Arxiu de la categoria: Sanitat

Tota l’actualitat del món de la sanitat de Terrassa. Llista dels últims articles i notícies de sanitat del diari digital Terrassa Informa!

App 061 Catsalut respon// Conselleria Sanitat

Per localitzar els desfibril·ladors més propers

Cal instalar la nova app mòbil 061 CatSalut Respon

App 061 Catsalut respon// Conselleria Sanitat
App 061 Catsalut respon// Conselleria Sanitat
A partir d’avui ja està disponible la nova versió de l’app 061CatSalut Respon que, a més d’enviar al 061 la localització exacta i les dades de salut de l’alertant en el mateix moment de la trucada, ara incorpora noves funcionalitats com la localització de desfibril·ladors i 15 vídeos didàctics que ensenyen com fer primers auxilis.
Més de 700 Desfibril·ladors Externs Automàtics (DEA) es troben situats al mapa d’equipaments sanitaris disponible a l’app, juntament amb els hospitals, CAP, CUAP, centres sociosanitaris, centres de salut mental, centres amb atenció continuada, centres de drogodependències i també tota la xarxa de farmàcies de Catalunya.
Aquests DEA estan connectats amb el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM)  de tal manera que, un cop es mouen de la seva localització habitual, emeten una alerta directa al SEM que envia immediatament una ambulància al lloc de l’incident. Amb aquest sistema es guanya un temps que pot salvar vides, doncs l’ús dels desfibril·ladors és clau en els primers 10 minuts d’una aturada cardiorespiratòria.
Per altra banda, la nova app incorpora 15 vídeos que ensenyen com fer primers auxilis. En menys de dos minuts, els professionals del SEM mostren com fer una reanimació cardiopulmonar, com col·locar a l’afectat en posició lateral de seguretat, com detectar un ictus, o com actuar davant una cremada o un ennuegament, entre d’altres situacions.
Pel que fa a la part visual i funcional, la nova aplicació mòbil canvia la seva imatge, adequant-se a la campanya de comunicació “Creus que has d’anar a urgències? Truca al 061″. Així mateix, permet un accés més fàcil i entenedor a través d’una nova barra fixa de navegació, on es disposa en tot moment d’accés directe a les seccions de l’app (trucada, vídeos, mapa d’equipaments, consells-vacunes-farmàcies i dades personals). La pàgina d’inici és ara molt més clara, entenedora i compta amb els accessos al servei de trucada i xat en línia amb els professionals sanitaris (completament anònim i confidencial).
La funció més rellevant continua sent la localització de l’usuari i la possibilitat que el 061 rebi les dades personals (nom, telèfon, adreça, DNI) i de salut, amb el Codi d’Identificació Personal (CIP) que aquest ha enregistrat prèviament al terminal, en la mateixa trucada. Això permet de manera immediata la consulta del 061 a la Història Clínica Compartida de Catalunya, que conté la informació sanitària del pacient actualitzada.
A banda de les notificacions o alertes “push” genèriques, la nova aplicació també permet a l’usuari escollir quines alertes directes voldrà rebre de manera territorialitzada, podent seleccionar les comarques de les quals li interessa estar informat. Aquestes alertes contenen informació addicional en forma de consell de salut o prevenció sanitària, com per exemple què cal fer davant una onada de calor, com combatre episodis d’al·lèrgies estacionals o inclús la posada en marxa d’una nova normativa de salut.
Tant aquests consells de salut com els vídeos de primers auxilis, ara es podran compartir a través de les xarxes socials i plataformes de comunicació com Whatsapp o Telegram.
Consultar del calendari vacunal vigent i la descripció de les vacunes són funcions que també inclou l’app del 061 CatSalut Respon. Així mateix, s’hi podran consultar les farmàcies que estan de guàrdia en el moment de la cerca.
Aquesta app és compatible amb els programes que permeten la lectura de pantalla a les persones amb deficiència visual i dóna als usuaris la possibilitat de fer comentaris per tal d’obtenir-ne la seva millora. Garanteix que és l’usuari qui estableix el grau de privacitat, de manera que hom pot activar o desactivar l’enviament de dades personals i/o la seva geoposició quan ho cregui convenient, i permet fer la trucada tot i tenir desactivades ambdues opcions.
Actualment, l’app 061 CatSalut Respon compta amb 110.000 descàrregues. Durant el 2017 s’han rebut 4.269 trucades mitjançant aquesta app. El 51% han estat per malaltia a domicili (2.170 trucades), el 43% per consulta sanitària o d’informació de servei (1.858 trucades), el 3% per accident o traumatisme (127 trucades) i el 3% per malaltia en via pública.
Swim Count// Foto: Cimab

Cimab distribuirà un test domèstic de fertilitat masculina

Swim Count// Foto: Cimab
Swim Count// Foto: Cimab

El Centre d’Infertilitat Masculina i Anàlisi de Barcelona (CIMAB), empresa creada per investigadors de la UAB, distribuirà SwimCount, un test domèstic que avalua la fertilitat de l’home. A diferència dels primers tests que van sortir al mercat, aquest dispositiu permet mesurar no només la quantitat d’espermatozoides d’una mostra de semen, sinó també la mobilitat progressiva, és a dir, la seva capacitat per moure en línia recta.

Els espermatozoides que mostren una motilitat baixa o que són immòbils no són capaços d’arribar fins a l’òvul per a fecundar, de manera que la motilitat espermàtica és un paràmetre de qualitat del semen fonamental per aconseguir l’embaràs natural. SwimCount és la única prova domèstica que té en compte aquesta variable i que ofereix una fiabilitat superior al 90%”, destaca Agustí Garcia, director general de Cimab.

El funcionament del test és molt senzill, similar a un test d’embaràs. Només s’ha de dipositar una petita mostra de semen sobre el dispositiu i, passats 30 minuts, el color de la finestra del resultat indica si la quantitat d’espermatozoides mòbils està per sobre o per sota del llindar que indica l’Organització Mundial de la Salut com a esperma normal (5 milions d’espermatozoides mòbils per mil·lilitre).

Segons l’OMS, una parella no és infèrtil fins que no transcorren 12 mesos des de que intenten aconseguir un embaràs sense èxit. Per això, avui en dia el diagnòstic d’infertilitat es retarda un any des de l’inici de la recerca de l’embaràs. “Aquest sistema permetria diagnosticar abans el problema, i al ser la dona més jove, s’incrementaria l’èxit d’embaràs amb mitjans de reproducció assistida”, explica Agustí Garcia. “L’edat materna és un factor determinant en l’èxit dels tractaments de reproducció assistida, per això el diagnòstic precoç de la infertilitat masculina permetria augmenta les possibilitats d’èxit”.

Gràcies a l’acord de Cimab amb SwimCount, aquest test estarà disponible a l’Estat espanyol, Portugal i el Marroc. Cimab distribuirà el producte a través de la seva filial Cimab Iberica, empresa dedicada a la comercialització de productes per tractar la infertilitat masculina.

Cimab (Centre d’Infertilitat Masculina i Anàlisi de Barcelona)

Cimab va néixer el 2011 com una spin-off de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’aleshores investigador de la Unitat de Biologia Cel·lular i Genètica Mèdica de la Universitat Agustí Garcia Peiró i el professor Jordi Benet Català van descobrir i patentar un mètode per determinar fàcilment l’estrès oxidatiu dels espermatozoides, un procés relacionat amb la fragmentació de l’ADN que es considera com un dels paràmetres a tenir en compte per determinar les causes de la infertilitat masculina.

Aquest descobriment va obrir la porta a la creació de l’empresa, que continua investigant sobre les causes i tractaments de la infertilitat masculina, a la vegada que ofereix serveis de diagnòstic a pacients per dirigir-lo al tractament de fertilitat més adequat segons el seu estat.

Alba Verges PINSAP//Conselleria Salut

El PINSAP impulsarà polítiques de salut des de totes les Conselleries i de la societat civil

Més de 800 professionals participen a les comissions territorials

Alba Verges PINSAP//Conselleria Salut
Alba Verges PINSAP//Conselleria Salut

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha expressat el seu compromís per seguir impulsant les polítiques del PINSAP i situar-lo com element cabdal per aconseguir fer polítiques públiques saludables. Alba Vergés ha agraït “la implicació dels més de 800 professionals que participen a les diferents comissions territorials”. També ha assenyalat que el repte d’enguany és fer possible “el desplegament de les diferents actuacions, acostant-les al teixit comunitari dels municipis, més enllà dels espais de l’administració”.

La titular de Salut ha participat a la cloenda d’una jornada en què han participat més de 350 professionals d’arreu de Catalunya. Sota el títol “Afrontem reptes, compartim solucions: aplicant el PINSAP a nivell territorial” les 21 comissions tècniques territorials i les dues comissions transversals han presentat els resultats i productes obtinguts que ara haurien de ser integrats a la realitat pròpia de cada territori.
Aquestes comissions es van crear a l’abril del 2017 amb l’objectiu que a cada territori es materialitzessin de manera palpable dinàmiques de treball intersectorial en xarxa en col·laboració estreta amb els ens locals i tot el teixit comunitari. Són fruit dels àmbits que han prioritzat els diferents Consells Territorials de Salut Pública i que responen a les necessitats que han identificat a les diferents demarcacions per fer front als reptes relacionats amb l’envelliment, les addicions o les desigualtats i la vulnerabilitat.
Els Consells Territorials acullen representants de la Generalitat, del món local i acadèmic i dels col·legis professionals relacionats amb la salutpública, així com també del tercer sector i del teixit associatiu. En conjunt les comissions dels diferents consells impliquen a més de 800 professionals de tota Catalunya.
El Pla Interdepartamental i Intersectorial de Salut Pública (PINSAP) de la Generalitat de Catalunya és una iniciativa alineada amb les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per impulsar la salut des de tots els àmbits de l’acció del Govern i la societat, és a dir “salut a totes les polítiques”. Un dels objectius del PINSPAP 2017-2020 és portar les estratègies de salut a totes les polítiques a tot el territori.
Alba Verges//Foto: Catsalut

Nou Protocol de seguiment de l’embaràs a Catalunya

Presentat del la M.H. Consellera

Alba Verges//Foto: Catsalut
Alba Verges//Foto: Catsalut

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha presentat el nou Protocol de seguiment de l’embaràs a Catalunya, dotat amb més de 330.000 euros i que s’aplicarà de forma progressiva. El document, que actualitza el de l’any 2005, l’ha elaborat la Conselleria de Salut i ha comptat amb la participació de més de 180 professionals i amb el suport de l’Associació Catalana de Llevadores i la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia.

Durant la presentació, la consellera ha ressaltat que “el nou Protocol incorpora avenços tècnics i vetlla per la salut mental i la corresponsabilitat en la criança, i això és rellevant”, ha reblat. La titular de Salut ha assenyalat també que el Protocol respon a un dels objectius del Pla de salut 2016-2020 en relació amb la promoció de la salut en l’etapa maternal, i que vol “desmedicalitzar” l’atenció a l’embaràs tant com sigui possible i oferir alhora les activitats preventives i de promoció de la salut més adients a cada moment.
Principalment, el Protocol s’adreça als embarassos que tenen la consideració de normals, que són la majoria a Catalunya, però a la vegada incorpora recomanacions adients per a tots els nivells de risc que es puguin donar.
Al document es detalla un calendari més pautat de les de visites i actuacions per realitzar i s’avança la primera visita abans de les deu primeres setmanes de gestació. Fins ara es feia abans de les dotze setmanes. També s’eviten exploracions innecessàries com l’exploració mamària o el tacte vaginal.
Evitar proves invasives
 
Una de les principals novetats que ha destacat la consellera, Alba Vergés, és una nova prova que ha d’ajudar a detectar anomalies cromosòmiques i que pot evitar més de mil procediments invasius a l’any, concretament unes mil biòpsies de còrion i unes dues-centes amniocentesis. Es tracta de la prova de l’ADN fetal en sang materna per a les gestants que presentin un risc alt i intermedi, després del cribratge bioquímic-ecogràfic del primer trimestre. Aquesta prova d’ADN fetal consisteix en una anàlisi de sang de la mare per detectar-hi cèl·lules del fetus i poder analitzar-ne l’ADN. La prova, que es començarà a implementar el tercer trimestre d’aquest any, ha de permetre detectar de forma precoç anomalies cromosòmiques, com la síndrome de Down, la de Patau o la d’Edwards, que són les més freqüents.
La consellera ha subratllat que “la introducció d’aquesta prova d’ADN fetal estalviarà a les dones proves invasives que comporten un risc, i això és una gran notícia“.
Salut mental
 
Una altra de les novetats del Protocol és que es promou el benestar emocional de la dona durant l’embaràs i el postpart, i s’hi inclou un cribratge sistemàtic per detectar estats depressius i ansiosos. Aquesta avaluació es du a terme mitjançant un test que el llevador o llevadora fa a totes les gestants durant diferents moments de l’embaràs i del postpart. En cas que s’identifiqui el risc de patir depressió o ansietat, es deriva la dona a l’atenció especialitzada per fer el tractament adequat. S’estima que una de cada quatre embarassades podria patir un problema de salut mental i una de cada deu, una depressió postpart.
Diabetis
 
El nou Protocol de l’embaràs també inclou una modificació del cribratge de la diabetis. Així doncs, en les dones amb factors de risc, és a dir, amb obesitat, antecedents familiars de diabetis o que hagin tingut un fill molt gran, s’avança al primer trimestre la detecció d’aquesta malaltia. En aquest supòsit es fa un test de cribratge de glucèmia basal en les primeres visites de l’embaràs amb l’objectiu de detectar hiperglucèmies greus.
 
Violència masclista
 
El nou Protocol també inclou un cribratge universal a totes les gestants per detectar i atendre  situacions de violència masclista. Cada professional haurà de trobar la manera més adient per fer el qüestionari a la dona per tal que rebi l’atenció mes adequada.
 
Altres millores i actualitzacions
 
El Protocol també incorpora millores en la detecció i actuació en casos de consum de tabac, alcohol i altres drogues. A més, recull les actualitzacions d’alguns cribratges de malalties emergents com la del virus del Zika o la malaltia de Chagas. Al mateix temps, s’elimina el cribratge universal en algunes determinacions, com ara la toxoplasmosi, per a les quals no hi ha evidència, i s’insisteix en les recomanacions dietètiques i higièniques per prevenir-la.
D’altra banda, s’inclou en el Protocol la recomanació de les vacunacions contra la tos ferina i contra la grip per a les dones gestants. I finalment, cal esmentar que s’hi reforça el paper de la parella i/o de les persones de l’entorn més proper de la dona. L’objectiu és que la parella s’impliqui i participi a les visites de control i seguiment de l’embaràs, i en les classes de preparació al part.
Aquests són alguns dels aspectes més destacats del Protocol que s’hi han incorporat d’acord amb els avenços tecnològics, l’evidència científica i l’experiència assolida pels professionals de les diferents disciplines.
Salut perinatal a Catalunya
 
Durant el 2017 van néixer a Catalunya 67.118 nadons, un 20% menys que fa 10 anys. El nombre de dones que tenen fills cada vegada més tard ha augmentat en els països europeus. A Catalunya, l’any 2016, el percentatge de gestants amb edats de més de 34 anys se situava al voltant del 40%, concretament un 38,3%, segons dades del Registre de salut maternoinfantil del Departament de Salut.
La dificultat en el moment del part (vaginal respecte a cesària) també resulta incrementada amb l’edat materna i, a Catalunya, s’observa que el percentatge de cesàries se situa en el 27,4%. No obstant això, hi ha un augment de les conductes saludables, com l’augment de l’inici de l’alletament matern, que se situa en un 87,5%, o la disminució del consum de tabac que passa del 22,5% a l’inici de l’embaràs al 12,4% després del part.
També és una bona dada la disminució de més d’un 25% en els darrers tres anys de la taxa d’embarassos en les adolescents, que ha passat d’un 22,8 per mil el 2013 al 16,7 per mil el 2016.
L’increment de l’edat de les gestants i les gestacions múltiples, que el 2016 es va situar en el 5,6%, podrien ser dos dels motius que explicarien que un 7,6% dels nadons siguin de pes baix.
Alba Verges Catsalut //Foto: Conselleria Salut

Les dones tenen comportaments més saludables però pitjor estat de salut que els homes

Segons l’ESCA 2017

Alba Verges Catsalut //Foto: Conselleria Salut
Alba Verges Catsalut //Foto: Conselleria Salut
La consellera de Salut, Alba Vergés,  ha presentat avui l’última Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) 2017, acompanyada del secretari de Salut Pública, Joan Guix, i de la directora de l’Àrea d’Atenció Sanitària del Servei Català de la Salut (CatSalut), Cristina Nadal. Una de les principals conclusions de la mostra és que, en general, les dones tenen comportaments més saludables que els homes però tenen pitjor percepció del seu estat de salut i de la seva qualitat de vida relacionada amb la salut. Així, segons l’ESCA 2017, les dones fumen menys que els homes (18,5% enfront del 29,7%); fan un consum de risc d’alcohol menor (1,5% enfront del 5,4%), i segueixen més la dieta mediterrània (65,3% enfront del 56,6%). Ara bé, malgrat aquests comportaments més saludables tenen una prevalença més alta de problemes crònics i discapacitats. En aquest sentit, s’assenyala que cal aprofundir en els determinants socials per millorar l’estat de salut de la població i reduir les desigualtats.
Durant la roda de premsa, la consellera de Salut, Alba Vergés, s’ha expressat en la mateixa línia. Ha assenyalat que cal seguir aprofundint en els determinants de la salut per reduir les desigualtats” i ha ressaltat que “és important posar èmfasi en la perspectiva de gènere quan fem polítiques de salut. Les dades així ho demostren”, ha reblat.
La depressió major o greu és superior en les dones 
 
Un altre capítol destacat de l’Enquesta és el de la salut mental. La mostra indica que el 8,8% de les dones pateixen una depressió major o greu enfront d’un 3,6% dels homes. A més, s’observa com les classes socials menys afavorides, amb menys estudis i amb més edat tenen més prevalença de patir aquesta malaltia. Per tant, segons l’ESCA, les estratègies d’abordatge global a la salut mental han de partir d’un enfocament que tingui en compte les característiques socioeconòmiques i culturals de la població. De fet, l’aposta del Govern i del Departament per a l’atenció a la salut mental es va traduir el 2017 en una partida addicional de 70 M€, a més dels 2,6M€ del Pla estratègic de recerca i innovació en salut per a projectes de recerca en salut mental.
De les persones de 75 anys i mes que viuen soles, 3 de cada 4 són dones
 
L’ESCA també fa una radiografia de les persones més grans de 75 anys que viuen soles a Catalunya. Representen un 27,2% d’aquest grup d’edat, és a dir, prop de 190.000. El 12,4% dels homes de 75 anys i més viuen sols i el 36,6% de les dones de 75 anys i més viuen soles. En aquest sentit, 3 de cada 4 persones de 75 anys i més que viuen soles són dones. Aquestes tenen un estat de salut similar a les dones que viuen acompanyades però s’observa un percentatge més elevat de dependència i de privació material més greu, és a dir, dificultats per pagar les factures de lloguer o hipoteques, els serveis i béns (telèfon, rentadora i televisor), o mantenir la llar adequadament calenta. Entre els homes més grans de 75 anys que viuen sols, la diferència que ressalta respecte els que viuen acompanyats és el menor seguiment de la dieta mediterrània.
Creix l’alfabetització per a la salut suficient
 
Gairebé el 90% de la població catalana de 15 anys i més té una alfabetització per a la salut suficient, és a dir, que gaudeix d’habilitats per entendre i utilitzar la informació sanitària de manera que pot mantenir i promoure una bona salut. Aquesta proporció ha crescut més de 4 punts respecte el 2014. La millora en aquests tres anys s’ha produït per un augment de l’alfabetització en dones, en les persones joves d’entre 15 i 44 anys; i en aquelles que tenen estudis universitaris i secundaris.
De l’Enquesta també s’observa que ha disminuït la població catalana amb una alfabetització per a la salut no suficient, passant d’un 14,1% el 2014 a un 10,4% el 2017. El perfil d’aquest grup seria el de persones de 65 anys i més, de classe social menys afavorida i amb estudis primaris o sense estudis. En relació amb l’estil de vida i l’estat de salut, com a aspectes positius no són fumadors i segueixen una dieta mediterrània, i com a negatius, presenten un consum de risc d’alcohol i depressió. Alhora, utilitzen més els serveis hospitalaris.
El Departament de Salut vol continuar millorant els nivells d’alfabetització i reduir l’impacte en salut i és per això que inclou accions com el PINSAP o el programa Pacient Expert.
Els nens fan més oci actiu que les nenes
 
Finalment la mostra també se centra en els infants i adolescents, i conclou que gairebé la meitat dels nens d’entre 3 i 14 anys (un 46,0%) fa un oci sedentari, és a dir, mira la televisió o juga amb videojocs o ordinadors dues hores o més cada dia de la setmana enfront del 33,6% de les nenes, i aquest oci sedentari creix a mesura que augmenta el grup d’edat. Alhora, però, també són els nens els que tenen un oci més actiu que les nenes. Així, el 33,6% dels nens i el 28,7% de les nenes fa com a mínim una hora al dia d’esport o de joc al parc o al carrer.
De l’Enquesta, també es desprèn que el 36,3% dels infants d’entre 6 i 12 anys tenen excés de pes, amb un percentatge superior els nens que les nenes (39,1% enfront d’un 33,2%)
L’ESCA també posa de manifest com la classe social de les famílies i el nivell d’estudis de la mare influeix en el consum diari de begudes ensucrades i en la quantitat d’hores que dormen. Així, els nens de classes més desfavorides fan un major consum d’aquest tipus de begudes i dormen menys hores que els de classes benestants o amb un nivell d’estudis de la mare més elevat (estudis universitaris enfront d’estudis primaris o sense estudis).
L’ESCA
 
L’ESCA recull informació de la població catalana sobre la salut, els estils de vida i la utilització dels serveis sanitaris. Els resultats esdevenen un instrument clau per elaborar polítiques sanitàries, permetent fer anàlisis per territori,  per grups d’edat, nivell d’estudis o classe social. Un exemple de l’impacte de les intervencions en la reducció de desigualtats en salut és el cribratge de càncer de mama i el de còlon i recte que ha permès reduir el gradient social. El 2017, l’ESCA s’ha dut a terme amb una mostra de 4.830 persones, de les quals 2.391 són homes i 2.439, dones.
Les vacunes funcionen// Foto: Catsalut

Nova edició del Manual de vacunacions de Catalunya

Recull les actualitzacions del calendari vigent des del 2016

Les vacunes funcionen// Foto: Catsalut
Les vacunes funcionen// Foto: Catsalut
La Conselleria de Salut va presentar ahir al matí el nou Manual de vacunacions de Catalunya, que vol ser una eina útil per als professionals sanitaris que recomanen o administren vacunes. El document, que actualitza el de l’any 2006, l’ha elaborat l’Agència de Salut Pública de Catalunya, amb la participació de més de 40 experts, en el marc del Consell Assessor de Vacunacions, on hi són representades les societats científiques relacionades amb aquesta matèria.
El Manual recull les actualitzacions de les recomanacions de vacunació sistemàtica tant per a la població general com per als grups de risc, amb l’objectiu d’abastar la vacunació al llarg de la vida. Les principals actualitzacions que inclou fan referència als aspectes següents:
-La vacunació al llarg de la vida, des de la infància fins a l’edat adulta.
-Les recomanacions vacunals per a les dones embarassades.
-Les recomanacions pel que fa als grups de risc com, per exemple, persones sotmeses a trasplantament d’òrgan sòlid o a trasplantament de progenitors hemopoètics, persones que reben tractament amb eculizumab o tractament immunosupressor, etc.
-Les recomanacions de vacunació en certes situacions com la celiaquia i la síndrome de Down, entre d’altres.
-La vacunació per als viatgers.
-La vacunació dels professionals sanitaris.
-Les recomanacions de vacunació per als convivents de persones pertanyents a determinats grups de risc per tal de reforçar la seva protecció mitjançant la protecció col·lectiva i comunitària.
En aquest Manual s’ha intentat sintetitzar al màxim els continguts per conservar el caràcter pràctic, però s’hi ha afegit bibliografia referenciada perquè es pugui verificar l’evidència científica en què es basen les recomanacions, seguint la línia actual de les guies de pràctica clínica.
L’edició del Manual de vacunacions que es va presentar és la cinquena des que la Generalitat va assumir les competències de salut pública l’any 1980. Des de llavors s’han publicat 14 calendaris de vacunacions; el nombre de malalties cobertes per la immunització ha passat de 7 a 15, i el rang de l’edat vacunal ja no es limita a la infància sinó que abasta tota la vida. A més de les sistemàtiques, hi ha vacunes que s’apliquen a persones que presenten patologies o conductes que augmenten el risc de contraure algunes malalties, per la qual cosa contínuament apareixen noves recomanacions de vacunació que els professionals sanitaris necessiten conèixer.
Precisament i donada la contínua aparició de novetats en el camp de la vacunologia, per al Programa de Vacunacions de Catalunya constitueix un repte mantenir al dia les recomanacions de vacunació. Per aquest motiu, després de la publicació del Manual, se’n mantindrà una versió dinàmica a la pàgina web de la Conselleria de Salut, en la qual els capítols podran ser actualitzats a mesura que apareguin modificacions de les recomanacions de vacunació.
Dades de vacunació a Catalunya
L’actual calendari de vacunacions de Catalunya, que es va implantar el juliol de 2016, inclou les vacunacions més adients per a la població catalana durant tota la vida: des de la infància fins a l’edat adulta. L’efectivitat de la majoria de les vacunes incloses en el calendari vacunal és superior al 90%.
L’any 2017, el 95% dels nadons estaven vacunats segons les vacunes incloses en el calendari de vacunacions.
Cada any s’administren a Catalunya més de 3 milions de vacunes a 1,5 milions de persones, aproximadament, en alguns dels més de 1.250 centres vacunals públics i privats. I cada any a Catalunya s’eviten més de 33.000 casos de malalties d’entre les incloses en el calendari de vacunacions, segons s’observa quan es comparen les xifres de casos de malalties vacunables al començament de l’extensió dels programes de vacunació amb les xifres de actuals.
Taula 1. Comparació de les xifres de casos de malalties vacunables al començament de l’extensió dels programes de vacunació amb les xifres actuals
Malaltia vacunable
Nre. de casos
Any 1984
Nre. de casos
Any 2016
Diftèria
0
0
Tos ferina
5.745
1.924
Xarampió
2.229
9
Tètanus
22
0
Poliomielitis
0
0
Rubèola congènita
0
0
Parotiditis
20.576
1.118
Rubèola
8.168
3
Tètanus neonatal
0
0
Total
36.740
3.054
Font: SGVRESP

Catalunya i Europa es preparen per l’increment de casos d’ictus

En els pròxims 15 anys

Catalunya Europa davant ictus//Foto: Conselleria Salut
Catalunya Europa davant ictus//Foto: Conselleria Salut
L’envelliment progressiu de la població de la nostra societat té moltes conseqüències en l’àmbit de la salut que ja s’estan notant, i d’altres tindran efecte a mitjà i llarg termini. Una d’aquestes, i molt rellevant, serà el fet que, segons les previsions dels experts, els casos d’ictus a Europa s’incrementaran en un 34% d’aquí a l’any 2035. Aquest augment en poc menys de 20 anys provocarà un 45% més de morts per ictus, i un 25% més de persones supervivents amb seqüeles.
Aquestes són algunes de les dades més destacades extretes del document “Catalunya i Europa davant l’Ictus”, que es va presentar aquest divendres en una jornada celebrada a la Pedrera de Barcelona i organitzada per la Fundació Ictus, en què han participat els màxims responsables de les societats europees dedicades a la lluita contra l’ictus, l’European Stroke Organisation (ESO) i l’Stroke Alliance for Europe (SAFE).
SAFE treballa des de 2003 per posar les polítiques de prevenció de l’ictus en l’agenda dels Estats europeus, i per a fer front a aquesta situació, l’ESO ha presentat al Parlament Europeu l’Stroke Action Plan for Europe 2018-2030, una proposta de full de ruta que vol reduir un 10% el nombre absolut d’ictus al continent i que 9 de cada 10 pacients siguin tractats en una unitat d’ictus —una unitat hospitalària específica per a aquests casos. A més, l’ESO veu prioritari desplegar plans estatals que introdueixin l’ictus en tota la cadena d’atenció sanitària, des de l’atenció primària fins a l’atenció dels supervivents.
Cada any 13.000 persones ingressen per ictus als hospitals de Catalunya. És la segona causa de mort i la primera causa clínica de discapacitat. La incidència és de gairebé 180 casos per cada 100.000 habitants, mentre que la mortalitat se situa en 29,5 per cada 100.000 habitants.
Catalunya, pionera en el Codi Ictus
El document “Catalunya i Europa davant l’ictus” fa balanç de la implementació pionera del Sistema de Codi Ictus, que cobreix tot Catalunya des de l’any 2006 i que s’activa una mitjana de 5.500 vegades cada any. Més de 6 de cada 7 casos són activats pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), i 3 de cada 10 acaben en tractaments de reperfusió, una teràpia que desfà el coàgul que provoca l’atac i que, aplicada a temps, pot minimitzar-ne els danys. Aquests tipus de tractaments han experimentat un increment molt accentuat a Catalunya els darrers 10 anys: si al 2008 la taxa se situava en 5,1 casos per cada 100.000 habitants (entre la trombòlisi intravenosa i la trombectomia), l’any passat va arribar al 26,6.
El tractament és més efectiu com més ràpidament s’aplica, fet pel qual és comú assegurar que ‘temps és cervell’. Als darrers anys s’ha observat una millora en aquests temps de tractament dels ictus a Catalunya, coincidint amb el desplegament del codi ictus. Tant en els casos en què es requereix el tractament trombolític com en els de tractament endovascular, Catalunya se situa en mitjanes de temps molt inferiors a les recomanades pels organismes internacionals. No obstant això, és important remarcar la importància que, davant la sospita d’un ictus, qualsevol persona truqui immediatament al telèfon 112 per escurçar el temps de resposta. Sovint encara passa que alguns afectats arriben al centre sanitari pel seu propi peu, posant-se en risc i perdent un temps que alenteix la resposta assistencial-; i és aquí, en l’activació del codi per part del SEM, on hi ha més marge de millora encara.
El Codi ictus permet identificar ràpidament els pacients i traslladar-los el més ràpid possible fins a l’hospital preparat més proper amb capacitat per avaluar-los, diagnosticar-los i tractar-los. Els hospitals preparats per rebre pacients respecte dels quals s’ha activat el Codi ictus són 14 hospitals de referència i 12 de comarcals equipats amb teleictus, a totes les àrees del territori, en cadascuna de les quals hi ha definida una xarxa pròpia amb fluxos de derivació suportats pel SEM per escurçar el temps que passa entre l’inici de l’ictus i el tractament. S’estima que el Codi ictus, des de la seva implantació, ha evitat la mort de més de 2.000 persones.
La prevenció, punta de llança
Els últims estudis apunten que 9 de cada 10 ictus s’expliquen per 10 factors relacionats amb l’estil de vida i, per tant, modificables en certa mesura. Hipertensió, tabaquisme, excés de pes i colesterolèmia són alguns dels condicionants controlables de l’ictus.
En aquest sentit, l’ESO recomana estratègies de prevenció primària (per a persones sense factors de risc) i secundària (per a qui ha patit un primer ictus). Les primeres s’adrecen a promoure i facilitar l’adopció d’estils de vida saludables i assegurar l’accés universal a programes de cribratge i tractament adequats; en el cas de la prevenció secundària, els objectius se centren a incloure-la als plans estatals i assegurar-ne l’accés a, com a mínim, el 90% dels pacients, entre d’altres.
El repte pendent, l’atenció als supervivents
Tant a Catalunya com a la resta d’Europa, un dels reptes que planteja l’ictus és l’atenció als supervivents a llarg termini. El document presentat avui reconeix que el suport i l’atenció a llarg termini és la part del procés assistencial menys avaluada i de què es disposen menys dades, tot i la càrrega assistencial i econòmica que representa. El pla d’acció presentat per l’ESO proposa, entre d’altres mesures, establir plans nacionals de suport als supervivents, independentment del lloc de residència i de l’estatus socioeconòmic. També recomana establir equips que monitoritzin els plans per assegurar que les mesures implementades cobreixen les mancances dels afectats i de les seves famílies.
Diccionari medicina il·lustrat//Foto: Comunicacio UPF

Primer diccionari de medicina il·lustrat

Mostra la salut a través dels ulls i els mots dels nens

Diccionari medicina il·lustrat//Fofo: Comunicacio UPF
Diccionari medicina il·lustrat//Fofo: Comunicacio UPF

En llengua catalana i castellana hi ha una mancança de diccionaris relacionats amb els nens i també amb el món científic, tot i que a nivell curricular cada vegada es demana ser més acurat amb el lèxic, i per això cal tenir eines més adequades, com passa en altres llengües, com l’anglès. El Primer diccionari de medicina il·lustrat parteix dels dibuixos i les definicions fetes pels infants sobre els termes més comuns que fan servir per parlar de la salut i les malalties.

És una iniciativa pionera dirigida per Rosa Estopà, lingüista i professora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, en què han intervingut1.200 infants de tot Catalunya. Aquesta iniciativa és fruit del projecte “Jugant a definir la ciència” del qual ja han sortit el Petit diccionari de ciència i el Petit imaginari de ciència, del projecte igualment liderat per Estopà “Avancem amb la ciència”. El diccionari es va presentar el 17 de maig al Col·legi Oficial de Metges de Girona i, del 29 al 31 de maig, s’estan fent presentacions a centres educatius de Vilajuïga, Girona i Pineda de Mar.

El Primer diccionari de medicina il·lustrat és un llibre que vol explicar el significat i l’ús de les paraules més bàsiques que els nens i nenes escolten i fan servir quan parlen de la seva salut i de les seves malalties. Vuit escoles catalanes hi han contribuït i, durant tres cursos, alumnes de segon, tercer i quart de primària, han explicat i dibuixat a l’aula una paraula cada setmana Un cop recopilades les definicions, els lingüistes s’han encarregat de deconstruir-les i tornar-les a construir, amb l’ajuda dels pediatres. ElPrimer diccionari de medicina il·lustrat és un llibre original perquè és el primer diccionari de medicina per a nens i nenes en català.

Tos els pacients han de poder entendre què els passa

El diccionari conté 200 noms que serveixen per parlar de salut presentats per ordre alfabètic i 150 explicacions amb els dibuixos corresponents. Hi ha també 32 paraules que són sinònimes d’unes altres, és a dir que són maneres de referir-se al mateix, però amb una altra paraula. Al final del llibre l’obra conté 33 verbs que tenen un significat específic en medicina (desinfectar, curar, injectar, receptar, sagnar) presentats en frases creades pels escolars i un atles de 10 dibuixos sobre el cos humà en què hi ha indicats 130 termes. En total, el diccionari inclou 366 paraules que els lectors poden fer servir en parlar de medicina.

Les paraules d’aquest primer diccionari de medicina són noms molt bàsics que fan servir els experts en salut (com ara els metges, els infermers, els logopedes, els dentistes, etc. ) amb un significat específic: al·lèrgia, ambulància, càries, hospital,infecció, mal de cap, operació, radiografia, refredat, termòmetre, vacuna, xarop, etc. Aquest diccionari pretén explicar els mots mèdics de manera fàcil i entenedora. Com explica la directora del projecte, l’obra vol acostar el llenguatge de la medicina als nens, perquè tots els pacients han de poder entendre què els passa.

Obra de referència:
Rosa Estopà (2018), Primer diccionari de medicina il·lustrat, editorial Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 192 pàgs., isbn: 978-84-9883-979-1.

Aquest obra s’ha desenvolupat en el si del projecte Jugant a definir la ciència: (IP: Rosa Estopà, UPF), del projecte RecerCaixa 2015. “Avancem amb la ciencia”. ACUP y Obra Social “La Caixa”: (co-IP: Rosa Estopà) i ha rebut assessorament i finançament del Col·legi Oficial de Metges de Girona i del Grup IULATERM-UPF

Dia Mundial sense Tabac Setmana sense fum.//Foto: Agencia Salut Publica

XIX Setmana Sense Fum

Se celebra des de divendres passat i fins el proper dijous

Dia Mundial sense Tabac Setmana sense fum.//Foto: Agencia Salut Publica
Dia Mundial sense Tabac Setmana sense fum.//Foto: Agencia Salut Publica
El consum de tabac a Catalunya continua baixant i l’any passat va assolir l’índex mínim des que es recullen aquestes dades, fa més de 25 anys. En concret, l’any 2017, la prevalença de fumadors diaris i ocasionals en majors de 14 anys va ser del 24%, la xifra més baixa mai registrada. Respecte l’any 2016, l’any passat va ser remarcable el descens del consum experimentat en les dones, ja que després d’uns anys en què aquest estava estancat entre el 21% i el 20%, al 2017 va caure fins el 18,5%. Malgrat aquests indicadors, que demostren que s’està fent un treball molt eficient en la lluita contra el tabaquisme a Catalunya, encara fumen més d’un  milió i mig de persones.
Aquestes són algunes de les dades rellevants que l’Agència de Salut Pública de Catalunya va fer públiques ahir en el marc de la presentació de la XIX Setmana Sense Fum, que se celebra des de divendres passat i fins el proper dijous, dia en què es commemora el Dia Mundial contra el Tabac 2018. Enguany, aquesta jornada està dedicada a les cardiopaties, tot remarcant que el tabac és una de les principals causes de malaltia cardiovascular. De fet, de les 27 persones que, de mitjana, moren cada dia a Catalunya per causa del tabac, 7 són per culpa de malalties cardiovasculars. I és que el tabac fa que les artèries acumulin greix i disminueixin la seva elasticitat, triplicant el risc d’infart de miocardi o angina de pit.
El secretari de Salut Pública, Joan Guix, ha posat en valor l’esforç de la ciutadania i dels professionals sanitaris, especialment de l’atenció primària, per assolir aquest nou descens en el consum de tabac. “Deixar de fumar és una molt bona idea i tenim eines eficients per ajudar a fer-ho”, ha dit Guix, tot i assenyalar els riscos que suposa l’existència de la cigarreta electrònica o el tabac sense combustió.
La causa d’1 de cada 6 morts a Catalunya
Al 2015 es van registrar a Catalunya 9.485 morts atribuïbles al consum de tabac, una xifra que va augmentar lleugerament després d’anys anteriors en què davallava.
Segons dades de l’any passat, un 21,7% dels fumadors a Catalunya ho fan diàriament i un 2,3% de forma ocasional. El consum és més elevat entre persones de 25 a 34 anys i és superior en homes en la majoria de grups d’edat. També és més alt en homes de classe social baixa i en persones de nivell d’estudis primaris i sense estudis. És especialment destacable el fet que el consum diari en escolars de 14 a 18 anys es va reduir a la meitat entre 2004 i 2016, passant d’un prevalença d’aproximadament del 20% a una del 9,2%. De fet, el consum de tabac entre els alumnes de secundària d’entre 14 i 18 anys va arribar als seus valors més baixos al 2016.
L’any passat va continuar baixant la venda de cigarretes (la xifra més baixa fins ara i equivalent a la meitat que l’any 2015), així com també de cigars i de tabac de cargolar (prop de 100.000 quilograms menys que el màxim venut, l’any 2013). El que s’ha mantingut ha estat el bon acompliment de la prohibició de fumar en llocs públics, que porta a 9 de cada 10 persones a declarar que gaudeixen d’un ambient lliure de fum en diferents entorns, com ara el lloc de treball o la llar.
Estudiants d’ESO i el tabac de cargolar
El Govern català actua per reduir el consum en diferents fronts, com ara evitant l’exposició involuntària al fum del tabac i creant ambients socials lliures de fum o prevenint l’inici del tabaquisme en adolescents i joves. En aquest sentit, més de 4.000 alumnes d’ESO han participat aquest curs al programa ‘Classe sense fum’, treballant específicament el tabac de cargolar.
Un altre eix és promoure l’abandonament tabàquic en la població fumadora. En aquest àmbit, al voltant de 60.000 persones deixen de fumar cada any a Catalunya. En concret, l’any passat, ho van fer 44.210 persones ateses pels equips d’atenció primària(EAP, segons dades de l’ECAP ) i 10.193 van seguir tractament de cessació als centres integrats a la Xarxa Catalana d’Hospitals Sense Fum (XCHSF). De fet, Catalunya és un dels pocs territoris de l’Estat que finança el tractament farmacològic en grups seleccionats de pacients, com persones amb problemes de salut mental i algunes malalties cròniques, residents a barris de baix nivell socioeconòmic o dones embarassades; en concret, l’any passat es van distribuir de forma gratuïta 486 tractaments complets.
Per la seva banda, el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermeres de Catalunya, ha creat una línia de treball per a la prevenció i control del tabaquisme que vol afegir-se a la resta d’esforços dels agents de salut del territori català per reduir l’impacte del tabac a la nostra societat. Enguany ha dissenyat un concurs adreçat a les infermeres i estudiants d’infermeria perquè donin visibilitat de la seva contribució en la prevenció i control del tabaquisme des de les seves diferents àrees d’actuació.
Per últim, Salut també s’implica en la lluita contra el tabaquisme a través del Pla director de malalties de l’aparell circulatori, que determina les línies directrius per impulsar, planificar, coordinar i avaluar les actuacions que cal desenvolupar en l’àmbit de la promoció de la salut de les malalties de l’aparell circulatori (malalties cardiovasculars i vasculars cerebrals), la prevenció, el tractament i la rehabilitació, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones afectades.
Prohibir fumar al cotxe i pujar el preu del paquet
La Setmana Sense Fum aplega els esforços de moltes entitats i l’administració per sensibilitzar la població de la importància que té per a la salut el fet de no iniciar-se, abandonar el consum de tabac i poder gaudir d’un ambient lliure de fum; el lema per a aquest any és ‘Viu a sac, sense tabac’.
D’altra banda, la mostra presa a Catalunya de l’enquesta elaborada amb motiu d’aquesta Setmana -amb la participació de més de 5.000 persones, prop del 70% dones-, apunta diferents conclusions rellevants. En primer lloc, el 62% dels fumadors han fet almenys un intent per deixar de fumar. En segon lloc, el 90% dels no fumadors considera que hauria d’estar prohibit fumar en vehicles privats o, almenys si hi van persones vulnerables; aquesta dada és remarcable considerant que en l’enquesta feta l’any passat aquest percentatge no superava el 66%. També un 66% considera enguany que hauria d’estar prohibit fumar en llocs públics a l’aire lliure, com recintes esportius, piscines o centres comercials oberts.
L’enquesta conclou, a més, que les mesures més valorades per reduir el consum de tabac és la prevenció en joves i incrementar el preu i els impostos del tabac: en concret, apujar-lo fins a 8 euros el paquet, segons el 62,4%% dels enquestats.
infografia llistes espera sanitat publica

Reducció de llistes d’espera i temps d’accés a la Sanitat Pública

Per l’aplicació del Pla integral de millora

infografia llistes espera sanitat publica
infografia llistes espera sanitat publica
Les llistes d’espera a la sanitat pública catalana han experimentat una reducció del volum de pacients i dels temps d’accés al quiròfan, a una prova diagnòstica o a una consulta externa, gràcies al Pla integral per a la millora de les llistes d’espera desplegat en els darrers dos anys a Catalunya.
Des del desplegament del Pla al 2016, i fins aquest abril, s’ha intensificat el ritme d’intervencions quirúrgiques, fins al punt que, en termes relatius, l’augment d’activitat quirúrgica supera en un 22,1% la realitzada l’any 2011, quan la crisi econòmica va frenar-la. De fet, de maig de 2017 fins a l’abril del 2018, els hospitals han fet prop de 30.000 operacions més –28.054- que al mateix període de l’any anterior: això ha suposat passar d’operar una mitjana de 1.390 persones a 1.500 cada dia.
En global, en aquest últim any s’han realitzat 373.950 intervencions quirúrgiques (8,1% més que entre maig 2016-abril 2017); més de 2.270.000 primeres visites a l’especialista i més de 730.000 proves diagnòstiques.
La intensificació de l’activitat també s’ha notat en la concertació de primeres visites amb l’especialista i en la realització de proves diagnòstiques, que han superat, en un 13,2% i un 24,5% respectivament, l’activitat de l’any 2015 (any en què les dades són comparables).
Igualment remarcable és el fet que s’ha aconseguit una reducció del 10,4% dels pacients en llista d’espera per a operar-se, ja que s’ha passat dels 179.264 a l’abril de l’any passat als 160.585 d’abril d’enguany. La reducció d’aquest volum és molt significativa tenint en compte la major entrada de nous casos a l’espera d’operació, derivats a conseqüència, precisament, d’una major activitat en les consultes externes i proves diagnòstiques.
En aquest sentit, des de desembre de 2016 fins abril d’enguany s’ha reduït un 46,5% el nombre de pacients que estan fora de termini per a ser operats. Així, si llavors hi havia 16.081 persones en aquesta situació, ara en són 8.601; i si llavors hi havia dins de termini el 90,2%, ara en són un 94,6%. Així doncs, la majoria de persones que esperen per ser operades al sistema sanitari públic de Catalunya no superen el temps establert per llei per a la intervenció quirúrgica a la quan s’han de sotmetre. De fet, es garanteix que gairebé ningú espera més del màxim establert en determinades operacions, com per exemple en cirurgia cardíaca –on més del 99% dels pacients esperen 90 dies o menys-, intervencions oncològiques –on el 98% dels pacients estan dins del termini- o cataractes, pròtesis de genoll i pròtesis de maluc -el 96%-.
Millora en tots els temps d’accés
Amb el Pla també ha baixat el temps mitjà d’espera per a una operació, una prova diagnòstica i una consulta externa. En intervencions quirúrgiques, suposa esperar ara 37 dies menys que al desembre del 2016; en proves diagnòstiques la reducció és encara major -del 40%, amb 34 dies menys-, gairebé idèntica a la del temps per a una primera visita amb l’especialista –del 43,4%, amb 66 dies menys.
Amb l’assoliment d’aquests resultats es posa de manifest l’eficiència del Pla, que pretenia oferir transparència donant millor informació i més accessible; fer una gestió proactiva dels pacients prioritzant aquells que fa més temps que esperen; i augmentar l’activitat focalitzant-la en intervencions quirúrgiques prioritzades, les que tenen més pacients en llista o fora del temps establert. Aquest darrer objectiu ha estat possible gràcies als 57M€ addicionals destinats pel Departament de Salut amb l’aprovació del pressupost 2017, una de les accions previstes al Pla integral.
Millores als 10 procediments quirúrgics prioritaris
Si bé l’activitat quirúrgica global ha augmentat un 8,1% respecte els 12 mesos anteriors, l’increment ha estat major -del 12,7%- en el cas dels 10 procediments prioritzats, els que tenen més temps d’espera o major volum de pacients (com pròtesi de genoll, hèrnies inguinals, reparacions articulars o cirurgia d’esquena).
Pel conjunt dels 10 procediments s’ha aconseguit disminuir la llista en 6.006 pacients, ara representen un 15% menys que a l’abril de 2017. També s’ha reduït a més de la meitat -un 54%- els nombre de pacients fora de termini, així com el temps mitjà d’espera s’ha retallat en 62 dies.

Particularment, destaca l’increment d’activitat d’obesitat mòrbida (36,9%), de cirurgia d’esquena (31,1%) i de cirurgia maxil·lofacial (30%) que aconsegueixen reduir significativament el nombre de pacients en llista, el temps mitjà d’espera i el nombre de pacients que superen el termini; pel que fa a aquest indicador, en un 25,7%, un 43,2% i un 87,6%, respectivament. No obstant això, pròtesi de genoll és el procediment que aconsegueix la millora més destacada, amb un 83,6% dels pacients dins del termini front del 67,7% de l’abril de 2017.

indicadors llista espera sanitat

Transparència i qualitat de la informació
Per últim, i en la línia de treballar per a una major transparència i qualitat de la informació, ja s’ha estès a tots els centres hospitalaris públics de Catalunya l’auditoria per conèixer la qualitat del registre i com es gestionen les llistes als centres sanitaris. Aquesta auditoria es va iniciar a finals de l’any 2016 com a projecte pilot a 7 hospitals, amb el compromís d’estendre-ho arreu del sistema públic català. Fins ara, s’han auditat 38 centres i la resta està previst que finalitzin a finals d’aquest mes.