Arxiu de la categoria: Cultura

Tota l’actualitat cultural de Terrassa. Llista dels últims articles i notícies de cultura del diari digital Terrassa Informa!

lyrikline

Una quinzena de nous autors catalans al portal “Lyrikline”

Coincidint amb el 10è aniversari de la col·laboració entre l’Institut Ramon Llull i Haus für Poesie

lyrikline

Amb l’objectiu de donar visibilitat internacional als poetes catalans, fa 10 anys que l’Institut Ramon Llull va iniciar una col·laboració amb Haus für Poesie que s’ha materialitzat amb la presència de més de 30 poetes catalans al portal internacional Lyrikline.org. Enguany, coincidint amb l’efemèride i amb el nou impuls que es vol donar a Lyrikline.org com a eina d’internacionalització de la literatura catalana, s’hi incorporaran 10 nous poetes contemporanis i, per primera vegada, també 5 veus clàssiques, entre les quals, la de Josep Palau i Fabre.
Lyrikline.org és el portal digital de poesia de referència a nivell internacional. El van crear l’any 1999 a Berlín amb l’objectiu de promocionar la poesia recitada pels poetes mateixos a nivell internacional. Actualment s’hi poden sentir 11.129 poemes de 1.249 poetes en 80 idiomes i llegir-ne els originals i les seves 16.585 traduccions. Entre els autors catalans que s’hi pujaran durant l’any 2018 hi trobem per primera vegada cinc autors clàssics: Josep Palau i Fabre, Josep Carner, Salvador Espriu, Pere Quart i Josep Maria de Sagarra. Igualment, s’hi pujarà obra de 10 poetes contemporanis: Maria Cabrera, Mireia Calafell, Teresa Colom, Anna Gual, Jordi Julià, Jordi Llavina, Dolors Miquel, Eduard Sanahuja, Maria Sevilla i Antònia Vicens.
Tots ells es podran escoltar enregistrats amb la seva pròpia veu gràcies a la col·laboració en aquest projecte de Catalunya Ràdio, que ha fet possibles els enregistraments dels autors contemporanis; la Fundació Palau, que ha facilitat el material referent a l’autor, i la Biblioteca de Catalunya, que ha fet possible la presència de la resta d’autors clàssics que ara s’incorporen. Es preveu que la presència de poetes clàssics catalans a Lyrikline tingui continuïtat gràcies a la col·laboració amb aquestes i altres institucions.
Per celebrar aquesta fita, el proper dijous 1 de febrer se celebrarà una lectura poètica a la seu del Goethe Institut a Barcelona coorganitzada per l’IRL i el propi Goethe. La poeta alemanya Sabine Scho i Enric Casasses, poetes ja inclosos al portal, recitaran els seus versos. Els poemes de Sabine Scho es podran llegir traduïts al català i simultàniament es projectaran. Casasses i Scho conversaran amb la directora de l’àrea de Literatura i Pensament de l’Institut Ramon Llull, Izaskun Arretxe, sobre el projecte i les descobertes literàries que els ha aportat. L’acte comptarà amb traducció simultània.
En el decurs de l’acte es presentarà també el perfil de Josep Palau i Fabre al portal i se n’escoltaran alguns versos.
Sabine Scho, nascuda el 1970 a Ochtrup, a Renania del Nord-Westfalià, viu actualment a Berlín després d’haver passat temporades a Munster, Hamburg i Sao Paulo. Quasi tots els seus textos es posicionen en l’espai fronterer entre fotografies i imatges. L’editorial Kookbooks n’ha publicat dues antologies de poesia i un llibre amb miniatures de prosa: Album i farben, tots dos del 2008 i Tiere in Architektur, del 2013. El magazín The origin of Senses va ser fruit d’una intervenció artística al Museum für Naturkunde Berlin (museu botànic de Berlín) amb dibuixos d’Andreas Töpfert. Actualment és una exposició itinerant que ja s’ha pogut veure a la casa de cultura Nottbeck, el museu de zoologia de la Universitat de Göttingen i a la Syltfoundation.
Sabine Scho va ser guardonada el 2012 amb el premi Anke Bennholdt Thomsen de la Fundació Schiller, el 2015 va obtenir una beca de residencia del Goethe-Institut Finlàndia a Tampere i una altra al 2017 del Ministeri de medi ambient a Vilm.

amb el 10è aniversari de la col·laboració entre l’Institut Ramon Llull i

Enric Casasses (Barcelona, 1951). Poeta d’obra inclassificable i genuïna, trobador contemporani, narrador i dramaturg. Traductor eventual i recuperador de textos oblidats.
Fill intel·lectual de la Barcelona dels últims anys del franquisme, on té una activa presència en el marc de la contracultura, Enric Casasses publica els seus dos primers llibres de poesia, La bragueta encallada (1972) i La cosa aquella (1982), en edicions alternatives. L’any 1991 es publica a l’editorial Empúries una segona edició de La cosa aquella que coincideix amb l’inici del seu reconeixement entre lectors i crítica. Fins avui, té més de 25 llibres de poemes i obté diversos premis per: No hi érem (Premi de la Crítica el 1993), Calç (Premi Carles Riba 1996) o Plaça Raspall (Premi Joan Alcover el 1998), per exemple.
Reis mags

Qui eren els mags de l’Orient?

Reis mags

A l’evangeli de Sant Mateu, únic dels quatre canonitzats que fa referència a l’escena dels mags de l’Orient, s’hi pot llegir: “Uns mags vinguts d’orient arribaren a Jerusalem, i preguntaren: «On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist a l’orient el seu estel, i hem vingut a fer-li homenatge». Quan el rei Herodes ho va saber, es contorbà, i amb ell tot Jerusalem”. 

Una lectura atenta demostra que, en cap cas, es fa referència que els mags fossin reis, ni tan sols quants eren. La creença en els “tres mags” no es consolidarà fins al segle IV. Així indueix a pensar-ho dues referències: l’evangeli apòcrif de Tomàs, segons el qual visitaren el nen Jesús acompanyats de tres legions de soldats, i el fragment de l’evangeli de Sant Mateu que parla de les ofrenes que li concediren: or, encens i mirra, simbolitzant respectivament el poder, la divinitat i la humanitat. Si hi havia tres legions i tres regals, van pensar molts teòlegs, els mags també havien de ser tres.

Perquè se’ls va definir, tanmateix, amb aquest adjectiu? En grec –idioma de l’evangeli de Sant Mateu—, el terme magos podria traduir-se com a “savis”. A Pèrsia, de fet, hi havia una casta religiosa de sacerdots que es coneixen com a “mags” i que tenien grans coneixements en astrologia. Convé recordar, en aquest sentit, que la lectura dels astres era considerada com un senyal de premonició dels futurs. Per més inri, els mags provenien d’orient, la terra on apareix el sol, màxim símbol de la saviesa. És possible, doncs, que la paraula mags tingués un significat molt diferent de l’actual.

La creació dels tres reis mags
En qualsevol cas, els personatges no seran referenciats amb els noms que els coneixem actualment fins al segle VI. En el mosaic de la basílica de Sant Appolinare Nuovo de Ravenna (565) apareixen per primera vegada els noms Gaspar, Baltasar i Melchor. En aquesta imatge es poden contemplar tres homes blancs –un amb barba blanca, l’altra amb barba negra i el darrer, imberbe—. Alguns estudiosos han apuntat que els mags simbolitzaven les edats de l’home (infantesa, maduresa, vellesa) o fins i tot les dimensions del temps (passat, present i futur).

En l’empeny per esdevenir una religió universal, com la mateixa etimologia de la paraula “catolicisme denota”, l’església va adaptar els personatges a les diferents realitats culturals del món conegut. A l’Evangeli armeni de la infància, un dels més tardans que es coneixen, ja es presenten els mags com a reis: Melkon, dels perses; Gaspar, dels àrabs; i Baltasar, dels indis. Fins al segle XIV no s’assumirà la presència d’un mag negre, que a mitjans del segle XVI ja serà completament assumida en la iconografia artística. Les cavalcades dels tres reis mags –anomenades així perquè inicialment arribaven als pobles sobre cavalls—no començaren a celebrar-se als Països Catalans fins a les darreries del segle XIX. Barcelona, Alcoi, Igualada i Sant Vicenç dels Horts són les primeres poblacions que les representen.

Per Ens de Comunicació / AMIC

entitats foment llengua catalana

Cens d’entitats de foment de la llengua catalana

S’obre el termini d’inscripció

entitats foment llengua catalana

Les entitats que fomenten la llengua catalana i/o duen a terme activitats per impulsar-ne l’ús, poden sol·licitar la inclusió o renovació al Cens d’entitats de foment de la llengua catalana del Departament de Cultura. El termini s’ha obert aquest mes de gener i s’allargarà fins al 30 d’abril. Creat i gestionat per la Direció General de Política Lingüística, el Cens d’entitats agrupa fundacions i associacions que, dins del seu àmbit d’actuació, fomenten la llengua catalana amb activitats que contribueixen a incrementar-ne el coneixement i l’ús entre la població en general o en col·lectius concrets o bé promouen actituds positives envers el català.
Per formar part del Cens, les entitats han de presentar a la Direcció General de Política Lingüística la memòria d’activitats de foment de la llengua catalana dutes a terme durant l’any 2017 i han d’estar constituïdes legalment abans de l’1 de gener de l’any en què presenten la sol·licitud.
Els donatius a favor de fundacions o associacions que tenen per finalitat el foment de la llengua catalana i que figuren en el Cens d’entitats tenen una deducció, a aplicar en l’impost sobre la renda de les persones físiques (http://bit.ly/1NBd7xQ).
Durant el 2017, el Cens ha assolit la xifra de 198 entitats, les quals agrupen més de 700.000 socis, un nombre rellevant i significatiu que mostra la força i vitalitat del teixit associatiu compromès amb el foment de la llengua catalana.
Les entitats del Cens (150 associacions i 48 fundacions) tenen diversos àmbits d’actuació. Així, hi trobem 100 entitats en l’àmbit cultural; 32 en l’àmbit empresarial, laboral i professional; 19 en l’àmbit foment de la llengua; 17 en l’àmbit de joves, lleure i esport; 9 en ciència i tecnologia, i 21 en integració social.
Les entitats del Cens s’estenen per 65 poblacions situades a Catalunya, el País Valencià, Illes Balears, Catalunya del Nord, Aragó, Andorra i Itàlia
Nadal Biblioteca XBM

Especial Nadal, a les Biblioteques de la XBM

De la Diputació

Nadal Biblioteca XBM

Trobareu recomanacions de llibres, música i cinema, una selecció d’obres de les biblioteques de la Xarxa, les activitats programades, els descomptes i avantatges que podeu aprofitar si teniu el carnet de les biblioteques, el rànquing dels documents més prestats, l’especial de Nadal del portal infantil Gènius i la proposta de la xef Ada Parellada per fer un menú de festa.

Aquest any, el Menú de Nadal ens el prepara Ada Parellada, filla, neta i besneta dels Parellada, una família de restauradors. Fa més de 200 anys que es dediquem a cuinar, a servir plats, a preparar àpats i celebracions de tota mena.

Parellada ens presenta diferents propostes culinàries que venen acompanyades d’uns vídeos on podreu seguir pas a pas i amb detall totes les indicacions per tal que el vostre menú de Nadal sigui tot un èxit.

Els escollits del Nadal

Des de les biblioteques s’han seleccionat una mostra de les opcions de llibres més interessants publicats al llarg d’aquests anys, petites joies molt diverses i amb diferents estils. Tot esperant  que aquests títols proposats siguin d’utilitat i us apropin encara més a l’apassionant món de la lectura. I recorda que tots aquests llibres els pots trobar a les Biblioteques! Bones festes!

Igualment la música nadalenca és un dels pilars de la música tradicional i forma una part important de l’educació musical dels pobles. Us proposem un viatge musical, ple de colors i textures, a través de nadales populars i música contemporània d’arreu del món.

Portal infantil Gènius

A la biblioteca infantil de la XBM de la Diputació de Barcelona, us recomanen el conte de l’hivern.També els altres apartats tradicionals de les festes com: la carta als Reis Mags, que la pots imprimir juntament amb el sobre directament des del web o recollir-la a la teva biblioteca, curiositats i costums, i com gaudir de la festa de manera ecològica amb uns consells que t’ajudaran a l’hora de pensar els teus regals.

Caga tio

Aquesta es la nit del tió

Caga tio

Com que les festes de Nadal provenen d’antics cultes pagans, les tradicions més antigues són reconversions de rituals ancestrals. I el tió no n’és una excepció, i entronca, mai més ben dit, amb una cerimònia de culte a un amulet celebrat en arribar el solstici d’hivern. Tradició profundament arrelada en terra catalana, ha perviscut familiarment fins als nostres dies.

El tió és un tros de tronc d’arbre, destinat a cremar-se en la llar, i la cerimònia familiar, idealment, comporta un procés que comença amb la sortida al bosc per triar-lo, uns quants dies abans de Nadal, ja sigui per laPuríssima o per Santa Llúcia. Cal agafar una soca que sigui panxuda, i amb un forat susceptible de ser emplenat. Encara que en determinats llocs també serveix un tamboret o una caixa vella.

Un cop el tronc a casa, la quitxalla s’ha d’ocupar de mantenir-lo, se li ha de proporcionar menjar i beure, a més de tapar-lo pel fred. En despuntar un nou dia, el menjar ha desaparegut i la màgia s’ha instal•lat definitivament a la casa. I arriba la Nit de Nadal, i després del sopar ritual es celebra la cerimònia concreta. A la vora de la mitjanit, abans d’acudir a la Missa del Gall, la mainada es posa al voltant del tió i descarreguen les vares de fusta sobre el llom del tronc, tot entonant cançons que el comminen a rajar dolços i llaminadures.

Cada comarca té la seva manera de cantar-li al tió, i un cop feta la cantada apareixen màgicament sota la flassada que tapa el tió, aantigament, les llepolies, potser neules, potser torrons però, actualment, porta joguines, roba i fins i tot aparells electrònics.  La cerimònia es repeteix, fins que el tió queda esgotat de tantes bastonades, i llavors pot ser que deixi anar una última cagada, amb un element salat o desagradable, que indicarà que el tió ha acabat de rajar.

El que hem explicat fins aquí és la manera més tradicional, per no dir ancestral, de fer cagar el tió. En l’actualitat, la festa es manté ben viva, però ha adoptat molts canvis respecte a l’antigor i ara, en competència clara amb un altra dispensador de regals més o menys tradicional com Santa Claus tambè anomenat Papa Noël

Generalment, a cada poble i comarca, la cançó té diferents variants. Acostuma a passar en tradicions tan antigues i populars transmeses de pares o padrins a fills

Cançó per fer cagar el tió (versió recollida a Terrassa)

Tió, tió,
caga torró,
si no en tens més
caga diners,
si no en tens prou
caga un ou.

Caga tió,
d’avellana i de pinyó,
si no vols cagar
garrotada va.

nit santa llucia merce conesa diba omnium

67a Nit de Santa Llúcia

Organitzat per Òmnium Cultural

L’acte ha estat encapçalat pel vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, i, a més de la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, també ha comptat amb la participació de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; i el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, a través d’un vídeo enregistrat.

Considerats els premis més rellevants de les lletres catalanes, entre els guardons destaquen el premi Sant Jordi de novel·la a l’escritor nord català Joan-Lluís Lluís, el premi Carles Riba de poesia l’ha obtingut Josep M. Fulquet amb el llibre Ample vol de la nit. , el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions ha premiat una debutant, l’escriptora Clara Queraltó. i el premi Frederic Roda de teatre. En l’àmbit de literatura infantil i juvenil, el Folch i Torres de novel·les per a nois i noies ha quedat desert, per manca de qualitat dels originals presentats. Mentre que el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil ha estat per a Ivan Ledesma amb l’obra Negorith. També s’ha canviat el nom del Premi de Comunicació que des d’ara s’anomena Premi Muriel Casals.

Durant el seu parlament, la presidenta de la Diputació de Barcelona, ha afirmat que «Com a institució que estima Catalunya, continuarem donant suport i seguirem col·laborant amb les entitats que defensen el nostre país de manera pacífica, generosa i culta».

Conesa, que ha remarcat que aquesta nit «és excepcional, perquè ens han manllevat les institucions d’una manera gens democràtica», també ha destacat la tasca, el lideratge, la fermesa i el compromís d’Òmnium Cultural. En aquest sentit, la presidenta de la Diputació de Barcelona ha afegit que «reivindiquem la llibertat pels presos i pel nostre país».

Entre d’altres persones del món polític i social, també ha assistit el diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Juanjo Puigcorbé

La 67a Nit de Santa Llúcia ha finalitzat amb el cant del Segadors a càrrec d’alumnes de l’escola Oriol Martorell i la fotografia de tots els premiats amb les autoritats presents.

 

,

amic miquel marin

Miquel Marín: “A l’estudi de gravació ser tècnic i músic és un valor afegit”

L’entrevista de l’AMIC

amic miquel marin

El tècnic de so i músic Miquel Marín és l’alma mater de l’estudi de gravació Eudoxia de Premià de Mar. Amb més mig miler de cançons enregistrades amb nombrosos artistes del país i 28 anys de recorregut, l’estudi maresmenc s’acaba de traslladar a un nou local on continua amb més força que mai. Avui parlem amb el músic i tècnic premiarenc perquè ens parli sobre el sempre apassionant món de la música, especialment des de la perspectiva tècnica i creativa.

Què és el que més ha canviat als estudis durant aquestes tres darreres dècades?
Només ha canviat la forma en que la tecnologia ens permet gravar, la resta no ha canviat gaire.

Quin ha estat el millor aprenentatge en aquest llarg període?
La pràctica. El fet de provar, investigar i també veure com d’altres fan les coses. A la meva època no hi havia escoles de so com avui dia i havíem d’aprendre llegint i practicant molt.

Com vius a l’estudi la doble perspectiva de tècnic i músic?
És un valor afegit. El fet de ser músic m’ajuda a assolir feines de petites produccions en què els clients no disposen de grans pressupostos i he de fer les dues tasques, de músic i tècnic. Encara que la millor forma de treballar és quan en una gravació existeixen les figures de productor, músics i tècnic en la que cadascú fa la seva funció, però això només es dona en produccions més grans.

Què els va comportar als estudis l’arribada de les noves tecnologies i el pas al món digital?
L’arribada d’una nova tecnologia sempre té coses positives. En el cas de l’àudio les possibilitats que dona la informàtica ha sigut determinant perquè la gravació de qualitat es democratitzi i tothom, amb un ordinador i una targeta de so, pugui fer una gravació digne a casa seva.

També han millorat espectacularment els equips i els programes.
Sí, per aconseguir nivells de qualitat professionals s’ha de fer una gran inversió i disposar dels millors equips que avui dia segueixen sent els analògics de fa 30 anys. La barreja d’equips analògics de qualitat i un suport digital de gravació en disc dur, mitjançant programes com Protools, Cubase, etc…, és la millor opció avui en dia.

S’ha perdut alguna cosa important pel camí?
La qualitat de l’àudio. La irrupció de l’mp3 i la forma d’escoltar la música (telèfons mòbils, ordinadors, etc…) ha fet que la gent jove no sàpiga que és escoltar la música amb un mínim de qualitat. Cada vegada menys es venen equips reproductors de música de nivell audiòfil i els que hi ha a la majoria de les llars són de poca qualitat. És absurd gravar en estudis professionals, amb els millors equips que valen milers d’euros per després convertir el resultat en un mp3 a 128kbps i escoltar-lo en un telèfon, però és el que toca actualment.

Quins han estat els principals canvis en el món discogràfic?
El fet que es pugui piratejar la música i que es distribueixi per internet a milions de persones ha provocat una revolució i un canvi radical a la indústria. Tot i que pot semblar una paradoxa, també ha fet que molt artistes puguin donar a conèixer la seva obra a tot el món. Ara bé, no és tant fàcil. Hi ha una autèntica saturació de grups, cantants i demés fauna a tota la xarxa i si no saps el que cerques és impossible escoltar-ho tot.

Què cal fer doncs?
La clau està en la promoció. A quant més gent arribis més fàcil trobaràs l’èxit. Això sí, el producte ha de ser de bona qualitat. Abans les discogràfiques feien inversions milionàries en els millors estudis i els més reconeguts productors i músics. Si aquesta infraestructura la posaves en servei d’un bon producte i un gran artista el resultat era quasi sempre un èxit. Ara no hi ha diners i aposten sobre segur. Hi ha més artistes però els que triomfen són menys.

Quins perfils d’artista acolliu a Eudoxia?
Com que és un estudi petit els meus clients són cantautors, solistes que volen posar veu a música pregravada i grups de qualsevol estil. A part de la gravació també faig playbacks de cançons a mida i petites produccions.

Què t’aporta treballar directament amb grups i solistes?
Molts coneixements. Has de tocar tots els pals i saber de tot una mica ja que a part de tenir coneixements bàsics de música i só, també has de poder solucionar problemes tècnics i tenir molta psicologia, que és una part molt important en aquest negoci.

Cap a on creus que evoluciona el món de la música?
No ho sé, és una pregunta difícil de respondre ja que la música no s’acabarà mai i la forma de gravar-la tampoc serà molt diferent. Sortiran nous estils, noves tendències i potser no es vengui tanta música en suports físics i es facin més concerts en directe, que ara mateix ja és una realitat.

Per Text: Ramon Texidó | Fotos: Estudi Eudoxia / AMIC

 

 

Colles Castelleres UNESCO

L’UNESCO accepta com assesor a la Coordinadora de Colles Castelleres

A la Convenció per la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Inmaterial (PCI)

Colles Castelleres UNESCO

Foto: Tornaveu

El Comitè Intergovernamental de la Unesco per a la Convenció per la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Inmaterial (PCI) ha acceptat a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) com a nova ONG acreditada com a assessora del mateix Comitè. Aquesta decisió es va prendre divendres passat en el marc de la dotzena sessió del Comitè, celebrada a l’illa de Jeju, a Corea del Sud, i serà ratificada per l’assemblea general de la Unesco al mes de juny. D’aquesta manera, la CCCC es converteix en la segona ONG catalana acreditada per la Unesco per donar suport a la convenció del patrimoni inmaterial.

És la mateixa Convenió per la Salvaguarda del PCI la que preveu el mecanisme per tal que hi puguin participar les associacions sense ànim de lucre (ONG en terminologia anglosaxona), especialment en funcions assessores (recordem que la Unesco és una associació d’estats). De fet, el Fòrum d’ONGs està guanyant pes de mica en mica dins l’entramat de la Convenció. Fins ara, l’únic representant de Catalunya era l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, acreditat el 2013 i molt actiu, ja que el 2015 va organitzar a Santa Susanna el primer simposi del Fòrum d’ONGs. Juntament amb la CCCC, aquest any s’han acreditat 29 ONGs més.

Lògicament, la CCCC ja està implicada en la difusió dels valors de la Convenció per la Salvaguarda del PCI de la Unesco des de la inclusió dels castells en la Llista Representativa del PCI, el 2010, però amb la seva acreditació com a ONG dins la Convenció podrà tenir un paper més actiu i una interlocució més directa amb Unesco. L’acreditació per la Unesco també era un dels objectius del mandat de la junta actual de la CCCC.

XXIII Premis Butaca

XXIII Premis Butaca de Teatre de Catalunya

 Jane Eyre: una autobiografiaL’ànec salvatge i Scaramouche, vencedors

XXIII Premis Butaca

L’ànec salvatge ha estat escollit el millor muntatge de l’any segons la decisió del públic que ha votat els Premis Butaca, que també han reconegut el seu director, Julio Manrique. El muntatge es disputava el premi com a millor obra de l’any amb Jane Eyre: una autobiografia, Boscos, Art, Federico García, In memoriam. La quinta del biberó, El preu, Els tres aniversaris, Davant la jubilació, La senyora Florentina i el seu amor Homer i Ivanov. Són dues de les vuit nominacions a les que optava a les que s’hi suma el Butaca a millor escenografia per Lluc CastellsJane Eyre: una autobiografia ha aconseguit dues de les vuit nominacions en què competia, amb el Butaca a millor actriu per Ariadna Gil i el Butaca millor actor de repartiment per Abel FolkScaramouche s’ha fet amb sis de les vuit nominacions a les que optava: millor musical, millor actor en musical per Ivan Labanda, millor actriu de musical per Ana San Martín, millor composició musical per Albert Guinovart, millor caracterització per Eva Fernández, i millor vestuari per Montse Amenós (que també competia en aquesta categoria per Gente Bien).

Ivanov, el tercer espectacle teatral millor situat amb cinc nominacions a millor muntatge, direcció per Àlex Rigola, actor per Joan Carreras, actor de repartiment per Andreu Benito i millor disseny de so ha marxat amb les mans buides.

Lluís Homar, que ja va estar nominat l’any passat com a millor actor, s’ha endut el Butaca pel seu paper a Ricard III,  imposant-se a Ernest Villegas per Un obús al cor, Ivan Benet i Pablo Derqui per L’ànec salvatge, Joan Carreras per Ivanov i Pep Cruz per Davant la Jubilació. En la categoria de millor actriu, Ariadna Gil ha passat per davant de Marta Angelat i Mercè Arànega, per Davant la jubilació, Anna Azcona per Cúbit, Rosa Boladeras per Els tres aniversaris i Muntsa Alcañiz per Abans que arribi l’alemany.

El seu company Abel Folk, en la categoria d’actor de repartiment, s’ha avançat a Victor Pi per L’Inframon, Enric Auquer per In Memoriam. La quinta del biberó, Andreu Benito per Ivanov, Lluís Marco per El preu, i Javier Beltrán per L’Hostalera. En categoria femenina, Elisabeth Casanovas per La senyora Florentina i el seu amor Homer s’ha imposat a Elena Tarrats per L’ànec salvatge, Mima Riera per La treva, Carme Elias per Ricard III, Pepa López per Jane Eyre: una autobiografia,i Mar Ferrer per El miracle d’Anne Sullivan..

Albert Guinovart amb Scaramouche ha desbancat Clara Peya, que ja va estar nominada l’any passat per Homes foscos, i que enguany que optava a dos premis Butaca a la millor composició musical amb les nominacions per Jane Eyre: una autobiografia: Renard o el Llibre de les bèsties. Joan Vives per Gente Bien completava la llista de nominats en aquesta categoria.

Fairfly s’ha endut dos dels tres premis als que optava: el Butaca al millor espectacle de petit format i el Butaca a millor text per Joan YagoLes dones sàvies, L’electe, Dansa de mort, Somni d’una nit d’estiu i Cúbit competien amb aquest muntatge en la categoria de petit format. Yago s’ha imposat com a autor a Josep Maria Miró, que ja va estar nominat l’any passat per Neus Català, un cel de plom i enguany per Cúbit, a Clàudia Cedó per L’home sense veu i a Ramon Madaula per L’electe.

El Butaca a millor espectacle de dansa ha anat per Sweet Tyranny de Pere Faura, que ha deixat fora del podi Èpica d’Aimar Pérez GallTime takes the time de Guy Nader i R.E.M. de Manuel Rodríguez.

La producció del Teatre Lliure i Teatre Obligatori Renard o el llibre de les bèsties ha estat el millor espectacle per a públic familiar i Birdie d’Agrupación Señor Serrano s’ha endut el Butaca a noves dramatúrgies. En les categories tècniques s’han imposat Pep Barcons pel disseny de llums de Boscos i Roc Mateu i Igor Pinto pel disseny de so d’In memoriam. La quinta del biberó

Flotats, Butaca Honorífic Anna Lizaran

Josep Maria Flotats ha recollit el Butaca Honorífic Anna Lizaran en reconeixement a la seva trajectòria, aquí i fora del país, portant el talent català al món i per la seva aportació i expertesa en la construcció d’una estructura de teatre públic de país, tant en la seva etapa al capdavant de la Companyia Flotats al Poliorama com en l’inici del Teatre Nacional de Catalunya.

Palmarès XXIII Premis Butaca

MUNTATGE TEATRAL

L’Ànec salvatge (Teatre Lliure)

PETIT FORMAT

Fairfly (La Calòrica)

DIRECCIÓ

Julio Manrique (L’ànec salvatge)

MUSICAL

Scaramouche (Dagoll Dagom)

DANSA

Sweet Tyranny (Pere Faura)

PÚBLIC FAMILIAR

Renard o el Llibre de les bèsties (Teatre Lliure Teatre Obligatori)

ACTOR

Lluís Homar (Ricard III)

ACTRIU

Ariadna Gil (Jane Eyre: una autobiografia)

ACTOR REPARTIMENT

Abel Folk (Jane Eyre: una autobiografia)

ACTRIU REPARTIMENT

Elisabeth Casanovas (La senyora Florentina i el seu amor Homer)

ACTOR EN UN MUSICAL

Ivan Labanda (Scaramouche)

ACTRIU EN UN MUSICAL

Ana San Martín (Scaramouche)

ESCENOGRAFIA

L’ànec salvatge (Lluc Castells)

VESTUARI

Scaramouche (Montse Amenós)

DISSENY DE LLUMS

Boscos (Pep Barcons)

CARACTERITZACIÓ

Scaramouche (Eva Fernández)

SO o ESPAI SONOR

In memoriam. La quinta del biberó (Roc Mateu / Igor Pinto)

xarxa escoles musica diba

Constituïda la Xarxa d’escoles municipals de música i arts

La formaran 122 centres

xarxa escoles musica diba

En el marc de la primera Jornada Educació Artística i Municipi del XXVI Fòrum local d’Educació, celebrada el passat dimarts, es va constituir la Xarxa d’escoles municipals de música i arts impulsada per la Diputació.

Aquesta xarxa s’inscriu en l’estratègia de consolidació d’un sistema de xarxes de centres educatius de titularitat municipal que pretén reforçar l’acció dels governs locals en el desenvolupament del Servei d’Educació de Catalunya.

Una estratègia que va començar amb la creació de la xarxa d’escoles municipals de persones adultes i la xarxa d’escoles municipals d’educació especial, que té previst completar en els propers mesos amb la creació de les xarxes d’escoles municipals d’escoles bressol municipals i que acabarà aglutinant gairebé 600 centres educatius municipals.

A l’acte de constitució va participar el diputat d’Educació de la Diputació de Barcelona, Rafael Homet.

Durant la seva intervenció, Homet va destacar com «el món local està molt compromès amb el desenvolupament de l’educació musical i artística des de la proximitat i és clau el foment de l’accés a aquest tipus d’educació a tota la ciutadania». I va afegir que «des la Diputació de Barcelona considerem que l’impuls d’aquesta xarxa ha de servir per generar un espai d’intercanvi i de coneixement horitzontal entre els centres, contribuir a integrar actuacions de suport tècnic, material i econòmic així com possibilitar l’aprenentatge compartit».

La Xarxa

La Xarxa d’escoles municipals de música i arts comença el seu recorregut amb la intenció d’incorporar tots els ajuntaments de la demarcació de Barcelona que disposen d’escoles municipals d’educació musical i artística.

A la demarcació de Barcelona hi ha 106 escoles municipals de música que ofereixen 28.167 places i ocupen un total de 1.639 docents, 7 escoles municipals de dansa amb 1.010 places i 9 centres municipals d’arts plàstiques i disseny amb 1.082 places. En total, 122 centres a 107 municipis que apleguen 30.259 alumnes i 1.880 docents

Els objectius de la Xarxa d’escoles municipals de música i arts giren al voltant del reforç del valor educatiu, cultural i social de la música i les arts, el paper que hi juguen els ajuntaments mitjançant les escoles municipals així com de la necessitat de contribuir a la sostenibilitat d’aquests equipaments.

Cal recordar, que la segona sessió de les jornades d’Educació Artística i Musica es celebrarà el proper 21 de novembre i s’abordaran els dilemes i els reptes metodològics dels centres d’educació artística, amb la ponència de Pedro Sarmiento i, per concloure, tindrà lloc una dinàmica d’aprenentatge compartit.

Connectem les persones amb el seu temps educatiu

La constitució de la Xarxa d’escoles municipals de música i art està inclós també en un dels projectes estratègics del Pla d’Actuació de Mandat 2016-2019 (PAM) de la Diputació de Barcelona. Respon a un dels 13 principals objectius d’aquest PAM, amb l’objectiu de construir projectes educatius locals que connectin els centres educatius, les entitats i els recursos de l’entorn per a la millora de l’èxit educatiu, d’acord amb el model d’educació a temps complet.

La pràctica i l’aprenentatge de la música i d’altres disciplines artístiques aporta valors clau en el desenvolupament integral de les persones. A més, té un impacte positiu l’assoliment de les competències acadèmiques i de l’èxit educatiu.

En aquest sentit, les escoles municipals de música han contribuït a democratitzar de manera exponencial la pràctica musical, esdevenint una eina educativa i cultural clau.