Arxiu de la categoria: Política

Tota l’actualitat política de Terrassa. Llista dels últims articles i notícies de política del diari digital Terrassa Informa!

Nova oficina CaixaBank Brasil

CaixaBank obre una sucursal a Frankfurt

Té presència internacional a 18 països

Nova oficina CaixaBank Brasil
Nova oficina CaixaBank Brasil

CaixaBank ha inaugurat la seva primera sucursal operativa a Frankfurt, des d’on oferirà serveis de comerç exterior, banca d’empreses i banca corporativa. L’entitat està present a Alemanya des de l’any 2004, a través d’una oficina de representació que ara s’ha transformat en sucursal operativa per oferir de forma directa serveis financers a les empreses.

Amb aquesta obertura, CaixaBank potencia el seu servei d’acompanyament als clients de l’entitat en la internacionalització del seu negoci. Alemanya és un país clau per a moltes companyies amb plans d’expansió en els diversos mercats europeus i aquesta sucursal els permetrà accedir directament a finançament, serveis bancaris i assessorament per al desenvolupament de la seva activitat.

Precisament per potenciar la tasca d’assessorament i acompanyament a les empreses, la sucursal operativa de CaixaBank a Frankfurt comptarà específicament amb un equip d’experts en gestió de riscos, compliment normatiu, assessoria jurídica i reporting a entitats reguladores.

Alemanya, un potent soci comercial i un motor econòmic d’Europa

L’economia alemanya ha estat tradicionalment un dels motors econòmics d’Europa i viu en l’actualitat una etapa de creixement continu i constant. L’any 2016, ha sumat el setè any consecutiu d’augment del PIB, recolzada per la forta demanda interna, i es preveu que el ritme de creixement es mantingui durant l’any 2018. La seva privilegiada situació geogràfica la converteix en el centre neuràlgic d’intercanvi comercial a Europa.

Igualment, Alemanya és un dels grans socis comercials d’Espanya: només França sobrepassa a Alemanya en volum d’exportacions amb destinació al mercat espanyol. El comerç entre els dos països és excel·lent: fins el mes d’agost de 2017, les exportacions espanyoles de béns a Alemanya han crescut un 7,2% i les importacions s’han incrementat un 6,9% respecte al mateix període de 2016.

Alemanya és també és un dels principals clients per al sector turístic espanyol i un dels principals emissors d’inversió: durant el primer semestre de l’any 2017, la inversió alemanya a Espanya ha ascendit a 2.389 milions d’euros

A més de reforçar el servei a les empreses vinculades al comerç exterior i a la inversió entre Alemanya i Espanya, l’obertura de la nova sucursal operativa permetrà a l’entitat financera que presideix Jordi Gual i el conseller delegat de la qual és Gonzalo Gortázar augmentar la seva quota en el mercat alemany de banca d’empreses. A la cartera de clients de l’entitat ja hi ha una destacada presència de multinacionals alemanyes de diferents sectors industrials, atretes pel model de banca internacional de CaixaBank: un alt nivell de qualitat, atenció personalitzada i assessorament a mida.

Sobre la xarxa internacional de CaixaBank

L’obertura de Frankfurt permet a CaixaBank ampliar la seva presència internacional a un total de 26 punts, repartits en 18 països. L’entitat articula la seva xarxa a través de sucursals operatives, oficines de representació i acords de cooperació amb bancs corresponents de primer nivell.

Actualment, CaixaBank compta amb oficines operatives al Marroc (Casablanca, Tànger, Agadir), Polònia (Varsòvia), Regne Unit (Londres) i ara Alemanya (Frankfurt). Des d’aquestes sucursals, CaixaBank proporciona assessorament, finançament i serveis bancaris a empreses espanyoles amb activitat al país. Igualment, ofereix serveis i finançament a empreses locals amb relació comercial amb Espanya o amb països amb sucursal.

D’altra banda, l’entitat té oficines de representació a la Xina (Pequín, Xangai i Hong Kong), França (París), Itàlia (Milà), Dubai, Índia (Nova Delhi), Turquia (Istanbul), Singapur, Egipte (el Caire ), Xile (Santiago de Xile), Colòmbia (Bogotà), Estats Units (Nova York), Sud-Àfrica (Johannesburg), Perú (Lima), Algèria (Alger) i Brasil (Sao Paulo).

Parlament de Catalunya

L’ independentisme guanya les eleccions del 21-D

2.063.361 vots i 70 diputats

Parlament de Catalunya
Imatge del web de l’ANC

No obstant, el partit més votat en aquestes eleccions ha estat C’s- Ciudadanos amb més de 1.100.000 vots i 37 diputats, 12 més que al 2015.

Els resultats de C’s, però, son una victòria agredolça ja que els altres partits unionistes no han obtingut resultats que els permetin governar dons només disposen de 57 diputats quan la majoria està en 68

Junts per Catalunya amb en Carles Puigdemont com a candidat a President de la Generalitat ha aconseguit 34 diputats i més de 940.000 vots.

ERC-Cat-Sí ha quedat situada com a tercera força més votada amb quasi 930.000 vots i 32 diputats.

L’opció del Sr Iceta d’incloure en la seva llista a Units per avançar no ha donat els resultats esperats i el PSC es queda en poc més de 600.000 vots i 17 diputats.

CatComú-Podem, obté 323.000 vots i 8 diputats, perdent-ne  3, i no aconseguint l’objectiu d’aquestes eleccions on aspiraven a tenir la clau per la proclamació del president de la Generalitat.

La CUP ha estat el partit, dels que defensen l’independència,  que pitjors resultats ha obtingut. Amb més de 193.000 vots, ha passat de 10 a 4 diputats però, no obstant aquest fet, tenen la clau per proclamar el President de la Generalitat. Han perdut el grup parlamentari propi i, al costat del PP, integraran el grup mixt

El Partido Popular, amb el Sr Xavier Garcia com a presidenciable, ha sofert el pitjors resultats dintre del bloc constitucionalista obtenint 184.000 vots passant del 11 diputats del 2015 a només 3 ara.

Mirant les opcions per blocs, el unionista guanyaria 5 diputats, el independentista en perdria 2 i els Comuns en perdrien 3.

 

                                    Candidatures        Vots           
Diputats
Diputats
C’s 1.102.099 25,37%
37
JUNTSxCAT 940.602 21,65%
34
ERC-CatSí 929.407 21,39%
32
PSC 602.969 13,88%
17
CatComú-Podem 323.695 7,45%
8
CUP 193.352 4,45%
4
PP 184.108 4,24%
3
PACMA 38.520 0,89%
RECORTES CERO-GRUPO VERDE 10.114 0,23%
PU M+J 573 0,01%

 

Vot // Imatge del web de Wikimedia

5.554.394 electors decidiran els 135 diputats al Parlament de Catalunya

Avui, 21-D

Vot // Imatge del web de Wikimedia
Vot // Imatge del web de Wikimedia
Un total de 5.554.394 catalans i catalanes estan cridats a participar a les eleccions al Parlament de Catalunya convocades per Mariano Rajoy per avui dijous 21 de desembre, segons dades de l’Instituto Nacional d’Estadística (INE), un 0,79% més que als comicis del 27 de setembre del 2015. D’aquestes, 5.328.013 persones resideixen a Catalunya i 226.381 estan inscrites al Cens de Residents a l’Estranger (CERA). Pel que fa al nombre de nous electors, 136.444 votants podran exercir el dret a vot per primera vegada en unes eleccions al Parlament de Catalunya després d’assolir la majoria d’edat.
El nombre de sol·licituds de vot de catalans residents a l’estranger acceptades és de 39.521, un 81,53% més que les acceptades per als comicis del 2015 tot i que estan havent-hi molts problemes a embaixades i consulats per fer efectiu aquest dret.
D’altra banda, mentre el vot a l’estranger creix, el vot per correu des de l’Estat espanyol disminueix respecte al 2015, amb un total de 78.876 sol·licituds acceptades, en lloc de les 107.421 del 27-S. Sembla que aquesta disminució ve provocada per una falta de confiança entre el electorat.
Nombre d’electors en el cens per circumscripcions:
 
Circumscripció
Residents a Catalunya
Residents a l’estranger
Total cens
Barcelona
3.981.177
175.082
4.156.259
Girona
499.730
18.151
517.881
Lleida
297.860
16.053
313.913
Tarragona
549.246
17.095
566.341
Total
5.328.013
226.381
5.554.394
Font: INE
A les 9:00 hores del matí han obert les portes els 2.680 locals electorals ubicats als 947 municipis de Catalunya, amb un total de 8.247 meses electorals, de les que 5.885 estan a Barcelona; 825 a Girona; 534 a Lleida; i 1.003 a Tarragona. Aquestes meses seran gestionades per 24.741 membres titulars escollits dies enrera per sorteig a cada Ajuntament  i 3.889 representants de l’Administració, a banda dels apoderats i interventors de les diferents formacions polítiques.
puigdemont 11 setembre

Compareixença del president Puigdemont davant del ple del Parlament

Ahir a la tarda

puigdemont 11 setembre

Vivim un moment excepcional, de dimensió històrica. Les seves conseqüències i efectes van molt més enllà del nostre país i s’ha fet evident que, lluny de ser un afer domèstic i intern, com sovint ens hem hagut d’escoltar de part dels qui han negligit la seva responsabilitat en no voler conèixer el que estava passant, Catalunya és un afer europeu.
De la meva compareixença no esperin ni amenaces, ni xantatges, ni insults. El moment és prou seriós com perquè tots assumim la part de responsabilitat que ens correspon en la necessitat imperiosa de desescalar la tensió i no contribuir, ni amb la paraula ni amb el gest, a incrementar-la. Al contrari, vull adreçar-me al conjunt de la població; als qui s’han mobilitzat els dies 1 i 3 d’octubre, als qui ho van fer dissabte en la manifestació advocant pel diàleg i els qui ho van fer massivament diumenge en defensa de la unitat d’Espanya. I als qui no s’han mobilitzat en cap d’aquestes convocatòries. Tots, amb les nostres diferències i discrepàncies, amb allò en què ens entenem i en allò en què no ens entenem, formem un mateix poble i l’hem de continuar fent plegats, passi el que passi, perquè així es fa la història dels pobles que busquen el seu futur.
Mai no ens posarem d’acord en tot, com és evident. Però sí que entenem, perquè ja ho hem demostrat moltes vegades, que la manera d’avançar no pot ser altra que la democràcia i la pau. Que vol dir el respecte per al que pensa diferent i trobar com fer possible les aspiracions col·lectives, amb el benentès que això requereix grans dosis de diàleg i empatia.
Com es poden imaginar, en aquestes darreres jornades i hores, se m’han adreçat moltes persones suggerint el que havia de fer o de deixar de fer. Tots ells són suggeriments lícits, respectables i propis d’un moment com aquest. A tots els que he pogut fer-ho els ho he agraït, perquè en cadascun d’ells hi he reconegut raons fonamentades que val la pena d’escoltar. També jo he demanat opinió a diverses persones, que m’han ajudat a enriquir l’anàlisi del moment i la perspectiva de futur, també els ho vull agrair de tot cor.
Però el que els exposaré avui no és una decisió personal, ni una dèria de ningú: és el resultat de l’1 d’octubre, de la voluntat del Govern que presideixo d’haver mantingut el seu compromís de convocar, organitzar i celebrar el referèndum d’autodeterminació, i naturalment de l’anàlisi dels fets posteriors que hem compartit al si del Govern. Avui toca parlar dels resultats de l’1 d’octubre al Parlament i això és el que farem.
Som aquí perquè el passat dia 1 d’octubre Catalunya va celebrar el referèndum d’autodeterminació. Ho va fer en unes condicions més que difícils: extremes. És la primera vegada en la història de les democràcies europees que una jornada electoral es desenvolupa enmig de violents atacs policials contra els votants que fan cua per dipositar la papereta. Des de les 8 del matí i fins l’hora de tancament dels col·legis, la policia i la Guàrdia Civil van colpejar persones indefenses i van obligar els serveis d’emergències a atendre més de 800 persones. Ho vam veure tots, també ho va veure el món que es va esgarrifar de les imatges que s’anaven rebent.
L’objectiu no era només confiscar urnes i paperetes. L’objectiu era provocar el pànic generalitzat i que la gent, veient les imatges de violència policial indiscriminada, es quedés a casa i renunciés al seu dret de vot. Però als responsables polítics d’aquesta ignomínia els va sortir el tret per la culata. 2.286.217 ciutadans van vèncer la por, van sortir de casa i van votar. No sabem quants ho van intentar sense èxit, però sí sabem que els col·legis clausurats violentament representen un cens de 770.000 persones més.
Més de dos milions dos-cents mil catalans van poder votar perquè van vèncer la por, i també perquè quan van arribar al seu col·legi hi van trobar urnes, sobres, paperetes, taules constituïdes i un cens fiable i operatiu. Les operacions i registres policials de les setmanes anteriors a la recerca d’urnes i paperetes no van impedir el referèndum. Les detencions d’alts càrrecs i funcionaris del Govern tampoc no van impedir el referèndum. Les escoltes telefòniques, els seguiments de persones, els atacs informàtics, el tancament de 140 webs, les violacions de la correspondència, tampoc no van impedir el referèndum. Repeteixo: malgrat l’esforç i els recursos destinats per combatre’l, quan els ciutadans van arribar als col·legis electorals, hi van trobar urnes, sobres, paperetes, taules constituïdes i un cens fiable i operatiu.
Vull fer, per tant, un reconeixement a totes les persones que van fer possible aquest èxit logístic i polític. Als voluntaris que van dormir a les escoles. Als ciutadans que van guardar les urnes a casa. Als impressors que van imprimir les paperetes. Als informàtics que van idear i desenvolupar el sistema de cens universal. Als treballadors i treballadores del Govern. Als votants del Sí i als del No, i als del vot en blanc. A tantíssima gent anònima que va posar el seu granet de sorra per fer-ho possible. I sobretot, vull enviar el meu afecte, la meva solidaritat i el meu escalf a tots els ferits i maltractats per l’operació policial. Les imatges quedaran enregistrades a la nostra memòria per sempre. Mai no ho oblidarem.
Cal reconèixer, i denunciar, que l’actuació de l’Estat ha aconseguit introduir tensió i inquietud en la societat catalana. Com a President de Catalunya, sóc molt conscient que en aquests moments hi ha molta gent preocupada, angoixada, fins i tot espantada pel que està passant i pel que pot passar. Gent de totes les idees i tendències. La violència gratuïta i la decisió d’algunes empreses de traslladar la seva seu social, una decisió, deixin-m’ho dir, més de relat per als mercats que no amb efectes reals sobre la nostra economia (el que té efectes reals sobre la nostra economia són els 16.000 milions d’euros catalans que són obligats a canviar de seu social cada any),sens dubte són fets que han emboirat l’ambient. A totes aquestes persones que tenen por, els vull enviar un missatge de comprensió i d’empatia, i també de serenor i tranquil·litat: el Govern de Catalunya no es desviarà ni un mil·límetre del seu compromís amb el progrés social i econòmic, la democràcia, el diàleg, la tolerància, el respecte a la discrepància i la voluntat negociadora. Com a President actuaré sempre amb responsabilitat i tenint en compte els 7,5 milions de ciutadans del país.
Voldria explicar on som, i sobretot per què som on som. Avui que tot el món ens mira, i sobretot, avui que tot el món ens escolta, crec que val la pena tornar-nos a explicar.
Des de la mort del dictador militar Francisco Franco, Catalunya ha contribuït tant com el que més a la consolidació de la democràcia espanyola. Catalunya ha estat no només el motor econòmic d’Espanya, sinó també un factor de modernització i d’estabilitat. Catalunya va creure que la Constitució espanyola de 1978 podia ser un bon punt de partida per garantir el seu autogovern i el seu progrés material. Catalunya es va implicar a fons en l’operació de retornar l’estat espanyol a les institucions europees i internacionals després de 40 anys d’aïllament i autarquia.
El pas dels anys, però, va permetre constatar que el nou edifici institucional sorgit de la Transició, que a Catalunya es veia com un punt de partida des del qual evolucionar cap a cotes més altes de democràcia i d’autogovern, les elits hegemòniques de l’estat l’entenien no com un punt de partida, sinó com un punt d’arribada. Amb el pas dels anys, el sistema no només va deixar d’evolucionar en la direcció desitjada pel poble de Catalunya, sinó que va començar a involucionar.
En coherència amb aquesta constatació, l’any 2005, una gran majoria, el 88% d’aquest Parlament, repeteixo, una majoria del 88% d’aquest Parlament, seguint els procediments marcats per la Constitució, repeteixo, seguint els procediments marcats per la Constitució, va aprovar una proposta de nou Estatut d’Autonomia, i la va enviar al Congrés de Diputats. La proposta catalana va desfermar una campanya d’autèntica catalanofòbia, atiada de manera irresponsable pels qui volien governar Espanya al preu que fos.
El text que finalment es va sotmetre a referèndum l’any 2006 ja era molt diferent de la proposta inicial del Parlament de Catalunya, però malgrat tot va ser aprovat pels ciutadans que van anar a votar. La participació va ser d’un 47% del cens, i els vots favorables a l’Estatut van ser 1.899.897. Vull remarcar que són 145.000 vots menys que el Sí a la independència de l’1 d’octubre.
L’estat, però, no en va tenir prou amb la primera retallada. Al 2010, quatre anys després de l’entrada en vigor de l’Estatut retallat, un Tribunal Constitucional format per magistrats escollits a dit pels dos grans partits espanyols, PSOE i PP, va emetre una sentència d’infaust record que retallava l’Estatut per segona vegada, i en modificava el contingut que ja havia estat votat pel poble en referèndum.
Convé recordar-ho, i subratllar-ho. Malgrat haver seguit els procediments previstos a la Constitució, malgrat tenir al darrere un 88% del Parlament de Catalunya, i malgrat el vot popular en referèndum, legal i acordat, l’acció combinada del Congrés de Diputats i del Tribunal Constitucional van convertir la proposta catalana en un text irreconeixible. I convé recordar-ho, i subratllar-ho, també: aquest text irreconeixible, doblement retallat i no referendat pels catalans, és la llei vigent actualment. Aquest ha estat el resultat del darrer intent de Catalunya de modificar el seu estatus jurídicopolític per les vies constitucionals, és a dir, una humiliació.
Però això no és tot. Des de la sentència del TC contra l’Estatut votat pel poble, el sistema polític espanyol no només no ha mogut un dit per intentar fer marxa enrere i reparar la trencadissa, sinó que ha activat un programa agressiu i sistemàtic de recentralització. Des del punt de vista de l’autogovern, els darrers set anys han estat els pitjors dels darrers quaranta: laminació continuada de competències a través de decrets, lleis i sentències; desatenció i desinversió en el sistema bàsic d’infrastructures de Catalunya, peça clau del progrés econòmic del país; i un menyspreu feridor cap a la llengua, la cultura i la manera de ser i de viure del nostre país.
Tot això que explico condensadament en unes poques línies, ha tingut un impacte profund en la societat catalana. Fins al punt quedurant aquest període molts ciutadans, milions de ciutadans, han arribat a la conclusió racional que l’única manera de garantir la supervivència, no només de l’autogovern, sinó dels nostres valors com a societat, és que Catalunya es constitueixi en un estat. Els resultats de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya en donen testimoni.
A més ha passat una cosa encara més rellevant: i és que en paral·lel a la formació de la majoria absoluta independentista al Parlament, s’ha forjat un consens amplíssim i transversal al voltant de la idea que el futur de Catalunya, fos el que fos, havia de ser decidit pels catalans, democràticament i pacífica, a través d’un referèndum. En l’enquesta, de fet, més recent d’un important diari de Madrid, no d’aquí, de Madrid, un 82% dels catalans ho expressen així.
Amb l’objectiu de fer possible aquest referèndum, els darrers anys les institucions i la societat civil catalanes han endegat nombroses iniciatives davant del govern i les institucions espanyoles. Està tot documentat: fins a 18 vegades, i en tots els formats possibles, s’ha demanat obrir un diàleg per acordar un referèndum com el que es va celebrar a Escòcia el 18 de setembre de 2014. Un referèndum amb una data i una pregunta acordades entre les dues parts, en que les dues parts poguessin fer campanya i exposar els seus arguments, i en que les dues parts es comprometessin a acceptar i aplicar el resultat a través d’una negociació que protegís els interessos respectius. Si això s’havia pogut fer en una de les democràcies més antigues, consolidades i exemplars del món, com és el Regne Unit, per què no es podia fer també a Espanya?
La resposta a totes aquestes iniciatives ha estat una negativa radical i absoluta, combinada amb la persecució policial i judicial de les autoritats catalanes. L’expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, així com l’exconseller de la Presidència Francesc Homs, han estat inhabilitats per haver promogut un procés participatiu no vinculant i sense efectes jurídics el 9 de novembre de 2014. I no només inhabilitats, sinó multats de forma arbitrària i abusiva: si no dipositen més de 5 milions d’euros al Tribunal de Cuentas espanyol, tots els seus béns seran embargats i ells i les seves famílies poden veure’s afectats.
A més a més d’ells, la Mesa d’aquest Parlament i desenes de càrrecs electes municipals han estat querellats per expressar el seu suport al dret a decidir i permetre debats sobre el referèndum. S’han presentat querelles contra la presidenta i a mesa del parlament per no permetre que el parlament pogués debatre. La darrera onada repressiva contra les institucions catalanes ha implicat la detenció i trasllat a dependències policials de 16 càrrecs i servidors públics del Govern de Catalunya, que van haver de declarar emmanillats i sense ser informats de quina era l’acusació que pesava sobre ells. El món també ha de saber que els líders de les entitats que han liderat les manifestacions més massives i alhora pacífiques de la història d’Europa estan imputats per un delicte de sedició que pot comportar fins a 15 anys de presó. Els responsables que han organitzat manifestacions que han meravellat el món pel seu civisme i sense incidents.
Aquesta ha estat la resposta de l’estat espanyol a les demandes catalanes, que sempre s’han expressat de forma pacífica i a través de les majories obtingudes a les urnes. El poble de Catalunya reclama des de fa anys llibertat per poder decidir. És ben senzill. Tanmateix, No hem trobat interlocutors en el passat ni els estem trobant en el present. No hi ha cap institució de l’Estat que s’obri a parlar de la demanda majoritària d’aquest Parlament i de la societat catalana. L’última esperança que podia quedar era que la monarquia exercís el paper arbitral i moderador que la Constitució li atribueix, però el discurs de la setmana passada va confirmar la pitjor de les hipòtesis.
Quiero dirijirme ahora a los ciudadanos del conjunto del Estado español que siguen con preocupación lo que ocurre en Cataluña.Les quiero trasladar un mensaje de serenidad y respeto, de voluntad de diálogo y acuerdo político, como ha sido siempre nuestro deseo y nuestra prioridad. Soy consciente de la información que les trasladan la mayoría de medios y de cuál es la narrativa que se ha instalado. Pero me atrevo a pedirles un esfuerzo, para el bien de todos; un esfuerzo por conocer y reconocer lo que nos ha llevado hasta aquí y de las razones que nos han impulsado. No somos unos delincuentes, ni unos locos, ni unos golpistas, ni unos abducidos: somos gente normal que pide poder votar y que ha estado dispuesta a todo el diálogo que fuera necesario para realizarlo de manera acordada. No tenemos nada contra España y los españoles. Al contrario. Nos queremos reentender mejor, y ese es el deseo mayoritario que existe en Catalunya. Porque hoy, des de hace ya muchos años, la relación no funciona y nada se ha hecho para revertir una situación que se ha convertido en insostenible. Y un pueblo no puede ser obligado, contra su voluntad, a aceptar un statu quo que no votó y que no quiere. La Constitución es un marco democrático, pero es igualmente cierto que hay democracia más allá de la Constitución.
Senyores i senyors, amb els resultats del referèndum de l’1 d’octubre passat Catalunya s’ha guanyat el dret a ser un Estat independent, i s’ha guanyat el dret a ser escoltada i respectada.
He de dir i avui cat es escoltada i respectada més enllà de les nostres fronteres
El sí a la independència ha guanyat unes eleccions per majoria absoluta, i dos anys després ha guanyat un referèndum sota una pluja de cops de porra. Les urnes, l’únic llenguatge que entenem, diuen sí a la independència. I aquest és el camí que estic compromès a transitar.
Com és conegut, la Llei de Referèndum estableix que, dos dies després de la proclamació oficial dels resultats, i en cas que el nombre de vots del Sí hagi estat superior al nombre de vots del No, el Parlament (i cito textualment de la llei) “celebrarà una sessió ordinària per a efectuar una declaració formal de la independència de Catalunya, els seus efectes i acordar l’inici del procés constituent”.
Hi ha un abans i un després del 1 d’octubre, i hem aconseguit el que ens vam comprometre a fer a l’inici de la legislatura.
Arribats en aquest moment històric, i com a president de la Generalitat, assumeixo en presentar-los els resultats del referèndum davant del Parlament i dels nostres conciutadans, el mandat que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república.
Això és el que avui pertoca fer. Per responsabilitat i per respecte.
I amb la mateixa solemnitat, el Govern i jo mateix proposem que el Parlament suspengui els efectes de la declaració d’independència per tal que en les properes setmanes emprenguem un diàleg sense el qual no és possible arribar a una solució acordada. Creiem fermament que el moment demana no només la desescalada en la tensió sinó sobretot voluntat clara i compromesa per avançar en les demandes del poble de Catalunya a partir dels resultats de l’1 d’octubre. Resultats que hem de tenir en compte, de manera imprescindible, en l’etapa de diàleg que estem disposats a obrir.
És conegut que des de l’endemà mateix del referèndum s’han posat en marxa diferents iniciatives de mediació, de diàleg i de negociació a nivell nacional, estatal i internacional. Algunes d’aquestes són públiques i d’altres encara no ho són. Totes són molt serioses, i eren difícils d’imaginar tot just fa un temps. Les crides al diàleg i a la no violència s’han sentit des de tots els racons del planeta; la declaració ahir del grup de vuit Premis Nobel de la Pau; la declaració de The Elders al front dels quals hi ha l’exsecretari general de Nacions Unides Kofi Annan i del qual formen part personalitats de gran rellevància mundial; els posicionaments de presidents i primers ministres de països europeus, de líders polítics europeus… hi ha un prec de diàleg que recorre Europa, perquè Europa ja se sent interpel·lada sobre els efectes que pot tenir una mala resolució d’aquest conflicte. Totes aquestes veus mereixen ser escoltades. I totes, sense excepció, ens han demanat que obrim un temps per donar l’oportunitat al diàleg amb l’Estat espanyol.
Avui també pertoca fer això. Per responsabilitat i per respecte.
Acabo. I ho faig apel·lant a la responsabilitat de tothom. Als ciutadans de Catalunya, els demano que continuïn expressant-se com ho han fet fins ara, amb llibertat i amb respecte als que pensen diferent. A les empreses i actors econòmics, els demano que continuïn generant riquesa i que no caiguin en la temptació d’utilitzar el seu poder per esporuguir la població. A les forces polítiques, els demano que contribueixin amb les seves paraules i les seves accions a rebaixar la tensió. També ho demano als mitjans de comunicació. Al govern espanyol, li demano que escolti, ja no a nosaltres si no vol, sinó als qui advoquen per la mediació i a la comunitat internacional, i als milions de ciutadans d’arreu d’Espanya que li demanen que renunciï a la repressió i la imposició. A la Unió Europea, li demano que s’impliqui a fons i que vetlli pels valors fundacionals de la Unió.
Avui el Govern de Catalunya fa un gest de responsabilitat i generositat, i torna a estendre la mà al diàleg. Estic convençut que, si els pròxims dies tothom actua amb la mateixa responsabilitat i compleix amb les seves obligacions, el conflicte entre Catalunya i l’estat espanyol es pot resoldre de manera serena i acordada, i respectant la voluntat dels ciutadans. Per nosaltres, no quedarà. Perquè volem ser fidels a la nostra llarga història, a tots els qui hi han patit i s’hi han sacrificat, i perquè volem un futur digne per als nostres fills i filles, per tota aquella gent que vulgui fer de Catalunya la seva terra d’acollida i d’esperança.
Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT // Imatge cedida per CGT Catalunya

Ja n’hi ha prou! 3 d’octubre Vaga General

Comunicat

Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT // Imatge cedida per CGT Catalunya
Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT // Imatge cedida per CGT Catalunya

Centenars de ferits, milers de cops de porra, ulls perduts, bales de goma, escoles destruïdes.

Els nostres carrers avui s’han omplert de terror i sang. Sang la nostra, la del poble.

Les porres, les de sempre, les de les forces de seguretat de l’Estat. Ja feia setmanes que vèiem com la repressió s’intensificava i afectava directament a milers i milers de treballadors i treballadores. Aquest diumenge, però, hem vist com ha superat el pitjor dels escenaris previstos.

Front això cal donar la resposta contundent que es mereix, l’eina més temuda de la classe treballadora: la Vaga General.

Una Vaga General que aquest dimarts 3 d’octubre plantarà cara a la repressió i promourà una gran mobilització per donar-hi resposta.

Des de la CGT de Catalunya cridem a tota la classe treballadora a fer vaga, participant de totes les convocatòries que hi hagi previstes pel dia 3 d’octubre.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya

Mundo Referendum 1-O

El Govern es querellarà contra el fiscal de l’Estat i el de Catalunya

Per prevaricació i usurpació de funcions

Mundo Referendum 1-O

El conseller de Justícia, Carles Mundó, ha anunciat que el Govern es querellarà contra el fiscal general de l’Estat i el fiscal superior de Catalunya per prevaricació i usurpació de funcions i contra l’exercici dels drets civils per la seva actuació contra el Referèndum. El titular de Justícia també ha revelat que el Govern ha presentat un recurs perquè el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya “reconsideri l’ordre de tancament dels col·legis electorals”. En cas contrari, Mundó ha advertit que aquest òrgan judicial serà “el responsable dels perjudicis que pugui provocar”.
El conseller Mundó ho ha explicat en roda de premsa a l’International Press and Broadcasting Center que presta servei als periodistes que cobreixen la celebració del Referèndum des de Barcelona. Durant la compareixença, Mundó també ha assegurat que l’”Estat espanyol ha suspès la separació de poders”.  El conseller ha afegit que “els que presumeixen de defensar l’estat de dret han estat els primers d’incomplir les seves pròpies lleis i de vulnerar els drets fonamentals”. En aquest sentit, Mundó ha presentat, en forma de decàleg, les violacions de la legalitat que s’han produït en l’ofensiva contra el Referèndum.
Decàleg de les violacions de la legalitat contra el Referèndum
 
1.       Persecució penal d’un fet que no és delicte (amenaça de presó)
Convocar, organitzar i celebrar un referèndum no és cap delicte. Les Corts Espanyoles ho van despenalitzar expressament amb l’aprovació de la Llei orgànica 2/2005. La pròpia exposició de motius de la Llei deixa clar que seria desproporcionat sancionar penalment aquesta conducta fos delicte. Malgrat això, l’Estat ha detingut alts càrrecs del Govern de la Generalitat davant dels seus fills, n’ha dilatat la privació de llibertat innecessàriament i els ha sotmès a un tracte denigrant, obligant-los a declarar emmanillats, com si fossin delinqüents perillosos.
2.       Desplegament de la Guàrdia Civil i la Policia espanyola a Catalunya
El govern espanyol amenaça la reivindicació pacífica del dret a vot amb l’arribada de 10.000 agents vinguts de tot el territori espanyol. El desplegament dels agents de la Policia espanyola i la Guàrdia Civil és una provocació i atempta contra els principis de proporcionalitat, oportunitat i congruència que estableix la Llei orgànica 2/1986 de cossos i forces de seguretat.
3.       Designació d’un coronel de la Guàrdia Civil per dirigir els Mossos d’Esquadra
El comandament suprem dels Mossos d’Esquadra pertany a la Generalitat, tal com estableix l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que és una Llei orgànica aprovada per les Corts espanyoles. Un fiscal no pot decidir com s’ha d’organitzar la Policia ni la seguretat.
4.       Intervenció de la Generalitat sense l’aval del Senat
L’executiu espanyol ha suspès l’autonomia de Catalunya al marge dels procediments legals establerts per l’article 155 de la Constitució espanyola. La intervenció de les finances i la designació d’un guàrdia civil per dirigir els Mossos d’Esquadra hauria de comptar amb l’aprovació de les Corts Espanyoles.
5.       Denúncia per sedició de la Fiscalia admesa a tràmit per l’Audiència Nacional
Totes les manifestacions a favor del referèndum i contra la detenció de càrrecs públics han estat multitudinàries, pacífiques i ordenades. Tal com estableix l’article 544 del Codi penal, les manifestacions pacífiques i ordenades no són objecte del delicte de sedició, que comporta penes d’entre 4 i 15 anys. La denúncia està plena de falsedats. A més, segons la Llei orgànica del Poder Judicial, l’Audiència Nacional no és competent per jutjar aquest tipus de delicte.
6.       Escorcolls sense ordre judicial i obertura de correu postal
Les forces de seguretat espanyoles han perpetrat escorcolls a domicilis particulars, empreses privades i administracions públiques. En alguns casos, sense ordre judicial i sense la presència d’advocat. La Guàrdia Civil obre cartes privades adreçades a milers de ciutadans, administracions i empreses i intercepta l’enviament de revistes a favor de la democràcia. Es tracta d’una vulneració del dret a la intimitat i al secret de les comunicacions, tal com estableix l’article 18 de la Constitució espanyola.
7.       Citació de més de 700 alcaldes, escorcolls i precintes ordenats per la Fiscalia
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha obert un procediment per la convocatòria del Referèndum, però la Fiscalia continua prenent declaració als alcaldes. En canvi, l’article 773.2 de la Llei espanyola d’enjudiciament criminal estableix clarament que el fiscal s’ha d’inhibir quan el cas arriba a les mans d’un jutge. La Fiscalia persisteix tot i que el Govern ja l’ha advertit que és il·legal.
8.       Tancament de webs, amenaces als mitjans i decomís de propaganda electoral
Les forces de seguretat espanyoles han escorcollat mitjans de comunicació i impremtes, han identificat periodistes que informen sobre les actuacions policials, han amenaçat amb conseqüències penals per l’emissió d’informació sobre la convocatòria electoral i han tancat centenars de pàgines web amb crides a la participació democràtica, a més del decomís de propaganda i material electoral. Aquestes accions contravenen l’article 20 de la Constitució espanyola, que protegeix el dret a la llibertat d’expressió.
9.       Prohibició i suspensió d’actes
La justícia ha prohibit la celebració d’actes polítics a Madrid i Vitòria i ha amenaçat les institucions disposades a cedir locals per tota la geografia espanyola. La suspensió d’aquests actes atempta contra el dret de reunió i manifestació, protegit per l’article 21 de la Constitució i regulat per la Llei orgànica 9/1983; i contra el dret a la participació política, recollit per l’article 23 de la carta magna espanyola.
10.   Ocultació dels motius de les detencions i de la ubicació dels detinguts
La Guàrdia Civil s’ha negat a informar sobre els motius essencials de les detencions de membres del Govern i d’altres ciutadans. Les forces de seguretat espanyoles també han ocultat als advocats la ubicació dels detinguts. La dilatació injustificable del secret de sumari pot emparar intervencions telefòniques massives. Això suposa una violació del dret de defensa que estableix l’article 118 de la Llei d’enjudiciament criminal.
upf cerca internet

El Govern trasllada un escrit denunciant els abusos i la censura de l’Estat en matèria d’accés a Internet

Al Vicepresident de la Comissió Europea

upf cerca internet

El secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital, Jordi Puigneró, ha adreçat un escrit al Vicepresident de la Comissió Europea i Comissari en matèria digital (Digital Single Market), el Sr. Andrus Ansip, denunciant els abusos i la censura en matèria d’accés a Internet que s’han produït a Catalunya durant els darrers dies per part de l’Estat Espanyol.

En l’escrit, el Govern destaca els articles 3 (3) de la Regulació EU 2015/2120 del Parlament Europeu i del Consell, amb data 25 de Novembre  de 2015, i la Directiva 2002/21/EC amb data 7 de Març de 2012, que regulen l’accés obert a Internet i estableixen la regulació en matèria de telecomunicacions.

Segons el Govern català, aquests articles s’han vist vulnerats per l’actuació del Govern espanyol, de la Fiscalia i dels cossos de seguretat espanyols (Guàrdia Civil i Policia Nacional) contra la Fundació PuntCAT amb motiu de l’ordre i requeriment de suspendre l’accés a qualsevol domini .cat que promogui el referèndum d’autodeterminació de Catalunya.

Així mateix, aquests articles s’han vist vulnerats per l’ordre enviada als operadors de telecomunicacions espanyols de tallar l’accés a les pàgines web que informin sobre el referèndum d’autodeterminació, així com aquells dominis d’internet que siguin publicitats o publicats a les xarxes socials dels propis membres del Govern.

En l’escrit, el secretari reclama que la Comissió actuï de forma urgent per protegir les institucions catalanes i per garantir els drets a la informació i la llibertat d’expressió, també a internet, de la ciutadania catalana.

Clara Ponsati ensenyament

Comunicat de la Generalitat

Sobre la carta enviada pel delegat del govern espanyol a Catalunya als Directors d’Institut

Clara Ponsati ensenyament

El Govern de Catalunya, seguint el mandat del Parlament de Catalunya, organitza el referèndum d’autodeterminació que tindrà lloc el dia 1 d’octubre de 2017.
El Govern de Catalunya ha decidit que el dia 1 d’octubre posa a disposició del poble els edificis propietat de la Generalitat de Catalunya, entre els quals hi ha centres educatius, per tal que de forma legítima pugui fer ús del seu dret a vot.
En aquest sentit, el Govern de Catalunya ha facilitat a les persones amb dret a vot la consulta personalitzada del seu col·legi electoral.
No s’ha donat ni es donarà cap instrucció a les direccions dels centres educatius de Catalunya perquè cedeixin les claus o els codis d’accés als edificis per a la realització del referèndum de l’1 d’octubre, atès que el Govern de Catalunya hi té l’entrada garantida.
Per tot això, el referèndum que organitza el Govern de Catalunya el dia 1 d’octubre, no posarà en risc cap dels seus directors ni cap altre funcionari.
Qui realment està coaccionant i amenaçant els funcionaris del departament d’Ensenyament és el delegat del govern espanyol a Catalunya, Josep Enric Millo.
És del tot inadmissible que el delegat del govern espanyol utilitzi barroerament el decret d’autonomia de centres per coartar i coaccionar de forma indiscriminada a les nostres direccions. El decret els dota d’autonomia en els àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió dels recursos humans i materials posats al seu abast només en el marc del servei d’educació.
La consellera d’Ensenyament respondrà, en nom de totes les direccions, la carta enviada pel delegat del govern espanyol.
carles puigdemont

Missatge del president de la Generalitat

Enregistrat ahir a la tarda, es públic a les xarxes socials

carles puigdemont

En aquestes darreres hores, la societat catalana i la vida institucional del país han rebut l’impacte desmesurat i mancat de totes les garanties democràtiques d’una acció decidida pel Govern que presideix Mariano Rajoy, i que ha allunyat encara més l’Estat espanyol dels països amb les millors pràctiques democràtiques.
El president Mariano Rajoy ha creuat aquesta setmana moltes línies vermelles com perquè haguem de contemplar-les amb indolència. S’han detingut membres del Govern, s’han registrat habitatges particulars i conselleries, s’han clausurat webs, s’ha impedit l’enviament de revistes, i s’ha suspès de fet l’autonomia de Catalunya bloquejant il·legalment els comptes bancaris de la Generalitat. Tota la maquinària de l’estat espanyol està orientada a impedir que els catalans votem l’1 d’octubre.
Les detencions, la manera aparatosa i exagerada com s’han produït, l’opacitat i confusió que les han envoltat, han colpit sobretot les famílies perjudicades per aquest abús, els entorns de treball i els companys. Naturalment no són dies fàcils per a tots nosaltres, especialment per als companys i servidors públics que en aquests moments encara estan privats de llibertat per haver defensat el dret de tots nosaltres a poder votar.
No són dies fàcils, certament, però ens sentim forts. Mentre l’estat espanyol actua com un règim en què l’autoritat de la força creix inversament a l’autoritat moral, ens sentim cada vegada més recolzats per l’actiu més important que té el poble de Catalunya: la seva gent. En el segle XXI, els estats ja no pivoten al voltant de la força bruta sinó de la força de la gent, i d’aquesta força, afortunadament, en tenim molta. Per això, benvolguts conciutadans i conciutadanes, ens sentim completament recolzats i preparats per afrontar els embats que vindran.
El dia 1 d’octubre es farà el referèndum d’autodeterminació que tenim convocat. Es farà perquè teníem previstos plans de contingència per garantir-lo, però, sobretot, es farà perquè té el suport de la immensa majoria de la població que està farta de la prepotència i dels abusos del govern del Partit Popular. Ja no és una qüestió de decidir un vincle polític amb l’Estat sinó de si volem viure en un règim plenament democràtic que respecti les llibertats. Així ho han entès també milers i milers de ciutadans que s’han manifestat arreu de l’estat espanyol en solidaritat amb el poble català i els seus drets, i als quals vull agrair fraternalment el seu coratge i compromís.
Vull apel·lar la gent que segueixi defensant  la seva celebració fins al mateix 1 d’octubre, amb el mateix entusiasme, civisme i fermesa que ho ha fet fins ara. Si tots estem units i continuem actuant amb la mateixa convicció i el mateix civisme estic completament segur que guanyarem el desafiament que ens planteja un estat autoritari.
Podeu descarregar el missatge del president en format mp4 a través d’aquest enllaç: https://we.tl/n4QtXEBXR5
puigdemont 11 setembre

President Puigdemont: “Les urnes uneixen, no divideixen, perquè hi cap tothom”

Missatge institucional amb motiu de l’Onze de Setembre

puigdemont 11 setembre

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat aquesta nit, en el missatge institucional amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, que “les urnes són per a tothom, pels que volen una Catalunya independent i pels que legítimament volen continuar formant part d’Espanya”. “Les urnes uneixen, no divideixen, perquè a les urnes hi cap tothom. El que divideix, el que degrada la democràcia, és no votar”, ha reblat.

El cap de l’Executiu també ha fet notar que el referèndum de l’1 d’octubre es farà “amb totes les garanties” i ha afirmat que el Govern “ja ho té tot a punt perquè els catalans i les catalanes puguin anar a votar com han fet sempre, amb plena normalitat”. El president ha insistit en el compromís del Govern amb la celebració del referèndum, tot assenyalant que “complim amb el que havíem promès i això dignifica la política i enforteix la democràcia”.
Durant el missatge institucional, que enguany ha fet des del Pati de Carruatges del Palau de la Generalitat, Carles Puigdemont ha posat en relleu que la Diada d’enguany“arriba a poques setmanes del referèndum que ens ha de permetre decidir lliurement el nostre futur”. “És un referèndum legal”, ha subratllat, perquè es farà “d’acord amb les lleis que ha aprovat el Parlament de Catalunya, seu de la sobirania popular”.
“Només el Parlament pot inhabilitar el Govern”
En aquesta mateixa línia, el president s’ha referit a la judicialització de la política i ha remarcat que “només el Parlament pot inhabilitar el Govern que presideixo”. “No hi ha cap altra instància judicial o política que pugui fer-ho”, ha afegit. També ha recordat que “hauríem volgut un referèndum pactat amb l’Estat”, com el d’Escòcia, però ha lamentat que no ha estat possible perquè el Govern espanyol “ha rebutjat totes les ofertes de pacte que li hem fet arribar”. “Ni tan sols n’ha volgut parlar i tampoc ha posat damunt la taula cap proposta alternativa”, ha dit.
“Sentit record per les víctimes dels atemptats”
El cap del Govern ha iniciat la seva intervenció amb un “sentit record” per les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Uns atemptats, ha dit, “que ens han marcat com a país i que no oblidarem mai, perquè el dolor infringit a les víctimes, algunes de les quals encara hospitalitzades, no s’esborra”.
Carles Puigdemont ha posat en relleu la “magnífica reacció que va tenir la societat catalana en el seu conjunt, des dels primers minuts de la tragèdia”. I ha remarcat que “la localització i la ràpida desarticulació de l’escamot terrorista va ser possible gràcies a una excel·lent feina dels Mossos d’Esquadra, però també a la col·laboració de la gent”.
 
“La millor manera de plantar cara al terrorisme és la unitat: institucional, policial i també cívica”, ha subratllat també el president, qui ha fet notar que “res ni ningú trencarà la convivència a Catalunya, perquè aquest és el nostre valor més preuat”. “Som una societat que té la pau com a bandera, que sempre ha rebutjat la guerra i la violència, vingui d’on vingui, i que creu en el diàleg com a mètode per resoldre els problemes”. “És així i ha de seguir sent així”, ha assenyalat, i ha insistit que “no permetrem que res ni ningú trenqui la convivència a Catalunya”.
Carles Puigdemont ha tancat el seu missatge assenyalant que aquesta “no és una Diada qualsevol, és una Diada molt important” i ha instat tothom a celebrar-la“activament amb el civisme i l’alegria que ens caracteritza”. “És un dia per expressar la nostra voluntat de ser com a poble, recordant el passat, d’on venim, però també  per projectar-nos cap al futur. Un futur que tenim a les nostres mans i que democràticament decidirem ben aviat, ha conclòs.