Arxiu de la categoria: Cultura

Tota l’actualitat cultural de Terrassa. Llista dels últims articles i notícies de cultura del diari digital Terrassa Informa!

2º Festival Zero// Cartell

Segona edició del “Festival Zero”

Organitzat per l’associació Teatres en Xarxa

2º Festival Zero// Cartell
2º Festival Zero// Cartell

Aquest cap de setmana comença la segona edició del Festival Zero, organitzat per l’associació Teatres en Xarxa amb el suport de la Diputació de Barcelona, amb l’objectiu de programar espectacles de proximitat per captar nous públics al territori. Es podrà gaudir del certàmen fins al 16 de març.

El festival s’inaugurà ahir divendres 8 de febrer a Tordera amb una performance a les vuit del vespre a la Plaça Miquel Martí i Pol, on hi participaren alumnes de l’Institut Lluís Companys i del Centre de Formació Artística de Tordera i joves del Casal de Pineda de Mar. Ha estat la prèvia a la funció de l’espectacle A mi no me escribió Tennessee Williams (porqué no me conocía)” que l’artista Roberto G. Alonso protagonitzarà a les 21 hores al Teatre Clavé. L’endemà hi haurà programa doble, a les 17 h, amb la funció de circ de carrer Espera” de la companyia Circ EIA, i a les 19 h amb l’espectacle musical Painball” de Les Impuxibles amb Clara Peya al piano i els textos de Bel Olid.

Diumenge 10 de febrer, agafa el relleu el Teatre Auditori de Llinars del Vallès amb el mateix programa però arrencant a les 12 del migdia amb l’espectacle de Circ EIA escalfant els motors per a la doble sessió de tarda amb la performance de Roberto G. Alonso, a partir de les 18 h, i el recital de Les Impuxibles, a les 20 h.

El festival portarà aquests mateixos espectacles a diferents teatres del territori en les següents dates: del 22 al 24 de febrer al Teatre Municipal Cooperativa de Barberà del Vallès; els dies 8 i 9 de març al Teatre Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí; i el 15 i 16 de març al Teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca.

Consulteu el calendari complet de funcions en aquest enllaç.

 

Presentació Any Brossa consellera Borras// Foto: Conselleria Cultura

Tret de sortida a l’Any Joan Brossa

A càrrec de la consellera Laura Borràs

Presentació Any Brossa consellera Borras// Foto: Conselleria Cultura
Presentació Any Brossa consellera Borras// Foto: Conselleria Cultura
La consellera de Cultura, Laura Borràs, va participar divendres en l’acte de presentació de l’Any Brossa, impulsat pel Departament de Cultura, a través de la Institució de les Lletres Catalanes, la Fundació Joan Brossa i l’Ajuntament de Barcelona. La roda de premsa de presentació va tenir lloc a la nova seu de la Fundació Joan Brossa, i hi han participat també el director de Cultura i Proximitat de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), Carles Sala; el president de la Fundació Joan Brossa, Vicenç Altaió; el comissari de l’Any Joan Brossa, Manel Guerrero, i el director del MACBA, Ferran Barenblit.
La consellera de Cultura va destacar el compromís del Govern i del Departament de Cultura amb l’Any Brossa i va anunciar que s’aprovarà la declaració com a commemoració oficial la setmana vinent, amb l’encàrrec del comissariat a Manel Guerrero.
L’Any Joan Brossa té com a objectius principals aconseguir l’edició i reedició de la poesia de Brossa, generar noves mirades a partir de l’obra del poeta i teixir una constel·lació brossiana que aculli totes aquelles entitats que vulguin retre homenatge al poeta. L’Any Joan Brossa serà comissariat per Manel Guerrero i coordinat des de la Fundació Joan Brossa per Judith Barnés.
Poeta, dramaturg i artista plàstic, Joan Brossa va néixer el 19 de gener del 1919. Per aquest motiu, ahir dissabte, coincidint amb el centenari del seu naixement, es donà el tret de sortida a l’Any amb l’acció poètica “100 poemes per a Joan Brossa“, que va tenir lloc a la seu de la Fundació.
La nova seu de la Fundació Joan Brossa serà l’epicentre d’aquesta celebració, que tindrà una difusió nacional i internacional. Entre les activitats més destacades que portarà a terme la Fundació Joan Brossa hi haurà l’exposició ‘Joan Brossa i la poesia experimental’, comissariada per Eduard Escoffet; un nou festival sobre art i poesia en acció, coordinat per Maria Canelles, i el cicle de diàlegs ‘Ens va fer Joan Brossa’.
Altra de les exposicions destacades de l’Any Brossa és Poesia Brossa, comissariada per Pedro G. Romero i Teresa Grandas i produïda pel MACBA, que iniciarà aquest any una itinerància internacional i viatjarà a diferents capitals d’Amèrica al llarg del 2019 i el 2020.
En l’àmbit de les publicacions, destaca l’edició del catàleg raonat de la poesia visual de Joan Brossa a càrrec de la Fundación Azcona i el tancament de l’edició del teatre complet Poesia escènica, d’Arola Editors, a cura de Glòria Bordons i d’Héctor Mellinas.
Altres esdeveniments rellevants de l’Any Joan Brossa seran el II Simposi Internacional Joan Brossa Els arbres varien segons el terreny, organitzat pel grup de recerca Poció. Poesia i Educació de la Universitat de Barcelona, i la presentació del documental Brossa, produït per Zeba Produccions, a la Filmoteca de Catalunya. El documental l’emetrà TV3.
L’Any Joan Brossa, amb el suport de la Fundació Joan Brossa, propiciarà nous projectes creatius contemporanis inspirats en l’esperit transgressor i innovador del poeta. Una mostra d’aquests projectes és la instal·lació visual i sonora de Cabosanroque No em va fer Joan Brossa, que en el marc del programa d’itineràncies del Departament de Cultura, es podrà visitar al llarg del 2019 a Can Manyé d’Alella, a la Sala Portal del Pardo del Vendrell, al Museu de Granollers, al Centre d’Art Contemporani La Sala de Vilanova i la Geltrú, a la Sala Trinitaris de Vilafranca del Penedès, al Museu d’Art de Cerdanyola del Vallès i al Museu Joan Abelló de Mollet del Vallès.
Entre les institucions públiques i privades que col·laboraran amb l’Any Joan Brossa i la Fundació Joan Brossa cal destacar: MACBA, Escenari Joan Brossa, Teatre Nacional de Catalunya, Filmoteca de Catalunya, Fundació Joan Miró, Fundació Antoni Tàpies, El Born CCM, l’Auditori, Museu Jaume Morera (Lleida), Fundació Guillem Viladot (Agramunt), Museu del Joguet de Catalunya (Figueres), Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona i Consorci de Biblioteques de Barcelona.
Llibre mes prestat 2018// Foto: diba

“Patria”, el llibre més prestat de l’any

A les biblioteques de la Diputació

Llibre mes prestat 2018// Foto: diba
Llibre mes prestat 2018// Foto: diba

La novel·la de Fernando Aramburu sobre l’impacte del terrorisme d’ETA a la societat basca ha estat el llibre més prestat a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona durant el 2018. La segueix la guardonada “Todo esto te daré”, de Dolores Redondo, i “Nosaltres dos”, de Xavier Bosch, sobre els vincles d’amistat entre un home i una dona.

En l’àmbit audiovisual s’imposa l’oscaritzat musical “La La Land”, seguit de la primera temporada de la sèrie de televisió “Juego de tronos” i “Un monstruo viene a verme” de J. A. Bayona.

Pel que fa a les novel·les juvenils, en primer lloc trobem “Wonder”, de R. J. Palacio; després el thriller “El soterrani”, de Natasha Preston, i en tercer lloc “Plutó: una història Wonder” també de R. J. Palacio.

Els títols més prestats en novel·la estrangera a les 226 biblioteques municipals i deu bibliobusos de la demarcació de Barcelona són “The Girl on the Train” de Paula Hawkins, “Origin” de Dan Brown, i finalment, “4,3,2,1”, de Paul Auster.

Més informació:

Els més prestats de 2018

Departament de Cultura

403 joves opten als premis del 5è Concurs de vídeos curts sobre llibres

Impulsat pel Departament de Cultura i la UOC

Departament de Cultura
Departament de Cultura
Avui, divendres 11 de gener, a les 17 hores, a la Biblioteca Jaume Fuster, ha tingut lloc el lliurament dels premis als guanyadors de la cinquena edició del concurs de booktrailers.
Aquest concurs, adreçat a joves entre 14 i 18 anys, té per objectiu promoure la lectura entre els joves i adolescents per tal que prescriguin els seus llibres preferits a través de vídeos curts realitzats per equips d’entre dues i quatre persones mitjançant qualsevol tècnica audiovisual.
En aquesta nova edició del concurs, impulsat pel Servei de Biblioteques del Departament de Cultura i la Universitat Oberta de Catalunya, s’hi han presentat un total de 120 booktrailers realitzats per 403 joves i 32 instituts en col·laboració amb 36 biblioteques públiques d’arreu de Catalunya. Aquesta edició introdueix la col·laboració per primer cop del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges.
El jurat del concurs l’han format una desena de professionals especialitzats en llengua i literatura, lectura i biblioteques, arts escèniques, cinema i vídeo.
D’entre tots els projectes presentats es premien els 3 finalistes de cadascuna de les 6 categories existents: el millor vídeo; el més creatiu; el millor guió; el més votat pel públic; i aquest any s’hi han afegit dues categories noves: el premi del projecte Viquilletra i el millor booktrailer de temàtica fantàstica gràcies a la col·laboració amb el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges.
Els membres dels equips guanyadors de cada una de les categories s’enduran una subscripció per a 6 mesos a la plataforma digital de cinema i series en català FilminCat, un lot de llibres per gentilesa d’Editorial Casals, la Galera, Maeva i Bromera a més a més d’un diploma acreditatiu. Els finalistes rebran també com a premi l’experiència de poder realitzar un taller de guió audiovisual a càrrec del fotògraf, guionista i realitzador Francesc Meseguer.
L’acte ha  comptat amb la presència de la Directora General de Cooperació Cultural del Departament de Cultura, Àngels Ponsa i la responsable de Nous Projectes de la UOC, Teresa Fèrriz.
Per presentar-se al concurs, els participants han hagut de crear grups de treball de dos a quatre participants, triar un llibre de qualsevol gènere que els agradi o emocioni, perfilar un guió i fer-ne la producció. El vídeo sobre la lectura es grava amb mòbil o càmera, i s’edita.
En els darrers anys els booktrailers han esdevingut un recurs i una metodologia de treball molt utilitzada entre el professorat a molts centres educatius, però també una afició que va en augment entre joves que volen unir les seves dues passions: la literatura i l’audiovisual.
També és una eina per incidir en el paper de les biblioteques com a centres culturals per a la creació i l’experimentació amb la tecnologia.
Termcat reunió consell// Foto: Conselleria Cultura

Resum d’actuacions del TERMCAT durant el 2018

El centre estrenarà nou web corporatiu a començament de 2019

Termcat reunió consell// Foto: Conselleria Cultura
Termcat reunió consell// Foto: Conselleria Cultura
El TERMCAT ha publicat enguany 7 nous diccionaris (Diccionari del triatló,Diccionari dels XVIII Jocs Mediterranis Tarragona 2018, Terminologia de la visualització de dadesTerminologia del càncer,Terminologia de la sexualitat i l’erotisme, Diccionari de relacions internacionals i Terminologia de la fotografia digital), n’ha actualitzat 15 i ha intervingut en 65 productes terminològics d’altres institucions. Aquest és el balanç de les actuacions dutes a terme pel centre de terminologia de la llengua catalana durant l’any 2018.
El TERMCAT ha organitzat aquest 2018 la sisena edició dels Espais Terminològics dedicats a Pompeu Fabra, ha participat també a les reunions de l’Associació Europea de Terminologia, com a responsable de la seva Secretaria Executiva i Tresoreria. Ha sigut present en sis congressos especialitzats i ha participat en el programa europeu de cooperació transfronterera POCTEFA 2014-2020.

En l’actualitat, des del portal del TERMCAT es pot accedir en línia a 140 diccionaris, que es poden descarregar sota llicència Creative Commons. Durant el 2018, el TERMCAT ha compartit terminologia en formats i suports de difusió  innovadors com lainfografia interactiva, el relat visual iels vídeos. A més, el TERMCAT ja té enllestida la versió beta del nou web corporatiu, que té previst d’implantar a començament d’any.

El Consell de Direcció del Consorci TERMCAT s’ha reunit aquesta setmana. El Consell és l’òrgan de govern del Centre de Terminologia en què tenen representació els tres ens consorciats: la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística. Durant la reunió, encapçalada per la directora general de Política Lingüística i presidenta del TERMCAT, Ester Franquesa, s’ha fet una anàlisi dels principals indicadors i objectius.
Albert Deprius// Foto: Albert Tomàs

Albert Deprius: ‘El més important és cantar amb sentiment, emocionar-te i viure-ho’

L’entrevista d’AMIC

Albert Deprius// Foto: Albert Tomàs
Albert Deprius// Foto: Albert Tomàs

Albert Deprius és tenor i Director del Cor i Orquestra Harmonia de Calella, una entitat que enguany celebra el seu vintè aniversari. Com a cantant i director d’orquestra ha realitzat nombrosos recitals lírics, òperes i sarsueles a diversos auditoris i teatres de Catalunya, Espanya i d’arreu d’Europa.

Com valora que el Cor i Orquestra Simfònica Harmonia celebri enguany el seu vintè aniversari?
Doncs molt positiu. Han estat molts anys de treballar seriosament amb tot un equip de persones amants del cant, la música i la lírica, i d’aquest treball en tenim la recompensa.

Potser el punt més àlgid va ser quan el cor amateur va actuar al Palau de la música?
És evident que és un dels fets que recordem sempre, que un cor amateur pugui actuar a un escenari tan emblemàtic com el Palau de la Música, i veure el públic dempeus, no es pot explicar en paraules. Però tenim molts moments emotius per recordar, moltes actuacions tant a Calella com arreu de Catalunya de les quals en guardem molt bon record.

També, la Temporada Lírica de Calella que vostès organitzen comença a tenir un llarg recorregut.
La Temporada Lírica Ciutat de Calella és com un fill. És un dels fruits que reculls després d’anys de sembrar. La penses, la madures, la poses en marxa, la veus créixer i veus sobretot com respon el públic. Això és molt gratificant.

Què va suposar per al món de l’òpera el gran èxit dels tres tenors Pavarotti, Carreras i Domingo?
És un dels fets que hi hagi molts seguidors en aquest món tan fascinant! De fet és gràcies al primer concert dels tres tenors que jo em vaig començar a interessar més per l’òpera i que hagi pogut dedicar-me al que m’omple.

Creu que es podria produir un fenomen similar en el futur o és irrepetible?
De Pavarotti, Carreras i Domingo n’hi hagut només ells tres. I serà difícil tornar a fer alguna cosa així a nivell mundial. El que cal és que les institucions aportin molt més en cultura, és una lluita constant. També cal que es fomenti la cultura musical i general des de ben petits, aquesta és una assignatura pendent.

Vostè va rebre classes magistrals amb la soprano Montserrat Caballé. Com valora i recorda aquesta gran artista?
Amb molta tristor per la pèrdua tan recent. Sempre li estaré agraït dels consells i ajuts. I sempre recordaré les seves paraules quan el primer cop que vaig cantar davant seu en una de les master class em va agafar la mà i em va dir “canta amb tota l’ànima”. M’emociono encara quan hi penso. Era una dona increïble, la més gran de la història de l’òpera.

Creu que l’òpera i la sarsuela es van adaptant als nous temps?
Possiblement no prou ni de la millor manera. Sembla que si no fas una òpera adaptada, modernitzada, amb escenografies totalment fora d’estil, avui en dia et diuen que és carca, antiquada i que el públic no en pugui tenir interès. I jo penso que s’hauria de ser més fidel a la partitura, al llibret i al context de cada obra i de cada estil. Avui en dia tenim més recursos tècnics i pot donar més joc, però sempre amb rigor, seriositat i respecte cap al compositor. Diferent és en el camp de la sarsuela, que avui en dia està molt maltractada. Hi ha sarsueles d’una qualitat musical equiparables a moltes òperes.

Què podria ajudar a difondre i popularitzar aquests gèneres?
Tornem a estar en el peix que es mossega la cua; educant de ben petits i fent que s’escolti molta música. I que es trenqui aquest prototip de només promocionar i programar música comercial, mediàtica… s’ha d’arriscar i programar més música clàssica i lírica. Hi ha molt públic per aquests gèneres. Això no vol dir que no s’hagi de programar altres tipus de músiques i estil, hi ha d’haver-hi de tot.

Com a tenor, quina és l’actuació que recorda amb més estima?
Són moltes les actuacions que recordo, des de les actuacions al Palau de la Música en els diferents concerts i òperes que hi he fet, com també les actuacions al Gran Teatre del Liceu, però també recitals o concerts en que la resposta i reacció del públic et fan vibrar. És molt important connectar amb el públic, la música i el cant és una manera de comunicar i quan això es produeix ho gaudeixes tant o més que el propi públic.

Quin són els seus reptes artístics més immediats?
Properament cantaré a l’Auditori del Conservatori del Liceu de Barcelona la part de tenor solista de l’oratori “Saint Nicolas”, de Benjamin Britten; és una obra difícil i complicada que afrontaré amb molta il·lusió. També he de dirigir els concerts de Valsos que fem amb el Cor i l’Orquestra Simfònica Harmonia a diferents poblacions del país. I per al 2019 tinc ja diversos compromisos tant com a tenor com a director, entre ells tornar a interpretar el principal rol de tenor de l’òpera Madama Butterfly i dirigir la 9a Simfonia de Beethoven.

Entrevista: Ramon Texidó | Fotografies: Vicens Tomàs i cedides per l’entrevistat

Laura Borras Presentacio Programa Internacionalitzacio Cultura//Foto: Conselleria

Programa d’internacionalització de la Conselleria de Cultura

Lluís Puig en serà el director

Laura Borras Presentacio Programa Internacionalitzacio Cultura//Foto: Conselleria
Laura Borras Presentacio Programa Internacionalitzacio Cultura//Foto: Conselleria
La consellera de Cultura, Laura Borràs, va compareixer al Parlament de Catalunya en la sessió informativa de la Comissió de Cultura amb relació al nomenament de Lluís Puig com a director del Programa per al desenvolupament de projectes culturals d’àmbit internacional de la Conselleria de Cultura.
Borràs va explicar que la creació del nou programa “és una gran oportunitat de millora” per a fomentar la projecció exterior de la llengua, la cultura i la creació catalanes, i va afegir que aquest nou model millorarà la coordinació i la col·laboració amb els diversos òrgans de l’Administració de la Generalitat amb competències en matèria d’acció exterior.
La consellera va dir que el Programa se situa en el vèrtex estratègic de les polítiques d’internacionalització de la Conselleria de Cultura i es relaciona amb totes les unitats directives i entitats adscrites o dependents que impulsen projectes de promoció i projecció exterior de la cultura catalana.
Borràs ha explicat que s’ha triat Lluís Puig com a director del Programa per “la seva llarguíssima trajectòria, gran expertesa, i el seu coneixement del món cultural”. “Ens hem basat en l’aprofitament del talent”, va afegir. En aquest sentit, Borràs va defensar que “Lluís Puig té el perfil professional i acredita els mèrits i capacitats per dirigir el programa, sense oblidar que, d’acord amb la normativa vigent, és lliure”.
La consellera va deixar clar que del director del Programa no en depèn cap efectiu ni cap unitat orgànica, i que entre les seves funcions hi ha la coordinació estratègica de les polítiques culturals d’acció exterior.
Durant aquesta sessió informativa de la Comissió de Cultura del Parlament, Borràs va explicar els objectius del Programa i en va destacar el de dirigir i supervisar la participació de la Conselleria de Cultura en l’elaboració de polítiques culturals europees en el si del Consell d’Europa, la Comissió Europea i el Comitè de les regions. “És fonamental poder-se relacionar amb aquestes institucions europees, que s’ubiquen a Brussel·les”.
La consellera va explicar que el web de la Conselleria de Cultura compta amb un nou espai que recull tots els projectes europeus d’aquest 2018 vinculats al Programa i que es poden consultar a http://cultura.gencat.cat/ca/internacional/programes-unio-europea/, i en va detallar alguns:
  • Participació en el fòrum Creative Europe and A New European Agenda for Culture que promou l’European Committee of the Regions (CoR). S’hi han tractat aspectes com la proposta de redacció d’un Reglament propi del Parlament Europeu i del Consell de les Regions vinculat al desplegament del programa Europa creativa (2021 – 2028).
  • En l’àmbit de programes europeus, el Programa està coordinant la participació en la propera convocatòria del Programa Operatiu de Cooperació Territorial Espanya – França – Andorra.
  • El Programa treballa en l’àmbit de l’Euroregió Pirineus Mediterrània, concretament en la propera convocatòria d’ajuts a projectes culturals.
  • També es treballa en la nova política derivada de l’Agenda Europea per a la Cultura i en la concreció que aquestes noves línies d’actuació tinguin en el pressupost de la Unió per al període 2020-2026.
  • En coordinació amb la Delegació de la Comissió a Barcelona, el Programa treballa en les accions vinculades a l’Any Europeu del Patrimoni. Catalunya és un dels territoris on hi ha hagut una participació més activa en aquesta commemoració, impulsada des de la Comissió i el Parlament Europeus.
  • El Programa està treballant en l’organització de visites tècniques dels responsables municipals adscrits a les àrees de Cultura i Patrimoni a organismes i institucions de la Unió Europea per tal d’aconseguir mecenatge per als seus projectes. Aquesta acció explicita la voluntat de connectar els gestors municipals amb iniciatives com els Fons Estructurals -per recuperar o reutilitzar el patrimoni monumental local.
  • S’han mantingut converses amb agents i inversors culturals com l’Institut Flamenc d’Arquitectura, els responsables europeus de l’Agenda 2030 (2030 Agenda for Sustainable Development), membres de l’Organització Mundial del Turisme, representants dels Casals catalans a l’exterior i de l’Associació Catalana de Municipis. Igualment, el Programa també ha obert contacte amb les delegacions europees dels governs de les Balears, País Valencià, Galícia i Euskadi.
  • En coordinació amb la Secretaria d’Acció Exterior i la Unió Europea, el Programa lidera la coordinació dels grups de cultura creats en el si dels principals plans país de la Generalitat, el Pla Japó i el Pla Marroc, i també s’està treballant en el Pla Flandes.
  • En paral·lel a aquestes accions, des de la direcció del Programa es treballa en la redacció detallada d’un document de planificació i coordinació transversals per programar les actuacions previstes per a l’any 2019 i el seu lligam amb els documents estratègics tant del Govern (Pla de Govern) com de les delegacions exteriors, organismes adscrits i plans sectorials vinculats a l’acció exterior.
Ens IPACIM Patrimoni Cultural Immaterial// Foto: Ens

L’Ens i IPACIM difondran el Patrimoni Cultural Immaterial i l’associacionisme cultural

A Mèxic

Ens IPACIM Patrimoni Cultural Immaterial// Foto: Ens
Ens IPACIM Patrimoni Cultural Immaterial// Foto: Ens

L’IPACIM i l’ENS es desplaçaran a Mèxic per explicar l’organització dels col·lectius de cultura popular i l’experiència en la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial català. Josep Viana, membre del conseller assessor de l’Institut del Patrimoni Cultural Immaterial (IPACIM) i president de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, viatjarà al país asteca per impartir-hi tres xerrades entre el 12 i 15 de novembre. Una estada que serà possible gràcies a la invitació d’Omar Milton i Carlos Villaseñor, diputat de l’Estat de Tlaxcala i president d’Interactividad Cultural y Desarrollo respectivament.

La primera de les ponències, dilluns 12 de novembre, tindrà una gran importància institucional. No debades, se celebrarà a la Comissió de Cultura del Congrés d’Estat de Txlacala, que ha volgut conèixer l’organització i característiques singulars de l’associacionisme cultural català. La conferència “La cultura popular, base de la cohesió comunitària i organització social”. L’experiència de Catalunya, estarà dividida en tres grans blocs temàtics. Una presentació introductòria tractarà sobre la gènesi i evolució de l’associacionisme cultural a Catalunya, posant èmfasi en la capacitat d’autoorganització de la ciutadania com a eina de progrés social; a continuació, un segon àmbit aprofundirà en la capacitat de l’associacionisme cultural català per crear sinergies entre els col·lectius de cultura popular; finalment, s’apuntaran les mesures en l’àmbit del patrimoni cultural immaterial que s’estan aplicant a Catalunya, tant des de la societat civil les institucions públiques.

Interactividad Cultura y Desarrollo és una entitat acreditada pel Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial. Convidant l’IPACIM i l’Ens de l’Associacionisme Cultural a Mèxic, desitja estrènyer relacions entre les tres entitats. En la conferència “Importància del Patrimoni Cultural Immaterial per la cohesió i el desenvolupament de les comunitats”, prevista el dimarts 13 a la Benemérita Universidad de Puebla, es reflexionarà sobre el Patrimoni Cultural Immaterial des d’una perspectiva social. Com podem fomentar la preservació i dinamització de les expressions locals? Com podem aconseguir un desenvolupament sostenible? Viana apuntarà els beneficis més tangibles, com ara la creació de riquesa o la capacitat d’apaivagar els efectes de la globalització, però també aquells més imponderables: arrelament a la comunitat, augment de l’autoestima, millora de la convivència social, sentit de pertinença, etcètera.

Tancarà l’estada mexicana la conferència “Metodologia per al progrés dels inventaris del Patrimoni Cultural Immaterial”, que tindrà lloc al Museu de l’Art Popular de Ciutat de Mèxic el dijous 15 de novembre. En aquesta darrera intervenció, s’apuntarà la utilitat que tenen els inventaris per a recollir i (més important encara) dinamitzar les expressions culturals en perill de desaparició. D’altra banda, també es plantejarà la possibilitat d’avançar cap a la creació d’inventaris d’àmbit internacional. La xerrada brindarà una nova oportunitat per reivindicar la importància de les entitats sense afany de lucre en l’aplicació de les mesures contemplades en la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial.

Les conferències que se celebraran Mèxic han estat organitzades per l’Institut del Patrimoni Cultural Immaterial (IPACIM) i compten amb la col·laboració de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català i Interactividad Cultural y Desarrollo, i el suport de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

Per: Ens de Comunicació / AMIC

Foto grup // Imatge cedida per Ficcions

En marxa l’11ª Edició del Concurs FICCIONS

Organitzat per AMIC

Foto grup // Imatge cedida per Ficcions
Foto grup // Imatge cedida per Ficcions

 

FICCIONS, l’aventura de crear històries” és un concurs de creació literària per a joves que aquest curs arriba a la seva onzena edició. En la darrera edició hi van participar més de 3.500 estudiants de segon cicle d’ESO, Batxillerat i CFGM de Catalunya, Illes Balears i País Valencià, a través del web www.ficcions.cat, i on els estudiants ja s’hi poden registrar des de l’11 d’octubre de 2018 fins el 5 de febrer per poder participar.

FICCIONS: L’aventura de crear històries
L’objectiu és impulsar la creació literària i el treball en equip dels estudiants de Secundària i Batxillerat amb inquietuds literàries i culturals. FICCIONS vol continuar creixent i consolidar-se com el concurs de creació en llengua catalana de referència per als joves. Més de 340 instituts hi van participar a la darrera edició i aquest curs ens proposem ser molts més gràcies a la participació de l’alumnat i a la col·laboració del professorat.

El funcionament

El concurs es desenvolupa a través del web www.ficcions.cat, un punt de trobada on, a més de publicar-hi les seves històries, els participants podran trobar-hi notícies, entrevistes i enllaços d’interès. FICCIONS proposa cinc fragments extrets de les següents obres publicades: Curial e Güelfa d’Anònim, La felicitat d’un pollastre a l’ast de Marta Soldado, Les paraules ferides de Jordi Sierra i Fabra, La bruixa de Camilla Läckberg i Estudi en lila de Maria Antònia Oliver. A partir d’aquests inicis, l’alumnat ha de crear una història de tres capítols. La participació pot ser individual o en grups de fins a tres persones.

Jurat, premis i lliuraments de guardons

La pujada del primer capítol de Ficcions començarà el 10 de febrer de 2019 i el concurs s’acabarà el 24 de març, data límit per entregar el tercer capítol. El jurat, format per persones vinculades al món de la literatura i l’educació, valorarà la qualitat i l’originalitat de les històries. El veredicte es farà públic a als cinc actes de cloenda (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, València i Barcelona) al llarg del mes de maig, on els finalistes i el professorat hi seran convidats.

Els primers premis seran un iPhone o una Play Station per a cada membre del grup guanyador, mentre que els segons premis seran un iPod Touch. També es lliuraran premis territorials per a les millors històries de cada zona  amb un reproductor mp3 i es premiaran als professors/es més motivadors/es de cada territori (País Valencià, Illes Balears i Catalunya).

Anteriors edicions

En la darrera edició van participar-hi més de 3.500 estudiants de segon cicle d’ESO, Batxillerat i CFGM de Catalunya, Illes Balears i País Valencià provinents de més de 340 centres educatius. Són xifres que any rere any se superen, un fet que volem agrair tant a la participació dels alumnes com a la motivació del professorat.

Organitza AMIC, compromís amb l’educació
L’AMIC vol donar continuïtat a aquesta iniciativa a la xarxa que compta amb un gran èxit de participació dels joves i que té la voluntat de promoure la creació literària. L’AMIC representa a més de tres-centes cinquanta publicacions en paper i digitals fortament arrelades arreu del nostre àmbit territorial, que conjuntament arriben a una tirada en premsa escrita en paper de 2.104.000 exemplars, mentre que en digital superen els 7.500.000 d’usuaris únics mensuals.

Apropa Cultura// Foto: Comunicació Govern

Programa “Apropa Cultura”

Promou la inclusió i la transformació social a partir de la cultura

Apropa Cultura// Foto: Comunicació Govern
Apropa Cultura// Foto: Comunicació Govern
La consellera de Cultura, Laura Borràs, i el conseller del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, varen participar en la presentació de la 4a edició de la Setmana Apropa, que va tenir lloc al Gran Teatre del Liceu. L’acte va comptar amb la presència de la directora de l’Apropa Cultura, Sonia Gainza, i amb representats d’institucions, equipaments i entitats privades que també donen suport a aquest programa d’inclusió social a través de la cultura.
Hi ha moltes persones que, per les seves circumstàncies personals o de salut, troben dificultats per anar a veure una obra de teatre o una exposició. Per tal d’eliminar aquestes barreres culturals invisibles, Apropa Cultura ha teixit una xarxa de programadors culturals, institucions i mecenes per fer la cultura accessible a tothom.
La consellera de Cultura va destacar que “el programa Apropa Cultura és una història d’èxit” i va dir que “la cultura és transformadora per definició”. En aquest sentit, Borràs va destacar la importància que arribi a tots i a tot arreu: “El pla de Govern de la Generalitat de Catalunya proposa una visió transversal de la cultura”.
Borràs va explicar que “la cultura ens dona eines per saber què volem ser, personalment i col·lectivament”. Per això, “en un programa com a Apropa Cultura hi hem de ser tots”, va reblar.
En aquest sentit, el conseller del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, va manifestar que “l’Apropa Cultura és un model de col·laboració entre el triangle que formen les administracions, les entitats i el teixit productiu perquè totes les persones puguin exercir el seu dret a la cultura de manera plena i igualitària”.
El Homrani va insistir en què “la cultura és un dret de tothom i per a tothom. És un element transversal i que exemplifica la igualtat d’oportunitats i la inclusió”.
La iniciativa va néixer l’any 2006 per donar resposta a l’interès de diverses entitats per assistir a concerts programats a L’Auditori. El projecte va anar sumant nous equipaments culturals i entitats fins a comptar avui amb més de 100 centres arreu del país, entre teatres, auditoris, festivals, espais singulars i museus. Des de 2006, s’han fet possible 216.752 experiències culturals i s’han registrat 1.986 entitats socials.
Gràcies al programa, els equipaments cedeixen una part de les seves localitats i activitats a preu reduït, per tal que persones en situació vulnerable (amb discapacitat intel·lectual, gent gran, persones en situació de privació de llibertat, immigrades, persones amb addicció, malaltia mental o sense llar) puguin gaudir d’espais i experiències úniques. Aquest any, més de 35.000 usuaris d’entitats socials s’han beneficiat d’aquesta iniciativa de lleure cultural inclusiu i, en total, des de 2006, més de 216.000 usuaris.
El programa també té un compromís amb l’educació, organitza cursos d’arts adreçats a professionals de l’àmbit social i educatiu, i alhora dissenya formacions en accessibilitat i diversitat per a professionals dels equipaments culturals.
El Govern de la Generalitat treballa per afavorir que tothom participi i gaudeixi de la cultura (una cultura de proximitat, per a tothom i contra l’exclusió) i que sigui eina de millora de la cohesió social. En aquest sentit, dona suport al Programa Apropa Cultura, per facilitar sinergies entre equipaments culturals i entitats socials, i promoure la inclusió i la transformació social a partir de la cultura.
Durant el 2018, el Govern de la Generalitat ha destinat al programa 130.000 euros: 70.000 euros per part de la Conselleria de Cultura (20.000 euros de la Direcció General de Patrimoni, i 50.000 euros de la Direcció General de Cooperació Cultural), i 60.000 euros de la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies.
Per la seva banda, la Conselleria de Cultura incentiva la col·laboració dels equipaments amb la cultura inclusiva i està duent a terme el Pla d’accessibilitat dels equipaments escènics i musicals 2016-20. El seu desplegament s’emmarca dins del Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals (SPEEM) i, per mitjà d’aquest Pla, es pretén que les activitats culturals garanteixin les suficients condicions d’accessibilitat i fomentin l’accés universal de la cultura.
Apropa Cultura compta també amb el suport econòmic de l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i l’Obra Social “la Caixa” i la Fundació MRW. El programa rep el suport del Consorci Transversal Xarxa d’Activitats Culturals, que facilita la incorporació de nous equipaments culturals de Catalunya adherits a la xarxa.
La 4a Setmana Apropa
La 4a edició de la Setmana Apropa tindrà lloc del 22 al 28 d’octubre i serveix per donar visibilitat al programa amb activitats especials als equipaments que hi participen. S’hi programaran una setantena d’experiències a més de quaranta equipaments.
La Setmana Apropa vol aconseguir la implicació de tota la ciutadania i per això es durà a terme una campanya a les xarxes socials. Tothom qui vulgui donar suport a aquesta iniciativa ho podrà fer compartint fotografies amb missatges a favor de fer accessible la cultura a tothom i l’etiqueta #somApropa