Arxiu de la categoria: Economia

Tota l’actualitat econòmica de Terrassa. Llista dels últims articles i notícies d’economia del diari digital Terrassa Informa!

Seu de la patronal Cecot// Foto:Sergi Colomer

Cecot demana a Govern i sindicats tenir en compte les pimes

A l’hora de definir la mesura sobre el control de presència

Seu de la patronal Cecot// Foto:Sergi Colomer
Seu de la patronal Cecot // Foto: Sergi Colomer

Des que el 2016 el Govern aprovés la instrucció de treball 3/2016 que fa referència al control de presència dels treballadors/es, la patronal ha anat traslladant, tant a Inspecció de Treball com al Ministeri d’Ocupació, la preocupació de les empreses associades en considerar que la mesura torna a penalitzar les pimes incrementant els seus costos i afectant directament el seu clima laboral ja que les empreses petites tenen un model de relacions laborals molt més flexible i basat en relacions de confiança. El control de presència és una obligació complexa que exigeix mesures de gestió que no totes les empreses tenen previstes.

Des de Cecot s’entén i s’està d’acord que cal actuar davant dels casos d’ús indegut en la contractació a temps parcial o temporal. Tanmateix, tot i entendre els motius que l’originen i l’han impulsat, la normativa ha derivat a un malestar generalitzat en el teixit empresarial, sobre tot pimes, per l’augment del cost afegit, tant de la implementació inicial, com de gestió administrativa i de seguiment que els suposa, i per l’increment del grau d’incertesa jurídica entre les empreses respecte a l’aplicació dels sistemes de control i a l’actuació de la Inspecció de Treball al respecte.

És per això que, davant l’anunci del Govern a finals de novembre en el que informava que havia fet arribar un esborrany de la mesura als sindicats, Cecot ha volgut tornar a reiterar la seva demanda perquè l’abast del text de la Instrucció que finalment s’aprovi no sigui extensiu a tot el teixit empresarial per igual ja que implementar sistemes de control en empreses de dos o tres treballadors té una repercussió molt diferent a implementar-los en empreses on, fins i tot per organització interna de la producció, són eines que ajuden a la seva competitivitat.

D’altra banda, l’organització empresarial exposa que si entra en vigor el registre horari també s’hauria d’incloure a debat en el marc de la taula de diàleg el que considera un altre indicador relacionat com ho és el control de les hores d’absentisme i de microabsentismes en relació al còmput total d’hores anuals de jornada efectiva marcades per conveni. Independentment dels motius de l’absentisme o el microabsentisme, caldria fer un balanç final entre hores conveni, hores fora de jornada laboral i hores d’absentime o microabsentismes.

Antecedents sobre les accions del Club Cecot de RH en relació a la instrucció de treball

El mes de juliol de 2016 el Club Cecot de Recursos Humans va distribuir un qüestionari entre les empreses associades a la Cecot per tal de sondejar l’impacte de la instrucció 3/2016 de la Inspecció de Treball sobre les empreses, especialment, entre les pimes. L’objectiu principal d’aquest registre és incentivar el control de la jornada laboral. En el cas dels treballadors/es a temps parcial per tal que no facin més hores de les contractades i, en el cas dels treballadors/es a temps complet, com a mesura dissuasiva respecte a les hores extraordinàries no declarades. En definitiva, aquesta instrucció preveu intensificar el control del compliment de la normativa relacionada amb el temps de treball i això implica que totes les empreses han d’establir els sistemes necessaris per controlar els temps reals de dedicació dels seus treballadors, comptabilitzant de forma fefaent les hores treballades, i de manera especial les hores extres. Així doncs els inspectors de treball demanaran a les empreses en les seves inspeccions el registre de la jornada diària del seu personal.

Segons el sondeig del Club Cecot de RH, un 65% de les empreses van afirmar que la instrucció els afectaria i un 59% d’aquestes va afirmar que la instrucció incrementaria la càrrega burocràtica i un 23% que malmetria el clima laboral i afectaria la confiança entre empresaris i treballadors.

La mateixa directora general de la Inspecció de Treball de la Generalitat, M. Luz Bataller, va admetre el mes de març de 2017, davant d’un auditori de dos-cents empresaris a la Cecot, que la diversitat de tipologies d’empreses els obligaria a “haver d’adaptar el registre a les necessitats de cada empresa” i va afirmar que “hi ha múltiples sistemes de control de temps.” En aquella mateixa sessió, el president del Club Cecot de RH, Xavier Cots, va explicar que “la nostra funció és fer arribar el malestar expressat per les empreses associades a la Inspecció i, sobre tot els dubtes, que es plantegen a les empreses en el seu dia a dia i que dista molt de ser replicable d’unes a altres. Les casuístiques són infinites i intentar traslladar una instrucció teòrica i escrita de manera genèrica a cada cas genera tal quantitat de dubtes que la pròpia Inspecció ha hagut de veure que la realitat empresarial és més complexa del que a vegades es planteja”.

Des del Club Cecot de Recursos Humans es considera important evolucionar cap a unes relacions laborals més pròpies del segle XXI on es prima l’apoderament de la gent, la  coresponsabilitat o la confiança per sobre d’un control de presència en el lloc de treball,  més propi d’un sistema productiu del segle passat. Segons Cot, “si volem adoptar nous models de treball basats en la flexibilitat laboral, la conciliació o el teletreball per vincular les necessitats actuals de les plantilles amb la producció, aquesta mesura no és una bona eina per afavorir la competitivitat”.  Òbviament hi ha empreses que per la seva dimensió o activitat necessiten fer aquest control perquè els processos funcionin, però si la resta d’empreses no tenen implementat un sistema de control és que molt probablement no el necessiten. En tot cas, no es pot penalitzar amb un sistema global a empreses que per la seva activitat o composició incrementaran la seva gestió administrativa i burocràtica.

De fet, el Tribunal Suprem va emetre sentència el 23 de març (núm. 246/2017) en la que estableix que “El articulo 35.5 no exige la llevanza de un registro de la jornada diària efectiva de toda la plantilla para poder comprovar el cumplimiento de los horarios pactados”. El Suprem va admetre que “convendría una reforma legislativa que clarificara la obligación de llevar un registro horario y facilitara al trabajador la prueba de la realización de horas extraordinarias”.  I en un comunicat del 5 d’abril del 2017 emès pel mateix Consell General del Poder Judicial s’explicava que el Suprem admet la conveniència d’una reforma legislativa que esclarís l’obligació del registre horari i les proves pertinents per al treballador en quant a hores extraordinàries però afirma que “esa obligación no existe por ahora y los Tribunales no pueden suplir al legislador imponiendo a la empresa el establecimiento de un complicado sistema de control horario, mediante una condena genérica, que obligará, necesariamente, a negociar con los sindicatos el sistema a implantar, por cuanto, no se trata, simplemente, de registrar la entrada y salida, sino el desarrollo de la jornada efectiva de trabajo con las múltiples variantes que supone la existencia de distintas jornadas, el trabajo fuera del centro de trabajo y, en su caso, la distribución irregular de la jornada a lo largo del año, cuando se pacte”.

Client solutions// logo

Client Solutions creix a Sant Cugat i crea 15 nous llocs de treball

L’empresa irlandesa duplica l’espai de les seves oficines

Client solutions// logo
Client solutions// logo
L’empresa irlandesa Client Solutions duplica l’espai de les seves oficines a Sant Cugat del Vallès, fet que suposarà la creació d’una quinzena de nous llocs de treball fins al 2019. La companyia, amb seu a Irlanda, ofereix serveis de consultoria informàtica a empreses dels sectors de la salut, les ciències de la vida, l’enginyeria, la construcció, la manufactura i la distribució, principalment.
L’empresa va obrir les oficines a Catalunya l’any 2012 i actualment compta amb 9 treballadors. Per aquest projecte d’expansió, l’empresa compta amb el suport d’ACCIÓ (l’agència per a la competitivitat de l’empresa, depenent del Departament d’Empresa i Coneixement).
Segons Thibault Dartevelle, SAP Division Manager de Client Solutions, “aquesta zona de Barcelona és el lloc ideal per oferir serveis tecnològics d’alta qualitat per les seves modernes infraestructura i telecomunicacions, però sobretot perquè l’entorn és perfecte per atreure i retenir persones amb talent que puguin participar en els plans de creixement de l’empresa”.
Fundada l’any 1994, Client Solutions compta actualment amb 200 consultors a escala internacional i oficines a Dublín, Cork, Breslau i Sant Cugat. En concret, l’empresa ha rebut el suport de Catalonia Trade & Investment, l’àrea d’atracció d’inversions estrangeres d’ACCIÓ. Aquesta unitat treballa des de Barcelona i la xarxa de 40 Oficines Exteriors de Comerç i d’Inversions d’ACCIÓ al món per captar nous projectes d’inversió estrangera a Catalunya al mateix temps que assessora de manera integral les empreses estrangeres per facilitar el procés d’inversió.
PIMEC IPC Novembre18// Pimec

Valoració de PIMEC sobre l’IPC del mes de novembre

Valora positivament la moderació de la inflació

PIMEC IPC Novembre18// Pimec
PIMEC IPC Novembre18// Pimec

Tenint en compte les dades relatives a l’índex de preus al consum (IPC) publicades per l’INE:

PIMEC valora de forma positiva la moderació de la inflació, en l’actual context de creixement econòmic, creació d’ocupació i reducció de l’atur, encara que sigui conseqüència de l’evolució de variables sobre les quals tenim poca incidència, com són els preus dels carburants i combustibles.

Els preus al novembre es moderen fins l’1,9% a Catalunya, cinc dècimes per sota els registrats el mes anterior. En conseqüència s’observa una reducció en el seu ritme de creixement destacable.

Aquesta tendència està directament relacionada amb el menor augment  de preus dels productes energètics, benzines i electricitat. Els preus dels carburants i combustibles augmenten 9,2% en relació a un any enrere (l’octubre l’increment va ser del 13,8%) i els de la calefacció, enllumenat i distribució d’aigua ho fan en un 4,3% (el mes passat l’augment era del 6,8%).

Sense la incidència dels productes energètics ni els aliments sense elaborar, la inflació subjacent continua en uns registres més moderats, de l’1,0% a Catalunya.

Per sectors, a Catalunya, destaquen els creixements dels preus en termes interanuals del transport (3,5%) i de l’habitatge (3,4%), relacionat amb els subministraments de la llar.

Contràriament, moderen el creixement dels preus del parament de la llar (0,6%), el vestit i calçat (1,0%), l’ensenyament (1,1%) i el lleure i la cultura (-0,6%).

En relació a la Unió Monetària, la taxa harmonitzada espanyola se situa tres dècimes per sota (1,7% i 2,0%, respectivament). Aquest registre, canvia la dinàmica observada en els mesos anteriors la qual cosa comporta que, aquest menor creixement dels preus pot incidir de forma positiva en la competitivitat respecte als països europeus.

En una situació de creixement econòmic (proper al 3%), de creació d’ocupació (l’afiliació total augmenta d’un 2,9%) i de reducció de l’atur (del -6,6% en termes interanuals), PIMEC valora de forma positiva la moderació de la inflació. En aquest sentit, cal valorar que l’actualització salarial, referenciada a l’IPC, que s’hagi pogut pactar en la negociació col·lectiva no suposarà efectes negatius per la competitivitat de les empreses.

IPC

L’ IPC augmenta un 1,9% interanual a Catalunya

Al novembre del 2018

IPC
Mercabarna // Imatge extreta del Web Wikimèdia Commons

L’índex de preus de consum (IPC) (base 2016=100) augmenta un 1,9% interanual a Catalunya al novembre del 2018. Tots els grups presenten taxes de variació positives excepte Esbarjo i cultura (−0,6%). Els grups més inflacionistes han estat Transports (3,5%) i Habitatge (3,4%).

Index de preus de consum (IPC)
Catalunya. Novembre del 2018
Unitats: Base 2016=100.
Font: INE.
Institut d’Estadi­stica de Catalunya
Index Variació mensual % Variació interanual % Variació des d’inici d’any %
Index general 105,2 -0,2 1,9 1,7
Aliments i begudes no alcoholiques 104,3 -0,6 1,8 1,7
Begudes alcoholiques i tabac 103,8 -0,1 2 1,7
Vestit i calçat 113,2 5,4 1 1,9
Habitatge 107,9 -0,2 3,4 3,3
Parament de casa 101,1 0,2 0,6 0,5
Medicina 102,7 0,6 1,3 1
Transports 109,7 -1,4 3,5 3,3
Comunicacions 103,3 0,1 1,9 2,3
Esbarjo i cultura 99,5 -0,6 -0,6 -2,2
Ensenyament 102,3 0 1,1 1
Hotels, cafés i restaurants 103,7 -0,9 1,8 1,9
Altres bens i serveis 103,3 0 1,5 1,4
Polígons industrials// Foto: PIMEC

Catalunya disposa de 1.424 polígons d’activitat econòmica

Concentren més de 40.000 empreses i gairebé 29.000 Ha de sòl industrial

Poligons industrials// Foto: PIMEC
Poligons industrials// Foto: PIMEC
Catalunya disposa de 1.424 polígons d’activitat econòmica que concentren un total de 43.749 empreses i 28.967 Ha de sòl industrial, segons dades actualitzades del Cens de Polígons d’Activitat Econòmica elaborat pel Departament d’Empresa i Coneixement amb la col·laboració de les 4 diputacions catalanes, ajuntaments, consells comarcals, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública.  Aquesta actuació dona compliment al Pacte Nacional per la Indústria.
La directora general d’Indústria del Departament d’Empresa i Coneixement, Matilde Villarroya, ha presentat aquest matí aquesta eina i ha destacat que serveix de base per definir actuacions que millorin la competitivitat dels mateixos polígons industrials i de les empreses que hi estan instal·lades”. La directora també ha explicat que “és un instrument clau per facilitar l’atracció d’inversions perquè les empreses que vulguin instal·lar-se podran conèixer què ofereix cada territori”.
El Departament d’Empresa i Coneixement ha desenvolupat una plataforma informàtica que permet la recopilació,  l’intercanvi d’informació,  i l’explotació de les dades. Aquesta aplicació recull quatre tipus d’informació de cada polígon:
·       De caràcter general: localització, perímetre, superfície, georeferenciació, any de creació.
·       De caràcter urbanístic: usos permesos, dimensions de parcel·les, alçades màximes, coeficient d’edificabilitat.
·       De caràcter empresarial: nombre empreses, sectors d’activitat econòmica predominant, i % d’ocupabilitat.
·       I dels serveis i subministraments com per exemple aigua, llum, energia elèctrica, telecomunicacions, l’accessibilitat en transport  públic i distància d’infraestructures, entre d’altra informació.
Aquesta informació es pot consultar a nivell d’àmbit territorial, comarca i municipi i permet accedir a la georeferenciació dels polígons així com a les fitxes individuals de cadascun d’ells.
En aquest sentit, tot i que la indústria catalana està ben posicionada en els mercats globals, cal incidir en la millora contínua de la seva posició competitiva per poder afrontar amb garanties els reptes derivats de la nova revolució industrial vinculada a la incorporació de la digitalització i a les noves tecnologies, tenint en compte, a més, que aquesta transformació té lloc en un entorn complex derivat de la creixent globalització, de l’acceleració del canvi i de l’augment de les incerteses.
L’aplicació comptava inicialment amb 1.930 polígons industrials de més de 0,5 hectàrees amb una superfície total de més de 36.000 hectàrees. Aquestes són dades de l’any 2010, quan es va desenvolupar el SIPAE, Sistema d’Informació de Polígons d’Activitat Econòmica. Segons dades del cens hi ha 1.535 polígons, dels quals han estat actualitzats a la base de dades el 92,77%, és a dir, 1.424. El cens es pot consultar  al link http://empresa.gencat.cat/ca/treb_ambits_actuacio/industria/sipae i és una eina dinàmica, és a dir, que a mida que els ajuntaments vagin facilitant informació s’anirà actualitzant.
La majoria dels polígons tenen menys de 20 Ha
Entre els principals resultats del cens destaca que un 70% dels PAES tenen menys de 20 Ha de superfície bruta i el 8,7% supera les 50Ha
Hi ha un total de  43.749 empreses instal·lades, en el conjunt del polígons, i considerant totes les activitats empresarials que s’hi desenvolupen amb una mitja de 36 empreses/pae i la mitja d’ocupabilitat és del 72% a Catalunya.
En relació als usos, destacar que més del 90% permeten l’ús industrial però fruit de la transformació que s’està produint en aquests espais un 54% dels polígons permeten l’ús logístic  i un 62%  usos de serveis vinculats.
Principals sectors d’activitat
La Indústria representa amb  el 66% de les activitats econòmiques, l’activitat predominant en els polígons. L’altra terç es reparteix pràcticament per igual amb les activitats logístiques, comercials i de serveis.
Del conjunt d’activitats industrials, destaca el sector metal·lúrgic i de productes metàl·lics amb el 20%, l’alimentari amb el 14%, l’automoció amb el 10% així com químic i plàstic també amb el 10%.
Cal destacar, que els polígons d’activitat econòmica, estant organitzant-se per tal d’oferir millors serveis als seus associats de manera addicional, a aquells que ja es presten des de la part pública. En aquest sentit, i  entre d’altres el 39% de polígons tenen servei de recollida de residus; el 26% tenen depuradora pròpia per als seus tractaments; i el 9% tenen servei de seguretat i vigilància addicional.
El 69% dels polígons tenen accés a fibra òptica
El 69% dels PAEs disposen d’un punt d’accés a fibra òptica a l’entrada del polígon, d’acord amb la informació facilitada pels ajuntaments i validada per la Secretaria de Telecomunicacions, mitjançant consulta pública a les operadores d’aquest servei.
En aquet sentit, i considerant el nombre d’empreses presents en els polígons, podem concloure que més del 80% de les empreses allà instal·lades, tindrien l’accés a fibra.
També destacar que el 70% dels polígons tenen accés a gas, en qualsevol de les seves modalitats. En l’àmbit del subministrament elèctric, el cens apunta que més del 90% dels polígons tenen estació i/o subestació transformadora pròpia, en el detall de cada fitxa es pot comprovar la capacitat en Kva instal·lada.
Consell administració ATM Tarifes 2019// Foto Conselleria Territori

Les tarifes del transport públic per al 2019 seran les mateixes que al 2018

Ho ha decidit el Consell d’Administració de l’ATM de Barcelona

Consell administració ATM Tarifes 2019// Foto Conselleria Territori
Consell administració ATM Tarifes 2019// Foto Conselleria Territori

El conseller de Territori i  Sostenibilitat i president de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona, Damià Calvet, ha declarat que “per primera vegada s’ha trencat el consens que des de fa anys havia garantit agumentar el finançament del transport públic per revertir-lo en mantenir i millorar la qualitat del servei”. Després que avui el Consell d’Administració de l’ATM de Barcelona hagi decidit mantenir per al 2019 les mateixes tarifes que al 2018, Calvet ha anunciat que “caldrà aplicar polítiques de contenció, no en el servei sinó en les millores previstes per a l’any que ve”.

La Conselleria havia defensat un augment mitjà del 2% que garantís la compensació de l’augment de l’IPC i que els esforços addicionals de les diferents administracions es destinessin a millorar la qualitat del servei”. “Per un euro més al mes ens asseguràvem poder seguir garantint les millores necessàries”, ha exemplificat. Tanmateix, “la decisió unilateral d’algunes administracions ha trencat el consens i, per tant, no hi ha hagut proposta de revisió de les tarifes”, ha exposat. “Malgrat tot –ha continuat– volem buscar un marge per trobar les fórmules de consens necessàries que ens permetin garantir que el transport públic continuï creixent”. “Esperem que es recuperi un consens que mai no s’hauria d’haver trencat”, ha etzibat.

Revisió de les millores per al 2019
Amb el manteniment de les tarifes l’ATM deixarà d’ingressar 25 milions d’euros, uns recursos que, segons Calvet, “s’haurien destinat a millorar la qualitat d’un servei d’èxit com aquest”. Per això el conseller ha anunciat que “caldrà plantejar polítiques de contenció, no en el servei que es presta actualment, sinó en el pla de millores que vam pactar l’any 2017, segellat per les administracions” en el marc dels acords per a la millora de la qualitat de l’aire. “Aquell pla de millores va néixer del consens en la lluita compartida contra la contaminació atmosfèrica. Avui s’ha trencat aquell consens i posem en risc la millora de la qualitat de l’aire que, vol dir, la salut de les persones”. Calvet ha exposat que “avui mateix hem encarregat a l’ATM que elabori aquest pla de contenció i que ens el presenti al gener”. També ha dit que caldrà revisar els costos dels operadors.
 
Les aportacions de l’Estat a l’ATM de Barcelona
Sobre els 40 milions d’euros que estarien inclosos als pressupostos generals de l’Estat per al finançament del transport públic de Barcelona, Calvet ha dit: “Coneixem aquest eventual acord només pel retall d’un diari perquè amb les converses, formals i informals, amb el Ministeri de Foment on hem expressat reiteradament la necessitat de recuperar les aportacions que havia fet l’Estat anys anteriors, això no ens ho han dit. És més, ens han expressat la dificultat que això es pugui realitzar només a Catalunya perquè les aportacions de l’Estat al transport públic es calculen tenint en compte una quantitat d’euros per habitant i si ho apliquessin aquí també haurien de fer-ho a Madrid i a València, per exemple”. El titular de Territori i Sostenibilitat també ha explicat que l’Estat havia de fer una aportació extra de 25 milions aquest 2018 “que de moment ja no ha complert”.
El conseller de Territori i Sostenibilitat ha expressat la dificultat de fiar el finançament del transport públic a les aportacions de l’Estat a través dels pressupostos generals “perquè hi intervenen molts actors”. En canvi, “en els de la Generalitat hi ha més possibilitats d’arribar a acords perquè és un terreny més acotat, on en  tindríem prou amb el suport del comuns”, ha manifestat.
Calvet ha qualificat de “poc coherent el fet que l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a través de l’Institut Municipal del Taxi, hagi aprovat “incrementar les tarifes del taxi un 2,6%, mentre demana un manteniment de les tarifes a la resta dels serveis de transport públic”.
Edifici de la Cecot // Imatge de la Cecot

La Fundació Cecot Innovació participa en un projecte europeu INCREMENTA

Per desenvolupar un sistema innovador de gestió de pimes

Edifici de la Cecot // Imatge de la Cecot
Edifici de la Cecot // Imatge de la Cecot

La Fundació Cecot Innovació participa, amb socis de set països europeus, en un projecte finançat pel programa Erasmus +, Acció Clau 2 “Cooperació per la innovació i l’intercanvi de bones pràctiques” Acció “Partenariat estratègic”, que ha començat el passat mes de novembre i finalitzarà a l’octubre de 2020 sota el nom Innovation and Creativity Mentality Advancement in SMEs (INCREMENTA).

El projecte INCREMENTA pretén desenvolupar una sèrie de materials formatius adreçats a desenvolupar un Sistema de Gestió Innovador per a les pimes basat en la normativa europea CENT/TS 16555 (parts 5-gestió col·laborativa i part 6- gestió creativa) que permeti impulsar una gestió innovadora, col·laborativa i creativa de les petites i mitjanes empreses a través de jocs i eines de gamificació.

Durant els dos anys que durarà el projecte es pretén elaborar una sèrie d’eines i recursos innovadors per a les pimes que les ajudin en la seva gestió diària. Eines com una guia de gestió innovadora, un programa formatiu o una plataforma online que inclourà un joc de taula col·laboratiu i petits jocs de gestió innovadora.

El projecte està liderat per la Universitat de Galway (Irlanda) i, a més de la FCI, hi participen diferents  institucions d’arreu d’Europa: dues institucions gregues; una associació empresarial (The Association of SA and LTD companies) i una consultora en temes de formació (IDEC); una empresa especialitzada en temes de formació professional i gamificació d’Hongria (TREBAG), una ONG Búlgara (KISMC), la Universitat de Praga (República Txeca) i la Cambra de Comerç i Indústria de Lodz (Polònia).

Els passats 15 i 16 de novembre es va organitzar la reunió d’inici del projecte a la Universitat de Praga, on es va aprofundir en les característiques del projecte i es van definir els següents passos i activitats a realitzar. La Fundació Cecot Innovació obre la porta a totes aquelles petites i mitjanes empreses que ho desitgin puguin participar en el projecte de forma activa.

xarxa publica recarrega rapida// Mapa Generalitat

22 noves estacions a la xarxa pública de recàrrega ràpida per a vehicles elèctrics

Amb aquestes, ja seran 88

xarxa publica recarrega rapida// Mapa Generalitat
xarxa publica recarrega rapida// Mapa Generalitat
Catalunya sumarà 22 noves estacions en 15 noves ubicacions a la seva xarxa pública de recàrrega ràpida per a vehicles elèctrics. La mesura, que s’emmarca en el desenvolupament del Pla estratègic per al desplegament d’infraestructura de recàrrega per al vehicle elèctric a Catalunya 2016-2019 (PIRVEC) impulsat pel departament d’Empresa i Coneixement, amplia fins a 88 el nombre d’estacions ràpides situades en la xarxa viària bàsica catalana. L’Institut Català d’Energia (ICAEN) ja treballa perquè l’any 2019 cap punt del país quedi a més de 30 quilòmetres d’un punt de recàrrega ràpida.
Les 22 noves estacions se situaran en 15 ubicacions: Manresa, Lleida, Figueres, Montmeló, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Sant Feliu de Guíxols, Tarragona (amb 2 estacions a cada municipi), Vilobí d’Onyar, Cambrils, Móra la Nova, Móra d’Ebre, Cervera, Sant Vicenç dels Horts, Vic i el Vendrell (1 estació a cada municipi). La Generalitat, a través de l’ICAEN, ha destinat 854.750 euros a incentivar i desplegar la instal·lació d’aquestes estacions, i la gestió anirà a càrrec dels corresponents ajuntaments o corporacions locals. Totes aquestes estacions seran interoperables, és a dir, s’hi podrà accedir amb qualsevol de les targetes d’usuari emeses per les corporacions locals que gestionen les estacions.
Les noves localitzacions augmenten la cobertura geogràfica de la xarxa ràpida de recàrrega, que té com a funció donar suport a la demanda de mobilitat interurbana dels ciutadans i proporcionar-los la seguretat de que podran disposar d’estacions de recàrrega ràpida quan facin desplaçaments llargs pel territori en vehicle elèctric. Les estacions de recàrrega ràpida proporcionen una autonomia d’uns 120 quilòmetres en 30 minuts. L’objectiu és que l’any 2019 la xarxa ràpida de recàrrega assoleixi les 100 estacions que el PIRVEC estableix com a objectiu, i que tot el territori català tingui un punt de recàrrega ràpida a menys de 30 quilòmetres. Des de l’any 2016, la Generalitat ha destinat 2,29 milions d’euros en el desplegament d’aquesta xarxa (s’adjunta mapa).
Avenç de la mobilitat elèctrica
La mobilitat elèctrica s’està consolidant a Catalunya. En l’actualitat, ja circulen més de 12.000 vehicles elèctrics per les carreteres catalanes; a més, un 1% dels nous turismes matriculats i un 4% de les noves motocicletes matriculades són elèctrics, mentre que un 9% dels turismes matriculats són híbrids.
La Generalitat, a través de l’ICAEN, ha contribuït a l’impuls de la mobilitat elèctrica mitjançant la creació del Pla estratègic per al desplegament d’infraestructura de recàrrega per al vehicle elèctric a Catalunya 2016-2019 (PIRVEC) i l’impuls de la Taula d’Infraestructures de recàrrega del vehicle elèctric a Catalunya (TIRVEC), un òrgan que reuneix a tots els agents del sector amb l’objectiu d’identificar i superar les barreres que limiten la implantació del vehicle elèctric.
A més del desplegament de la xarxa pública de recàrrega ràpida, en el marc del PIRVEC també s’ha constituït l’Aliança de municipis per a la interoperabilitat –que facilita que l’accés a les estacions de recàrrega amb una única targeta d’usuari a tots els ciutadans-, s’ha format més de 300 instal·ladors en la col·locació de punts de recàrrega vinculats a aparcaments privats, s’ha elaborat un mapa visar d’estacions de recàrrega perquè els usuaris puguin consultar la ubicació i l’estat dels punts de recàrrega en temps real, i s’han realitzat propostes normatives al govern de l’Estat per tal de fomentar l’electrificació del transport per carretera.
Antoni Abad // Imatge cedida per Cecot

Segona sentència del Tribunal Suprem favorable a Cecot en el cas CASTOR

Les retribucions a retornar s’eleven a 118m €

Antoni Abad // Imatge cedida per Cecot
Antoni Abad // Imatge cedida per Cecot

“No hi ha hagut sorpresa amb la decisió d’aquesta segona sentència“, ha afirmat el president de la Cecot, Antoni Abad,de fet, després que el Tribunal Superior ens donés la raó a la primera de les quatre impugnacions de les Ordres Ministerials relatives al manteniment de la plataforma CASTOR, entenem que la resta tindran un veredicte positiu per als consumidors de gas. De moment, entre la primera sentència i la segona, s’han anul·lat 118m € en retribucions que el Govern ha de reintegrar als consumidors de gas “.

La diferència de la decisió de la sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem per a aquesta segona sentència, amb relació a la primera, és que s’obliga el Govern a retornar als consumidors de gas no només la quantia relativa a l’import del manteniment i operativitat d’Enagás Transport SAU de 2016 (15,7M €), sinó que a més el Suprem obliga també a tornar la primera quota anual (80.6M €) de retorn del crèdit de 1.350m € que l’anterior Govern espanyol va autoritzar a pagar a l’exconcesionaria Escal UGS i l’import en concepte de costos de manteniment per part de Escal UGS (4,5M €) entre el 3 d’octubre i el 30 de novembre de al 2014.

El Govern disposa de dos mesos per reintegrar les quanties als consumidors de gas i la patronal està a l’expectativa que el Govern articuli el mecanisme de devolució de l’import que s’ha repercutit en les factures de gas dels consumidors des del 2014 pel manteniment d’una infraestructura que no s’ha arribat a posar en funcionament, ni s’ha prestat cap servei.

Per la seva banda, la Cecot ha rebut una notificació del Grup Parlamentari d’ERC en què se l’informa que aquest grup ha registrat al Congrés dels Diputats una pregunta per escrit dirigida al Govern Espanyol per saber quan i de quina manera es faran efectives les devolucions als consumidors de gas, arran del CASTOR.

La Cecot va iniciar en 2015, al costat d’altres organitzacions empresarials com el Consell Intertèxtil Espanyol i el Centre Metal·lúrgic, amb el suport de FEPIME, un pla d’acció destinat a evitar que els consumidors de gas, i en especial les empreses del sector industrial , haguessin d’assumir el cost de la compensació a l’empresa constructora i concessionària del magatzem gasístic CASTOR que no s’ha arribat a posar en marxa. La quantia de la compensació és de 1.350 M d’euros que els consumidors de gas estan abonant en la seva factura del gas i que seguiran pagant en els pròxims 30 anys, fruit del que la Cecot considera una mala gestió de l’Estat.

A finals d’abril del 2015 l’Eurocambra va instar la Comissió Europea i al Banc Europeu d’Inversions que prenguessin mesures per tal d’evitar que els ciutadans espanyols haguessin de pagar els 1.350m d’euros en compensacions per un projecte precedit “d’una avaluació desastrosa “. En 2017 el TC va avalar la decisió de l’Eurocambra, fet que ha que constituït un suport a les demandes d’impugnació de les diferents ordres ministerials publicades a partir del Reial decret llei 13/2014 per part de la Cecot al Tribunal Constitucional.

“Considerem que el magatzem CASTOR constitueix una inversió fallida, en la qual va prevaler la construcció de la infraestructura per sobre de la seva viabilitat, i no estem d’acord que els usuaris del gas hagin d’assumir el cost quan ni tan sols s’ha arribat a posar en marxa “, reafirma Antoni Abad, president de la Cecot,” la indústria suposa més del 60% del consum del gas a tot l’estat espanyol i l’increment de costos en els processos productius afectarà directament al seu competitivitat sense obtenir a canvi cap millora en el servei de subministrament de gas “.

Descarrega aquí la segona sentència completa (1693/2018)

Exportacions // Imatge de Barcelonacatalonia.cat

Les exportacions catalanes d’alta tecnologia augmenten un 2,3% interanual

Al tercer trimestre del 2018

Exportacions // Imatge de Barcelonacatalonia.cat
Exportacions // Imatge de Barcelonacatalonia.cat
Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), els productes d’alta tecnologia són els únics que han augmentat les vendes a l’estranger al tercer trimestre (2,3% interanual). Les exportacions dels productes de nivell tecnològic mitjà baix han disminuït un 6,1%, seguides de les de nivell mitjà alt (-2,2%) i les de baix contingut tecnològic (-0,7%).
Les exportacions d’alta tecnologia, que representen el 10,7% del total d’exportacions industrials, han assolit un valor de 1.690,3 milions d’euros al tercer trimestre (2,3% interanual). L’augment de les exportacions es deu a l’increment de les vendes dels productes farmacèutics (3,6%), ja que en la resta de productes han disminuït. Les vendes a països de la Unió Europea han augmentat (8,8%), però les destinades a la resta del món han disminuït (-4,1%).
Les vendes a l’estranger dels productes industrials de nivell mitjà alt han assolit un valor de 7.430,5 milions d’euros al tercer trimestre del 2018, xifra que suposa una disminució del 2,2% interanual, fet que no es produïa des de feia quatre anys. Aquesta dada s’explica bàsicament per la disminució de les vendes del grup Materials i equips elèctrics; maquinària i vehicles (-7,5%), ja que els Productes químics han augmentat un 4,7% i la resta de productes, un 17,5%. Per àrees geogràfiques, destaca que la caiguda es concentra en les vendes a la Unió Europea (-7,3%), ja que les destinades a la resta del món han augmentat (8,2%).
Les vendes a l’exterior dels productes de nivell mitjà baix (amb un valor de 2.357,9 milions d’euros) han disminuït un 6,1% interanual. Aquesta dada s’explica bàsicament pel descens de les exportacions destinades fora de la Unió Europea (-14,8%), ja que les exportacions a la Unió Europea han disminuït un 1,1%.
Les exportacions de productes de nivell tecnològic baix, amb un valor de 4.349,9 milions d’euros, han disminuït lleugerament, un 0,7%, en relació amb el tercer trimestre de l’any anterior. Per àrees geogràfiques, la disminució de les vendes a la Unió Europea (-2,4%) ha estat compensada parcialment per l’augment de les vendes a la resta del món (2,9%).
Les importacions de productes d’alt contingut tecnològic augmenten un 12,2% interanual
Al tercer trimestre del 2018, Catalunya ha importat productes industrials per valor de 19.172,4 milions d’euros, xifra que representa un creixement interanual del 6,3%. Les compres a l’estranger han augmentat en tots els nivells tecnològics, encapaçalades pels productes de nivell mitjà baix (17,8%) i pel nivell alt (12,2%). Per àrees geogràfiques, l’augment de les compres ha estat pràcticament generalitzat  i destaca l’increment de les compres fora de la Unió Europea tant de productes d’alt contingut tecnològic (22,4%) com de nivell tecnològic mitjà baix (26,3%).