Arxiu de la categoria: Economia

Tota l’actualitat econòmica de Terrassa. Llista dels últims articles i notícies d’economia del diari digital Terrassa Informa!

Bombers llicències d’activitat //Foto d'arxiu: Sergi Colomer

Bombers triga fins a set mesos en la gestió de llicències d’activitat

Aquesta demora desincentiva la inversió econòmica i frena l’activitat empresarial

Bombers llicencia d'activitats// Foto d'arxiu: Sergi Colomer
Bombers llicencia d’activitats// Foto d’arxiu: Sergi Colomer

La patronal catalana Cecot, juntament amb altres organitzacions empresarials, han detectat en l’últim any un notable increment de queixes i denúncies per part de les empreses ubicades al que es correspondria amb l’àrea Metropolitana Nord de Bombers (Vallesos i Maresme) en relació al temps de tramitació de les llicències de legalització d’activitats.

Un tràmit que es desenvolupava habitualment en dos mesos, en l’actualitat està requerint d’entre sis i vuit mesos abans de la resolució administrativa. Aquests endarreriments tenen un impacte negatiu directe sobre l’activitat empresarial i econòmica del territori, en aquest cas en una de les regions amb més pes industrial en el PIB català com ho és el Vallès. “Si per poder obrir un negoci o canviar l’activitat, l’inversor o empresari necessita una mitjana de set mesos per obtenir el permís, probablement es desincentivi en la fase de definició del projecte o bé decideixi cercar altres ubicacions”, reflexionen des de Cecot, CIESC, UEI i FEM.

Les organitzacions empresarials, després de revisar tot el procés del tràmit de legislació d’activitats amb els ajuntaments de la zona, Cecot amb l’Ajuntament de Terrassa, CIESC amb l’Ajuntament de Sabadell i UEI amb l’Ajuntament de Granollers, han identificat que l’increment del temps d’aquesta gestió ve provocat per una manca de personal a la unitat de tràmit del cos de Bombers, més concretament a la unitat de tramitació que cobreix l’àrea Metropolitana Nord amb base a Bellaterra i que, en poc temps, ha vist reduït en un 70% els efectius tècnics per desenvolupar aquesta tasca.

L’any 2017 les unitats de tramitació del cos de Bombers van gestionar 2.500 expedients d’activitat a tota Catalunya. D’aquests, 600 expedients (24%) van ser per empreses al Vallès. Tenint en compte les magnituds i els mitjans actuals amb que compta la unitat de Bombers és impossible atendre en un període raonable de temps  la demanda de tràmits relatius a l’activitat en el territori, perjudicant l’activitat econòmica i empresarial.

El secretari general de la Cec ot, David Garrofé, i el tinent d’alcalde de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic, Industria i Ocupació de l’Ajuntament de Terrassa, Manuel Giménez, van tenir ocasió de traslladar personalment la problemàtica al director general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments de la Generalitat de Catalunya, Manuel Pardo, qui va reconèixer estar al cas de la situació i va admetre la manca de recursos en el servei.

Els representats de la Cecot i de l’Ajuntament de Terrassa han reclamat al cos de Bombers i al Departament d’Interior que recuperin el nombre d’efectius que disposaven anteriorment per tal de corregir aquesta tendència que està paralitzant l’activitat econòmica i desincentivant la inversió. Antoni Abad, president de la Cecot, ha recordat que “el teixit empresarial a Catalunya ha reivindicat històricament la necessitat de comptar amb una administració business friendly per poder desenvolupar projectes empresarials i generar riquesa que acabi repercutint a l’entorn i a la societat. Ineficiències com aquesta minven l’atractiu d’un territori”.

Dins del sector empresarial, la simplificació administrativa és una de les demandes més compartides amb independència de la grandària o el sector d’activitat. Una simplificació que ha de permetre guanyar en competitivitat a través de la supressió de duplicitats de gestions o de la reducció de temps no productiu, mitjançant la digitalització, per dur a terme determinats tràmits. Precisament les organitzacions empresarials ja han manifestat en més d’una ocasió el seu suport a l’expansió de la FUE -Finestreta Única Empresarial com a instrument efectiu per fer-ho possible.

osep González, President de PIMEC // Foto: Joan Murcia

PIMEC denuncia el conveni per a la indústria siderometal·lúrgica de Barcelona

Impugnarà judicialment la constitució de la mesa negociadora

Josep González, President de PIMEC // Foto: Joan Murcia
Josep González, President de PIMEC // Foto: Joan Murcia

Davant del conveni per a la indústria siderometal·lúrgica de la província de Barcelona signat en dies passat, PIMEC assenyala que el document anticipa un acord a curt termini i de mínims i lamenta que no tingui en compte les pimes. La patronal alerta que no aprofundeix en les necessitats reals del sector i, especialment, de les pimes, ni contempla els reptes dels propers anys, marcats per la transformació digital i la intensificació del procés de globalització.

En aquest sentit, PIMEC considera que el sector del metall necessita un acord valent, que li permeti avançar tant per la banda de les empreses com de les persones treballadores, aprofundint en temes de futur com les noves tecnologies, la productivitat, la formació, la manca d’especialistes, la prevenció, l’absentisme o la flexiseguretat.

D’altra banda, l’entitat no comparteix les pujades salarials que contempla l’acord, ja que se situen per sobre del que recomana l’AENC (Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva) i no tenen en compte la previsible baixada d’inflació davant d’una possible pujada de tipus de d’interès. Aquest risc es manté davant dels increments acordats del 2,5% per a l’any 2019.

PIMEC recorda que els anteriors convenis del sector ja contemplaven grans pujades salarials i que aquestes van ser difícils d’assumir per part de les pimes en els pitjors anys de crisi econòmica, cosa que va fer que moltes d’elles perdessin competitivitat i quedessin fora de mercat.

Cal tenir en compte també que els convenis propis de les grans empreses del sector han pactat i estan pactant pujades molt per sota de les acordades per aquest conveni.

PIMEC impugnarà judicialment la constitució de la mesa negociadora

PIMEC ha decidit impugnar judicialment la constitució de la mesa negociadora d’aquest conveni, ja que considera que s’ha constituït en frau de llei, obviant a un dels agents legitimats per negociar.

Amb les dades contrastades de la Tresoreria General de la Seguretat Socials (TGSS), PIMEC ostenta la legitimitat exigida legalment per formar part de la mesa negociadora del conveni. Per això, al llarg del darrer mig any la patronal ha sol·licitat en vàries ocasions i per vies extrajudicials a tots els agents negociadors del conveni el reconeixement d’aquesta legitimitat, així com establir el mecanisme que concreti la representativitat que cada patronal ostenta en el conveni. Malauradament, la negativa reiterada per part dels agents negociadors perquè PIMEC pogués mostrar els seus avals i, per tant, formés part de la mateixa han fet que el procés negociador no hagi estat suficientment transparent i sensible a les necessitats de les pimes.

Aquest conveni col·lectiu afecta més de 17.500 empreses i més de 180.000 treballadors. La resolució d’aquesta demanda pot abocar una situació d’atomització del sector en el cas que el conveni esdevingui extraestatutari i, per tant, només sigui d’obligat compliment per a les parts signants.

Fira Birdfair//Foto: ACT

Presència de Catalunya a la Birdfair

És el més important d’Europa en turisme ornitològic

Fira Birdfair//Foto: ACT
Fira Birdfair//Foto: ACT

L’Agència Catalana de Turisme (ACT) promociona Catalunya com a destinació de turisme ornitològic a la Birdfair 2018, que té lloc del 17 al 19 d’agost a Rutland (Regne Unit). Es tracta de la fira més important d’Europa sobre aquest tipus de turisme. L’ACT hi participa amb estand propi on també hi són presents, com a coexpositors, el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona – Terres de l’Ebre i el Càmping Laguna.

Catalunya és una destinació privilegiada per a l’observació d’aus i se’n poden arribar a observar més de 400 espècies diferents. En aquesta fira, l’ACT dona a conèixer l’oferta catalana destinada a l’observació d’aus i reparteix la Guia de Turisme Ornitològic de Catalunya. Aquesta guia aglutina les principals destinacions catalanes especialitzades en turisme ornitològic (zones com el Delta de l’Ebre, els Aiguamolls de l’Empordà, el Parc Nacional d’Aigüestortes o el Parc Natural del Cadí-Moixeró), així com les infraestructures que faciliten l’observació d’aus (observatoris, miradors, etc.), i una selecció dels itineraris més importants que permeten contemplar la diversitat d’espècies existents a Catalunya.

Enguany, també es difon el Delta Birding Festival, que tindrà lloc al Delta de l’Ebre del 21 al 23 de setembre, i l’expert Ricard Gutiérrez complementarà la promoció de Catalunya en aquest segment amb la presentació “És possible veure més de 200 espècies diferents d’ocells en un sol dia? Sí, a Catalunya!”, que es farà demà davant operadors turístics, mitjans i públic de la fira.

La presència de Catalunya a la Birdfair és especialment important, ja que el britànic és un dels principals mercats emissors al món pel que fa a turistes observadors d’ocells. A més, el perfil de turista que viatja per practicar aquest tipus de turisme és el d’una persona d’alt poder adquisitiu, que s’allotja en cases rurals i petits hotels, cosa que fa que sigui especialment atractiu per a les zones rurals de Catalunya.

Vendes supermercat//Foto: Esti Alvarez Flickr

Augmenten les vendes en grans superfícies

Un 2,9% interanual

Vendes supermercat//Foto: Esti Alvarez Flickr
Vendes supermercat//Foto: Esti Alvarez Flickr

L’Índex de vendes en grans superfícies (IVGS) a preus corrents ha augmentat un 2,9% interanual a Catalunya al juny del 2018. Per grups de productes, les vendes de la resta de productes han augmentat un 3,5% i les dels productes d’alimentació, un 2,0%.

L’índex de vendes en grans superfícies permet conèixer mensualment l’evolució del volum de vendes en els establiments comercials al detall definits com a grans superfícies no especialitzades (2.500 metres quadrats mínim de la superfície de vendes). L’Idescat presenta els resultats que s’obtenen a partir d’informació exhaustiva de totes les grans superfícies no especialitzades en funcionament a Catalunya. Pel que fa a les dades d’Espanya, l’INE computa un índex de vendes en grans superfícies en què inclou tant les grans superfícies no especialitzades com les especialitzades.

Índex de vendes en grans superfícies (IVGS)Catalunya. Juny del 2018
Variació interanual
Índex Variaciómensual % % mes % acumulat
Índex general (preus corrents) 98,2 14,0 2,9 -2,5
Alimentació 98,6 10,4 2,0 -1,4
Resta de productes 97,9 16,9 3,5 -3,2
Índex general (preus constants) 94,6 13,9 1,0 -3,6
Alimentació 93,3 10,1 -0,6 -3,5
Resta de productes 95,9 16,9 2,3 -3,4
Unitats: Base 2015=100.
Font: Idescat.
Parc Rural de Montserrat// diba

Pla de Gestió i Desenvolupament del Parc Rural de Montserrat

Tindrà el primer esborrany al setembre

Parc Rural de Montserrat// diba
Parc Rural de Montserrat// diba

El Parc Rural del Montserrat, una iniciativa impulsada pels municipis de l’entorn de la muntanya de Montserrat i la Diputació, per desenvolupar l’activitat productiva econòmica en el sector primari i de serveis en aquest territori, compta amb els primers resultats a partir de la diagnosi i dels tallers participatius dels que n’han sorgit cinc línies estratègiques a desenvolupar en el futur. El resultat d’aquests treballs han de culminar-se en el Pla de Gestió i Desenvolupament del Parc Rural que tindrà un primer esborrany al setembre d’enguany.

 

Així, el Parc Rural del Montserrat ha fet una aposta per la implicació dels agents del territori amb la realització dels tallers participatius que s’han fet aquest primer semestre d’any en tres punts del territori com son el  Bruc, Castellgalí i Olesa de Montserrat. En aquests tallers hi ha han participat 128 persones, provinents d’empreses del sector primari, com ara agricultors, ramaders i forestals, així com productors i elaboradors agroalimentaris i empreses de serveis com ara restauració, d’agroturisme, turisme actiu i de natura, a més de personal tècnic vinculat al desenvolupament local i al sector primari, i entitats i agents vinculats al territori.

En aquestes trobades es va plantejar als assistents quins objectius hauria de tenir el parc rural i quines accions concretes caldria fer per aconseguir-los, donat com a resultat cinc línies estratègiques, amb 15 objectius i 46 accions. En aquesta línia, el  vicepresident primer de la Diputació i responsable també de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, Dionís Guiteras, ha expressat la seva satisfacció pels resultats aconseguits, remarcant que “el parc rural és transversal i per això aquest procés participatiu ha comptat amb tots els agents del territori implicats en l’àmbit agrari”.

Cinc línies estratègiques

Les cinc línies estratègiques definides en aquestes trobades són l’impuls a la nova pagesia i emprenedoria, la promoció dels productes i serveis del Parc rural, tenir un territori endreçat, l’aposta per la diversificació econòmica i creació de xarxa.

En l’impuls a la nova pagesia i emprenedoria, l’objectiu és garantir el relleu generacional en el sector agrari, oferir suport tècnic i garantir uns bons serveis i infraestructures per al sector agrari. Així mateix, es vol potenciar un model d’agricultura que preservi la diversitat agrícola i ramadera i les tradicions culturals.

La línia de promoció de productes i serveis del Parc Rural, l’objectiu és identificar i promocionar productes agroalimentaris, forestals i els serveis que s’elaboren en l’àmbit del Parc Rural, així com sensibilitzar sobre els valors associats a la producció i el consum dels productes agroalimentaris locals.

Per tenir un territori endreçat, la proposta és treballar per prevenir els incendis forestals mitjançant la potenciació de la ramaderia com a eina de gestió dels boscos, ordenar els impactes i els danys ocasionats per la fauna salvatge, especialment senglars i cabirols, a més d’ordenar el transit rodat en camins rurals de vehicles  com motos i quads, i augmentar la seguretat.

Pel que fa a la línia d’apostar per la diversificació econòmica, les empreses i agents del territori volen promocionar un turisme de qualitat que posi en valor els valors intrínsecs del Parc Rural aprofitant el flux turístic que genera el massís de Montserrat. L’aposta és oferir suport a nous projectes econòmics i posar en valor els actuals, i promocionar el Parc Rural com un espai idoni pel desenvolupament d’activitats vinculades a l’educació ambiental.

Per crear xarxa, es plateja promoure la cooperació i el treball en xarxa entre els agents del sector agrari per assolir objectius comuns i també crear recursos comuns que puguin ser utilitzats per diferents usuaris; i s’impulsarà el coneixement, la posada en valor i la creació de xarxa entre les empreses i els agents socials del territori.

Camió accidentat // Foto: @bombers

El conseller Calvet demana al govern espanyol que aprovi les bonificacions de l’AP-7

Per treure els camions de la N-340

Camió accidentat // Foto: @bombers
Camió accidentat // Foto: @bombers
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va demanar ahir al govern espanyol en la seva visita al Delta de l’Ebre “que aprovi les bonificacions que permetin d’una vegada per totes treure els camions de l’N-340” al seu pas per les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona i el Penedès. Per al conseller, “el Govern de l’Estat arriba tard” perquè l’acord de treure els camions de la carretera es va adoptar l’any passat i “portem molts mesos esperant que aquesta mesura sigui una realitat”.
“Respecte a la mobilitat a les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona i el Penedès estem en una situació que jo m’atreviria a dir que és inexplicable. Com a Govern hem fet tota la feina que ens pertoca: hem aprovat la resolució del Servei Català de Trànsit que estableix la prohibició dels camions i com a Departament de Territori i Sostenibilitat hem instal·lat els senyals de trànsit corresponents, que en aquests moments estan encara tapats a l’espera que el Govern de l’Estat faci la seva feina, ha insistit.
Calvet ha reclamat que el pròxim Consell de Ministres, a finals d’agost, aprovi la modificació de la concessió de l’autopista que permetrà aplicar les bonificacions “tant per als vehicles pesants com per als residents de les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona i el Penedès”. “Aquesta és una mesura que forma part de l’acord inicial i que no ha estat mai qüestionada”, ha recordat. “Cada dia que passa és un risc més a la carretera i mantenir una sinistralitat que no volem”, ha lamentat.
Acord CETMO, SECEGSA, SNED// Foto: Cetmo

Acord entre CETMO, SECEGSA i SNED

Per a l’estudi dels fluxos de transport Europa-Àfrica

Acord CETMO, SECEGSA, SNED// Foto: Cetmo
Acord CETMO, SECEGSA, SNED// Foto: Cetmo
El Centre d’estudis del Transport per la Mediterrània Occidental (CETMO) ha signat un conveni amb la Sociedad Española de Estudios para la Comunicación Fija a Través del Estrecho de Gibraltar, S.M.E., S.A. (SECEGSA), la Société Nationale d’Études du Détroit de Gibraltar(SNED) que té com a objectiu establir una estructura de col·laboració per a la recopilació, explotació, anàlisi i difusió de la informació sobre aspectes socioeconòmics i relatius a les infraestructures de transport que canalitzen les relacions entre Europa i Àfrica, així com sobre els fluxos de mercaderies i passatgers entre els dos continents.
El conveni l’han signat la presidenta executiva de SECEGSA, Ángeles Alastrué; el president director general de la SNED, Khalid Cherkaou, i el director general del CETMO, Òscar Oliver.
SECEGSA i SNED són les societats estatals que, respectivament a Espanya i al Marroc, estan duent a terme els estudis i la planificació de l’Enllaç Fix de l’Estret de Gibraltar, la infraestructura que haurà d’unir el dia de demà les xarxes de transport d’Europa i Àfrica. Per la seva banda, el CETMO és una organització que promou la cooperació en l’àmbit del transport entre els països europeus de la Mediterrània Occidental i del Magrib. L’establiment de la col·laboració entre les tres parts ha de contribuir al desenvolupament d’un observatori de l’Estret, de manera que permeti obtenir i difondre la informació rellevant sobre el transport entre els dos continents i aquella amb especial incidència en la planificació de l’Enllaç Fix.
 
Objectiu del conveni
En aquest acord de col·laboració es definiran les necessitats d’informació de l’observatori de dades i les estratègies per a la seva difusió a través de la producció de documents analítics que exposin les principals tendències dels fluxos de transport, les condicions socioeconòmiques i el desenvolupament de les infraestructures a la zona d’influència de l’Estret de Gibraltar.
Aquests treballs contribuiran de manera essencial a la definició futura de les previsions de fluxos entre els dos continents, previsions que resulten imprescindibles en el procés de planificació i disseny de l’Enllaç Fix de l’Estret de Gibraltar.
L’Enllaç Fix com a connexió entre corredors de transport
La futura construcció d’un Enllaç Fix entre Espanya i el Marroc a l’Estret de Gibraltar, suposaria no només la unió entre els dos països, sinó que habilitaria la continuïtat física dels corredors de transport de les dues ribes de la Mediterrània.
Pel vessant nord, donaria continuïtat als corredors de la Xarxa Transeuropea de Transport (essencialment el corredor Mediterrani, encara que també el corredor Atlàntic), i per la vessant sud connectaria amb el corredor multimodal Transmagrebí.
Aquestes infraestructures dotarien a tot el territori de la Mediterrània Occidental d’unes xarxes de transport d’altes prestacions que afavoririen els intercanvis comercials i de persones entre els països de la regió.
Al llarg del segle XX, han estat diverses les solucions tècniques preses en consideració pel disseny i l’execució de l’Enllaç Fix, havent-se estudiat especialment opcions com la construcció d’un pont suspès entre tots dos continents, o l’excavació d’un túnel submarí, sent aquesta la solució tècnica més desenvolupada en els últims anys.
No obstant això, encara són necessaris molts estudis, a causa de la gran envergadura del projecte, abans que la construcció del Enllaç Fix sigui una realitat. Justament, un dels estudis previs imprescindibles és el d’observació i anàlisi dels tràfics en l’entorn de l’Estret de Gibraltar, estudi que s’escometran conjuntament SECEGSA, SNED i el CETMO.
El CETMO és una organització que promou la cooperació en el transport a la Mediterrània occidental. La missió del CETMO és “Millorar les condicions de transport a la regió mediterrània, per tal de facilitar els intercanvis comercials i moviments de persones d’una manera segura, eficient i sostenible, i tot amb l’objectiu general de mantenir el desenvolupament socioeconòmic de la regió i la seva gent”.
Finançament autònomic Ministerio Hacienda//Foto A Punt

El model de finançament autònomic continua perjudicant Catalunya

Catalunya paga 19,2 punts per sobre de la mitjana espanyola

Finançament autònomic Ministerio Hacienda//Foto A Punt
Finançament autònomic Ministerio Hacienda//Foto A Punt
L’any 2016, Catalunya va ser la tercera comunitat autònoma en aportació de recursos tributaris per càpita al sistema de finançament autonòmic i la desena en recursos rebuts. Així ho reflecteix la liquidació del model de finançament per a aquell exercici publicada pel Ministerio de Hacienda espanyol, que, per setè any consecutiu, col·loca Catalunya per sota de la mitjana en el rànquing de comunitats de règim comú. Pel que fa als recursos contribuïts al sistema, Catalunya se situa 19,2 punts per sobre de la mitjana, mentre que la posterior redistribució la situa 1,7 punts per sota.
A més, i tal i com ha succeït en els darrers anys, la posició de Catalunya empitjora si es té en compte l’impacte del diferencial de preus. Aleshores perd 11 posicions (passa de la tercera a la catorzena posició, la penúltima) i se situa un 11,7% per sota de la mitjana.
Les dades de la liquidació del 2016 tornen a posar de manifest que els mecanismes de redistribució que utilitza el sistema de finançament espanyol fomenten un repartiment arbitrari dels recursos entre comunitats. Així, mentre que Catalunya perd sempre entre 7 i 8 posicions, altres comunitats amb una capacitat tributària molt per sota de la mitjana reben sistemàticament més recursos per habitant que Catalunya.
Els resultats dels model de finançament del 2016 no difereixen gaire dels obtinguts en els anys anteriors. Només l’any 2009, el primer any d’aplicació del model, Catalunya es va situar per sobre de la mitjana en recursos rebuts (+2,3%).
L’enllaç inclou una taula amb la liquidació del model de finançament 2016 per comunitats i un gràfic amb l’evolució dels recursos rebuts des del 2009

https://bit.ly/2MA2rqd

 

verema raïm 2018//Foto: DARP

La verema d’enguany es preveu més quantiosa

Amb un endarreriment d’una a dues setmanes respecte de l’any passat

verema raïm 2018//Foto: DARP
verema raïm 2018//Foto: DARP
La verema d’aquest 2018 es preveu, de manera general i a totes les denominacions d’origen, més quantiosa i amb un endarreriment entre una i dues setmanes respecte de la de l’any passat, cosa que suposa un retorn al temps normal de verema dels últims anys, és a dir, mitjans-finals d’agost o començaments de setembre, si no es repeteixen onades de calor durant les pròximes setmanes d’agost. Excepcionalment, pot ser que no tinguin una recuperació igual les vinyes que han patit una sequera severa en els darrers anys.
Per territoris, a la Terra Alta es preveu una collita superior a la de l’any passat i amb un inici de verema una setmana retardat segons la cooperativa Unió. La mateixa font valora que tant al Priorat com al Montsant es preveu que les collites recuperin les dates d’inici normals dels darrers anys, amb dues setmanes i 10 dies de retard respecte de l’any passat, respectivament, i una producció superior a la de l’any 2017.
A l’Empordà, Serveis de Sanitat Vegetal de l’Empordà i del Consell Regulador de la Denominació d’Origen (CRDO) Empordà calculen una collita bona, superior a l’any passat en rendiment, una producció global en la mitjana dels darrers anys i un començament de la verema una setmana més tard respecte de l’any 2017, i, per tant, més acostat a les dates tradicionals, entre el 15 i el 20 d’agost.
Costers del Segre preveu una collita superior a l’any passat, amb un estat sanitari molt bo. El celler Raimat calcula començar a entrar entre el 7 i l’11 d’agost. El Departament d’Agricultura va informar que la pedregada del 20 de juliol, amb un grau d’afectació entre el 30-50% en un conjunt de més de 400 hectàrees, principalment a la subzona de Raimat, pot suposar una pèrdua lleugera de collita, que s’estima a l’entorn del 3%.
La Conca de Barberà calcula iniciar la verema entre la darrera setmana d’agost i la primera de setembre, segons informa el mateix CRDO Conca de Barberà. La sortida de raïms ha estat correcta, exceptuant la varietat trepat com a conseqüència de l’anterior sequera. En aquesta mateixa zona, hi va haver algunes tempestes amb calamarsa o pedra molt locals (zona de Solivella i Sarral) i lleus, i caldrà esperar per veure si varia el volum final de collita.
Al Pla de Bages, el CRDO Pla de Bages preveu que la verema s’iniciarà els darrers dies d’agost, com en anys habituals. De moment, es calcula una collita entre un 20-30% superior a l’any passat, encara que en parcel·les puntuals hi haurà una pèrdua important a causa de la quantitat de raïm afectat per míldiu, un fong que ataca les fulles i els raïms dels ceps.
A Alella, el CRDO Alella preveu una pujada de la producció a confirmar fins a les dates pròximes al temps de collir, a l’entorn d’un 10% respecte de l’any passat. La previsió d’inici de la verema de les varietats primerenques és cap al 15 d’agost, i la de les varietats com la pansa blanca o la garnatxa, cap a començaments de setembre si continua el temps de calor i no hi ha pluja. El míldiu ha afectat algunes varietats, però sense un impacte greu, i s’espera que sigui una bona anyada.
Al Penedès, el CRDO Penedès calcula un inici de verema entre el 9 i el 10 d’agost, segons la zona, les varietats i les temperatures que es donin durant el mes. Hi ha vinyes amb una afectació de míldiu important, tant en fulla com en fruit. No s’espera que això afecti la qualitat de la verema, però sí que podria suposar una pèrdua de raïm puntual. Caldrà determinar quin volum de collita pot disminuir per aquest fet.

Al Montsant, el CRDO Montsant estima un increment de la producció respecte de l’any passat fins a arribar a uns nivells pròxims a la mitjana. La pressió de malalties fúngiques no ha estat tan alta com en altres zones, tot i haver estat un any complicat. S’espera l’inici de la verema cap a primers de setembre; per tant, es retarda uns 10-15 dies respecte de la campanya anterior.

façana ATC//Foto: Conselleria Economia i Hisenda

L’ATC recapta 1.490,7 MEUR’s durant el primer semestre del 2018

Un 9,6% més

façana ATC//Foto: Conselleria Economia i Hisenda
façana ATC//Foto: Conselleria Economia iHisenda
L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) va recaptar (en import contret) de gener a juny un total de 1.490,7 milions d’euros pels tributs propis i cedits, el que representa un increment del 9,61% respecte al mateix període de l’any anterior. Així ho indica el darrer Informe trimestral dels tributs de la Generalitat, que ja es pot consultar al web del departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda.
Pel que fa als impostos gestionats directament per l’Estat i transferits després a la Generalitat, la recaptació registrada fins al juny és de 110,4 milions d’euros, un 0,61% més que al 2017. En conjunt, l’import dels tributs que no formen part de les bestretes del model de finançament —propis, cedits i transferits per l’Estat— ascendeix a 1.601,2 milions d’euros, amb un augment del 8,94%.
Si s’hi inclouen les bestretes del model de finançament, el total recaptat a Catalunya en aquest període són 10.258,2 milions d’euros, un 5,98% més en termes interanuals.
1. Evolució dels tributs gestionats per l’ATC
En el primer semestre del 2018, el contret dels tributs gestionats per l’ATC va ser de 1.490,7 M€, 130,7 milions més que al mateix període del 2017. Aquest increment s’aconsegueix sobretot pel bon comportament dels tributs cedits. La recaptació de l’impost sobre successions i donacions, amb un contret total de 270 milions d’euros, creix un 17,81%, mentre que la de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITPAJD) puja un 5,08%. Cal recordar que l’ITPAJD inclou tres figures tributàries:
-       Impost sobre transmissions patrimonials, que va aportar 752,8 M€ (un 4,64% més que el 2017)
-       Impost sobre actes jurídics documentats (245 M€, un 6,45% més)
-       Impost sobre operacions societàries (5 M€, un 4,97% més)
També els tributs sobre el joc mostren una evolució positiva, amb un contret de 121,1 milions, un 26,53% més. En el cas de l’impost sobre el Patrimoni, la Generalitat l’ingressa el juliol, de forma que l’impacte de l’impost quedarà recollit en el proper informe trimestral.
En l’apartat de tributs propis, el major increment es troba en l’impost sobre les estades en establiments turístics, que presenta un contret de 20,8 milions, un 29,8% més que en el mateix període del 2017. Aquest import correspon a les autoliquidacions de la campanya d’hivern 2017/2018 (octubre a març), de manera que encara no recull l’impacte dels mesos d’estiu.
Pel que fa a l’impost sobre grans establiments comercials (IGEC), es detecta una reducció de la recaptació del 18,4%, motivada en gran mesura pel canvi normatiu introduït a la Llei d’acompanyament dels Pressupostos del 2017, que redissenyava l’IGEC per tal d’adaptar-lo a les recomanacions de la UE i convertir-lo en estrictament ambiental. També disminueixen els ingressos provinents de l’impost sobre els habitatges buits (contret de 16,3 M€), que baixen un 13,1%. L’informe explica que, tot i que el termini de pagament de l’impost ja ha finalitzat, a 30 de juny encara hi havia una part de la recaptació pendent d’aplicar, així que es preveu que, a finals d’aquest any, el contret definitiu sigui més semblant al del 2017. L’impost sobre begudes ensucrades envasades presenta un contret de 19 milions, una dada no comparable en termes interanuals atès que l’impost va entrar en vigor l’1 de maig del 2017.
Finalment, els tres impostos de caràcter mediambiental presenten evolucions diferents. La recaptació de l’impost sobre l’emissió de gasos a l’atmosfera es redueix en 0,5 milions i la de l’impost que grava l’emissió d’òxids de nitrogen per l’aviació comercial augmenta en 1,3 milions, alhora que l’impost sobre el risc mediambiental d’elements radiotòxics, de nova creació, presenta uns ingressos de 3,6 milions. Tanmateix, l’impacte d’aquests impostos sobre la recaptació global és poc significatiu.
2.    Evolució dels tributs gestionats per l’Estat i transferits a la Generalitat no subjectes al model de finançament
L’import contret d’aquests quatre tributs durant els sis primers mesos de l’any és de 110,4 M€, només un 0,61% més que l’any anterior. És important precisar que aquests ingressos són transferits per l’Estat i les quantitats rebudes no coincideixen exactament amb les declaracions del període.
La recaptació procedent del joc on-line creix un 102%, amb un contret del 13,5 M€, tot i que l’increment no és comparable amb el 2017 en termes homogenis per la irregularitat temporal que presenten les transferències de l’Estat.  Els ingressos de l’impost sobre hidrocarburs (tipus autonòmic) i l’impost sobre determinats mitjans de transport (l’impost de matriculació) es redueixen un 6,6% i un 4,7% respectivament. En el cas de l’impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit(normativa estatal), l’Estat encara no ha transferit la recaptació perquè el termini de pagament per part del contribuent finalitzava el mes de juliol. Per tant, l’ingrés quedarà recollit en l’informe del proper trimestre.
3.  Evolució dels recursos del sistema de finançament
Els ingressos tributaris de la Generalitat subjectes a les bestretes del model de finançament creixen un 5,45% respecte als mesos de gener-juny del 2017 i arriben als 8.657 M€. Cal tenir present que aquestes transferències són provisionals i encara no recullen les bestretes definitives aprovades en els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2018.