Autor Política
24 Setembre 2013 a 17:45

Rull: “les urnes no són el problema, sinó la solució”

Tothom veu a Josep Rull i pensa en dues vessants, la de Barcelona i la de Terrassa. Josep Rull a les properes municipals aspira  a ser el proper alcaldable de Terrassa o prefereix ser Conseller de la Generalitat de Catalunya?

En Josep Rull, com sempre, ha estat a disposició de la ciutat. Evidentment un dels meus somnis és poder ser alcalde de Terrassa. En aquests moments em toca compatibilitzar això amb un procés que també és hexagonari per qualsevol nacionalista com és treballar per la llibertat d’aquest país.

Per tant, en aquests moments em toca fer més hores per poder compatibilitzar les dues responsabilitats, però no em plantejo si he d’entrar o no al govern de Catalunya, sinó que les meves prioritats són Terrassa i, evidentment, aquest projecte que en diem de Transició Nacional. La millor manera de servir a Terrassa és dotant Catalunya d’uns instruments d’autogovern, en aquest cas d’Estat propi, que permetin aconseguir garantir el progrés d’aquest país i d’aquesta ciutat.

Com veu, com a Secretari d’Organització de CDC, el procés pel dret a decidir?

El dret a decidir és un dret fonamental i inalienable de qualsevol nació i una majoria molt gran de gent d’aquest país considera que Catalunya és una nació i que, per tant,  ha de poder decidir lliurement i pacíficament el seu futur. Durant molt temps s’ha cregut des de Catalunya, no CDC, sinó molt majoritàriament, que era possible, i hi havia mandat per assumir que Catalunya sigui reconeguda com una nació dins l’Estat espanyol. Sobretot arran de la sentència del Tribunal Constitucional, el que veiem és que Catalunya com a nació dins de l’Estat espanyol no és viable. Arran de la crisi econòmica, veiem com la patim d’una manera molt superior a com ens correspondria perquè Catalunya genera prous recursos per a que la gent d’aquest país no pateixi com està patint.

Josep Rull

Foto: Toni García

L’Estat espanyol no vol ser l’Estat dels catalans i han renunciat a ser-ho. Ara els catalans tenim el dret, i nosaltres creiem que tenim l’obligació, de construir-ne un de propi. Com ho volem fer? Doncs democràticament. El President Mas sempre insisteix que la consecució de l’Estat propi per a Catalunya ha de tenir tres instruments o vies: pacífic, democràtic i decidit per una majoria àmplia de la ciutadania.

El dret a decidir és l’instrument que tenim. Nosaltres no tenim cap altre eina ni arma que les urnes i la democràcia. Sota aquesta perspectiva, sobre el dret a decidir el que veiem és que les urnes no són el problema, sinó la solució, la democràcia no és el problema, sinó la solució i si es possible per part dels escocesos votar el seu futur, si va ser possible per part dels quebequesos dins l’Estat canadenc votar el seu futur, també, per sentit democràtic, per sentit comú,  ningú no hauria de tenir por per posar les urnes, escoltar la voluntat del poble de Catalunya i que aquest poble decideixi. D’aquesta manera sabrem si aquesta majoria silenciosa, que hi ha algú que sempre hi apel·la, existeix o no. La manera d’acreditar si hi ha majoria silenciosa o la majoria és la gent que va sortir l’11 de setembre al carrer és molt simple: en democràcia és posant les urnes i que la gent decideixi.

El senyor Duran i Lleida, dins de la coalició, suma o resta?

Unió Democràtica és un partit que està compromès amb el dret a decidir i l’Estat propi. Nosaltres som un partit seriós i una federació seriosa i ens presentem amb un programa electoral i el complim. El compromís que tenim amb els ciutadans és que volem decidir en aquesta legislatura i per aconseguir un Estat propi. Quan posem les urnes als ciutadans el que li volem preguntar sobretot és si volen aconseguir un Estat propi o no.

A partir d’aquí, algun líder d’Unió Democràtica, i vostè n’ha esmentat un, fa anotacions al marge legítimament però el rellevant és que, a l’hora de la veritat, els cinquanta diputats de CIU voten com una pinya. El rellevant és que tots els consellers de Convergència i Unió en el govern voten com una pinya compromesos amb el dret a decidir i en la consecució de l’Estat propi.

El President Mas va anunciar que no tornaria a presentar-se a la reelecció. Qui pot ser el seu successor? El senyor Homs, Recoder, vostè?

Josep Rull

Foto: Toni García

El proper presidenciable a les properes eleccions de la Generalitat de Catalunya serà Artur Mas. El President Mas va dir que, desprès d’aquest procés, ell faria un pas enrere. El procés no s’acaba amb la consulta. El procés s’acaba amb l’Estat propi.

Desprès de la consulta hi ha d’haver algú que negoci aquest Estat propi i esdevingui (o no) un nou Estat membre de la Unió Europea. Qui ha de negociar això evidentment ha de ser la persona que, en aquests moments, té més suport, més recolzament per part de la ciutadania com és el President Mas.

Des de CDC, el que volem interpretar de les paraules del President Mas és que faria el pas enrere no quan es fes la consulta sinó quan es culminés el procés i, aquest, no s’acaba amb la consulta. Per tant, el debat successori, en aquests moments no existeix a Convergència.

Vostès han anat apartant, de forma provisional, als càrrecs imputats amb el conegut cas de les ITV. M’agradaria saber la seva opinió sobre aquest tema i com la resta de partits en tracten de semblants.

Bàsicament això és una decisió personal. A nosaltres ens han dit que un imputat no és el culpable. Ara fa poc hem tingut una excel·lent notícia; una persona del nostre partit que havia estat imputat durant 8 anys pel cas del president d’Adigsa, que és Ferran Falcó. Desprès de 8 anys patint molt el jutge ha arribat a la conclusió que hauria d’haver arribat des del primer moment; Ferran Falcó és absolutament innocent i, per tant, s’ha arxivat el cas. En aquest sentit en Ferran no va voler fer un pas enrere perquè se sentia innocent. Per tant, cadascú  adopta la posició que creu.

Oriol Pujol fa un pas enrere no per defensar-se millor, sinó per no perjudicar el procés. Ell està convençut de la seva innocència i nosaltres també n’estem convençuts. Ell ha fet una cosa que l’honora extraordinàriament que és dir que, com a secretari nacional de CDC, com a president del Grup Parlamentari de CiU, en la mesura que estic imputat, no tindre prou potència per explicar allò que vull explicar en nom del partit que represento. Per tant, perjudicaré el partit i el millor és que, mentre no es determini la meva innocència, faig un pas enrere i delego les meves funcions i, quan es determini la seva innocència, farà un pas endavant.

El que és evident és que els partits no ens podem tirar els imputats pel cap, el que hem de determinar és quan un polític que està immers en un procés judicial ha de fer un pas enrere. En altres països s’ha de fer el pas enrere en el moment que es fa el judici final. Una imputació vol dir que hi ha indicis, un judici oral vol dir que ja hi ha una acusació formal.

El que és evident és que aquells que ens dediquem a la política tenim un plus de responsabilitat respecte d’altres ciutadans. I ha altres partits que, quan acusen altres són implacables i, quan els afecten a ells, són absolutament laxes. Nosaltres hem mirat sempre de ser generosos i som l’únic partit que quan hi ha un imputat sempre posem sobre la taula la presumpció d’innocència.

Switch to mobile version