Arxiu de la categoria: Economia

Tota l’actualitat econòmica de Terrassa. Llista dels últims articles i notícies d’economia del diari digital Terrassa Informa!

Exportacions catalanes contenidor Port//Foto Conselleria Empresa i coneixement

La competitivitat en preus de la indústria catalana millora 0,9 punts interanuals

Al quart trimestre del 2018

 

Exportacions catalanes contenidor Port//Foto Conselleria Empresa i coneixement
Exportacions catalanes contenidor Port//Foto Conselleria Empresa i coneixement
Al quart trimestre del 2018, l’índex de competitivitat en preus de la indústria manufacturera catalana en relació amb els països industrialitzats millora 0,9 punts en termes interanuals i manté l’evolució favorable iniciada el trimestre anterior, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
El component dels preus respecte al conjunt de països industrialitzats manté la tendència favorable dels darrers trimestres i ha tingut una contribució favorable de 0,7 punts interanuals al quart trimestre. Per la seva banda, el component nominal ha tingut una contribució favorable, per primera vegada des de finals de 2015, amb una millora de 0,2 punts interanuals.
L’evolució favorable de l’índex de competitivitat és generalitzada en les diverses àrees geogràfiques analitzades i sempre impulsada pel component de preus industrials, ja que el component nominal només té una contribució favorable en el cas dels països desenvolupats. En la comparativa amb la zona euro, continua l’evolució favorable de l’índex per setè trimestre consecutiu, amb una millora de 0,4 punts interanuals al 4rt trimestre i, en relació amb l’àmbit de la UE-28, amb un guany de 0,6 punts. Per al conjunt de països desenvolupats i per als nous països industrialitzats d’Àsia, es consolida el canvi de tendència iniciat el trimestre anterior després de diversos trimestres d’evolució negativa, amb una evolució favorable d’1,0 i 0,3 punts interanuals, respectivament.

1

Xerrada facturació electrònica a contractació pública// Foto: pimec

PIMEC defensa la contractació pública amb facturació electrònica

Per garantir els pagaments als subcontractistes

Xerrada facturació electrònica a contractació pública// Foto: pimec
Xerrada facturació electrònica a contractació pública// Foto: pimec

El secretari general de PIMEC, Antoni Cañete, ha defensat la contractació pública amb facturació electrònica (entre Administració, empresa contractista i empreses subcontractistes) per evitar les trampes en els pagaments i que es compleixin els terminis establerts per la llei. En la seva intervenció en una conferència sobre la contractació pública al Saló Barcelona Building – Construmat, ha explicat la importància de la Llei de Contractació Pública, que “suposa el 18% del PIB”.

Un any després de l’entrada en vigor d’aquesta Llei 9/2017, que introdueix canvis importants en les regles de la contractació pública i de la qual PIMEC va liderar modificacions importants en la norma en benefici de les pimes, Antoni Cañete ha destacat la necessitat que les petites i mitjanes empreses obtinguin almenys un 50% de les licitacions d’edificacions a través de lots i la urgència d’aprofundir en els mecanismes que assegurin l’accés de les pimes a les compres públiques. A més, ha dit que cal garantir que en aquests processos es compleix escrupolosament la legislació vigent en matèria de morositat, després de manifestar que s’hauria de reflectir en unes proporcions de compra pública a pimes pròximes al seu pes en la generació de riquesa, és a dir, uns 2/3 de l’economia.

D’altra banda, PIMEC, juntament amb la Plataforma Pymes, també ha ofert als visitats diferents activitats en relació a la compra pública orientades a informar i ajudar les pimes:

  • Taller sobre com beneficiar-se de les millores en contractació pública: requisits legals i tecnològics per a empreses licitadores i subcontractades, a càrrec de l’advocada Raquel Álvarez, del departament Jurídic de PIMEC.
  • Xerrada informativa sobre factura electrònica per a licitacions públiques, a càrrec del director de Tecnologia i Innovació de PIMEC, Andreu Bru.
  • Taula rodona sobre els nous reptes i oportunitats en la contractació pública i la visió de les empreses i de l’Administració, amb la participació de diferents experts i professionals
Pensió contributiva Catalunya 2018// Autor: Idescat

La pensió contributiva mitjana és de 1.008 euros el 2018

Un 3,7% més que l’any anterior

Pensió contributiva Catalunya 2018// Autor: Idescat
Pensió contributiva Catalunya 2018// Autor: Idescat
La pensió contributiva mitjana a Catalunya del desembre de 2018 supera per primer cop els mil euros i se situa en 1.008 euros, xifra que representa un augment anual del 3,7%, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
El nombre de pensions contributives de la Seguretat Social a Catalunya al desembre de 2018 ha augmentat un 1,1% respecte a l’any anterior, amb 1.701.954 pensions. Aquest creixement anual, juntament amb el del 2017 (0,9%), són els més baixos dels darrers cinc anys. El nombre de pensions per cada deu habitants es manté en 2,2 des del 2014.
Del total de pensions, 1.102.326 van ser de jubilació (64,8%), 387.248 de viduïtat (22,8%), 163.896 d’incapacitat permanent (9,6%), 47.086 d’orfenesa (2,7%) i 1.398 a favor de familiars (0,1%). El nombre de pensions de jubilació ha augmentat un 1,7% respecte a l’any anterior, mentre que la resta s’han mantingut estables.
Principalment les pensions pertanyen al règim general –RG– (78,9%) i al règim especial de treballadors autònoms –RETA– (18,6%). Aquests dos règims són els únics que han augmentat el nombre de pensions respecte del 2017, un 1,2% i un 1,0%, respectivament. Pel que fa a la pensió mitjana del desembre, la prestació mitjana del RG equival a 1,5 vegades la pensió mitjana del RETA (1.079 euros i 693 euros, respectivament).
Un 55,2% de les pensions contributives són percebudes per dones i un 44,8%, per homes, amb una pensió mitjana de 783 euros i 1.286 euros, respectivament. L’import percebut per les dones és un 39,1% inferior al percebut pels homes. Des de l’any 2011 –quan era del 42,9%– aquest diferencial ha anat disminuint progressivament.
Pel que fa a les pensions contributives de jubilació que perceben persones menors de 65 anys, la xifra se situa en 69.541 pensions, un 6,3% de les pensions de jubilació. Durant els darrers cinc anys s’ha produït una progressiva reducció del pes d’aquest grup, que l’any 2013 representava un 7,7%.
 
Resultats per comarques
La comarca del Barcelonès és la que té un nombre més elevat de pensions (545.732), amb un lleuger augment del 0,1% respecte al 2017 i una pensió mitjana de 1.091 euros. El segon lloc l’ocupa el Vallès Occidental amb 197.540 pensions i un augment anual de l’1,5%, i al tercer lloc hi  ha el Baix Llobregat amb 170.138 pensions i un augment anual de l’1,8% .
Pel que fa a les comarques tarragonines, encapçala en nombre de pensions el Tarragonès amb 46.841 pensions, xifra que representa un augment del 2,2% respecte de l’any anterior, i que té una pensió mitjana de 1.068 euros.
El Segrià és la comarca lleidatana amb el nombre més gran de pensions, 44.587. Aquest nombre representa un augment de l’1,4% respecte al 2017 i l’import de la pensió mitjana està en 910 euros.
De les comarques gironines, el Gironès és la que té un nombre més gran de pensions, 35.764. Aquesta xifra representa un augment anual de l’1,4% i l’import de la pensió mitjana se situa en 1.006 euros.
El nombre de pensions ha disminuït respecte de l’any anterior en 6 comarques. Els decreixements més elevats es donen a l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà: 1,9%, 1,1% i 1,1%, respectivament. En canvi, al Baix Penedès, la Cerdanya i el Solsonès és on s’han produït els augments anuals més importants: 3,3%, 2,9% i 2,6, respectivament.
Si relacionem el nombre de pensions amb la població de la comarca, les comarques amb més pensions per cada 10 habitants són el Berguedà (3,5), el Ripollès (3,5) i la Terra Alta (3,3), i a l’altre extrem hi ha l’Aran (1,6), la Cerdanya (1,8) i l’Alt Empordà (1,8).
Pel que fa a la prestació mitjana, les fortes diferències que hi ha entre les comarques mostra una clara correlació amb la presència del règim general i del règim de treballadors autònoms. Així, la comarca que té la proporció més alta de pensions del RETA, que és la Terra Alta (60,8%), també és la que presenta una pensió mitjana més baixa (714 €). En general, les comarques amb aquestes característiques són les que tenen una activitat agrària més gran. D’altra banda, la pensió mitjana més alta es percep al Barcelonès (1.091 €), que és de les comarques amb la proporció més baixa del RETA (14,9%).
 
Resultats per municipis (municipis amb més de 20.000 habitants)
 
La pensió mitjana ha augmentat a tots els municipis de més de 20.000 habitants de Catalunya, i els que han registrat els augments més importants en relació amb l’any anterior són Vila-seca (4,6%), el Masnou (4,3%), Olot (4,2%) i Premià de Mar (4,2%). Pel que fa al nombre de pensions, els municipis on més ha augmentat són Salou, Calafell i Vila-seca amb un 5,2%, 4,7% i 4,2%, respectivament. Barcelona és l’únic municipi on el nombre de pensions ha disminuït (0,1%).
Dels municipis de Catalunya amb més de 20.000 habitants, Barcelona és el que té un nombre més elevat de pensions (398.662), seguit a distància per l’Hospitalet de Llobregat (61.636) i Sabadell (53.724).
Els municipis amb més pensions per cada deu habitants són Manresa, Olot i Igualada amb 2,8, 2,7 i 2,7, respectivament, i els municipis que en tenen menys són Salou (1,3), Lloret de Mar (1,4), Sant Cugat del Vallès (1,4) i Vila-seca (1,4).
Sant Cugat del Vallès és el municipi amb la pensió mitjana més alta, 1.257 euros. El segueixen Tarragona i Barcelona amb 1.136 euros i 1.121 euros, respectivament. Els municipis on aquesta pensió és més baixa són Palafrugell (830 €), Lloret de Mar (832 €) i Sant Feliu de Guíxols (837 €).

2

Signatura acord Bonpreu Afrucat // Foto: Grup Bonpreu

Acord entre Bon Preu i Afrucat

Per fomentar el consum de fruita catalana

Signatura acord Bonpreu Afrucat // Foto: Grup Bonpreu
Signatura acord Bonpreu Afrucat // Foto: Grup Bonpreu

El Grup Bon Preu i Afrucat, l’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya,han signat un acord de col·laboració per impulsar el sector de la fruita a Catalunya. El conveni té com a finalitat promocionar i donar sortida a la fruita produïda a casa nostra. Joan Sabartés, director d’operacions del Grup Bon Preu i Francesc Torres, presidentd’Afrucat, han estat els encarregats de materialitzar l’acord.

Segons ha afirmat Sabartés “amb aquest acord de col·laboració, Bon Preu reforça la seva aposta per la proximitat i la complicitat amb el territori,ja que el nostre model comercial es basa en oferir una gran varietat i qualitat de productes i en la proximitat amb el territori, promovent els productes de km 0”.

Afrucat defensa la viabilitat i el futur de les empreses fruiteres catalanes i de la població que en depèn i el seu objectiu és impulsar la fructicultura catalana i esdevenir un referent internacional dels mercats fruiters. Actualment, Afrucat aplega gairebé la totalitat d’Organitzacions de Productors de Catalunya i més del 90% de la producció de fruita dolça catalana. Mobilitza a 100 firmes catalanes amb 10.000 treballadors, 45.000 hectàrees i 1.000 milions de kg de fruita, entre els quals destaquen el préssec, la nectarina, la pera, la poma, la cirera, la pruna, l’albercoc i el paraguaià.

Francesc Torres ha declarat que la signatura d’aquest acord és un pas més perquè la fruita de proximitat arribi als consumidors, ja que “per Afrucat i les seves empreses són importants aquests tipus de convenis per poder oferir la nostra fruita als supermercats del país i és una bona manera perquè els consumidors puguin obtenir fruita de proximitat”.

Algunes de les accions que Bon Preu i Afrucat duran a terme seran de promoció i impuls del consum de fruita. Bon Preu, a més, col·laborarà amb Afrucat aportant dades sobre les noves tendències de consum de les famílies gràcies a la informació generada per l’Observatori Bonpreu i Esclat del consum alimentari a Catalunya. Una iniciativa per contribuir a la creació i difusió de coneixement sobre les tendències del consum i els nous hàbits alimentaris de la població amb l’objectiu de conèixer les tendències alimentàries i de consum a les llars.

Actualment als establiments Bonpreu i Esclat hi ha 1.340 productes que provenen de proveïdors locals, cosa que suposa una de les ofertes més completes de productes de proximitat i constata el compromís del Grup amb el suport a la pagesia local i la comercialització dels seus productes.

 

Bonpreu campanya estiu// Foto: Bonpreu

Bon Preu incorporarà 420 persones

Per reforçar la campanya d’estiu

Bonpreu campanya estiu// Foto: Bonpreu
Bonpreu campanya estiu// Foto: Bonpreu

El Grup Bon Preu amplia la seva plantilla des de juny fins a setembre per cobrir les necessitats dels establiments i mantenir la qualitat del servei d’atenció al client. Les zones on més es reforçaran les contractacions son la Costa Brava i la Costa Daurada

L’aposta per la contractació de persones als supermercats Bonpreu i Esclat és contínua. El Grup Bon Preu preveu una gran temporada d’estiu i, per això,incorporarà 420 persones a la seva plantilla per cobrir les necessitats dels seus establiments i les puntes de treball que es donen en aquest període, especialment als establiments de costa i zones turístiques.

El compromís del Grup Bon Preu és crear nous llocs de treball, donar estabilitat al territori, i especialment oferir oportunitats per als més joves. Els nous empleats treballaran en diferents torns intensius de matí, tarda o nit per tal que també puguin gaudir de l’estiu.  Estaran en els punts de venda realitzant tasques d’atenció al client, reposició, venda de productes frescos o a la línia de caixes. L’objectiu principal d’aquesta contractació és mantenir la qualitat del servei d’atenció al client. El tracte amb el client és un dels pilars del model comercial de Bon Preu i una de les característiques que els consumidorsmés aprecien dels establiments.

Actualment Bon Preu té més de 7.400 treballadors, fet que situa el Grup entre les 10 empreses amb més empleats amb seu a Catalunya i ha creat 1.400 llocs de treball nous els últims 12 mesos.

El Grup Bon Preu disposa de 128 supermercats Bonpreu, 54 hipermercats Esclat, 48 benzineres EsclatOil i 13 punts de recollida online BonpreuEsclat

A banda d’aquesta contractació, Bon Preu requerirà noves incorporacions aquest any 2019 amb les obertures dels nous establiments previstos a Sant Boi de Llobregat, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Fruitós del Bages, Barcelona, Viladecavalls, Granollers, Manlleu, Platja d’Aro, Igualada, Tona i Rubí. Els candidats que vulguin inscriure-s’hi només han de visitar la pàgina web del grup i adjuntar el seu currículum a l’apartat “Treballa amb nosaltres”.

Workshop CETMO// Foto: Conselleria Territori i Sostenibilitat

El CETMO organitza un “workshop” sobre partenariats publicoprivats

Per a la mobilitat de les persones

Workshop CETMO// Foto: Conselleria Territori i Sostenibilitat
Workshop CETMO// Foto: Conselleria Territori i Sostenibilitat
El CETMO ha organitzat una sessió de treball sobre partenariats publicoprivats per a la mobilitat de les persones, juntament amb la Federació Empresarial Catalana d’Autotransport de Viatgers (Fecav) i Confederació Espanyola de Transport en Autobús (Confebus). El workshop es va centrar en compartir bones pràctiques entre els països europeus del GTMO 5+5 (Portugal, Espanya, França Itàlia i Malta) i els països de la Ribera Sud (Mauritània, Marroc, Algèria, Tunísia i Líbia), que estan immersos en el desenvolupament dels seus sistemes de transport públic. La transferència de coneixement i de bones pràctiques és necessària per afavorir un desenvolupament econòmic i social cohesionat a la regió. La jornada la va tancar el director general de Transports i Mobilitat, Pere Padrosa.
Durant la primera part del workshop es van exposar casos d’èxit en partenariats publicoprivats a Europa per part de Grupo Ruiz (en el cas de l’Estat espanyol), per Moventis (en el cas de França) i per BC Tours (en el cas de Malta). La transmissió de coneixements i d’experiències pràctiques en la gestió dels serveis de transport van centrar les ponències dels operadors, que van il·lustrar amb casos pràctics les necessitats específiques vinculades als serveis de transport terrestre de viatgers, tant en els casos de serveis de transport urbà com interurbà. La recerca de la qualitat i la innovació tecnològica van ser elements recurrents en els diferents casos pràctics exposats.
Durant la segona part van intervenir les administracions públiques competents en la prestació de serveis de transport terrestre de viatgers i en l’atorgament de concessions d’aquests tipus de serveis de transport. Es va comptar amb la participació del Departament de Territori i Sostenibilitat, de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona i del Ministeri de Foment.
Aquesta jornada és una de les línies de treball sorgides de la Conferència de Ministres de Transport de la Mediterrània Occidental, que es va celebrar el desembre passat a Nouakchott (Mauritània) i que s’estan treballant en el marc del GTMO 5+5, del qual el CETMO n’és el secretariat tècnic.
Reempresa a Cimera Quebec// Foto: Samuel Tessier.

Reempresa, a la Cimera Internacional de la Transmissió Empresarial

Al Centre de Convencions del Quebec

Reempresa a Cimera Quebec// Foto: Samuel Tessier.
Reempresa a Cimera Quebec// Foto: Samuel Tessier.

El Centre de Convencions del Quebec va acollir la vuitena Cimera Internacional dedicada a la transmissió d’empreses. Aquesta cimera permet fomentar l’intercanvi de bones pràctiques de professionals de l’àmbit de la transmissió empresarial així com també promoure el debat sobre la importància de la reempresa de negocis a l’economia del segle XXI.

El Centre de Reempresa de Catalunya, que el 2017 va rebre el Premi Europeu de Promoció Empresarial de la Comissió Europea, va ser un dels convidats a participar en el debat d’experts internacionals per exposar el retrat de la reempresa de negocis a Catalunya i els reptes del servei per als propers anys de la mà d’Albert Colomer, director de Reempresa i president d’Autoocupació. A més de Colomer, també van participar al col·loqui representants de Bèlgica, França i Estats Units.

Reempresa es va presentar com a un model d’èxit i de col·laboració publicoprivat on “l’acompanyament i la formació per a les persones que venen el seu negoci i els emprenedors i emprenedores que hi volen donar continuïtat és fonamental”, va destacar Colomer.

En la seva intervenció, Colomer també va posar en valor que “el 75% de les empreses que s’han comprat a través de Reempresa han augmentat la seva facturació així com també que el 31% ha contractat nous treballadors després de la compra del negoci” destacant el compromís del Centre de Reempresa de Catalunya per afavorir el creixement de les petites i mitjanes empreses del país.

El director de Reempresa també va poder intercanviar visions i opinions sobre les diferents polítiques de suport a la reempresa de negocis amb el ministre d’Economia i Innovació del Quebec, Pierre Fitzgibbon, que va presidir l’acte d’inauguració de la cimera.

Més de 2.200 negocis salvaguardats des del 2011

El Centre de Reempresa de Catalunya, una iniciativa de la patronal Cecot i d’Autoocupació, ha evitat el tancament de més de 2.200 empreses a Catalunya des del 2011 generant una inversió induïda de més de 102MEUR i salvaguardant més de 6.000 llocs de treball al país.

Pimec IPC Abril-19// Autor: Pimec

Valoració de PIMEC sobre l’IPC

D’abril de 2019

Pimec IPC Abril-19// Autor: Pimec
Pimec IPC Abril-19// Autor: Pimec

Tenint en compte les dades relatives a l’índex de preus al consum publicades per l’INE:

PIMEC valora de forma moderadament positiva l’evolució dels preus, tot i que alerta de les pressions inflacionistes dels productes energètics, sobretot carburants i combustibles, i dels serveis d’hoteleria i restauració. PIMEC, considera que hi ha elements especulatius en aquests comportaments en els preus, aprofitant les vacances de Setmana Santa.

Els preus a l’abril repunten dues dècimes a Espanya i tres a Catalunya, per sobre les registrades el mes anterior, situant l’augment en l’1,5% i l’1,7% respectivament. Aquesta evolució, suposa, per tercer mes consecutiu, una alça en el ritme de creixement dels preus, tot i que encara se situen per sota el 2,0%.

Aquesta tendència està directament relacionada amb el comportament dels preus dels productes energètics, benzines i electricitat. Els preus dels carburants i combustibles augmenten d’un 6,0% en relació a un any enrere i els de la calefacció, enllumenat i distribució d’aigua fins el 2,9%.

Sense la incidència dels productes energètics ni els aliments sense elaborar, la inflació subjacent continua en uns registres més moderats, del 0,9% a Espanya i de l’1,2% a Catalunya.
Per sectors, a Catalunya, destaquen els creixements dels preus en termes interanuals del transport (2,8%), de la restauració (2,2%) i de l’habitatge (2,0%). De la seva banda, no varien els preus de les comunicacions (0,0%).

En relació a la Unió Monetària, la taxa harmonitzada espanyola continua situada una dècima per sota (1,6% a Espanya i 1,7% a la UM, respectivament), encara que en ambdós àmbits augmenten tres dècimes. Amb aquesta dinàmica, l’evolució d’aquest registre encara comporta una incidència positiva moderada en la competitivitat via preus respecte als països europeus.

PIMEC continua destacant la incidència en l’evolució de l’IPC dels preus de l’energia i constata que les alces observades en mesos anteriors s’estan traslladant al transport. D’altra banda, també constata l’efecte de les vacances de Setmana Santa en l’alça dels preus de l’hoteleria i restauració, tendència que pot ser contraproduent a mitjà termini.

Benzinera IPC anual// Foto wiquipedia Commons

L’IPC ha augmentat un 1,7% en termes interanuals a Catalunya

Un 1% respecte al mes anterior

Benzinera IPC anual// Foto wiquipedia Commons
Benzinera IPC anual// Foto wiquipedia Commons

A Catalunya, l’IPC (amb la base 2016=100) a l’abril del 2019 ha augmentat un 1% respecte al mes anterior i un 1,7% amb relació a l’abril de l’any 2018. En termes mensuals destaca el creixement en vestit i calçat (10,4%) i, en sentit contrari, el decrement en habitatge (−0,4%). En termes interanuals, els increments més alts corresponen a transports (2,8%) i hotels, cafès i restaurants (2,2%), mentre que només comunicacions no mostra variació.

Índex de preus de consum (IPC)Catalunya. Abril del 2019
Índex Variació mensual % Variació interanual % Variació des d’inici d’any %
Índex general 105,2 1,0 1,7 0,4
Aliments i begudes no alcohòliques 104,7 0,1 1,3 0,4
Begudes alcohòliques i tabac 104,6 0,0 1,2 1,1
Vestit i calçat 106,5 10,4 1,0 -5,2
Habitatge 105,0 -0,4 2,0 -2,5
Parament de casa 101,6 0,3 0,7 0,3
Medicina 103,1 0,2 1,6 0,4
Transports 110,7 1,4 2,8 3,8
Comunicacions 104,0 -0,1 0,0 0,9
Esbarjo i cultura 101,8 1,4 1,2 0,3
Ensenyament 102,4 0,0 1,1 0,1
Hotels, cafès i restaurants 106,0 1,1 2,2 2,1
Altres béns i serveis 104,6 0,3 2,0 1,0

L’índex de preus de consum (IPC) mesura l’evolució en el temps del nivell de preus dels béns i serveis de consum adquirits per la població que resideix en habitatges familiars a Espanya. Es considera despesa de consum el flux monetari realment pagat per l’adquisició de béns i serveis tipificats així en una nomenclatura elaborada expressament per l’INE a partir de la ECOICOP (European Classification Of Individual Consumption by Purpose), una nomenclatura harmonitzada de la Unió Europea. En queden excloses les despeses que es poden considerar d’inversió, com ara l’adquisició d’habitatge en propietat.

Els canvis més destacables en la configuració del cistell de consum de la base 2016 són la incorporació dels serveis en línia de vídeo i música, els jocs d’atzar o el cafè monodosi en els productes d’alimentació.

Els preus es recullen mensualment en 177 municipis, i al voltant de 29.000 establiments serveixen de mostra per recollir els 220.000 preus amb què es calcula cada mes l’IPC. El nombre d’articles que composen el cistell de consum és de 479.

L’Idescat redifon mensualment les dades de l’IPC per grups que elabora l’INE.

Jornada Pimec Registre Horari// Foto: Pimec

PIMEC dóna una solució pel registre horari laboral a pimes i autònoms

Es gratuïta i online i facilitarà l’entrada en vigor del registre horari laboral

Jornada Pimec Registre Horari// Foto: Pimec
Jornada Pimec Registre Horari// Foto: Pimec

Amb motiu de l’entrada en vigor del registre horari dels treballadors des del passat 12 de maig, PIMEC ha posat en marxa una plataforma online per facilitar a les micro, petites i mitjanes empreses i als professionals autònoms l’aplicació d’aquesta mesura que obliga els negocis a tenir un registre de l’hora d’entrada i de sortida de tots els seus empleats. Amb aquesta solució, PIMEC dona resposta a les múltiples peticions que des de la publicació de la nova llei, els empresaris i empresàries han fet arribar a la patronal.

El director de Tecnologia i Innovació de PIMEC, Andreu Bru, ha explicat que aquesta eina és una solució gratuïta que PIMEC posa a disposició dels seus socis per donar resposta a la necessitat d’haver de portar un control horari de les jornades laborals.  A més, ha afegit que es tracta d’una aplicació “tecnològica 100% cloud, accessible tant des de dispositius mòbils -smartphones i tabletes- com des d’un ordinador personal”, d’ús extremadament senzill i que recull les dades necessàries que la mesura requereix, així com les evidències de marcatge que els dispositius mòbils generen, com ara el moment exacte del registre i les dades de geolocalització del dispositiu emprat.

Atès el poc temps del qual han disposat les empreses per aplicar aquesta mesura que, a més, suposa un increment dels costos, PIMEC ha fet diverses trobades al llarg d’aquest mes per informar les pimes sobre les novetats del sistema de registre horari dels treballadors i plantejarà mesures perquè es tingui en compte la mida de les empreses.