Arxiu de la categoria: Cultura

Tota l’actualitat cultural de Terrassa. Llista dels últims articles i notícies de cultura del diari digital Terrassa Informa!

mapa parla català any fabra

L’ICGC publica el facsímil Mapa de les terres de llengua catalana

Amb motiu de l’Any Pompeu Fabra

mapa parla català any fabra

El secretari general del Departament de Territori i Sostenibilitat, Ferran Falcó; la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, i el director de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), Jaume Massó, han presentat avui el facsímil Mapa de les terres de llengua catalana, amb motiu de la celebració de l’Any Pompeu Fabra. A l’acte també ha assistit la secretària general del Departament de Cultura, Dolors Portús.
El mapa, que l’ICGC ha editat i publicat en edició facsímil, delimita sobre una base topogràfica les terres de parla catalana. L’original, de 120×98 centímetres, entelat i envernissat, es conserva a la Cartoteca de l’Institut des del 1993. Tenia un ús escolar i per això portava unes fustes a la part superior i inferior que permetien penjar-lo a la paret de l’aula. Quan es va publicar, el 1921, es podia comprar en paper per 12 pessetes i per 20 pessetes l’exemplar entelat.
Es tracta, segons ha explicat Falcó, “d’una aportació visual de l’ICGC del nexe entre mapa i llengua”, un concepte “molt vinculat als moviments de renovació pedagògica de principis del segle XX”.
Moviment de renovació pedagògica
De fet, la confecció del mapa va ser una iniciativa de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, fundada el 1898 i coneguda com la Protectora, que formava part dels moviments de modernització pedagògica a la Catalunya del primer terç del segle XX. Va treballar per introduir el català com a parla de l’escola i per introduir pedagogies més modernes i actives.
En aquest context, un dels àmbits que va adquirir més rellevància va ser l’ensenyament de la geografia, que va comportar un estímul a la publicació de diversos mapes escolars en català, entre ells el Mapa de les terres de llengua catalana: publicat a despeses del patrici català Dr. Antoni de P. Aleu. Publicacions de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Escala 1:500 000. [1921].
Tal com ha dit el director de l’ICGC, Jaume Massó, “la cartografia és una eina especialment didàctica per visualitzar l’extensió d’una llengua, sobretot quan té mancances administratives, com ara el recolzament d’un estat”.
Pompeu Fabra (Barcelona, 1868-Prada de Conflent, 1948) fou nomenat el 1917 president de la Comissió Editorial Pedagògica de la Protectora per impulsar l’edició de tot tipus de material escolar en català, entre ells, aquest mapa. El va elaborar la Secció Cartogràfica de la Mancomunitat de Catalunya, precedent de l’ICGC.
El Mapa de les terres de llengua catalana el va patrocinar el periodista i advocat Antoni de P. Aleu (Barcelona, 1847 – transatlàntic Washington, 1926), que havia emigrat a Amèrica el 1860 i s’establí a Buenos Aires. Fundador i president del Casal de Catalunya de la capital argentina, va dirigir el setmanari “L’Aureneta” i fou un dels benefactors de la Protectora.
L’Any Pompeu Fabra
La Generalitat de Catalunya dedica l’any 2018 a commemorar la figura de Pompeu Fabra, coincidint amb el 150 aniversari del seu naixement i els 100 anys de la publicació de la Gramàtica catalana normativa. Els departaments de Presidència i de Cultura, mitjançant la Direcció General de Política Lingüística, impulsen la celebració de l’Any, en què s’organitzaran centenars d’actes arreu del territori en memòria i reconeixement d’aquest excepcional científic, que va codificar i modernitzar la llengua catalana, fent-la apta per als diversos estils i funcions.
Segons ha explicat la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, “volem que l’Any Fabra serveixi per enfortir la llengua catalana i treballar per a la seva plenitud”. Es recull així la visió del mateix Fabra, “que va agafar una llengua empobrida, reclosa a l’àmbit familiar i la va endreçar, deixant-la a punt per a la infinitat d’usos que ha de tenir una llengua d’ús normal, per fer-la servir per a tot, sense cap àmbit que li fos vedat”, ha glossat Franquesa.
Com a contribució a l’efemèride, l’ICGC ha publicat aquest document cartogràfic en edició facsímil i també ha participat en la confecció de tots els noms de vials de Catalunya que porten el nom de l’il·lustre lingüista, i que es poden consultar al Mapafabra del web de l’Any Fabra.
AMIC Marti Gironell

Martí Gironell, periodista i escriptor

L’entrevista d’AMIC

AMIC Marti Gironell

Gràcies a una bona dosi de tenacitat, sacrifici i esforç, Ceferino Carrión, un jove fugitiu de l’Espanya franquista, va acabar convertint-se uns anys més tard en Jean Leon, un dels empresaris més admirats de Hollywood. Una vida que el periodista i escriptor Martí Gironell (Besalú, 1971) ha novel·lat sota el títol La força d’un destí (Columna Edicions), obra guanyadora del Premi Ramon Llull 2018.

Com li arriba a les mans la història de Jean Leon?
Vaig conèixer la història d’en Jean Leon en un dinar del diari El Mundo a Catalunya, en el qual estàvem convidats cinc escriptors. Abans de començar ens van posar una ampolla de vi Jean Leon sobre la taula i ens van explicar qui hi havia darrera d’aquell nom. La vida d’un home, Ceferino Carrión, que havia fugit de Santander i havia arribat a Los Angeles, on havia conegut Frank Sinatra, James Dean, Marilyn Monroe, J.F. Kennedy, Ronald Reagan, etc. Vaig preguntar si algú altre estava interessat amb aquell personatge i davant la negativa, l’endemà mateix, vaig començar a capbussar-me en la seva vida.

Com ha estat el procés de documentació?
A part de consultar documentals, documentació de l’època, hemeroteques de diversos mitjans, i biografies de totes aquestes estrelles; van ser molt importants les converses amb l’Ana, una de les seves germanes que encara viu a Barcelona; el seu fill, Jean Leon Jr, que actualment viu a Tailàndia però ve bastant sovint aquí; i en Jaume Rovira, aleshores un enòleg de les caves Nadal amb qui Jean Leon va aconseguir el somni de fer un vi al Penedès. Aquestes persones m’han explicat les tres cares del personatge: el germà, el pare i l’empresari.

I un cop tens tota la informació, què t’enamora d’ell?
Jean Leon és un lluitador, un somiador, un aventurer i una persona que creu en si mateix. I representa valors com la constància, la tenacitat o el sacrifici. La força d’un destí explica  la voluntat d’un home que creu en ell mateix i que les seves idees, projectes i somnis poden fer-se realitat, malgrat és conscient que serà un perible llarg, amb moltes complicacions i giragonses. Jo em vaig encomanar de la seva força. I, sobretot, em va fascinar la seva energia, perquè, malgrat venir d’una família de perdedors, sempre té l’empenta suficient per tirar endavant i sortir-se’n.

L’èxit també demana sacrificis. Quina és la part fosca de Jean Leon?
La Katie, la seva dona, és la gran damnificada d’aquesta història. Sempre ens fixem en el triomfador quan arriba al final del seu trajecte, però poques vegades mirem enrere per veure aquell peatge que hem pagat. I, tot això, de forma explícita també hi és a la novel·la. Es veu com Jean Leon crema etapes a costa de què i de qui. I aquesta part de la seva vida no s’amaga perquè ell volgudament va fer una aposta pel seu somni, la seva feina i la seva empresa sabent que hi hauria danys col·laterals com és la família.

La força d’un destí hi ha més ficció que realitat?
Estic enamorat d’una frase d’Umberto Eco que diu: “la ficció és una gran eina per comprendre la realitat”. I aquesta és la premissa que sempre he aplicat a les meves novel·les. Tu parteixes d’un personatge que pots situar històricament en un context i a partir d’aquest t’emportes el lector de bracet a viure la història. En aquesta novel·la no destaco què és històric i què no perquè ens movem en el terreny del cinema, de les il·lusions i dels mites. Ara bé, confesso que un percentatge molt alt d’escenes i de diàlegs són reals i extrets d’una biografia descatalogada i escrita per Sebastian Moreno que es diu El rey de Hollywood.

…i amb aquest llibre arriba el Premi Ramon Llull.
Rebre el Premi Ramon Llull és un reconeixement que em fa molt de respecte i il·lusió per a la projecció impagable que suposa per a la novel·la. Des del 2017, amb El pont dels jueus, he reconegut el país compartint amb la gent aquelles històries que a mi m’han encuriosit i emocionat. I, ara, encara tinc més visibilitat, més possibilitats d’anar arreu, més audiències i més lectors. Ser guanyador del Premi de les Lletres Catalanes també vol dir representar a l’estranger una cultura i un país. I, finalment, suposa un reconeixement a la feina d’aquests deu anys picant pedra.

Ara ja et sents més escriptor que periodista?
Sóc les dues coses. El periodisme m’ha donat un domini del llenguatge que ara no tindria. Ser escriptor és un ofici, vas aprenent al llarg dels anys. El periodisme també m’ha ajudat a connectar més amb la gent. Per mi el llibre és un mitjà de comunicació més a través del qual explicar i compartir sensacions, històries i coneixement. He optat per deixar el periodisme en actiu, però no em tanco a fer col·laboracions a mitjans.

Aquest llibre serà traduït a diversos idiomes. Et preocupa l’afectació que la situació política a Catalunya pot tenir a la cultura catalana i concretament al sector del llibre?
No hem de deixar que la situació política actual afecti a la cultura ni a la seva projecció. Però no podem obviar que vivim unes circumstàncies que no són normals i que molts projectes culturals han quedat estroncats pel 155. Per tant, hem d’empènyer perquè puguem normalitzar la situació com més aviat millor i intentar que no se’n ressenti la cultura. Cal tornar a la normalitat, sense oblidar que hi ha gent a la presó tancada injustament i persones exiliades. I espero que aquesta tornada a la normalitat no sigui passant altre cop per les urnes perquè és un cansament que no crec que la ciutadania pugui suportar i que no ens mereixem.

Text: Maria Coll / Clack
Fotos: Pol Alfageme / Clack

Cultura popular

Cultura obre el termini per sol·licitar subvencions

Per a projectes de foment de l’ús del català d’entitats

Cultura popular
Cultura popular
La Direcció General de Política Lingüística i l’Oficina per al Suport a la Iniciativa Cultural del Departament de Cultura obren demà, 17 d’abril i fins al 2 de maig, el termini per sol·licitar subvencions per a projectes de foment de l’ús del català d’entitats.
El pressupost previst per a aquesta línia és de 415.000 €, un 10,6% superior a la dotació del 2017. La convocatòria prioritza actuacions en els àmbits laboral i empresarial, de joventut i de lleure. Enguany, a més, coincidint amb la commemoració de l’Any Fabra també s’hi podran presentar actuacions que contribueixin a fer conèixer l’obra i la figura de Pompeu  Fabra. Consulteu-ne la informació.
L’any passat es va donar suport a 75 projectes de 65 entitats d’àmbits diversos: cultura, organitzacions empresarials i sindicals, col·legis professionals, llengua, noves tecnologies, integració social, joves i lleure. Vegeu els projectes subvencionats d’anys anteriors.
ONCE Anna Punsoda

Anna Punsoda guanya el XX premi Roc Boronat

Està dotat amb 6.000 euros

ONCE Anna Punsoda

El jurat del premi literari Roc Boronat ha escollit Anna Punsoda com a guanyadora de la 20a edició per l’obra Els llits dels altres, la seva primera novel·la. L’obra relata la història d’una dona de trenta anys que fa memòria dels episodis que més han marcat la seva vida. Construïda en capítols breus que fan salts en el temps, es tracta d’una novel·la escrita amb frases breus i un llenguatge directe, que fa de la sobrietat i la cruesa la seva marca literària.
Amb una mirada tendra davant les misèries dels altres i un sentit de l’humor excepcional respecte a si mateixa, aquesta obra és la història d’una nena desconcertada i d’una jove angoixada capaç de desfer-se i fer-se de nou.
Hi trobem l’alcoholisme i la mort d’un pare, les depressions d’una mare, un abús sexual, molts anys de trastorns alimentaris viscuts en secret i els intents frustrats per salvar-se mitjançant relacions afectives espatllades. Tot i això, no es tracta d’un drama, sinó d’un acte de resistència íntima que condueix els personatges cap a la redempció. En paraules de l’autora “Els llits dels altres és una defensa del perímetre de llibertat que tothom mereix en néixer. D’un espai fràgil, íntim, sagrat, que no hauria de ser mai terra d’abusos ni de conquestes”.
El premi, convocat per ONCE Catalunya, està dotat amb 6.000 €.  Els llits dels altres d’Anna Punsoda arribarà a les llibreries a la tardor amb el segell Amsterdam que des del 2015 s’encarrega d’editar l’obra premiada amb el Roc Boronat.
L’autora Anna Punsoda, nascuda a Barcelona fa 32 anys, és llicenciada en periodisme per la Universitat Ramon Llull i en Filosofia per la Universitat de Barcelona, on va cursar el màster “Pensament i Estudis clàssics” i on va presentar la seva tesina sobre el pensament social i polític de Joan Maragall, de qui va confeccionar l’antologia d’articles Llum als ulls i força al braç (La Magrana, 2013).
Des de fa deu anys es dedica al periodisme cultural en diverses fundacions i mitjans escrits i audiovisuals com El País, el diari ARANació DigitalNúvol, Catalunya Ràdio o Rac1. És una tasca que ha compaginat amb la docència i la traducció de l’alemany, i amb la gestió i la promoció culturals en institucions com l’Ateneu Barcelonès o el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. L’any 2017 va impulsar La Llança, el suplement cultural d’El Nacional.cat. Ha traduït de l’alemany al català El dia que vaig aprendre a volar, una novel·la d’Stefanie Kremser (Edicions de 1984), així com diversos textos del filòsof Raimon Panikkar per a Fragmenta Editorial.
Xavier Grau, Delegat Territorial d’ONCE Catalunya, ha subratllat la bona afluència de participació (59 obres presentades en la categoria de narrativa oberta a tothom), i la bona entesa amb la cooperativa Som Ara Llibres a l’hora d’impulsar el premi.
El jurat va coincidir a destacar la qualitat literària d’Els llits dels altres, escrita amb una llengua acurada i precisa que arriba al lector. L’obra, a més, està molt ben narrada. La presentació del relat, en petites píndoles, com a salts, fa avançar una història sense embuts i amb molta força. Així, salt a salt, el lector va acumulant conflictes igual que ho fa la protagonista.  “El fons de la història és cru, dur i de vegades fosc. Els episodis que formen part de la vida de la protagonista són més que reals i de molta actualitat, i l’autora els tracta amb mestratge”, ha escrit Manuel Forcanodirector de l’Institut Ramon Llull i membre del jurat.
L’ONCE Catalunya convoca cada any els premis literaris en llengua catalana Roc Boronat en memòria d’aquest escriptor i polític republicà, promotor del Sindicat de Cecs de Catalunya, organisme que tenia com a objectiu ser l’òrgan representatiu de tots els cecs catalans en temps de la República.
La cerimònia d’entrega del premis Roc Boronat va tenir lloc el passat dijous 22 de març a l’Auditori ONCE Catalunya. Durant la vetllada, s’ha homenatjat a l’escriptora Maria Antònia Oliver.
A la categoria exclusiva per a escriptors cecs o amb discapacitat visual greu, Antoni Jaumandreu ha guanyat en l’apartat de prosa amb l’obra La noia de la cua,  una noia d’un poble de l’alta Segarra, a la qual li passa una cosa molt especial quan diu mentides o fins i tot quan diu mitges veritats. El premi està dotat amb 900 €. El jurat va volgué fer constància de la qualitat de les obres presentades en aquesta edició i va fer una menció especial de Tren Futura de Luis Fernando San Martín, director de l’agència de l’ONCE a L’Hospitalet de Llobregat.
El jurat de l’edició d’enguany l’ha presidit Xavier Grau, delegat territorial d’ONCE a Catalunya, i ha estat format per Ester Franquesa, directora general  de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya; Manel Forcano, director de l’Institut Ramon Llull; Vicenç Villatoro, escriptor i director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB); Leandro Lamor, delegat de l’agència EFE a Catalunya; Valèria Gaillard, redactora de la secció de Cultura d’El Punt Avui; Joan Carles Girbés, director editorial de Som Ara Llibres; Teresa Solana, guanyadora en la categoria de narrativa a l’anterior edició; i Enric Botí, president del Consell Territorial d’ONCE Catalunya
llibres

Dilluns comença la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya

Es consolida la presència catalana un any després

llibres

Tot és a punt per la nova edició de la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya que se celebra del 26 al 29 de març. Un any després de l’èxit de Catalunya i les Illes Balears com a convidats d’honor, el desplegament del sector editorial català i balear a la cita de referència mundial per a la literatura infantil i juvenil (LIJ) continua sent de primer ordre. La presència d’editors i agents dedicats a la LIJ s’ha multiplicat en les darreres edicions i aquest 2018, vora una nodrida representació d’agències literàries catalanes, hi seran presents una quarantena d’editorials, 30 d’elles a l’estand col·lectiu de l’AELLC. Precisament, aquest espai acollirà el dia 26 una trobada informal entre els assistents a la fira proposada des dels Governs de Catalunya i les Illes Balears amb suport de l’AELLC, l’APIC i el Gremi d’Editors de Catalunya.
L’IRL comptarà també amb un espai propi a l’estand col·lectiu per conduir les reunions amb agents i editors internacionals. En el decurs d’aquestes trobades, s’explicaran els recursos i serveis que s’ofereixen a professionals estrangers i es compartirà el nou quadernet de treball realitzat per l’IRL dedicat a la LIJ que inclou una selecció de 20 títols. En les darreres edicions de la fira, el número de cites de l’IRL no ha parat de créixer i, en els últims 3 anys, n’ha acumulat prop de 300 per tal de donar a conèixer l’obra dels escriptors i il·lustradors catalans i balears. Un altra conseqüència d’aquesta progressiva suma de reunions, i de l’impuls que va significar la darrera edició de la Fira de Bolonya, ha estat un considerable increment de la demanda d’ajuts per a la traducció i la il·lustració d’obres infantils i juvenils per part de sol·licitants d’arreu del món. Cada cop són més editorials que fan ús de les subvencions de l’IRL i que malden per incorporar als seus catàlegs els llibres fets a Catalunya i Balears.
Dins el programa d’actes de la Fira, Paula Jarrin, membre de ClijCat i comissària de les exposicions del projecte catalano-balear de l’any passat, ha estat convidada a participar al primer congrés de llibreries LIJ independents a Europa. Es tracta del primer congrés dedicat exclusivament a aquestes llibreries i l’han organitzat la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya i ALIR (Associació Italiana de Llibreries Independents per a públic infantil i juvenil). La sessió tindrà lloc dijous 29 de març de 9.30h a 13h a la Sala Notturno de la Fira.
L’atractiu de la il·lustració infantil feta a Catalunya i les Balears es referma també en el premi de l’Associació d’Il·lustradors Italians que rebrà el llibre Què s’amaga dins el cos humà, de la il·lustradora mallorquina Aina Bestard. Bestard, traduïda i publicada a un gran nombre de països, rebrà el guardó dimarts 27 a les 16h. A més a més, l’il·lustrador Roger Olmos ha estat convidat a oferir una classe magistral dilluns 26 a l’Illustrators Survival Corner.
Paral·lelament, el Premi Strega Ragazze e Ragazzi, un dels moments més destacats de la Fira, podria anar a parar novament a mans catalanes després que l’any passat el guanyés David Cirici amb Molsa. L’escriptor Lluís Prats opta enguany al guardó amb l’obra Hachiko, el gos que esperava.
Seminari de traducció a l’italià
Prèviament a la inauguració a la Fira, s’ha celebrat a Nàpols, a la Universitat Suor Orsola Benincasa, la segona edició del seminari de traducció literària català-italià, impulsat des de l’Institut Ramon Llull.
Aquest segon seminari ha comptat amb l’assistència de 16 estudiants, i amb la participació com a docents de les traductores Beatrice Parisi i Amaranta Sbardella, així com de la professora d’estudis catalans a Bolonya, Elisabet Carbó, que va oferir una sessió sobre sociologia de la traducció.
Nuria Bolta retrat de mare

Entrevista a Núria Boltà que acaba de publicar “Retrat de mare”

Nuria Bolta retrat de mare

Núria Boltà Vilaró és mestra, llicenciada en Humanitats, postgrau en Turisme Cultural, escriptora i dibuixant.

Nascuda arran de mar (Mataró) la vida la va portar a desenvolupar la feina de mestra terra endins (La Garriga / Les Franqueses del Vallès). Unes altres circumstàncies més lligades al lleure la van acostar a banda i banda del Pirineu d’on,pràcticament, ja no s’ha mogut. Actualment resideix a Puigcerdà.

Se sent còmoda escrivint narracions curtes gràcies a les quals ha estat premiada en nombroses ocasions. Té publicats més d’una dotzena de llibres com il·lustradora i escriptora. Entre ells: deu reculls de narracions amb autors diversos, la novel·la Regina Angelorum (Solsona Comunicacions, 2001), el llibre de muntanya El Camí de Sant Jaume a la Cerdanya (Farell Editors, 2012), els quaderns de divulgació del patrimoni Arquitectura religiosa a les Franqueses del Vallès, 2004, i Masies de la Garriga (2 edicions, 2006 i 2008). Col·labora habitualment en revistes del territori i d’altres estatals escrivint sobre patrimoni. Acaba de publicar el seu darrer llibre Retrat de mare, amb Pagès editors, 2017

Què va ser primer, l’escriptora o la dibuixant?

Vaig començar a dibuixar i a pintar a l’oli passats els vint anys. Només vaig fer un curs a l’escola Massana ja que hi anava després de treballar, havia d’agafar el tren i se’m feia pesat. Vaig seguir dibuixant i pintant, amb algunes exposicions de pintura a l’oli i més endavant, de ceres. Finalment, per no haver de traslladar-me sempre amb tubs, pinzells i cavallet, vaig passar a dibuixar masies, esglésies, elements arquitectònics, en general, amb llapis i carbonet perquè només havia de portar un bloc i una capsa i em resultava més còmode.

Sense deixar el dibuix, no recordo exactament quan vaig començar a escriure. Potser arran d’un concurs que vam guanyar amb els alumnes de la classe, amb un conte sobre circulació viària, se’m van despertar les ganes d’escriure pel meu compte. D’això fa més de vint anys i ja ho he anat portant a terme des de llavors.

Per què et presentes a premis literaris? T’aporta alguna cosa?

Vull pensar que les convocatòries que trio, que no passa d’una o dues com a molt, en un any, són serioses. Per això de moment, em presento a les que m’ofereixen garanties. El fet de presentar-m’hi em serveix com a mesurador personal del grau d’acceptació que tenen els meus relats. Si unes persones que actuen com a jurat trien alguna narració meva d’entre les moltes desenes que s’hi acostumen a presentar, vull pensar que no ho faig tan malament com per deixar-ho córrer. Això em motiva a seguir endavant i explicar les coses que observo al meu entorn, l’immediat i més conegut i també el mediat, més aliè però també real.

A quin altre tipus de literatura et dediques?

Paral·lelament a les narracions de ficció, m’agrada molt escriure sobre patrimoni i fer-ne difusió. Tal vegada per deformació professional, en haver estat mestra durant la meva vida laboral, m’agrada explicar coses sobre elements naturals, etnogràfics o arquitectònics que em criden l’atenció i que, al meu parer, són poc coneguts i es mereixen ser posats en relleu.

Com per exemple?

Doncs, em va aportar moltes satisfaccions fer sortir a la llum més de 30 petits museus de les comarques de la Cerdanya i de l’Alt Urgell que, a banda dels habitants més propers, sovint eren totalment desconeguts per al públic i en canvi, aportaven moltíssima informació de com era la manera de subsistir d’alguns pobles del Pirineu, anys enrere. El fet que algú s’hagués molestat en conservar i muntar un espai, de vegades molt sorprenent per la idoneïtat i la posada en escena, amb una sèrie d’estris, atuells, fotografies, objectes, etc, mereixia que algú en fes difusió. Alguns d’aquests petits museus ara ja han estat clausurats per manca de recursos per al seu manteniment, i, en canvi, per sort, se n’han obert d’altres. Mensualment, publicava un article en revistes del territori donant-ne totes les dades i la descripció, amb fotos sempre fetes per mi.

En alguns em va costar poder obtenir el permís per entrar-hi però, finalment, sempre ho vaig aconseguir. També m’agrada fer divulgació d’itineraris i tradicions que em publiquen en revistes del territori i en dues d’àmbit estatal, dedicades al senderisme i a activitats a l’aire lliure ( Reclam, Viure als Pirineus, Peregrino i Aire Libre, aquestes dues de Madrid).

Precisament la culminació d’un treball de recerca sobre un camí històric va donar pas a la publicació d’un llibre del que em sento molt orgullosa, El camí de Sant Jaume de Cerdanya, editat el 2012 per Farell editors. Aquest llibre m’ha donat la oportunitat d’anar a fer xerrades de divulgació d’aquest camí històric, perfectament documentat, com és el camí del Segre, freqüentat per comerciants, exèrcits o peregrins des de l’edat mitjana, i també s’hi han interessat els administradors oficials del Camino de Santiago, amb els quals col·laboro fent-ne difusió des del 2010 a la seva revista ja que és un camí de Sant Jaume encara poc conegut.

També vaig tenir el goig d’escriure i dibuixar dues monografies per als ajuntaments de Les Franqueses del Vallès i la Garriga, fent la relació d’elements arquitectònics que em van demanar, com totes les esglésies i ermites i les masies, respectivament. Són els quaderns municipals Arquitectura religiosa a les Franqueses del Vallès i Masies de la Garriga.

Has escrit alguna novel·la?

En vaig escriure una sense tenir-ho pensat. Un editor que havia actuat de jurat en un certamen literari, em va preguntar si tenia alguna cosa llarga començada i vaig pensar que havia de dir que si encara que no fos així. Això em va obligar a haver d’escriure una novel·la en tres mesos, Regina Angelorum, que va ser publicada tan bon punt la vaig lliurar a l’editor.Ara m’agradaria revisar-la, i fer-ne una nova edició amb una altra editorial. M’ho vaig passar molt bé escrivint-la. En tinc una altra a mig escriure amb la que em vaig encallar en un capítol, fa més de deu anys, i encara no he trobat el desllorigador per acabar-la!

Has començat a fer la primera presentació del teu darrer llibre, Retrat de mare. Què ens en pots dir?

En aquest darrer llibre hi ha 9 relats extrets d’un conjunt més ampli que tinc escrits, tots ells premiats en diferents certàmens literaris. El títol genèric del llibre, Retrat de mare, s’ha extret d’un dels contes que conformen el llibre.

Per raons tècniques d’adequació a la col·lecció Proses, amb complicitat amb l’ editorial Pagès Editors de Lleida, que és qui ha editat el llibre, hem deixat fora uns quants relats que tal vegada seran publicats en una propera ocasió. M’ha fet molt feliç que una editorial amb el renom de Pagès editors, s’avingués a publicar-me aquest llibre i amb molta celeritat, la qual cosa agraeixo.

En cada narració o conte s’expliquen històries i vivències,  de vegades alegres, de vegades més tristes, totes elles reflex del que passa cada dia en el nostre entorn. Hi podrem llegir històries d’homes, de dones, de gossos i fins i tot algun gat que arreglarà una situació determinada. Quan acabi l’hivern, tinc la intenció de presentar-lo a la Seu d’Urgell, a Lleida, a la Garriga, i m’agradaria molt a Mataró, on vaig presentar fa anys la novel·la Regina Angelorum a la desapareguda i emblemàtica llibreria Robafaves.

Quins projectes tens de cara al futur? Tens coses per publicar?

Tinc pràcticament acabada el que vindria a ser la segona part del Camí de Sant Jaume de Cerdanya que, com el seu nom indica, només abastava aquella comarca. El nou llibre té el seu inici a l’Alta Cerdanya o Cerdanya francesa, travessa la Baixa Cerdanya, l’Alt Urgell, la Noguera i el Segrià. És tot el recorregut del riu Segre pràcticament des de que neix fins que lliura les aigües a l’Ebre, al pantà de Mequinença. L’he caminat al llarg de dos anys, quilòmetre a quilòmetre, i en són 270, crec.

També tinc un llibre de costums andorrans acabat, on vaig recollir durant més d’un any les vivències de padrins i padrines, que m’explicaven els seus records d’infantesa i joventut. Sembla que finalment només s’editaran uns quants exemplars de consulta que es trobaran en biblioteques andorranes. Basada en aquest esmentat recull, vaig escriure una novel·la de costums, pendent de publicar i darrerament, he començat a escriure una sèrie de contes per a infants, tots ubicats a Andorra.

Paral·lelament a la literatura, mai no deixo de dibuixar si bé ho faig tan sols a l’estiu, ja que no podria suportar passar fred, estant asseguda a l’aire lliure massa estona, dibuixant qualsevol ermita o element arquitectònic.

2018 any Pompeu Fabra

La Generalitat dedica l’any 2018 a Pompeu Fabra

Coincidint amb els 150 anys del seu naixement

2018 any Pompeu Fabra

La Generalitat dedica l’any 2018 a la figura de Pompeu Fabra, coincidint amb els 150 anys del seu naixement i els 100 anys de la publicació de la Gramàtica catalana normativa. Els departaments de la Presidència i de Cultura impulsen la celebració de l’Any, acordada pel Govern en la sessió del 29 d’agost del 2017. La directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa; el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joan Domènec Ros, i el comissari de l’Any Fabra, Jordi Ginebra, han presentat avui les línies generals de la commemoració a la seu del Departament de Cultura.
Franquesa ha destacat que «L’Any Fabra ens ha de permetre no només fer memòria del passat, sinó que també ha de ser un estímul per al futur, per aconseguir enfortir la llengua i reconèixer el seu paper com a fet social». A més, ha remarcat el caràcter participatiu de la commemoració «Volem que l’Any Fabra sigui de tothom».
El Govern vol que l’Any Fabra sigui una commemoració de país. Política Lingüística ha convidat institucions, ens locals i entitats de Catalunya i de tota l’àrea de la llengua catalana a compartir col·lectivament la celebració amb actes i iniciatives que reconeguin el Mestre i la seva obra. Han estat convidats a participar-hi els 947 municipis catalans, les principals institucions i entitats dels territoris de parla catalana, estudiosos i professionals. Ester Franquesa ha assenyalat que la resposta a aquesta invitació ha estat, en general, molt positiva.
La cooperació és especialment estreta amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), de la Secció Filològica del qual Fabra va ser president i des d’on va assumir la tasca de codificar la llengua. El president de l’IEC, Joandomènec Ros, ha presentat les activitats acadèmiques i els projectes que la institució promourà en el marc de la commemoració, entre els quals destaca el Portal Pompeu Fabra, amb la digitalització de l’Obra completadel Mestre, que ha impulsat amb la Càtedra Pompeu Fabra i el suport del Departament de Cultura.
El filòleg Jordi Ginebra, comissari de la commemoració, ha elogiat la figura del gramàtic i ha convidat a utilitzar l’Any Fabra per «reflexionar col·lectivament sobre el futur de la nostra comunitat», i ha afirmat que «cal treballar per la llengua en els moments bons i en els dolents».
Jordi Ginebra i Serrabou  (Barcelona, 1961) és catedràtic de filologia catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Va obtenir el doctorat en Filologia Catalana, amb premi extraordinari, per la Universitat de Barcelona (1991), sota la direcció de Joan Solà i Cortassa. Amb ell, també va publicar Pompeu Fabra: vida i obra. Ha estat membre del Consell Consultiu del Programa de la Gramàtica Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans.
Al llarg de l’any s’organitzaran centenars d’actes arreu del territori en memòria i reconeixement de qui fou un científic excepcional, que va codificar i modernitzar la llengua catalana i la va fer apta per als diversos estils i funcions. La commemoració incidirà especialment en la seva aportació al català, i també subratllarà el valor social de la seva figura i obra arreu de Catalunya amb l’objectiu que sigui un estímul per reforçar la vitalitat de la llengua i de projecció cap al futur.
L’acte inaugural de l’Any Pompeu Fabra, dirigit per Xavier Albertí, tindrà lloc el dia 21 de febrer al Teatre Zorrilla de Badalona, ciutat on Fabra va viure els anys de més intensitat professional.
La voluntat del Govern de fer una commemoració de país es va fer visible en la reunió que va tenir lloc el 12 de desembre passat a la qual van ser convidats les institucions i entitats següents: Institut d’Estudis Catalans, Ajuntament de Badalona, Ajuntament de Barcelona, Ateneu Barcelonès, Centre d’Excursionista de Catalunya, Cercle d’Agermanament Occitanocatalà, Col·legi d’Enginyers de Catalunya, Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya, Consorci per a la Normalització Lingüística, Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana, Plataforma per la Llengua, Diputació de Barcelona, Diputació de Girona, Diputació de Lleida, Diputació de Tarragona,  Institut Ramon Llull, Òmnium Cultural, Ruta Pompeu Fabra, Universitat Abat Oliba, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Catalana d’Estiu, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat de Lleida, Universitat de Vic, Universitat Internacional de Catalunya, Universitat Oberta de Catalunya, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Ramon Llull, Universitat Rovira i Virgili  i Xarxa Vives d’Universitats.
lyrikline

Una quinzena de nous autors catalans al portal “Lyrikline”

Coincidint amb el 10è aniversari de la col·laboració entre l’Institut Ramon Llull i Haus für Poesie

lyrikline

Amb l’objectiu de donar visibilitat internacional als poetes catalans, fa 10 anys que l’Institut Ramon Llull va iniciar una col·laboració amb Haus für Poesie que s’ha materialitzat amb la presència de més de 30 poetes catalans al portal internacional Lyrikline.org. Enguany, coincidint amb l’efemèride i amb el nou impuls que es vol donar a Lyrikline.org com a eina d’internacionalització de la literatura catalana, s’hi incorporaran 10 nous poetes contemporanis i, per primera vegada, també 5 veus clàssiques, entre les quals, la de Josep Palau i Fabre.
Lyrikline.org és el portal digital de poesia de referència a nivell internacional. El van crear l’any 1999 a Berlín amb l’objectiu de promocionar la poesia recitada pels poetes mateixos a nivell internacional. Actualment s’hi poden sentir 11.129 poemes de 1.249 poetes en 80 idiomes i llegir-ne els originals i les seves 16.585 traduccions. Entre els autors catalans que s’hi pujaran durant l’any 2018 hi trobem per primera vegada cinc autors clàssics: Josep Palau i Fabre, Josep Carner, Salvador Espriu, Pere Quart i Josep Maria de Sagarra. Igualment, s’hi pujarà obra de 10 poetes contemporanis: Maria Cabrera, Mireia Calafell, Teresa Colom, Anna Gual, Jordi Julià, Jordi Llavina, Dolors Miquel, Eduard Sanahuja, Maria Sevilla i Antònia Vicens.
Tots ells es podran escoltar enregistrats amb la seva pròpia veu gràcies a la col·laboració en aquest projecte de Catalunya Ràdio, que ha fet possibles els enregistraments dels autors contemporanis; la Fundació Palau, que ha facilitat el material referent a l’autor, i la Biblioteca de Catalunya, que ha fet possible la presència de la resta d’autors clàssics que ara s’incorporen. Es preveu que la presència de poetes clàssics catalans a Lyrikline tingui continuïtat gràcies a la col·laboració amb aquestes i altres institucions.
Per celebrar aquesta fita, el proper dijous 1 de febrer se celebrarà una lectura poètica a la seu del Goethe Institut a Barcelona coorganitzada per l’IRL i el propi Goethe. La poeta alemanya Sabine Scho i Enric Casasses, poetes ja inclosos al portal, recitaran els seus versos. Els poemes de Sabine Scho es podran llegir traduïts al català i simultàniament es projectaran. Casasses i Scho conversaran amb la directora de l’àrea de Literatura i Pensament de l’Institut Ramon Llull, Izaskun Arretxe, sobre el projecte i les descobertes literàries que els ha aportat. L’acte comptarà amb traducció simultània.
En el decurs de l’acte es presentarà també el perfil de Josep Palau i Fabre al portal i se n’escoltaran alguns versos.
Sabine Scho, nascuda el 1970 a Ochtrup, a Renania del Nord-Westfalià, viu actualment a Berlín després d’haver passat temporades a Munster, Hamburg i Sao Paulo. Quasi tots els seus textos es posicionen en l’espai fronterer entre fotografies i imatges. L’editorial Kookbooks n’ha publicat dues antologies de poesia i un llibre amb miniatures de prosa: Album i farben, tots dos del 2008 i Tiere in Architektur, del 2013. El magazín The origin of Senses va ser fruit d’una intervenció artística al Museum für Naturkunde Berlin (museu botànic de Berlín) amb dibuixos d’Andreas Töpfert. Actualment és una exposició itinerant que ja s’ha pogut veure a la casa de cultura Nottbeck, el museu de zoologia de la Universitat de Göttingen i a la Syltfoundation.
Sabine Scho va ser guardonada el 2012 amb el premi Anke Bennholdt Thomsen de la Fundació Schiller, el 2015 va obtenir una beca de residencia del Goethe-Institut Finlàndia a Tampere i una altra al 2017 del Ministeri de medi ambient a Vilm.

amb el 10è aniversari de la col·laboració entre l’Institut Ramon Llull i

Enric Casasses (Barcelona, 1951). Poeta d’obra inclassificable i genuïna, trobador contemporani, narrador i dramaturg. Traductor eventual i recuperador de textos oblidats.
Fill intel·lectual de la Barcelona dels últims anys del franquisme, on té una activa presència en el marc de la contracultura, Enric Casasses publica els seus dos primers llibres de poesia, La bragueta encallada (1972) i La cosa aquella (1982), en edicions alternatives. L’any 1991 es publica a l’editorial Empúries una segona edició de La cosa aquella que coincideix amb l’inici del seu reconeixement entre lectors i crítica. Fins avui, té més de 25 llibres de poemes i obté diversos premis per: No hi érem (Premi de la Crítica el 1993), Calç (Premi Carles Riba 1996) o Plaça Raspall (Premi Joan Alcover el 1998), per exemple.
Reis mags

Qui eren els mags de l’Orient?

Reis mags

A l’evangeli de Sant Mateu, únic dels quatre canonitzats que fa referència a l’escena dels mags de l’Orient, s’hi pot llegir: “Uns mags vinguts d’orient arribaren a Jerusalem, i preguntaren: «On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist a l’orient el seu estel, i hem vingut a fer-li homenatge». Quan el rei Herodes ho va saber, es contorbà, i amb ell tot Jerusalem”. 

Una lectura atenta demostra que, en cap cas, es fa referència que els mags fossin reis, ni tan sols quants eren. La creença en els “tres mags” no es consolidarà fins al segle IV. Així indueix a pensar-ho dues referències: l’evangeli apòcrif de Tomàs, segons el qual visitaren el nen Jesús acompanyats de tres legions de soldats, i el fragment de l’evangeli de Sant Mateu que parla de les ofrenes que li concediren: or, encens i mirra, simbolitzant respectivament el poder, la divinitat i la humanitat. Si hi havia tres legions i tres regals, van pensar molts teòlegs, els mags també havien de ser tres.

Perquè se’ls va definir, tanmateix, amb aquest adjectiu? En grec –idioma de l’evangeli de Sant Mateu—, el terme magos podria traduir-se com a “savis”. A Pèrsia, de fet, hi havia una casta religiosa de sacerdots que es coneixen com a “mags” i que tenien grans coneixements en astrologia. Convé recordar, en aquest sentit, que la lectura dels astres era considerada com un senyal de premonició dels futurs. Per més inri, els mags provenien d’orient, la terra on apareix el sol, màxim símbol de la saviesa. És possible, doncs, que la paraula mags tingués un significat molt diferent de l’actual.

La creació dels tres reis mags
En qualsevol cas, els personatges no seran referenciats amb els noms que els coneixem actualment fins al segle VI. En el mosaic de la basílica de Sant Appolinare Nuovo de Ravenna (565) apareixen per primera vegada els noms Gaspar, Baltasar i Melchor. En aquesta imatge es poden contemplar tres homes blancs –un amb barba blanca, l’altra amb barba negra i el darrer, imberbe—. Alguns estudiosos han apuntat que els mags simbolitzaven les edats de l’home (infantesa, maduresa, vellesa) o fins i tot les dimensions del temps (passat, present i futur).

En l’empeny per esdevenir una religió universal, com la mateixa etimologia de la paraula “catolicisme denota”, l’església va adaptar els personatges a les diferents realitats culturals del món conegut. A l’Evangeli armeni de la infància, un dels més tardans que es coneixen, ja es presenten els mags com a reis: Melkon, dels perses; Gaspar, dels àrabs; i Baltasar, dels indis. Fins al segle XIV no s’assumirà la presència d’un mag negre, que a mitjans del segle XVI ja serà completament assumida en la iconografia artística. Les cavalcades dels tres reis mags –anomenades així perquè inicialment arribaven als pobles sobre cavalls—no començaren a celebrar-se als Països Catalans fins a les darreries del segle XIX. Barcelona, Alcoi, Igualada i Sant Vicenç dels Horts són les primeres poblacions que les representen.

Per Ens de Comunicació / AMIC

entitats foment llengua catalana

Cens d’entitats de foment de la llengua catalana

S’obre el termini d’inscripció

entitats foment llengua catalana

Les entitats que fomenten la llengua catalana i/o duen a terme activitats per impulsar-ne l’ús, poden sol·licitar la inclusió o renovació al Cens d’entitats de foment de la llengua catalana del Departament de Cultura. El termini s’ha obert aquest mes de gener i s’allargarà fins al 30 d’abril. Creat i gestionat per la Direció General de Política Lingüística, el Cens d’entitats agrupa fundacions i associacions que, dins del seu àmbit d’actuació, fomenten la llengua catalana amb activitats que contribueixen a incrementar-ne el coneixement i l’ús entre la població en general o en col·lectius concrets o bé promouen actituds positives envers el català.
Per formar part del Cens, les entitats han de presentar a la Direcció General de Política Lingüística la memòria d’activitats de foment de la llengua catalana dutes a terme durant l’any 2017 i han d’estar constituïdes legalment abans de l’1 de gener de l’any en què presenten la sol·licitud.
Els donatius a favor de fundacions o associacions que tenen per finalitat el foment de la llengua catalana i que figuren en el Cens d’entitats tenen una deducció, a aplicar en l’impost sobre la renda de les persones físiques (http://bit.ly/1NBd7xQ).
Durant el 2017, el Cens ha assolit la xifra de 198 entitats, les quals agrupen més de 700.000 socis, un nombre rellevant i significatiu que mostra la força i vitalitat del teixit associatiu compromès amb el foment de la llengua catalana.
Les entitats del Cens (150 associacions i 48 fundacions) tenen diversos àmbits d’actuació. Així, hi trobem 100 entitats en l’àmbit cultural; 32 en l’àmbit empresarial, laboral i professional; 19 en l’àmbit foment de la llengua; 17 en l’àmbit de joves, lleure i esport; 9 en ciència i tecnologia, i 21 en integració social.
Les entitats del Cens s’estenen per 65 poblacions situades a Catalunya, el País Valencià, Illes Balears, Catalunya del Nord, Aragó, Andorra i Itàlia