Arxiu de la categoria: Cultura

Tota l’actualitat cultural de Terrassa. Llista dels últims articles i notícies de cultura del diari digital Terrassa Informa!

Muralla Gebut//Foto: UdL

Un motlle de joieria i una “nina” ibèrica

Troballes més importants d’aquesta campanya al Gebut

Muralla Gebut//Foto: UdL
Muralla Gebut//Foto: UdL

La segona campanya d’excavacions arqueològiques al jaciment ibèric del Gebut, al terme municipal de Soses, ha posat al descobert algunes troballes singulars com ara el cap d’una figureta femenina de terracota, que podria ser una deïtat de culte domèstic o una joguina, un motlle de joieria i un ham de pesca. Són objectes que demostren la intensa activitat al poblat entre els segles III i I abans de Crist, i la seua importància dins la xarxa d’enclavaments ibèrics en la ruta del Segre. El Grup d’Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida (UdL) -inscrit al Grup de Recerca en Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga (GRAPHA)- també ha descobert un nou tram de muralla de quatre metres de gruix corresponent a una etapa d’ampliació de l’assentament.

Un equip d’una vintena de persones, encapçalat pel professor de la UdL Joan López, ha treballat al jaciment durant 12 dies tant en la delimitació de la fortificació elevada com en el complex industrial que van treure a la llum durant la primera campanya. Han excavat una nova sala annexa a l’espai de producció format per cubetes folrades de guix i destinat possiblement a la producció de vi. Està formada per una banqueta construïda amb tovots que defineix una gran cubeta quadrangular. “Ignorem ara la seua funcionalitat, pendents de les analítiques del laboratori, però en qualsevol cas confirma el caràcter industrial d’aquest barri, la cronologia del qual se se situa en la segona meitat del segle III abans de Crist”, ha explicat López.

Entre les troballes singulars d’aquesta campanya destaca el cap d’una figureta femenina de terracota, guarnida amb un collar. Aquestes estatuetes, de les quals se’n coneix una trentena en les zones de l’àrea ilergeta (Lleida i Osca) s’interpreten tant com a possibles joguines, com a figures relacionades amb cultes de tipus domèstic i familiar. Les conegudes es daten entre els segles II i I AC, però podrien ser lleugerament més antigues. També ha aparegut un motlle de foneria de rodetes concèntriques de dimensions més grans que els coneguts fins ara per a fer penjolls de bronze d’ornament personal, un ham de pesca, restes de raïm i de blat, fragments de ceràmica de diferents èpoques, fins i tot restes d’àmfora fenícia i de ceràmica campaniana (Itàlia) i peces de collar de corall que demostren el comerç a través del riu.

Els arqueòlegs de la UdL calculen que l’assentament es va iniciar en època preibèrica, anterior al segle VII abans de Crist, durant la primera Edat del Ferro i va estar ocupat fins al 200 abans de Crist. En l’època de l’Ibèric ple (segles IV-III aC), l’oppidum es va ampliar. Les darreres excavacions han permès descobrir un nou tram de la muralla format per dos cortines adossades que juntes assoleixen quatre metres d’amplada, “només  superada per les dels Vilars d’Arbeca i el Molí d’Espígol”, han assegurat. Aquesta paret que delimitava el poblat pel cantó oest es va construir quan la fortificació va ampliar la seua extensió cap al nord, complementant les estructures defensives ja existents de la primera edat del ferro i l’Ibèric antic (segles VII-V aC). La muralla ha aparegut parcialment malmesa per impactes d’artilleria de la Guerra Civil. De fet, els arqueòlegs de la UdL han trobat restes dels obusos entre les pedres.

Aquest assentament ibèric està sorprenent els mateixos experts, que esperen poder demostrar en futures campanyes la importància de l’enclavament dins la xarxa de poblats ilergetes. “La dimensió i complexitat que estem trobant supera les nostres expectatives inicials”, ha assegurat Joan López. En aquest sentit, el director dels serveis territorials de Cultura a Lleida, Josep Borrell, ha destacat que es tracta d’un “jaciment emblemàtic pel Baix Segre” i confia que el projecte “s’incorpori als plans quadriennals de recerca de la Generalitat per assegurar el seu futur”. L’alcalde de Soses, Isidre Mesalles, espera que el Gebut sigui visitable l’any vinent. Entre les iniciatives més immediates hi ha l’arranjament dels accessos i la creació d’un circuït intern amb panells explicatius.

Els mes prestats biblioteques//Foto: diba

“Patria”, la novela més prestada a les Biblioteques

La segueix la novel·la negra “Todo esto te daré”

Els mes prestats//Foto: diba
Els mes prestats//Foto: diba

La novel·la “Patria” del basc Fernando Aramburu, que retrata els anys més foscos d’ETA, continua sent la novel·la més prestada a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona durant el segon trimestre d’aquest any 2018. La segueix la novel·la negra “Todo esto te daré” de Dolores Redondo. I en tercer lloc se situa “Los pacientes del doctor García”, la quarta entrega dels Episodios de una guerra interminable d’Almudena Grandes.

R.J. Palacio continua dominant el podi de les novel·les juvenils més prestades amb la cinematogràfica “Wonder” i la seva continuació “Plutó: una història Wonder”. Entre aquests dos títols trobem l’angoixant thriller juvenil “El soterrani” de Natasha Preston.

Els còmics japonesos continuen sent els més sol·licitats. Encapçala la llista “20th Century Boys”, de Naoki Urawasa, seguit de “Death Note”, de Tsugumi Ohba,i “I am a hero”, de Kengo Hanazawa.

Els títols més prestats en novel·la estrangera són, en primer lloc, ”The Girl on the Train” de Paula Hawkins, seguit d’“Origin” de Dan Brown i “4 3 2 1” de Paul Auster.

En poesia, en primer lloc trobem “Vent d’Aram” de Joan Vinyoli, a continuació “Un hivern fascinant” de Joan Margarit, i finalment “Histórias de un náufrago hipocondríaco” d’Emily Dickinson.

Pel que fa als audiovisuals, escala fins al capdavant de la llista el musical “La La Land”, seguida de la pel·lícula d’Álex de la Iglesia “El bar” i la primera temporada de la saga “Juego de tronos”.

Finalment, pel que fa als CD més prestats a les biblioteques trobem “Mic. Toca’t el melic” del Club Super 3, seguit del títol “El cor de la terra” de Txarango i “Ara i res” de Mishima.

Els més prestats

 

flipart //Foto:diba

Activats artístiques del programa Flipart

Als centres educatius per al proper curs

flipart //Foto:diba
flipart //Foto:diba

El programa Flipart de la Diputació per a la difusió de les arts en els centres de secundària, batxillerat i cicles formatius ja té enllestida l’oferta d’activitats per al proper curs.

En el curs que acaba de finalitzar, un total de 5.455 alumnes han participat en les activitats gratuïtes que han tingut lloc en un centenar de centres docents de 71 municipis de la demarcació de Barcelona. Amb aquest programa es convida a artistes de diferents disciplines a presentar els seus oficis i professions entre els joves i despertar vocacions artístiques.

En el darrer curs s’han organitzat fins a 132 activitats, impartides per 21 artistes professionals provinents d’àmbits com el teatre, la dansa, la música, el circ, la màgia o el còmic, com ara els actors Jordi Martínez, Àngels Gonyalons o les membres de la companyia T de Teatre, músics com Marc Parrot, el discjòquei Dj Tillo o el raper Pau Llonch, ballarins com Roberto Olivan i les germanes Clara i Berta Pons, i dibuixants com el grafitter Werens o el ninotaire, Jaume Capdevila, Kap, per citar alguns exemples.

El catàleg d’activitats de FlipArt s’ofereix a tots els centres de secundària, batxillerat i cicles formatius de la demarcació de Barcelona (tret de la ciutat de Barcelona) que poden inscriure’s per oferir al seu alumnat tres tipus de propostes diferents segons el format de la sessió: “Aventures d’artistes“, “Els oficis de les arts” i “Monogràfics d’arts“.

Els artistes expliquen als alumnes la seva experiència i trajectòria professional dins l’apartat “Aventures d’artistes”, en el qual el proper curs prenen part David Baró (mentalista), Jordi Martínez (pallasso i actor), DJ Tillo (discjòquei), Àngels Gonyalons (cantant i actriu), Roger Bernat (artista i teatrer) Lalo López (músic, compositor i productor de Black Music) Roberto Olivan (coreògraf i ballarí), Roberto G. Alonso (artista multidisciplnari) i Werens (artista urbà).

Assessorament per a projectes escènics que es realitzin al centre

La principal novetat d’enguany es presenta a l’apartat “Els oficis de les arts” on es presenten les professions tècniques que hi ha darrera el teló i que fan possible la posada en escena dels espectacles. El proper curs aquest apartat incorpora la xerrada sobre els processos de creació d’un ofici de les arts i també l’assessorament tècnic per a projectes escènics que es realitzin al centre. Els professionals que impartiran les sessions són Sebastià Brossa (escenògraf), Míriam Compte (figurinista i vestuari), Eva Fernández (caracterització i maquillatge) i Oriol Ibáñez (tècnic d’il·luminació i imatge).

A “Monogràfics d’arts” diversos professionals donen a conèixer a l’alumnat les seves disciplines escèniques a partir d’una introducció pràctica i amb una presentació final del treball realitzat davant la resta de companys del centre. Les sessions són sobre teatre amb la companyia T de Teatre: a càrrec de Marta Pérez i Carme Pla; de coreografies de teatre musical, amb Guillem Cirera; de música rap amb Pau Llonch; de tècniques de circ, amb Eli Coll i Jordi Mas; sobre narració audiovisual, amb el taller pràctic anomenat mobildoc, a càrrec d’Èric Mootjeer; i sobre còmic: a càrrec de Kap.

“FlipArt” contribueix a la difusió de les professions artístiques entre els més joves i a la formació de nous públics, juntament amb el programa “Anem al teatre”, també impulsat per la Diputació de Barcelona, i que el proper curs arriba a la seva 23a edició. Es pot trobar més informació en aquest enllaç

 

Flama Canigo 2018//Omnium Cultural

Arribada de la Flama del Canigó

Organitzada per Òmnium Cultural

Flama Canigo 2018//Omnium Cultural
Flama Canigo 2018//Omnium Cultural

L’arribada de la Flama del Canigó organitzada per Òmnium Cultural avui, dissabte 23 de juny, marca l’inici de la festa de Sant Joan a les ciutats i pobles del Principat.

En tots els actes d’arribada es farà la lectura del manifest que enguany ha estat escrit des de la presó pel president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

La Flama del Canigó és la festa d’encesa dels Focs de Sant Joan, símbol de la nostra identitat; una festa popular arrelada al llarg dels Països Catalans que té l’element del foc com a símbol preeminent. La tradició de les fogueres de Sant Joan és una celebració molt antiga, transmesa de generació en generació al llarg de molts segles. Amb ella, els primers pobladors de les nostres comarques festejaven la nit més curta de l’any, el solstici d’estiu. D’aquesta manera, s’han anat transformant aquelles celebracions prehistòriques en els Focs de Sant Joan actuals.

La matinada del 22 al 23 de juny la Flama del Canigó es renova al cim d’aquesta muntanya del Pirineu català i centenars de voluntaris i equips de foc la distribueixen arreu dels Països Catalans seguint diverses rutes per tal d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan. Així comença, any rere any, la celebració d’una festa ancestral vinculada al solstici d’estiu que és també un símbol de germanor entre els territoris de parla catalana.

Revetlles segures

Protecció Civil i Bombers recorden les recomanacions que cal seguir per tal que la celebració de la revetlla sigui segura, a l’hora d’encendre la foguera i els petards. Les fogueres hauran d’haver estat prèviament autoritzades i complir els requisits de distància respecte dels edificis, cotxes i línies elèctriques; caldrà cremar el material adequat (sobretot, fusta). A prop haurem de tenir algun mitjà per apagar el foc i assegurar-nos que en acabar queda ben extingit. Els habitatges propers, tindran finestres i balcons tancats, els tendals plegats i haurem recollit la roba estesa. Caldrà, també, que tant adults com infants manipulin i encenguin amb prudència els petards i que es llegeixin les instruccions abans de fer-ne ús, sempre respectant les distàncies de seguretat que s’hi indiquen.

Laura Borras Patronat Catalunya Cultura//Foto: Martí E Berenguer

Fundació Catalunya Cultura demana impulsar el mecenatge

Mitjançant una Reforma Fiscal

Laura Borras Patronat Catalunya Cultura//Foto: Martí E Berenguer
Laura Borras Patronat Catalunya Cultura//Foto: Martí E Berenguer

El Patronat de la Fundació Catalunya Cultura, l’organisme de govern de la Fundació, reunit en sessió ordinària, proposà a la Consellera de Cultura Laura Borràs, reprendre l’agenda per impulsar un nou marc legal pel mecenatge i fer de la cultura una aposta estratègica compartida. Aposta també per donar un nou impuls en matèria legislativa a Catalunya, coincidint amb la presència de la Consellera de Cultura a la reunió. El moment actual, de major estabilitat institucional, és una oportunitat per reprendre el full de ruta fixat fa temps amb l’objectiu d’ampliar i millorar les iniciatives de mecenatge a Catalunya.

La reivindicació compartida de millorar el finançament de la cultura passa no només per incrementar els pressupostos públics sinó per crear nous instruments de finançament i obrir línies de col·laboració que impliquin a les empreses i la societat civil en l’objectiu de convertir la cultura en un eix estratègic de la construcció social i l’economia del país.

En aquest context, la Fundació defensa la de millora de la Llei de mecenatge, com a instrument per incentivar la inversió de les empreses i els ciutadans en el desenvolupament dels projectes de cultura i coneixement.

La reforma fiscal aprovada el 2015 permet a les empreses i ciutadans recuperar el 35% de les aportacions fetes a un projecte (un 40% a partir del  tercer exercici). Això, tot i ser important, és la meitat del que passa a països propers com França o Itàlia, i un terç del que succeeix a països amb una major cultura de participació de la societat civil en la cultura com els països anglosaxons. En un sector cultural cada vegada més internacionalitzat i en el que destaquen les coproduccions de projectes entre diferents països, aquestes diferències poden arribar a ser un prejudici per als creadors del país, desavantatges que se sumen d’altres ja existents, com són una taxa més elevada de l’iva cultural, i uns pressupostos públics més escassos.

Fiscalitat catalana

La Fundació també es proposa presentar de nou a la Generalitat incloure la cultura dins dels programes que compten amb desgravacions especials per fomentar les donacions dels ciutadans, com és el cas de la ciència i la recerca, el medi ambient i la llengua (que compten amb el 25% i 15% respectivament en el tram autonòmic de l’IRPF).

Els membres assistents avui a la reunió del Patronat de la Fundació, presidida per Enric Crous (Grup Damm), han volgut recordar aquestes iniciatives alhora que proposar a la Generalitat que lideri un nou intent de diàleg amb altres comunitats i el govern central per impulsar la proposta de llei de mecenatge iniciada el 2014.

Les empreses com espai de suport a projectes culturals

Disposar d’una Llei que incentivi que més empreses s’impliquin i donin suport a la cultura és important però no és l’únic programa de la Fundació. Els membres actuals de l’entitat contribueixen a generar un espai de trobada, acompanyament i suport als projectes culturals, convençuts que la cultura és una proposta d’inversió social a la que cal implicar tot el teixit empresarial i la societat civil del país. Aquesta és la missió del Consell de Mecenatge, format per empreses com: les quals a més de participar en el finançament ajudar a donar una visió estratègica i estabilitat als projectes culturals.

Aquest és justament l’objectiu que persegueix la Llotja de projectes de la Fundació que, amb una convocatòria anual, acompanya amb processos formatius i de mentoring a 10 propostes de primer nivell que tenen en el mecenatge oportunitats de futur. Els projectes de la nova convocatòria 2018 es presentaran a les empreses el proper dilluns 25 de juny.

38 Premi BBVA Sant Joan// Foto: Berta Tiana

38è Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana

El guanya Gemma Lienas amb El fil invisible

38 Premi BBVA Sant Joan// Foto: Berta Tiana
38 Premi BBVA Sant Joan// Foto: Berta Tiana

L’escriptora i conferenciant Gemma Lienas és la guanyadora del 38è Premi BBVA Sant Joan amb l’obra El fil invisible, una novel·la amb una doble trama: la recerca d’un misteriós secret familiar, originat durant la segona guerra mundial, i la reconstrucció del veritable paper d’una científica del segle XX.

Convocat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes, amb el suport de BBVA CX, el guardó és el tercer més ben dotat de les lletres catalanes: 35.000 euros lliures d’impostos i a banda dels drets d’autor. Edicions 62 es farà càrrec de l’edició comercial de l’obra guanyadora.

El Premi BBVA Sant Joan va ser instituït per Caixa Sabadell l’any 1981 amb l’objectiu de contribuir a l’impuls i normalització de la literatura catalana que vivia llavors -com totes les manifestacions culturals- una empenta renovada pels nous temps històrics.

Ahir a al vespre, es va lliurar el 38è Premi BBVA Sant Joan en un acte que va tenir lloc al Saló Modernista de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859, i que ha presidit el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent. També han intervingut l’alcalde de Sabadell, Maties Serracant; el director territorial de BBVA Catalunya, Xavier Llinares; el president de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, Jaume Ribera i el president de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859, Joan B. Casas.

Gemma Lienas ha optat al Premi BBVA Sant Joan sota el pseudònim Júlia Coma. Ho ha fet amb l’obra El fil Invisible, presentada sota el lema Unes vacances a Bretanya, declarada guanyadora per majoria entre les 44 obres que hi optaven enguany.

Va arribar a l’última votació del jurat junt amb Entre l’infern i la glòria, d’Àlvar Valls Oliva.

Totes dues havien assolit les darreres deliberacions del jurat juntament amb altres tres obres:

 Llarga la nit d’aquell dia d’estiu, de Jaume Morey Sureda

 La filla de la tempesta, de Lluïsa Vidal (pseudònim)

 Fidel, d’Enric Vidal (pseudònim)

Entre les 44 obres rebudes a concurs han predominat les novel·les, amb trenta-set originals, seguides de dos reculls de narracions, dues memòries, un llibre de viatges i dues obres d’altres proses.

Trenta originals procedeixen de la demarcació de Barcelona, dos de Girona i dos de Tarragona. Enguany no s’ha rebut cap original de Lleida. També s’han presentat quatre obres des de la comunitat valenciana, quatre de les Illes Balears, una d’Andorra i una arribada d’Anglaterra.

El jurat del 38è Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana ha incorporat enguany de forma permanent a l’escriptora Carme Riera. També formen part del jurat Jordi Coca, Pere Gimferrer, Giuseppe Grilli i Rafael Vallbona com a guanyador de la darrera edició. En qualitat de secretari sense vot, actua el director de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859, Joan Carles Sunyer.

L’autora de l’obra guanyadora rebrà els 35.000 euros de la seva dotació, lliures d’impostos, a banda dels drets d’autor de l’edició comercial a càrrec d’Edicions 62. Aquest fet fa que el Premi BBVA Sant Joan sigui el tercer més ben dotat de les lletres catalanes.

L’edició comercial per part Edicions 62 està prevista per al setembre d’aquest mateix any, quan l’obra guanyadora es presentarà en el marc de La Setmana del Llibre en Català.

MNAC - Museu Nacional d'Art de Catalunya // Foto: @pfelipedj

El Dia i la Nit dels Museus a Catalunya

Més de 250 activitats especials per celebrar-lo

MNAC - Museu Nacional d'Art de Catalunya // Foto: @pfelipedj
MNAC – Museu Nacional d’Art de Catalunya // Foto: @pfelipedj
Avui, divendres 18 de maig, els museus d’arreu de Catalunya celebren el Dia Internacional dels Museus (DIM), un esdeveniment organitzat anualment des del 1977 pel Consell Internacional de Museus (ICOM). És una festa en què els museus són els veritables protagonistes obrint les seves portes i oferint una atractiva oferta d’activitats per sensibilitzar els visitants de la seva importància en el desenvolupament de la societat.
A més, amb motiu del Dia Internacional dels Museus, a Europa se celebra la Nit dels Museus, demà dissabte 19 de maig. Una iniciativa promoguda pel Consell d’Europa en què els museus obren les seves portes fins a la matinada i també ofereixen activitats d’oci i cultura. La iniciativa a Catalunya va néixer a la ciutat de Barcelona i al llarg dels anys s’hi ha anat sumant una bona part de museus catalans.
Per celebrar tant el Dia com la Nit dels Museus, els equipaments museístics catalans han organitzat més de 250 activitats. L’esdeveniment més important és la jornada de portes obertes que tots els museus ofereixen als seus visitants, però també han programat activitats especials com room escapes, vermuts a la romana, visites guiades i teatralitzades, dansa, música i molt més.
Activitats per a tots els públics
Un any més, el Departament de Cultura ha recollit en una única agenda en línia les més de 250 activitats que els museus catalans amb programat amb motiu del Dia i la Nit dels Museus, publicada al web patrimoni.gencat.cat (http://patrimoni.gencat.cat/DIM2018). Es poden consultar les activitats organitzades arreu de Catalunya a través d’un cercador.
Els museus del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre proposen, per exemple, descobrir els secrets de les cases modernistes de la mà del Museu de les Terres de l’Ebre; gaudir de la gastronomia de la Conca de Barberà al Museu de la Vida Rural; o gaudir d’una nit musical al Museu Pau Casals, entre altres. Per la Nit dels Museus, i per cinquè any consecutiu, els museus de la ciutat de Tarragona proposen ‘El Viatge a la constel·lació Museu’, un itinerari nocturn que té lloc per set museus i centres culturals de la ciutat per reflexionar sobre l’ús i la importància de la comunicació.
A les comarques gironines, entre altres propostes, destaca la visita que organitza el Museu d’Arqueologia de Catalunya – Empúries a la ciutat grega i romana per conèixer els espais més representatius a partir dels jocs que ens han deixat els nostres avantpassats. Al Museu del Mar de Lloret es podrà descobrir el Tint, l’edifici on els pescadors de Lloret, fins als anys 60, anaven a tenyir les xarxes de cotó amb una tècnica mil·lenària. A Girona ciutat, els museus s’uneixen a la Nit dels Museus i ofereixen un itinerari per gaudir d’espectacles i activitats diverses. El Museu d’Art de Girona proposa, per exemple, gaudir d’una experiència única i innovadora de microteatre.
Per la seva banda, els Museus de les Terres de Lleida i Aran, aprofitant el lema d’enguany, han decidit “hiperconnectar-se” amb un intercanvi de peces. Cada museu exposarà una peça d’un altre museu, acompanyada d’un plafó explicatiu. Quant a les activitats especials, destaca la proposta del Museu de Guissona per descobrir com era el cel dels romans amb un planetari, vins d’àmfores i tapes d’inspiració romana. El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona ofereix una nit màgica amb un espectacle de música itinerant pel museu i el Museu de la Conca Dellà proposa un taller de cal·ligrafia medieval.
A Barcelona ciutat, la majoria de museus concentren la seva activitat la nit del 19 de maig, quan la gran majoria dels centres obren les seves portes fins a la matinada. Entre les activitats especials, destaca per exemple la proposta del Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona que ofereix un sopar a través de la Mediterrània. A la resta de les comarques barcelonines, destaca el room escape que proposa el mNACTEC a l’interior del museu així com la passejada nocturna per les voltes. El Museu de Mataró ofereix un vermut a la romana a l’antiga vil·la d’Iluro i el Museu de Maricel proposa un itinerari en forma de joc per als més petits: escriuran, dibuixaran, descobriran personatges…
Es poden consultar les activitats al web del Dia i la Nit dels Museus a http://patrimoni.gencat.cat/DIM2018
10-paraules-mes-boniques

Les 10 paraules més boniques del català

Organitzat per la Direcció General de Política Lingüística

10-paraules-mes-boniques

10.469 persones han participat en la fase de votació popular de la iniciativa organitzada per la Direcció General de Política Lingüística a les xarxes social per trobar les 10 paraules més boniques del català. Xiuxiuejar, aixopluc, caliu, tendresa, llibertat, moixaina, amanyagar, enraonar, ginesta i atzavara, han estat les 10 paraules escollides d’entre 25 finalistes, que havien estat les paraules proposades més cops pels usuaris durant la 1a fase del concurs. Aquesta acció s’ha emmarcat en els actes de commemoració de l’Any Pompeu Fabra.
En la primera fase del concurs, duta a terme des del 26 d’abril fins al 3 de maig, es van rebre 179 propostes de 131 usuaris. Per fer una proposta calia piular a Twitter la paraula o paraules preferides amb l’etiqueta #RepteFabra3. Entre els participants d’aquesta fase s’han sortejat 10 bitllets per a 2 persones a la ruta Pompeu Fabra. Els guanyadors han estat: @climentblasco, @Catxiiing, @PattyGrasReyner, @GAmadorHdz, @mmoliveras, @Capcurucull, @Mireiaaaaaa3, @lloverroda, @antonicomesgene, @lurdesborrell.
Les 10 paraules més votades aniran ara al Pavelló de les llengües (Talepaviljoen). Aquest espai és l’eix central del projecte Terra de Llengües (Lân fan taal ), una iniciativa de l’ONG d’Afûk en el marc de la Capital Europea de la Cultura 2018 que se celebra a la ciutat neerlandesa de Ljouwert. A  l’interior d’aquest edifici hi ha una representació de la llengua i la cultura de les petites comunitats lingüístiques europees. A l’exterior, el Jardí de les Llengües és on s’exposen les 10 paraules més boniques d’idiomes diversos.
Premis Serra d'or2018

Acte de lliurament dels Premis Crítica Serra d’Or

A l’Espai Endesa de Barcelona

Premis Serra d'or2018

L’Espai Endesa, allotjat en un edifici inaugurat el 1897, que és una excel·lent mostra del Modernisme industrial català i que està catalogat com a Patrimoni Històric de la ciutat, va acollir la 52a edició dels Premis Crítica Serra d’Or, que ha presidit el P. Abat Josep M. Soler. Les obres premiades corresponen a les més destacades de les publicades l’any 2017, i sense que s’hagin presentat a concurs. Cal recordar que els Premis Crítica Serra d’Or no tenen dotació econòmica i consisteixen essencialment en la proclamació del veredicte i en el lliurament d’una serreta d’or, de solapa, que representa la distinció que atorga la revista Serra d’Or, de Publicacions de l’Abadia de Montserrat (PAMSA, que dirigeix el  P. Josep Massot i Muntaner.

L’obra Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents, de Josep Lluís Badal, ha estat guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or de Novel·la 2018; Teresa d’Arenys. Obra poètica (1973-2015), de Teresa d’Arenys, ha rebut el Premi Crítica Serra d’Or de Poesia 2018; Mercè Ibarz, amb L’amic de la finca roja, el Premi Crítica Serra d’Or 2018 d’Assaig; i Adrià Pujol Cruells el Premi Crítica Serra d’Or de Traducció 2018 per L’eclipsi de Georges Perec. Aquests han estat els premiats en l’apartat de Literatura i Assaig.

Pel que fa a l’apartat de Recerca, Marc Gil ha guanyat el Premi Crítica Serra d’Or de Recerca 2018 (Humanitats) per l’obra Barcelona al servei del Nuevo Estado. Depuració de l’Ajuntament durant el primer Franquisme. L’Institut Català d’Ornitologia, per Atles dels ocells nidificants de Barcelona ha obtingut el Premi Crítica Serra d’Or de Recerca 2018 (Altres Ciències). I L’ambassadeur de la République des Lettres. Vie et oeuvre de Robert Robert i Casacoberta (1823-1873), de Julien Lanes Marsall, ha rebut el Premi Crítica Serra d’Or de Catalanística 2018.

Dins l’apartat de Teatre, l’obra de Pau Miró Un tret al cap s’ha endut el Premi Crítica Serra d’Or de Teatre 2018 al text de teatre català; Medusa de La Virgueria, dirigida per Aleix Fauró i Isis Martín, el Premi Crítica Serra d’Or de Teatre 2018 a l’espectacle teatral; mentre que Marta Carrasco, per Perra de Nadie, un espectacle d’una força i un coratge estremidors, que culmina un llarg recorregut creatiu d’elevat nivell d’exigència, qualitat artística i profunditat humana, ha guanyat el Premi Crítica Serra d’Or de Teatre 2018 a l’aportació més interessant.

Finalment, en l’apartat de Literatura Infantil i Juvenil, el Premi Crítica Serra d’Or Infantil 2018 és per a l’obra I aquí dins, qui hi ha?, amb text de Mar Benegas i il·lustració de Sandra Navarro, Lalalimola; el Premi Crítica Serra d’Or Juvenil 2018 és per a Una bala per al record, de Maite Carranza; mentre que el Premi Crítica Serra d’Or Coneixements 2018 és per a Ports, de Víctor Medina.

El jurat dels Premis Crítica Serra d’Or 2018, en l’apartat de Literatura i Assaig, ha estat format per Borja Bagunyà, Àlex Broch, Lluïsa Julià, Marta Nadal i Pere Antoni Pons. En l’apartat de Recerca l’han compost: Jaume Aulet, Manuel Jorba, Santiago Riera i Tuèbols, Joandomènec Ros i Francesc Vilanova. Joan-Anton Benach, Francesc Massip, Marta Monedero, Juan Carlos Olivares i Anna Pérez Pagès han constituït el jurat de Teatre. Mentre que el de Literatura infantil i juvenil, també per encàrrec de Serra d’Or, l’han format Mònica Baró, Montse Ginesta, Teresa Mañà, Joan Portell i Núria Ventura

El P. Abat de Montserrat  ha donat la benvinguda a premiats i autoritats tot disculpant al P. Josep Massot i Muntaner, director de la revista i de les Publicacions, a qui, segons el P.Abat, pertocaria dir aquestes paraules d’introducció però que la recuperació d’un infart no li ha permès.

De les seves paraules, cal destacar: “En el moment actual, em vénen a la ment aquells versos prou coneguts del poeta de Sinera, en el seu “Inici de càntic en el temple”: “Hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa”. Aquesta és la finalitat de “Serra d’Or”. Aquesta és la finalitat de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Ho és en un sentit ampli: “salvar els mots”, custodiar la memòria, col·laborar colze a colze amb d’altres a construir el present i el futur. És a dir, mantenir viva i a un nivell alt la nostra llengua i la nostra cultura, des del punt de vista de la qualitat literària, del rigor científic, de la immediatesa de la informació, de les relacions interpersonals, de crear espais de diàleg. “Retornar el nom de cada cosa” no sols mantenint “els mots” i la parla, sinó també defugint la postveritat i les “fake news” que ens assetgen des de tants àmbits a nivell informatiu. El poeta no es limita, però, a una preservació merament lexicogràfica o gramatical; salva “els mots”, retrona “el nom de cada cosa” de cara al bé de tots. Per això no parla simplement de “salvar els mots”, sinó de “salvar-vos els mots”, de “retornar-vos el nom”; és a dir, ho fa per als altres. Aquest esperit de servei és el que amara, també, les nostres Publicacions amb l’esforç econòmic que suposen.

         Com a País vivim moments difícils a causa del moment polític i social, amb presos preventius i amb persones a l’estranger. Aquest acte mateix es veu privat de la presència de membres del Govern de la Generalitat perquè encara no en tenim. Una situació que s’ha fet palesa, també, per Sant Jordi i en moltes altres circumstàncies. Salvador Espriu, en el poema que he esmentat, parla, a més, de “cisternes seques” i de “cims pujats per esglaons de lentes hores”. Hem vist retrocessos que no hauríem imaginat de veure mai més. El camí s’ha fet lent, costerut. Però, no estem descoratjats. La nostra cultura, la nostra societat, tenen prou vigor per continuar endavant, per continuar pujant els “esglaons” que menen al futur. La fatiga present de pujar-los val la pena perquè porten a noves realitats. Les “cisternes” tornaran a omplir-se d’aigua. Perquè, malgrat les dificultats presents, hi ha en la societat una realitat ben viva; els guardonats d’enguany amb els premis “Crítica Serra d’Or” en són una bona mostra.

         En aquest context difícil i complex, la nostra revista ha arribat al n. 700. Una fita ben notable, que hem commemorat discretament en l’exemplar corresponent, el del mes d’abril”.

mapa parla català any fabra

L’ICGC publica el facsímil Mapa de les terres de llengua catalana

Amb motiu de l’Any Pompeu Fabra

mapa parla català any fabra

El secretari general del Departament de Territori i Sostenibilitat, Ferran Falcó; la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, i el director de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), Jaume Massó, han presentat avui el facsímil Mapa de les terres de llengua catalana, amb motiu de la celebració de l’Any Pompeu Fabra. A l’acte també ha assistit la secretària general del Departament de Cultura, Dolors Portús.
El mapa, que l’ICGC ha editat i publicat en edició facsímil, delimita sobre una base topogràfica les terres de parla catalana. L’original, de 120×98 centímetres, entelat i envernissat, es conserva a la Cartoteca de l’Institut des del 1993. Tenia un ús escolar i per això portava unes fustes a la part superior i inferior que permetien penjar-lo a la paret de l’aula. Quan es va publicar, el 1921, es podia comprar en paper per 12 pessetes i per 20 pessetes l’exemplar entelat.
Es tracta, segons ha explicat Falcó, “d’una aportació visual de l’ICGC del nexe entre mapa i llengua”, un concepte “molt vinculat als moviments de renovació pedagògica de principis del segle XX”.
Moviment de renovació pedagògica
De fet, la confecció del mapa va ser una iniciativa de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, fundada el 1898 i coneguda com la Protectora, que formava part dels moviments de modernització pedagògica a la Catalunya del primer terç del segle XX. Va treballar per introduir el català com a parla de l’escola i per introduir pedagogies més modernes i actives.
En aquest context, un dels àmbits que va adquirir més rellevància va ser l’ensenyament de la geografia, que va comportar un estímul a la publicació de diversos mapes escolars en català, entre ells el Mapa de les terres de llengua catalana: publicat a despeses del patrici català Dr. Antoni de P. Aleu. Publicacions de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Escala 1:500 000. [1921].
Tal com ha dit el director de l’ICGC, Jaume Massó, “la cartografia és una eina especialment didàctica per visualitzar l’extensió d’una llengua, sobretot quan té mancances administratives, com ara el recolzament d’un estat”.
Pompeu Fabra (Barcelona, 1868-Prada de Conflent, 1948) fou nomenat el 1917 president de la Comissió Editorial Pedagògica de la Protectora per impulsar l’edició de tot tipus de material escolar en català, entre ells, aquest mapa. El va elaborar la Secció Cartogràfica de la Mancomunitat de Catalunya, precedent de l’ICGC.
El Mapa de les terres de llengua catalana el va patrocinar el periodista i advocat Antoni de P. Aleu (Barcelona, 1847 – transatlàntic Washington, 1926), que havia emigrat a Amèrica el 1860 i s’establí a Buenos Aires. Fundador i president del Casal de Catalunya de la capital argentina, va dirigir el setmanari “L’Aureneta” i fou un dels benefactors de la Protectora.
L’Any Pompeu Fabra
La Generalitat de Catalunya dedica l’any 2018 a commemorar la figura de Pompeu Fabra, coincidint amb el 150 aniversari del seu naixement i els 100 anys de la publicació de la Gramàtica catalana normativa. Els departaments de Presidència i de Cultura, mitjançant la Direcció General de Política Lingüística, impulsen la celebració de l’Any, en què s’organitzaran centenars d’actes arreu del territori en memòria i reconeixement d’aquest excepcional científic, que va codificar i modernitzar la llengua catalana, fent-la apta per als diversos estils i funcions.
Segons ha explicat la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, “volem que l’Any Fabra serveixi per enfortir la llengua catalana i treballar per a la seva plenitud”. Es recull així la visió del mateix Fabra, “que va agafar una llengua empobrida, reclosa a l’àmbit familiar i la va endreçar, deixant-la a punt per a la infinitat d’usos que ha de tenir una llengua d’ús normal, per fer-la servir per a tot, sense cap àmbit que li fos vedat”, ha glossat Franquesa.
Com a contribució a l’efemèride, l’ICGC ha publicat aquest document cartogràfic en edició facsímil i també ha participat en la confecció de tots els noms de vials de Catalunya que porten el nom de l’il·lustre lingüista, i que es poden consultar al Mapafabra del web de l’Any Fabra.