Arxiu de la categoria: Economia

Tota l’actualitat econòmica de Terrassa. Llista dels últims articles i notícies d’economia del diari digital Terrassa Informa!

Andreu Mas -Colell, Pere Aragones, Antoni Castells Consellers Economia ATC//Foto: Conselleria Economia

Celebració del 10è aniversari de l’ATC

Ha passat de 4 a 201 oficines arreu de la geografia catalana

Andreu Mas -Colell, Pere Aragones, Antoni Castells Consellers Economia//Foto: Conselleria Economia
Andreu Mas -Colell, Pere Aragones, Antoni Castells Consellers Economia//Foto: Conselleria Economia
L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) commemora  deu anys amb la totalitat de les competències desplegades, d’acord amb l’actual marc legislatiu, mitjançant l’assumpció de les que tenia externalitzades, fet que comporta la gestió integral dels tributs (propis i cedits) i de la recaptació executiva dels deutes; amb una plantilla de 721 treballadors integrada, entre d’altres, per cossos tributaris propis d’inspectors i gestors; 201 oficines esteses per tot el territori: 32 entre oficines territorials i de serveis tributaris i 169 de la Xarxa Tributs de Catalunya; una nova seu física a la Zona Franca i una d’electrònica; la posada en marxa del sistema informàtic e-SPRIU; i 557 milions d’euros de deute tributari, que s’ha fet aflorar gràcies al Pla de prevenció i reducció del frau fiscal.
L’acte de celebració del 10è aniversari de l’ATC va tenir lloc al Palau de la Generalitat, i va comptar amb la participació dels exconsellers Antoni Castells i Andreu Mas-Colell i del vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès. Castells ha explicat les primeres passes de l’Agència; Mas-Colell, l’etapa de creixement, i Aragonès, la fase final del desplegament territorial i competencial que va dur a terme l’exvicepresident i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras.
 
201 oficines distribuïdes per tot el territori
En aquests deu anys, l’Agència Tributària de Catalunya ha passat de tenir 4 delegacions a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, a 201 oficines distribuïdes arreu de la geografia catalana: 15 oficines territorials i 13 oficines de serveis tributaris compartides amb entitats locals (diputacions, consells comarcals i ajuntaments), que ofereixen als contribuents serveis que abans estaven dispersos o que només es donaven a la Seu Central i a les delegacions territorials. Això es tradueix en més facilitat i accessibilitat per als usuaris, confiança, atenció personalitzada, rapidesa i gestió eficaç i de qualitat.
Aquest model en xarxa es complementa amb 169 finestretes úniques i punts d’assistència tributària de la xarxa Tributs de Catalunya, on els ciutadans poden obtenir atenció bàsica i presentar declaracions.
De 321 a 721 treballadors
 
Aquest desplegament territorial de l’Agència, ha anat acompanyat d’un creixement del personal de l’ATC, que ha passat de 321 treballadors l’any 2008 a 721 aquest 2018. De les 721 persones que avui formen la plantilla de l’ATC, 220 provenen dels registres de la propietat, que fins ara realitzaven les tasques de gravació, comprovació i liquidació dels impostos cedits.
 
Recaptació executiva
 
Amb l’assumpció de la recaptació executiva, l’ATC ha esdevingut l’administració tributària de referència del conjunt de les administracions catalanes, ja que ha passat de ser client de l’Agència Tributària de l’Administració de l’Estat (AEAT) a gestionar els seus propis deutes, els de la resta de departaments i entitats de la Generalitat i els de les administracions locals (diputacions, consells comarcals i ajuntaments).
Del G@UDI a l’e-SPRIU
Finalment, més enllà del desplegament territorial i de personal de l’ATC, durant aquests anys la Generalitat també ha treballat en el desenvolupament dels sistemes d’informació per donar resposta als reptes de digitalització de l’Agència, guanyar eficiència en la lluita contra el frau i, al mateix temps, facilitar als ciutadans el compliment de les obligacions tributàries.
El juliol del 2017 va entrar en funcionament el nou programa informàtic de gestió tributària e-SPRIU (Serveis i Processos per a la Relació Integral amb l’Usuari Tributari) que, a diferència del sistema G@UDI, vigent des de l’any 2002, pot gestionar qualsevol tribut, sigui de la tipologia que sigui, fins i tot els periòdics i de caràcter massiu. L’e-SPRIU anirà assumint gradualment els impostos de nova creació i conviurà amb el G@UDI durant els propers cinc anys.
CRONOLOGIA i actuacions rellevants
 
2008: neix l’Agència Tributària de Catalunya. L’1 de gener del 2008, l’ATC va iniciar la seva activitat. Creada per la Llei 7/2007, de 17 de juliol, d’acord amb el que disposa l’article 204 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, la seva posada en marxa va significar un canvi fonamental en l’aplicació dels tributs, amb l’objectiu d’incrementar la qualitat i l’eficàcia de l’Administració en la prestació dels serveis als ciutadans. Durant aquest primer any, es desenvolupa l’estructura organitzativa de l’Agència, es creen els cossos tributaris propis i s’aproven els primers instruments de planificació anual: el Programa d’actuacions, el Pla de control tributari, el Pla de la Inspecció de Serveis i el Pla de formació.
2009: s’aprova la Carta de drets dels contribuents i es fa evolucionar l’aplicació G@UDI per iniciar la seva implantació progressiva en l’àmbit de la recaptació. Es produeix la integració de funcionaris en el cos superior d’inspecció i tècnica tributària de l’Agència i la plantilla arriba als 365 treballadors.
2010: entra en funcionament la finestreta única tributària amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) i es crea l’Oficina del Contribuent, el nou web “e-tributs” i l’Oficina Virtual de l’ATC. Augmenten les actuacions de comprovació per avançar en la lluita contra el frau fiscal, i es potencia l’assistència als contribuents (generalització de la cita prèvia i atenció específica a la informació presencial i telefònica, consolidació del pagament amb targeta de dèbit i de crèdit).
2011: s’incrementa un 45% del pagament telemàtic, respecte al 2010, a través de la plataforma G@UDI i l’Oficina Virtual, es deixa de prestar el servei de caixa i s’inicia el servei de pagament a través d’entitats financeres col·laboradores.
2012: es crea l’impost sobre les estades en establiments turístics, a través de la
Llei 5/2012, del 20 de març, es publica el document Mercat immobiliari de Catalunya, que ha esdevingut la base per determinar els valors del sòl i la construcció, i es posa en marxa el sistema de cita prèvia de l’impost sobre el patrimoni.
2013: es crea la Secretaria d’Hisenda, a través del Decret 25/2013, de 8 de gener, de reestructuració del Departament d’Economia i Coneixement, amb l’objectiu de reforçar les estructures de la hisenda de la Generalitat i fer efectiu el desplegament de l’Administració tributària catalana. Es desenvolupa el Conveni marc sobre recaptació executiva entre l’ATC i les diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona i es concreten els serveis de finestreta única i la col·laboració interadministrativa en la lluita contra el frau.
2014: s’implanta la xarxa Tributs de Catalunya, es crea el cos tècnic de gestors tributaris de la Generalitat de Catalunya, l’Oficina Virtual incrementa les funcionalitats de tramitació telemàtica i s’implanten alguns impostos de nova creació (sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques i de foment del sector audiovisual i la difusió cultural digital; sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial; sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda per la indústria, i sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear).
2015: l’impost sobre successions, els tributs sobre el joc i els tributs propis de nova creació s’incorporen a la tramitació telemàtica; l’Ajuntament de Barcelona s’integra a Tributs de Catalunya, i es posa en marxa el Pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2015-2018.
2016: l’ATC es trasllada a les noves instal·lacions de la Zona Franca; s’ofereix al contribuent la possibilitat de fer el pagament de liquidacions i deutes pendents a través del 012, amb targeta bancària; es recupera el servei de gravació i escaneig d’autoliquidacions que es trobava externalitzat al Centre de Gravació dependent del Deganat Autonòmic de Registradors de la Propietat; es consoliden els processos d’embargament de comptes, sous i salaris assumits directament per l’Agència en la gestió executiva dels deutes; els pagaments per mitjans telemàtics superen la xifra dels 1.000 M€.
2017: culmina el desplegament territorial i competencial de l’ATC, d’acord amb l’actual marc legislatiu, i es converteix en l’Administració tributària de referència en recaptació executiva, després de signar convenis amb les 4 diputacions catalanes, els ajuntaments de Barcelona, Sabadell i Terrassa, i el Consell Comarcal de la Selva, i d’assumir la gestió de totes les sancions del Servei Català de Trànsit. També s’implanten la nova seu electrònica i el sistema e-SPRIU; es potencia la comunicació directa amb els intermediaris tributaris; es regula l’estructura organitzativa de l’ATC i s’incrementa la plantilla per poder fer front amb èxit al desplegament territorial de l’Agència. En el marc del desplegament, es recupera el servei de comprovació, externalitzat en les oficines liquidadores dependents del Deganat Autonòmic de Registradors de la Propietat. A finals d’any es presenten els resultats del càlcul de la bretxa fiscal de Catalunya de l’any 2014, la qual cosa constitueix una experiència pionera a l’Estat espanyol i una anàlisi essencial en la lluita contra el frau fiscal.
2018: les 32 oficines tributàries de l’ATC participen per primera vegada en la campanya de la renda amb personal i estructura propis; la xarxa Tributs de Catalunya s’amplia amb 169 punts d’atenció; es dota la seu electrònica de noves funcionalitats, com ara la possibilitat que els intermediaris tributaris facin el pagament telemàtic de les autoliquidacions que presentin en representació de terceres persones; es crea la Unitat d’Informació Tributària per avançar cap a un model de gestió basat en la governança de dades; s’avança cap a la consolidació de la recaptació executiva, amb l’elaboració del decret de subhastes de l’ATC, es preveu la convocatòria de la primera subhasta telemàtica per a finals d’any, i es treballa en l’aprovació d’un nou Pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2019-2022.
 
Ferran Tarradellas Grans Reptes //Foto: twitter

Els grans reptes per l’Europa del segle XXI.

Dins del cicle de conferències Fòrum Cecot

Ferran Tarradellas//Foto: twitter
Ferran Tarradellas//Foto: twitter

El Fòrum Cecot promou un cicle de conferències per tractar aspectes estratègics i de visió de futur de l’economia i societat

La segona de les conferències és la que tindrà lloc avui dimecres sobre Els grans reptes per l’Europa del segle XXI.

Fa 60 anys, i amb el somni d’aconseguir una Europa unida i un futur sense guerres, els pares fundadors de la Unió Europea es van embarcar en un viatge llarg i ple de dificultats: el de la integració europea. Van canviar les armes i el camp de batalla pels acords i per la creació d’un espai comú de pau, democràcia, prosperitat i estat de dret.

Però avui, 60 anys després, ens trobem en una cruïlla: hi ha veus que pensen que la UE ha de tenir més competències i que s’ha d’avançar cap a la integració i n’hi ha que, al contrari, qüestionen el valor afegit que aporta la Unió als seus ciutadans.

Després del Brèxit i de veure com la UE no ha pogut afrontar amb tota la rapidesa i eficiència que requerien la crisi econòmica o la crisi dels refugiats, és moment de pensar com podem adaptar la nostra unió a 27 a les necessitats i els reptes del segle XXI.

Conferència a càrrec de:

Ferran Tarradellasllicenciat en periodisme i en història moderna és l’actual director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona. Ens els darrers anys ha desenvolupat, entre d’altres, les funcions de Portaveu de Cooperació Internacional, Ajut Humanitari i Resposta a les Crisis a la Comissió Europea (Portaveu de la comissària Kristalina Georgieva) o de Portaveu d’Energia a la Comissió Europea. (Portaveu del comissari d’Energia, Andris Piebalgs).

L’acte estarà presidit i moderat per Antoni Abad, president de la patronal Cecot.

Jornada Fructicola Mollerussa// Banner IRTA

XXIII Jornada Fructícola de Mollerussa

Punt de trobada per a la innovació del sector

Jornada Fructicola Mollerussa// Banner IRTA
Jornada Fructicola Mollerussa// Banner IRTA

Més de 2000 professionals i 100 empreses estan citats avui 17 i demà 18 d’octubre a Mollerussa a la XXIII Jornada Fructícola que organitza l’IRTA, el major esdeveniment fructícola del sud d’Europa.

Un any més, la finca experimental que l’IRTA té a Mollerussa serà punt de trobada del sector de la fruita de Lleida i territoris propers. En aquesta jornada, que enguany celebra la vint-i-tresena edició, l’IRTA segueix fidel al seu compromís de divulgació i transferència tecnològica, compartint els últims assajos i fent de plataforma per al intercanvi d’informació al sector fructícola.

La Jornada comptarà amb 10 ponències de gran nivell, a més de ponències comercials i  demostracions de camp. Entre les ponències que es duran a terme, destaca la que imparteix l’especialista de l’IRTA, Estanis Torres, que revelarà com fer un bon maneig en l’aplicació de calci per a reduir un 30% la incidència del bitter pit, una malaltia que anualment representa 5 milions de pèrdues per als productors de poma a Espanya.

Internacionalment, la jornada compta amb la presència del Doctor Stefano Musacchi, professor de la Washington State University, especialista en producció de poma i pera i en sistemes de poda i formació d’ambdós cultius. Aquest destacat professional, reconegut arreu del món, aprofitarà la Jornada Fructícola per a explicar la situació de la producció de la poma i la pera a l’Estat de Washington. Aquest estat de la zona del Pacífic produeix el 70% de les pomes fresques dels Estats Units. Musacchi, que anteriorment havia treballat a la Universitat de Bolonya (Itàlia), també posarà èmfasi sobre els nous dissenys de les explotacions per augmentar-ne la producció.

D’altra banda, a més de l’exposició comentada de les noves varietats de pera i poma, la carpa de ponències també comptarà amb exposicions sobre millores en el control de la cendrosa del presseguer, increment de quallat en la pera Conference, la producció de poma ecològica, la gestió de fitosanitaris o l’alta densitat com a model productiu de l’ametller.

Simultàniament a aquestes ponències, es duran a terme 13 ponències comercials i 10 demostracions de camp, on es podrà veure in situ el funcionament d’equips d’esporga, sistemes de control de gelades, maquinària agrícola d’última generació –com atomitzadors o tractors elèctrics, eliminació d’herbes i les últimes novetats del sector.

Durant els dos dies que dura la jornada, el dia 17 en català i el dia 18 en castellà, 100 empreses aprofitaran aquest punt de reunió del sector fructícola per a donar conèixer a tots els assistents les últimes innovacions del seu catàleg.

Instal•lacions elèctriques // Imatge del web de Wikimedia

Demanen no implementar el greuge comparatiu a les indústries catalanes en alta tensió

3.277 empreses catalanes suporten un sobre cost de 300 milions d’euros

Instal•lacions elèctriques // Imatge del web de Wikimedia
Instal•lacions elèctriques // Imatge del web de Wikimedia

El passat divendres 5 d’octubre el Consell de Ministres va aprovar el Reial Decret Llei 15/2018 de mesures urgents per la transició energètica i la protecció dels consumidors. El caràcter d’urgència que li ha conferit el Govern ve determinat per l’objectiu de contenir el preu de l’electricitat i per protegir als consumidors més vulnerables i lluitar contra la pobresa energètica. “En conjunt és un RD positiu, obre noves vies de generació elèctrica renovable, inclou mesures per afavorir l’autoconsum i també liberalitza la recàrrega de vehicles elèctrics”, afirma Antoni Abad, president de la Cecot, “tanmateix el redactat proposa un nou canvi de tarifes d’alta tensió que, sense cap mena de criteri tècnic, deixa en desavantatge competitiva 4.450 empreses a Espanya, 3.277 d’elles ubicades a Catalunya i la resta entre Aragó, Extremadura i alguna altra comunitat autònoma”.

Diferents organitzacions empresarials catalanes demanen a la Ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Rivera, i als diputats catalans amb representació parlamentària que es corregeixi l’aplicació del canvi de tarifa elèctrica durant el tràmit parlamentari abans que s’efectuï la votació, amb molta probabilitat a finals de la propera setmana. Les organitzacions recorden que el canvi de tarifes d’alta tensió que converteix la 6.1b (consumidors connectats entre 30 i 36kV) en Tarifa 6.2 suposa un sobre cost de 300M d’euros anuals a aquestes 3.277 empreses catalanes que estan connectades a 25KV.

El canvi que demanen les organitzacions empresarials és senzill, es tracta d’incloure a la tarifa 6.2 les empreses amb nivell de tensió de peatge a partir de 25kV. És a dir, dels trams proposats al RDL:

Les entitats demanen corregir el tram del nivell de tensió:

Nivell de tensió                   Peatge

>= 1 kV i <25 kV ………      6.1A

>= 25 kV i <72,5kV …….      6.2

La reivindicació de les organitzacions empresarials ve de lluny i té com a base la Plataforma kV25/30 que va xifrar, l’any 2016, en 5.800 les empreses que estaven sotmeses a les tarifes 6.1A i 6.1B. El canvi a la tarifa més reduïda 6.2 beneficiarà tan sol a unes 1.200 empreses que obtenen un avantatge econòmic consistent en la reducció del cost del subministrament elèctric. Si partim dels preus d’electricitat registrats en 2016, les empreses beneficiades reduirien encara més el cost del MWh en un 43%. Segons informacions proporcionades pels propis mitjans de comunicació, la mesura pot suposar un estalvi econòmic de 50 milions d’euros anuals a aquestes empreses connectades entre 30 i 36kV i que passaran a tarifa 6.2.

“El més greu d’això és que aquest criteri tarifari el va decidir el Govern anterior, sense cap base tècnica per justificar-lo i havent tret les competències a la CNMC qui va interposar una denúncia contra el Govern espanyol davant del Tribunal Suprem per vulneració de competències en la fixació dels preus de peatge a finals de 2017”, al·leguen les organitzacions empresarials.

Per tot això, les entitats ja van demanar el mes passat al nou president del Govern, Pedro Sánchez, que retornés les competències en la fixació del preus de peatge a la CNMC i que es corregís el nivell de potència de connexió en el canvi de tarifa cap a la 6.2.

I ara, les mateixes entitats han dirigit avui, per escrit, tant a tots els diputats i diputades catalans al Congrés perquè votin en contra d’aquest RDL si no es corregeix el redactat durant aquests dies de tràmit parlamentari com a la Ministra Rivera per posar-la al corrent de totes les gestions, demandes i peticions històriques en relació al canvi tarifari en alta tensió proposat dins del nou RDL 15/2018.

 

Antecedents

Les organitzacions empresarials AEPCRO-Associació d’Empreses i Propietaris de Can Roqueta, Cecot, CEDAC-Consell d’Empreses Distribuïdores d’Alimentació de Catalunya, Centre Metal·lúrgic, Confederació Catalana de la Fusta, Federació Empresarial del Metall, Gremi de Tallers de Reparació i Venda d’Automòbils i Recanvis de Sabadell i Província de Barcelona, l’Institut Industrial Tèxtil, RETAILcat-Unió d’empreses del Retail a Catalunya i la Unió Empresarial Metal·lúrgica, són associacions empresarials que aglutinen i representen els interessos de més de 50.000 empreses, de les quals 500 són indústries usuàries dels serveis d’electricitat afectats per la mesura que impugna la mateixa denúncia, dels sectors tèxtil, metall, químic, fusta i distribució. En aquestes empreses el consum energètic i, especialment el d’electricitat, tenen una importància estratègica ja que suposa una part rellevant dels costos industrials i per tant de les despeses d’explotació.

Des de fa anys existeix una discriminació territorial quant als costos d’electricitat que les empreses espanyoles han de suportar en la seva activitat industrial, degut fonamentalment a l’estructura tarifària dels peatges d’accés a la xarxa elèctrica. Aquesta és una discriminació que el sector empresarial ja ha denunciat reiteradament sense que s’hagi implementat cap mesura correctora per part dels diferents Governs; és més, no només no s’ha procurat corregir aquesta desigualtat sinó que ara la nova reforma, lluny d’igualar les condicions en què les empreses han de competir, agreuja encara més aquesta desigualtat existent.

Les entitats van informar el mes passat, per escrit, al nou President del Govern d’España, Pedro Sánchez, de la denúncia per Ajudes d’Estat que van interposar de forma conjunta, a instàncies europees, en relació a l’actuació del Govern d’Espanya en l’estructura tarifària de peatges d’accés a les xarxes elèctriques des del 2014. Les entitats van annexar també les comunicacions realitzades amb la Direcció General de la Competència de la CE amb l’objectiu de posar al corrent d’aquesta gestió al nou executiu de Sánchez, així com reiterar la necessitat de resoldre un problema de greuge comparatiu entre empreses que, sense fonamentació tècnica, està afectat directament la competitivitat d’una part d’aquestes empreses.

El passat mes de juny, les organitzacions empresarials van demanar a la Direcció General de la Competència de la Comissió Europea incloure en l’expedient d’investigació el fet que als pressupostos de l’Estat per 2018, aprovats pel Congrés i pendents de ratificar pel Senat, hi ha prevista una partida que les entitats sospiten que està destinada a compensar la reducció d’ingressos que suposarà la mesura de reduir el cost del peatge 6.1.b. A criteri dels demandants, aquest fet evidencia clarament l’ajuda d’Estat.

La Direcció General de la Competència de la Comissió Europea ha confirmat, en el seu document de resposta a l’última demanda de les entitats empresarials, que la CE ha incoat un procediment d’infracció contra les autoritats espanyoles per incompliment de les disposicions de la Directiva sobre l’electricitat que fa referència, entre altres aspectes, a l’autoritat competent per fixar les tarifes de distribució de l’electricitat. De fet, la Comissió Europea ja té obert un procediment d’infracció a Espanya per no respectar la independència de l’òrgan regulador relativa a la incorrecta aplicació a Espanya de la Directiva 2009/72/CE, de 23 de juliol, sobre normes comuns per al mercat interior de l’electricitat.

Per la seva part, la CNMC va interposar, davant del Tribunal Suprem, recurs contenciós administratiu contra el RD 903/2017 pel que es traspassa funcions importants al Ministeri que abans eren exercides per la CNMC.

Entre altres articles, s’impugna l’article 3, apartat 1 d) que atribueix al Ministeri la funció d’aprovar tarifes, preus, peatges i cànons. Aquesta funció ja havia estat prèviament treta de la CNMC mitjançant la Disposició final quarta de la Llei 32/2014, de 22 de desembre, de Metrologia, amb la que es va aprofitar per modificar l’article 16.2 de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric, a efectes d’atribuir de forma expressa al Govern estatal i no a la CNMC, la competència per establir l’estructura i condicions d’aplicació dels peatges d’accés a les xarxes de transport i distribució elèctriques.

Autcat

Autcat proposa eliminar el règim d’autònoms

Integrant-lo al Règim General de la Seguretat Social

Autcat
Autcat

L’Organització d’Autònoms de Catalunya, Autcat, adscrita a la patronal catalana Cecot, valora positivament l’acord per la reforma del sistema de cotització dels treballadors autònoms vinculant-lo als ingressos reals, tal i com es recull a l’acord sobre els Pressupostos Generals de l’Estat que han signat aquest matí el president del Govern, Pedro Sánchez i el líder de Unidos Podemos, Pablo Iglesias.

Tot i això, considera que no pot tractar-se com una mesura aïllada ja que, com s’ha reclamat en diferents ocasions, cal acabar amb aquest marc dual i impulsar una integració del règim dels autònoms al règim general que permeti establir un mecanisme on es pagui en funció dels ingressos, coherent amb el sistema de la Seguretat Social i on l’autònom tingui els mateixos drets que un treballador per compte aliena. En aquest sentit, el president de l’Autcat, Enric Rius, considera que “no hi ha cap raó de fons, ni tècnica, que justifiqui que el règim d’autònoms hagi d’estar separat del règim general”.

Afegeix que els antics règims especials com els treballadors de la llar i el règim especial agrari han passat a formar part del règim general segons la condició de treballadors per compte aliena o pròpia dels seus integrants; fins i tot els treballadors de la llar mantenen algunes particularitats en l’àmbit de la seva cotització i aquest fet no ha impedit la seva integració al règim general.

D’altra banda, mantenir el sistema diferenciat no dona resposta a les noves formes de treball que demanda la situació econòmica actual i contribueix indirectament a la proliferació de la figura dels “falsos autònoms” per l’abaratiment dels costos socials, fruït d’un empitjorament voluntari de l’assegurament de l’autònom. Amb aquesta integració s’eliminaria d’origen aquest problema, al trobar-se tots integrats en el mateix règim.

informe creixement empresarial// Conselleria empresa

Catalunya encadena quatre anys de creixement empresarial

 A Catalunya hi ha 618.366 empreses

informe creixement empresarial// Conselleria empresa
informe creixement empresarial// Conselleria empresa
El Govern, a través de la Conselleria d’Empresa i Coneixement, ha presentat l’informe “Efectes del trasllat de seus socials en l’economia productiva de Catalunya” el qual apunta que la base empresarial a Catalunya encadena quatre anys de creixement ininterromput des de 2014.
El document destaca que l’any 2017 el nombre d’empreses amb seu a Catalunya va augmentar en 9.385 (1,5% per cent més ) i va passar de 608.981 a 618.366. D’aquesta manera, Catalunya lidera el nombre d’empreses amb seu social a l’Estat espanyol amb el 18,5% del total.
Així mateix, segons l’informe, des de l’octubre del 2017 fins al 31 de juliol de 2018, s’ha identificat el trasllat de 3.700 CIFs, una xifra que equival el 0,59% de la base empresarial de Catalunya. Aquests 3.700 CIFs corresponen a 2.501 decisions empresarials. La gran majoria (80%) de les empreses que han traslladat la seu fora de Catalunya són micro i petites empreses, del sector serveis (80%) i la majoria s’han traslladat a la Comunitat de Madrid (61%).
L’informe subratlla que a partir del mes de maig es normalitzen els fluxos de trasllat de seus socials i que aquests moviments no han tingut translació en llocs de treball. En aquest sentit, es posa de context que el PIB del 2017 va créixer un 3,4% per sobre del creixement de l’Estat i de la Unió Europea.
Fira Barcelona Barcelona Industry Week // Foto: Fira Barcelona

46 empreses catalanes participen a la Barcelona Industry Week

Amb estand als espais de la Generalitat

Fira Barcelona// Foto: Fira Barcelona
Fira Barcelona// Foto: Fira Barcelona
La Conselleria d’Empresa i Coneixement i la de Polítiques Digitals i Administració Pública facilitarà la participació de 46 empreses i centres tecnològics catalans amb estand al Barcelona Industry Week que se celebra de dimarts 16 al dijous 18 de la setmana vinent als recintes de Fira de Barcelona a Montjuïc i l’Hospitalet de Llobregat. En concret, les empreses estaran ubicades als congressos IoT Solutions World Congress, Blockchain Solutions World i In(3D)ustry que formen part del Barcelona Industry Week, la trobada internacional que té com a objectiu l’impuls de la transformació digital dels sectors industrials i el foment de la indústria 4.0.
En conjunt, l’esdeveniment preveu atraure més de 21.000 visitants i reunir 550 empreses expositores i prop de 600 experts. Els diferents salons tractaran temàtiques com la fabricació massiva o personalitzada, l’automatització de processos, la connectivitat intel·ligent o la ciberseguretat, entre d’altres.
IoT Solutions World Congress
En concret, 27 empreses i centres tecnològics catalans exposaran els seus productes i serveis a l’espai de la Generalitat a l’IoT Solutions World Congress (a l’edició de l’any passat hi van participar 21 empreses), que se celebrarà a l’espai de Fira de Barcelona a l’Hospitalet de Llobregat. Es tracta de la xifra més elevada d’empreses que participen de la mà de la Generalitat en aquest congrés, que promou la convergència entre tecnologies com l’IoT, la intel·ligència artificial i el blockchain i inclou tant l’exposició comercial de productes i serveis com bancs de proves de noves tecnologies.
Les entitats que s’allotjaran al pavelló de la Generalitat són Crono-time, Tracktio Group, Sensing & Control Systems, PickData, la Fundació Centre d’Innovació i Tecnologia de la UPC (CIT UPC), Sparsity, Sistemes Electrònics Progrés, Tecnologías Aplicadas a la Información, IThinkUPC, Energy Tools Consulting, IoT Infinitum Platform, Sigma Industrial Precision, Industrial Shields, Slashmobility, Geprom Software Engineering, Enzyme Advising Group, Effitronix Systems, la Fundació Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC), Aine Informàtica, SLB Optical Systems, Deep Solutions Software, JCM Technologies, Agrifood Alternative Technologies, Atlantis IT, la Fundació i2CAT, Eurecat i el centre tecnològic Leitat.
 
Coincidint amb el congrés IoT Solutions World Congress, ACCIÓ –l’agència per la competitivitat de l’empresa depenent del Departament d’Empresa i Coneixement- organitza com a node a Catalunya de la xarxa Europe Enterprise Network (EEN) de la Comissió Europea un Brokerage Event. Consisteix en l’organització d’entrevistes bilaterals de 20 minuts entre empreses/centres tecnològics catalans amb altres empreses o entitats de tot el món que assisteixen al congrés (també entre empreses estrangeres). Són reunions pre-agendades abans de l’esdeveniment amb l’objectiu de facilitar que les empreses catalanes accedeixin a contactes internacionals, trobin possibles socis per desenvolupar projectes innovadors i arribin a acords de cooperació internacional. Per a l’edició d’aquest 2018 es preveu la participació de més de 300 empreses de 33 països, un 40% de les quals seran catalanes.
Paral·lelament, una vintena empreses catalanes presents a la fira han estat seleccionades pel seu potencial de mercat per presentar les seves solucions d’IoT amb un pitch de dos minuts de durada davant 150 empreses internacionals amb qui podran seguir interactuant durant una sessió de networking posterior.
Blockchain Solutions World
També al recinte firal de l’Hospitalet i dins la Barcelona Industry Week, tindrà lloc la segona edició del congrés Blockchain Solutions World, organitzat conjuntament per Fira de Barcelona i la plataforma Bécon (Blockchain Ecosystem Network), que reunirà els principals experts internacionals, així com representants d’empreses que estan implantat la tecnologia de cadena de blocs amb èxit en àmbits tan diversos com el transport, la indústria, la salut, l’energia, l’entreteniment i el govern, entre d’altres.
6 empreses i centres tecnològics catalans (el doble que l’any passat) participaran en aquesta segona edició dins de l’estand del Govern català: BIT – Blockchain  Institute & TechnologyEurecat,  Keleris GrupLICENS3DNakima Innovation Factory i Validated ID.
In(3D)ustry From Needs To Solutions
De la seva banda, l’estand al congrés In(3D)ustry From Needs To Solutions, que s’ubicarà al recinte de Fira de Barcelona a Montjuïc, allotjarà 16 entitats catalanes vinculades a l’àmbit de la fabricació additiva (2 més que l’any passat). Es tracta de les empreses Origen Studio, Licens3D, BCN3DCERAMICS, Formbytes Technologies, Drukatt, Diopma, Bonadrone, Althaia Xarxa Assistencial, Alma Medical Imaging i Addwerk; el CIM UPC, el Campus Compòsits, l’Institut Català del Suro, l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), i els centres tecnològics Leitat i Eurecat.
 
Aquest congrés dedicat a la fabricació additiva serà l’escenari del llançament del nou Servei d’orientació en manufactura 3D (SOM3D) d’ACCIÓ en col·laboració amb Fira de Barcelona. Es tracta d’un servei personalitzat d’assessorament i orientació inicials destinat a empreses interessades en l’aplicació de solucions d’impressió 3D als seus productes i processos.
A través d’aquest servei s’oferirà a les empreses un seminari sobre la tecnologia 3D i les seves aplicacions pràctiques, per preparar-les abans de realitzar una entrevista diagnòstica personalitzada. En aquesta segona fase s’analitzaran qüestions com el model de negoci, les peculiaritats de la cadena de valor de cada empresa i les tendències del sector per tal de fer-los un diagnòstic inicial i orientar-les en la seva cerca dels proveïdors de serveis de manufactura additiva que millor s’adaptin a les seves necessitats. Es preveu que una trentena d’empreses es benefici d’aquesta consultoria durant el congrés In(3D)ustry, que comptarà amb un espai específicament reservat per aquest servei.

Un any mes, ACCIÓ i la Mobile World Capital Barcelona organitzen tallers a la Barcelona Industry Week per a una cinquantena de directius d’empreses que no són proveïdors de tecnologia en el marc del programa GoingDigital.
L’objectiu és que aquests professionals identifiquin les oportunitats que les tecnologies que s’exposaran aquesta setmana poden aportar als seus negocis en l’actual context de transformació digital. Es dividiran en dos grups (indústria 4.0 i impressió 3D) i abans de visitar el congrés assistiran a tallers temàtics especialitzats per analitzar les tendències tecnològiques d’aquests sectors.
Primera edició del Cyber Ethical Days            
També al recinte firal de Montjuïc i en el marc de la Barcelona Industry Week, els dies 17 i 18 d’octubre tindrà lloc el primer Congrés de Ciberseguretat i Hacking Ètic (Cyber Ethical Days) organitzat per Fira de Barcelona i Light Eyes amb el suport de la Conselleria  de Polítiques Digitals i Administració Pública i el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT).
El congrés inclou un programa de conferències per donar a conèixer les últimes tècniques, conceptes i solucions per protegir les organitzacions en el món digital, i diversos tallers i demostracions per part dels principals fabricants i empreses del sector de la ciberseguretat per conscienciar de les necessitats i riscos existents en les organitzacions i apropar les possibles solucions per protegir-se davant d’aquest tipus d’amenaces.
IPC mes Setembre 2018// PIMEC

IPC mes de setembre

Valoració PIMEC

IPC Setembre 2018// PIMEC
IPC Setembre 2018// PIMEC

PIMEC continua valorant de forma negativa l’augment de preus dels productes energètics atès la forta incidència sobre l’increment dels preus registrats per l’IPC.
Els preus al setembre observen una variació del 2,3% a Espanya i, també, del 2,3% a Catalunya, una dècima per sobre del mes anterior. En conseqüència continuen en un nivell similar al dels darrers mesos.

Aquesta tendència del creixement de l’IPC està directament relacionada amb l’increment de preus dels productes energètics, benzines i electricitat. Els preus dels carburants i combustibles augmenten un 11,3% en relació a un any enrere i els de la calefacció, enllumenat i distribució d’aigua un 9,8% el darrer any.

Sense la incidència dels productes energètics ni els aliments sense elaborar, la inflació subjacent se situa en uns registres moderats, del 0,8% a Espanya i del 0,9% a Catalunya.
Per sectors, a Catalunya, destaquen els creixements dels preus en termes interanuals del transport (5,1%), de l’habitatge (5,1%), relacionat amb els subministraments de la llar, i de les comunicacions (2,4%). Contràriament, moderen el creixement dels preus l’ensenyament (0,9%), els medicaments (0,7%) i el lleure i la cultura (-1,1%).

PIMEC també destaca que la nostra major dependència dels productes derivats del petroli i el major preu de l’electricitat provoca que el diferencial de la taxa harmonitzada espanyola se situï 2 dècimes per sobre la registrada al conjunt de la Unió Monetària, (2,3% a Espanya i 2,1% a la Unió Monetària). Aquest major creixement dels preus comporta pèrdues de  competitivitat respecte als països europeus.

En aquest sentit, PIMEC valora de forma positiva les mesures pal·liatives del govern (Reial Decret Llei 15/2018) en què:

  • S’eliminen obstacles al desenvolupament de l’autoconsum.
  • Se suspèn durant 6 mesos l’impost sobre el valor de la producció d’energia elèctrica IVPEE.
  • S’estableix l’exempció de l’impost especial sobre hidrocarburs a la producció d’electricitat o a la cogeneració d’electricitat i calor.

Amb tot, PIMEC recorda que cal una reforma en profunditat, estructural, del sector elèctric orientada a reduir els costos de generació i les càrregues que suporten els peatges.

Benzinera IPC anual// Foto wiquipedia Commons

L’IPC anual augmenta un 2’3% al setembre del 2018 

Un 0,1% respecte al mes anterior

Benzinera IPC// Foto wiquipedia Commons
Benzinera IPC// Foto wiquipedia Commons

A Catalunya, l’IPC (amb la base 2016=100) al setembre del 2018 ha augmentat un 0,1% respecte al mes anterior i un 2,3% amb relació al setembre de l’any 2017. En termes mensuals destaca el creixement en vestit i calçat (4,6%) i, en sentit contrari, el decrement en esbarjo i cultura (−3,7%). En termes interanuals, els increments més alts corresponen a transports i habitatge amb un 5,1% tots dos, comunicacions (2,4%), begudes alcohòliques i tabac (2,1%) i aliments i begudes no alcohòliques (1,9%). L’únic decrement interanual el registra esbarjo i cultura (−1,1%). A Espanya, l’índex puja un 0,2% respecte al mes anterior, i creix un 2,3% amb relació al mateix mes de l’any 2017.

Índex de preus de consum (IPC)Catalunya. Setembre del 2018
Índex Variaciómensual % Variacióinteranual % Variaciódes d’inici d’any %
Índex general 104,4 0,1 2,3 1,0
Aliments i begudes no alcohòliques 103,7 0,2 1,9 1,0
Begudes alcohòliques i tabac 103,7 0,0 2,1 1,7
Vestit i calçat 96,7 4,6 1,1 -13,0
Habitatge 107,6 1,0 5,1 3,0
Parament de casa 100,5 0,2 0,4 0,0
Medicina 102,0 0,0 0,7 0,3
Transports 110,6 0,4 5,1 4,1
Comunicacions 104,0 0,1 2,4 3,0
Esbarjo i cultura 100,8 -3,7 -1,1 -0,8
Ensenyament 101,7 0,4 0,9 0,5
Hotels, cafès i restaurants 105,2 -0,5 1,6 3,3
Altres béns i serveis 103,0 0,0 1,2 1,1
Unitats: Base 2016=100.
Font: INE.

L’índex de preus de consum (IPC) mesura l’evolució en el temps del nivell de preus dels béns i serveis de consum adquirits per la població que resideix en habitatges familiars a Espanya. Es considera despesa de consum el flux monetari realment pagat per l’adquisició de béns i serveis tipificats així en una nomenclatura elaborada expressament per l’INE a partir de la ECOICOP (European Classification Of Individual Consumption by Purpose), una nomenclatura harmonitzada de la Unió Europea. En queden excloses les despeses que es poden considerar d’inversió, com ara l’adquisició d’habitatge en propietat.

Els canvis més destacables en la configuració del cistell de consum de la base 2016 són la incorporació dels serveis en línia de vídeo i música, els jocs d’atzar o el cafè monodosi en els productes d’alimentació.

Els preus es recullen mensualment en 177 municipis, i al voltant de 29.000 establiments serveixen de mostra per recollir els 220.000 preus amb què es calcula cada mes l’IPC. El nombre d’articles que composen el cistell de consum és de 479.

L’Idescat redifon mensualment les dades de l’IPC per grups que elabora l’INE.

Barcelona Catalonia Expo Real 2018// Foto: Incasòl

Barcelona Catalonia present a Expo Real 2018 per atraure inversió estrangera

Del 8 al 10 d’octubre a Munic (Alemanya)

Barcelona Catalonia Expo Real 2018// Foto: Incasòl
Barcelona Catalonia Expo Real 2018// Foto: Incasòl
La Generalitat, a través d’INCASÒL, l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ​​renoven per desè any consecutiu a Expo Real 2018 el seu compromís per donar suport a models de desenvolupament més justos, més eficients i més sostenibles. Expo Real és una de les principals fires immobiliàries del món, que se celebra des d’ahir dilluns 8 a demà, 10 d’octubre, a Munic (Alemanya).
La visió de Barcelona Catalonia és que el creixement econòmic ha d’anar acompanyat del desenvolupament del país, i que els projectes que combinen activitat econòmica amb respecte al medi ambient i tecnologies netes són prioritaris.
Amb aquest objectiu, Barcelona Catalonia està impulsant a l’àrea metropolitana de Barcelona projectes estratègics, ​​juntament amb projectes logístics clau al corredor mediterrani, dissenyats per convertir Catalunya en un punt d’entrada i sortida de mercaderies de l’Europa meridional i central.
Barcelona té una gran vocació internacional, oberta i cosmopolita, compromesa amb un model de creixement inclusiu, que genera riquesa i una economia diversificada. Aquests factors fan la ciutat molt atractiva per a la inversió estrangera i la captació de talent internacional.
Barcelona i Catalunya al capdavant de l’atracció d’inversió
 
Durant el primer semestre de l’any companyies tecnològiques internacionals han anunciat la creació de 1.500 llocs de treball a Barcelona. Microsoft, Sanofi-Aventis, Cisco, Amazon, Facebook (a través de CCC), Salellogic, WeWork, N26 i King són exemples d’empreses que s’han instal·lat o ampliat les seves instal·lacions recentment a la capital catalana.
El nombre d’empreses amb seu social a Catalunya assoleix el rècord dels últims 9 anys. A 1 de gener de 2018 hi havia 618.366 empreses actives a Catalunya, un 1,5% més que un any abans, segons dades del Directori Central d’Empreses (DIRCE).
Impuls a projectes estratègics i logístics

Agrupats sota el lema Barcelona Catalonia goes on! l’estand de Barcelona Catalonia ofereix als inversors una visió global dels principals projectes que s’estan desenvolupant a Barcelona i Catalunya per oferir oportunitats de negoci. Des del 22@ com a model consolidat de districte d’innovació urbana i econòmica, el Campus Diagonal-Besòs amb nous espais destinats a coworking, més de 30 noves localitzacions per a projectes del sector hoteler a municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona o el nou sector d’activitats econòmiques i logístiques Els Joncs de Gavà.

Barcelona Catalonià goes on! Emerging Trends in foregin investment
L’organització d’Expo Real inclou dins la programació oficial per primera vegada una conferència monogràfica sobre Barcelona i Catalunya. Sota el títol Emerging Trends in foreign investment i moderada per Carles Vergara, professor associat de Finances a IESE Business School, companyies internacionals com CBRE o INVERTICA Real Estate Solutions ens donaran la seva visió sobre l’interès actual que desperta Barcelona i Catalunya per als inversors estrangers.
Com en anteriors edicions del certamen, Barcelona Catalonia aposta per un model que suma les propostes de les diferents administracions públiques i els  projectes de les principals companyies privades del sector. En aquest sentit l’estand d’Expo Real aplega empreses amb vocació internacional i administracions municipals, metropolitanes i supramunicipals que col·laboren en projectes urbanístics a Catalunya. En aquesta ocasió són els ajuntaments de Gavà, Sant Boi de Llobregat, Tarragona i Viladecans; i companyies com Building Center, Forcadell, Europa Center, JAP i Invest in the Center of Catalonia.
Barcelona Catalonià goes on! Emerging Trends in foregin investment
L’organització d’Expo Real inclou dins la programació oficial per primera vegada una conferència monogràfica sobre Barcelona i Catalunya. Sota el títol Emerging Trends in foreign investment i moderada per Carles Vergara, professor associat de Finances a IESE Business School, companyies internacionals com CBRE o INVERTICA Real Estate Solutions ens donaran la seva visió sobre l’interès actual que desperta Barcelona i Catalunya per als inversors estrangers.