Arxiu de la categoria: Cultura

Tota l’actualitat cultural de Terrassa. Llista dels últims articles i notícies de cultura del diari digital Terrassa Informa!

Fas 6 anys. Tria un llibre// cartell campanya

“Fas 6 anys.Tria un llibre”

78.567 infants rebran una targeta a casa per bescanviar per un llibre

Fas 6 anys. Tria un llibre// cartell campanya
Fas 6 anys. Tria un llibre// cartell campanya
La consellera de Cultura, Laura Borràs, i el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, han escollit la biblioteca d’un col·legi, concretament la de l’escola Orlandai de Barcelona, per presentar aquest matí la tercera edició de la campanya “Fas 6 anys. Tria un llibre”, a través de la qual els 78.567 infants que durant el 2018 fan o han fet 6 anys rebran una targeta a casa que, acompanyats d’un adult, podran anar a bescanviar a una llibreria per un llibre de temàtica infantil, amb un preu màxim de 13 euros, amb l’objectiu d’ajudar-los a crear la seva pròpia biblioteca.
El conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, i la consellera de Cultura, Laura Borràs, han manifestat la voluntat Govern de la Generalitat de fer de la lectura un objectiu de país i per fer-ho, “hem d’implicar a tothom”: escoles, famílies, llibreters, editors, bibliotecaris, autors, traductors… Per aquest motiu, la presentació s’ha fet des d’una escola, des d’una biblioteca escolar.
El conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, ha explicat que “hem triat aquesta escola perquè és una escola amb molta història, fundada per la Maria Teresa Codina i la Marta Mata, també fundadores de l’associació Rosa Sensat. És una escola que té una llarga trajectòria, tenen molts projectes d’innovació educativa i un d’ells al voltant de la lectura i la biblioteca”.
El titular d’Ensenyament ha destacat que “el compromís en aquesta nova etapa és reprendre el treball en forma de biblioteca escolar amb propostes molt diverses, perquè les escoles i els entorns són molt diferents. Hi ha escoles que tenen en el seu entorn una biblioteca, d’altres que tenen una biblioteca allunyada i d’altres que no en tenen. Per tant la biblioteca escolar ha d’esdevenir la biblioteca pública de l’entorn”.
Per la seva banda, la titular de Cultura ha dit que “llegir s’encomana” i que és feina de tots treballar per enfortir l’hàbit lector. Borràs ha explicat que, des d’avui mateix, els nens que facin 6 anys rebran a casa seva una carta del president de la Generalitat amb una targeta que podran bescanviar a una llibreria per un llibre. “No es tracta només de bescanviar un llibre, sinó que els llibreters puguin dedicar temps a aquelles famílies que, en alguns casos, és la primera vegada que entren a una llibreria”, i que els nens i les nenes que aprenen a llegir comencin a elaborar la seva primera biblioteca.
En aquest sentit, la consellera Borràs ha explicat que la campanya d’enguany vol “aprofundir en la prescripció lectora” i compta amb una novetat, les vídeorecomanacions, que incorpora lectors de totes les edats: mestres, pares i mares, bibliotecaris, llibreters, autors, editors, traductors, nenes i nenes. Els vídeos es penjaran en l’espai digital de la campanya i es convida a tothom a participar-hi a través de les xarxes socials amb l’etiqueta #LlegirEnsFa. “És la millor manera de transmetre aquesta passió per la lectura, a partir de la lectura d’un llibre”, ha dit Borràs.
La consellera de Cultura ha destacat que aquesta iniciativa, que comença avui, ha de ser el tret de sortida d’una campanya de lectura que ha d’involucrar tot el país, i que ha de servir per “impulsar encara més un pla de Govern, el Pla Nacional de Lectura 2020, perquè és un dels reptes de país”.
“Llegir ens ha de poder fer ser més lliures, en tota la dimensió més forta que en aquest moments necessitem més que mai; llegir sempre és el que fa caure fronteres i trencar barreres, sobretot les mentals, que són les més difícils”.
A l’acte de presentació també hi ha assistit la presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, Montse Ayats; el secretari general del Gremi d’Editors de Catalunya, Josep Lafarga; el vicepresident del Gremi de Llibreters de Catalunya, Marc Caparrós; la presidenta del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, Anna Maria Macià; i el president del CONCA, Carles Duarte, entre d’altres.
La campanya, que finalitza el 30 de novembre, vol fomentar els hàbits de lectura entre els menors que comencen a llegir, incentivar la compra de llibres a tot el territori català, donar valor al llibre com a eina de coneixement i fomentar la prescripció de la lectura. La iniciativa, impulsada pel Departament de Cultura, compta també amb la ferma implicació del Departament d’Ensenyament, que garanteix el foment de la prescripció de llibres de lectura entre companys de classe durant tot el curs escolar.
L’esperit transversal d’aquesta campanya queda palès en el fet que també compta amb la implicació del Gremis de Llibreters de Catalunya, el Gremi d’Editors de Catalunya, l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, l’ONCE, i la col·laboració de la Conselleria de Vicepresidència, Economia i Hisenda, i el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència.
En aquest sentit, cal destacar que gràcies a un conveni amb l’ONCE, els infants amb discapacitat visual rebran també una targeta en braille perquè puguin escollir llibres de temàtica infantil editats en aquest llenguatge.
La Conselleria d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència i la de Cultura faran difusió de la campanya “Fas 6 anys, Tria un llibre” entre els catalans residents a l’exterior. L’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) enviarà la targeta als infants inscrits al Registre de catalans a l’exterior per bescanviar-la per un llibre a escollir a través de la plataforma Libelista.cat.
Aquesta acció forma part del Pla Nacional de Lectura 2020 i és un exemple de la voluntat del Govern de la Generalitat de situar la lectura en el centre de les polítiques públiques i establir projectes comuns per fer de la lectura un objectiu de país.
Aquesta tercera edició dona continuïtat a una campanya ben acollida per la ciutadania i que compta amb la implicació creixent de les llibreries d’arreu de Catalunya. El 2016 hi van participar més de 200 llibreries, en l’edició de l’any passat s’hi van adherir 268 i en la d’enguany ja n’hi 287.
En les dues edicions de la campanya que ja s’han dut a terme hi han participat 63.588 nens d’arreu de Catalunya, i s’han adquirit 12.664 títols diferents. El català destaca com a llengua de preferència en la tria del llibre. En l’edició 2016 va representar el 62,2% dels exemplars venuts, xifra que l’any passat va créixer fins al 69,50%.
Pla Nacional de Lectura 2020
 
El Pla Nacional de Lectura es va posar en marxa en la passada legislatura, amb l’objectiu de prestigiar l’hàbit de la lectura i dels lectors. El pla, elaborat i impulsat  des del Departament de Cultura, recull les preocupacions, acotacions i aportacions que tots els agents van fer als anteriors plans de lectura del país.
El pla té com a objectius principals fer visible la figura del lector; prestigiar la lectura com a via principal d’accés al coneixement; incrementar els índexs de lectura i la comprensió lectora en totes les franges d’edat, amb especial atenció als infants i joves; reconèixer la llengua, la literatura i els autors catalans arreu del territori i valorar la propietat intel·lectual; enfortir i consolidar el sector del llibre amb la millora de l’oferta editorial en llengua catalana i occitana; potenciar les llibreries i la xarxa de biblioteques de Catalunya, com a centres culturals i prescriptors del llibre i la lectura, i augmentar la presència del llibre i la lectura en els mitjans de comunicació, tant en espais informatius com en no informatius i de ficció.
Per al Govern de la Generalitat és una prioritat desplegar el pla en aquesta legislatura i impulsar accions transversals per tal que la lectura surti dels seus espais habituals i arribi a tothom i a tot arreu, i ocupi un espai central de les polítiques de la Generalitat.
Les accions del Pla de Lectura es desplegaran a l’entorn de quatre eixos:
·       La lectura, objectiu de país
El Departament de Cultura proposarà al Parlament de Catalunya que aprovi una resolució que posicioni la lectura com a objectiu de país.
·       La lectura, transversal en les polítiques públiques
Els departaments de Cultura i Ensenyament  promouran un gran pacte per la lectura, com a element per implantar transversalment la lectura en l’acció de govern.
·       La lectura, difusió i impacte social
El Govern buscarà, amb la col·laboració de tots els agents implicats (des d’autors fins a traductors, editors, bibliotecaris i llibreters), que els lectors esdevinguin els protagonistes de l’acció prescriptora.
·       La lectura i la cadena del llibre
El Departament de Cultura considera prioritari el suport a la creació, la traducció, l’edició, les biblioteques i les llibreries com a elements imprescindibles per a la difusió del llibre i la lectura.
Ciencia Ciutadana en Accio// Foto: diba

Arrenca Ciència Ciutadana en Acció

Per incorporar els ciutadans en els processos científics

Ciencia Ciutadana en Accio// Foto: diba
Ciencia Ciutadana en Accio// Foto: diba

L’Espai Francesca Bonnemaison va acollir, el passat 4 d’octubre, la presentació a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona de Ciència Ciutadana en Acció, un dels tres projectes d’innovació social, juntament amb Ateneu de Dades i Read-On, que enguany fa realitat el programa BiblioLab, liderat per la Diputació.

El programa BiblioLab proposa un canvi sistèmic de les biblioteques tot preservant la seva essència, és a dir, el foment de la lectura, la cohesió social i l’accés al coneixement. Dins d’aquesta voluntat de canviar les maneres de fer de les biblioteques preservant el que són, el BiblioLab ha desenvolupat tres estratègies: un catàleg d’activitats a les biblioteques, un programa de subvencions a les entitats locals que treballen en innovació social i la posada en marxa de tres projectes d’innovació local.

En aquesta darrera estratègia s’emmarca la sessió de presentació de Ciència Ciutadana en Acció, duta a terme pel grup interdisciplinari OpenSystems de la Universitat de Barcelona. Es tracta d’un grup de recerca que se centra en les arts i la participació del públic com a elements fonamentals a l’hora de fer ciència. El seu màxim responsable, Josep Perelló, ha subratllat que la ciència ciutadana, cada cop amb més reconeixement en l’àmbit internacional, «permet que la ciència deixi de ser patrimoni exclusiu de l’expert i entén que tots els ciutadans poden aportar-hi valor».

Després d’aquesta sessió, els municipis interessats en incorporar-se al projecte podran participar en un Laboratori de projectes de ciència ciutadana, que ha de capacitar els professionals de les biblioteques per dur a terme aquest tipus d’iniciatives, i en la proposta Ciència i acció ciutadana, que permetrà la cocreació d’experiments a l’espai públic de tres municipis participants. Amb aquestes iniciatives es vol posar les biblioteques al centre del procés de creació i potenciar el rol de facilitadors dels bibliotecaris, entre altres objectius.

 

 

Francesc Angles// Foto: Amic

Francesc Anglès:“Volia fer una escultura castellera tan realista com fos possible”

L’entrevista d’AMIC

Francesc Angles// Foto: Amic
Francesc Angles// Foto: Amic

Vallespinosa és un poble d’allò més bonic de la Baixa Segarra. Mig improvisadament, hi hem concertat una entrevista amb l’escultor Francesc Anglès. L’excusa? El vint-i-cinquè aniversari de la inauguració del Carro Gros, el monument casteller ubicat a la Rambla Nova de Tarragona. Davant de Cal Clarassó, tal com és coneguda la casa de l’artista, els veïns s’han reunit a la plaça formant una rotllana per a fer petar la xerrada. Les obres d’en Francesc, penso, han aspirat a reflectir aquesta humanitat. Durant l’entrevista, a més, parlem de l’estreta relació que artistes il·lustres –Dalí, Picasso, Pau Casals—van mantenir amb la cultura popular.

En una època que l’escultura tendia cap a l’abstracció, vas apostar per una escultura que posava el focus en les escenes de la vida quotidiana.  
Crec que la meva escultura pot definir-se com a “impressionista”. El crític d’art Rafael Sánchez Torroella comparava les meves obres amb les de George Sagal, tot i que jo crec que hi ha notables diferències. És cert, d’altra banda, que els dos hem volgut recrear escenes de la vida quotidiana. Treballar en guix pot ser molt ràpid, perquè s’asseca en tres minuts, però precisament per això també molt complex. Has de tenir molt clar quina forma vols donar a la figura. En aquest sentit, la meva experiència com a metge m’ha servit de gran ajuda. Tenia avantatge respecte d’altres artistes a l’hora de confeccionar les mans i els peus, que són les parts més complicades d’una escultura.

Una de les escultures més conegudes de la seva trajectòria és “La Cobla”, exhibida originàriament al Museu Dalí de Figueres i que actualment es pot contemplar a L’Escala. 
Vaig començar a crear La cobla l’any 1972. Durant el procés de creació, que es va allargar fins a 1976, vaig guanyar el Premi Josep Llimona del Cercle Artístic de Sant Lluc per l’obra La becaina. Dalí ja havia contactat amb mi perquè cedís aquesta obra pel Museu de Figueres, i va tornar a mostrar-se interessat per exposar La cobla. Aviat vaig arribar a la conclusió que el Dalí era dues persones: un en el tracte proper, i un altre molt diferent –molt més personatge que persona— davant la premsa. L’escultura, que ja havia viatjat per molts països, es va inaugurar oficialment al Museu Dalí de Figueres el 9 de setembre de 1979, amb la presència del president Tarradellas. El mateix Dalí es va preocupar per portar la tarima de l’Ateneu de Figueres per a exhibir-la.

Dalí era aficionat a les sardanes?
En els darrers cinc anys he llegit testimonis de persones molt properes a Dalí afirmant que era un aficionat a les sardanes i a la música de cobla. Quan el vaig conèixer no ho sabia, però sí que vaig viure molt directament una anècdota molt interessant. Abans d’inaugurar-se a Figueres, La cobla s’havia presentat a Barcelona. El meu desig és que aquella cobla fes ballar sardanes de veritat a la gent, però els responsables de la Sala Gaudí, on estava exposada, no m’ho van autoritzar. Doncs bé, Dalí va dir-me: “a Figueres, la cobla tocarà”. Va fer que els empleats del museu col·loquessin dues tarimes: una amb músics de veritat que interpretaven peces sardanistes, i l’altra amb la meva escultura. A més, va prendre la decisió de col·locar una senyera als peus de l’obra.

La vinculació amb la cultura popular no va acabar amb la creació de La cobla. Ara fa vint-i-cinc anys s’inaugurava El carro gros, la construcció castellera que es pot veure a la Rambla Nova de Tarragona. 
L’any 1992 vaig començar a visitar alguns assajos de les colles més puntures, com ara la Colla Vella Xiquets de Valls o els Castellers de Vilafranca. Tot i que mai havia estat aficionat als castells, em seduïen a nivell estètic. Aviat vaig quedar fascinat per la sensació de força i unitat ue aconsegueixen transmetre. Volia fer una obra el més realista possible. Per això, a més de fer molts dibuixos i fotografies, també passava llargues estones fent preguntes als castellers, aprenent detalls tècnics i també coneixent anècdotes.

Perquè va decidir recrear un 4 de 8 i no pas una altra construcció? 
Pensa que el nivell de les actuacions castelleres ha augmentat molt en els darrers vint-i-cinc anys. A principis dels 90, eren molt pocs els castells de nou que es podien veure en tota una temporada. Fer el Carro Gros, tal com és conegut el 4 de 8 net, era una gran fita per a qualsevol colla. Aconseguir-lo carregar marcava la línia que separava les colles de primera de les restants.

El procés de creació de l’escultura no va ser gens senzill. 
Abans de començar a construir l’escultura, inicialment feta en guix, vaig començar a parlar amb un equip d’enginyers. Volia saber quina base havia de tenir l’obra, que estimava que tindria onze metres d’alçada, per a resistir ratxes de vent de 120 km/h en la seva part més elevada. A partir d’aquests estudis, vam calcular que necessitaríem 219 persones, a les quals després vam afegir els grallers i el cap de la colla. Pis a pis, la Núria Martí [ajudant de l’obra] i jo mateix vam anar creant cadascun dels pisos.

Com recorda el dia de la inauguració de l’obra?
El bronzejat de l’obra no es va realitzar fins al 1999, sis anys després que fos inaugurada. Concretament, la inauguració va ser el 8 d’agost de 1993 al Pati d’Armes de Santa Coloma de Queralt, el municipi on vaig crear-la. Van assistir-hi més de setze colles castelleres, i els respectius alcaldes, menys el de Tarragona. Crec que molt pocs artistes han tingut l’oportunitat de viure un dia tant bonic! Totes les colles castelleres estaven molt satisfetes amb el resultat. Em va tranquil·litzar molt que les millors crítiques provinguessin dels mateixos castellers.

El Carro Gros té els seus espais i personalitats amagades. 
Dos dels castellers de l’escultura fan la funció de porta. La meva idea era que la gent pogués entrar dins el castell i veure’l des de dins. A més, amagats ens els baixos del castell, vaig decidir esculpir artistes de gran renom. Em vaig decantar per Pau Casals, Picasso, Miró, i jo mateix acompanyant-los. En els terços del castell, a més, també vaig decidir esculpir la figura de Gaudí. Vaig llegir fa poques setmanes al diari que actualment és l’obra artística més fotografiada de Tarragona. A més d’artistes famosos, també vaig incloure persones anònimes. Amistats personals de Santa Coloma de Queralt o simplement vianants de Barcelona que dibuixava assentat a un bar de Barcelona.

Perquè va escollir aquestes celebritats i no unes altres?
Vaig escollir Pau Casals perquè, a part de ser un gran músic, era un gran amant dels castells, que va enyorar moltíssim durant els seus anys d’exili. En el cas de Joan Miró, vaig pensar que es tractava d’un personatge universal i alhora molt lligat a la terra, que sempre viatjava amb una garrofa a la butxaca. Finalment, vaig incloure la figura de Picasso, per qui sento una gran admiració, perquè és l’exemple de la integració de la immigració andalusa a Catalunya. De fet, ell mateix va fer un esgrafiat a l’Avinguda de la Catedral sobre la cultura popular.

Per Ens de Comunicació / AMIC

Reunió Associació Europea Arqueòlegs Laura Borras// Foto: Conselleria Cultura

24a Reunió de l’Associació Europea d’Arqueòlegs (EAA)

Dins dels actes de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural.

Reunió Associació Europea Arqueòlegs Laura Borras// Foto: Conselleria Cultura
Reunió Associació Europea Arqueòlegs Laura Borras// Foto: Conselleria Cultura
Des de dimecres a la tarda, en un acte a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona on la consellera de Cultura, Laura Borràs, va inaugurar la 24a Reunió de l’Associació Europea d’Arqueòlegs (EAA) que clourà el dissabte 8. L’organització representativa de tots els sectors de l’arqueologia a Europa ha triat enguany la ciutat de Barcelona i es un dels principals actes de la celebració de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural.
La Reunió de l’Associació Europea d’Arqueòlegs és el major congrés d’arqueologia d’Europa i és, per tant, un espai estratègic on donar a conèixer internacionalment la ciència arqueològica produïda a Catalunya així com fomentar la internacionalització de la comunitat científica que hi treballa. En aquest sentit, el Departament de Cultura presenta una vintena de ponències i comunicacions a través de les quals es donarà a conèixer als assistents les darreres excavacions i novetats científiques fetes a Catalunya, projectes de conservació i de difusió del patrimoni arqueològic, així com les polítiques patrimonials que es realitzen a través de la Direcció General de Patrimoni Cultural i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.
La Generalitat també compta amb un estand a la Fira Europea d’Arqueologia que se celebra al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i és oberta a la ciutadania fins dissabte a la tarda. S’hi s’exposa, de manera divulgativa, l’arqueologia a Catalunya i els principals jaciments catalans i, a través de tauletes tàctils, es poden consultar objectes arqueològics digitalitzats en 3D de les col·leccions del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Paral·lelament, els participants podran gaudir de l’experiència Ullastret VR a la sala de demostracions de realitat virtual que ha habilitat l’organització al campus de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, juntament amb una altra experiència virtual del poblat neolític de la Draga.
En l’acte inaugural hi va participar Joan Subirats, comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona; Joan Elias, rector de la Universitat de Barcelona i Felipe Criado, president de l’Associació Europea d’Arqueòlegs.
Durant la seva intervenció, la consellera va fer al·lusió al Patrimoni Cultural com una eina de debat imprescindible entre passat, present i futur. Un debat que “avui s’endevina més necessari que mai i on resulta imprescindible apostar de manera ferma per l’estudi d’aspectes culturals tangibles o intangibles del nostre passat que ens permetin donar resposta a qüestions presents i preveure’n de futures”.
La Generalitat ha tingut, des de la seva creació, un interès específic en el patrimoni arqueològic. Per aquest motiu, l’any 1980, la Conselleria de Cultura va crear el Servei d’Arqueologia, el qual, des d’aleshores ha treballat en la gestió del patrimoni arqueològic i ha tingut present en tot moment la tasca dels arqueòlegs en els seus diferents aspectes centrats sobretot en la documentació, inventari, protecció, coneixement, prevenció i recerca.
Posteriorment, es va crear l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, des de la qual es fa una tasca de difusió i presentació del patrimoni arqueològic, mitjançant el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i els jaciments de la Generalitat.
Durant els dies de congrés, els participants també tindran l’oportunitat de visitar alguns dels jaciments i museus més importants de Catalunya com són el conjunt de pintura rupestre de la Roca dels Moros del Cogul, diversos jaciments ibers com la ciutat ibèrica d’Ullastret, la ciutat grecoromana d’Empúries i altres jaciments i monuments medievals que els permetrà fer-se una visió de la riquesa arqueològica de Catalunya. Així mateix, els museus nacionals d’Arqueologia i d’Història, ubicats a la ciutat de Barcelona, ofereixen accés gratuït als participants.
Més informació sobre la Reunió Anual EAA:
Barcelona Feria Int Libro Buenos Aires 2019// Foto: Conselleria Cultura

Barcelona ciutat convidada a la Feria Internacional del Libro de Buenos Aires 2019

És la mostra més important de parla hispana

Barcelona Feria Int Libro Buenos Aires 2019// Foto: Conselleria Cultura
Barcelona Feria Int Libro Buenos Aires 2019// Foto: Conselleria Cultura

El passat 30 d’agost, es van fer públics els primers noms dels participants a la Feria Internacional del Libro de Buenos Aires 2019, de la que Barcelona és ciutat convidada d’honor.

Representants de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Institut Ramon Llull s’han desplaçat a la capital argentina per participar a la presentació oficial de la 45a edició de la fira de l’any que ve que tindrà lloc del 25 d’abril al 13 de maig. La feria del Libro de Buenos Aires és la més important entre les de parla hispana i aplega cada any més d’un milió de visitants.
En aquest acte, el director de sectors culturals de l’ICUBEsteve Caramés, ha destacat que la invitació al festival “confirma la rellevància literària de Barcelona com a Ciutat de la Literatura de la UNESCO”. També ha assenyalat que Buenos Aires i Barcelona “tenen una mateixa forma d’entendre i viure la pròpia riquesa cultural”, per això “s’organitzaran diàlegs entre escriptors i escriptores que coneixen la realitat de les dues ciutats”. Finalment, Caramés ha qualificat l’esdeveniment com una oportunitat única “per mostrar l’immens patrimoni literari de la ciutat en totes les seves facetes, així com estrènyer els llaços històrics que uneixen ambdues ciutats”.
Per la seva banda, el director de l’Institut Ramon Llull, Manuel Forcano, ha anunciat que a Buenos Aires “es farà un gran desembarcament d’un mínim de 35 autors en català i castellà, tot i que s’està treballant amb el món editorial perquè la xifra sigui encara més elevada”. En el programa hi destacaran autors consolidats com ara el poeta Joan Margarit, el guionista de la famosa sèrie Merlí, Héctor Lozano, que presentarà la novel·la Quan érem peripatètics, així com noves veus de la literatura actual.
Un dels plats forts de la programació catalana al festival serà l’actuació de la cantant Sílvia Pérez Cruz durant la ‘Noche de la feria’, un gran esdeveniment musical organitzat per la ciutat convidada en un escenari a l’aire lliure. Sílvia Pérez Cruz oferirà un espectacle musico-literari creat especialment per a l’ocasió, en la vetllada amb més públic de la Feria.
Barcelona es presenta a Buenos Aires sota el lema ‘Barcelona, ciutat literària’ i coincidint amb la roda de premsa oficial de la fira, s’ha donat a conèixer la identitat gràfica especialment creada per a l’ocasió. Realitzat per l’estudi Soon in Tokio, el disseny s’ha inspirat en el logotip de la Ciutat de la Literatura de la UNESCO, i s’ha evolucionat convertint l’asta de la “B” en un llibre.
L’Institut Ramon Llull, conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona i la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, així com diferents agents del sector editorial, estan sumant esforços per articular un programa professional i cultural que mostri els principals actius com a ciutat literària, capital editorial i capital de la literatura catalana. En els propers mesos es donaran a conèixer el conjunt de noms que representaran la diversitat del panorama literari barceloní.
L’espai de la ciutat convidada està present a la fira des de que fou inaugurat per Àmsterdam, l’any 2013. Els anys següents han estat ciutats convidades São Paulo (2014), México DF (2015), Santiago de Compostela (2016), Los Ángeles (2017) i Montevideo (2018), que el maig d’enguany va passar el testimoni a Barcelona.
Pobles obrers ciutats fabrica// cartell

Congrés internacional “Pobles obrers i ciutats fàbrica”

Tindrà lloc del 4 al 6 d’octubre a Terrassa

Pobles obrers ciutats fabrica// cartell
Pobles obrers ciutats fabrica// cartell
El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) organitza el congrés internacional “Pobles obrers i ciutats fàbrica”, que tindrà lloc del 4 al 6 d’octubre a Terrassa. L’objectiu de la trobada acadèmica és tractar la qüestió de l’habitatge obrer i elaborar un inventari i estat de la qüestió, al més exhaustiu possible, dels exemples i els testimonis que en resten dels segles de la industrialització.
El congrés està organitzat pel mNACTEC, amb la col·laboració del Comitè Internacional per a la Conservació i Defensa del Patrimoni Industrial (TICCIH), l’Association pour le patrimoine industrial de Champagne-Ardenne Grand Est (APIC) i l’Associació per la Defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn.
Les inscripcions al Congrés estan obertes fins al 25 de setembre al web http://mnactec.cat/poblesobrers2018/.
Continguts del congrés
Les jornades abordaran diverses temàtiques: la qüestió de l’habitatge obrer; la periodització, la diversitat i les diferents modalitats de poblats obrers; la morfologia i organització dels espais; l’organització dels espais quotidians com a reflex de les condicions de treball, i la mediació i propostes patrimonials.
El congrés anirà més enllà del treball de camp i incorporarà altres disciplines com ara la història de les ciències i de la tecnologia, la sociologia, l’arquitectura, l’urbanisme i la història econòmica i social, entre d’altres.
Les ponències del congrés aniran a càrrec d’experts en la temàtica provinents d’Espanya, França, Rússia, Argentina, Xile, Canadà, Hongria i Mèxic. S’hi abordaran temes com l’habitatge obrer a França, les ciutats fàbrica als Urals, la planificació urbana de les ciutats fàbrica, la ciutat fàbrica com a estratègia global de rendibilitat, els campaments obrers de la indústria del nitrat al desert d’Atacama o les ciutats ferroviàries del món, entre d’altres.
A més de les ponències, es comptarà amb prop d’una trentena de comunicacions d’experts en l’àmbit del patrimoni industrial.
 
Antecedents
El mNACTEC, amb anterioritat a aquest Congrés internacional, ja havia organitzat dos col·loquis sobre la temàtica de l’habitatge obrer: les Jornades sobre l’habitatge obrer a Catalunya (2002) i el Congrés sobre l’habitatge obrer i les colònies industrials a la Península Ibèrica (2005). Les actes de les dues trobades les va editar i publicar, conjuntament, el mNACTEC l’any 2008.
Posteriorment a aquelles jornades, s’han publicat diversos treballs i s’han organitzat trobades sobre aquesta temàtica, en particular sota la organització del TICCIH: “De la vivienda obrera a la vivienda de protección oficial”, organitzat per TICCIH-España l’any 2014, a Parla (Madrid), i la publicació, en francès, Villages ouvriers et villes-usines à travers le monde, un treball col·lectiu que inclou 250 exemples de pobles obrers d’arreu del món, publicat per l’APIC i l’Université de Savoie-Mont Blanc, l’any 2016.
El mNACTEC
El mNACTEC és un dels tres museus nacionals reconeguts pel Parlament de Catalunya i té com a missió mostrar permanentment la implantació i l’evolució dels avenços científics i tècnics a Catalunya, la seva aplicació industrial i, especialment, la seva implicació i incidència social.
La seu del mNACTEC està situada a Terrassa, en un dels edificis fabrils més emblemàtics del modernisme català: el Vapor Aymerich, Amat i Jover, antiga fàbrica tèxtil dissenyada per l’arquitecte Lluís Muncunill i construït entre 1907 i 1908.
 
Més informació
Tanzmesse dansa contemporània//Foto: cultura

Destacada presència catalana a la Tanzmesse

Amb el suport de la Conselleria de Cultura

Tanzmesse dansa contemporània//Foto: cultura
Tanzmesse dansa contemporània//Foto: cultura
La dansa contemporània catalana comptarà un any més amb un estand institucional a la Internationale Tanzmesse de Düsseldorf organitzat pel Departament de Cultura, a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) sota la seva marca d’internacionalització Catalan Arts, en el qual hi participaran un total de 26 companyies i institucions catalanes. L’estand català oferirà una imatge conjunta del sector i servirà als professionals catalans per desenvolupar les seves activitats a la fira.
La Internationale Tanzmesse, que celebrarà la seva 12ª edició a Düsseldorf (Alemanya) del 29 d’agost a l’1 de setembre, és el certamen biennal de referència internacional per als professionals de la dansa contemporània. La fira compta amb un espai d’exposició de 1000m² que acull prop de 1900 professionals (companyies, coreògrafs, ballarins, agències, representants, programadors, institucions culturals i altres agents del sector) de més de 50 països.
El Departament de Cultura, a través de l’ICEC, assisteix des de fa molts anys a la Tanzmesse que forma part de les estratègies internacionals per a la promoció de la dansa contemporània catalana ja que és una excel·lent finestra per als professionals del sector.
Dins de les activitats de suport del Departament de Cultura, dijous 30 d’agost a la 13:30h tindrà lloc una trobada de networking a l’estand català (57 Government of Catalonia – Catalan Arts) amb l’objectiu d’afavorir els contactes entre els professionals catalans i els programadors i festivals assistents a la fira.
L’ICEC, sota la seva marca d’internacionalització Catalan Arts, ha publicat també un llibret promocional que es distribuirà durant la fira i estarà disponible digitalment per oferir una difusió més àmplia de la participació dels representants catalans a la fira.
 
Catalunya balla a Tanzmesse 2018: dos espectacles, una presentació i una taula rodona dins del programa oficial
Durant el festival també es podran veure els treballs de ballarins i companyies de dansa catalanes com Iron Skulls Co amb Sinestesia (dimecres 29 d’agost a les 20:30h), Guy Nader i Maria Campos amb la coreografia Fall Seven Times, premiada amb el guardó Der Faust 2017 i creada especialment per a Tanzmainz, Staatstheater Mainz (divendres 31 d’agost a les 20:30h), i Colectivo Lamajara que presentarà Al Voltant (dijous 30 d’agost a les 16:00h). Com en edicions anteriors, les companyies catalanes han estat seleccionades per l’equip artístic de la fira, després d’haver presentat la seva sol·licitud a la convocatòria per formar part del programa oficial.
A més, enguany l’Institut Ramon Llull ha organitzat dins del programa de T-talks una taula rodona que porta com a títol Dansa i arquitectura a Catalunya: Creació, espai públic, llegat cultural i paisatge. El diàleg tindrà lloc el 31 d’agost a les 17:15h i girarà entorn al lema central de la fira, la relació entre la dansa i l’arquitectura, a càrrec dels coreògrafs Cesc Gelabert i Magí Serra, i presentat i moderat per la teòrica Ester Vendrell.
Muralla Gebut//Foto: UdL

Un motlle de joieria i una “nina” ibèrica

Troballes més importants d’aquesta campanya al Gebut

Muralla Gebut//Foto: UdL
Muralla Gebut//Foto: UdL

La segona campanya d’excavacions arqueològiques al jaciment ibèric del Gebut, al terme municipal de Soses, ha posat al descobert algunes troballes singulars com ara el cap d’una figureta femenina de terracota, que podria ser una deïtat de culte domèstic o una joguina, un motlle de joieria i un ham de pesca. Són objectes que demostren la intensa activitat al poblat entre els segles III i I abans de Crist, i la seua importància dins la xarxa d’enclavaments ibèrics en la ruta del Segre. El Grup d’Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida (UdL) -inscrit al Grup de Recerca en Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga (GRAPHA)- també ha descobert un nou tram de muralla de quatre metres de gruix corresponent a una etapa d’ampliació de l’assentament.

Un equip d’una vintena de persones, encapçalat pel professor de la UdL Joan López, ha treballat al jaciment durant 12 dies tant en la delimitació de la fortificació elevada com en el complex industrial que van treure a la llum durant la primera campanya. Han excavat una nova sala annexa a l’espai de producció format per cubetes folrades de guix i destinat possiblement a la producció de vi. Està formada per una banqueta construïda amb tovots que defineix una gran cubeta quadrangular. “Ignorem ara la seua funcionalitat, pendents de les analítiques del laboratori, però en qualsevol cas confirma el caràcter industrial d’aquest barri, la cronologia del qual se se situa en la segona meitat del segle III abans de Crist”, ha explicat López.

Entre les troballes singulars d’aquesta campanya destaca el cap d’una figureta femenina de terracota, guarnida amb un collar. Aquestes estatuetes, de les quals se’n coneix una trentena en les zones de l’àrea ilergeta (Lleida i Osca) s’interpreten tant com a possibles joguines, com a figures relacionades amb cultes de tipus domèstic i familiar. Les conegudes es daten entre els segles II i I AC, però podrien ser lleugerament més antigues. També ha aparegut un motlle de foneria de rodetes concèntriques de dimensions més grans que els coneguts fins ara per a fer penjolls de bronze d’ornament personal, un ham de pesca, restes de raïm i de blat, fragments de ceràmica de diferents èpoques, fins i tot restes d’àmfora fenícia i de ceràmica campaniana (Itàlia) i peces de collar de corall que demostren el comerç a través del riu.

Els arqueòlegs de la UdL calculen que l’assentament es va iniciar en època preibèrica, anterior al segle VII abans de Crist, durant la primera Edat del Ferro i va estar ocupat fins al 200 abans de Crist. En l’època de l’Ibèric ple (segles IV-III aC), l’oppidum es va ampliar. Les darreres excavacions han permès descobrir un nou tram de la muralla format per dos cortines adossades que juntes assoleixen quatre metres d’amplada, “només  superada per les dels Vilars d’Arbeca i el Molí d’Espígol”, han assegurat. Aquesta paret que delimitava el poblat pel cantó oest es va construir quan la fortificació va ampliar la seua extensió cap al nord, complementant les estructures defensives ja existents de la primera edat del ferro i l’Ibèric antic (segles VII-V aC). La muralla ha aparegut parcialment malmesa per impactes d’artilleria de la Guerra Civil. De fet, els arqueòlegs de la UdL han trobat restes dels obusos entre les pedres.

Aquest assentament ibèric està sorprenent els mateixos experts, que esperen poder demostrar en futures campanyes la importància de l’enclavament dins la xarxa de poblats ilergetes. “La dimensió i complexitat que estem trobant supera les nostres expectatives inicials”, ha assegurat Joan López. En aquest sentit, el director dels serveis territorials de Cultura a Lleida, Josep Borrell, ha destacat que es tracta d’un “jaciment emblemàtic pel Baix Segre” i confia que el projecte “s’incorpori als plans quadriennals de recerca de la Generalitat per assegurar el seu futur”. L’alcalde de Soses, Isidre Mesalles, espera que el Gebut sigui visitable l’any vinent. Entre les iniciatives més immediates hi ha l’arranjament dels accessos i la creació d’un circuït intern amb panells explicatius.

Els mes prestats biblioteques//Foto: diba

“Patria”, la novela més prestada a les Biblioteques

La segueix la novel·la negra “Todo esto te daré”

Els mes prestats//Foto: diba
Els mes prestats//Foto: diba

La novel·la “Patria” del basc Fernando Aramburu, que retrata els anys més foscos d’ETA, continua sent la novel·la més prestada a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona durant el segon trimestre d’aquest any 2018. La segueix la novel·la negra “Todo esto te daré” de Dolores Redondo. I en tercer lloc se situa “Los pacientes del doctor García”, la quarta entrega dels Episodios de una guerra interminable d’Almudena Grandes.

R.J. Palacio continua dominant el podi de les novel·les juvenils més prestades amb la cinematogràfica “Wonder” i la seva continuació “Plutó: una història Wonder”. Entre aquests dos títols trobem l’angoixant thriller juvenil “El soterrani” de Natasha Preston.

Els còmics japonesos continuen sent els més sol·licitats. Encapçala la llista “20th Century Boys”, de Naoki Urawasa, seguit de “Death Note”, de Tsugumi Ohba,i “I am a hero”, de Kengo Hanazawa.

Els títols més prestats en novel·la estrangera són, en primer lloc, ”The Girl on the Train” de Paula Hawkins, seguit d’“Origin” de Dan Brown i “4 3 2 1” de Paul Auster.

En poesia, en primer lloc trobem “Vent d’Aram” de Joan Vinyoli, a continuació “Un hivern fascinant” de Joan Margarit, i finalment “Histórias de un náufrago hipocondríaco” d’Emily Dickinson.

Pel que fa als audiovisuals, escala fins al capdavant de la llista el musical “La La Land”, seguida de la pel·lícula d’Álex de la Iglesia “El bar” i la primera temporada de la saga “Juego de tronos”.

Finalment, pel que fa als CD més prestats a les biblioteques trobem “Mic. Toca’t el melic” del Club Super 3, seguit del títol “El cor de la terra” de Txarango i “Ara i res” de Mishima.

Els més prestats

 

flipart //Foto:diba

Activats artístiques del programa Flipart

Als centres educatius per al proper curs

flipart //Foto:diba
flipart //Foto:diba

El programa Flipart de la Diputació per a la difusió de les arts en els centres de secundària, batxillerat i cicles formatius ja té enllestida l’oferta d’activitats per al proper curs.

En el curs que acaba de finalitzar, un total de 5.455 alumnes han participat en les activitats gratuïtes que han tingut lloc en un centenar de centres docents de 71 municipis de la demarcació de Barcelona. Amb aquest programa es convida a artistes de diferents disciplines a presentar els seus oficis i professions entre els joves i despertar vocacions artístiques.

En el darrer curs s’han organitzat fins a 132 activitats, impartides per 21 artistes professionals provinents d’àmbits com el teatre, la dansa, la música, el circ, la màgia o el còmic, com ara els actors Jordi Martínez, Àngels Gonyalons o les membres de la companyia T de Teatre, músics com Marc Parrot, el discjòquei Dj Tillo o el raper Pau Llonch, ballarins com Roberto Olivan i les germanes Clara i Berta Pons, i dibuixants com el grafitter Werens o el ninotaire, Jaume Capdevila, Kap, per citar alguns exemples.

El catàleg d’activitats de FlipArt s’ofereix a tots els centres de secundària, batxillerat i cicles formatius de la demarcació de Barcelona (tret de la ciutat de Barcelona) que poden inscriure’s per oferir al seu alumnat tres tipus de propostes diferents segons el format de la sessió: “Aventures d’artistes“, “Els oficis de les arts” i “Monogràfics d’arts“.

Els artistes expliquen als alumnes la seva experiència i trajectòria professional dins l’apartat “Aventures d’artistes”, en el qual el proper curs prenen part David Baró (mentalista), Jordi Martínez (pallasso i actor), DJ Tillo (discjòquei), Àngels Gonyalons (cantant i actriu), Roger Bernat (artista i teatrer) Lalo López (músic, compositor i productor de Black Music) Roberto Olivan (coreògraf i ballarí), Roberto G. Alonso (artista multidisciplnari) i Werens (artista urbà).

Assessorament per a projectes escènics que es realitzin al centre

La principal novetat d’enguany es presenta a l’apartat “Els oficis de les arts” on es presenten les professions tècniques que hi ha darrera el teló i que fan possible la posada en escena dels espectacles. El proper curs aquest apartat incorpora la xerrada sobre els processos de creació d’un ofici de les arts i també l’assessorament tècnic per a projectes escènics que es realitzin al centre. Els professionals que impartiran les sessions són Sebastià Brossa (escenògraf), Míriam Compte (figurinista i vestuari), Eva Fernández (caracterització i maquillatge) i Oriol Ibáñez (tècnic d’il·luminació i imatge).

A “Monogràfics d’arts” diversos professionals donen a conèixer a l’alumnat les seves disciplines escèniques a partir d’una introducció pràctica i amb una presentació final del treball realitzat davant la resta de companys del centre. Les sessions són sobre teatre amb la companyia T de Teatre: a càrrec de Marta Pérez i Carme Pla; de coreografies de teatre musical, amb Guillem Cirera; de música rap amb Pau Llonch; de tècniques de circ, amb Eli Coll i Jordi Mas; sobre narració audiovisual, amb el taller pràctic anomenat mobildoc, a càrrec d’Èric Mootjeer; i sobre còmic: a càrrec de Kap.

“FlipArt” contribueix a la difusió de les professions artístiques entre els més joves i a la formació de nous públics, juntament amb el programa “Anem al teatre”, també impulsat per la Diputació de Barcelona, i que el proper curs arriba a la seva 23a edició. Es pot trobar més informació en aquest enllaç