Arxiu de la categoria: Política

Tota l’actualitat política de Terrassa. Llista dels últims articles i notícies de política del diari digital Terrassa Informa!

PIMEC // Imatge cedida per pimec

PIMEC valora positivament la investidura del nou President de la Generalitat

Demana governabilitat, estabilitat i capacitat de diàleg

PIMEC // Imatge cedida per pimec
PIMEC // Imatge cedida per pimec

PIMEC felicita el 131è President de la Generalitat, Quim Torra, per la seva investidura i li demana governabilitat, estabilitat i capacitat de diàleg. La patronal espera que es conformi Govern amb la màxima celeritat possible per recuperar les institucions catalanes i aixecar l’article 155.

PIMEC considera prioritària l’aprovació dels Pressupostos per al 2018 per posar en marxa les següents mesures i consolidar la bona marxa que l’economia catalana està experimentant, malgrat els darrers mesos d’incertesa i inestabilitat política:

  • INDÚSTRIA. Desplegar completament el Pacte Nacional per la Indústria, que ha de permetre impulsar el teixit industrial de Catalunya i apropar el pes de la industrial al 25% del PIB en el propers cinc anys.
  • INFRAESTRUCTURES. Dotar el país d’infraestructures que facin més competitiu el seu teixit productiu. Cal crear un front comú amb tots els actors, de dins i de fora de Catalunya, que són conscients de la necessitat de corregir la política general d’infraestructures essencials com, per exemple, el Corredor Mediterrani, els aeroports i ports i Rodalies.
  • FINANÇAMENT. És ja inajornable acordar un nou sistema de finançament per a Catalunya. És condició necessària que s’accepti definitivament el principi d’ordinalitat en el futur sistema de finançament.
  • ENERGIA. Impulsar una política estratègica d’energia que afavoreixi la competitivitat de l’economia catalana i redueixi la dependència energètica.
  • LABORAL. Estructurar i consolidar un veritable marc català de relacions laborals.
  • FORMACIÓ. Donada la greu mancança de professionals que tenen les empreses, cal desenvolupar la Llei de Formació Professional, constituint urgentment la Comissió Rectora d’FP.
Edifici de la Cecot

La Cecot celebra la investidura del 131è President de la Generalitat

Demana celeritat en la formació del nou Govern

Edifici de la Cecot
Edifici de la Cecot // Imatge de la Cecot

Cecot celebra que a partir d’avui es pugui conformar un nou Govern de la Generalitat de qui espera que pugui iniciar els diàlegs, negociacions i acords pertinents per poder implementar les mesures necessàries per recuperar la plena normalitat de les institucions catalanes i impulsar mesures per recolzar el creixement econòmic.

La patronal Cecot ha expressat en més d’una ocasió que cal preservar el teixit productiu com a generador de riquesa i com a factor clau per mantenir l’actual model de societat del benestar. Però també ha expressat sempre que el progrés econòmic ha d’anar vinculat a un creixement en paral·lel a la cohesió social i al desenvolupament de l’entorn. És per això que l’entitat ha rebut en positiu dos dels eixos sobre els que el nou President de la Generalitat, Quim Torra, ha afirmat que basaria el seu programa de Govern i que són, precisament la cohesió social i la prosperitat econòmica.

A partir d’ara, la Cecot es mantindrà atenta a les propostes i a l’equip que el president Torra conformarà en breu, i en especial a totes aquelles propostes en matèria de polítiques per incentivar el creixement econòmic, per reduir l’atur i polítiques de caire social. La patronal posa l’èmfasi en prioritzar polítiques econòmiques d’impuls i internacionalització de les empreses, així com en aquelles mesures d’impuls a la innovació per aquelles empreses que encara han d’avançar en l’àmbit tecnològic.

Antoni Abad, president de la patronal Cecot // Imatge del web de Cecot

Cecot demana a les forces polítiques avançar cap a la formació de govern

Per consolidar el creixement econòmic

Antoni Abad, president de la patronal Cecot // Imatge del web de Cecot
Antoni Abad, president de la Cecot // Imatge del web de Cecot

La patronal catalana Cecot ha demanat aquest dijous passat a totes les forces polítiques del Parlament de Catalunya avançar cap a la formació d’un govern que permeti consolidar el creixement econòmic que viu actualment el país.

Per Antoni Abad, president de la patronal Cecot, “les empreses i també tota la societat catalana necessiten més que mai avançar amb un govern que doni suport al progrés de les persones i al creixement econòmic del conjunt de Catalunya”.

Abad ha afegit que “cal un govern que tiri polítiques endavant i aprovi uns pressupostos per ajudar a les empreses a seguir innovant, a millorar la capacitació de les persones, a contractar talent o a internacionalitzar-se”. Per aquest motiu demana que “el conjunt de forces polítiques del Parlament facilitin la formació de govern i també que els partits que tenen el compromís de definir-lo accelerin les seves negociacions per desencallar la situació”.

Tal i com ja ha reiterat en diverses ocasions Cecot, per assolir l’estabilitat primer s’ha de restablir la normalitat en el funcionament de les institucions catalanes. Per Cecot és necessari que els representants de la ciutadania al Parlament de Catalunya siguin conscients del valor competitiu del temps i destaca que la política ha de facilitar que es constitueixi govern el més aviat possible.

Ple DIBA

El ple de la Diputació de dijous passat exigeix l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats

Aprovada amb els vots de PDeCAT, ERC_AM i CUP-PA

 

Ple DIBA

El ple de la Diputació, celebrat aquest dijous passat al migdia, va aprovar una moció per «exigir la posada en llibertat immediata de tots els presos polítics», «el retorn de tots els consellers i polítics catalans exiliats», i donar «suport incondicional als alcaldes i alcaldesses d’aquest país investigats per la fiscalia només per expressar la voluntat de posar urnes perquè la ciutadania exerceixi la democràcia».

Durant el debat de la moció, la presidenta Mercè Conesa va assegurar que «amb aquesta moció, la Diputació de Barcelona dona suport als presos polítics i als exiliats, i demanem que s’aturi la repressió d’una vegada».

El text, presentat pel PDeCAT, ERC-AM i CUP-PA, ha comptat amb l’abstenció d’Entesa i, els vots en contra de PSC-CP, C’s i PP, també demana «la garantia del respecte absolut als seus drets polítics, ciutadans i humans sense veure’s sotmesos a cap judici pel seu lliure exercici polític».

Amb l’aprovació de la moció es va acordar «declarar la vulneració de les llibertats de les persones, recollides i protegides en tots els tractats internacionals i manifestar la persecució de la lliure expressió, de la vulneració dels drets polítics i humans i del dret a decidir dels ciutadans per part d’un estat que jutja les idees i empresona de forma il·legal». A més, també es denuncia «l’evident manca de separació de poders a l’estat espanyol, així com la manipulació i coacció dels mitjans de comunicació per part de l’estat».

El text aprovat pel ple demana «a les institucions europees que no continuïn emparant accions pròpies d’una dictadura i apel·lar a la justícia internacional perquè intercedeixi de manera immediata i garanteixi el respecte als drets dels ciutadans catalans»; i, d’altra banda que el teixit associatiu «defensi els drets fonamentals, civils, polítics, la llibertat, la democràcia i els nostres legítims representants escollits democràticament del Parlament de Catalunya».

Finalment, el ple de la Diputació també dona «suport a la crida d’unitat» impulsada pel president del Parlament, Roger Torrent, i a la plataforma “Espai Democràcia i Convivència”.

Mocions aprovades

El ple de la corporació va aprovar una moció que té per objectiu demanar  al Govern de l’Estat que enforteixi i capaciti «els governs locals en l’exercici de les polítiques públiques d’igualtat i violència de gènere», en el marc del Pacte d’Estat contra la violència masclista. A més es demana al Govern de l’Estat «complir els seus acords i, per tant, que en els pressupostos generals de l’Estat» es destini «un increment anual de 20 milions d’euros als ajuntaments i 100 milions d’euros a les comunitats autònomes». La moció ha estat presentada pel PSC-CP i també ha tingut els vots a favor del PDeCAT, ERC-AM i Entesa; l’abstenció de C’s, PP i CUP-PA.

Durant el ple també s’ha mostrat el seu suport i solidaritat a l’ONG Proactiva Open Arms «per la magnífica tasca que fa salvant vides de persones que cerquen refugi i protecció internacional». El text, presentat per Entesa i amb el suport de la resta de partits polítics excepte el PP, que s’ha abstingut, també rebutja les acusacions aquesta entitat i exigeix «la retirada dels càrrecs contra els treballadors i treballadors» de l’ONG.

L’altra moció aprovada durant la sessió d’aquest dijous ha estat en defensa del dret a morir dignament. Abans d’iniciar el debat, la presidenta Mercè Conesa ha donat la benvinguda a la presidenta i resta de membres de l’associació en defensa pel Dret a Morir Dignament, presents al ple. El text ha estat presentat per Entesa i ha tingut els vots a favor de la resta de partits polítics, excepte el PP que s’ha abstingut, i demana a la corporació oferir recursos formatius als treballadors dels governs locals «sobre els drets de la ciutadania al final de la vida i el benefici de fer el Document de Voluntats Anticipades», així com impulsar «xerrades informatives i activitats a centres assistencials, educatius i culturals, campanyes en els mitjans de comunicació locals i edició de pamflets o tríptics».

Cicle Sostenible dels Aliments

El ple de la corporació ha aprovat per unanimitat l’adhesió a la Declaració de Castellar del Vallès ‘Per un cicle sostenible dels aliments. Del Malbaratament a l’Aprofitament’.

Amb l’adhesió s’acorda dissenyar les polítiques públiques vinculades al cicle dels aliments, prioritzar l’economia circular i el consum responsable i local com a primera fase del cicle dels aliments, promoure accions informatives i de sensibilització; així com impulsar els horts municipals ambientals i socials i, fomentar les mesures reguladores i fiscals que estiguin a l’abast, entre d’altres.

Acords de ple

La sessió d’aquest dijous ha donat llum verda a una modificació de crèdit i al Pla econòmic i financer per a l’exercici 2018-2019 del sector públic de la Diputació.

El ple de la Diputació també ha acceptat la modificació de la delegació de funcions de gestió a l’ORGT dels ajuntaments d’Avinyó, de Monistrol de Calders, de Parets del Vallès, de Pineda de Mar, de Sant Fruitós de Bages, de Sant Joan de Vilatorrada, de Sant Sadurní d’Anoia, de Sant Salvador de Guardiola, de Cerdanyola del Vallès i d’Olesa de Montserrat.

Finalment, la Diputació no ha aprovat la moció presentada pel PSC-CP per a la recuperació de les activitats gratuïtes als casals de la gent gran. La moció ha tingut els vots a favor del PSC-CP, Entesa, C’s, PP i CUP-PA i, els vot en contra del PDeCAT i ERC-AM.

Educacio 360º Mercè Conesa

“els catalans volem decidir el nostre futur amb diàleg i un referèndum”

Mercè Conesa ho va reclamar durant la recepció a l’ELFA

Educacio 360º Mercè Conesa

L’acte, que ha tingut lloc a l’Edifici del Rellotge de l’Escola Industrial de Barcelona, també ha comptat amb la participació del president de l’entitat, Josep Maria de Dios.

Conesa ha explicat que als «ciutadans i municipis de Catalunya els agradaria ser un estat europeu» i que, per aquest motiu, «sempre intentem debatre i parlar tranquil·lament amb un somriure, pensant que el millor és intentar treballar per la democràcia i la bona interpretació de la llei».

Durant la seva intervenció, la presidenta de la Diputació ha recalcat que «hem de treballar fort, de forma conjunta, per garantir que la democràcia i els drets humans són respectats a tot el món i, evidentment, a Europa». I, ha enviat un missatge als representant de les facultats de dret europees assegurant que «el dret és la garantia dels nostres drets civils i polítics»

Un espai històric

Conesa ha explicat que l’Escola Industrial, recinte on ha ofert la recepció, estava marcada en el passat «per la vocació de servei públic i, en especial, durant gairebé tota la seva història, per la funció docent i acadèmica». A més, ha recordat que, com a fàbrica tèxtil, es va convertir «en un dels centres de referència a Catalunya en l’àmbit de l’ensenyament tècnic i professional», un espai que també és un «bon exemple de la iniciativa i el dinamisme d’una societat com la catalana».

Amb el lema ‘Legal Education: Knowledge and Skills’, la trobada es farà fins al 27 d’abril a la Universitat Autònoma de Barcelona i al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. A més, aquesta setmana s’ha celebrat una reunió de més de mil associacions de facultats de dret de diverses parts del món.

L’ELFA es va constituir l’any 1995 a Holanda i actualment aplega 250 facultats de dret de diferents països d’Europa. Aquesta entitat té per objectiu servir de fòrum de treball i debat sobre qüestions legals relacionades amb l’ensenyament del dret.

Nova oficina CaixaBank Brasil

CaixaBank obre una sucursal a Frankfurt

Té presència internacional a 18 països

Nova oficina CaixaBank Brasil
Nova oficina CaixaBank Brasil

CaixaBank ha inaugurat la seva primera sucursal operativa a Frankfurt, des d’on oferirà serveis de comerç exterior, banca d’empreses i banca corporativa. L’entitat està present a Alemanya des de l’any 2004, a través d’una oficina de representació que ara s’ha transformat en sucursal operativa per oferir de forma directa serveis financers a les empreses.

Amb aquesta obertura, CaixaBank potencia el seu servei d’acompanyament als clients de l’entitat en la internacionalització del seu negoci. Alemanya és un país clau per a moltes companyies amb plans d’expansió en els diversos mercats europeus i aquesta sucursal els permetrà accedir directament a finançament, serveis bancaris i assessorament per al desenvolupament de la seva activitat.

Precisament per potenciar la tasca d’assessorament i acompanyament a les empreses, la sucursal operativa de CaixaBank a Frankfurt comptarà específicament amb un equip d’experts en gestió de riscos, compliment normatiu, assessoria jurídica i reporting a entitats reguladores.

Alemanya, un potent soci comercial i un motor econòmic d’Europa

L’economia alemanya ha estat tradicionalment un dels motors econòmics d’Europa i viu en l’actualitat una etapa de creixement continu i constant. L’any 2016, ha sumat el setè any consecutiu d’augment del PIB, recolzada per la forta demanda interna, i es preveu que el ritme de creixement es mantingui durant l’any 2018. La seva privilegiada situació geogràfica la converteix en el centre neuràlgic d’intercanvi comercial a Europa.

Igualment, Alemanya és un dels grans socis comercials d’Espanya: només França sobrepassa a Alemanya en volum d’exportacions amb destinació al mercat espanyol. El comerç entre els dos països és excel·lent: fins el mes d’agost de 2017, les exportacions espanyoles de béns a Alemanya han crescut un 7,2% i les importacions s’han incrementat un 6,9% respecte al mateix període de 2016.

Alemanya és també és un dels principals clients per al sector turístic espanyol i un dels principals emissors d’inversió: durant el primer semestre de l’any 2017, la inversió alemanya a Espanya ha ascendit a 2.389 milions d’euros

A més de reforçar el servei a les empreses vinculades al comerç exterior i a la inversió entre Alemanya i Espanya, l’obertura de la nova sucursal operativa permetrà a l’entitat financera que presideix Jordi Gual i el conseller delegat de la qual és Gonzalo Gortázar augmentar la seva quota en el mercat alemany de banca d’empreses. A la cartera de clients de l’entitat ja hi ha una destacada presència de multinacionals alemanyes de diferents sectors industrials, atretes pel model de banca internacional de CaixaBank: un alt nivell de qualitat, atenció personalitzada i assessorament a mida.

Sobre la xarxa internacional de CaixaBank

L’obertura de Frankfurt permet a CaixaBank ampliar la seva presència internacional a un total de 26 punts, repartits en 18 països. L’entitat articula la seva xarxa a través de sucursals operatives, oficines de representació i acords de cooperació amb bancs corresponents de primer nivell.

Actualment, CaixaBank compta amb oficines operatives al Marroc (Casablanca, Tànger, Agadir), Polònia (Varsòvia), Regne Unit (Londres) i ara Alemanya (Frankfurt). Des d’aquestes sucursals, CaixaBank proporciona assessorament, finançament i serveis bancaris a empreses espanyoles amb activitat al país. Igualment, ofereix serveis i finançament a empreses locals amb relació comercial amb Espanya o amb països amb sucursal.

D’altra banda, l’entitat té oficines de representació a la Xina (Pequín, Xangai i Hong Kong), França (París), Itàlia (Milà), Dubai, Índia (Nova Delhi), Turquia (Istanbul), Singapur, Egipte (el Caire ), Xile (Santiago de Xile), Colòmbia (Bogotà), Estats Units (Nova York), Sud-Àfrica (Johannesburg), Perú (Lima), Algèria (Alger) i Brasil (Sao Paulo).

Parlament de Catalunya

L’ independentisme guanya les eleccions del 21-D

2.063.361 vots i 70 diputats

Parlament de Catalunya
Imatge del web de l’ANC

No obstant, el partit més votat en aquestes eleccions ha estat C’s- Ciudadanos amb més de 1.100.000 vots i 37 diputats, 12 més que al 2015.

Els resultats de C’s, però, son una victòria agredolça ja que els altres partits unionistes no han obtingut resultats que els permetin governar dons només disposen de 57 diputats quan la majoria està en 68

Junts per Catalunya amb en Carles Puigdemont com a candidat a President de la Generalitat ha aconseguit 34 diputats i més de 940.000 vots.

ERC-Cat-Sí ha quedat situada com a tercera força més votada amb quasi 930.000 vots i 32 diputats.

L’opció del Sr Iceta d’incloure en la seva llista a Units per avançar no ha donat els resultats esperats i el PSC es queda en poc més de 600.000 vots i 17 diputats.

CatComú-Podem, obté 323.000 vots i 8 diputats, perdent-ne  3, i no aconseguint l’objectiu d’aquestes eleccions on aspiraven a tenir la clau per la proclamació del president de la Generalitat.

La CUP ha estat el partit, dels que defensen l’independència,  que pitjors resultats ha obtingut. Amb més de 193.000 vots, ha passat de 10 a 4 diputats però, no obstant aquest fet, tenen la clau per proclamar el President de la Generalitat. Han perdut el grup parlamentari propi i, al costat del PP, integraran el grup mixt

El Partido Popular, amb el Sr Xavier Garcia com a presidenciable, ha sofert el pitjors resultats dintre del bloc constitucionalista obtenint 184.000 vots passant del 11 diputats del 2015 a només 3 ara.

Mirant les opcions per blocs, el unionista guanyaria 5 diputats, el independentista en perdria 2 i els Comuns en perdrien 3.

 

                                    Candidatures        Vots           
Diputats
Diputats
C’s 1.102.099 25,37%
37
JUNTSxCAT 940.602 21,65%
34
ERC-CatSí 929.407 21,39%
32
PSC 602.969 13,88%
17
CatComú-Podem 323.695 7,45%
8
CUP 193.352 4,45%
4
PP 184.108 4,24%
3
PACMA 38.520 0,89%
RECORTES CERO-GRUPO VERDE 10.114 0,23%
PU M+J 573 0,01%

 

Vot // Imatge del web de Wikimedia

5.554.394 electors decidiran els 135 diputats al Parlament de Catalunya

Avui, 21-D

Vot // Imatge del web de Wikimedia
Vot // Imatge del web de Wikimedia
Un total de 5.554.394 catalans i catalanes estan cridats a participar a les eleccions al Parlament de Catalunya convocades per Mariano Rajoy per avui dijous 21 de desembre, segons dades de l’Instituto Nacional d’Estadística (INE), un 0,79% més que als comicis del 27 de setembre del 2015. D’aquestes, 5.328.013 persones resideixen a Catalunya i 226.381 estan inscrites al Cens de Residents a l’Estranger (CERA). Pel que fa al nombre de nous electors, 136.444 votants podran exercir el dret a vot per primera vegada en unes eleccions al Parlament de Catalunya després d’assolir la majoria d’edat.
El nombre de sol·licituds de vot de catalans residents a l’estranger acceptades és de 39.521, un 81,53% més que les acceptades per als comicis del 2015 tot i que estan havent-hi molts problemes a embaixades i consulats per fer efectiu aquest dret.
D’altra banda, mentre el vot a l’estranger creix, el vot per correu des de l’Estat espanyol disminueix respecte al 2015, amb un total de 78.876 sol·licituds acceptades, en lloc de les 107.421 del 27-S. Sembla que aquesta disminució ve provocada per una falta de confiança entre el electorat.
Nombre d’electors en el cens per circumscripcions:
 
Circumscripció
Residents a Catalunya
Residents a l’estranger
Total cens
Barcelona
3.981.177
175.082
4.156.259
Girona
499.730
18.151
517.881
Lleida
297.860
16.053
313.913
Tarragona
549.246
17.095
566.341
Total
5.328.013
226.381
5.554.394
Font: INE
A les 9:00 hores del matí han obert les portes els 2.680 locals electorals ubicats als 947 municipis de Catalunya, amb un total de 8.247 meses electorals, de les que 5.885 estan a Barcelona; 825 a Girona; 534 a Lleida; i 1.003 a Tarragona. Aquestes meses seran gestionades per 24.741 membres titulars escollits dies enrera per sorteig a cada Ajuntament  i 3.889 representants de l’Administració, a banda dels apoderats i interventors de les diferents formacions polítiques.
puigdemont 11 setembre

Compareixença del president Puigdemont davant del ple del Parlament

Ahir a la tarda

puigdemont 11 setembre

Vivim un moment excepcional, de dimensió històrica. Les seves conseqüències i efectes van molt més enllà del nostre país i s’ha fet evident que, lluny de ser un afer domèstic i intern, com sovint ens hem hagut d’escoltar de part dels qui han negligit la seva responsabilitat en no voler conèixer el que estava passant, Catalunya és un afer europeu.
De la meva compareixença no esperin ni amenaces, ni xantatges, ni insults. El moment és prou seriós com perquè tots assumim la part de responsabilitat que ens correspon en la necessitat imperiosa de desescalar la tensió i no contribuir, ni amb la paraula ni amb el gest, a incrementar-la. Al contrari, vull adreçar-me al conjunt de la població; als qui s’han mobilitzat els dies 1 i 3 d’octubre, als qui ho van fer dissabte en la manifestació advocant pel diàleg i els qui ho van fer massivament diumenge en defensa de la unitat d’Espanya. I als qui no s’han mobilitzat en cap d’aquestes convocatòries. Tots, amb les nostres diferències i discrepàncies, amb allò en què ens entenem i en allò en què no ens entenem, formem un mateix poble i l’hem de continuar fent plegats, passi el que passi, perquè així es fa la història dels pobles que busquen el seu futur.
Mai no ens posarem d’acord en tot, com és evident. Però sí que entenem, perquè ja ho hem demostrat moltes vegades, que la manera d’avançar no pot ser altra que la democràcia i la pau. Que vol dir el respecte per al que pensa diferent i trobar com fer possible les aspiracions col·lectives, amb el benentès que això requereix grans dosis de diàleg i empatia.
Com es poden imaginar, en aquestes darreres jornades i hores, se m’han adreçat moltes persones suggerint el que havia de fer o de deixar de fer. Tots ells són suggeriments lícits, respectables i propis d’un moment com aquest. A tots els que he pogut fer-ho els ho he agraït, perquè en cadascun d’ells hi he reconegut raons fonamentades que val la pena d’escoltar. També jo he demanat opinió a diverses persones, que m’han ajudat a enriquir l’anàlisi del moment i la perspectiva de futur, també els ho vull agrair de tot cor.
Però el que els exposaré avui no és una decisió personal, ni una dèria de ningú: és el resultat de l’1 d’octubre, de la voluntat del Govern que presideixo d’haver mantingut el seu compromís de convocar, organitzar i celebrar el referèndum d’autodeterminació, i naturalment de l’anàlisi dels fets posteriors que hem compartit al si del Govern. Avui toca parlar dels resultats de l’1 d’octubre al Parlament i això és el que farem.
Som aquí perquè el passat dia 1 d’octubre Catalunya va celebrar el referèndum d’autodeterminació. Ho va fer en unes condicions més que difícils: extremes. És la primera vegada en la història de les democràcies europees que una jornada electoral es desenvolupa enmig de violents atacs policials contra els votants que fan cua per dipositar la papereta. Des de les 8 del matí i fins l’hora de tancament dels col·legis, la policia i la Guàrdia Civil van colpejar persones indefenses i van obligar els serveis d’emergències a atendre més de 800 persones. Ho vam veure tots, també ho va veure el món que es va esgarrifar de les imatges que s’anaven rebent.
L’objectiu no era només confiscar urnes i paperetes. L’objectiu era provocar el pànic generalitzat i que la gent, veient les imatges de violència policial indiscriminada, es quedés a casa i renunciés al seu dret de vot. Però als responsables polítics d’aquesta ignomínia els va sortir el tret per la culata. 2.286.217 ciutadans van vèncer la por, van sortir de casa i van votar. No sabem quants ho van intentar sense èxit, però sí sabem que els col·legis clausurats violentament representen un cens de 770.000 persones més.
Més de dos milions dos-cents mil catalans van poder votar perquè van vèncer la por, i també perquè quan van arribar al seu col·legi hi van trobar urnes, sobres, paperetes, taules constituïdes i un cens fiable i operatiu. Les operacions i registres policials de les setmanes anteriors a la recerca d’urnes i paperetes no van impedir el referèndum. Les detencions d’alts càrrecs i funcionaris del Govern tampoc no van impedir el referèndum. Les escoltes telefòniques, els seguiments de persones, els atacs informàtics, el tancament de 140 webs, les violacions de la correspondència, tampoc no van impedir el referèndum. Repeteixo: malgrat l’esforç i els recursos destinats per combatre’l, quan els ciutadans van arribar als col·legis electorals, hi van trobar urnes, sobres, paperetes, taules constituïdes i un cens fiable i operatiu.
Vull fer, per tant, un reconeixement a totes les persones que van fer possible aquest èxit logístic i polític. Als voluntaris que van dormir a les escoles. Als ciutadans que van guardar les urnes a casa. Als impressors que van imprimir les paperetes. Als informàtics que van idear i desenvolupar el sistema de cens universal. Als treballadors i treballadores del Govern. Als votants del Sí i als del No, i als del vot en blanc. A tantíssima gent anònima que va posar el seu granet de sorra per fer-ho possible. I sobretot, vull enviar el meu afecte, la meva solidaritat i el meu escalf a tots els ferits i maltractats per l’operació policial. Les imatges quedaran enregistrades a la nostra memòria per sempre. Mai no ho oblidarem.
Cal reconèixer, i denunciar, que l’actuació de l’Estat ha aconseguit introduir tensió i inquietud en la societat catalana. Com a President de Catalunya, sóc molt conscient que en aquests moments hi ha molta gent preocupada, angoixada, fins i tot espantada pel que està passant i pel que pot passar. Gent de totes les idees i tendències. La violència gratuïta i la decisió d’algunes empreses de traslladar la seva seu social, una decisió, deixin-m’ho dir, més de relat per als mercats que no amb efectes reals sobre la nostra economia (el que té efectes reals sobre la nostra economia són els 16.000 milions d’euros catalans que són obligats a canviar de seu social cada any),sens dubte són fets que han emboirat l’ambient. A totes aquestes persones que tenen por, els vull enviar un missatge de comprensió i d’empatia, i també de serenor i tranquil·litat: el Govern de Catalunya no es desviarà ni un mil·límetre del seu compromís amb el progrés social i econòmic, la democràcia, el diàleg, la tolerància, el respecte a la discrepància i la voluntat negociadora. Com a President actuaré sempre amb responsabilitat i tenint en compte els 7,5 milions de ciutadans del país.
Voldria explicar on som, i sobretot per què som on som. Avui que tot el món ens mira, i sobretot, avui que tot el món ens escolta, crec que val la pena tornar-nos a explicar.
Des de la mort del dictador militar Francisco Franco, Catalunya ha contribuït tant com el que més a la consolidació de la democràcia espanyola. Catalunya ha estat no només el motor econòmic d’Espanya, sinó també un factor de modernització i d’estabilitat. Catalunya va creure que la Constitució espanyola de 1978 podia ser un bon punt de partida per garantir el seu autogovern i el seu progrés material. Catalunya es va implicar a fons en l’operació de retornar l’estat espanyol a les institucions europees i internacionals després de 40 anys d’aïllament i autarquia.
El pas dels anys, però, va permetre constatar que el nou edifici institucional sorgit de la Transició, que a Catalunya es veia com un punt de partida des del qual evolucionar cap a cotes més altes de democràcia i d’autogovern, les elits hegemòniques de l’estat l’entenien no com un punt de partida, sinó com un punt d’arribada. Amb el pas dels anys, el sistema no només va deixar d’evolucionar en la direcció desitjada pel poble de Catalunya, sinó que va començar a involucionar.
En coherència amb aquesta constatació, l’any 2005, una gran majoria, el 88% d’aquest Parlament, repeteixo, una majoria del 88% d’aquest Parlament, seguint els procediments marcats per la Constitució, repeteixo, seguint els procediments marcats per la Constitució, va aprovar una proposta de nou Estatut d’Autonomia, i la va enviar al Congrés de Diputats. La proposta catalana va desfermar una campanya d’autèntica catalanofòbia, atiada de manera irresponsable pels qui volien governar Espanya al preu que fos.
El text que finalment es va sotmetre a referèndum l’any 2006 ja era molt diferent de la proposta inicial del Parlament de Catalunya, però malgrat tot va ser aprovat pels ciutadans que van anar a votar. La participació va ser d’un 47% del cens, i els vots favorables a l’Estatut van ser 1.899.897. Vull remarcar que són 145.000 vots menys que el Sí a la independència de l’1 d’octubre.
L’estat, però, no en va tenir prou amb la primera retallada. Al 2010, quatre anys després de l’entrada en vigor de l’Estatut retallat, un Tribunal Constitucional format per magistrats escollits a dit pels dos grans partits espanyols, PSOE i PP, va emetre una sentència d’infaust record que retallava l’Estatut per segona vegada, i en modificava el contingut que ja havia estat votat pel poble en referèndum.
Convé recordar-ho, i subratllar-ho. Malgrat haver seguit els procediments previstos a la Constitució, malgrat tenir al darrere un 88% del Parlament de Catalunya, i malgrat el vot popular en referèndum, legal i acordat, l’acció combinada del Congrés de Diputats i del Tribunal Constitucional van convertir la proposta catalana en un text irreconeixible. I convé recordar-ho, i subratllar-ho, també: aquest text irreconeixible, doblement retallat i no referendat pels catalans, és la llei vigent actualment. Aquest ha estat el resultat del darrer intent de Catalunya de modificar el seu estatus jurídicopolític per les vies constitucionals, és a dir, una humiliació.
Però això no és tot. Des de la sentència del TC contra l’Estatut votat pel poble, el sistema polític espanyol no només no ha mogut un dit per intentar fer marxa enrere i reparar la trencadissa, sinó que ha activat un programa agressiu i sistemàtic de recentralització. Des del punt de vista de l’autogovern, els darrers set anys han estat els pitjors dels darrers quaranta: laminació continuada de competències a través de decrets, lleis i sentències; desatenció i desinversió en el sistema bàsic d’infrastructures de Catalunya, peça clau del progrés econòmic del país; i un menyspreu feridor cap a la llengua, la cultura i la manera de ser i de viure del nostre país.
Tot això que explico condensadament en unes poques línies, ha tingut un impacte profund en la societat catalana. Fins al punt quedurant aquest període molts ciutadans, milions de ciutadans, han arribat a la conclusió racional que l’única manera de garantir la supervivència, no només de l’autogovern, sinó dels nostres valors com a societat, és que Catalunya es constitueixi en un estat. Els resultats de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya en donen testimoni.
A més ha passat una cosa encara més rellevant: i és que en paral·lel a la formació de la majoria absoluta independentista al Parlament, s’ha forjat un consens amplíssim i transversal al voltant de la idea que el futur de Catalunya, fos el que fos, havia de ser decidit pels catalans, democràticament i pacífica, a través d’un referèndum. En l’enquesta, de fet, més recent d’un important diari de Madrid, no d’aquí, de Madrid, un 82% dels catalans ho expressen així.
Amb l’objectiu de fer possible aquest referèndum, els darrers anys les institucions i la societat civil catalanes han endegat nombroses iniciatives davant del govern i les institucions espanyoles. Està tot documentat: fins a 18 vegades, i en tots els formats possibles, s’ha demanat obrir un diàleg per acordar un referèndum com el que es va celebrar a Escòcia el 18 de setembre de 2014. Un referèndum amb una data i una pregunta acordades entre les dues parts, en que les dues parts poguessin fer campanya i exposar els seus arguments, i en que les dues parts es comprometessin a acceptar i aplicar el resultat a través d’una negociació que protegís els interessos respectius. Si això s’havia pogut fer en una de les democràcies més antigues, consolidades i exemplars del món, com és el Regne Unit, per què no es podia fer també a Espanya?
La resposta a totes aquestes iniciatives ha estat una negativa radical i absoluta, combinada amb la persecució policial i judicial de les autoritats catalanes. L’expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, així com l’exconseller de la Presidència Francesc Homs, han estat inhabilitats per haver promogut un procés participatiu no vinculant i sense efectes jurídics el 9 de novembre de 2014. I no només inhabilitats, sinó multats de forma arbitrària i abusiva: si no dipositen més de 5 milions d’euros al Tribunal de Cuentas espanyol, tots els seus béns seran embargats i ells i les seves famílies poden veure’s afectats.
A més a més d’ells, la Mesa d’aquest Parlament i desenes de càrrecs electes municipals han estat querellats per expressar el seu suport al dret a decidir i permetre debats sobre el referèndum. S’han presentat querelles contra la presidenta i a mesa del parlament per no permetre que el parlament pogués debatre. La darrera onada repressiva contra les institucions catalanes ha implicat la detenció i trasllat a dependències policials de 16 càrrecs i servidors públics del Govern de Catalunya, que van haver de declarar emmanillats i sense ser informats de quina era l’acusació que pesava sobre ells. El món també ha de saber que els líders de les entitats que han liderat les manifestacions més massives i alhora pacífiques de la història d’Europa estan imputats per un delicte de sedició que pot comportar fins a 15 anys de presó. Els responsables que han organitzat manifestacions que han meravellat el món pel seu civisme i sense incidents.
Aquesta ha estat la resposta de l’estat espanyol a les demandes catalanes, que sempre s’han expressat de forma pacífica i a través de les majories obtingudes a les urnes. El poble de Catalunya reclama des de fa anys llibertat per poder decidir. És ben senzill. Tanmateix, No hem trobat interlocutors en el passat ni els estem trobant en el present. No hi ha cap institució de l’Estat que s’obri a parlar de la demanda majoritària d’aquest Parlament i de la societat catalana. L’última esperança que podia quedar era que la monarquia exercís el paper arbitral i moderador que la Constitució li atribueix, però el discurs de la setmana passada va confirmar la pitjor de les hipòtesis.
Quiero dirijirme ahora a los ciudadanos del conjunto del Estado español que siguen con preocupación lo que ocurre en Cataluña.Les quiero trasladar un mensaje de serenidad y respeto, de voluntad de diálogo y acuerdo político, como ha sido siempre nuestro deseo y nuestra prioridad. Soy consciente de la información que les trasladan la mayoría de medios y de cuál es la narrativa que se ha instalado. Pero me atrevo a pedirles un esfuerzo, para el bien de todos; un esfuerzo por conocer y reconocer lo que nos ha llevado hasta aquí y de las razones que nos han impulsado. No somos unos delincuentes, ni unos locos, ni unos golpistas, ni unos abducidos: somos gente normal que pide poder votar y que ha estado dispuesta a todo el diálogo que fuera necesario para realizarlo de manera acordada. No tenemos nada contra España y los españoles. Al contrario. Nos queremos reentender mejor, y ese es el deseo mayoritario que existe en Catalunya. Porque hoy, des de hace ya muchos años, la relación no funciona y nada se ha hecho para revertir una situación que se ha convertido en insostenible. Y un pueblo no puede ser obligado, contra su voluntad, a aceptar un statu quo que no votó y que no quiere. La Constitución es un marco democrático, pero es igualmente cierto que hay democracia más allá de la Constitución.
Senyores i senyors, amb els resultats del referèndum de l’1 d’octubre passat Catalunya s’ha guanyat el dret a ser un Estat independent, i s’ha guanyat el dret a ser escoltada i respectada.
He de dir i avui cat es escoltada i respectada més enllà de les nostres fronteres
El sí a la independència ha guanyat unes eleccions per majoria absoluta, i dos anys després ha guanyat un referèndum sota una pluja de cops de porra. Les urnes, l’únic llenguatge que entenem, diuen sí a la independència. I aquest és el camí que estic compromès a transitar.
Com és conegut, la Llei de Referèndum estableix que, dos dies després de la proclamació oficial dels resultats, i en cas que el nombre de vots del Sí hagi estat superior al nombre de vots del No, el Parlament (i cito textualment de la llei) “celebrarà una sessió ordinària per a efectuar una declaració formal de la independència de Catalunya, els seus efectes i acordar l’inici del procés constituent”.
Hi ha un abans i un després del 1 d’octubre, i hem aconseguit el que ens vam comprometre a fer a l’inici de la legislatura.
Arribats en aquest moment històric, i com a president de la Generalitat, assumeixo en presentar-los els resultats del referèndum davant del Parlament i dels nostres conciutadans, el mandat que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república.
Això és el que avui pertoca fer. Per responsabilitat i per respecte.
I amb la mateixa solemnitat, el Govern i jo mateix proposem que el Parlament suspengui els efectes de la declaració d’independència per tal que en les properes setmanes emprenguem un diàleg sense el qual no és possible arribar a una solució acordada. Creiem fermament que el moment demana no només la desescalada en la tensió sinó sobretot voluntat clara i compromesa per avançar en les demandes del poble de Catalunya a partir dels resultats de l’1 d’octubre. Resultats que hem de tenir en compte, de manera imprescindible, en l’etapa de diàleg que estem disposats a obrir.
És conegut que des de l’endemà mateix del referèndum s’han posat en marxa diferents iniciatives de mediació, de diàleg i de negociació a nivell nacional, estatal i internacional. Algunes d’aquestes són públiques i d’altres encara no ho són. Totes són molt serioses, i eren difícils d’imaginar tot just fa un temps. Les crides al diàleg i a la no violència s’han sentit des de tots els racons del planeta; la declaració ahir del grup de vuit Premis Nobel de la Pau; la declaració de The Elders al front dels quals hi ha l’exsecretari general de Nacions Unides Kofi Annan i del qual formen part personalitats de gran rellevància mundial; els posicionaments de presidents i primers ministres de països europeus, de líders polítics europeus… hi ha un prec de diàleg que recorre Europa, perquè Europa ja se sent interpel·lada sobre els efectes que pot tenir una mala resolució d’aquest conflicte. Totes aquestes veus mereixen ser escoltades. I totes, sense excepció, ens han demanat que obrim un temps per donar l’oportunitat al diàleg amb l’Estat espanyol.
Avui també pertoca fer això. Per responsabilitat i per respecte.
Acabo. I ho faig apel·lant a la responsabilitat de tothom. Als ciutadans de Catalunya, els demano que continuïn expressant-se com ho han fet fins ara, amb llibertat i amb respecte als que pensen diferent. A les empreses i actors econòmics, els demano que continuïn generant riquesa i que no caiguin en la temptació d’utilitzar el seu poder per esporuguir la població. A les forces polítiques, els demano que contribueixin amb les seves paraules i les seves accions a rebaixar la tensió. També ho demano als mitjans de comunicació. Al govern espanyol, li demano que escolti, ja no a nosaltres si no vol, sinó als qui advoquen per la mediació i a la comunitat internacional, i als milions de ciutadans d’arreu d’Espanya que li demanen que renunciï a la repressió i la imposició. A la Unió Europea, li demano que s’impliqui a fons i que vetlli pels valors fundacionals de la Unió.
Avui el Govern de Catalunya fa un gest de responsabilitat i generositat, i torna a estendre la mà al diàleg. Estic convençut que, si els pròxims dies tothom actua amb la mateixa responsabilitat i compleix amb les seves obligacions, el conflicte entre Catalunya i l’estat espanyol es pot resoldre de manera serena i acordada, i respectant la voluntat dels ciutadans. Per nosaltres, no quedarà. Perquè volem ser fidels a la nostra llarga història, a tots els qui hi han patit i s’hi han sacrificat, i perquè volem un futur digne per als nostres fills i filles, per tota aquella gent que vulgui fer de Catalunya la seva terra d’acollida i d’esperança.
Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT // Imatge cedida per CGT Catalunya

Ja n’hi ha prou! 3 d’octubre Vaga General

Comunicat

Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT // Imatge cedida per CGT Catalunya
Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT // Imatge cedida per CGT Catalunya

Centenars de ferits, milers de cops de porra, ulls perduts, bales de goma, escoles destruïdes.

Els nostres carrers avui s’han omplert de terror i sang. Sang la nostra, la del poble.

Les porres, les de sempre, les de les forces de seguretat de l’Estat. Ja feia setmanes que vèiem com la repressió s’intensificava i afectava directament a milers i milers de treballadors i treballadores. Aquest diumenge, però, hem vist com ha superat el pitjor dels escenaris previstos.

Front això cal donar la resposta contundent que es mereix, l’eina més temuda de la classe treballadora: la Vaga General.

Una Vaga General que aquest dimarts 3 d’octubre plantarà cara a la repressió i promourà una gran mobilització per donar-hi resposta.

Des de la CGT de Catalunya cridem a tota la classe treballadora a fer vaga, participant de totes les convocatòries que hi hagi previstes pel dia 3 d’octubre.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya