Autor Cinema, teatre i televisió
1 Gener 2014 a 14:00

“Els Pastorets” del Vallès

Dia 2. Terrassa. “Ganàpia i Cigronet”

Foto: Anna Mestre

Foto: Anna Mestre

COMÈDIA. Funció vista: 28/12/2013. En cartell fins: 05/01/2014. Direcció: Silvia Bartés. Text: Francesc A. Izquierdo. Caracterització i maquillatge: Lídia Santasusagna. Llums: Mercè Badia. Tècnics: Conrad Muntada, Dante Romero. Muntatge musical: Silvia Bartés. Vestuari: Pilar Martí. Escenografia: PAM Teatre. Disseny gràfic: Xavi Cayuela. Resp. Comunicació i ajudant direcció: Xavier Palà. Intèrprets: Gorka Ricomà (Cigronet), Xavier Palà (Ganàpia), Rubèn Santasusagna (Llucifer), Xavi Cayuela (Satanàs), Joan Terrats (Panxampla), Patrick Martínez (Sant Miquel), Jordi Ortega (Sant Josep), Ariadna Folch (Verge Maria), Aurelio Rodríguez (Sacerdot), Emili Rodó (Jezim), Xavi Alàs (Tornavís), Mònica V. Badia (Sant Gabriel), Carme de la Rosa (Hostalera), Eric Ortega (Nen Jesús). Per a veure la resta del repartiment consultar: www.pamteatre.com

Aquestes festes, el conegut text de Francesc A. Izquierdo torna al Casal de Sant Pere de Terrassa de la mà de la companyia terrassenca PAM Teatre.

 Silvia Bartés dirigeix la història d’en Ganàpia i en Cigronet, una parella curiosa però ben avinguda, que reflexa la innocència i la fe dels més menuts. Cal destacar el gran esforç de Mercè Badia en el minuciós treball d’il·luminació, que va aconseguir fer lluir l’espectacle malgrat comptar amb una austera escenografia. Sobretot cal remarcar la batalla final entre Llucifer (Rubèn Santasusagna) i Sant Miquel (Patrick Martínez) en la que tan sols dos grans focus col·locats entre cametes, l’un amb un filtre vermell, i l’altre de llum blanca, van ser capaços de crear en el no-res una atmosfera magnífica i carregada de simbolisme.

 En general, l’escenografia molestava més que no pas ajudava, sobretot en la distribució dels actors en l’espai. Les palmeres col·locades al fons de l’escenari restaven massa espai al gran grup de pastors; el pont, situat al fons esquerra, que servia per crear la jerarquia en les escenes de l’infern, també contribuïa a restar espai de desplaçament en un escenari petit ja de per si; i el mateix succeïa amb les portes dels hostals i les cases del poble. En aquest punt, potser caldria qüestionar-se la possibilitat de prescindir d’una escenografia magre i innecessària, i apostar per un disseny d’il·luminació més acurat que fos capaç de crear quadres tant potents com el de la lluita entre Llucifer (Rubèn Santasusagna) i Sant Miquel (Patrick Martínez). De la mateixa manera, aquesta aposta també permetria agilitzar els canvis d’escena i evitaria haver de tancar el teló vint vegades al llarg de tota la representació, trencant el ritme de l’espectacle i esgotant l’espectador.

 Pel què fa als dos protagonistes, cal comentar que la decisió d’introduir nens a escena és molt arriscada i cal ser valorada, sobretot si els petits actors es mostren tant disposats com Gorka Ricomà. Ara bé, l’aposta per a unes discussions massa cridades amb en Ganàpia (Xavier Palà), que sempre acaben amb un gag un pèl fluix, fan que, de vegades, es creï una tensió exagerada que no respon al conjunt de l’escena.

 D’altra banda, es troba a faltar que les intervencions dels pastors no estiguin més lligades a la història, i que tan sols serveixin com a excusa per a introduir les figures de Sant Josep (Jordi Ortega) i la Verge Maria (Ariadna Folch). El personatge d’en Panxampla (Joan Terrats) podria ser molt més divertit, i els números de màgia d’en Tornavís (Xavi Alàs) podrien haver donat molt més joc a l’espectacle.

 Els pecats i, en general, tots els personatges infernals, també podrien haver tingut una mica més de pes, ser més malèvols i fer més por. No obstant això, és necessari destacar les actuacions de Llucifer (Rubèn Santasusagna) i de Satanàs (Xavi Cayuela); el primer amb una força i una energia envejables, i el segon amb una construcció de personatge molt elaborada que recordava a la figura de l’Arlechinno de la commedia dell’arte. Ambdós però, amb una minsa tècnica vocal que, de tenir-la assentada, els faria brillar encara més dalt l’escenari.

 En conjunt, la versió de “Ganàpia i Cigronet” de la companyia PAM Teatre i dirigida per Silvia Bartés és una història entretinguda, un pèl massa llarga, que podria tenir més ritme i ser més interessant, si es fes una revisió i una adaptació del text, així com un entrenament actoral i un disseny de l’espectacle més acurat i adaptat als temps actuals.

Anna Mestre

Actriu i Comunicadora

@anna_mestreseg

Switch to mobile version