Arxiu de la categoria: Ensenyament

Tota l’actualitat del món de l’ensenyament de Terrassa. Llista dels últims articles i notícies d’ensenyament del diari digital Terrassa Informa!

rdp Ensenyament Primaria ESO Carles Martinez Joan Mateo// Foto: Conselleria Ensenyament

Millora en l’equitat dels resultats, tant a primària com a l’ESO

Resultats de les proves d’avaluació de competències bàsiques

rdp Ensenyament Primaria ESO Carles Martinez Joan Mateo// Foto: Conselleria Ensenyament
rdp Ensenyament Primaria ESOCarles Martinez Joan Mateo// Foto: Conselleria Ensenyament
Els resultats de les diferents proves externes d’avaluació de les competències bàsiques (les proves d’avaluació de sisè de primària i de quart d’ESO) evidencien una millora en l’equitat dels resultats, tant a primària com a l’ESO, atès que el percentatge d’alumnes amb nivell baix s’ha reduït a menys del 15% en totes les matèries. Així ho ha constatat el secretari de Polítiques Educatives, Carles Martínez, que, acompanyat del president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, Joan Mateo, ha presentat en roda de premsa els resultats de les avaluacions de sisè de primària i de quart d’ESO realitzades aquest curs.
Carles Martínez ha anunciat el compromís del Departament d’estendre progressivament les hores d’anglès a l’ESO, a través de la metodologia AICLE (aprenentatge integrat de contingut i llengua), especialment en l’etapa d’ESO.
“Ja sigui a 1r, a 2n, a 3r o a 4t d’ESO, en socials o naturals, el que el centre decideixi, que ho pugui fer íntegrament en anglès. L’objectiu és implantar-ho de manera progressiva a través de les xarxes de millora, tenint en compte que haurem de respectar l’autonomia de centres” ha explicat Martínez. “S’ha de tenir en compte que el que funciona en un centre, pot funcionar o no a la resta”, ha matisat.
Pel que fa a les competències avaluades, pràcticament totes presenten una evolució clarament favorable i mostren la millora de l’equitat del sistema, d’acord amb els objectius de la Conselleria d’Ensenyament per al 2018, que es va marcar el 15% com a referència per establir el percentatge màxim d’alumnat que podia no assolir el nivell mínim de cadascuna de les competències. De l’anàlisi dels resultats, es desprèn que no hi ha cap competència que presenti un nivell del 16% de no assoliment i  que, en la majoria dels casos, estan situades entre el 10-14%.
El secretari de Polítiques Educatives ha assegurat que “allà on tinguem centres amb més dificultats, haurem de portar-hi els millors docents. Això respon a un criteri d’equitat que, tal com va comentar el conseller Josep Bargalló al Parlament, formarà part de les nostres polítiques educatives, un criteri de qualitat per millorar els resultats educatius de tots els alumnes, però un criteri d’equitat justament per centrar-nos en les franges que des d’un punt de vista social són més fràgils i que no tenen els resultats que voldríem”. “Per tant, centrar-nos en criteris d’equitat i qualitat i de professorat compromès”, ha recalcat Martínez.
Tot i que el curs 2017-2018 ha estat un curs singular amb dificultats evidents, fruit de la intervenció pel 155, gràcies a la professionalitat del professorat i a la solidesa de l’Escola Catalana, les proves constaten també que ens trobem davant d’uns resultats consolidats, amb variacions lògiques que no són significatives. Per tant, el sistema mostra una important robustesa i presenta unes dades de resultats equilibrades i amb poques variacions.
 
En relació a la qualitat dels resultats, la majoria de les puntuacions superen tant a 6è de primària com a 4t d’ESO els 70 punts sobre els 100 possibles –que es considera un nivell plenament satisfactori-. Concretament, el nombre de matèries que fluctuen a l’alça supera a les que ho fan a la baixa: només les matemàtiques (68,5) i la competència cientificotecnològica (66,1) de 4t d’ESO no superen els 70 punts i, en tots els casos, les diferències són mínimes.
Resultats de les proves per matèries
En relació a les diferents competències avaluades en ambdues proves, pel que fa a les llengües, podem veure que en català hi ha un lleuger descens a primària (-2,2 punts) i una lleugera millora a ESO (+2,2), just a la inversa del que va passar al 2017. En castellà, hi ha lleugera millora a primària (+3,6) i a ESO (+0,1). I, en anglès, hi ha davallada tan a primària (+6,2 punts) com a ESO (+3,1 punts).
En matemàtiques, els resultats tampoc mostren canvis significatius a primària (+1,6 punts) ni a ESO: (+2,1 punts). Pel que fa a la competència del medi natural, que s’ha dut a terme per primer any a primària, ha aconseguit superar els 70 punts (70,2). I, sobre la competència cientificotecnològica, que només s’ha realitzat a l’ESO, en la seva tercera edició aconsegueix una lleugera millora, passant de 65,9 punts el 2017 a 66,1 aquest 2018.
 
Resultats de les proves d’avaluació de 4t d’ESO
Els resultats a les proves de 4t d’ESO mostren pocs canvis respecte el curs passat. Les matèries en què s’ha millorat lleugerament són llengua catalana (de 74,6 a 76,8 punts), llengua castellana (de 77,2 a 77,3) i cientificotecnològica (de 65,9 a 66,1). En la resta de matèries hi ha hagut uns resultats lleugerament inferiors als del curs passat: llengua anglesa (de 74,1 a 73,9) i matemàtiques (de 70,2 a 68,5).
A les proves de 4t d’ESO el percentatge d’alumnat situat al nivell baix de rendiment, i que per tant no assoleix la competència, és inferior al 15% en totes les competències exceptuant la competència cientificotecnològica on és del 15,2%. En llengua catalana aquest percentatge és del 10,1%, en llengua castellana del 9,8%, en llengua anglesa 13,7% i en matemàtiques 14,1%.
Tal com ja s’ha avançat, la major part de les matèries superen els 70 punts, amb l’excepció de la competència cientificotecnològica que, malgrat la seva millora en relació al curs anterior, encara no arriba als 70 punts, i de les matemàtiques, que el curs passat van superar per primer cop els 70 punts i que enguany han patit un lleuger descens amb una puntuació de 68,5 punts.
L’avaluació de competències bàsiques de 4t d’ESO es va dur a terme els dies 6 i 7 de febrer a un total de 66.939 alumnes catalans, provinents de 1.070 centres públics i privats.
 
Resultats de les proves d’avaluació de 6è de primària
Els alumnes catalans mantenen amb pocs canvis significatius els resultats a les proves de sisè respecte als assolits el curs anterior. Així, en llengua catalana hi ha un lleuger descens, amb una puntuació de 73,6 respecte el 75,8 del curs passat. En llengua castellana el resultat és de 77 –l’any anterior va ser un 73,4-; en llengua anglesa el resultat d’enguany és de 76,3, lleugerament inferior que el de l’anterior edició, 79,9; i en matemàtiques el resultat és lleugerament superior, una puntuació de 79,2 respecte el 77,6 del curs passat.
Aquest curs per primer cop els alumnes catalans s’han avaluat de la competència de medi natural, en què han obtingut més de 70 punts i, a més, els que es situen en la franja baixa no superen el 15%. Aquesta matèria avalua l’habilitat de l’alumnat per resoldre problemes, explicar fenòmens naturals i tecnològics, interpretar dades, comprendre la metodologia científica i analitzar i avaluar aplicacions tecnològiques en contextos específics, a partir dels coneixements científics i tecnològics, així com del domini dels processos de l’activitat científica.
Per tant, en les cinc matèries avaluades també destaca el fet que un cop més totes les matèries han superat els 70 punts: llengua catalana (73,6), llengua castellana (77), llengua anglesa (76,3), matemàtiques (79,2) i medi natural (70,2).
Les proves d’avaluació de sisè de primària la van dur a terme els dies 8, 9 i 10 de maig un total de 75.444 alumnes de 2.251 centres d’arreu del país.
Avaluació// Foto: Conselleria Ensenyament

Canvis a l’avaluació de l’ESO

Per adequar-la al currículum per competències bàsiques

Avaluacio// Foto: Conselleria Ensenyament
Avaluacio// Foto: Conselleria Ensenyament
La Conselleria d’Ensenyament ha modificat el model d’avaluació a l’educació secundària obligatòria (ESO), que es posarà en marxa a partir del curs vinent, per adequar-lo al currículum per competències bàsiques. Això suposa una continuïtat amb l’avaluació de primària i dona coherència al caràcter competencial del currículum durant l’ensenyament obligatori.  Ahir el DOGC va publicat l’ordre que en determina el procediment, els documents i els requisits formals.
La principal novetat d’aquesta avaluació és que s’utilitzaran qualificacions qualitatives enlloc de quantitatives per valorar els aprenentatges dels alumnes. Per expressar els resultats dels aprenentatges dels alumnes i el grau d’assoliment de les competències s’empraran doncs les qualificacions qualitatives següents: no assoliment (NA), assoliment satisfactori (AS), assoliment notable (AN) i assoliment excel·lent (AE).
Una altra novetat es troba en l’avaluació dels àmbits transversals, atès que algunes competències d’aquests àmbits es treballen des de diverses matèries i seran avaluades conjuntament per l’equip docent. Es tracta de les competències de l’àmbit digital -clau en el segle XXI- i de l’àmbit personal i social, relacionades amb aspectes del creixement i aprenentatge de l’alumne.
De fet, la nova normativa preveu que l’equip docent haurà d’actuar com a òrgan col·legiat en tot el procés d’avaluació i en l’adopció de les decisions que en resultin. En la valoració del grau d’assoliment dels nivells competencials dels alumnes en el pas de curs, així com en la superació de l’etapa, l’equip docent haurà d’adoptar les decisions per consens i, en cas que no s’hi arribi, per majoria simple. En cas d’empat, el vot del tutor o tutora serà diriment.
L’equip docent serà també el responsable d’informar per escrit els alumnes i els pares o tutors legals dels resultats de l’avaluació de final de curs. Aquesta informació haurà de contenir, almenys, les valoracions sobre el grau d’assoliment de les competències, la decisió sobre el pas de curs o la superació de l’etapa, i el consell orientador amb les recomanacions de l’equip docent, que contindrà l’orientació sobre l’itinerari formatiu i, si escau, recomanacions sobre mesures de suport per al curs següent.
En acabar l’etapa obligatòria, el consell orientador també inclourà una orientació específica en relació a l’itinerari en l’ensenyament postobligatori i/o professionalitzador.
Acompanyar i millorar el procés d’aprenentatge dels alumnes
La finalitat de l’avaluació és acompanyar i millorar el procés d’aprenentatge dels alumnes pel que fa als continguts i al grau d’assoliment de les competències, tenint en compte els ritmes i les potencialitats de cadascú. Aquesta avaluació també ha de permetre als alumnes i als professors analitzar les dificultats del procés d’aprenentatge i trobar estratègies per superar-les. En aquest sentit, cal destacar que l’alumne és part activa del seu procés d’aprenentatge i  que l’avaluació li aporta l’orientació necessària per millorar-lo.
Així doncs, l’avaluació d’acord amb les competències bàsiques té dues funcions clau: d’una banda, regula el mateix procés d’aprenentatge i, d’una altra, qualifica tenint en compte el nivell d’assoliment de les competències per part dels alumnes, que inclou la posada en pràctica dels coneixements per resoldre noves situacions.
Els requisits per a l’obtenció del títol de l’ESO són els establerts en el Decret 187/2015, de 25 d’agost. L’alumne supera l’etapa quan assoleix les competències dels àmbits associats a les matèries i les dels àmbits transversals. L’equip docent pot decidir que un alumne obtingui el títol encara que tingui avaluació negativa en una matèria o dues que no siguin simultàniament llengua catalana, llengua castellana i matemàtiques.
Podeu trobar l’ordre en aquest enllaç.
Universitat Barcelona// Foto:wiquipedia Commons

Mateixos preus públics i mateixes rebaixes per els estudis universitaris

Pel proper curs

Universitat Barcelona// Foto:wiquipedia Commons
Universitat Barcelona// Foto:wiquipedia Commons
El Govern ha aprovat el decret de preus públics universitaris per al curs 2018-2019 d’acord amb la proposta presentada a la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) integrada pels rectors i els presidents dels consells socials de les universitats. El decret de preus fixa els mateixos preus públics i les mateixes rebaixes per accedir als estudis universitaris que el curs present. Així, per al curs 2018-2019 els estudiants del tram 0 de renda, que correspon als becaris de règim general del Ministeri, continuaran tenint la gratuïtat total dels estudis de grau.
El decret de preus també manté una rebaixa del 80% del preu de matrícula per a estudiants de grau amb rendes corresponents al tram 1, i del 70% per a les rendes del tram 2 del sistema de tarifació social. Aquestes rebaixes, aplicades per primer cop el curs 2017-2018, són fruit d’una nova reducció del 30% que s’aplica a la bonificació existent per a aquests dos trams de renda.
Amb aquest acord del Govern es continua potenciant el sistema català de tarifació social dels estudis universitaris amb la finalitat que ningú quedi exclòs de la universitat per motius econòmics.
Pel que fa a la resta de trams dels estudis de grau, el Govern ha aprovat que per sisè curs consecutiu no s’apliqui cap actualització al preu dels crèdits de la primera matrícula. Així, el preu per crèdit de la resta de trams de renda –del 3 al 5– també es manté igual que en anys anteriors.
Cost total dels estudis
El sistema de tarifació social, que es regula a través del decret de preus, permet als estudiants pagar entre un 0% i el 25% del cost de l’estudi. La resta, com a mínim el 75%, va a càrrec del finançament directe de la Generalitat i, per tant, el cost majoritari d’un grau universitari no repercuteix directament en l’estudiant que cursa la titulació.
Així, a banda dels estudiants del tram 0, que tenen la gratuïtat dels estudis, el sistema de tarifació social permet que els estudiants del tram 1 només paguin un 5% del cost total dels estudis. Concretament, el tram 1 acull a tots aquells estudiants de grau que compleixen els requisits econòmics per ser beneficiaris de les beques del Ministeri però que queden exclosos dels ajuts estatals per no complir els requisits acadèmics.
Pel que fa als del tram 2, el cost dels estudis que assumeixen se situa en el 7,5%. De mitjana, els estudiants catalans paguen el 19% del cost total dels estudis universitaris, el 81% restant l’assumeix l’Administració.
Màsters amb tarifació social
La implantació del sistema de tarifació social en els màsters habilitadors per a l’exercici de professions regulades continua vigent per al curs vinent. Per als estudiants amb nivell de renda situat al tram 1, el descompte es fixa en el 25% del preu del crèdit del màster; pel tram 2, és del 20%; pel tram 3, del 15%; pel tram 4 del 10%, i, finalment, pel tram 5, del 5%.
En el cas dels màsters que no habiliten per a l’exercici d’activitats professionals regulades, continua l’opció que habilita als consells socials a aplicar una rebaixa de fins a un 30% sobre el preu del crèdit.
Jornada Formacio Professional Industrial 2018// Foto: Conselleria Ensenyament

2ª Jornada Formació Professional Industrial

Dedicada a docents i empreses col·laboradores

Jornada Formacio Professional Industrial 2018// Foto: Conselleria Ensenyament
Jornada Formacio Professional Industrial 2018// Foto: Conselleria Ensenyament
La formació professional industrial és un dels sectors productius amb major projecció de futur a Catalunya, i que demanda de professionals formats. És per aquest motiu que la Conselleria d’Ensenyament té com a objectiu incentivar els alumnes per tal que triïn els diferents cicles professionals vinculats al sector industrial com a opció formativa.
Per tal de donar a conèixer aquest àmbit, Ensenyament organitza la Jornada de Formació Professional Industrial a Cosmocaixa. Així, prop de 200 docents i experts d’empreses col·laboradores de la Conselleria van assistir a la segona edició de la Jornada. Es tracta d’un espai dedicat a la detecció de les necessitats de la formació dels nous professionals per a la indústria, a l’intercanvi d’experiències didàctiques i a l’exploració de les tendències en matèria de talent industrial, ciberseguretat, robòtica i automatització.
Més de 70 itineraris formatius de l’àmbit industrial
La Conselleria oferirà, el proper curs 2018-2019, 72 itineraris formatius per als joves que vulguin formar-se en professions lligades directament a l’àmbit industrial. Aquest esforç per diversificar l’oferta formativa, acostant-la a tots els territoris i adaptant-la a les necessitats dels entorns econòmics, suposa que més del 41% dels itineraris formatius oferts en FP tenen relació amb la indústria.
Els indicadors de la qualitat de la inserció laboral dels graduats en FP industrial (com el percentatge de contractes amb jornada a temps complet o el nivell retributiu) superen les mitjanes catalanes pel que fa a la franja d’edat fins a 24 anys. Però en canvi, dels 116.000 alumnes matriculats el curs 2016-2017 menys del 30% es van matricular en els cicles formatius relacionats amb la indústria.
Un altre dels aspectes a incidir és en la matriculació als cicles industrials per part de les joves. El curs 2016-2017 les dones ja suposaven més del 40% de l’alumnat dels cicles formatius de grau mitjà i el 45% de grau superior. En canvi, en els cicles relacionats amb la indústria, les dones representen només el 7% de l’alumnat dels cicles formatius de grau mitjà i el 10% de grau superior.
Per revertir aquesta realitat, Ensenyament promou, des de l’etapa de primària, l’orientació vocacional i professional a través del Pla STEMcat (Ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) . El projecte posa l’accent en els atractius laborals en aquest sector i en donar visibilitat als models d’èxit que influeixen en la presa de decisions dels joves.
Les diferents accions de promoció de la formació industrial s’emmarquen en el Pacte Nacional per a la Indústria, fruit de l’acord entre el Govern i les organitzacions empresarials i sindicals més representatives. Entre els diferents eixos d’actuacions s’inclou la formació professional com a eina clau, amb la millora de la capacitació de treballadors a través de l’FP i el foment de les vocacions industrials i emprenedores en els joves. Són elements destacats l’orientació educativa, el creixement de la formació professional dual i el Pla STEMcat.
Rafael Homet// Foto:Diba

29.009.419€ ha destinat la Diputació a educació

Durant el 2017-2018

Rafael Homet// Foto:Diba
Rafael Homet// Foto:Diba

“Els ajuntaments són un agent educatiu molt important, i el que fem des de la Diputació és donar-los-hi suport” ha afegit Homet. Durant el 2017 i primer semestre del 2018 la Diputació ha dedicat  29.009.419 euros a desenvolupar 949 programes, projectes i suports tècnics, materials i formatius destinats al món local i a les entitats de la comunitat educativa.

La principal realització d’aquest període ha estat la finalització del desplegament del Sistema de Xarxes d’Escoles Municipals: les xarxes d’Escoles Municipals de Música i Art, de Centres Municipals d’Educació Especial, d’Escoles Bressol Municipals i d’Escoles de Persones Adultes. En total, entre les 4 xarxes aplegaran prop de 588 centres educatius que donen servei a 69.068 alumnes.

Amb la creació de la Xarxa d’Escoles Municipals la Diputació reforça l’acció dels governs locals dins del Servei d’Educació de Catalunya, i enforteix els centres educatius de titularitat municipal amb la voluntat de contribuir a millorar  les oportunitats educatives de la ciutadania, de forma equitativa i igualitària, dins i fora de l’escola, i al llarg i ample de la vida.

La Diputació vol potenciar el paper de lideratge del món local com a referent de la transformació educativa. Aquesta ha estat la voluntat de la Diputació a l’hora d’impulsar l’Aliança 360 “Educació a Temps Complet”, un projecte obert, ampli i transversal que vol connectar els temps, els espais i els agents educatius.

Les entitats promotores de l’Aliança 360, a més de la Diputació , son la Fundació Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica (FMRP), comparteixen el repte de superar el model educatiu centrat exclusivament en les activitats escolars lectives.

En paralel·lel, Homet ha destacat que que estem en un nou temps en el que hi ha nous i múltiples espais educatius fora de l’escola, amb un gran nombre d’agents i institucions que poden oferir més i millors oportunitats educatives per a tothom, però per poder oferir més i millors oportunitats educatives cal treballar per no deixar cap persona fora del sistema educatiu”. Actualment, l’abandonament escolar prematur a Catalunya és del 17% quan el 2020 l’objectiu Europeu el fixa en el 10%.

En aquest camp la Diputació ha dedicat en aquest període més de 3 milions d’euros a desenvolupar polítiques i programes d’orientació i transicions educatives, que lluiten contra l’abandonament escolar prematur i milloren les expectatives d’èxit professional i personal.

Tot plegat suposa la construcció d’un Ecosistema Educatiu Local que  promou i impulsa xarxes i programes d’innovació, perquè ha afirmat Homet “només des de la proximitat i el lideratge dels governs locals, i amb la complicitat de tota la comunitat, aconseguirem la necessària millora i transformació educativa”.

Antoni Abad // Imatge cedida per Cecot

Cecot proposa a la Ministra canviar el Sistema de Formació Professional per a l’Ocupació

De la mà dels agents econòmics

Antoni Abad // Imatge cedida per Cecot
Antoni Abad // Imatge cedida per Cecot

En un escrit de la Defensora del Poble, amb data de 29 de maig de 2017, Soledad Becerril instava al Ministeri a destinar els fons provinents de la quota de formació professional al finançament del sistema de formació professional per a l’ocupació en l’àmbit laboral d’acord amb el caràcter finalista dels mateixos. En el mateix document la Defensora recomanava al Ministeri d’Ocupació articular les mesures necessàries per a la incorporació dels romanents de crèdit provinents de la quota de formació professional als pressupostos generals de l’Estat tramitant els expedients de modificació pressupostària pertinents.

Acollint-se a aquest fet, i davant el recent canvi de Govern, la patronal catalana Cecot ha posat en coneixement de la nova ministra d’Ocupació, Magdalena Valerio, l’obligació, i el compromís de la seva antecessora en el càrrec, en reprogramar els 1500 M d’ euros dels fons de formació aportats per empreses i treballadors pendents del 2015, així com els romanents dels anys 2016 i 2017 que pot arribar a superar els 2.000 M d’euros.

Antoni Abad, president de la Cecot, afirma que “els agents socials vam donar un vot de confiança al Govern per revertir els efectes d’una gestió incorrecta dels fons de formació i tenim l’esperança que aquest any, tenint en compte el canvi d’executiu, es reprogramarà part del saldo pendent d’execució d’aquests fons “. Tot i això, el president de la patronal considera que si el Govern no fa un gest per canviar el model de la formació contínua, la Cecot mantindrà la seva proposta perquè empreses i treballadors deixin de pagar el 0,7% als fons de formació i suggerirà crear un organisme bilateral amb els sindicats.

A la vista de la Cecot, però també de moltes altres organitzacions empresarials i sindicals, la nova Llei 30/2015 per la qual es regula el Sistema de Formació Professional per a l’Ocupació, aprovada pel Govern el setembre de 2015, ha demostrat ser un fracàs. Tot i la necessitat de formar la població activa i qualificar-la sobre la base dels canvis tecnològics, el Ministeri d’Ocupació ha anat reduint quotes dels fons de formació sense especificar els romanents en cada exercici. “Cal canviar la llei i cal que els agents socials recuperem un paper actiu en la definició d’un nou model que sí que es correspongui amb la realitat i les necessitats de la nostra activitat econòmica i empresarial”, anima Abad.

Canvi de model o fi del pagament de les quotes de formació al fons per part d’empresaris i treballadors

En cap de les propostes de distribució de fons presentades des de l’any 2015, es fa cap menció a un capítol o partida de romanents. Si unim això al sistema de tres pagaments que recull la nova llei, es fa encara més difícil el seguiment dels fons en cada un dels exercicis.

La Cecot recorda que tot i l’aprovació de la Llei 30/2015, de 9 de setembre, per la qual es regula el Sistema de Formació Professional per a l’ocupació en l’àmbit laboral, i del reglament que la desenvolupa, aquestes no han resolt els problemes estructurals i continuen perpetuant les grans dubtes sobre el model.

Avui dia, la formació i la gestió del talent és un factor fonamental per a la competitivitat empresarial i, en general, per l’avanç de la nostra economia i la nostra societat. El retard en la convocatòria d’ajudes a la formació de treballadors ha anat acompanyat de l’exclusió dels agents socials de l’Òrgan Col·legiat que informa els plans de formació quan, per llei es mandata “la participació dels agents socials en la governança del sistema” .

“Si l’Administració no garanteix l’ús dels fons que generem empreses i treballadors, si no permet que els representants dels que generen aquest fons per a formació participin de la planificació, control, seguiment i evolució, al final haurem de plantejar l’eliminació de les quotes “, insinua Antoni Abad, president de la patronal catalana Cecot.

Antecedents i evolució del procés

Dos anys han transcorregut des que la patronal Cecot va posar en coneixement del Síndic de Greuges de Catalunya, a través d’una queixa formal en nom dels seus associats, el desequilibri entre els fons aportats per empreses i treballadors per a la formació (un 0,7% sobre la base de cotització) i la destinació i reversió d’aquests tenint en compte el caràcter finalista dels mateixos, que no és altre que el de la formació professionalitzadora. La patronal catalana va realitzar una petició per conèixer on i com s’aplicaven els fons per a la formació.

La Cecot va estimar que en els últims quatre anys (2012-2015) el Govern va destinar més de 4.000 milions d’euros d’aquests fons per cobrir altres despeses, entre ells el pagament de prestacions, aliens a la quota de formació. Per exposar una dada concreta: el 2013, dels 1.860 milions d’euros que el Govern va recaptar a través de la quota de formació professional, 1.059 milions van ser destinats a altres finalitats diferents de la formació dels treballadors ocupats. Per la seva banda, els sindicats consideren aquest greuge com un deute social històrica amb els treballadors, des de 1994, i la calculen en uns 5.000 M d’euros.

El Síndic, Rafael Ribó, va derivar l’expedient a la Defensora del Poble, Soledad Becerril, per considerar que l’àmbit de la queixa realitzada per la Cecot era estatal. I la Defensora del Poble va aprovar el recurs i va iniciar el tràmit informatiu amb el Servei Públic d’Ocupació Estatal per donar resposta a la demanda d’informació de la Cecot, que ja en aquell moment, març de 2016, comptava amb l’adhesió i el suport de una desena d’associacions empresarials a nivell estatal i de la Confederació Sindical de CCOO.

La sospita inicial dels representants empresarials i sindicals que el Ministeri d’Ocupació va utilitzar els fons de formació en l’ocupació que paguen empresaris i treballadors, amb caràcter finalista, per a altres programes de diferent índole i durant diversos exercicis, es va veure reconeguda pel propi Ministeri d’Ocupació a mitjans del 2016. El Ministeri va admetre llavors que en exercicis anteriors part del que es recapta s’havia destinat a altres fins diferents d’aquells per als quals s’havia recaptat i va afirmar haver aplicat una correcció a partir de l’exercici 2015.

Una resposta insuficient i improcedent a criteri dels agents socials que impulsen la queixa, i per això mantenen un pols amb la Secretaria d’Estat d’Ocupació, per via de la Defensora del Poble, per arribar a conèixer la destinació dels fons no gastats en formació, que semblen haver servit per reduir el dèficit públic.

Tal ha estat l’interès general per conèixer l’aplicació d’aquests fons finalistes que alguns grups parlamentaris han formulat consultes, en la mateixa direcció, a la taula del Congrés dels Diputats.

Preocupació per part dels agents socials

El desconcert entre les organitzacions empresarials i sindicals s’intensifica quan les dades facilitades per escrit des del Ministeri varien entre els facilitats per la via de la Defensora del Poble i les facilitades per via de la taula del Congrés dels Diputats.

Més enllà que l’Administració hagi confirmat i reconegut la queixa efectuada per la Cecot, la resta de les associacions empresarials i CCOO, el que preocupa als agents socials és l’actitud de continuar actuant com fins ara.

Entenent que la quota no és un tribut previst com a tal en la Llei general tributària, ni un ingrés de les administracions o els seus organismes autònoms tendents a sufragar les seves despeses de forma general, els agents socials van tornar a remetre un escrit a la Defensora del Poble, en data de 6 de febrer de 2017, per recordar al secretari d’Estat per a l’Ocupació que “la quota de formació professional és una cotització vinculada a la relació laboral i el fet que un cop recaptada es posi a disposició del Servei Públic d’Ocupació estatal perquè aquest gestioni i s’apliqui als fins per als quals es cobra, no vol dir que sigui un ingrés desafectat aplicable a qualsevol altra cosa, ni a cobrir les despeses generals d’aquest organisme “.

En el mateix escrit de 6 de febrer, les entitats demandants d’informació tornen a referir a l’Informe de fiscalització al Servei Públic d’Ocupació Estatal, realitzat el 26 de gener de 2012 pel Tribunal de Comptes en el qual retreu a aquest organisme públic que utilitzés els fons de la quota de formació per pagar prestacions. Així doncs, el SEPE ha vingut actuant amb vulneració conscient de les indicacions que ja li va fer el Tribunal de Comptes en l’any 2012. Cal afegir que el mateix Tribunal Constitucional ha declarat reiterat en múltiples sentències sobre la formació professional per a l’ocupació que la quota de formació és una quota finalista, subjecta a un principi de caixa única propi, diferenciat fins i tot de la caixa única de la Seguretat Social.

Examens PAU//Foto: Conselleria Ensenyament

33.895 estudiants s’han matriculat a les proves d’accés a la universitat

 Es duran a terme els propers dies 12, 13 i 14 de juny

Examens PAU//Foto: Conselleria Ensenyament
Examens PAU//Foto: Conselleria Ensenyament
33.895 estudiants (32.087 el 2017) s’han matriculat enguany a les proves d’accés a la universitat (PAU) que tindran lloc, en horari de matí i tarda, els propers dies 12, 13 i 14 de juny. Del total d’alumnes matriculats, 27.878 corresponen a estudiants amb matrícula ordinària que han acabat aquest curs escolar el batxillerat; 3.279 són estudiants de matrícula lliure (procedents de batxillerat d’altres anys que no van fer les PAU, que volen millorar la seva nota o que només examinen assignatures de la fase específica); i 2.738 són estudiants provinents de cicles formatius de grau superior que s’examinen d’alguna assignatura en la fase específica.
Les PAU es divideixen en dues fases: la fase general, que és obligatòria i consta d’un total de cinc exàmens, i la fase específica, que és voluntària per a tots els perfils d’estudiants i serveix per apujar nota. En la fase general, els alumnes s’examinen de quatre matèries comunes (Llengua catalana i literatura, Llengua castellana i literatura, Llengua estrangera, i Història) i una matèria a escollir que estarà vinculada a les matèries comunes d’opció. Així, els estudiants podran escollir entre Matemàtiques, Llatí, Fonaments de les arts, i Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials.
Els alumnes que obtinguin un 5 de mitjana entre la nota de batxillerat (que té un valor del 60%) i la qualificació obtinguda en la fase general de les PAU (amb un valor del 40%, si la qualificació d’aquesta fase general és com a mínim de 4), hauran superat les PAU i, per tant, tindran nota d’accés a la universitat.
En la fase específica, que poden fer tant els alumnes de batxillerat com els procedents de cicles formatius de grau superior, els estudiants poden examinar-se de fins a tres matèries de modalitat entre 22 assignatures. Amb les dues millors qualificacions, un cop ponderades, obtingudes en matèries vinculades als estudis que es vulguin cursar, es calcula la nota d’admissió que pot arribar fins als 14 punts.
Com l’any passat, l’assignatura de modalitat examinada a la fase general també es tindrà en compte en la ponderació de la fase específica. Per tant, els estudiants poden examinar-se de fins a tres assignatures a la fase específica, però tindran fins a quatre notes per a ponderar.
La validesa de la qualificació obtinguda en la fase general de les PAU és indefinida. Pel que fa a les notes obtingudes en les matèries examinades com a fase específica, caduquen als dos anys.
Novetats PAU
Aquest any, com a novetat, la matèria d’Història de la Filosofia s’examinarà a la fase específica a les PAU 2018 i serà ponderable per a l’accés a graus universitaris de les branques d’Arts i humanitats, i de Ciències socials i jurídiques.
Pel que fa a les ponderacions, per aquelles persones que vulguin cursar graus d’Arquitectura s’han introduït els següents canvis: les matèries de Fonaments de les Arts, Història de l’Art, Disseny i Dibuix artístic tindran una ponderació de 0,2; Cultura Audiovisual i Geografia de 0,1; i ja no hi ponderen les matèries de Biologia, Electrotècnia i Química.
Una altra novetat té a veure amb la reserva de places a tots els graus universitats per a estudiants del col·lectiu gitano. Com a mínim es reservarà una plaça a cada grau per afavorir la seva incorporació a estudis superiors. Les persones del col·lectiu interessades han de disposar del certificat conforme poden optar a la plaça del Departament de Treball, Afers Socials i Família. Per a qualsevol dubte es poden adreçar al correu: poble.gitano@gencat.cat
 
Com l’any passat, els alumnes amb necessitats educatives especials s’examinaran en tribunals específics amb un horari especialment adaptat a ells, de manera que disposaran de dues hores per a realitzar cada examen. Aquest canvi afecta tant l’alumnat dislèctic (tribunal TOE on s’apliquen criteris especials de correcció en les matèries de llengua) com l’alumnat diagnosticat amb altres trastorns d’aprenentatge como ara TDH o TDAH. Hi haurà tribunals específics a Barcelona, Bellaterra, Girona, Lleida i Tarragona, amb un total de 899 alumnes.
 
Pel que fa als horaris dels exàmens de les PAU 2018 són els següents:
Dimarts, dia 12
9.00-10.30
Llengua castellana i literatura
11.00-12.30
Llengua catalana i literatura
14.00-15.30
Economia de l’empresa
Història de la filosofia
Química
16.00-17.30
Anàlisi musical
Literatura castellana
Dibuix tècnic
Dimecres, dia 13
9.00-10.30
Història
11.00-12.30
Llengua estrangera
14.00-15.30
Ciències de la terra i del medi ambient
Fonaments de les arts
Matemàtiques aplicades a les ciències socials
16.00-17.30
Electrotècnia
Història de l’art
Dijous, dia 14
9.00-10.30
Física
Geografia
11.00-12.30
Dibuix artístic
Llatí
Matemàtiques
14.00-15.30
Biologia
Cultura audiovisual
Grec
16.00-17.30
Disseny
Literatura catalana
Tecnologia industrial
Hi haurà 158 tribunals ubicats en seus universitàries i alguns centres de secundària, distribuïts en 19 poblacions: Barcelona, Bellaterra, Canet de Mar, Castelldefels, Figueres, Girona, Igualada, la Seu d’Urgell, Lleida, Manresa, Mataró, Olot, Reus, Sabadell, Tarragona, Tortosa, Vic, Vilanova i la Geltrú i Vila-Seca Salou.
Els estudiants podran consultar el resultat de les proves a partir del dia 27 de juny per internet al portal https://accesuniversitat.gencat.cat. En el moment de la consulta dels resultats podran descarregar-se el document personal acreditatiu de les seves qualificacions dotat amb un codi segur de verificació. Tots aquells estudiants que obtinguin una qualificació igual o superior a 9 punts en la fase general de les PAU rebran una distinció de la Generalitat de Catalunya.
La PAP per als graus d’Educació
La prova d’aptitud personal (PAP) per accedir als graus en Educació infantil i primària consta de dos exàmens, un de competència comunicativa i raonament crític (2 hores de durada), i un altre de competència logicomatemàtica (1 hora i 30 minuts). Així, els alumnes de Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS) que volen cursar estudis d’educació infantil o d’educació primària hauran de realitzar aquesta prova específica amb posterioritat a les PAU.
Els 3.401 estudiants matriculats a la PAP (l’any passat van ser 2.892) s’examinaran el dissabte 16 de juny, en horari de matí, en cinc seus universitàries ubicades a Barcelona, al campus de Bellaterra de la UAB, Girona, Tarragona i Lleida.
Dissabte, dia 16
9.00-11.00
Competència comunicativa i raonament crític
11.30-13.00
Competència logicomatemàtica
L’examen de Competència comunicativa i raonament crític consta de tres seccions i, mitjançant diverses tipologies d’exercicis, avalua la comprensió lectora, la capacitat de síntesi, l’expressió escrita, i el domini del sistema lingüístic. L’examen de Competència logicomatemàtica té dues seccions amb un total de 25 preguntes.
La PAP es considera superada amb la qualificació d’APTE, que s’obté quan la mitjana aritmètica d’ambdós exàmens, és igual o superior a cinc punts sobre deu. Per poder fer mitjana, cal que cadascun dels exàmens tingui una qualificació igual o superior a quatre. Un cop superada, la PAP té validesa indefinida. La qualificació de la PAP (Apte/No Apte) també es coneixerà a partir del dia 27 juny al portal https://accesuniversitat.gencat.cat.
NAFSA Philadelphia//Foto: Premsa Gencat

El sistema universitari català present a la fira NAFSA

A Philadelphia des d’ahir i fins l’1 de juny

Philadelphia//Foto: Premsa Gencat
Philadelphia//Foto: Premsa Gencat
La presència d’estudiants estrangers a universitats catalanes va a l’alça els darrers anys tant en cicles i graus, com en màsters i programes de doctorat. Més de 12.000 estudiants internacionals fan estades cada any a universitats de Catalunya. Igualment, per la seva banda, gairebé un 20% dels titulats d’universitats catalanes han participat en accions de mobilitat internacional.
Per a la secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya, Mercè Jou, aquestes dades, fetes públiques amb motiu de la participació en la fira NAFSA, reflecteixen que “la internacionalització del sistema universitari de Catalunya és una realitat que es consolida any rere any i que posa de manifest la capacitat d’atracció i el prestigi de les nostres universitats”.
Pel que fa a la presència d’estudiants estrangers a les aules, un 36% dels estudiants de doctorat i un 35% dels estudiants de màster de les universitats públiques de Catalunya són internacionals.
 
Molt alt increment d’estudiants asiàtics
Per origen, l’increment  més espectacular d’estudiants internacionals a universitats catalanes té a veure amb els de nacionalitat asiàtica. Així ho certifiquen les dades disponibles dels darrers cinc anys que mostren com el nombre de matriculats de nacionalitat asiàtica a universitats de Catalunya ha augmentat un 62% del curs 2012-2013 al curs 2016-2017, passant de 2.325 estudiants asiàtics matriculats a 3.776. L’augment més significatiu dels estudiants asiàtics de graus i cicles que representa un 80%, passant de 685 a 1.237 matriculats. En el cas dels màsters l’increment és del 47% (de 996 a 1.471) i en els dels doctorats del 65% (de 644 a 1.068).
 
Presentació del sistema universitari català
Pel que fa a la fira internacional NAFSA, la més important del món en l’àmbit de l’educació superior comptarà, des d’aquest diumenge i fins divendres vinent, amb la presència d’una delegació formada per representants del Govern i de les universitats catalanes. Aquesta és la vuitena vegada en què Catalunya hi participa per presentar l’oferta d’estudis.
En l’edició d’enguany de la fira NAFSA, que se celebra a Filadèlfia (Estats Units), la delegació catalana organitza una presentació del sistema universitari que tindrà lloc el pròxim dimecres 30 de maig a la Thomson Gallery del College of Physicians of Philadelphia. La presentació anirà a càrrec de Montse Daban, responsable de Relacions Internacionals de la Secretaria d’Universitats i Recerca i comptarà amb la presència d’Alumni de les universitats catalanes que estant desenvolupant la seva carrera professional a la ciutat de Filadèlfia.
Sota el lema “Veus diverses, compromís compartit”, en la Fira participen més de 3.500 institucions de tot el món, provinents de més de 150 països. La NAFSA és l’associació professional més important del sector educatiu que promou l’educació internacional i els programes d’intercanvi d’estudiants i professorat acadèmic.
L’objectiu de la presència catalana a la Fira NAFSA és continuar promovent la internacionalització del sistema universitari i de recerca de Catalunya i seguir fomentant la modernització i la competitivitat de les institucions d’educació superior i dels centres d’investigació de Catalunya, en un entorn global.
Durant tots els dies del saló, l’estand Study in Catalonia. Welcome to the Universities of Catalonia posarà a disposició dels visitants diferents publicacions i documentació en anglès, català i castellà de les universitats catalanes, així com informació sobre com estudiar a Catalunya (Study in Catalonia, Passport to Catalonia), el programa de màsters (Master’s Programm) i informació, entre d’altres, del Barcelona Centre Universitari. Paral·lelament, el Govern català ofereix la web www.studyincatalonia.com per facilitar informació als estudiants estrangers. El portal recull els principals programes de postgrau d’excel·lència de les universitats catalanes.

99.787 alumnes reben 1.257.316 litres de llet durant aquest curs

Repartits en 568 centres educatius

Consum llet escola
Consum llet escola
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) repartirà gratuïtament durant aquest curs 1.257.316 litres de llet entre l’alumnat de 3 a 12 anys dels centres educatius catalans. En concret, 99.787 alumnes de tots els cicles de primària de centres que ho van sol·licitar hauran rebut llet per al consum d’un got diari durant l’esmorzar o el berenar. El Departament ha designat l’empresa Corporació Alimentària Guissona (BonArea) com a proveïdora per subministrar la llet i hi ha destinat més d’1.350.000 euros a aquesta iniciativa.
Durant aquest curs escolar 2017/2018, un total de 568 centres educatius catalans hauran participat en aquest programa. Per províncies, 328 a Barcelona, 94 a Tarragona, 82 a Lleida i 64 a Girona.
Des del mes de març i fins al final del curs, l’alumnat de segon cicle d’educació infantil i de primària d’aquests centres hauran rebut individualment un total 60 racions de 0,25 litres de llet. Aquest producte s’està subministrant a les escoles en envasos de 200 ml i d’1 litre.
Aquesta acció s’emmarca en el programa europeu de distribució de llet a les escoles que busca promoure el consum de llet en la dieta de l’alumnat durant l’etapa de formació dels seus hàbits alimentaris.
La llet, un amic insubstituïble
Dins d’aquest mateix programa, el Departament d’Agricultura ha engegat una campanya publicitària adreçada al públic infantil en general i a les seves famílies per donar a conèixer el Programa de promoció i consum de llet a les escoles. La campanya, que té com a eslògan A l’escola, tens amics insubstituïbles, es difon per televisió, ràdio, mitjans impresos i Internet, i vol explicar a la ciutadania que la llet és un aliment saludable i d’alt valor nutritiu recomanable en totes les etapes de la vida.
El programa, engegat aquest curs per primer cop després d’una prova pilot realitzada l‘any passat amb èxit, compta amb la col·laboració dels departaments d’Educació i Salut.
Dia Ciencia carrer UdL// Foto: EPS UdL

Fruita i biosensors al Dia de la Ciència al Carrer

Propostes de la UdL per aquest dissabte

Dia Ciencia carrer UdL// Foto: EPS UdL
Dia Ciencia carrer UdL// Foto: EPS UdL

Els biosensors, l’escaneig en tres dimensions, les característiques organolèptiques de la fruita i els racons d’experimentació són les propostes de la Universitat de Lleida (UdL) per al Dia de la Ciència al Carrer,  que organitza el Centre de Recursos Pedagògics del Segrià aquest dissabte, 26 de maig. La Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social (FEPTS), l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (ETSEA) i l’Escola Politècnica Superior (EPS) participen en aquesta fira, que es desenvolupa als voltants de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI).

En el cas de l’ETSEA, han preparat un taller al voltant de Mesurar el sabor i la textura de les pomes, en el que els nois i noies poden conèixer i posar en pràctica diverses mesures sensorials i instrumental dels atributs de sabor i textura en diferents varietats, avaluant-ne la qualitat.

Els espais creats per l’alumnat de segon curs del Grau d’Educació Infantil (Gestions Creatives) de la FEPTS, en el marc de l’assignatura Aprenentatge de les Ciències de la Natura,  permeten que els infants s’impliquin i interaccionin, en grup o individualment, segons el professor David Aguilar. “L’objectiu és que descobreixin noves idees, es plantegin preguntes i extreguin conclusions que els permetin generar aprenentatge de diferents aspectes científics”, afegeix. Aquests espais de ciència els han “testat” amb alumnat d’Infantil del Col·legi Episcopal i alumnat de Primària de l’Escola Joan Maragall, totes dos a la ciutat de Lleida.

Per la seua banda, l’EPS porta al carrer dos tallers. Un sobre l’Escàner 3D i un altre sobre Biosensors: Scalextric inMind, sobre dispositius que llegeixen l’activitat cerebral i permeten interactuar amb software o hardware informàtic. En aquest cas comproven com es pot interactuar amb un cotxe en un escalèxtric mitjançant un dispositiu Emotiv EPOC que és un dispositiu BCI (Brain Computer Interface).

A banda dels tres centres de la UdL, a la dotzena edició del Dia de la Ciència al Carrer hi participen 38 col·legis i instituts de secundària. Les demostracions es desenvoluparan per la tarda, entre les 16.00h i les 20.00h, Pel matí, a l’Aula Magna de l’IEI tindrà lloc la presentació de Stem.cat, el Pla d’impuls de les vocacions científiques, tecnològiques, en enginyeria i matemàtiques que es va posar en marxa a principis de curs per promoure aquests estudis, especialment entre les noies.