Arxiu de la categoria: Cultura

Tota l’actualitat cultural de Terrassa. Llista dels últims articles i notícies de cultura del diari digital Terrassa Informa!

xarxa escoles musica diba

Constituïda la Xarxa d’escoles municipals de música i arts

La formaran 122 centres

xarxa escoles musica diba

En el marc de la primera Jornada Educació Artística i Municipi del XXVI Fòrum local d’Educació, celebrada el passat dimarts, es va constituir la Xarxa d’escoles municipals de música i arts impulsada per la Diputació.

Aquesta xarxa s’inscriu en l’estratègia de consolidació d’un sistema de xarxes de centres educatius de titularitat municipal que pretén reforçar l’acció dels governs locals en el desenvolupament del Servei d’Educació de Catalunya.

Una estratègia que va començar amb la creació de la xarxa d’escoles municipals de persones adultes i la xarxa d’escoles municipals d’educació especial, que té previst completar en els propers mesos amb la creació de les xarxes d’escoles municipals d’escoles bressol municipals i que acabarà aglutinant gairebé 600 centres educatius municipals.

A l’acte de constitució va participar el diputat d’Educació de la Diputació de Barcelona, Rafael Homet.

Durant la seva intervenció, Homet va destacar com «el món local està molt compromès amb el desenvolupament de l’educació musical i artística des de la proximitat i és clau el foment de l’accés a aquest tipus d’educació a tota la ciutadania». I va afegir que «des la Diputació de Barcelona considerem que l’impuls d’aquesta xarxa ha de servir per generar un espai d’intercanvi i de coneixement horitzontal entre els centres, contribuir a integrar actuacions de suport tècnic, material i econòmic així com possibilitar l’aprenentatge compartit».

La Xarxa

La Xarxa d’escoles municipals de música i arts comença el seu recorregut amb la intenció d’incorporar tots els ajuntaments de la demarcació de Barcelona que disposen d’escoles municipals d’educació musical i artística.

A la demarcació de Barcelona hi ha 106 escoles municipals de música que ofereixen 28.167 places i ocupen un total de 1.639 docents, 7 escoles municipals de dansa amb 1.010 places i 9 centres municipals d’arts plàstiques i disseny amb 1.082 places. En total, 122 centres a 107 municipis que apleguen 30.259 alumnes i 1.880 docents

Els objectius de la Xarxa d’escoles municipals de música i arts giren al voltant del reforç del valor educatiu, cultural i social de la música i les arts, el paper que hi juguen els ajuntaments mitjançant les escoles municipals així com de la necessitat de contribuir a la sostenibilitat d’aquests equipaments.

Cal recordar, que la segona sessió de les jornades d’Educació Artística i Musica es celebrarà el proper 21 de novembre i s’abordaran els dilemes i els reptes metodològics dels centres d’educació artística, amb la ponència de Pedro Sarmiento i, per concloure, tindrà lloc una dinàmica d’aprenentatge compartit.

Connectem les persones amb el seu temps educatiu

La constitució de la Xarxa d’escoles municipals de música i art està inclós també en un dels projectes estratègics del Pla d’Actuació de Mandat 2016-2019 (PAM) de la Diputació de Barcelona. Respon a un dels 13 principals objectius d’aquest PAM, amb l’objectiu de construir projectes educatius locals que connectin els centres educatius, les entitats i els recursos de l’entorn per a la millora de l’èxit educatiu, d’acord amb el model d’educació a temps complet.

La pràctica i l’aprenentatge de la música i d’altres disciplines artístiques aporta valors clau en el desenvolupament integral de les persones. A més, té un impacte positiu l’assoliment de les competències acadèmiques i de l’èxit educatiu.

En aquest sentit, les escoles municipals de música han contribuït a democratitzar de manera exponencial la pràctica musical, esdevenint una eina educativa i cultural clau.

 

 

DIBA Sampedro

Homenatge a José Luis Sampedro en el centenari del seu naixement

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació

DIBA Sampedro

Aquest any, l’humanista José Luis Sampedro hagués complert 100 anys i , per aquest motiu, la Xarxa de Biblioteques Municipals commemora el seu naixement amb una xerrada a càrrec de la vídua de l’escriptor, Olga Lucas, i la lectura de fragments de la seva obra a càrrec de l’actor Jaume Ulled. Serà demà dimarts, 7 de novembre, a les 19h, a la Biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat.

José Luis Sampedro (1917-2013) va ser un dels grans escriptors i intel·lectuals d’Espanya. Va treballar com a professor, humanista i economista i va ser escollit membre de la Reial Acadèmia Espanyola en 1990.

El seu treball va ser mereixedor de nombrosos reconeixements, entre ells el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, que li va atorgar el 2011 el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport.

De la seva bibliografia cal destacar, entre d’altres  “El somriure etrusc’”; “L’amant lesbià”; “Reacciona”o la trilogia dels “Cercles de temps”.

Warhol Caixaforum

CaixaForum recrea l’ambient de The Factory

Durant la Nit de Warhol

Warhol Caixaforum

El pròxim 20 d’octubre, el vestíbul de CaixaForum Barcelona recrearà el mític ambient que es vivia a The Factory, i convidarà artistes i músics a participar en un esdeveniment que ofereix entreteniment i agitació cultural.

Per fer-ho, es comptarà amb la col·laboració del Primavera Sound, que s’encarregarà de la programació musical de l’esdeveniment, i també amb diversos artistes visuals de l’Agència O, una de les més avantguardistes de la ciutat, que duran a terme performances en una escenografia especialment creada per a l’ocasió.

La Nit de Warhol, a CaixaForum Barcelona, seguirà l’estil de les reunions de Warhol a The Factory, on la celebració i la creació artística es fusionaven en un mateix lloc. No es tracta, per tant, de recrear una de les festa de l’època, sinó de convocar l’esperit d’aquelles trobades.
De la mà del Primavera Sound, coincidiran tres propostes musicals: Mark Cunningham & Arnau Sala, DJ Fra (Nitsa Traxx) i DJ Alicia Carrera (Hivern Discs).
Mau Morgó i Filip Custic, dos artistes de l’ Agencia O, una de les agències més punteres del panorama cultural barceloní, seran els encarregats de la direcció artística de l’esdeveniment. Els dos performers també realitzaran diferents accions artístiques en directe. A més, els assistents es convertiran en part de l’obra i es crearan diversos momentums durant l’esdeveniment, seguint la màxima de Warhol: «En el futur, tothom serà famós mundialment durant 15 minuts». La proposta escenogràfica que acompanyarà la creació visual i les performances serà una abstracció de l’espai de The Factory adaptat a CaixaForum Barcelona.

Una nit per celebrar la creativitat

Per a la celebració de la Nit de Warhol, CaixaForum Barcelona proposa realitzar una trobada, que no solament serveixi d’entreteniment, sinó també per celebrar la creativitat i la creació multidisiciplinar.
La idea és demostrar la potencialitat de l’activitat cultural de Barcelona, i que els participants i el públic visquin quelcom inoblidable, inspirat en Warhol, sense ser un revival. Un aquí i un ara sota el perfum de l’artista Pittsburgh.
Així, els objectius de l’activitat són els de reforçar el posicionament i l’oferta cultural per a joves i interessats en la creació contemporània; generar aliances amb els agents culturals de referència de la ciutat que contribuiran a reforçar el primer objectiu i ser el punt de partida de la nova campanya d’activitats per a públic jove.

Música i Performance

De la mà de Pirmavera Sound hi haurà tres propostes musicals per amenitzar la nit. Es tracta de Mark Cunningham & Arnau Sala; DJ Fra (Nitsa Traxx) una dels caps visibles de la sala més important d’electrònica de l’Estat i una de les més venerades d’Europa, el Nitsa Club (Barcelona); DJ Alicia Carrera (Hivern Discs), la DJ gallega establerta a Barcelona acumula un extens coneixement en Krautrock, Kosmische, EBM i psicodelia aplicada qualsevol gènere
Pel que fa a la performance, dos artistes locals de referència (Mau Morgó i Filip Custic) dirigeixen i realitzen diverses accions artístiques en directe inspirades en elements Warholianos.També es comptarà amb una acció de l’artista Alba Yruela.
Mau Morgó (artista de l’Agència O) s’encarregarà de la concepció de l’espai i de les performances que giraran entorn de l’obra que executarà l’artista Filip Custic: una instal·lació viva en la qual ell mateix es presentarà com a objecte situat al centre i sobre una superfície a definir que constituiria un efecte òptic.

Els assistents es convertiran en part de l’obra, per això es crearan 4 momentums durant les 4 hores que dura l’esdeveniment, atrapant així l’atenció del públic.

Andy Warhol a Caixaforum

Trenta anys després de la seva mort, Andy Warhol (1928-1987) s’ha convertit en el principal referent del moviment pop.
L’exposició que presenta l’Obra Social “la Caixa” juntament amb el Museu Picasso de Màlaga pretén abordar la complexa producció de l’artista nascut a Pittsburgh, amb un èmfasi especial en les transmutacions que experimenta el conjunt del seu llegat durant la seva carrera. A més de donar a conèixer l’artista a una nova generació de públic al nostre país, la mostra permetrà posar l’accent en la naturalesa repetitiva, esquematitzant i artificiosa del seu treball visual durant més de tres dècades de febril activitat creadora. Andy Warhol.

L’art mecànic inclou les icones més emblemàtiques i universals del món creat per Warhol: la llauna de sopa Campbell’s, els retrats de Marilyn Monroe, Jackie Kennedy i Liz Taylor, però també cinema experimental, com els seus Screen Tests o la llegendària instal·lació multimèdia concebuda amb la banda de música The Velvet Underground. La mostra està formada per un total de 352 peces entre pintures, escultures, dibuixos, serigrafies, instal·lacions, llibres d’artista, pel·lícules, portades de discos, pòsters, revistes, objectes i material fotogràfic. Procedeixen de més de 30 prestadors —entre els quals destaca el Museu Andy Warhol de Pittsburgh, que alberga la col·lecció més gran d’obres d’art i materials d’arxiu de Warhol— i permetran als espectadors submergir-se en el fascinant món d’imatges sofisticades i universals de Warhol.

AMIC Anais Falco

Anaís Falcó: “La globalització ens empeny a la homogeneïtzació de la cultura”

L’entrevista d’AMIC

AMIC Anais Falco

Escrius a la tesi: “Etnomusicologia no és un efecte sonor, sinó tot allò que fa ser i sentir”. Com explicaries aquesta disciplina als lector de Tornaveu?
Originàriament, l’etnomusicologia tractava l’estudi de la música considerada “forana”. Quan el món estava dominat per grans imperis, els occidentals començaren a estudiar la música de les colònies. Després d’aquesta primera experiència, els investigadors decidiren estudiar també la música de les societats occidentals que no podia encabir-se en cap gènere acadèmic. Avui en dia, aquesta classificació ja no té sentit. Sí que és important entendre que, a través de l’estudi dels efectes sonors, l’etnomusicologia intenta comprendre com és una societat. No es pot estudiar l’etnomusicologia d’un indret sense comprendre’n el context.

Quina era la hipòtesi que et vas plantejar quan vas començar a preparar la tesi doctoral?
Anteriorment havia fet diferents estudis de situacions festives. En aquestes investigacions, vaig descobrir que hi havia un discurs patrimonialitzador de la festa que sovint intenta presentar-la com a producte. Aquest discurs vol tipificar-ne les característiques amb propòsits turístics, econòmics o senzillament identitaris. A vegades coincideix amb la manera com les persones viuen la festa, però moltes altres vegades no. A La tesi doctoral volia analitzar com afectaven els discursos patrimonialitzadors de la festa en l’àmbit musical.

El treball de camp ha estat molt important en la investigació
He dividit el treball de camp, que al meu entendre és essencial en qualsevol investigació etnomusicològica, en la realització d’entrevistes, l’observació directa i la documentació escrita de fonts primàries i secundàries, històriques i contemporànies. És molt important aquesta feina per poder comparar en diferents èpoques la festa. En el terreny musical, que se circumscriu a allò fugaç i volàtil, és molt important registrar acuradament tot el què s’esdevé als carrers i places.

Com sorgí aquest procés de patrimonialització de la Patum?
Aquest tipus de procés no és un moment únic, sinó que és quelcom que es va fent en diferents èpoques. Jo destaco dos moments, que són els dos canvis de segles XIX i XX. Per exemple, a mitjans del segle XX, la transmissió de les músiques de Patum es feia via oral. Atesa la gran quantitat de músics que sorgiren de les escoles de música, es decidí ordenar i refer els arranjaments. Aquest fet suposa una revaloració de les músiques que contribuí notablement en el procés de patrimonialització que hem viscut al segle XX. Tot i que amb matisos, podríem afirmar que la música és un dels motors que incentiven el canvi de model festiu.

De quina manera? 
La patrimonialització a vegades respon a la por de ser oblidats. Temem que allò que ens fa ser especials sigui perdut, i per tant volem conservar-ho. I malgrat que els discursos sobre el patrimoni cultural immaterial admeten que les festes són pràctiques dinàmiques i subjectes a transformar-se, sovint es codifiquen excessivament. S’allunyen, sense voler-ho, de la gent que en vol fruir i participar de sentir el col·lectiu de la celebració.
Per exemple, s’estableixen uns comportaments al voltant d’unes músiques determinades que es transmeten amb l’experiència. En el moment en que s’expliquen i es fixen sovint s’allunyen de la realitat. Per exemple, durant el Ball de l’Àliga… de Patum s’ha de mantenir un silenci absolut. Doncs bé: són moltes les persones que fan un “shhhh” sonor com a protesta irònica a aquesta tipificació.

La música s’adapta al sentir de la gent, afirmes.
La música s’adapta als contextos de la festa, però ho fa espontàniament. El 2015, el passacarrers de Patum va coincidir amb una final de Champions on jugava el Barça. Quan els músics van saber que havia guanyat el partit, van canviar una estona la melodia del pasdoble que interpretaven per tocar l’himne del Barça, i tothom ho va celebrar. L’any següent, quan es va decidir que una cançó del Bruce Springsteen fos interpretada, els músics l’arranjaren de tal manera perquè els gegants i la gent poguessin ballar-la. En els dos casos s’havia “alterat” l’hegemonia del repertori; en un primer cas es va fer de forma espontània i no va provocar cap aldarull ni rebuig, en el segon cas va ser un element de conflicte.

Has dedicat el capítol central de la tesi a l’estudi del tabal. 
És la icona de la Patum. Malgrat això, sempre ha existit certa ignorància a l’hora de comprendre el model sonor que el regeix. No s’ha considerat música, i a la vegada és criticat per no complir les lògiques de la música acadèmica. Estudiar-lo m’ha permès descobrir que es regeix amb unes lògiques sonores transmeses oralment molt interessants i que l’enllacen amb altres fenòmens sonors d’arreu del món. De fet, una de teories més repetides adjudica que el nom de la festa va sorgir del so d’aquest instrument.

És una teoria errònia?
No nego categòricament que el nom provingui de la onomatopeia. Tanmateix, crec que cal valorar altres hipòtesis. L’antropòloga nord-americana Dorothy Noyes apuntava que el lexema “pa” sempre està relacionat amb tot allò que implica caminar, mentre que el sufix “tum” es relaciona amb els espetecs forts. I a Patum, és ben conegut, hi trobem els dos elements (galops o salts i petards). Dit això, encara hi ha molts camps oberts per resoldre l’etimologia de Patum. I malgrat tot, l’ús onomatopeic és present a la concepció del tabaler per ordenar les diferents formes de tocar.

Més enllà de l’àmbit musical, la tesi exemplifica que la patrimonialització de la festa no és un fenomen nou. 
S’ha estudiat molt en diferents àmbits i casos. Al naixement del catalanisme, a finals del segle XIX, es creen un seguit de referents necessaris per tal d’identificar la cultura catalana. Una creació de símbols que perdura durant el segle XX, i que va renovant els seus valors segons cada moment històric. La sardana, per exemple, era concebuda únicament com una dansa de germanor; ara, en canvi, també se’n reivindiquen els elements esportius o estètics
Els processos de patrimonialització tendeixen a ser conduits pel poder econòmic o polític. Intentar redefinir una festa implica, forçosament, que vols controlar-ne els paràmetres. Això comporta que la vivència de la festa, regida per paràmetres molt complexes, queda troncada. No dic que les institucions o entitats que intenten patrimonialitzar una festa ho facin amb mala intenció. Sovint senzillament intenten inculcar uns nous valors amb tanta insistència que provoquen la desvirtuació de la festa.

Actualment el concepte Patrimoni Cultural Immaterial està en voga. 
A finals dels segle XIX, els ideals de la Renaixença volien reivindicar els elements de la cultura catalana que no estaven “contaminats” per l’espanyola. En les darreres dècades, el paradigma ha canviat. La globalització ens empeny a l’homogeneïtzació de la cultura. A contrapartida i en resposta de protesta s’ha volgut remarcar la diferència local, però s’ha fet des dels mateixos paràmetres generals de la globalització. Per exemple, voler aconseguir un títol global per ser part d’aquest món. Per això, moltes expressions de la cultura popular busquen el reconeixement de Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. Molts especialistes ja porten temps alertant de les problemàtiques que això pot suposar i aquí se’n demostren algunes estudiades des del camp musical de la festa.

Per Ens de Comunicació / AMIC

santi vila inici universitat

Inaugurat el curs universitari 2017-2018

Incrementa les beques als estudiants de renda més baixa

santi vila inici universitat

El conseller d’Empresa i Coneixement, Santi Vila, acompanyat del secretari d’Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, i del rector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Josep A. Planell, ha inaugurat aquest migdia el curs acadèmic 2017-2018 del sistema universitari català. En el discurs inaugural, el conseller Vila ha posat en valor el model d’èxit que representa el sistema universitari català, que ens demostra, com a país, que quan tenim la capacitat de decidir, ho fem, ho fem bé i d’una manera transformadora que fa progressar la societat en el seu conjunt”.
En opinió de Santi Vila, el creixement quantitatiu i qualitatiu dels sistemes universitari i de recerca catalans gaudeix d’una “significació històrica, ja que són projectes pensats en clau de futur, pensant en les properes generacions”. Pel conseller, “la universitat forma part de les estructures que fan un país fort i d’alt benestar social pels seus ciutadans”.
En aquest sentit el conseller d’Empresa i Coneixement ha recordat que el sistema universitari català “compta amb el reconeixement de la societat, ja que la universitat continua sent la institució més ben valorada pels ciutadans, segons l’últim Baròmetre de CEO”. A parer de Vila, és precisament amb voluntat de donar continuïtat a aquesta línia que s’ha impulsat el Pacte Nacional per a la Universitat (PNU), “un instrument de país per donar resposta als reptes de la universitat, per definir els elements claus dels pròxims anys i fer-ho amb el màxim de consens”. Pel conseller, el PNU ha de ser l’instrument que asseguri que la universitat segueixi sent motor de progrés social, econòmic i cultural i que doti al sistema universitari de la màxima estabilitat.
Santi Vila ha destacat també la tasca de Govern per “mantenir l’equitat a la universitat, fent un pas endavant en el sistema de tarifació social aquest curs 2017-2018, incrementant la beca als estudiants que més ho necessiten i, per primer cop, estenent-les als alumnes de màster”.
A l’acte inaugural també hi han assistit el director general d’Universitats, Josep Pallarès; el director general de Recerca, Francesc Subirada; la secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya, Mercè Jou; el president del Patronat de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya, Pere Vallès; i del catedràtic de Sociologia de la UOC, Manuel Castells, que ha pronunciat la lliçó inaugural La universitat a l’era de la informació, així com tots els rectors del sistema universitari català: Universitat de Barcelona (UB), Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Universitat de Girona (UdG), Universitat de Lleida (UdL), Universitat Rovira i Virgili (URV), Universitat Ramon Llull (URL), Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i Universitat Abat Oliba (UAO).
20 Fira Mediterrània

Novetats de la programació de la 20ena Fira Mediterrània

Del 5 al 8 d’octubre

20 Fira Mediterrània

Vint noves propostes s’incorporen a la programació de la Fira Mediterrània de Manresa que celebra enguany la seva 20a edició del 5 al 8 d’octubre. Amb la presentació d’aquests nous espectacles respecte al darrer avançament de principis de juliol, es completa pràcticament la totalitat de la programació artística d’enguany.

Novetats en la programació musical

En l’àmbit musical, una de les principals novetats és el concert que els polonesos Volosi oferiran a El Sielu, una proposta de música clàssica que porta al límit el so dels instruments de corda els seus integrants. Amb l’energia del rock, aquest quintet entoma improvisacions jazzístiques i ritmes contemporanis a partir del repertori tradicional dels Carpats polonesos amb uns resultats espectaculars.

També entra a formar part del programa de la Fira, la peculiar proposta de la manacorina Joana Gomila. La cantant convida al públic a acompanyar-la en el naixement de la seva nova aventura, un treball sobre el Cant de la Sibil·la. Mitjançant xerrades amb experts, tallers pràctics i assajos oberts, el públic podrà viure, al llarg d’una jornada sencera, la creació artística en primera persona.

També dins la programació musical, s’incorporen al programa les actuacions de la Cobla Berga Jove; la dels balears Galivança, que actuaran en el marc de la Nit de Ball Folk a la Taverna Estrella Damm, al costat de Dijazzònic Quartet i Bal O’Gadjo, i els Menace d’éclarcie, una fanfàrria de la Bretanya francesa que posa els instruments tradicionals al servei del rock’n roll.

Novetats en les arts escèniques

En l’àmbit de les arts escèniques, la Fira compta com a novetat, amb l’actuació de la companyia danesa Brunette Bros, un dels plats forts d’aquest avançament de programació. En total realitzaran set funcions al llarg de la Fira on presentaran el seu peculiar teatre humorístic d’objectes en un vell i atrotinat camió. El seu muntatge proposa un ambient de circ decadent però entranyable, a càrrec de fins a cinquanta personatges i una bona colla de joguines abandonades, que els Brunette Bros utilitzen per seduir al seu públic.

El Teatre Kursaal acollirà també l’espectacle De poetes, cançonetes. Aquest muntatge de música i poesia, que forma part de la programació del cicle Firaescoles, l’oferta adreçada a les escoles del Bages, presenta una maleta màgica plena de poesia i de cançons infantils fetes amb poemes originals dels grans noms de la literatura catalana.

Tradició, participació i territori

La Fira explorarà, com és habitual, les potencialitats de la cultura popular i tradicional com a element participatiu, de treball comunitari i també d’arrelament al territori.

En aquest sentit, tres noves propostes es sumen a la programació ja presentada en el marc del Focus Occitània, que neix arrel de la participació en el projecte Euroregional “Cultures Populars en Diàleg” i que portarà a Manresa una mostra del ric patrimoni immaterial d’aquesta àrea cultural i geogràfica, amb atenció especial al bestiari festiu, la polifonia, el ball i el joc tradicional.

Del 5 al 7 d’octubre la Llotja Professional acollirà l’exposició Cultura viva: Fargaires de Tradicions, una mostra de mites, contes i llegendes, carnestoltes, bestiari i esports tradicionals de les cultures occitana i catalana. També dins el Focus Occitània, visitaran la Fira dues figures de bestiari festiu declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat: el Poulain de Pesenàs, declarada obra mestre del patrimoni oral i immaterial de la Humanitat i la Tarasque de Tarascon, una de les figures principals del bestiari popular occità i també Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Es completa així l’àmplia oferta del Focus Occitània, formada per 9 propostes incloent les sis propostes ja presentades anteriorment: els grups de polifonia AquelesCocanha i Polifònic System, el grup de ball folk Bal O’Gadjo la colla del joc de la morra Mourra das Quatre Cantons, i Socarrel, el projecte liderat per Roberto Oliván, Laurent Laforge i Cocanha i que connectarà de forma inèdita moviment, electrònica i polifonia tradicional.

En la seva vessant més participativa, la Fira programa també la Companyia de Jocs l’Anònima que, amb una llarga experiència en la dinamització i recuperació de jocs tradicionals, s’instal·larà a la Plaça Major per fer jugar petits i grans.  Així mateix es presenta també una instal·lació a la Plaça Major, un projecte comunitari on una vintena de joves d’una formació impulsada per AMPANS han donat vida a l’escultura espectacular d’un arbre mecànic, mitjançant el disseny i la creació de peces amb ferro i sensors de moviment. Tot, sota la coordinació del taller de creació d’animals i vida mecànica Ferroluar.

Per altra banda, la jornada castellera, un clàssic al programa de la Fira Mediterrània des dels seus inicis, incorpora l’actuació dels Castellers de Berga que s’uniran a les dues colles ja confirmades fins ara, els Tirallongues de Manresa i els Castellers de la Vila de Gràcia.

Finalment, en la vessant més patrimonial la Fira incorpora a la porgramació una proposta interessant procedent de La Garrotxa: la imatgeria festiva de Sant Feliu de Pallerols amb el Ball de Cavallets, Gegants i Mulassa, format per cinc balls representatius de la Catalunya Vella.

Les actuacions a la Llotja Professional

Sis artistes conformen la programació dels showcases, les càpsules artístiques de 30 minuts de durada que es presenten a la Llotja Professional de la Fira (ubicada al Museu de la Tècnica).

El 5 d’octubre Tati Cervià obrirà les actuacions a la part professional i ho farà presentant A Secreta veu, un viatge musicalment atrevit, ric en sonoritats i estils. El mateix dia, la Llotja acollirà també l’actuació d’Anna Ferrer, que presentarà Tel·lúria, un projecte de cançons pròpies que recullen el procés musical i personal de la cantant.

Divendres 6 d’octubre serà el torn dels Inxa Impro Quintet, grup liderat pel multiinstrumentista Manu Sabaté, una formació que obre espais d’improvisació als gèneres de ball d’arrel tradicional. A la tarda, tindrà lloc l’actuació de l’acordionista Guillem Anguera que presentarà el seu primer treball discogràfic en solitari, 14 km.

Per últim, dissabte 7 d’octubre la Llotja acollirà les actuacions de Les Anxovetes, grup d’havaneres cantades en femení i la rumba en estat pur de Muchacho & Los Sobrinos que, a part del showcase, també actuaran el dia 8 d’octubre a la Taverna Estrella Damm.

Aquestes actuacions, com la resta de la programació que es duu a terme a la Llotja Professional, estan adreçades al miler de professionals que s’acrediten cada any.

OFF – Grups de Teatre Amateur de la Catalunya Central

Enguany la Fira Mediterrània tornarà a comptar amb un cicle l’OFF organitzat per la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya que comptarà amb les actuacions de cinc companyies de la Catalunya Central: l’Agrupació Teatral i Cultural de Castellbell i el Vilar amb Boeing, Boeing; el grup Cul-i-Seu que presentarà Mentiders; el Grup de Teatre del Centre Parroquial de Monistrol de Calders i el muntatge Les amargues llàgrimes de Petra Von Kant; el Grup Escènic Navàs que presentarà Pels camins de la mentida, una obra de creació pròpia, i Qollunaka Grup de Teatre que portaran sobre l’escenari Tot assajant un clàssic.

viva catalonia spoffin

“Viva Catalonia!” a l’Spoffin Street Arts Festival d’Amersfoort

Hi participaran 8 companyies catalanes i balears d’arts escèniques

viva catalonia spoffin

El festival holandès Spoffin aposta fort en la seva edició d’enguany per les companyies catalanes i balears. Sota el títol ‘Viva Catalonia!’, la finestra catalana i balear compta amb espectacles de 8 companyies d’arts escèniques de carrer.
L’Spoffin és un festival d’arts de carrer que se celebra a la ciutat holandesa d’Amersfoort. Destaca per la qualitat de la seva programació i per ser un lloc de trobada de professionals del sector procedents d’Holanda, Bèlgica, Alemanya, països nòrdics i Regne Unit, entre d’altres. El festival ha estat recentment seleccionat per rebre l’EFFE Label 2017-2018 que atorga l’European Festivals Association, i que està formada per festivals europeus que destaquen per la qualitat artística de la seva programació i per l’impacte que signifiquen en l’àmbit local, nacional i internacional.
L’àrea de mercats de l’Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC) col·labora amb l’Institut Ramon Llull (IRL) en el projecte ‘Viva Catalonia! performing arts from Catalonia and Balearic Islands’ organitzant un aperitiu destinat a reforçar la presència catalana i balear al festival i incentivar el networking professional el dissabte 26 d’agost.
Viva Catalonia! Performing Arts from Catalonia and Balearic Islands
En l’edició d’enguany hi haurà 8 companyies de firma catalana i balear en el marc del ‘Viva Catalonia!’.
Ada Vilaró amb ‘Públic present 24 hores’. Es basa en una acció duradora i col·lectiva que uneix art, activisme i societat.  Durant 24 hores, Ada Vilaró restarà en silenci a la plaça amb una caixa de guixos que li facilitarà la comunicació amb els transeünts. Mentrestant, aniran entrant diferents col·lectius amb cadires.
Vero Cendoya amb ‘La Partida’, on dansa i futbol es combinen per convertir l’escenari en un camp de joc, o un camp de joc en escenari. Un partit coreografiat o un espectacle de dansa que pren les formes d’una prova esportiva. Una reflexió sobre les necessitats i les prioritats de l’ésser humà.
Playground/Xavi Bobés amb ‘Coses que s’obliden fàcilment’, un espectacle fotogràfic que transforma els records i, de la mateixa manera que ho fa la ment, n’inventa de nous. Una petita història de la segona meitat del segle XX a Espanya. Un joc de cartes convertit en un muntatge teatral per a cinc espectadors.
Animal Religion amb ‘Tauromàquina’. El soc i la màquina s’enfronten en un joc sorprenent, una dansa de forces mecàniques i humanes. Aquest diàleg entre dos acròbates i un toro mecànic juga amb el contrast entre la tècnica i l’art, el ferro i la carn en una lluita de mirades i forquilles.
Companyia Eia amb ‘Intarsi’. Quatre acròbates, entre proesa i bogeria, ens porten a un univers habitat per fragments de vida. La solitud, el compartir, el conviure, són part del viatge evocat mitjançant la dansa, el teatre físic i, sobretot, les arts del circ. Un moviment continu, un espectacle reflexiu i visceral, una invitació a compartir una experiència humana.
Cia Hotel Iocandi amb ‘Esquerdes’. L’espectacle de circ combina l’escala d’equilibris, els elements aeris i la música a través de tres cossos en moviment en un joc d’estira-i-arronsa entre el desig  i la fugida. Ella canta i corre, ell cerca l’espai buit com l’esquerda que busca l’encaix.
Circ Bover amb ‘Vincles’. A partir d’un senzill element, les canyes de bambú, es construeix un espectacle amb l’objectiu de transmetre l’elegància i la tècnica de les arts circenses, a través d’un muntatge totalment diferent, i sense precedents. Els elements escènics primaris es transformen, junt amb les emocions, i entre elles sorgeixen diferents números de circ.
Aina & Arias amb ‘A to A’, una peça de dansa-teatre sobre la quotidianitat d’una parella, sobre la seva vida i el seu dia a dia a casa, un manual de convivència però no pas de la A la Zeta sinó de la A a la A, d’Aina a Arias i viceversa. Comparteixen espai i temps, s’interpreten a si mateixos amb l’ingredient de l’humor i oferint una visió còmica de la rutina.
Des del 2010 fins al 2016, l’Spoffin Street Arts Festival ha programat els següents artistes (20): Jordi L. Vidal, Guixot de 8, Karl Stets, La Banda del Surdo, Adrian Schvarzstein, Cia Trifaldó, Cia. Nadine Gerspacher, Colectivo Oximoron, Delrevés, Negritos, Cia. Zero en Conducta, Compañía de Circo “eia”, Gromic, Wandering Orquestra, Juana Beltran, Nicolas Ricchini & Ines Massoni, Joan Català, Diego Sinniger de Salas, Guillem Albà & The All i  Héctor Plaza & Agnes Sales Ehiza.
Esdansa

ÉsDansa: 35 anys repensant la dansa catalana

 

La noticia d’AMIC

Esdansa

Una setmana per gaudir dels projectes més innovadors de la dansa d’arrel tradicional. Aquesta és l’atractiva proposta que ofereix l’ÉsDansa 2017, que tindrà lloc entre el 21 i el 27 d’agost a Les Preses. Un festival referent per tots els amants de la dansa catalana. Les entrades de la 35a edició, que alternarà exhibicions d’espectacles, tallers formatius, festes participatives i conferències d’alt interès etnològic, ja estan a la venda.

Fent gala del seu caràcter eclèctic, l’Ésdansa 2017 oferirà una mostra dels espectacles més tradicionals i trencadors que es ballen a Catalunya: el ball de pagès, la jota, cants i danses del Llibre Vermell de Montserrat, però també els espectacles transgressors Acròstic i EgurRaLa participació activa del públic en la festa quedarà garantida gràcies a les companyies internacionals convidades. Totes elles –provinents de Mèxic, la República Kabardino-Balkària, Iran, Nicaragua, Guinea Bisseau i Bielorússia— participaran en l’espectacle conjunt “La nit dels 35”.

No serà, tanmateix, l’únic aniversari que es commemorà en aquesta edició. El Petit Ésdansa’t celebra la primera dècada de vida havent-se consolidat plenament en la programació del festival. El coreògraf, ballarí i actor Xevi Dorca oferirà formació d’alta qualitat a 70 nens sobre dansa catalana i internacional. Per poder complementar l’oferta formativa, fins ara limitada al públic infantil o adult, l’Ésdansa 2017 ofereix una nova proposta: l’ÉsDansa Jove, que impartirà classes als joves nascuts entre 1999 i 2004.

Aprofitant la gran concurrència d’amants de la dansa que es congreguen al municipi garrotxí –entorn els 10.000 assistents anuals –, l’ÉsDansa també es concep com una plataforma de reflexió entorn el present i futur dels esbarts. En aquesta línia, es fomentarà el contacte directe els creadors dels espectacles i el públic assistent.

Organitzat per el Cercle de Cultura Tradicional i Popular Marboleny, el Festival ÉsDansa compta amb la col·laboració de l’Agrupació d’Esbarts Dansaires.

Per Ens de Comunicació / AMIC

Diba Todo esto te dare

Els més prestats

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació

Diba Todo esto te dare

«Todo esto te daré», de Dolores Redondo, és la novel·la més prestada a la Xarxa de Biblioteques Municipals durant el segon trimestre de l’any 2017. La segueix el desenllaç de la saga de «L’ombra del vent», «El laberinto de los espíritus», de Carlos Ruiz Zafón, i «Los herederos de la tierra»,  continuació de «La catedral del mar» d’Ildefonso Falcones.

Pel que fa a les novel·les juvenils, en primer lloc trobem «Wonder», de R.J. Palacio; després la novel·la que ha estat adaptada al cinema «Un monstruo viene a verme» de Patrick Ness i en tercer lloc «Plutó: una història Wonder» també de R.J. Palacio.

En còmics, els més sol·licitats són «Death Note», de Tsugumi Ohba, «Bleach», de Tite Kubo, i «The Gentlemen Alliance» d’Arina Tanemura.

Els títols més prestats en novel·la estrangera són, en primer lloc, «The Girl on the Train» de Paula Hawkins, seguit de «A Manual for Cleaning Women» de Lucía Berlin i «Temps glaciaires » de Fred Vargas.

En poesia, en primer lloc trobem «Antologia de poesia catalana» de Joan Oriolt i Giralt, «Viaje esencial» d’Alejandro Jodorowsky i en tercer lloc «Vent d’Aram» de Joan Vinyoli.

En l’àmbit dels audiovisuals, destaca la primera temporada de la saga «Juego de tronos», la pel·lícula del mexicà Alejandro G. Iñarritu «El renacido» i «Un monstruo viene a verme», de J. A. Bayona.

Finalment, pel que fa als CD més prestats a les biblioteques trobem «Mic. Toca’t el melic» del Club Super 3, seguits dels títols de Dàmaris Gelabert «Massatge amb cançons» i «Jocs de falda d’ara i de sempre».

Més informació:

Els més prestats del 2n trimestre del 2017

37è Premi BBVA Sant Joan 2017

La casa de la frontera guanya el 37è Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana

De Rafael Vallbona

37è Premi BBVA Sant Joan 2017

Foto: Berta Tiana

L’escriptor i periodista Rafael Vallbona ha estat el guanyador del 37è Premi BBVA Sant Joan amb l’obra La casa de la frontera, una novel·la que narra els fets més rellevants que han transformat la Cerdanya i tot el país, des de la Setmana Tràgica, passant per la Guerra Civil i la postguerra, fins a l’auge del turisme i la perforació del túnel del Cadí, a través de la història de la família Grau i l’establiment fronterer que regenta al barri de la duana de Puigcerdà.

El Premi, convocat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes i BBVA CX, és el tercer més ben dotat de les lletres catalanes: 35.000 euros lliures d’impostos i a banda dels drets d’autor. Edicions 62 es farà càrrec de l’edició comercial de l’obra guanyadora.

El Premi va ser instituït per Caixa Sabadell l’any 1981 amb l’objectiu de contribuir a l’impuls i normalització de la literatura catalana que vivia -com totes les manifestacions culturals una empenta renovada pels nous temps històrics.

L’acte de lliurament va ser dilluns 19 de juny al Saló Modernista de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859, i va presidir-lo la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell. També hi eran l’alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez; el director territorial de BBVA Catalunya, Xavier Llinares; el president de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, Jaume Ribera i el president de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859, Joan B. Casas.

La casa de la frontera, ha estat declarada guanyadora per majoria entre les 47 obres que hi optaven enguany. Va arribar a l’última votació del jurat junt amb L’espia que va estimar Lluís Companys, de Ramona Palau (pseudònim).

Totes dues havien assolit les darreres deliberacions del jurat juntament amb altres sis obres:

 Boulder, d’Eva Baltasar

 A trenc d’alba, de Ramon Gaja

 No sé qui sóc (lema), de Maurici Repom (pseudònim)

 Llum a l’atzucac, de Ramon Ramon (pseudònim)

 I, de sobte, el paradís, de Núria Perpinyà Filella

 Vergonya, de Benet Badia (pseudònim)

Entres les 47 obres rebudes a concurs han predominat les novel·les, amb trenta-nou originals, seguides de sis llibres de contes, un diari i una obra d’altres proses