Arxiu de la categoria: Economia

Tota l’actualitat econòmica de Terrassa. Llista dels últims articles i notícies d’economia del diari digital Terrassa Informa!

seguretat social Catalunya-Espanya

És més sostenible a Catalunya que al conjunt de l’estat espanyol

El sistema de la Seguretat social

seguretat social Catalunya-Espanya

Un sistema de Seguretat Social exclusivament català seria més sòlid i més viable des d’un punt de vista econòmic que l’actual sistema espanyol. Així ho conclou l’estudi Els fons de la Seguretat Social a Catalunya. Evolució Financera i principals indicadors que incideixen en la viabilitat de les pensions a Catalunya, elaborat conjuntament pel departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda i pel departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
L’objectiu d’aquest document és valorar la situació financera del conjunt de la Seguretat Social a Catalunya i els aspectes que en condicionen la sostenibilitat. Per fer-ho, d’una banda s’analitza el comportament dels principals factors macroeconòmics vinculats a la sostenibilitat de les pensions (taxa d’atur, taxa d’ocupació i salaris, entre d’altres); d’altra banda, es mostra l’evolució dels ingressos i despeses del sistema en els darrers anys, en base a les dades de liquidacions publicades pel Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social i la Intervenció General de l’Estat (IGAE).
Així doncs s’observa que, en els darrers anys, l’envelliment progressiu de la població i la crisi han generat saldos negatius, però el dèficit per habitant a Espanya (389€ el 2016) dobla el de Catalunya (177€). A Catalunya, els factors del mercat de treball que incideixen sobre els ingressos són més favorables: té més població que treballa i que cotitza, i uns salaris més alts. Des del 2013, el dèficit de les prestacions vinculades a cotitzacions socials s’ha reduït a Catalunya un 72,5%, i es preveu que en els propers anys continuï baixant.
Factors que incideixen en la sostenibilitat del sistema 
La despesa en pensions depèn bàsicament de tres factors: un factor demogràfic (la ràtio entre la gent gran i la gent en edat de treballar), un factor de mercat de treball (taxa d’ocupació, afiliació a la Seguretat social, nivell de salaris, atur…) i un factor institucional, que recull les característiques legals del sistema de pensions.
Catalunya presenta factors del mercat de treball molt més favorables que l’Estat espanyol, fet que contribueix a la viabilitat del seu sistema de Seguretat Social. En concret, la taxa d’ocupació de 20 a 64 anys a Catalunya és d’un 70,1% —semblant a les mitjanes de la UE i la OCDE—, mentre que al conjunt de l’Espanya és del 63,9%. El 2016, el 42,1% de la població a Catalunya estava afiliada a la Seguretat Social, mentre que a Espanya aquest percentatge era del 37,3%.
En tots els casos, els factors de treball a Catalunya són més positius que la mitjana estatal. Així, Catalunya té el 16% de la població espanyola, però compta amb el 17,3% de població ocupada, el 16,6 % de la població activa i tant sols el 12,3% de l’atur registrat i el 13,6% de l’atur (EPA). A més, té el 21,9% de la contractació indefinida i el 17,8% de l’afiliació a la Seguretat Social.
Paral·lelament, els salaris a Catalunya són, de mitjana, més elevats que a la resta de l’estat espanyol i, per tant, més capaços de fer front a les pensions: el 2016, a Catalunya, cada afiliat va cotitzar de mitjana 6.365 euros, un 7,7% més que l’agregat a Espanya.
Gràcies a aquesta situació més favorable del mercat de treball, en un context de dèficit del sistema com l’actual, Catalunya presenta un balanç de cotitzacions i prestacions més equilibrat que el d’Espanya, de forma que la dependència de recursos públics addicionals per finançar les prestacions (transferències, endeutament, etc) és molt menor. En aquest sentit, cal recordar que el Fons de Reserva de la Seguretat Social, que va arribar a assolir un 6,2% del PIB espanyol el 2011 (66.000 M€), s’ha reduït en els darrers anys fins situar-se a l’1,4% del PIB a finals de 2016, essent la previsió que aquest 2017 quedi totalment liquidat.
Exportacions catalanes // Imatge del web de Pixabay

La inversió estrangera a Catalunya creix un 20,6%

La primera meitat de l’any

Exportacions catalanes // Imatge del web de Pixabay
Exportacions catalanes // Imatge del web de Pixabay
La inversió bruta estrangera productiva a Catalunya ha assolit els 1.571,9 milions d’euros la primera meitat de l’any, xifra que representa un creixement del 20,6% en comparació amb el mateix període de l’any passat. Es tracta del segon millor primer semestre de la sèrie històrica.
Les inversions estrangeres a Catalunya han anat destinades principalment a la indústria manufacturera, amb 321,9 milions d’euros –que suposa un creixement del 22% en termes interanuals-. De fet, Catalunya lidera l’atracció d’inversió estrangera d’indústria manufacturera a tot l’Estat espanyol, amb un 35,5% del total. Sectorialment, també destaquen les inversions destinades a Comerç (16,4%), Activitats immobiliàries (16,3%), Altres serveis personals (10,4%) i Hostaleria (9,6%).
Segons les dades fetes públiques pel Ministeri d’Economia i Competitivitat, entre gener i juny, les principals empreses inversores a Catalunya han estat de França (27,5%), Països Baixos (20,0%), Luxemburg (7,7%), Itàlia (7,1%) i Alemanya (6,7%).
ACCIÓ és l’agència pública per a la competitivitat de l’empresa catalana de la Generalitat de Catalunya. Impulsa la millora del teixit empresarial català a través del binomi internacionalització-innovació, posant a disposició de l’empresa 39 Oficines Exteriors de Comerç i d’Inversions que donen cobertura a més de 110 mercats. A més, assessora les empreses catalanes perquè aconsegueixin finançament, les ajuda a créixer mitjançant programes de capacitació i les orienta en matèria de clústers. També és responsable, a través de l’àrea Catalonia Trade & Investment, d’atreure inversions estrangeres a Catalunya.
Google_campus_ silicon walley

10 start-ups viatgen a Silicon Valley

Per buscar socis i inversors

Google_campus_ silicon walley

10 start-ups catalanes participen des de d’avui i fins dijous vinent en una missió empresarial a Silicon Valley organitzada per ACCIÓ –l’agència de la Generalitat per a la competitivitat de l’empresa- per trobar inversors, socis i conèixer de primera mà l’ecosistema empresarial de la regió.
Les empreses catalanes que hi participen Adan MedicalDefyUEpiniumOval SoundPlaymossPocketPianoRoomonitorSubmerTelanto i Unlimited Engineering.
Paral·lelament a les agendes de les start-ups, el viatge també servirà perquè la delegació -formada per representants d’ACCIÓ, fons de capital risc i altres agents de la comunitat catalana com el CEO de Barcelona Tech City, Miquel Martí- presenti Catalunya com un dels hubs d’start-ups més dinàmics d’Europa. A través de reunions amb empreses tecnològiques, fons de capital risc americans i trobades amb emprenedors locals, l’objectiu és buscar noves oportunitats per connectar els ecosistemes de Silicon Valley i Catalunya i facilitar les inversions empresarials al nostre país.
La missió s’ha fet coincidir amb la celebració a San Francisco del Disrupt SF, considerat l’esdeveniment més important del món d’start-ups disruptives. Està organitzat per l’entitat americana Tech Crunch amb la voluntat de ser el principal aparador internacional per empreses amb tecnologies diferencials i innovadores, i aplega tot l’ecosistema empresarial de Silicon Valley amb els principals fons de capital risc i corporacions tecnològiques.
Amb l’objectiu que les start-ups catalanes puguin presentar els seus projectes, fer networking i conèixer socis i inversors, ACCIÓ disposarà d’un estand al congrés. Gràcies a la presència en aquest esdeveniment, start-ups catalanes que van participar-hi l’any passat van obrir oficines als Estats Units (Mediktor) o van ser seleccionades per accedir al 500Startups, una de les acceleradores d’empreses més reconegudes dels Estats Units (Kompyte i Gestoos).
Durant l’esdeveniment, les start-ups catalanes podran participar a l’Startup Battlefield, una competició reconeguda mundialment i premiada amb 50.000 dòlars on els emprenedors presenten els seus projectes i reben assessorament d’inversors i experts. El Disrupt SF d’enguany comptarà amb ponents com Brian Krzanich, CEO d’Intel, Ben Silbermann, cofundador i CEO de Pinterest, o Lisa Jackson, vicepresident d’Apple, entre d’altres.
A banda de participar en aquest l’esdeveniment, ACCIÓ ha preparat a través de l’Oficina Exterior de Comerç i d’Inversions de la Generalitat a Silicon Valley una agenda de contactes i visites a la regió perquè les start-ups presentin els seus projectes als principals fons de capital risc de la regió i coneguin algunes de les acceleradores més reconegudes del país.
 
façana ATC

L’ATC convoca un centenar de noves places per augmentar la plantilla

Per reforçar la recaptació executiva i la tramitació dels tributs

façana ATC

L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) convocarà durant els propers dies un centenar de noves places, 40 de perfil tècnic i la resta d’empleats administratius, i iniciarà els processos de selecció corresponents per tal d’incorporar el nou personal, com a molt tard, durant el primer trimestre del 2018. L’objectiu d’aquesta nova convocatòria de llocs de treball és captar efectius per reforçar l’àmbit operatiu de la recaptació en via executiva, posar en marxa el Programa per a la tramitació dels tributs estatals que paguen les entitats del sector públic de la Generalitat i donar resposta a les necessitats derivades de la mobilitat interna del personal propi.
D’altra banda, i d’acord amb l’oferta d’ocupació pública aprovada el passat mes d’abril pel Govern de la Generalitat, el proper mes de novembre es convocaran les oposicions per cobrir 24 places del cos superior d’inspectors tributaris i 40 places del cos tècnic de gestors tributaris. Les proves per accedir a aquests cossos propis de l’Agència es desenvoluparan al llarg del 2018.
Formulari electrònic a l’ATRI i a la web
 
Les diferents ofertes de treball es publicaran al portal ATRI (intranet de la Generalitat de Catalunya) i a la seu electrònica de l’ATC (atc.gencat.cat). Les persones que estiguin interessades a presentar la seva candidatura, hauran d’emplenar un formulari electrònic i adjuntar la documentació requerida en cada cas. Segons la tipologia dels llocs i el perfil que se seleccioni, els processos poden incloure la realització de proves i/o entrevistes, a banda de l’anàlisi curricular dels mèrits al·legats.
Aquest pla d’increment de plantilla ha estat clau per acompanyar el desplegament que la Generalitat de Catalunya ha realitzat de la totalitat de les seves competències en matèria fiscal, que ha suposat la gestió de tots els tributs propis i cedits, segons l’actual marc legislatiu. Durant els darrers mesos, l’ATC ha dut a terme diversos processos selectius, com a resultat dels quals la plantilla s’ha incrementat, progressivament, des dels 400 efectius que tenia a finals del 2016 fins als prop de 700 empleats de què disposa el setembre d’enguany.
La major part d’aquest augment correspon al personal contractat per donar cobertura a les noves oficines territorials (Barcelonès Nord (Poblenou), Terrassa, Sabadell, Granollers, Sant Feliu de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Mataró, Manresa, Vic, Santa Coloma de Farners, la Bisbal d’Empordà, Figueres, la Seu d’Urgell, Reus i Tortosa ) i oficines de serveis tributaris (compartides amb altres administracions locals i supralocals).
ATC impostos

El Govern desplega la hisenda catalana

Assumeix totes les competències actuals en matèria fiscal

ATC impostos

La Generalitat de Catalunya ha desplegat la totalitat de les seves competències en matèria fiscal, d’acord amb l’actual marc legislatiu. A partir d’aquest mes de setembre, l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) assumeix la gestió i la recaptació directa dels tributs propis i dels cedits per l’Estat (transmissions patrimonials, actes jurídics documentats, i successions i donacions), una funció que fins ara tenia delegada, en part, en els registradors de la propietat. I també es fa càrrec de la gestió executiva dels deutes per tributs locals o per altres drets de naturalesa no tributària i ingressos de dret públic que ciutadans, entitats i empreses tinguin pendents amb les administracions locals que així ho sol·licitin, així com dels deutes per sancions de multes imposades pel Servei Català de Trànsit (SCT), tasca que fins ara feia l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT). La subcontractació d’aquests serveis tenia un cost per a l’Administració de 35 milions d’euros anuals.
Amb l’assumpció d’aquestes competències, l’Agència catalana es converteix en prestadora de serveis tributaris per al conjunt de les administracions del país. Això ha estat possible gràcies al desplegament territorial i de personal que ha realitzat l’ATC durant els darrers dos anys arreu del territori català, i que aquest mes de setembre culmina amb l’entrada en servei de 14 noves oficines territorials i 13 oficines compartides.
 
De 4 a 32 oficines distribuïdes per tot el territori
Durant aquest any 2017, l’Agència catalana ha passat de les 4 delegacions a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, a un total de 19 oficines, preparades per prestar els mateixos serveis a tots els ciutadans de Catalunya. Aquest model en xarxa es complementa amb 13 oficines compartides amb entitats locals (diputacions, consells comarcals i ajuntaments). En total, l’ATC ja disposa de 32 oficines distribuïdes arreu de la geografia catalana.
 
De 321 a 800 treballadors en dos anys
Aquest desplegament territorial de l’Agència s’ha reforçat amb un creixement del personal de l’ATC, que ha passat de 321 treballadors l’any 2015 a 700 l’1 de setembre. L’objectiu és arribar als 800 a finals d’aquest mateix any.
D’aquestes 700 persones que avui ja formen part de la plantilla de l’ATC, un total de 220 provenen dels registres de la propietat. Des que la Generalitat va denunciar el conveni amb els registradors de la propietat, el passat mes d’octubre, la voluntat del Govern català sempre ha estat la de facilitar la incorporació a l’ATC dels 277 treballadors de les oficines liquidadores.
 
Recaptació executiva: prop de 850.000 deutes
Amb l’assumpció de la recaptació executiva, l’ATC es converteix en el principal organisme recaptador dels deutes tributaris del conjunt de les administracions catalanes, ja que passa de ser client de l’Administració estatal a gestionar els propis deutes i fer-ho també per a les administracions locals catalanes (diputacions, consells comarcals i ajuntaments). En aquest sentit, l’ATC podrà arribar a gestionar prop de 850.0000 deutes: 70.000 de la Generalitat; 300.000 del Servei Català de Trànsit; 170.000 de les diputacions; i 300.000 d’altres organismes.
L’Agència també podrà, per encàrrec, dur a terme la subhasta de béns embargats per les mateixes diputacions d’aquells contribuents amb deutes tributaris i que queden fora del seu àmbit competencial per raó del territori. Els deutes poden ser per multes de trànsit, impagament de l’IBI, de les liquidacions de la plusvàlua, o d’altres tributs de caràcter local.
L’ATC, ‘tramitadora’ dels impostos estatals
El mes d’octubre, i en el marc de les seves funcions com a prestadora de serveis tributaris, l’agència catalana també s’encarregarà de tramitar el pagament dels impostos estatals —IRPF, IVA i impost de societats— d’unes 700 entitats del sector públic o empreses vinculades. Paral·lelament, gestionarà també els impostos dels ens locals que s’hi adhereixin voluntàriament (actualment ja en són 120). En aquest sentit, l’ATC gestionarà uns 2.500 milions d’euros anuals en concepte d’impostos estatals.
Del G@UDI a l’e-SPRIU
Finalment, més enllà del desplegament territorial i de personal de l’ATC, durant aquests anys la Generalitat també ha treballat en el desenvolupament dels sistemes d’informació tributaris per donar resposta als reptes de futur de la hisenda catalana.
El passat 1 de juliol va entrar en funcionament el nou programa informàtic de gestió tributària e-SPRIU (Serveis i Processos per a la Relació Integral amb l’Usuari Tributari) amb la gestió de l’impost sobre les begudes ensucrades envasades. A diferència del sistema G@UDI, vigent des de l’any 2002, aquest nou sistema pot gestionar qualsevol tribut: sobre censos, massius i periòdics.
L’e-SPRIU és un sistema informàtic concebut en digital, multicanal, orientat al contribuent i a l’explotació de la dada. Incorpora les més avançades tecnologies i tendències de disseny. I desacobla el back-office del front-office, ja que és més robust i flexible als canvis.
L’objectiu d’aquest canvi és afrontar els reptes de digitalització de l’ATC, per això s’ha estructurat una àrea d’informàtica tributària que potenciarà les eines TIC com a elements estratègics en la lluita contra el grau i en un canvi en la relació amb el contribuent per tal de facilitar als ciutadans el compliment de les obligacions tributàries.
El sistema G@UDI i l’e-SPRIU conviuran durant cinc anys. Mentre el G@UDI continuarà gestionant els impostos, el sistema e-SPRIU anirà assumint gradualment els impostos de nova creació.
ATC Pagament impostos

L’Agència Tributària de Catalunya gestionarà el pagament dels impostos estatals

I les cotitzacions de la Seguretat Social

ATC Pagament impostos

El secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, i el secretari d’Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó, s’han reunit amb més d’un centenar d’alcaldes de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i de l’Associació de Municipis per a la Independència (AMI) en un acte en el que també han participat els presidents d’ambdues entitats, Miquel Buch i Neus Lloveras, respectivament.
L’objectiu de la trobada ha estat presentar els serveis que el Govern ofereix, a través de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) i la Direcció General de Protecció Social, com a ‘tramitadores’ de serveis tributaris. Això vol dir, gestionar i centralitzar el pagament dels impostos estatals –IRPF, IVA i Impost de Societats- i les cotitzacions de la Seguretat Social que les administracions públiques de Catalunya i els ens locals han de pagar a l’Estat, d’acord amb la legalitat vigent.
Segons càlculs del Departament de Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, si els ens locals (ajuntaments i les seves empreses públiques, consells comarcals i diputacions) se sumen al programa que el Govern va posar en funcionament al juliol, la Generalitat podria gestionar el pagament de 1.500 milions d’euros anuals – entre d’IRPF i aportacions a la Seguretat Social-. Una xifra que s’elevaria a entre 5.000 i 6.000 milions d’euros si s’inclou la Generalitat i tot el seu sector públic (empreses públiques i organismes autònoms), així com les universitats de Catalunya que voluntàriament vulguin adherir-s’hi.
 
700 entitats del sector públic de la Generalitat a l’octubre
El passat mes d’abril, el Govern va aprovar el Programa d’homogeneïtzació dels processos i mecanismes interns de tramitació dels tributs i les cotitzacions socials que les administracions públiques de Catalunya i les seves entitats del sector públic ingressen a l’AEAT i a la Tresoreria General de la Seguretat Social. La finalitat és optimitzar, homogeneïtzar i simplificar aquests procediments, que actualment es realitzen de forma individual i dispersa, en l’àmbit dels pagaments d’impostos i de les cotitzacions socials per guanyar en eficiència.
Des que es va posar en marxa aquest Programa, el passat mes de juliol, i a data d’avui, ja s’hi han sumat més d’una vintena d’entitats com ara l’Incasòl, Infraestructures.cat, l’Agència Catalana de la Joventut, ACC1Ó, l’Institut de Seguretat Públic de Catalunya o l’Hospital Clínic, entre d’altres. La previsió és que a partir de l’octubre aquest nombre arribi a 700 entitats del sector públic o empreses vinculades.
PIMEC // Imatge cedida per pimec

Valoració de PIMEC sobre el creixement del IPC

 Del 2,0% a l’Agost

PIMEC // Imatge cedida per pimec
PIMEC // Imatge cedida per pimec

PIMEC destaca que repunta el creixement dels preus, situant l’IPC en l’1,6% a Espanya i en el 2,0% a Catalunya. No obstant això, la inflació subjacent flexiona a la baixa i se situa en taxes moderades, de l’1,2%. Per aquest motiu, PIMEC manté la seva lectura positiva del conjunt de dades de la inflaciója que continua la dinàmica de creixement econòmic combinat amb inflació moderada.

Per sectors, la restauració, amb una taxa de creixement del 0,8% aquest mes i del 2,8% anual a Catalunya, és el que observa el ritme de creixement més elevat, fet que coincideix amb una molt bona campanya turística. Contràriament, el vestit i calçat, amb una caiguda aquest mes del 13,1% (influït per les rebaixes), acumulant un increment del 0,6% anual, és el que més ha contribuït a la moderació general dels preus.

Malgrat aquestes dades positives de l’índex general, PIMEC recomana a les pimes que tinguin en compte la realitat de la pròpia empresa i del sector a l’hora de determinar els seus preus i salaris. En aquest sentit, recorda que els increments salarials haurien d’anar lligats a millores de productivitat.

PIMEC recorda que a Espanya resta pendent de realitzar una veritable reforma del sector elèctric. Aquesta reforma tindria un impacte moderador dels preus de caràcter estructural, alhora que reduiria el desavantatge competitiu de les empreses espanyoles, en especial de les catalanes de forma significativa, ja que són les més perjudicades per la situació actual.

D’altra banda, la patronal reitera que cal fer una aposta seriosa per l’autoconsum i les energies renovables, les quals tindrien uns efectes positius que anirien més enllà de la moderació de preus, si no que també facilitarien la creació de nova ocupació de qualitat, i contribuirien decisivament al compliment dels nostres compromisos mediambientals, recollits dins els 17 objectius acordats en el si de les Nacions Unides.

PIMEC destaca també que el diferencial de la taxa harmonitzada espanyola sobre la de la Unió Monetària, una tradicional feblesa de l’economia espanyola que comporta una pèrdua de competitivitat respecte als països europeus, ha tornat a augmentar el seu diferencial. Aquest fet és especialment important atès que Espanya lidera el creixement econòmic europeu.

rdp valoracio seg social catalunya-espanya

El sistema de la Seguretat Social és més sostenible a Catalunya que al conjunt de l’Estat espanyol

rdp valoracio seg social catalunya-espanya

Un sistema de Seguretat Social exclusivament català seria més sòlid i més viable des d’un punt de vista econòmic que l’actual sistema espanyol.
Així ho conclou l’estudi Els fons de la Seguretat Social a Catalunya. Evolució Financera i principals indicadors que incideixen en la viabilitat de les pensions a Catalunyaelaborat conjuntament pel departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda i pel departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
L’objectiu d’aquest document és valorar la situació financera del conjunt de la Seguretat Social a Catalunya i els aspectes que en condicionen la sostenibilitat. Per fer-ho, d’una banda s’analitza el comportament dels principals factors macroeconòmics vinculats a la sostenibilitat de les pensions (taxa d’atur, taxa d’ocupació i salaris, entre d’altres); d’altra banda, es mostra l’evolució dels ingressos i despeses del sistema en els darrers anys, en base a les dades de liquidacions publicades pel Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social i la Intervenció General de l’Estat (IGAE).
Factors que incideixen en la sostenibilitat del sistema
 
La despesa en pensions depèn bàsicament de tres factors: un factor demogràfic (la ràtio entre la gent gran i la gent en edat de treballar), un factor de mercat de treball i un factor institucional, que recull les característiques legals del sistema de pensions.
Catalunya presenta factors del mercat de treball molt més favorables que l’Estat espanyol, fet que contribueix a la viabilitat del seu sistema de Seguretat Social. En concret, la taxa d’ocupació de 20 a 64 anys a Catalunya és d’un 70,1% —semblant a les mitjanes de la UE i la OCDE—, mentre que al conjunt de l’Espanya és del 63,9%. El 2016, el 42,1% de la població a Catalunya estava afiliada a la Seguretat Social, mentre que a Espanya aquest percentatge era del 37,3%.
En tots els casos, els factors de treball a Catalunya són més positius que la mitjana estatal. Així, Catalunya té el 16% de la població espanyola, però compta amb el 17,3% de població ocupada, el 16,6 % de la població activa i tant sols el 12,3% de l’atur registrat i el 13,6% de l’atur (EPA). A més, té el 21,9% de la contractació indefinida i el 17,8% de l’afiliació a la Seguretat Social.
Paral·lelament, els salaris a Catalunya són, de mitjana, més elevats que a la resta de l’estat espanyol i, per tant, més capaços de fer front a les pensions: el 2016, a Catalunya, cada afiliat va cotitzar de mitjana 6.365 euros, un 7,7% més que l’agregat a Espanya.
 
Gràcies a aquesta situació més favorable del mercat de treball, en un context de dèficit del sistema com l’actual, Catalunya presenta un balanç de cotitzacions i prestacions més equilibrat que el d’Espanya, de forma que la dependència de recursos públics addicionals per finançar les prestacions (transferències, endeutament, etc) és molt menor. En aquest sentit, cal recordar que el Fons de Reserva de la Seguretat Social, que va arribar a assolir un 6,2% del PIB espanyol el 2011 (66.000 M€), s’ha reduït en els darrers anys fins situar-se a l’1,4% del PIB a finals de 2016, essent la previsió que aquest 2017 quedi totalment liquidat.
Evolució dels ingressos i despeses de la Seguretat Social
L’anàlisi de l’evolució dels fons de la Seguretat Social en els darrers anys permet constatar la major sostenibilitat del sistema a Catalunya, si bé en aquest període tant el conjunt espanyol com la part catalana han generat saldos negatius. Això s’explica, en gran mesura, per dos factors: el progressiu envelliment de la població associat a l’augment de l’esperança de vida (factor estructural) i la crisi econòmica (factor conjuntural), que ha provocat la reducció de les cotitzacions socials que financen el sistema com a conseqüència de l’augment de l’atur, a la vegada que ha contribuït a elevar el nombre de perceptors. Tanmateix, a Catalunya la Seguretat Social presenta un balanç menys negatiu que a Espanya.
El quadre mostra els saldos de la Seguretat Social a Catalunya, al conjunt d’Espanya i a Espanya sense Catalunya. S’observa que, en tots els anys, els saldos negatius a Catalunya són inferiors, tant en relació a la població com en relació al PIB. L’any 2016, el saldo negatiu de la Seguretat Social a Catalunya va ser de 177 euros per habitant, menys de la meitat que el registrat al conjunt d’Espanya (389 euros). Si s’observen les dades d’Espanya sense Catalunya, el dèficit esdevé encara superior (430 euros per habitant, 2,4 vegades més que a Catalunya). Pel que fa als valors en relació al PIB, el 2016 el pes del dèficit català va ser del 0,6%, davant l’1,6% registrat en el cas de l’Estat i l’1,9% (més del triple) a l’Estat sense Catalunya.
En termes absoluts, el 2016 el conjunt d’ingressos i despeses de la SS a Catalunya presenta un dèficit de 1.308 M€, el 7,2% del total d’Espanya (18.096 M€), un percentatge molt inferior al pes de la seva població (16%).
 
Les diferencies entre la SS a Catalunya i Espanya també es posen de manifest quan s’analitza exclusivament la part contributiva del sistema, que és la que té un major pes sobre el total —en incloure les pensions de jubilació— i la que es finança mitjançant les cotitzacions dels treballadors. La progressiva recuperació de l’economia ha fet que, en el període 2013-2016, el dèficit entre les cotitzacions i les prestacions contributives s’hagi reduït un 72,5% a Catalunya, de 2.807 M€ a 772 M€, i es preveu que en els propers anys continuï baixant. A Espanya, la reducció ha estat de només el 56,3%.
El repte de l’envelliment
El sistema de pensions a Espanya és de repartiment, igual que a la major part dels països desenvolupats. Això vol dir que les prestacions actuals es paguen amb els ingressos per cotitzacions actuals i que, en conseqüència, les cotitzacions dels pensionistes no estan acumulades enlloc. Aquesta circumstància ha fet que la crisi colpegés durament el sistema de pensions espanyol, ja que els ingressos per cotitzacions es van reduir dràsticament per l’augment de l’atur.
Tanmateix, el principal factor que condiciona el futur de les pensions és l’envelliment progressiu de la població associat a l’augment de l’esperança de vida, una tendència generalitzada als països desenvolupats i que ha elevat notablement els reptes per fer sostenibles els sistemes de pensions europeus.

El següent gràfic mostra l’evolució de les cotitzacions i pensions contributives a Catalunya des del 2002. El sistema català presenta importants superàvits fins als anys 2010-2011, quan la crisi inverteix la tendència. També s’observa com la despesa en pensions ha pujat ininterrompudament, en línia amb l’augment de l’envelliment registrat en el darrer segle. Els estudis indiquen que el procés s’intensificarà a partir del 2022 i fins al voltant de l’any 2050.
Aspectes metodològics
Per elaborar l’estudi s’han utilitzat les agrupacions de la Seguretat Social, la més àmplia de les quals inclou el Sistema de  la  Seguretat Social, que gestiona les pensions de jubilació i altres pensions i subsidis, el SEPE (Servei Públic d’Ocupació), que gestiona les prestacions d’atur i el FOGASA (Fons de Garantia Salarial), que paga els salaris pendents de les empreses que fan fallida. Les dades analitzades abasten el període 2013-2016. D’una banda, s’ha considerat la part contributiva i la part no contributiva de la Seguretat Social, i d’una altra, l’agregat consolidat del conjunt de Fons d’acord amb els comptes de la Intervenció General de l’Estat (IGAE).
Nova oficina CaixaBank Brasil

CaixaBank obre la seva primera oficina a Alger

Per recolzar la internacionalització

Nova oficina CaixaBank Brasil
Nova oficina CaixaBank Brasil

CaixaBank ha obert una oficina de representació a Alger, la capital d’Algèria, amb l’objectiu de potenciar l’acompanyament internacional a les empreses espanyoles instal·lades al país o amb plans d’internacionalització. L’obertura reforça la presència de l’entitat al nord d’Àfrica, on ja compta amb oficines al Marroc i Egipte.

A Algèria, CaixaBank recolzarà les activitats de comerç exterior i els projectes d’inversió de les empreses espanyoles. Davant les reformes econòmiques que està experimentant el país, s’espera l’entrada d’empreses amb nous projectes en sectors com l’agrícola. CaixaBank també facilitarà la tasca a companyies que tradicionalment han operat al sector de les infraestructures, industrial i hoteler.

A més, la nova oficina, dirigida per Leila Smaili, permetrà estrènyer la relació amb les institucions financeres locals, cosa que incrementarà el suport a les activitats dels clients de CaixaBank.

L’any 2016 Espanya es va situar com a segon país amb més importacions procedents d’Algèria, fruit de les compres de gas i petroli, i en quarta posició en la classificació d’exportacions, després de Xina, França, i Itàlia. Les empreses espanyoles estan important per valor de 3.562 milions de dòlars. Al mateix temps, s’estan exportant a Algèria productes i béns d’equip per valor de 3.595 milions de dòlars.

Actualment, hi ha 600 empreses espanyoles instal·lades a tot el país, que, en la majoria de casos, són pimes. L’excepció la constitueix el sector del gas i el petroli, on les grans multinacionals copen el mercat.

Agricultura // Imatge del web de Pixabay

La renda agrària de Catalunya va augmentar un 3,36%

Es trenca la tendència a la baixa dels últims anys

Agricultura // Imatge del web de Pixabay
Agricultura // Imatge del web de Pixabay

La renda agrària de Catalunya va incrementar, a preus corrents, un 3,36%l’any 2016, respecte el 2015, fins a arribar als 1.723,6 milions d’euros, davant dels 1.667,5 d’aquell any. D’acord amb l’estimació que efectua el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya, l’any 2016 es trenca la tendència a la baixa dels últims anys.

Els consums intermedis (costos de producció), amb un gran pes dins d’una producció agrària tan intensiva com la catalana, van disminuir un 4,2%. La producció final agrícola va pujar un 3,1% i el valor de la producció final ramadera va ser inferior en un 2,41%. El resultat final és aquest increment del 3,36% de la renda agrària el 2016 en relació al 2015.
Els consums intermedis són els que van tenir un comportament més favorable envers la renda, amb la caiguda del 4,2%. Aquesta disminució és atribuïble a una important reducció de la despesa en aliments per al bestiar i a la baixada del preu de l’energia, carburants i lubricants, que van compensar sobradament la pujada de preus de llavors i plançons i dels fertilitzants.
L’augment del valor de la producció final agrícola va ser degut, principalment, a una molt bona producció de cereals, que va compensar uns preus pitjors que l’any 2015, i a uns preus de la fruita fresca relativament millors que el 2015. Ambdós productes van compensar la davallada del valor dels fruits secs i de l’oli d’oliva.
Pel que fa a la producció final ramadera, la causa de la davallada cal buscar-la en la baixa generalitzada dels preus de tots els productes ramaders, tret del boví, que va incrementar gairebé un 3% la producció i un 4% el preu.
La renda agrària a preus corrents es mesura amb els preus de cada any; en canvi, a preus constants es mesura amb els preus d’un any de referència (any base 2010). D’aquesta manera, la renda agrària a preus constants no incorpora les variacions del nivell general de preus. Per a calcular la renda agrària a preus constants s’utilitza el deflactor del PIB, proporcionat per l’Idescat.