Opinió

Vols donar el teu parer sobre algun tema en concret? Vols denunciar algun fet? Vols que es sàpiga el que penses de... Escriu-nos i ho publicarem a la nostra secció d’opinió.

Globalització, un mite o realitat?

Renata Marciniak //Foto:fub

Renata Marciniak //Foto:fub

La globalització és un terme comunament utilitzat per tots els agents: economistes, polítics, empresaris, sociòlegs, filòsofs, periodistes, professors. Tothom parla de la globalització econòmica, cultural, mediambiental, política, tecnològica o financera. És cert que la globalització és un fet, però vivim en un món totalment globalitzat?

A primera vista, la globalització és percebuda com l’augment de la connexió entre els països i la uniformitat de gustos i comportaments dels consumidors que poden comprar Coca-Cola i hamburgueses de Mc’Donalds a gairebé tot el món. És difícil no estar d’acord amb aquesta percepció de la globalització. Temps enrere, la comunicació era més difícil i els estils de vida i les costums variaven molt d’un país a un altre. Cada societat tenia la seva particular forma de vestir, de preparar el menjar o de relacionar-se amb altres. Actualment, aquestes diferències locals son substituïdes per models culturals dominants que s’estan estenent per tot el món com a resultat de la globalització cultural. El consum de béns s’uniformitza a tot el planeta a causa de la difusió per part de les empreses multinacionals de determinats gustos i comportaments mitjançant la seva publicitat i els mitjans de comunicació. La tendència de la producció és organitzar-se a escala mundial, ja que les noves tecnologies permeten dividir el procés de fabricació en fases i localitzar cadascuna d’aquestes en diferents països per reduir els costos empresarials.

Gràcies a les noves Tecnologies d’Informació i Comunicació, les persones de tot el món poden comunicar-se més ràpidament, intercanviar coneixements, veure les mateixes pel·lícules, escoltar la mateixa música, etc. Un programador de Polònia o Espanya no ha de traslladar-se als Estats Units per treballar en una empresa de software americana. Ho pot fer des de casa seva, gràcies a Internet. Ja no existeixen barreres d’espai ni de temps. Sembla que tothom està estretament integrat i connectat.

De fet, al llibre titulat “The World is Flat: A brief history of the twenty-first century” ,Thomas Friedman, periodista del New York Times guanyador de tres premis Pulitzer, descriu la globalització mitjançant un testimoni ocular en els racons més llunyans del món, entre ells l’Índia. Basant-se en les seves observacions, Friedman ha arribat a la conclusió de que el món s’està aplanant, connectant-se en una xarxa global, en la qual els països considerats “mercats emergents” són capaços de competir en un àmbit global, desafiant les potències tradicionals com els Estats Units o Japó.

No obstant això, si analitzem els indicadors de desenvolupament mundial resulta difícil afirmar que el món sigui molt pla. Segons les dades del Banc Mundial de l’any 2017, el Producte Interior Brut global és de 80.683 billons USD, el 45% del qual va ser produït per tan sols tres països, que representen les majors economies del món: els Estats Units (amb el PIB de 19.390 billons USD), Xina (12.237 billons USD) i Japó (4.872 billons USD). Entre les economies més petites del món trobem Tuvalu (amb un PIB de 39,73 milions USD), Naauru (113,82 milions USD) i Kiribati (196,15 milions USD). També trobem molta desigualtat si analitzem el PIB per càpita. Mentre que el PIB per capità de Luxemburg, el país més ric del món, és de 104.103,0 USD, el de Burundi, el país més pobre del món, és de tan sols 320,1 USD.

Hi ha una bretxa enorme entre els països altament desenvolupats i els països en vies de desenvolupament pel que fa al seu desenvolupament econòmic i els seus ingressos, però també en relació amb el desenvolupament tecnològic i social, que causa grans diferències en el nivell i la qualitat de vida. Aquestes diferències i desigualtats fan que moltes persones estiguin en contra de la globalització, afirmant que només se’n beneficien els països més desenvolupats i rics. Els països més pobres no participen normalment d’aquest procés, ja que no són suficientment atractius econòmicament per atraure importadors i inversors estrangers. Això indica que la globalització és encara un procés incomplet i que no es pot afirmar que ens trobem en un món 100% globalitzat.

Renata Marciniak és Doctora en Ciències Econòmiques i en Educació i professora col·laboradora dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.


Últims articles d'opinió

Renata Marciniak //Foto:fub

Globalització, un mite o realitat?

Opinió 12 octubre 2018 a 12:00 0 comentaris

Opinió

Llegir més ›
Jordi Franch ADE UManresa-UVic// Foto UManresa

Envelliment creixent

Opinió 5 octubre 2018 a 12:00 0 comentaris

Opinió

Llegir més ›
Jordi Franch//Foto: UManresa

Igualtat, treball i educació

Opinió 28 setembre 2018 a 12:00 0 comentaris

Opinió

Llegir més ›
Silvia Cubo UManresa UVic//Foto: UManresa

L’experiència de compra

Opinió 23 setembre 2018 a 18:00 0 comentaris

Opinió

Llegir més ›
Jordi Franch UManresa//Foto: FUB

Crisi del 2008: 10 anys després

Opinió 21 setembre 2018 a 12:00 0 comentaris

Opinió

Llegir més ›
PIMEC // Imatge cedida per pimec

PIMEC creu que és el moment de normalitzar les relacions entre Catalunya i Espanya

Opinió 21 setembre 2018 a 10:00 0 comentaris

Per restablir ponts de diàleg i solucionar greuges

Llegir més ›
Jordi Franch ADE UManresa-UVic// Foto UManresa

Turisme low-cost

Opinió 14 setembre 2018 a 12:00 0 comentaris

Opinió

Llegir més ›
Jordi Cuixart// Foto: Omnium

Des de la presó: “Tingueu coratge!”

Opinió 10 setembre 2018 a 18:00 0 comentaris

Opinió

Llegir més ›
Autopista AP7// Foto: viquipedia

El Gremi de Transports i Logística de Catalunya rebutja el desviament obligatori a l’AP7 ia l’AP2

Opinió 3 setembre 2018 a 15:00 0 comentaris

Comunicat

Llegir més ›
Govern MHP Quim Torra// Foto: Conselleria Presidencia

Declaració institucional del president Quim Torra

Opinió 17 agost 2018 a 12:00 0 comentaris

Amb motiu del primer aniversari dels atemptats de Barcelona i Cambrils

Llegir més ›

Més articles d'opinió

Switch to mobile version