El producte interior brut de Catalunya va registrar un creixement interanual del 2,2% al quart trimestre del 2018, segons l’Avanç del PIB, que elabora el Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda conjuntament amb l’Idescat. Per sectors d’activitat, van mostrar increments la construcció (4,0%) i els serveis (3,3%), mentre que la indústria va disminuir un 1,5% i l’agricultura, un 1,1%. En termes intertrimestrals, el PIB de l’economia catalana va créixer un 0,6%.
En el conjunt del 2018, l’economia catalana va créixer un 2,6%, segons l’Avanç del PIB. Per sectors, tots van mostrar increments (la construcció un 4,9%, els serveis un 3,0% i la indústria un 1,4%), excepte l’agricultura (−1,7%)
El producte interior brut (PIB) trimestral de l’economia catalana és un producte estadístic que té com a principal objectiu presentar el resultat final de l’activitat de producció dels agents econòmics en el territori des d’una perspectiva temporal.
El PIB es pot avaluar des de l’òptica de l’oferta i de la demanda. Des del punt de vista de l’oferta, el PIB permet avaluar l’aportació de les diferents branques productives (agricultura, indústria, construcció i serveis) al conjunt de l’economia. En el cas dels serveis, la informació es presenta detallada en tres agrupacions de branques:
Comerç, transport i hostaleria
Activitats immobiliàries, professionals i altres
Administració pública, educació, sanitat i serveis socials
Des del punt de vista de la demanda, el PIB analitza l’ús final dels béns i serveis produïts en l’economia catalana, en funció de si van adreçats a consum final, inversió o al comerç exterior.
L’Idescat elabora trimestralment les dades del PIB de Catalunya des de l’òptica de l’oferta i de la demanda i difon els resultats a preus corrents, en índexs en volum, i les corresponents variacions trimestrals i anuals.
Tindrà lloc del 25 al 28 de juny al Recinte Modernista de Sant Pau
Martina Klein, Veronica Blume, Judit Mascó i Vanesa Lorenzo// Foto: 080 Barcelona Fashion
Després de quatre dies de desfilades i activitats paral·leles, 080 Barcelona Fashion va posar dijous la vespre punt i final a la 23 edició del certamen català de la moda. En aquesta 23a edició, prop de 30.000 persones han passat pel 080 Barcelona Fashion, entre assistents a les desfilades, mitjans de comunicació, bloggers, compradors i públic en general. En l’edició d’enguany, han seguit in situ la passarel·la un total de 1.500 professionals de la comunicació d’aproximadament 700 mitjans diferents, entre periodistes, bloggers i digital influencers.
Del total de professionals acreditats, 90 han estat periodistes de mitjans internacionals com Vogue, Esquire, Cosmopolitan, Grazia (Itàlia), Schön, Notion i Drapers (UK) i també s’ha comptat amb la publicació de referència a nivell internacional Fashion Network. D’altra banda, 527 han estat de mitjans de comunicació catalans o d’àmbit estatal (agències de notícies, televisions, ràdios, premsa diària, premsa especialitzada, revistes…), 300 bloggers o mitjans digitals, 280 digital influencers, i 230 mitjans gràfics.
Pel que fa al web del 080 Barcelona Fashion durant aquesta setmana (4 al 7 de febrer), la plataforma ha registrat 18.755 usuaris únics, un 23,7% més que a l’anterior edició, que han generat més de 305.000 visites. La majoria de les visites han estat d’origen nacional i estatal, seguit per Estats Units, Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia, Holanda, Xina, Argentina. Durant aquesta 23a edició, la web ha rebut un 72,3% de visites de nous usuaris, mentre que un 27,7% ja l’havien visitat a les edicions anteriors.
080 Fashion Showroom: Més de 300 interaccions comercials, una dotzena d’acords comercials i prop de 2 milions d’euros de negoci
Pel que fa al vessant de negoci, la 7a edició del 080 Fashion Showroom, l’espai comercial professional del certamen, ha tancat amb unes 300 interaccions comercials entre marques expositores i compradors. Segons el balanç provisional realitzat pel clúster Modacc –coorganitzador juntament amb 080- en el marc del Showroom s’han tancat en ferm una dotzena d’acords comercials. Modacc calcula que aquests acords suposen prop d’uns dos milions d’euros de volum de negoci, xifra similar a la d’anteriors edicions d’aquest trade show, i que podria incrementar-se en el “postshowroom”, el seguiment previst fer en les properes setmanes, dels contactes i concreció dels acords per a l’explotació de possibles negocis conjunts.
El 70% de les marques expositores –totes centrades en moda de dona de segment alt- es consideren “molt satisfetes” dels contactes realitzats, i les valoracions més altes arriben de la mà de firmes com Nou Moscada, Teoh&Lea, Núria Serra o Munich. Així mateix, més del 80% dels expositors tenen intenció de repetir en noves edicions del Showroom, i la totalitat de les marques participants consideren interessant i útil fer aquesta acció comercial en el marc de 080 Barcelona Fashion.
Pel que fa a la trentena de compradors internacionals, han estat principalment agents, distribuïdors i cadenes de botigues provinents de països com Estats Units, Hong Kong, Rússia, Alemanya, Irlanda, Regne Unit o Itàlia, entre d’altres països. Aquests compradors han fet una valoració molt positiva de l’experiència viscuda a Barcelona, ja que han pogut gaudir de la moda catalana des de diferents punts de vista, assistint a desfilades i alhora entrevistant-se amb marques per explorar possibilitats de negoci. Així mateix, han destacat l’emplaçament del certamen, al Recinte Modernista de Sant Pau.
Off de 080 Barcelona Fashion: Desfilada solidària Fundació Ared
Avui, en el marc del programa off de 080 Barcelona Fashion, ha tingut lloc en el recinte de Sant Pau, la desfilada solidària de la Fundació Ared i la seva empresa d’inserció Salta.
Coincidint amb el seu 25è aniversari, l’entitat presidida per la model Judit Mascó, ha pujat a la passarel·la amb la seva col·lecció de moda laboral i uniformes confeccionats per un equip integrat, en la seva majoria, per dones en risc d’exclusió social procedents de centres penitenciaris i de serveis socials, que es troben en situació de vulnerabilitat per accedir al mercat laboral. La desfilada solidària, impulsada per la presidenta de la Fundació Ared, la model Judit Mascó, ha comptat també amb la col·laboració desinteressada d’altres destacades models com Marina Klein, Vanesa Lorenzo, i Veronica Blume, a més d’altres personalitats com la xef Ada Parellada i el tenista Alex Corretja.
La fira BSTIM, present a 080 Barcelona Fashion
A les portes d’una edició de BSTIM, el sector tèxtil ha estat present en la setmana catalana de la moda. Com en anteriors edicions de 080 Barcelona Fashion, la fira BSTIM ha comptat amb un espai promocional propi a l’espai en l’Open Area del certamen. Fa dos anys, BSTIM va reunir a Igualada una seixantena d’expositors i 1.400 visitants, una xifra que es preveu superar en aquesta nova edició que tindrà lloc els dies 6 i 7 de març al recinte l’Escorxador d’Igualada. La fira tèxtil BSTIM (Best Solutions in Textile Manufacturing) és l’única fira de producció tèxtil de l’estat espanyol i té com a objectiu estimular la fabricació tèxtil de proximitat i enfortir la indústria local. Està organitzada per Fira d’Igualada i l’agrupació tèxtil FAGEPI amb el suport de l’Ajuntament d’Igualada, i té periodicitat biennal.
Per això, ha reforçat l’àrea d’assessorament en Contractació Administrativa
obres carretera Talamanca//Foto: Joan Murcia
La patronal Cecot reforçarà a partir d’aquest any l’àrea d’assessorament en Contractació Administrativa amb l’objectiu d’incrementar l’accés de les pimes als contractes del sector públic.
Les empreses petites i mitjanes, que suposen més del 98% de les empreses a la Unió Europea, no arriben a desenvolupar ni el 40% dels contractes públics impulsats per les diferents administracions. Segons dades del Govern espanyol les pimes representaven el 2017 el 99,8% de les empreses, generant una ocupació del 62% i aportaven un Valor Afegit Brut del 61,4%. Donada aquesta realitat, i derivada de la Directiva 2014/24/UE, el març de 2018 va entrar en vigor a España la Llei 9/2017 de Contratos del Sector Público (LCSP) amb l’objectiu de facilitar l’accés de les pimes a la contractació d’aquest sector que suposa el 20% del PIB.
“La LCSP posa la base per aconseguir un impuls efectiu de la participació de les pimes”, afirma José Luis Martínez, assessor de Cecot en contractació pública, “ja sigui com a subcontractistes, ja sigui com a contractistes principals en els contractes del sector públic, aquest fet genera noves expectatives i oportunitats per la majoria d’empreses que conformen el nostre teixit productiu i que són les pimes”.
Martínez, el qual és expert, entre altres coses, en dret administratiu, en contractació administrativa o pública i en tramitació del RELI (Registre Electrònic d’Empreses Licitadores) considera que la contractació pública és clau en l’Estratègia Europa 2020.
“Les pimes només executen directament un terç aproximadament del total de la contractació pública, dada que està molt per sota del percentatge del volum de negoci que generen”, afegeix l’assessor de la Cecot. Cal tenir en compte que segons dades de l’Observatori de Contractació Pública la contractació publica representa un 20% del PIB, el qual el 2017 fou de 1.311.000€, és a dir 262.200€, dels quals només un 86.526€ corresponen a la pime. Per a Martínez, “equilibrar aquesta dada no és només una qüestió d’equitat, sinó que es considera essencial per potenciar el desenvolupament de l’activitat econòmica i amb ella l’ocupació”.
Per esmenar aquesta situació la Cecot està potenciant la informació dels concursos públics en especial a Catalunya i posa a disposició de les empreses un expert especialitzat en compra pública per assessora-les en les licitacions, com ho és en José Luis Martínez.
A partir d’aquest mes de febrer, la Cecot ha redefinit i complimentat el servei d’informació de licitacions per als seus associats. Les empreses associades reben cada matí un butlletí exhaustiu que recull, agrupa i classifica sectorialment totes les licitacions que es publiquen a Catalunya. A més, les empreses associades que ho sol·liciten, també poden accedir a totes les licitacions que es publiquin a qualsevol comunitat autònoma d’Espanya.
Més enllà que les empreses disposin de tota la informació per concórrer en les ofertes publicades per les administracions públiques, compten amb el recolzament i l’acompanyament de l’assessor en contractació pública per entendre o resoldre dubtes relatius als plecs de clàusules administratives o de prescripcions tècniques, així com de plantejar-se accedir a una contractació pública mitjançant una UTE, és a dir, obrint la possibilitat de concórrer de manera conjunta amb altres pimes. “Des de la Cecot estem treballant en una primera instància perquè les pimes s’apropin a la contractació pública, per generar l’interès dins d’aquest perfil d’empresa”, conclou Martínez, “però en una segona instància, el que seria desitjable és que més d’una pime poguessin donar resposta a projectes de contractació pública de manera conjunta i complementària. Per poder assolir-ho, figures com la Cecot són rellevants com a element que pot potenciar i facilitar aquesta interconnexió entre empreses”.
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya, a través de l’empresa pública Promotora d’Exportacions Agroalimentàries (PRODECA), organitza la participació d’empreses catalanes del sector de la fruita, sota la marca Catalunya, en la propera edició de la fira Fruit Logística, que té lloc a Berlín (Alemanya) del 6 al 8 de febrer.
La consellera Teresa Jordà, acompanyada del director gerent de PRODECA, Ramon Sentmartí, va visitar aquest certamen, el més rellevant d’Europa dedicat a la fruita i les hortalisses, i els expositors catalans participants. Així, ahir dimecres a les 17:00 hores, va presidir l’acte de presentació del programa de millora, noves varietats de pomes i peres, d’IRTA i T&G Nova Zelanda,que també va comptar amb la participació del director general de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), del DARP, Josep Usall; al vespre, va mantenir una reunió amb la Taula d’Internacionalització; i avui dijous, a les 10:00 hores, es reunirà amb una delegació de Baden-Württemberg i, a les 15:00 hores, es trobarà amb la Junta de Producció Integrada de Catalunya.
Prèviament, en arribar a Berlín, la consellera es va reunir amb la delegada del Govern de la Generalitat a Alemanya, Marie Kapretz.
Val a dir que l’àmplia representació d’empreses catalanes a Fruit Logística cobreix la totalitat de les famílies de productes fructícoles cultivats a Catalunya: fruita de pinyol, fruita de llavor, i cítrics. A més, el calendari de comercialització de la fruita catalana abasta tot l’any, ja que les centrals fructícoles compten amb una important capacitat frigorífica.
Seguint la línia habitual dels darrers anys, l’objectiu d’aquesta actuació és donar suport a les empreses en la millora del seu posicionament en els mercats exteriors i en l’establiment de nous contactes comercials. D’aquí que les empreses catalanes participants es presentin a Berlín com a integradores d’un dels mercats de distribució de productes frescos més importants del sud d’Europa i un exemple de producció i treball de qualitat.
Fruit Logística és un saló internacional monogràfic, considerat líder mundial en aquest sector. En la darrera edició hi van participar 2.785 expositors representants de 83 països, amb una afluència de 65.000 visitants procedents de 135 països, de l’àmbit de la comercialització, la importació, i la distribució.
Empreses catalanes participants a Fruit Logística:
.- Dins de l’estand Catalunya (PRODECA):
Abella Fruits, de Torre-Serona (Segrià)
Actel Grup, de Lleida (Segrià)
Associació Catalana d’Empreses de Fruita i Hortalisses (Afrucat), de Lleida
Cerima Cherries, de Tivissa (Ribera d’Ebre)
Fruilar, de Lleida
Abella Fruits, de Torre-Serona (Segrià)
Fruits Sant Miquel - La Coma, de Soses (Segrià)
Ametller Origen, d’Olèrdola (Alt Penedès)
Catafruit - Grupo Catalá, de La Portella (Segrià)
Cerima Cherries, de Tivissa (Ribera d’Ebre)
Copa Fresh SA, de Miralcamp (Pla d’Urgell)
Dasben SL, de Lleida (Segrià)
Fructícola de L’ Empordà - IGP Poma de Girona, de Sant Pere Pescador (Alt Empordà)
Fruilar, de Lleida (Segrià)
Fruites Font, de Torres de Segre (Segrià)
Fruits Sant Miquel - La Coma, de Soses (Segrià)
Girona Fruits - IGP Poma de Girona -, de La Tallada d’Empordà (Baix Empordà)
Giropoma – Costa Brava - IGP Poma de Girona, d’Ullà (Baix Empordà)
Grupo Diego Martínez, de Barcelona (Barcelonès)
IRTA, a Caldes de Montbui (Vallès Oriental)
Laumont, de Tàrrega (Urgell)
Mercabarna, de Barcelona (Barcelonès)
Sando, d’Alcanar (Montsià)
Stadium Innovation, de Castelldefels (Baix Llobregat)
Viyefruit, d’Alcarràs (Segrià)
.- De lliure participació:
A Raymond Tecniacero Sau, de Sant Fruitós de Bages (Bages)
Acuafruit S.L., de Barcelona (Barcelonès)
Agromillora Group, de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès)
Arola, Aduanas y Consignaciones S.L., de Tarragona (Tarragonès)
Befresh Technology S.L., de Barcelona (Barcelonès)
Bioconservacion SA; de Barcelona (Barcelonès)
Bolettus, de Lleida (Segrià)
Cartonajes M.Petit, S.A., de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat)
Embalajes Petit, S.A., de Parets del Vallès (Vallès Oriental)
Estiria Team S.L., de Barcelona (Barcelonès)
Fibrapack by i3D, de Barcelona (Barcelonès)
Fontbote, S.L., de Reus (Baix Camp)
Fruits de Ponent SCCL, d’Alcarràs (Segrià)
Gemüsering Gastronomia S.L., de Barcelona (Barcelonès)
Gemüsering Iberia S.L., de Barcelona (Barcelonès)
Giro GH. S.A., de Badalona (Barcelonès)
Hermanos Fernández López S.A., de Mercabarna a Barcelona (Barcelonès)
Hinojosa Packaging Pacs, de Pacs del Penedès (Alt Penedès)
Industrias Tecnológicas del Pla S.L.U, de Bellvís (Pla d’Urgell)
Intermas, de Llinars del Vallès (Vallès Oriental)
International Paper, de Castellbisbal (Vallès Oriental)
Nufri SAT 1596, de Mollerussa (Pla d’Urgell)
Reisopack S.L., de Parets del Vallès (Vallès Oriental)
Saica Pack Barcelona, del Prat de Llobregat (Baix Llobregat)
Szpiniak S.L., de Barcelona (Barcelonès)
Veripack Embalajes, de Barberà del Vallès (Vallès Occidental)
Un sector agrari de pes a Catalunya
La fruita fresca constitueix una de les principals produccions agràries de Catalunya pel seu pes econòmic, per la superfície de conreu, per la seva importància relativa en la producció tant d’Europa com de l’Estat espanyol, i per la seva orientació exportadora. Alhora, Catalunya és una de les principals zones productives de fruita dolça d’Europa i la principal àrea de producció a l’Estat, i, a la vegada, és el 9è major productor mundial de préssec i nectarina, el 18è major productor mundial de pera, i el 37è de poma. Més de 58.000 hectàrees plantades amb fruiters produeixen més d’un milió de tones de fruita, gràcies a una zona plena de diversitat i a un clima mediterrani suau.
Catalunya, un gran exportador de fruita
Catalunya exporta un 80% de la fruita (en relació a la seva producció) als mercats estrangers i està present en les cadenes europees i internacionals més exigents quant a qualitat. Les exportacions catalanes de fruita el 2017 van ser de 972.390 tones i 908,66M€. Comparant amb les de 2016, han augmentat en volum en: poma (+7,62%), en pera (+14,49%), en préssec (+19,05%), i en nectarina (+6,81%).
Catalunya va exportar, el 2017, el 73,69% de les pomes del total estatal, el 57,46% de les peres, el 47,42% dels préssecs, i el 36,99% de les nectarines. Els principals països destinataris del préssec i la nectarina catalans són els d’Europa Occidental que pertanyen a la Unió Europea (UE), com ara Alemanya, França, Itàlia, els Països Baixos, Portugal, Bèlgica o el Regne Unit. No obstant això, diversos països de l’Est europeu –també comunitaris- (Polònia, Lituània, Estònia, Letònia…) són un gran mercat i alguns països àrabs (Aràbia Saudita, Emirats Àrabs Units…) han anat creixent els darrers anys. Destacar Brasil com a 10è destí tant en préssec com en nectarina. En pera, figuren com a principals països receptors Itàlia, seguit de Brasil, França, Alemanya, Marroc, Polònia, Aràbia Saudita, Portugal, i Israel. Finalment, en poma, cal destacar França com a principal país destinatari; tot i que en menor mesura, també hi ha exportacions a Portugal, Itàlia, Emirats Àrabs, Brasil, Països Baixos, Colòmbia, i Regne Unit.
El PIB català en 8 dècimes la mitjana de la zona euro
Economia catalana PIB// Foto: Conselleria Economia
Segons l’estimació d’avanç que elaboren conjuntament l’Idescat i el Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, l’any 2018 l’economia catalana modera el creixement fins al 2,6%, després de tres anys de forts increments (3,8% el 2015, 3,6% el 2016 i 3,4% el 2017). Aquesta moderació del creixement s’explica en bona mesura per un conjunt de factors externs: la desacceleració del comerç mundial (que afecta en particular el sector industrial), la incertesa del context global i l’afebliment progressiu de l’impuls monetari del BCE. El creixement mitjà del PIB català el 2018 se situa una dècima per sobre d’Espanya i supera en 8 dècimes la mitjana de la zona euro.
Pel que fa a les dades intertrimestrals, el creixement de l’economia catalana el quart trimestre de 2018 se situa en un 0,6%, una dècima més que en el trimestre anterior, tot i que per sota del ritme de creixement mitjà dels darrers anys. Al conjunt de l’Estat, l’avanç és lleugerament superior (del 0,7%), mentre que el registre per al conjunt de la zona euro és molt inferior (0,2%).
Els serveis i la construcció mantenen una forta expansió
El sector de serveis -el més rellevant a l’economia catalana en termes del seu pes específic- s’accelera fins al 3,3% interanual el quart trimestre del 2018, tres dècimes més que el tercer trimestre. Els indicadors d’activitat assenyalen increments a totes les branques, però en particular segueix destacant el comportament més dinàmic de les activitats professionals, científiques i tècniques. Quant a l’activitat turística, el nombre de turistes estrangers s’estabilitza (-0,8% de gener a novembre), però destaca el fort creixement de la seva despesa, que augmenta un 6,4% anual fins al mes de novembre.
La moderació del PIB durant el quart trimestre s’explica fonamentalment pel comportament del sector industrial, que es contrau (-1,5% interanual) per primera vegada des de l’inici de la recuperació, en paral·lel al retrocés del conjunt de l’Estat (-1,1%). La indústria és el sector més exposat a l’exterior i per tant és el més directament afectat per la dinàmica de la demanda externa, en un context de desacceleració del comerç mundial i de creixement feble dels principals socis comercials. De fet, el comportament desfavorable del sector industrial és generalitzat a les grans economies de la zona euro. D’altra banda, a Catalunya la desacceleració en les exportacions de béns (que augmenten un 1,9% fins al novembre, en preus corrents) també és indicativa d’un afebliment de la demanda externa.
La construcció modera lleugerament la forta expansió dels darrers trimestres, amb un creixement d’un 4,0 % interanual, per sobre de la resta de grans sectors. Aquest dinamisme també queda reflectit en les dades del mercat de treball en aquest sector, amb creixements força destacats (un 5,4% l’afiliació a la Seguretat Social durant el quart trimestre).
La taxa d’atur en mitjana anual cau al valor més baix en 10 anys
Els darrers mesos l’economia catalana ha seguit generant ocupació a bon ritme. L’ocupació segons l’EPA ha crescut un 2,3% interanual el quart trimestre i un 2,7% en el conjunt del 2018. La taxa d’atur repunta lleugerament el quart trimestre (11,7%) a causa del fort dinamisme de la població activa, però en el conjunt del 2018 baixa fins a un 11,5%, el valor més baix en deu anys, i gairebé dos punts per sota de la taxa del 2017 (13,4%).
Tenint en compte les dades relatives a l’atur registrat publicades pel Servei Públic d’Ocupació Estatal i l’afiliació mitjana publicades pel Ministeri de Treball i Seguretat Social, PIMEC destaca:
El mes de gener tanca amb 398.376 persones inscrites als registres de l’atur a Catalunya i 3.285.761 a Espanya, el que suposa una reducció en relació a l’any anterior de -24.490 i -190.767 persones, respectivament.
La patronal constata que, aquest mes de l’any, l’atur alenteix lleugerament el ritme de reducció d’anteriors mesos a Catalunya (variació interanual del -5,8%) i a Espanya (-5,5%). A partir d’aquestes dades, l’entitat destaca el fet que aquesta disminució del nombre d’aturats en termes interanuals, continua sent elevada i produint-se de forma generalitzada a tots els sectors d’activitat. Destaca per la seva intensitat a l’agricultura (-17,5%), a la construcció (-13,8%) i a la indústria (-7,6%) a Catalunya. Per demarcacions, l’atur es redueix en totes elles.
En relació al mes anterior, a Catalunya l’atur augmenta en 5.469 persones (+1,4%). A Espanya l’atur augmenta en 83.464 persones (+2,6%). A Catalunya, aquest augment del nombre de persones inscrites als registres dels serveis d’ocupació es produeix en els serveis, en els sense ocupació anterior i de forma molt lleugera, en la indústria. En canvi, es redueix en la construcció i l’agricultura. Per demarcacions, l’atur augmenta en totes elles.
Aquesta dinàmica de disminució en el nombre de persones desocupades en termes interanuals coincideix amb increments de l’afiliació (2,9% a Catalunya i a Espanya).
A partir d’aquestes dades, PIMEC valora en sentit positiu la dinàmica de reducció de l’atur i d’augment de l’afiliació en termes interanuals. L’entitat insisteix en la necessitat d’arribar a un acord per pactar nous pressupostos, tant a Catalunya com a Espanya, per tal que l’economia pugui continuar generant llocs de treball i reduir el nombre de persones aturades.
El secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, ha afirmat que”l’augment de les dades d’atur gener (+5.469 persones) és rellevant però valorem positivament la reducció interanual del 5,8% (24.490 persones) que esperem que es mantingui”.
“Constatem que l’augment de l’atur es produeix al sector Serveis i prové, fonamentalment, del Comerç i dels serveis de menjar, com a efecte de finalitzar les festes de Nadal”, ha explicat Ginesta.
El secretari general ha subratllat que “la tendència és seguir mantenint la reducció l’atur però amb xifres menors a les dels últims anys”.
“No podem parlar d’alentiment de l’activitat a la vista ni de canvi de cicle econòmic sinó de reducció de l’atur interanual del 10% al 6% perquè cada vegada hi ha menys persones aturades”, ha remarcat el secretari general.
Josep Ginesta ha valorat “negativament” que l’increment de l’atur del gener s’hagi produït entre els joves menors de 25 anys, amb 2.487 persones més (+9%), el que indica la ”feblesa del nostre mercat de treball amb alguns col·lectius”.
El secretari general ha posat de relleu “l’augment de la contractació indefinida” subratllant, però, que “una de les modalitats de contractació indefinida, la de foment a l’emprenedoria que feien servir les petites i mitjanes empreses de menys de 50 treballadors, s’ha suprimit i ha sofert una aturada”.
Tot i així, ha afegit Ginesta,“hi ha un increment de la conversió de contractes temporals a indefinits que ha fet que es pogués mantenir el vigor de la contractació indefinida per part d’empreses que aposten pel treball estable i de qualitat”.
Dades de l’atur registrat del mes de gener de 2019
Catalunya ha registrat un augment de l’atur registrat de 5.469 persones el mes de gener (+1,4%), el que deixa el nombre de persones en atur en 398.376. En termes interanuals, l’atur registrat baixa a Catalunya en 24.490 persones (-5,8%).
El nombre de persones afiliades a la Seguretat Social ha baixat en 34.463 persones (-1,01%), el que implica que ara hi ha 3.362.159persones afiliades a Catalunya. En termes interanuals, s’ha produït un augment de 94.512 persones, el que significa una pujada del 2,89%.
Per sexes, l’atur ha pujat 1.998 persones en el cas dels homes (+1,2%) i en 3.471 (+1,6%) en el cas de les dones, situant la xifra total d’aturats de cada gènere en 173.148 i 225.228 respectivament. Respecte a l’any anterior, l’atur ha baixat en els homes (-13.838 aturats; -7,4%) i en les dones (-10.652 aturades; -4,5%).
Per edats, el nombre de persones en atur menors de 25 anys ha pujat 2.487 (+9%), situant el nombre total de joves aturats en 30.137.
Pel que fa a les persones de 25 anys o més, hi ha 2.982 persones aturades més (+0,8%) que el mes anterior, deixant la xifra total de desocupats en 368.239.
Per sectors, l’atur ha pujat al de Serveis (+2,2% i 6.123 aturats més; Indústria (+0,3% i 127 aturats menys); i a Sense Ocupació Anterior (+1,2% i 298 aturats més). En canvi, ha baixat al d’Agricultura (-1,1% i 98 aturats menys); Construcció (-3% i 981 aturats menys).
Interanualment, l’atur ha baixat a tots els sectors. Serveis (-12.982, -4,3%), Construcció (-5.060; -13,8%); Indústria (-3.672; -7,6%), i Agricultura (-1.823; -17,5%).
Per demarcacions, l’atur registrat ha pujat a Barcelona 3.628 persones (+1,3%); a Girona 345 persones (+0,9%); a Lleida 362 persones (+1,7%); i a Tarragona +1.134 persones (+2,3%).
Interanualment, a Barcelona l’atur ha baixat en 17.657 persones (-5,8%); a Girona, en 2.754 persones (-6,6%); a Tarragona, en 3.233 persones (-6,1%); i a Lleida, en 846 persones (-3,8%).
Pel que fa a la contractació, s’han formalitzat 278.577 contractes de treball a Catalunya, el 13,9% indefinits (38.693) i el 86,1%, temporals (239.884); de nou es signa una xifra rècord de contractes temporals i el tercer millor registre d’indefinits.
Intermensualment, la contractació ha augmentat un 23,7% (53.386 contractes més), sent més intens l’augment en la contractació indefinida (+34,8%) que en la temporal (+22,1%).
En comparació amb el gener de 2018, el creixement de la contractació ha estat del 6,1% (15.951 contractes més), més moderat que el 2017 i 2018, tant pel que fa a la contractació indefinida (+6,8%) com la temporal (+6%).
L’empresa biofarmacèutica índia Intas Group ha duplicat la seva plantilla a Barcelona en els últims tres anys i s’ha convertit en la segona filial més important del grup després de la del Regne Unit. En concret, l’empresa ha passat de 50 treballadors el 2016 als 100 actuals.
El grup Intas, que es dedica a la investigació, desenvolupament i fabricació de medicaments genèrics (farmacèutics i biològics), compta amb el suport d’ACCIÓ (l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya, depenent del Departament d’Empresa i Coneixement).
El seu vincle amb Barcelona comença l’any 2005, quan hi va constituir Intas Pharmaceuticals, la seva filial a l’Estat espanyol, amb l’objectiu de comercialitzar llicències per a tercers a nivell mundial. Més endavant, al 2009, es va crear l’altra filial del grup, Accord Healthcare, per comercialitzar directament els propis medicaments genèrics i biosimilars (medicaments més complexos que són similars a altres medicaments biològics, però que tenen una aplicació més específica) d’ús hospitalari. Des de fa dos anys aquesta filial és responsable del negoci del grup al sud d’Europa, ja que Accord també comercialitza els seus injectables a Portugal, Itàlia i Grècia.
També en aquest període, les dues filials, que comparteixen seu al World Trade Center de Barcelona, han augmentat la superfície de les oficines fins als 1.000m2 per acompanyar el creixement de la plantilla del grup.
Segons el director de les dues filials d’Intas Group a Barcelona, Marc Comas, l’empresa va decidir establir aquesta seu a Barcelona “pel prestigi que té la ciutat a escala mundial, per la disponibilitat de talent internacional que ofereix, que te un bon domini d’idiomes com l’anglès”. Segons Comas, “a dia d’avui el 74% de la plantilla ubicada a Barcelona disposa d’estudis universitaris o superiors, tenim treballadors de 9 nacionalitats diferents i el 64% són dones”.
El grup biofarmacèutic d’origen familiar té la seva seu central a Ahmedabad (Índia), on hi té quatre plantes de fabricació certificades per la FDA d’Estats Units i l’EMA d’Europa, a més de centres d’R+D+i. També disposa de dues plantes farmacèutiques al Regne Unit i una altra a Mèxic. La seva facturació anual ascendeix als 1.700 milions de dòlars. Compten amb una plantilla global de 14.000 treballadors, dels quals més de 400 són personal científic i investigador. Intas Group està present en més de 85 països arreu del món i té aliances amb les principals empreses farmacèutiques per al desenvolupament i distribució dels seus productes.
En concret, l’empresa compta amb suport de Catalonia Trade & Investment, l’àrea d’atracció d’inversions estrangeres d’ACCIÓ. Aquesta unitat treballa des de Barcelona i la xarxa de 40 Oficines Exteriors de Comerç i d’Inversions d’ACCIÓ al món per captar nous projectes d’inversió estrangera a Catalunya al mateix temps que assessora de manera integral les empreses estrangeres per facilitar el procés d’inversió.
Estableix les bases per gestionar l’activitat turística a Catalunya
Pla Estratègic de Turisme// Foto: Conselleria Empresa
El Govern ha aprovat el Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2018-2022 (PETC), elaborat per la Direcció General de Turisme del Departament d’Empresa i Coneixement. Aquest Pla Estratègic té com a objectiu establir les bases per gestionar l’activitat turística a Catalunya els propers anys. A nivell mundial, el 2017 hi van haver 1.323 milions de turistes internacionals, i la previsió de l’Organització Mundial del Turisme per el 2030 és que s’arribi als 1.800 milions. A partir d’aquest punt, el Pla Estratègic dibuixa diferents escenaris de quin podria ser el volum de turistes internacionals que rebria Catalunya en un futur. Un dels escenaris estableix la xifra de 35,6 milions de turistes internacionals al 2030, i en aquest marc el PETC fa una progressió sostinguda que situa el 2022 en uns 21 milions de turistes (el 2018 vam rebre 19,1 milions).
En aquest marc, el Pla Estratègic vol situar Catalunya com una de les millors destinacions de la Mediterrània i assolir els següents objectius l’any 2022:
Incrementar la despesa diària per turista.
Arribar al 37% de turistes que ens visiten els mesos de març, abril, maig i octubre.
Incrementar fins al 10% els turistes allotjats en les destinacions d’interior.
Gestionar de manera intel·ligent el creixement fins a arribar als 21 milions de turistes internacionals.
Per aconseguir aquests objectius, el PETC estableix set eixos vertebradors de les accions que s’han de dur a terme, que són:
Oferir una experiència turística excepcional: Disposar d’un ampli menú d’experiències amb personalitat pròpia i una bona qualitat de tots els serveis associats.
Conquerir i retenir els clients adequats: Millorar el màrqueting turístic per tal d’optimitzar al màxim les accions realitzades.
Atreure les inversions necessàries: mobilitzar els capitals privats per desenvolupar nous productes i serveis turístics i millorar els existents.
Fer un turisme intel·ligent: Implementar les millors pràctiques de responsabilitat social i mediambiental per assegurar que el creixement del turisme és compatible amb la preservació de la qualitat de vida dels habitants i la capacitat futura de continuar creant valor.
Millorar les condicions competitives de la destinació: Assegurar bones condicions per a les empreses, infraestructures dignes, condicions positives per a la demanda i afavorir l’accés de la indústria turística a la tecnologia i el coneixement.
Millorar la gestió turística del territori i el seu desenvolupament: Impulsar una planificació turística que ajudi a la redistribució dels fluxos turístics per tot el territori més enllà de Barcelona i el litoral.
Replantejar l’organització, la gestió i la governança: Desenvolupar un nou sistema de governança per gestionar les problemàtiques sectorials en cooperació amb els actors clau de la indústria.
Aquests eixos vertebradors es desenvolupen mitjançant 29 iniciatives, de les quals en destaquem una per cada eix:
Eix 1: Executar un programa per a l’eliminació de la pol·lució visual.
Eix 2: Activar el programa de fidelització de clients.
Eix 3: Activar un programa de captació d’inversions turístiques.
Eix 4: Implementar un programa de reducció de la petjada ecològica.
Eix 5: Activar un programa d’innovació i tecnologia.
Eix 6: Elaborar el Pla Territorial Sectorial de Turisme.
Eix 7: Implantar un nou sistema de governança.
El Pla Estratègic s’ha elaborat amb la col·laboració de representants del sector turístic català, que hi han participat al llarg de tot el procés.
Un sector clau per a l’economia
El turisme és un sector clau de l’economia del país que genera aproximadament l’11% del PIB, amb més de 400.000 afiliats a la Seguretat Social que representen el 13,8% dels ocupats a Catalunya i configurat per 78.000 empreses i 918.000 places d’allotjament. L’any 2018 Catalunya va rebre 19,1 milions de turistes estrangers, un 0,1% més que l’any 2017, que van generar una despesa superior als 20.600 milions d’euros, un 7,2% més que l’exercici anterior.
El Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2018-2002 es complementa amb el Pla de Màrqueting Turístic de Catalunya 2018-2022, que estableix les bases de la promoció i de suport a la comercialització de l’oferta turística catalana per als propers anys. Ambdós plans segueixen la feina ja iniciada amb el Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2013-2016, i amb el Pla de Màrqueting Turístic de Catalunya 2013-2015.
Així mateix, l’aprovació del Pla Estratègic de Turisme de Catalunya és el primer element mencionat en el punt 2.4 d’Empresa i Teixit Productiu que desenvolupa l’eix 2 al servei d’una economia pròspera, responsable i sostenible i per un nou model productiu i una fiscalitat justa del Pla de Govern, i que estableix com a objectiu consolidar Catalunya com a destinació turística amb valor afegit i una oferta diversificada.
El secretari general de la patronal Cecot, David Garrofé // Imatge del web de la Cecot
L’atur a Catalunya va baixar en 27.900 persones (5,82%) el 2018 en comparació amb l’últim trimestre de 2017. Les dades que ha fet pet públiques l’Institut Nacional d’Estadística (INE) mostren la tendència a la baixa de la taxa d’aturats també a la resta de l’estat espanyol, on l’any 2018 ha baixat en 462.400 persones respecte l’any anterior i on s’han creat 566.200 llocs de feina. Segons l’INE és la major xifra en dotze anys.
Així doncs, el nombre d’aturats registrats a les oficines dels Serveis Públics d’Ocupació se situa en 451.400 persones a Catalunya i en 3.304.300 al conjunt de l’estat. Amb aquestes dades, i segons l’INE, l’atur se situa a dia d’avui en el 11,75% a Catalunya (nou dècimes per sota de la registrada el 2017, 12,63%) i 14,4% a Espanya (2,1 punts inferior al de 2017).
Aquestes dades, mantenen la tendència d’una millora clara en la creació d’ocupació des del 2008. Amb el descens de l’atur en 2018, s’encadenen sis anys consecutius de baixades després de sis anys d’increments. En 2018, Espanya va crear ocupació per cinquè any consecutiu després de sis anys destruint-ho. Així, l’any passat es van generar 566.200 llocs de treball, amb un ritme de creixement anual del 2,98%, superior al d’un any abans (2,6%).
La major part de les ocupacions creades l’exercici passat es van concentrar en el sector privat i destaca el fet que set de cada deu ocupacions que es van crear en 2018 els van ocupar espanyols, amb 404.800 nous llocs de treball (+2,4%), enfront de 161.400 noves ocupacions per a estrangers (+7,6%).
La creació d’ocupació en 2018 va afectar a tots els sectors menys a la indústria, que va destruir 3.000 llocs de treball (-0,1%). Tanmateix, l’atur va baixar en tots els sectors, principalment els serveis, amb 64.100 aturats menys (-5,2%); l’agricultura, que va perdre 25.900 aturats (-13%); la construcció, amb 19.200 aturats menys (-12,9%), i la indústria, que va registrar 2.900 aturats menys (-1,6%).
El nombre d’actius va augmentar en 103.800 persones en 2018, un 0,4% respecte a 2017, amb el que la població activa a Espanya va quedar constituïda per 22.868.800 persones, de les quals 19,56 milions estaven ocupades i 3,3 milions en atur.
Posicionament de la Cecot
La Cecot valora molt positivament les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) feta pública per l’INE i destaca la reducció de l’atur en comparació amb l’any anterior i l’increment de la creació d’ocupació en la majoria de sectors econòmics del país. Pel secretari general de la Cecot, “cal celebrar que, malgrat la incertesa política, Catalunya és una de les comunitats autònomes on més llocs de treball s’han creat, fet que demostra que l’economia segueix avançant, sent dinàmica i competitiva”.
“La previsió de creixement de l’economia per 2019 (2,6%) a Espanya, ens fa dir que la tendència en la creació d’ocupació també creixerà. Probablement a un ritme inferior al que hem estat experimentant els darrers anys”, afirma David Garrofé, “i per això es fa necessari que el Govern comenci a implementar reformes estructurals en el marc laboral per ajudar a mantenir la tendència i adaptar el marc als actuals models econòmics que estem experimentant”, conclou el secretari general de Cecot.
Cecot considera que cal aplicar les reformes estructurals que els agents estan demanant fa molt temps per reduir atur, disminuir l’estructural i preveure la cohesió social en nous models econòmics i dinàmiques empresarials. “L’actual marc no encaixa amb els temps actuals”. Tot i que l’entitat comparteix l’increment del SMI implementat pel Govern aquest mes de gener, continua reiterant que proposar únicament pujades salarials no és la solució, “cal reduir les cotitzacions i no gravar el treball perquè l’increment de costos empresarials té un impacte directe sobre la competitivitat i pot frenar el creixement”. I des de l’entitat es reitera totes les propostes efectuades a l’administració per afrontar reformes estructurals i que integren els informes sobre Creixement econòmic i social – Població Activa; sobre Renda Bàsica Universal; sobre integració de règims en el cas dels autònoms; o sobre pensions.
Descarregueu aquí l’Observatori de l’actualitat laboral – 2018 elaborat per Fundació Cecot Persona i Treball
