Arxiu d'etiquetes: treball

Compareixença al Parlament falsos autònoms josep ginesta// Foto: Conselleria Treball

Treball, Afers Socials i Famílies lluita contra els falsos autònoms

3.100 persones que treballaven a falses cooperatives càrnies han passant a cotitzar al Règim General de la Seguretat Social a finals de 2018

Compareixença al Parlament falsos autonoms josep ginesta// Foto: Conselleria Treball
Compareixença al Parlament falsos autonoms josep ginesta// Foto: Conselleria Treball
El secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, ha defensat el paper actiu del Departament en la lluita contra els falsos autònoms “perquè el progrés i les noves formes de treball de la nova economia no poden anar en contra dels drets laborals de les persones”.
En el decurs de la compareixença en la Comissió d’Estudi del Treball Autònom del Parlament, Ginesta ha informat que “mitjançant la Inspecció de Treball es continuaran portant a terme actuacions al voltant de les plataformes i falses cooperatives”.
“No podem permetre, com en el cas de les falses cooperatives, hi hagi empreses que s’aixopluguin en models d’empresa que no responen a la realitat creant un nou sistema de treball que debilita els drets laborals de les persones treballadores”, ha afirmat el secretari general del Departament.
A tall d’exemple, Josep Ginesta ha subratllat que, “un cop modificada la llei de Cooperatives de Catalunya l’any 2017, i fruit de les accions de la Inspecció de Treball, prop de 3.100 treballadors que estaven a falses cooperatives càrnies s’han regularitzat i estan donades d’alta i cotitzen al Règim General de la Seguretat Social a finals de 2018”.
 
“Malgrat que Catalunya no té competències legislatives en l’àmbit laboral fem bandera de la lluita contra els falsos autònoms perquè darrere de l’anomenada nova economia de plataformes i d’algoritmes hi ha empreses que donen feina a persones treballadors/es que han de tenir el seus drets”, ha posat de relleu el secretari general del Departament
 
Josep Ginesta ha advertit del perill que algunes rigideses en la cotització al Règim Especial de treballadors autònoms de la Seguretat Social dificultin l’accés de determinats col·lectius a donar-s’hi d’alta, i esdevingui en “nínxol de precarietat laboral integrat per persones joves, amb treball intermitent i sense prou ingressos per cotitzar”. I ha afegit que “com a Departament no podem acceptar que el progrés vagi en contra dels drets de les persones”.
 
En aquest sentit, el secretari general s’ha mostrat partidari de seguir l’exemple “pragmàtic” de Dinamarca on “tot és treball, sigui autònom o no, s’ha equiparat la protecció social, i on empreses de la nova economia de plataforma ja han fet convenis col·lectius”.
 
Suport del Departament als autònoms
A banda de la lluita contra els falsos autònoms i a favor dels drets dels treballadors/es, Josep Ginesta ha informat que el Departament, mitjançant diversos programes, dona suport a aquest col·lectiu.
 
Mitjançant el programa “Consolida’t”, 3.260 persones s’han beneficiat des de 2014, amb un pressupost total de 5,2 milions d’euros, del servei d’assessorament i acompanyament personalitzat que permet definir un pla d’acció específic per assolir els objectius de consolidació del negoci.
 
Així mateix,  prop de 1.250 persones joves, a través del programa de Garantia Juvenil, han obtingut ajuts de gairebé 11.8 milions d’euros des de 2015, en autoocupació amb l’objectiu de crear oportunitats i projectes professionals que els permeti desenvolupar capacitats i iniciar-se en la vida laboral.
I, mitjançant el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya, prop de 80.000 treballadors/es autònoms han participat des de 2010 en accions formatives tècniques adreçades per aquest col·lectiu.
Jordi Franch//Foto: UManresa

Igualtat, treball i educació

Jordi Franch//Foto: UManresa
Jordi Franch//Foto: UManresa

L’increment de la desigualtat, especialment des de la Gran Recessió de 2008, és un tema molt debatut que marca les agendes dels polítics i l’activitat legislativa de les assemblees parlamentàries.

Un cert nivell de desigualtat és inevitable i, si prové d’uns ingressos superiors per millor rendiment laboral i productivitat elevada, és positiu. És beneficiós perquè incentiva i encoratja l’estudi, la formació en capital humà i la millora contínua de les habilitats professionals, generant més creixement econòmic. Pel contrari, molta desigualtat en la renda és negativa i pot afectar la cohesió social i provocar l’increment de conflictes, reduint els incentius a formar-se i a invertir productivament. Si l’origen d’aquesta desigualtat social prové de privilegis governamentals o d’endolls i tractes de favor endogàmics, molt pitjor encara. L’ascensor social s’atura i la societat estancada es divideix entre una majoria depauperada i una elit creixentment enriquida.

El darrer informe publicat pel Banc d’Espanya, La desigualdad de la renta, el consumo y la riqueza en España, dictamina un increment de la desigualtat a Espanya, tant en termes de renda com de riquesa. S’utilitza l’anomenat índex Gini, que mesura fins a quin punt una societat s’allunya d’una distribució perfectament igualitària. Un índex Gini de 0 representa la igualtat perfecta (tothom té la mateixa renda), mentre que un índex de 1 representa la desigualtat absoluta (una sola persona acapara tota la renda). Els resultats són que la desigualtat d’ingressos ha augmentat entre els anys 2008 i 2016, passant d’un coeficient de 0,37 a 0,38. També ho ha fet la desigualtat de la riquesa, que passa de 0,6 a 0,68.

Una primera conclusió remarcable de l’estudi del Banc Central és que la desigualtat no augmenta tant per la polarització dels salaris, sinó per l’atur i la subocupació. En altres paraules, no és que els salaris elevats incrementin i els salaris baixos disminueixin, sinó que l’atur i el menor nombre d’hores treballades castiga i afecta amb més intensitat les persones de classe baixa.

Una segona conclusió de l’estudi és l’alt grau d’homogeneïtat socioeconòmica entre els membres integrants de la llar. La correlació de nivell educatiu dins d’una parella és del 70%. En general, els graduats universitaris tendeixen a casar-se o aparellar-se entre ells i la gent amb estudis no sol relacionar-se tant amb els que no en tenen. L’atur sol recaure més sobre les famílies amb baixos nivells de formació i, per aquesta via, augmenta la desigualtat a la part baixa de la distribució de la renda.

Pel que fa a la desigualtat en la riquesa, hom pot pensar que incrementa per la menor capacitat d’estalvi de les classes baixes. És cert que qui cobra 24 euros al dia (salari mínim) té menys possibilitats d’estalviar que qui cobra 29.000 euros diaris (Ana Patricia Botín, presidenta del Banco Santander) o, encara més, 109.600 euros (Leo Messi, un dels millors jugadors de futbol). És cert que l’astre argentí pot comprar un hotel de luxe a Sitges amb el que guanya de gener a setembre, amb només nou mesos, mentre que una persona de classe baixa no pagarà segurament l’allotjament ni d’un sol dia.

Però més enllà de les evidents diferències quantitatives, també s’han de fer consideracions qualitatives. Importa, i molt, el tipus d’inversió que es realitza. No és el mateix invertir en totxo exclusivament, que fer-ho de manera diversificada en actius immobiliaris i financers. El preu de l’habitatge s’ha desinflat des de la crisi del 2008. En canvi, els preus de les accions, impulsats per les polítiques monetàries ultraexpansives dels bancs centrals, han incrementat notablement. Amb el temps, si una persona de classe baixa inverteix els seus escassos estalvis en la compra d’un pàrquing, per exemple, i una altra més acabalada ho inverteix en actius financers, es produirà una enorme diferència de riquesa a favor de la darrera.

Les dues grans causes de l’increment de la desigualtat a Espanya són el mercat de treball i la insuficient educació financera. Per tant, per revertir aquest procés i aconseguir més igualtat són necessaris més treball de qualitat i més cultura financera. O, en altres paraules, menys atur i més capacitat efectiva d’inversió. Per reduir l’elevada taxa d’atur i incrementar l’ocupació (recordem que no hem recuperat encara els 20,5 milions de persones ocupades que hi havia a Espanya l’any 2008) cal desintervenir i liberalitzar el mercat de treball, reduir la precarietat i els contractes temporals. I per millorar el rendiment de les inversions cal incrementar els coneixements financers, amb el benentès que el migrat estalvi de les classes populars sempre augmentaria amb impostos menors i menys comissions bancàries.

En general, l’elevada taxa d’atur provoca que el nivell de desigualtat de la renda per càpita a Espanya sigui molt alta en comparació amb altres països, fins i tot en temps de bonança econòmica. Pel que fa a la desigualtat de la riquesa, és més gran que la de la renda i s’ha incrementat amb la crisi. Les raons són la menor capacitat d’estalvi de les persones més desafavorides i una inversió popular massa centrada exclusivament en l’habitatge. La inversió en actius financers per part del col·lectiu amb més ingressos ha provocat un increment de la desigualtat, donat el rendiment més alt del mercat borsari en comparació amb l’immobiliari. En conclusió, el treball i els coneixements financers ens fan més rics i iguals. Pel contrari, l’atur i la desinformació financera ens empobreixen i incrementen les desigualtats socials.

Jordi Franch Parella és doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.

Presentacio ACOL77 Foto: Conselleria Treball Afers Socials i Familia

Treball, Afers Socials i Família impulsa una línia de subvencions adreçada a entitats socials

Per contractar persones en processos d’arrelament

 

Presentacio ACOL77 Foto: Conselleria Treball Afers Socials i Familia
Presentacio ACOL77 Foto: Conselleria Treball Afers Socials i Familia
La Conselleria de Treball, Afers Socials i Família, a través de la Secretaría d’Igualtat, Migracions i Ciutadania i el Servei d’Ocupació de Catalunya, han impulsat una nova línia de subvencions perquè a partir del proper mes de gener les entitats socials puguin contractar a persones que acreditin els requisits per a sol·licitar una autorització de residència temporal per circumstàncies excepcionals d’arrelament social.
El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha explicat que “aquest és el primer cop que el Departament impulsa una línia de subvencions d’aquestes característiques i ho fa amb l’objectiu de millorar la vida de les persones que viuen a Catalunya i volen treballar i contribuir a la societat d’acollida, però la seva situació administrativa no els ho permet”.
El conseller El Homrani s’ha mostrat convençut que “aquesta és una molt bona oportunitat per enfortir les capacitats de les entitats i plasmar la diversitat de la societat en el sí de les organitzacions”.
La nova línia de subvencions, anomenada ACOL (acrònim d’acollida),  s’emmarca dins el  Programa Treball i Formació que facilita a les persones en situació d’atur i amb moltes dificultats d’accès al mercat laboral, experiència laboral en un entorn productiu real, així com formació professionalitzadora. Aquesta línia està finançada pel FSE en el marc del Programa Operatiu de Catalunya 2014-2020.
1,5 milions d’euros
Aquesta línia de subvencions disposa d’un pressupost total d’1,5 milions d’euros. Tots els contractes tindran una durada de 12 mesos i es garantirà un salari mensual de 1.000 €.
Per començar, aquest 2019 es podran contractar fins a 86 persones i el mateix conseller ha animat a les entitats a “fer una bona feina per localitzar a les persones que es puguin beneficiar d’aquesta nova línia de subvencions”.
Els requisits per acollir-se a la nova línia ACOL són: estar empadronat des de fa 3 anys a l’Estat espanyol, els dos darrers a Catalunya, i tenir els requisits per poder obtenir una autorització de residència per arrelament social. Per valorar les sol·licituds s’han elaborat uns criteris de vulnerabilitat (que inclou circumstàncies de necessitat familiar, socials, econòmiques i habitacionals, entre altres), que permetran que es beneficiïn de l’ajut les persones que més ho necessiten. També es valorarà positivament que s’hagi obtingut el Certificat del Servei de Primera Acollida.
La previsió és que la convocatòria de subvencions ACOL es faci pública aquest proper mes de setembre, d’aquesta manera els contractes de treball es podrien començar a realitzar a partir del mes de gener de 2019 fins a finals del mes de  febrer.
Balanç del primer semestre de l’activitat de la Secretaria
El conseller de Treball, Afers Socials i Família ha aprofitat la presentació de la nova línia de subvencions per fer balanç de les actuacions de la Secretaria durant el primer semestre d’aquest any. El Homrani ha destacat que s’han tramitat 5.888 sol·licituds d’informes per acreditar el grau d’integració, ja sigui per obtenir l’arrelament social (5.394) com per renovar la residència temporal (494). ”Aquests informes, que en el cas de l’arrelament social s’han incrementat un 10% respecte al mateix període de l’any anterior, acrediten l’esforç d’integració i eviten la irregularitat sobrevinguda”, ha dit el conseller.
D’altra banda, s’han tramitat 6.364 sol·licituds d’informes per acreditar l’adequació de l’habitatge, tant per demanar un nou reagrupament familiar (5.625) com per renovar les autoritzacions de residència de familiars ja reagrupats (739). En conjunt la demanda d’informes d’adequació de l’habitatge s’ha incrementat un 9,5% respecte al mateix període de l’any anterior, especialment les sol·licituds de nous reagrupaments, que han crescut un 12,7%, mentre que les demandes per renovar les autoritzacions dels reagrupats han registrat un decreixement del 10,2%.
També s’han rebut 98 sol·licituds d’informes acreditatius de l’esforç d’integració per a l’adquisició de la nacionalitat, pràcticament la meitat de les que es van tramitar en el primer semestre de l’any anterior.
A través del Servei d’Atenció Especialitzada en Estrangeria 012 s’han atès 13.223 consultes. Pràcticament sis de cada deu consultes (el 57,1%) les han formulades ciutadans estrangers, 17,3 punts més que en el conjunt del 2017. En canvi, el volum de consultes fetes per les administracions públiques (sobre tot els ajuntaments) han perdut pes, ja que han passant del 55,4% que suposaven en 2017 al 39,1% actual.
En relació al Servei de Primera Acollida, en els sis primers mesos de l’any s’han tramitat  1.975 noves sol·licituds de persones que volen obtenir el certificat, ja sigui cursant la formació que ofereix el mateix Servei o bé acreditant-ne els coneixements. Aquesta xifra suposa un increment del 145,3% respecte al primer semestre de 2017. Les sol·licituds han estat tramitades per 69 ens locals, encapçalats per l’Ajuntament de Sabadell, l’Ajuntament de Terrassa i l’Ajuntament de Cambrils.
Finalment, el Servei d’Acompanyament al Reconeixement Universitari ha atès 1.794 consultes (un 33,6% més que respecte al mateix semestre de l’any anterior) i s’han iniciat 629 nous expedients (amb un augment del 17%).
Programa Català de Refugi
Pel que fa al Programa Català de Refugi, el conseller ha explicat que l’inventari de la Generalitat posa a disposició unes 1.800 places, que suposa el 56% del total de places disponibles. La resta les aporten les entitats que gestionen l’acollida de les persones refugiades a Catalunya (ACCEM, Càritas, CCAR, Creu Roja, entre d’altres).
Chakir el Homrani ha explicat que l’inventari s’ha incrementat un 65% respecte a l’any passat. El conseller també s’ha referit al programa de grups de mentors i persones refugiades i ha explicat que s’han format 96 grups, formant tàndems de 301 mentors i 205 persones refugiades.
Bon Preu Quim Torra MªAngels Chacon// Foto: Ruben Moreno

El Grup Bon Preu ha creat 1.600 llocs de treball

En els darrers 3 anys

Bon Preu Quim Torra MªAngels Chacon// Foto: Ruben Moreno
Bon Preu Quim Torra MªAngels Chacon// Foto: Ruben Moreno
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha posat en valor durant la visita a l’hipermercat Esclat, a Malla, la creació de més de 1.600 llocs de treball en els darrers 3 anys per part del Grup Bon Preu, i ha assegurat que a més de ser una de les “empreses punteres del País i clau a la comarca”,  ha estat capaç de generar “riquesa i treball”.
La visita que ha fet el president, acompanyat del director general i president de Bon Preu, Joan Font, ha servit també per presentar al cap de l’Executiu i a la consellera la nova plataforma de comerç online que aquesta setmana del grup de distribució català ha posat en marxa amb l’objectiu de permetre a l’usuari realitzar la compra de forma més àgil i pràctica. Per encarar  aquesta nova iniciativa, Bon Preu ha anunciat també aquesta mateixa setmana l’acord amb Ocado, un dels millors operadors online d’alimentació del món. El Grup també anirà ampliant els punts de recollida de les compres online arreu del territori, seguint el model que va endegar l’any 2012.
 
Després de visitar el nou punt de recollida de compra online que s’ha instal·lat al Centre comercial acompanyat de consellera d’Empresa i Coneixement, Maria Àngels Chacón, el cap de l’Executiu s’ha congratulat dels “ambiciosos plans de futur” de la companyia i de la filosofia que practica oferint els productes catalans”, que ha dit “no són ni pitjors ni millors, però són els nostres”, i permeten que “els nostres productors i comercialitzadors poden oferir els seus treballs”.
En les seves declaracions , Torra  ha volgut deixar clar que “l’economia catalana va bé, i que està registrant creixements últims anys molt positius” i ha aprofitat  deixar clar que s’ha demostrat que hi  ha hagut una “campanya molt interessada des del govern de Madrid i d’alguns mitjans públics per haver volgut presentar procés independència de Catalunya i el 2017 com un any que havia de provocar grans catàstrofes econòmiques i xifres”, però que el resultat ha estat “el contrari”.
Suspensió immediata del decret de fuga d’empreses
 
A més, el president també ha aprofitat aquest context per demanar la “suspensió immediata del decret de fuga d’empreses” i s’ha mostrat indignat perquè “es fomenti la deslocalització d’empreses en una part del territori”. Amb tot, ha assegurat que les empreses continuen a Catalunya i que “afortunadament són les seus socials les que s’han traslladat”. “No podem permetre que aquest decret continuï vigent ni un dia més”, ha afegit.
Chakir El Homrani Rdp dades atur//Foto: Conselleria Treball

Propostes de Cecot al conseller El Homrani

Dirigides a millorar la cohesió social i al mercat de treball

 

Chakir El Homrani Rdp dades atur//Foto: Conselleria Treball
Chakir El Homrani Rdp dades atur//Foto: Conselleria Treball

El president i el secretari general de la Cecot, Antoni Abad i David Garrofé, es van reunir el passat dimarts a la tarda amb el conseller de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat, Chakir El Homrani, donant continuïtat a la ronda de trobades amb el nou Govern iniciada amb el vicepresident, Pere Aragonés, i que ja ha dut l’entitat de representació empresarial a trobar-se amb el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló i amb el president de la Generalitat, Quim Torra.

La reunió amb el conseller El Homrani ha tingut com objectiu l’intercanvi d’impressions sobre diferents aspectes relatius al món de l’empresa, la formació, el mercat de treball i l’impacte que el desenvolupament de l’activitat econòmica té sobre la cohesió social del nostre país.

Abad i El Homrani van tenir ocasió de saludar-se per primera vegada durant l’acte de lliurament de premis als Nous Professionals que va tenir lloc el passat 20 de juny a la seu de l’organització empresarial i intercanviar unes primeres impressions sobre la necessitat de treballar en la dignificació de la formació professional i en establir una governança coordinada per definir un nou model de formació professionalitzadora al llarg de la vida laboral de les persones. Una governança coparticipada pels departaments d’Ensenyament i de Treball de la Generalitat de Catalunya, representants dels treballadors i de les empreses. Segons el secretari general de la Cecot “hi ha actius massa programes oberts per empreses i creiem que no és que hi hagi una manca de recursos en aquest aspecte, sinó més aviat una necessitat de coordinar i optimitzar tota la oferta que ja existeix”. L’organització empresarial ha proposat al conseller de Treball simplificar programes i dissenyar models més pensats per les empreses, “ara el model està més pensat per l’Administració que no pas per donar cobertura a l’empresa o al treballador”, conclou Garrofé.

A més d’aprofundir sobre aquest aspecte, la conversa entre el president de la Cecot i el conseller de Treball s’ha centrat en la situació i possibles mesures sobre el mercat de treball i la cohesió social, en aquest cas des del punt de vista del sector empresarial associat a la Cecot.

L’organització empresarial, mitjançat la seva Fundació Cecot Persona i Treball, està ultimant un estudi sobre mercat de treball i un dels punts destacats que Abad ha avançat en la reunió amb El Homrani és la baixada exponencial de la demografia poblacional durant els últims anys. En aquest aspecte, la Cecot ha traslladat al conseller la necessitat de plantejar polítiques per afavorir l’increment de la natalitat, mesures d’atenció a la població activa i una estratègia de selecció en origen. “La selecció en origen no és un tema nou. Catalunya s’ha de preparar perquè en un futur no massa llunyà tornarem a patir una crisi de manca de perfils professionals qualificats i hem de preveure un instrument per resoldre-ho”, demandà Abad. Entre el 2005 i el 2007 la Cecot va haver de realitzar seleccions de treballadors en els seus països d’origen per poder respondre a la demanda  de perfils professionals qualificats que el nostre mercat de treball no cobria en sectors com el metall o el carni, “pensem que en aquell moment no es va afrontar la situació per un tema de rèdits polítics però estem tornant a entrar en un període similar”, afirma Abad, “cal anticipar-nos i definir processos sense complexos, amb intel·ligència i prevenció. En aquell moment, les empreses i el sistema social ja van haver d’assumir sobre costos per la formació, l’adaptació i l’acollida de totes aquestes persones que necessitàvem”.

Entre els temes exposats per la Cecot també s’ha fet referència a la necessitat de replantejar el model del SOC i els serveis que ofereix al ciutadà que, segons Abad, “fa molts anys i moltes legislatures, i moltes voluntats de canvi, però que els resultats no són efectius, ni òptims”.  A criteri dels representants de la Cecot, caldria posar al ciutadà que requereix dels serveis d’ocupació com a subjecte del procés i no com a “objecte” del procés. “La sensació que té la persona que queda desocupada és la d’un instrument molt burocràtic i poc pragmàtic”, ha afirmat David Garrofét. “Caldria un servei que posés a la persona desocupada al centre, que atengués en primera instància les necessitats anímiques per superar la situació d’atur i no deixar passar més d’una setmana en ser atès i en començar a fer l’itinerari adient per tal de tornar-se a ocupar en el menor temps possible”, ha afegit Garrofé. Per al sector empresarial caldria aplicar el principi de subsidiarietat de manera que es deixés per al sector públic l’oferta de serveis bàsics i els adients per cobrir les primeres necessitats dels ciutadans, reduint les tasques administratives actuals en justificacions, tràmits, etc. en favor d’una major i millor atenció a les persones per part de les persones del sector públic.

Com ja va expressar al president Torra, la Cecot considera que per poder assolir un alt nivell de qualitat democràtica és imprescindible definir polítiques empresarials, econòmiques, educatives, etc. tenint sempre en compte la cohesió social. “La cohesió social és indispensable per una alta condició qualitat democràtica d’un país. Hem de continuar innovant per arribar a un estadi de justícia i equilibri social, tal i com hem defensat en el recent estudi que hem presentat sobre la Renda Bàsica Universal, ha explicat el president de la patronal. En aquest estudi, la Cecot aposta i reforça la necessitat de continuar  desenvolupant proves pilot per innovar en les rendes bàsiques i les garantides com instruments per pal·liar efectes que generen els canvis dels models econòmics.

Abans de finalitzar la trobada, els assistents van poder fer un breu apunt relacionat amb la necessitat de gestionar la situació de les persones refugiades que arriben a Europa. “Espanya hauria d’assumir les seves responsabilitats en aquest tema, com a membre de la UE, i preparar el país per acollir persones que han hagut d’abandonar casa seva per conflictes bèl·lics en la seva majoria”, ha comentat Garrofé, “aquesta situació s’ha de gestionar, per raons humanitàries i de desenvolupament social”.

Com en la resta ocasions amb homòlegs del conseller, Abad ha reiterat la col·laboració i la implicació de la Cecot en qualsevol proposta o mesura que els departaments del nou Govern de la Generalitat vulguin desenvolupar i tinguin incidència en l’activitat empresarial.

Gonzalo Marquez Mutua Intercomarcal

Possibles responsabilitats legals de l’empresa en cas d’accident de treball o malalties professionals

Gonzalo Marquez Mutua Intercomarcal

En la gestió diària de l’empresa, és recomanable no perdre de perspectiva la gestió dels recursos humans i dins d’aquesta gestió, un factor molt desconegut per les empreses i els seus gestors són les possibles responsabilitats que haurà d’afrontar en cas que es produeixin danys derivats d’un accident de treball o una malaltia professional.

Les responsabilitats de les empreses en aquest àmbit es poden resumir en les següents:

Les sancions a imposar per l’autoritat laboral: en cas de que es detecti l’existència d’un comportament de l’empresa tipificat a la Llei d’Infraccions i Sancions de l’Ordre Social, normalment relacionades amb la manca d’avaluació del risc que ha comportat l’accident de treball o malaltia professional, la manca de formació efectiva del treballador o la manca d’implementació de les mesures preventives identificades en l’avaluació de riscos laborals.

El recàrrec per manca de mesures de seguretat; comporta la imposició a l’empresa d’un recàrrec del 30% o del 50% sobre la pensió altres prestacions que la Seguretat Social o els jutjats reconeguin al treballador. Únicament s’exigeix una conducta de l’empresa negligent que hagi comportat o de facto influït de manera directa o indirecta en la producció de l’accident o en la aparició de la malaltia professional.

La responsabilitat patronal; és a dir la responsabilitat civil pels danys generats al treballador, físics o psíquics, així com la pèrdua d’ingressos futurs que li ha comportat les limitacions mèdiques de l’accident o malaltia professional. Aquesta és l’única responsabilitat que es pot assegurar, però hem de tenir en compte que la majoria d’asseguradores exclouen el “mobbing”, l’assetjament sexual ni les malalties professionals.

La responsabilitat penal, amb un tipus penal específic que s’imputa als responsables de la empresa o als comandaments intermitjos en funció de l’esfera de responsabilitat de cadascun en l’adopció de mesures per evitar la producció de l’accident o la producció de la malaltia professional.

Per últim hem de recordar que totes aquestes responsabilitats són compatibles entre elles i no excloents, per tant, és habitual que les empreses hagin d’afrontar-les totes quatre.

Gonzalo Márquez és Cap de l’Àrea Jurídica de Mútua Intercomarcal, empresa col·laboradora dels estudis d’ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC

Dolors Bassa SOC Ginesta

El Govern destina més 870 M€ a les polítiques actives d’ocupació i suport al treball

Aposta pel retorn dels joves que han emigrat per motius laborals

Dolors Bassa SOC Ginesta

A Catalunya, el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya té pressupostat enguany un total de 383,5 milions d’euros a les polítiques actives d’ocupació i lluita contra l’atur. Aquesta quantitat està inclosa en el pressupost total de 870 milions d’euros que el Departament de Treball destina polítiques actives d’ocupació i suport al treball.
Les polítiques actives d’ocupació i lluita contra l’atur beneficien aproximadament unes 229.000 persones.
·       Orientació Professional (78,9M€) 42.575 beneficiaris
·       Qualificació Professional (124,9M€) 137.200 beneficiaris
·       Foment de l’ocupació (66,7M€) 10.450 beneficiaris
·       Promoció de l’ocupació, desenvolupament econòmic local (53,7M€) 24.200 beneficiaris
·       Foment a la mobilitat demogràfica (1,2M€) 230 beneficiaris
·       Gestió de la col·locació en el mercat de treball (3,1M€) 14.250 beneficiaris
Mesures del Govern pel retorn dels joves emigrats per motius laborals
·         Es posarà en marxa després de l’estiu la creació de l’Oficina Virtual del Retorn, una eina per tal d’oferir assessorament, atenció personalitzada i orientació laboral als joves a l’exterior que ho desitgin. La nova oficina estarà allotjada al Portal MónCat, que és l’actual eina informativa de l’administració catalana de suport integral a la mobilitat.
·         S’implementarà l’ampliació de la cartera de recursos dels joves inscrits al Registre de catalans a l’exterior, amb nous serveis, així com la creació i enviament de butlletins informatius específics a joves per tal de mantenir el contacte i el vincle o la realització d’enquestes específiques per detectar les necessitats del col·lectiu.
·         Establiment d’un procés de mediació que casi l’oferta laboral d’empreses catalanes amb els professionals joves que són a l’exterior.
·         S’identificarà els perfils dels professionals que vulguin retornar a Catalunya i es treballarà per visibilitzar-los de cara a les empreses catalanes, a través del nou portal Feina Activa.
·         Es crearà una plataforma de suport al retorn vinculada a la xarxa social Linkedin per visibilitzar els perfils.
·         Es farà una campanya de sensibilització entre els agents econòmics i socials per posar en valor les competències transversals que els joves han adquirit gràcies a la seva estada internacional.
·         Es crearà un espai de treball conjunt amb aquests agents per tal de definir un model estàndard de reconeixement de competències adquirides. A més a més, facilitarà l’acreditació de competències lingüístiques i l’accés als sistemes oficials de certificació d’idiomes.
·         Posada en marxa d’un pla d’aterratge a Catalunya vinculat a la Xarxa Emprèn dirigit a joves que actualment són a l’estranger i que vulguin posar en marxa projectes d’emprenedoria.
·         En recerca, simplificació dels procediments administratius per fer els tràmits des de l’exterior; s’orientarà i acompanyarà els joves per facilitar l’homologació d’estudis; i es reforçarà el número de beques i ajuts dels programes postdoctorals de captació de talent.
·         Es garantirà que les persones retornades puguin inscriure’s com a sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial sense necessitat d’acreditar període mínim d’empadronament, que permetrà que puguin inscriure’s a les Borses de lloguer social gestionades pels ens locals  i es podran beneficiar d’una tasca d’acompanyament en aquest àmbit per part de tècnics especialitzats de les Oficines Joves.
 
Puri Laserna GM RRHH

Què et poden preguntar en una entrevista de treball?

Puri Laserna GM RRHH

Arrel de les polèmiques notícies aparegudes recentment en els mitjans de comunicació sobre les exigències i preguntes, que determinades empreses de selecció, realitzen als candidats, volem indicar que sí i que no, ens poden requerir en un procés de selecció, per garantir sempre i en qualsevol cas, els nostres drets fonamentals a no ser discriminats per raó de sexe, religió, ideologia o creences.


Què no ens haurien de preguntar en una entrevista de treball?

En primer lloc, tot el relacionat amb l’edat. Tot i que és habitual indicar en el nostre currículum la data de naixement, l’empresa de selecció únicament pot preguntar-nos l’ edat als efectes de confirmar que tenim l’edat mínima per poder treballar (18 anys, o en determinats supòsits, 16 amb autorització els tutors legals ). D’aquí  l’habilitat de l’entrevistador, envers les seves preguntes, en deduir les dates que més li interessin.

Respecte a l’estat civil o situació personal, un entrevistador ha d’evitar fer preguntes sobre el desig del candidat/a de tenir fills, sobretot en el cas de les dones, per evitar prejudicis que derivin en discriminació laboral per aquesta causa.

Tampoc estan permeses les preguntes personals relacionades amb la condició física, com l’alçada o el pes, quan no tenen cap relació amb el lloc de treball a ocupar.

S’han d’evitar preguntes relacionades amb la salut per garantir la igualtat d’oportunitats de tothom. En cas de ser seleccionats, les empreses estan obligades a realitzar al treballador un reconeixement mèdic que certificarà la seva aptitud o no per a exercir les tasques per les quals ha estat contractat.

Els entrevistadors també han de tenir cura amb les preguntes relacionades amb la nacionalitat o la raça del candidat, les seves creences religioses o afiliació a partits polítics.

En definitiva, s’ha d’evitar qualsevol pregunta tendent a lesionar els drets fonamentals del candidat, i que en definitiva, res tenen a veure amb l’objecte de l’entrevista que és la cobertura d’un lloc de treball. Han de ser altres els criteris per seleccionar al futur treballador, com ara la realització de test que mesuren de forma objectiva les habilitats i / o capacitats identificades com a bàsiques per a exercir amb èxit les funcions del lloc de treball vacant.

Una de les sentències més recents en aquesta línia ha estat la STSJ de Canàries nº 192/2014, de 7 d’abril de 2017 en la qual el Tribunal dictamina a favor d’una candidata enfront de l’empresa oferent de l’ocupació, per algunes de les preguntes que se li van formular en l’entrevista de treball. Així l’Alt Tribunal canari assenyala sobre les qüestions que se li van plantejar a la candidata: “suposa una conducta discriminatòria, ja que la treballadora s’ha vist obligada revelar els seus plans familiars i dades mèdiques pertanyents a la seva més estricta intimitat, innecessaris per a una gestió de personal responsable i respectuosa amb la dignitat de l’empleat. “

El tribunal, en la seva sentència, declara que: “tals fets vulneren flagrantment l’article 14 de la Constitució Espanyola, l’article 4 paràgraf 2ºletra c) de l’Estatut dels Treballadors, l’article 5 de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes i l’article 22 bis de la Llei 56/2003, de 16 de desembre, d’Ocupació i podrien ser constitutius d’una falta molt greu sancionada per l’article 16 paràgraf 2n del TR de la Llei sobre infraccions i sancions de l’ordre social “.

En la mateixa línia, Inspecció de Treball i Seguretat Social juntament amb la Conselleria d’Ocupació de les Balears, recentment han sancionat a una aerolínia amb 25.000 € de multa per infracció molt greu en discriminar sexualment a les candidates, al exigir-les test d’embaràs durant els processos de selecció duts a terme a través de una consultora de selecció. Es tractava d’una pràctica habitual d’aquesta empresa que venia realitzant des de fa més d’un any a nivell nacional.

Autora: Puri Laserna
Assessora Jurídic laboral a GM Integra RRHH

Dolors Bassa SOC Ginesta

El SOC inverteix 438,7 milions en polítiques actives d’ocupació

Beneficiaran  326.000 persones

Dolors Bassa SOC Ginesta

La consellera  Dolors Bassa, acompanyada del secretari general  Josep Ginesta, i de la directora del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC), Mercè Garau, ha presentat la programació de les polítiques d’ocupació i de suport al treball.
Dolors Bassa ha informat que enguany el Departament inverteix 870 milions d’euros en polítiques actives d’ocupació, lluita contra l’atur i suport al treball que beneficiaran unes 326.000 persones.
De la xifra total d’inversió, el SOC destina 438,7 milions en polítiques actives d’ocupació i lluita contra l’atur dels quals gestionarà 328.731.000 euros en programes que beneficiaran directament unes 229.000 persones.
Durant la seva intervenció, la consellera ha destacat que més enllà de les quantitats hem vetllat per la qualitat, pensant en els col·lectius més vulnerables perquè a través dels programes puguin inserir-se al mercat laboral. En aquet sentit, hi ha programes per a les persones joves, en especial els que ni estudien ni treballen, o les dones, que encara tenen una taxa d’atur superior a la dels homes. Hem introduït per primera vegada la perspectiva de gènere en els programes per reduir la bretxa salarial”, ha afegit Dolors Bassa.
També formen part dels col·lectius prioritaris les persones majors de 45 anys, que pateixen o baixa qualificació professional o una llarga inactivitat laboral; les persones en atur de llarga durada, i les persones amb discapacitat, que doblen el temps d’estada respecte la població general.
Cal destacar que del total del pressupost de les polítiques actives d’ocupació, 111 milions s’adrecen a dos col·lectius prioritaris. En concret, 63 milions  d’euros en programes per a joves en el marc de Garantia Juvenil, i 38 milions per programes específics a persones majors de 45 anys.
Així mateix, el Departament, a través del SOC, ha incrementat fins 53 els milions destinats al programa “Formació i Treball” que va començar a implementar-se l’any passat, i que enguany beneficiarà unes 4.000 persones.
La consellera ha afirmat també que es tracta d’una programació el més estable possible, que té en compte la simplificació per orientar els usuaris i perquè hagin de fer la mínima burocràcia”.
La programació de 2017 ha estat presentada avui a les organitzacions sindicals, empresarials i entitats municipalistes que formen part del Consell de Direcció del SOC.
Xifres SOC 2016
 
En el decurs del Consell de direcció del SOC s’han proporcionat xifres a tall de balanç de les principals actuacions d’intermediació i orientació portades a terme a les oficines de treball.
Oficines de treball
  • 2 milions d’atencions a les persones
  • 30.000 llocs de treball oferts per les empreses a les oficines, prop de la meitat (45,7%) coberts amb persones inscrites a les oficines
  • 530.000 entrevistes ocupacionals
  • 740.000 avaluacions d’ocupabilitat
  • 53.700 orientacions individuals
  • 40.000 persones han participat en sessions grupals d’orientació
  • 47.000 capitalitzacions de prestacions d’atur gestionades
Àmbits i programes del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC)
 
El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies destina enguany un total de 328,7M d’euros a les polítiques actives d’ocupació i lluita contra l’atur endegades pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC).
 Orientació Professional (78,9M) 42.575 beneficiaris
 
  • Programa especial de suport a aturats de llarga durada
  • Programes Integrals
  • Incentius a la contractació en pràctiques de joves beneficiaris del programa de Garantia Juvenil
Qualificació Professional (124,9M) 137.200 beneficiaris
 
  • Accions de formació d’oferta
  • Acredita’t
  • Formació professional per a l’ocupació (CIFO)
  • Formació professional sectorial i transversal per a persones treballadores ocupades
  • Programa de formació amb compromís de contractació
  • Programes de Noves Oportunitats d’ocupació
  • Programes de Formació i Inserció
 Foment de l’ocupació (66,7M) 10.450 beneficiaris
  • Treball i Formació
  • Ajuts a la contractació per persones majors de 45 anys
  • Projectes singulars
 
Promoció de l’ocupació, desenvolupament econòmic local (53,7M) 24.200 beneficiaris
  • Treball als barris
  • Treball a les 7 Comarques
  • Programa de suport i acompanyament a la planificació estratègica
  • Projectes innovadors i experimentals
  • Programa 30 Plus
  • Agents d’ocupació i desenvolupament local
 Foment a la mobilitat demogràfica (1,2M) 230 beneficiaris
 
  • Intercanvis internacionals
  • Programes Erasmus i Eurodissea
Gestió de la col·locació en el mercat de treball (3,1M) 14.250 beneficiaris
  • Intermediació laboral en agències de col·locació. El pressupost es redueix dels 7,2 milions de l’any 2016 als 3,1 d’enguany
Altres compromisos del Departament mitjançant el SOC
 
El Pla de Desenvolupament de les Polítiques d’Ocupació 2017-2018 ha establert nous objectius qualitatius.
 
  • Avançar en el Model d’Orientació conjunt amb tot el sistema d’ocupació
  • Impulsar la perspectiva de gènere transversalment
  • Fomentar la participació de les persones més desfavorides en Polítiques Actives d’Ocupació
  • Seguir impulsant les Polítiques d’Ocupació Juvenil
  • Posar en marxa el nou Model de Prospecció de necessitats formatives i qualificació professional
  • Mantenir l’esforç per promoure l’Emprenedoria
  • Elaborar la carta de serveis del SOC
dolors bassa atur

Treball, Afers Socials i Famílies impulsa un pla de formació per a incidir en la protecció de les persones grans

Constarà de 5 sessions

dolors bassa atur

Amb la voluntat de millorar la qualitat de vida de les persones grans, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, juntament amb altres departaments i l’Agència Catalana del Consum, posarà en marxa ‘L’acadèmia dels Sèniors’, una formació integrada en el Pla d’Acompanyament i Protecció a les Persones Grans de Catalunya, anunciat per la consellera Dolors Bassa l’octubre de l’any passat.
Aquesta formació integral i interdepartamental, basada en totes les mesures formatives que ja desenvolupen els departaments de la Generalitat en l’àmbit de la gent gran, pretén apoderar la gent gran des de la prevenció.
La primera part d’aquesta actuació s’iniciarà durant el mes de juny amb sessions inaugurals a les diferents demarcacions territorials. La segona, que es realitzarà en 47 centres de la  Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària (entre centres cívics, casals de la gent gran i cases del mar), començarà aquest setembre i constarà de les 5 sessions sobre temes de drets de les persones grans, serveis socials, salut, consum i seguretat.
L’objectiu de la Generalitat de Catalunya és implantar aquesta formació a tots els casals cívics i altres equipaments que ho sol·licitin arreu de tot el territori, amb l’objectiu de prevenir qualsevol situació de maltractament i estafa envers aquest col·lectiu com les que s’han produït darrerament.