Arxiu de la categoria: Economia

Tota l’actualitat econòmica de Terrassa. Llista dels últims articles i notícies d’economia del diari digital Terrassa Informa!

Instal•lacions elèctriques // Imatge del web de Wikimedia

Denúncia per Ajudes d’Estat selectives territorialment

Davant la Direcció General de la Competència de la Comissió Europea

Instal•lacions elèctriques // Imatge del web de Wikimedia
Instal•lacions elèctriques // Imatge del web de Wikimedia

Les organitzacions empresarials AEPCRO-Associació d’Empreses i Propietaris de Can Roqueta, Cecot, CEDAC-Consell d’Empreses Distribuïdores d’Alimentació de Catalunya, Centre Metal·lúrgic, Confederació Catalana de la Fusta, Federació Empresarial del Metall, Gremi de Tallers de Reparació i Venda d’Automòbils i Recanvis de Sabadell i Província de Barcelona, l’Institut Industrial Tèxtil, RETAILcat-Unió d’empreses del Retail a Catalunya i la Unió Empresarial Metal·lúrgica, van interposar de forma conjunta una denúncia per Ajudes d’Estat, a instàncies europees, en relació a l’actuació del Govern d’Espanya en l’estructura tarifària de peatges d’accés a les xarxes elèctriques a finals del 2017.

Les organitzacions empresarials s’han tornar a dirigir a la Direcció General de la Competència de la Comissió Europea per demanar incloure en l’expedient d’investigació el fet que als pressupostos de l’Estat per 2018, aprovats pel Congrés i pendents de ratificar pel Senat, s’ha previst una partida que consisteix en:

“Una transferència a la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia para compensar la reducción de ingresos en el sistema eléctrico consecuencia de la eliminación del Peaje 6.1.b., el Ministerio de Energía, Turismo y Agenda Digital transferirà a la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia, Crédito por importe de 40.000 miles de € de la partida 20.18.000X.736″

Les empreses incloses en el peatge 6.1.b, son majoritàriament basques, que s’han vist beneficiades directament per la reducció de les tarifes que se’ls estava aplicant.

Les entitats consideren que l’assignació d’aquesta partida per compensar la reducció d’ingressos que suposarà la mesura de reduir el cost del peatge 6.1.b evidencia clarament l’ajuda d’Estat.

 

Antecedents

Les entitats denunciants són associacions empresarials que aglutinen i representen els interessos de més de 50.000 empreses, de les quals 500 són indústries usuàries dels serveis d’electricitat afectats per la mesura que impugna la mateixa denúncia, dels sectors tèxtil, metall, químic, fusta i distribució. En aquestes empreses el consum energètic i, especialment el d’electricitat, tenen una importància estratègica ja que suposa una part rellevant dels costos industrials i per tant de les despeses d’explotació.

Des de fa anys existeix una discriminació territorial quant als costos d’electricitat que les empreses espanyoles han de suportar en la seva activitat industrial, degut fonamentalment a l’estructura tarifària dels peatges d’accés a la xarxa elèctrica. Aquesta és una discriminació que el sector empresarial ja ha denunciat reiteradament sense que s’hagi implementat cap mesura correctora per part dels diferents Governs; és més, no només no s’ha procurat corregir aquesta desigualtat sinó que ara la nova reforma, lluny d’igualar les condicions en què les empreses han de competir, agreuja encara més aquesta desigualtat existent.

Ens referim a la reforma de l’estructura tarifària de peatges d’accés a les xarxes elèctriques, supressió de la tarifa 6.1B per englobar les tensions de 30 a 36kV a la tarifa 6.2, continguda en l’acord de 36 punts signat entre el Partit Popular (PP) i el Partit Nacionalista Basc (PNB) per a l’aprovació dels pressupostos de l’Estat 2017.

La situació actual, agreujada amb aquesta reforma, comporta una notable disminució del cost d’adquisició de l’electricitat per a empreses situades en determinades regions de l’Estat espanyol i, per tant, els efectes de la mesura són, a criteri de les organitzacions empresarials, selectius territorialment i poden constituir una Ajuda d’Estat en favor de les empreses beneficiades que competeixen a nivell de tot el territori comunitari.

 

Una Ajuda Estatal Selectiva

Així doncs, es produeix una discriminació entre les empreses segons qual sigui la tensió d’accés, i aquesta discriminació és per territoris. La discriminació tarifària afavoreix a empreses acollides a la tarifa 6.1B amb subministrament elèctric superior a 30 kV i inferior a 36kV, creant una major diferència amb els subministraments contractats a la tarifa 6.1A amb tensió de subministrament inferior a 30 kV i potencia contractada major de 450 kV.

Les empreses no tenen la possibilitat d’escollir la tarifa, ja que això depèn de la tensió de la xarxa de distribució que hagi instal·lada a la zona on se situen. La decisió sobre el tipus de xarxa de cada zona la va adoptar l’empresa elèctrica que operava a la zona i que va ser la responsable de construir aquesta infraestructura. Així doncs, a Espanya conviuen diversos tipus de xarxa segons la part del territori.

La plataforma kV25/30 xifra en 5.800 empreses les que actualment estan sotmeses a les tarifes 6.1A i 6.1B. El canvi a la tarifa més reduïda 6.2 beneficiarà tan sol a 1.250 empreses, situades en 6 de les 17 comunitats autònomes espanyoles: 790 empreses al País Basc, 42 empreses a Navarra, 17 empreses a Cantàbria, 11 empreses a Astúries, 33 a Castella i Lleó i, finalment 357 empreses a Andalusia, els qui obtenen un avantatge econòmic consistent en la reducció del cost del subministrament elèctric. Si partim dels preus d’electricitat registrats en 2016, les empreses beneficiades reduirien encara més el cost del MWh en un 43%. Segons informacions proporcionades pels propis mitjans de comunicació, la mesura pot suposar un estalvi econòmic de 50 milions d’euros anuals a les empreses del País Basc.

De les 4.450 empreses que no poden beneficiar-se de la tarifa 6.2, hi ha 3.277 companyies que estan situades a Catalunya i la resta estan ubicades a Aragó i Extremadura.

Noves consideracions en el mes de maig de 2018 que s’afegeixen a l’expedient de la demanda.

A resposta de les primeres consideracions de la Direcció General de Competència de la Comissió Europea, les entitats i organitzacions empresarials van remetre, el mes de maig d’enguany, un segon document de consideracions basat en els informes desfavorables de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) relatius a les successives modificacions de tarifes elèctriques. Aquests informes reforcen i fonamenten les tesis establertes per les organitzacions en la seva denúncia que afirmen que la discriminació entre els trams de tensió entre 1kV a 30kV i 30kV a 36kV no està justificada per motius tècnics, sinó que respon a la decisió discrecional del Govern per establir polítiques que afavoreixen més a determinats territoris.

[Consulteu aquí el detall de les consideracions aportades el mes de març].

PIB economia construccio//Foto: Wiquipedia

Creix un 3,4% interanual l’economia catalana

 Al primer trimestre del 2018

PIB construccio//Foto: Wiquipedia
PIB construccio//Foto: Wiquipedia
El producte interior brut (PIB) de Catalunya registra un augment interanual del 3,4% el primer trimestre del 2018, una dècima inferior a la taxa del trimestre precedent (3,5%), segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). L’economia catalana manté un elevat dinamisme impulsada principalment per la demanda interna, que es recupera parcialment del trimestre anterior i assoleix un avenç del 3,1% interanual. La contribució del saldo exterior és positiva (0,6%), però s’ha reduït respecte del trimestre anterior (1,1%).
L’evolució de l’economia catalana el primer trimestre de l’any situa el creixement del PIB català quatre dècimes per sobre de la mitjana espanyola (3,0%) i un punt percentual per sobre del de la UE-28 (2,4%). Les taxes de variació intertrimestrals a Catalunya mostren una estabilitat entorn al 0,8%, una dècima superior al conjunt d’Espanya (0,7%) i quatre dècimes per sobre de la UE-28 (0,4%).
L’anàlisi del PIB des de l’òptica de la demanda mostra que la demanda interna continua creixent a un ritme destacable (3,1%), superior al del trimestre anterior (2,7%). L’evolució seguida per la demanda interna reflecteix principalment el creixement del consum de les llars, que ha passat del 2,0% en el trimestre anterior al 3,2%, i el del consum de les administracions públiques, que ha evolucionat del 3,3% del trimestre anterior al 4,0% en el primer trimestre del 2018. La formació bruta de capital, tot i que registra un creixement positiu (2,0%), encadena dos trimestres consecutius de creixement alentit, degut a la inversió en béns d’equipament. L’evolució de la inversió en construcció, en canvi, es manté estable i elevada, ja que creix a una taxa del 4,2%.
Pel que fa a l’aportació del sector exterior al creixement de l’economia catalana, el saldo dels intercanvis amb l’estranger experimenta un increment interanual del 0,2%, com a resultat d’una reducció en el creixement de les exportacions totals (4,4%), que passa a ser superat pel creixement de les importacions en el mateix període (4,7%). Pel que fa a les exportacions, s’ha de destacar que l’evolució general en el context europeu no ha estat favorable, ja que les exportacions de la UE-28 han registrat la primera evolució negativa d’aquesta variable (-0,3% en taxa intertrimestral) des de fa més de cinc anys. En relació amb el consum dels estrangers al territori (5,0%), l’evolució implica una recuperació respecte de la baixada del trimestre anterior (-0,5%).
Des de l’òptica de l’oferta s’ha de destacar el manteniment d’una notable activitat del sector de la construcció, amb un creixement interanual del 6,2% per a aquest trimestre. Per la seva banda, els serveis mantenen un bon comportament i registren un augment del 2,8% respecte del mateix període de l’any anterior, principalment gràcies a les activitats immobiliàries, professionals i altres (3,8%). El creixement de les activitats comercials, de transport i hostaleria, ha estat més moderat (1,8%), en una línia similar a  les branques de l’Administració publica, educació, sanitat i serveis socials, que assoleixen una taxa de creixement del 2,1% el primer trimestre del 2018.
La indústria manté un notable ritme amb una taxa de creixement del 5,2%, malgrat que sigui inferior a la del trimestre anterior (6,4%). Els indicadors de producció industrial mostren les branques de la indústria extractiva (12,5%), la metal·lúrgia (8,0%) i la tèxtil (5,2%) com les més dinàmiques. En canvi, la fabricació de productes farmacèutics (-3,0%), d’altres productes minerals no metàl·lics (-2,9%) i la indústria alimentària (-0,9%), han contribuït a reduir l’activitat industrial aquest trimestre. Finalment, el sector agrari és l’única branca d’activitat amb una taxa de creixement negativa (-2,2%).
PIMEC IPC maig18//Serveis PIMEC

Valoració sobre l’IPC de maig de 2018

Per part de PIMEC

PIMEC IPC maig18//Serveis PIMEC
PIMEC IPC maig18//Serveis PIMEC

Tenint en compte les dades relatives a l’índex de preus al consum publicades per l’INE:

PIMEC valora de forma negativa la repuntada de preus en aquest mes. Se situen amb una variació del 2,1% a Espanya i en el 2,3% a Catalunya, un punt més que el mes anterior en el primer cas i un punt i una dècima més en el segon cas i, en conseqüència disparen el creixement dels preus de l’abril.

Així, després que sorprenentment a l’abril l’evolució de l’IPC no observés la mateixa tendència que la dels preus dels carburants i combustibles, al maig ja es produeix l’impacte esperat (els preus dels carburants i combustibles van augmentar un 9,2% en relació a un any enrere).

Sense la incidència dels productes energètics ni els aliments sense elaborar, la inflació subjacent se situa a Catalunya, en l’1,3%  i  una mica més baixa a Espanya (1’1%) . En aquest sentit, PIMEC considera que, en cas que hi hagi indexacions a l’evolució dels preus, seria convenient fer-ho prenent com a base la inflació subjacent, ja que aquest índex no recull directament l’impacte de, per exemple, les variacions de preu del petroli, que és un element poc controlable de la nostra economia.

Per sectors, a Catalunya, destaquen els creixements dels preus en termes interanuals del transport (5,7%), dels aliments i begudes no alcohòliques (2,5%), de les comunicacions (2,2%), de les begudes alcohòliques i tabac (2,2%) i de la restauració (2,1%). Contràriament, moderen el creixement dels preus l’ensenyament (0,5%), els medicaments (0,6%) i el vestit i calçat (0,9%).

PIMEC també destaca que canvia de signe el diferencial de la taxa harmonitzada espanyola sobre la de la Unió Monetària, en situar-se dues dècimes per sobre (2,1% a Espanya i 1,9% a la Unió Monetària). Aquest canvi és conseqüència de la dependència energètica més gran de la nostra economia, la qual cosa comporta que les variacions dels preus del petroli tinguin una incidència rellevant en el comportament dels nostres preus. Aquest major creixement dels preus comporta pèrdues de  competitivitat respecte als països europeus.

Finalment, també cal destacar que el diferencial del creixement dels preus entre Catalunya i Espanya, es torna a situar en dues dècimes.

 

Taxes de variació (%)

Espanya

Catalunya

Intermensual

Interanual

Intermensual

Interanual

Índex general

0,9%

2,1%

0,9%

2,3%

Aliments i begudes no alcohòliques

0,7%

2,0%

0,5%

2,5%

Begudes alcohòliques i tabac

0,2%

2,1%

0,3%

2,2%

Vestit i calçat

2,6%

1,0%

3,2%

0,9%

Habitatge

1,8%

2,3%

1,5%

2,0%

Parament de la llar

0,2%

0,1%

0,1%

0,5%

Medicaments

0,3%

0,2%

0,6%

0,6%

Transport

1,8%

5,1%

1,9%

5,7%

Comunicacions

0,1%

2,4%

0,1%

2,2%

Oci i cultura

0,0%

0,8%

0,4%

1,2%

Ensenyament

0,0%

0,7%

0,0%

0,5%

Restauració

0,4%

2,0%

0,7%

2,1%

Altres

0,1%

0,9%

0,2%

1,2%

Inflació subjacent

0,4%

1,1%

0,5%

1,3%

Inflació  a impostos constants

0,8%

1,1%

 

Taxes de variació interanuals (%)

Espanya

Unió Monetària

IPC harmonitzat

2,1%

1,9%

 

Benzinera IPC// Foto wiquipedia Commons

L’ IPC augmenta un 2,3% interanual a Catalunya

Al maig del 2018

Benzinera IPC// Foto wiquipedia Commons
Benzinera IPC// Foto wiquipedia Commons

L’índex de preus de consum (IPC) (base 2016=100) augmenta un 2,3% interanual a Catalunya al maig del 2018. Tots els grups presenten taxes de variació positives. Els grups més inflacionistes han estat Transports (5,7%), Aliments i begudes no alcohòliques (2,5%) i Comunicacions i Begudes alcohòliques i tabac (2,2% en ambdós casos).

L’índex de preus de consum (IPC) mesura l’evolució en el temps del nivell de preus dels béns i serveis de consum adquirits per la població que resideix en habitatges familiars a Espanya. Es considera despesa de consum el flux monetari realment pagat per l’adquisició de béns i serveis tipificats així en una nomenclatura elaborada expressament per l’INE a partir de la ECOICOP (European Classification Of Individual Consumption by Purpose), una nomenclatura harmonitzada de la Unió Europea. En queden excloses les despeses que es poden considerar d’inversió, com ara l’adquisició d’habitatge en propietat.

Els canvis més destacables en la configuració del cistell de consum de la base 2016 són la incorporació dels serveis en línia de vídeo i música, els jocs d’atzar o el cafè monodosi en els productes d’alimentació.

Els preus es recullen mensualment en 177 municipis, i al voltant de 29.000 establiments serveixen de mostra per recollir els 220.000 preus amb què es calcula cada mes l’IPC. El nombre d’articles que composen el cistell de consum és de 479.

L’Idescat redifon mensualment les dades de l’IPC per grups que elabora l’INE.

Índex de preus de consum (IPC)Catalunya. Maig del 2018
Índex Variaciómensual % Variacióinteranual % Variaciódes d’inici d’any %
Índex general 104,5 0,9 2,3 1,0
Aliments i begudes no alcohòliques 103,9 0,5 2,5 1,2
Begudes alcohòliques i tabac 103,7 0,3 2,2 1,6
Vestit i calçat 108,8 3,2 0,9 -2,1
Habitatge 104,4 1,5 2,0 0,0
Parament de casa 101,1 0,1 0,5 0,5
Medicina 102,1 0,6 0,6 0,4
Transports 109,7 1,9 5,7 3,2
Comunicacions 104,1 0,1 2,2 3,2
Esbarjo i cultura 101,0 0,4 1,2 -0,7
Ensenyament 101,3 0,0 0,5 0,0
Hotels, cafès i restaurants 104,4 0,7 2,1 2,6
Altres béns i serveis 102,8 0,2 1,2 0,9
Unitats: Base 2016=100.
Font: INE.
Visitants Benvinguts a Pages //Foto: DARP

Més de 25.000 persones participen a “Benvinguts a Pagès”

El passat cap de setmana arreu de Catalunya

Visitants Benvinguts a Pages//Foto: DARP
Visitants Benvinguts a Pages//Foto: DARP
L’aposta ferma de Benvinguts a Pagès per posar en valor l’origen dels productes alimentaris que es consumeixen a Catalunya continua creixent, es consolida i ha aconseguit una resposta excel·lent per part del públic en aquesta tercera edició. Més de 25.000 persones (un 40% més de públic que l’any passat i més del doble respecte la primera edició) s’han desplaçat arreu del territori per participar d’una iniciativa transversal que ha acostat la ciutadania al camp i al món de pagès amb un gran èxit de convocatòria. El creixement de visitants de Benvinguts a Pagès ha beneficiat especialment les comarques de les demarcacions de Barcelona i Girona.
L’oferta de prop de 900 activitats, que han inclòs visites gratuïtes a més de 230 explotacions agràries, la participació de 235 restaurants i 280 allotjaments i una oferta amb prop d’un centenar d’activitats paral·leles, s’ha consolidat entre el públic familiar i ha tingut una major penetració entre el públic foodie que ja marca al calendari el cap de setmana de juny de Benvinguts a Pagès. Els restaurants han captat el públic amb el paladar més exigent a través dels menús Benvinguts a Pagès amb una cuina de proximitat, pròpia i de temporada.
 
El públic compra i gasta més
Els participants en aquesta tercera edició de Benvinguts a Pagès fan una valoració molt positiva del retorn aconseguit durant el cap de setmana, en què dissabte el temps va ser esplèndid. El creixement del públic té encara més mèrit si es té en compte que diumenge, en molts moments, la pluja va ser protagonista a la plana de Lleida i a bona part del Pirineu. La iniciativa ha estat una excel·lent aparador perquè pagesos, productors i elaboradors donessin a conèixer el seu dia a dia i venguessin els productes directament al públic. Un 80% dels visitants de Benvinguts a Pagès han comprat  productes de les explotacions que han visitat amb una despesa mitjana de 25 euros per persona. En paral·lel, l’experiència de visitar les explotacions i productors esdevé una oportunitat per captar nous i futurs compradors i també funciona com a acció de fidelització amb els clients habituals d’aquests productes.. L’organització de Benvinguts a Pagès continua recollint les dades per determinar l’impacte global del projecte que també incorporarà el retorn pel que fa als restaurants,  allotjaments i el conjut d’activitats complementàries participants, així com les despeses derivades del projecte durant el cap de setmana. Més enllà d’aquest important retorn, l’experiència ha estat molt ben valorada pels visitants amb una nota mitjana superior al 9,2 en les enquestes fetes un cop finalitzades les visites. El públic ha valorat especialment tenir l’oportunitat de conèixer l’elaboració dels productes des de l’origen, escoltar les explicacions dels pagesos i productors, tastar els productes i poder-los adquirir directament en una experiència única.
Iniciativa que suma
La gran festa del món rural de Catalunya ha ajudat a la desestacionalització i distribueix el turisme arreu del territori en un cercle en què han participat des dels productors (pagesos i pescadors) fins als restauradors, com a prescriptors de la cuina i els productes de proximitat, i els establiments d’allotjament, que han proposat paquets especials per facilitar la pernoctació durant el cap de setmana. Aquest any, a més, s’han incorporat set rutes turístiques per facilitar les visites a les comarques de Lleida i Tarragona. L’organització ja treballa en la propera edició amb l’objectiu d’ampliar l’oferta i posar especial atenció a aquelles comarques i explotacions que aquest any han rebut menys visites.
Projecte transversal
Benvinguts a Pagès ha estat una iniciativa de la Generalitat, a través del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) i de l’Agència Catalana de Turisme (ACT), i de la Fundació Alícia, amb la col·laboració dels Consells Comarcals, Consorcis i Oficines de Turisme i nombroses entitats i associacions del sector d’arreu de Catalunya.

PIMEC logistica a SIL//Foto: Pimec

La contribució de la logística en l’economia catalana és del 12,3% del PIB

Segons PIMEC Logística 

PIMEC logistica a SIL//Foto: Pimec
PIMEC logistica a SIL//Foto: Pimec

PIMEC Logística constata que el llindar inferior de la contribució de la logística en l’economia catalana és del 12,3% del PIB. Aquesta xifra, que la sectorial ha calculat a partir de les dades de l’Idescat, s’explica per la contribució del VAB dels sectors que tradicionalment s’identifiquen com a activitats logístiques (4,2%) i pels consums intermedis (compres) que realitzen les empreses d’aquestes activitats a empreses d’altres sectors (8,1%).

Aquestes són les conclusions de l’actualització de l’informe que ha elaborat la sectorial de PIMEC a petició d’un grup d’empresaris i professionals del sector logístic que entenen que el pes econòmic de les activitats desenvolupades per aquest sector no queden recollides de forma suficientment ajustada ni exhaustiva a les estadístiques oficials.

Les estadístiques disponibles classifiquen els agents en funció d’una única activitat econòmica principal, i tan sols des del punt de vista de l’oferta i no de la demanda. En aquest sentit, els agents oferents acostumen a vendre béns i serveis que combinen més d’una activitat i, des d’un punt de vista de la demanda, els compradors adquireixen més d’un bé o servei de forma conjunta.

La sectorial també incideix en el fet que el pes real podria ser major però no és possible quantificar alguns elements importants del sector com les operacions logístiques internes que realitzen algunes empreses amb els seus propis mitjans o externalitzant en empreses amb CCAE no logístic.

La presentació de l’estudi es va fer en el marc del SIL2018, el Saló Internacional de la Logística i la Manutenció de Barcelona, que enguany ha celebrat la seva 20 edició. El Clúster Logístic de Catalunya i PIMEC Logística han tingut presència amb un estand pel qual han passat més de 300 professionals del sector.

Inaguració Elis a Barcelona// Foto: Conselleria Empresa i Coneixement

Elis s’estableix a Barcelona amb una inversió de 22 milions d’euros

La multinacional francesa crearà 200 llocs de treball

Inaguració Elis a Barcelona// Foto: Conselleria Empresa i Coneixement
Inaguració Elis a Barcelona// Foto: Conselleria Empresa i Coneixement
La multinacional francesa Elis ha inaugurat aquest dijous passat a la Zona Franca de Barcelona una nova planta de bugaderia industrial que ha suposat una inversió de 22 milions d’euros i que generarà la creació de 200 llocs de treball. Aquest projecte d’inversió d’Elis a Catalunya ha comptat amb el suport de la Generalitat de Catalunya a través de Catalonia Trade & Investment, l’àrea d’atracció d’inversions estrangeres d’ACCIÓ.
La nova planta, que té l’objectiu de reduir la sobrecàrrega actual, compta amb unes instal·lacions de 13.000m2 i capacitat de tractar fins a 500 tones de roba a la setmana destinada principalment a hotels i restaurants de Barcelona. Es tracta de les instal·lacions més grans del grup a l’Estat espanyol i les tecnològicament més avançades a nivell internacional.
En aquest sentit, per exemple, utilitza energia solar per cobrir el 20% de tota l’energia necessària per escalfar l’aigua -evitant l’emissió de 80 tones anuals de CO2- que després recicla internament. D’aquesta manera, la tecnologia que utilitza la planta permet reduir un 30% el consum d’aigua, així com un 20% l’ús de productes químics i un 30% de gas.
Durant la inauguració, el director general d’Elis a Espanya, Romain Dupuy, va afirmar que “amb aquesta nova planta, Elis reforça la seva posició de líder en el mercat, no només a nivell de facturació, sinó també pel que fa a innovació i protecció del medi ambient, permetent-nos oferir solucions de màxima qualitat als clients”
De la seva banda, el conseller delegat d’ACCIO, Joan Romero, ha destacat que aquesta inversió és molt rellevant perquè “és generadora de llocs de treball, molt important des d’un punt de vista tecnològic i compromesa amb el medi ambient”. Romero ha volgut subratllar “el compromís de les empreses franceses a Catalunya, on poden trobar un sector industrial molt potent, tecnologia i talent”. De fet, França és el segon país amb més empreses estrangeres establertes a Catalunya.
Amb seu a Saint-Cloud, prop de París, la multinacional fundada l’any 1883. Té 33 plantes a l’Estat espanyol, tres de les quals a Catalunya (a Parets del Vallès i Castellví de Rosanes, a banda de la nova de la Zona Franca de Barcelona). A nivell internacional té presència en 28 països, 440 centres de servei i producció i 45.000 treballadors.
Port Barcelona Damià Calvet, Sixte Cambra, Mercè Conesa//Foto: Conselleria Territori i Sostenibilitat

Mercè Conesa serà la presidenta del Port de Barcelona

Es farà efectiu la primera setmana de juliol

Port Barcelona Damià Calvet, Sixte Cambra, Mercè Conesa//Foto: Conselleria Territori i Sostenibilitat
Port Barcelona Damià Calvet, Sixte Cambra, Mercè Conesa//Foto: Conselleria Territori i Sostenibilitat
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha anunciat que el canvi a la presidència del Port de Barcelona es produirà la primera setmana de juliol. L’actual president, Sixte Cambra, deixarà el càrrec després de 7 anys i la nova presidenta serà la fins ara alcaldessa de Sant Cugat del Vallès i presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa.
Calvet ha agraït la tasca feta per Cambra i ha recordat que quan va accedir al càrrec, l’any 2011, “veníem d’una crisi profunda que havia afectat l’arrel de l’economia i no arribaven pràcticament inversions de l’estranger”. “Avui, el Port de Barcelona és motor d’economia, d’ocupació, d’exportació i de turisme i al capdavant hi ha hagut Sixte Cambra, que ha liderat la direcció del port i la recuperació econòmica del país gràcies al seu tarannà de pacte i entesa”, ha detallat. El titular de Territori i Sostenibilitat ha recordat que l’any 2017 el Port de Barcelona va ser el port europeu que més va créixer, que va incrementar un 26% el tràfic total, un 32% el de contenidors i un 27% el de líquids a granel“I aquest 2018, fins al mes d’abril, el tràfic de contenidors ha augmentat un 20%, unes xifres que confirmen que és una de les puntes de llança de la nostra economia”, ha indicat.
La nova presidenta, que ahir mateix va presentar la seva dimissió a l’alcaldia santcugatenca i en breu també deixarà la presidència de la Diputació, agafarà el relleu de Cambra d’aquí a un mes i tindrà per davant “continuar amb aquesta etapa d’èxits”, ha dit. El conseller Calvet, que ja havia treballat amb Mercè Conesa fins la setmana passada a l’Ajuntament de Sant Cugat n’ha destacat el seu bagatge en la gestió dins l’administració “que serà fonamental en la direcció d’aquesta peça clau del país com és el Port de Barcelona”. Com a reptes concrets, Calvet s’ha referit als accessos ferroviaris i viaris, al Corredor Mediterrani i a la tecnificació i digitalització del Port.
Motos Scoot//Foto: Accio

L’empresa californiana Scoot s’instal·la a Barcelona

Crearà 60 llocs de treball aquest 2018

Motos Scoot//Foto: Accio
Motos Scoot//Foto: Accio
L’empresa de mobilitat elèctrica Scoot, amb seu a San Francisco (Califòrnia, Estats Units), ha triat Barcelona per començar la seva expansió a Europa. La marca ha obert a la capital catalana la primera seu fora dels Estats Units, fet que ha suposat la creació de 30 llocs de treball amb la previsió d’arribar als 60 treballadors aquest 2018.
El projecte d’inversió d’Scoot a Catalunya ha comptat amb el suport de la Generalitat de Catalunya a través de Catalonia Trade & Investment, l’àrea d’atracció d’inversions estrangeres d’ACCIÓ.
D’aquesta manera, Barcelona es converteix en la primera ciutat a nivell internacional després de San Francisco que acollirà la xarxa de lloguer de vehicles elèctrics d’aquesta companyia. En concret, Scoot posa en marxa avui aquest sistema amb una flota de 500 motocicletes i centenars bicicletes elèctriques, que l’usuari pot localitzar, reservar i desbloquejar en temps real a través d’una aplicació al mòbil. De cara els propers mesos, la marca estendrà el servei a cotxes elèctrics “amb l’objectiu de posicionar-se com a líder al transport elèctric multimodal”, segons Mar Pallas, VP Europe Market Development d’Scoot.
Segons el director general d’Scoot a l’Estat espanyol, Enrico Sargiacomo, “hem triat Barcelona pel seu alt interès en l’ecologia i la sostenibilitat del model de mobilitat urbana”. “Scoot no només permet moure’s per la ciutat d’una manera àgil i còmode, sinó que a més l’impacte en el medi ambient és un 25% menor que els vehicles de combustió. Per això col·laborem amb l’ajuntament i les principals institucions públiques de San Francisco, per planificar i implementar millores en el sistema de mobilitat urbana”, subratlla.
Els usuaris dels vehicles de lloguer d’Scoot a San Francisco han recorregut a través de la seva xarxa de lloguer de vehicles elèctrics més de 7 milions de quilòmetres a la ciutat nord-americana, fet que segons la companyia ha estalviat l’emissió de 3.500 tones de diòxid de carboni (CO2). L’empresa es va fundar als Estats Units l’any 2012.

El secretari general de la patronal Cecot, David Garrofé

Cecot valora positivament la reducció de l’atur

Insisteix que cal diàleg social per consolidar la tendència en sectors estratègics

El secretari general de la patronal Cecot, David Garrofé
El secretari general de la patronal Cecot, David Garrofé // Imatge del web de la Cecot

Catalunya va tancar el mes de maig amb 13.378 aturats menys, un 3,35% menys en relació al mes d’abril, segons dades que ha fet públiques avui el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social. Així doncs, el nombre total d’aturats a Catalunya es va situar durant aquest mes passat en 385.568 persones.

Per sectors econòmics respecte el mes d’abril, a Catalunya la reducció més gran en termes absoluts ha tingut lloc al sector serveis amb 9.351 persones menys a l’atur, a  l’agricultura el nombre d’aturats ha baixat en 1.465 persones, a la indústria el descens d’aturats ha estat de 1.297 persones i a la construcció l’atur s’ha reduït en 925 persones. Entre el col·lectiu sense ocupació anterior hi ha 340 aturats menys.

Al mes de maig el nombre de contractes registrats a Catalunya ha estat de 303.805, una xifra que suposa 16.269 més que al mes d’abril (18,39%) i 8.663 més que al maig de l’any passat (2,94%). Del total dels nous contractes, 40.183 van ser indefinits i 263.622 temporals.

En relació al nombre d’afiliats, a Catalunya ha arribat al maig a 3.393.908, dels quals 2.832.877 son del règim general. A Catalunya l’afiliació ha augmentat en 42.321 respecte al mes d’abril (+1,26%), i en 97.554 persones respecte al maig de l’any passat (+2,96%).

En el conjunt de l’Estat, al maig hi havia 3.252.130 persones apuntades a les llistes de l’atur dels serveis públics d’ocupació, una xifra que és un 2,51% inferior al mes d’abril i un 6,04% respecte al maig de l’any passat. En el conjunt de l’Estat hi havia 83.738 persones menys a l’atur que el mes d’abril i 208.998 menys que fa un any.

 

Valoració de la Cecot

La reducció de l’atur del mes de maig i l’increment de cotitzants a la seguretat social són dades positives i reforcen la petició que la Cecot ha estat traslladant al nou Govern de la Generalitat, i ara també traslladarà al nou Govern central, i que consisteix en aprovar i impulsar accions, propostes i mesures que recolzin aquest bon comportament de l’economia i l’activitat empresarial que estem experimentant.

Cal diàleg entre els agents econòmics, empresarials i administracions per consolidar aquest procés de recuperació i s’ha d’aprofundir en reformes que afavoreixin i acompanyin la reactivació econòmica i la competitivitat de les empreses, flexibilizant les condicions en les que es desenvolupen perquè puguin reforçar la seva capacitat d’adaptació i de creació d’ocupació.

La Cecot considera que encara s’ha de fer molt per millorar els marcs de relacions laborals i l’economia i proposa millores per la competitivitat destinades a reduir la taxa d’atur, com ara el canvi de model dels serveis d’ocupació, la reducció de les cotitzacions a la SS, relacionar polítiques actives amb polítiques passives d’ocupació, entre moltes altres.

David Garrofé, secretari general de la Cecot, ha valorat les dades destacant les bones xifres de reducció de l’atur en els sectors dels serveis i la indústria, “sectors clau de l’estructura econòmica del país”. A més, ha valorat molt positivament la tendència registrada d’increment d’altes de nous cotitzants a la Seguretat Social tant a Catalunya, com en el conjunt d’Espanya. Garrofé afirma que des del punt de vista de la Cecot “estem segurs que la tendència interanual continuarà sent positiva però cal diàleg real entre els representants empresarials i dels treballadors per incidir en la millora del marc i les relacions laborals que ajudin a estabilitzar la tendència i que defineixin un nou marc de relacions adaptat a la realitat econòmica i empresarial del moment però també amb previsió i visió de futur”.

Cal una visió estratègica compartida en relació als models econòmics que “volem prioritzar al nostre país, i que els agents socials i econòmics puguem actuar en consonància”, afegeix Garrofé, “ si tenim clar que la indústria o els serveis han de ser sectors clau per estabilitzar l’ocupació, hem de ser capaços de redefinir tots els models necessaris perquè això sigui així. Un exemple seria el model de la formació professionalitzadora que, en aquests moments, necessita una reflexió en profunditat per ajustar les necessitats empresarials i l’oferta formativa. Si anem cap a un paradigma d’indústria 4.0 necessitarem professionals especialitzats i qualificats en aquest àmbit, que ara mateix no en disposem. I no només en aquest àmbit, a la Borsa de Treball de la Cecot tornem a tenir dificultats per trobar professionals qualificats en determinats oficis que ens demanden les empreses”.