que t’aculli com ho va fer ell, és molt especial i ajuda moltíssim. L’última, el Vicente, que, tot i la seva “raresa”, sempre m’ha donat suport i ha estat al meu costat. Sense ell no hagués arribat on ho he fet.

La trajectòria és innegable, però, t’ha faltat alguna cosa?

Una Champions ­—comenta entre somriures—. No, crec que he tingut èxit personal i col·lectiu. He trobat els meus amics i la gent s’ha quedat amb un bon sabor de boca de la meva persona. Potser l’únic però seria esportiu. No haver aconseguit la permanència a Copa és un pal, però, a vegades, és tant o més important el com que el què.

— Un cop acaba l’etapa com a jugador, t’agradaria seguir lligat al Club?

Sí, ja ho he dit. Ja sigui fent d’entrenador, de preparador físic o de fisio. Tot i que, ara per ara, no em plantejo ser entrenador. Necessito desconnectar de les rutines d’un equip. Tot i això, a la llarga, estic convençut que sí, que m’agradaria entrenar a algun equip.

 

Referent per a molts, té una cosa clara. Ell mateix l’ha convertit en filosofia de vida: aquells que treballen, obtenen la seva recompensa. Quan parla d’aquells que volen estar en un futur on ell ha passat els millors anys de la seva vida, no en té cap dubte.

— Què els hi diries als nens i nenes que juguen a les categories inferiors?

El primer i més important, que s’ho passin bé. A part, i no menys important, que tot allò que fas a la vida, ho has de fer al 100%. Finalment, que escoltin, que els entrenadors o els companys no diuen les coses perquè si. Finalment, que actuïn com ells creguin, però que no oblidin allò que han escoltat.

­— D’acord, però els animaries a lluitar per arribar al sènior?

I tant! Tenen la sort d’estar a un lloc on s’aposta per la pedrera. Aquí no et regalaran res però t’ajudaran tant com puguin. Per tant, que no ho dubtin, que treballin com ningú. Tot esforç té recompensa.

— Per què creus que al sènior, ara, només hi ha gent de la casa pràcticament?

És la filosofia. Això et dóna coses molt bones, com la implicació i el treball, has d’anar amb la gent de la casa fins al final. És molt gran i molt complicat.

— Et sents partícip d’això?

Totalment. La proximitat amb ells és molt important. Els hi has de fer sentir que els coneixes, donar mostres d’afecte cap a ells. Cada cop sento que la gent està més implicada, ens ve a veure, és increïble. Veure com estava el Pavelló del Bon Aire l’últim dia… No hi ha paraules d’agraïment per a tothom.

 

Quan parlem de trajectòria, cal fer un punt i a part. Valorar tot allò que ha fet és veritablement complicat però fer-ho en nom d’algú altre, encara ho és més. Arribats a aquest punt, el rostre se cenyeix, s’arruguen les faccions i els ulls brillen. Ell mateix ho reconeix, “si véns amb mi, no demanis un camí planer”.

— Com valores la teva trajectòria?

Jo estic molt content. Tots els anys que he estat al sènior he intentat fer-ho el millor que he sabut. Tot i tenir un estil que no agrada gaire als entrenadors, sempre he donat la cara. El rendiment? Podria haver estat millor? Sí. Però estic content.

— I com penses que ho valora la gent?

Suposo que bé. Tant companys com entrenador sempre m’han tractat molt bé. He sentit sempre l’afecte de la gent. Recordo una anècdota de fa molts anys. El Martí Sociats, que llavors era petit i ara juga al sènior, em va dir: “Vull portar el 8 perquè el portes tu”. Quan et diuen això, com has de reaccionar? La felicitat és immensa. Suposo que la gent estarà contenta.

— L’altre dia et van dir que ets el millor escorta de Terrassa dels últims 15 anys. Què en penses?

És un honor molt gran realment. I més quan no ve d’amics o gent que t’ho diu per compromís. Quan t’ho diu algú que penses que sap del que parla i entén de bàsquet és una satisfacció enorme. Penses que alguna cosa has fet bé. Vulguis o no, a tothom li agrada.

 

Un cop relaxat, és torn per entrar una mica més en matèria estrictament esportiva, on ara sí, les respostes són ràpides i precises. Tot fent un curt repàs d’aquells que han pogut gaudir amb ell dins una pista de bàsquet.

—Per què el 8?

Molt fàcil. Pel millor jugador del Barça després de Leo Messi: Hristo Stòitxkov.

— Quin és el millor jugador amb qui has jugat?

Edu Ulldemolins, sense cap mena de dubte.

— Quin és el millor jugador contra el que has jugat?

No ho sé, n’hi ha molts. Recordo alguns que ens han fet molt mal, però així concretament, et diria Alan Cabtree. Només he vist una persona capaç d’aturar-lo: el Miquel. A més alt nivell, vaig jugar contra Navarro quan era cadet, només em va fer 40 punts…

— Quin és el teu millor partit?

Un a casa del Vilafranca, però tampoc cal parlar-ne. Qui més qui menys, sempre té algun partit a destacar.

— I el pitjor?

Segur que n’hi ha molts, però els intento esborrar — entre somriures —.

— Series capaç de fer un 5 inicial de tots els jugadors amb qui has jugat?

Ho intentarem. El primer és relativament fàcil: Edu Ulldemolins de base, Jordi Astilleros de escorta ­— entre somriures — i el Miquel d’aler. A la posició de 4 tinc molts dubtes i et diré 3 noms: Paco Valero, Jordi Ezequiel i Jaume Santandreu. De pivot, Raúl Ros.

— Series capaç de definir aquests 15 anys en 3 paraules?

Companyonia, humilitat i esperit.

 

No podem acabar sense intentar fer una reflexió sobre els últims moments, sobre aquell final que, de ben segur, no voldria mai que hagués arribat. Un final que, almenys, assegura que no oblidarà mai. Així doncs, ell mateix s’ha dibuixat un camí, aquell camí que, poc a poc, escrius per a demà:

— L’últim dia…

És molt fotut retirar-se així. Portes 25 anys i et vols retirar jugant. Però bé, després apareixen molts records.  Al principi, tens moltíssimes ganes de jugar i ajudar a l’equip. Un cop el partit comença, intentes estar centrat, però interiorment només pots tenir un agraïment gegant als companys. Durant el partit, l’únic que vols és guanyar, i al final, abraçades, plors, massa sensacions i moltes memòries. Però res, tancar etapa i mirar endavant. En dies així, te n’adones de la grandesa del lloc on estàs i, segurament, de tot el que recíprocament ens hem donat. De ben segur que no ho oblidaré mai.

— Per acabar, quin desig personal demanaries per a tu i quin per al club?

Personal, i relacionat amb el bàsquet, molt fàcil: seguir lligat al club d’una manera que em motivi. Per al club, que segueixin apostant pels nois de casa com fins ara. Els aires de grandesa no porten enlloc i aquí no hi caben. S’estan fent les coses bé i han de seguir així.

— Ara sí, vols dir alguna cosa concreta?

En primer lloc, moltes gràcies als entrenadors, als jugadors i als aficionats. M’he sentit com a casa i espero haver-ho fet com ells esperaven. Estic molt agraït per haver gaudit tant de l’esport que estimo. Sonarà a tòpic però és així. No tinc paraules.

 

Aquesta és doncs la història d’aquell que ha dedicat els millors anys de la seva vida a uns colors, a un sentiment. Uns colors que ha defensat allà on ha anat i que, de ben segur, ho seguirà fent. Una trajectòria fantàstica amb un final amarg que, tot i això, no serà capaç de posar en veu de ningú ni un sol però.

Capaç de fer gaudir a centenars de persones amb una pilota de bàsquet, llençant triples d’il·lusió durant molts anys, ha viscut cada dia com si fos l’últim. Aquest fet l’honora i farà que, de ben segur, quan d’aquí uns anys algú alci la mirada enrere, recordi aquell número 8 amb les patilles llargues corrent pel blau del Pavelló del Pla del Bon Aire.

Orgullós hauria de ser la paraula que millor definís el comiat. Orgullós de tot allò que has i t’han donat. Orgullós de ser sempre a les trinxeres en què, a vegades, entre tots, convertim aquest petit espai que és el club. Orgullós, doncs, de tot allò que has donat i que, posaríem tots la mà al foc, donaràs. Parafrasejant, per última vegada, a Lluís Llach, “Si em dius adéu, vull que el dia sigui net i clar”. No tothom té la sort que l’últim dia sigui net i clar. Tu ets un afortunat. Gràcies per tot, molta sort i torna aviat.

 

 

 

Tots els horaris dels partits del cap de setmana

L’egarenc Abraham Valero es converteix en nou entrenador de la UESC B

Ja ha dirigit dos entrenaments amb l’equip

Abraham Valero // Imatge cedida per la UESC
Abraham Valero // Imatge cedida per la UESC

El terrassenc Abraham Valero serà el nou primer entrenador de la UESC B per a la propera temporada. El nou tècnic de l’entitat sancugatenca, exentrenador del CN Terrassa, CE Sant Nicolau i també director tècnic a l’Sfèric Terrassa, ja ha dirigit dos entrenaments amb el seu nou equip.

Abraham Valero declarava per a al web del club que Desprès d´un parell de temporades dedicades només al món del bàsquet femení, volia tornar a portar un equip masculí i he pogut aprofitar l’excel·lent proposta que m’ha fet la UESC. Aquest és un club que destaca pel seu compromís amb la formació, el respecte pel bàsquet i la competitivitat en tos els seus equips.”

Pavelló Municipal d'Esports de Sabadell

El CN Terrassa a la final del Campionat de Catalunya Infantil Masculí A2

Aquest cap de setmana

Pavelló Municipal d'Esports de Sabadell
Pavelló Municipal d’Esports de Sabadell // Foto: Joan Murcia

Enguany, la final a 8 del Campionat de Catalunya Infantil Masculí A2 serà organitzada conjuntament per la Federació Catalana de Bàsquet i el Club Esportiu Escola Pia perquè l’equip Basquetpia, entrenat per Jaume Milà, va proclamar-se campió del seu grup classificatori.

La final tindrà lloc al pavelló municipal d’esports de Sabadell els propers 30 i 31 de maig, on a més de Basquetpia, també hi jugaran la resta d’equips classificats: el CN Terrassa A, el CB Granollers A, el CB Calella, la UE Claret, el SESE, el CB Esparraguera i el FC Barcelona B.

Els horaris seran els següents:

Dissabte 30

  • 10.15 CB CALELLA – SESE
  • 12.00 BASQUETPIA SABADELL – CB ESPARRAGUERA
  • 16.15 UE CLARET – CB GRANOLLERS
  • 18.00 FC BARCELONA B – CN TERRASSA

Diumenge 31

  • 10.15 SEMIFINAL 1
  • 12.00 SEMIFINAL 2
  • 18.00 FINAL
Club Natació Terrassa 55 - CE Sant Nicolau 68 // Imatge cedida pel CESN

El CN Terrassa cau davant el campió de lliga (55-68)

L’ambient a la pista pel derbi comarcal era espectacular

Club Natació Terrassa 55 - CE Sant Nicolau 68 // Imatge cedida pel CESN
Club Natació Terrassa 55 – CE Sant Nicolau 68 // Imatge cedida pel CESN

Club Natació Terrassa 55 – CE Sant Nicolau 68

CE Sant Nicolau: Vintró (5), Duran (-) , Verge (9), Negrebetska (9), Fuentes (7), Viana (8),  Capdevila (6), Raya (-) , Bonet (18), Cornet (4) i Díaz (2).

El Club Natació Terrassa va perdre contra CE Sant Nicolau, que es va endur el derbi comarcal i es va proclamar campió de lliga quan encara  falten tres jornades pel final.

La pista del CN Terrassa gaudia d’un ambient espectacular, però el CE Sant Nicolau va començar força entonat, amb encert en atac i amb una defensa agressiva que col·lapsava els atacs de les egarenques (10-19 al final del 1r quart). En el segon període continuava el domini de les granes, tot i que ara les defenses dels dos equips eren intenses. No obstant, el Sant Nicolau va aconseguir arribar al descans amb un 26-35.

A la represa, el Sènior Femení del CE Sant Nicolau va sortir molt fort i va endossar un duríssim parcial al Terrassa (0-11) que deixava el partit molt ben encarat per les sabadellenques (26-46 al minut 25). Però les locals van reaccionar i van reduir l’avantatge a 16 punts al final del tercer quart (36-52).

En el darrer quart, el Terrassa va treure l’orgull i es va acostar en el marcador (50-58 min 38), però les grana va endur-se un nou parcial de 0-5 que deixava el partit pràcticament sentenciat (50-63 min 39). En els darrers segons les sabadellenques van emportar-se el partit (55-68).

Tots els horaris dels partits del cap de setmana

Resultats de bàsquet del cap de setmana

Tots els resultats de tots els partits

Tots els horaris dels partits del cap de setmana
Horaris de bàsquet del cap de setmana // Foto: Sergi Colomer

Dissabte

1a Catalana Grup 3

Zamar 2000-Ploms Salle-Reus – Sant Pere Solmania 60 – 49

AE Badalonès – CN Terrassa Bricomart 61 – 57

 

3a Catalana Grup 4

UE Sant Cugat B – CB Castellar B 69 – 49

Himesa Sallent - Clínica Dental Can Parellada 59 – 53

 

Diumenge

1a Catalana Grup 3

Sferic Terrassa – CB Ripollet 58 – 79

 

3a Catalana Grup 4

UE Barberà B – CB Sant Pere Terrassa B 58 – 50

Sferic Terrassa – CN Terrassa B 65 – 50

 

Copa Catalunya Femenina Grup 3

JET – Aquagan CB Lleida 49 – 44

 

1a Catalana Femenina Grup 2

JET B – Camping Bianya Roser 40 – 41

CN Terrassa – CE Sant Nicolau 55 – 68

Tots els horaris dels partits del cap de setmana

Bàsquet del cap de setmana

Tots els horaris de tots els partits

Tots els horaris dels partits del cap de setmana
Horaris de bàsquet del cap de setmana // Foto: Sergi Colomer

Dissabte

1a Catalana Grup 3

17.45h – Zamar 2000-Ploms Salle-Reus – Sant Pere Solmania

19.00h – AE Badalonès – CN Terrassa Bricomart

 

3a Catalana Grup 4

17.30h – UE Sant Cugat B – CB Castellar B

 

Diumenge

1a Catalana Grup 3

19.00h – Sferic Terrassa – CB Ripollet

 

3a Catalana Grup 4

16.30h – UE Barberà B – CB Sant Pere Terrassa B

17.30h – Sferic Terrassa – CN Terrassa B

 

Copa Catalunya Femenina Grup 3

19.30h – JET – Aquagan CB Lleida

 

1a Catalana Femenina Grup 2

18.00h – JET B – Camping Bianya Roser

19.15h – CN Terrassa – CE Sant Nicolau