Autor Opinió
20 Febrer 2014 a 17:30

Els oblidats cotxes francesos d’ulls grocs

Citroën 2CV de 1956 equipat amb les bombetes grogues obligatòries

Citroën 2CV de 1956 equipat amb les bombetes grogues obligatòries // Imatge de Wikimedia Commons

En l’època en que quan anaves conduint i et creuaves amb un paisà, li feies una ràfega amb els llums en forma de salutació, era molt habitual veure els cotxes francesos equipats amb uns, si més no, curiosos fars de color groc. Aquesta característica dels cotxes gals era tant més curiosa quan equipar aquest tipus de lluminària en els vehicles espanyols estava estrictament prohibit. Avui en dia, dins el marc de la Comunitat Europea, tots els vehicles vénen equipats amb llums de color blanc per obligació, i els fars grocs, des de 1993, van passar a ser un record per als mateixos francesos. Però… coneix quin era l’origen d’aquesta característica dels cotxes francesos? Les hostilitats entre alemanys i francesos des de la Primera Guerra Mundial sembla que tindrien la culpa.

 A principis del segle XX, la indústria automobilística estava una mica menys que en bolquers. Els escassos cotxes i camions que circulaven eren poc més que carros amb autopropulsió que se centraven més en buscar la funcionalitat general que en la seva seguretat. En aquestes circumstàncies, els elements d’il·luminació no eren un equipament bàsic i cadascú feia el que li rotava. Carburs i llums d’oli basats en acetilè eren els mètodes normals d’il·luminació, els quals donaven una llum blanca però de molt poca longitud (de 3 a 5 metres).

 No va ser fins als anys 10 en què es va introduir la il·luminació elèctrica en els automòbils, els quals augmentaven el radi d’acció dels seus fars en equipar bombetes d’incandescència. No obstant això, el fet de desenvolupar-se durant l’època conflictiva de la primera gran guerra va fer que, en algunes circumstàncies, tanta llum fos un seriós inconvenient. Tal va ser el cas del front de Verdun, en el qual els camions d’avituallament francesos anaven equipats amb llums grogues per reduir la lluminositat dels fars, evitant així ser un blanc fàcil i amb l’avantatge addicional de poder diferenciar els vehicles propis dels alemanys.

 Amb el final de la guerra, el color de la il·luminació dels cotxes francesos va seguir sent, com fins llavors, simplement una qüestió personal, de manera que els vehicles gals van ser equipats tant amb colors grocs com amb blancs durant el període d’entreguerres. Per desgràcia, el període dels bojos anys 20 va ser un breu miratge, tenint en compte que el conflicte social a Europa es disparava a passos de gegant des de començaments dels anys 30.

 A mitjans dels anys 30, era un secret a crits que s’estava preparant una de ben grossa, i els comandaments militars francesos, preparant-se per la que s’acostava, van pressionar al govern per fer obligatori l’ús de llums grogues en els vehicles. Donada l’experiència durant la Primera Guerra Mundial i atès que els vehicles alemanys equipaven bàsicament llums blanques, el fet de poder diferenciar uns vehicles d’altres amb un simple cop d’ull i ser discrets en una situació bèl·lica, van ser raons potents per proposar-ho. El dia 3 de novembre de 1936 es va propugnar la llei que obligava que tots els vehicles matriculats a partir de l’ 1 d’abril de 1937 fossin equipats amb bombetes grogues, entrant en vigor l’obligatorietat que a partir de l’ 1 de gener de 1939 tots els vehicles francesos portessin els fars grocs.

 A partir de llavors, tots els cotxes i camions francesos van portar bombetes grogues com a mètode de diferenciació de l’enemic. Per compensar, l’enemic, en aquest cas Alemanya, va prohibir l’ús de les bombetes grogues en sòl germànic, cosa que es va tornar en obligació també en territori francès quan a partir de maig de 1940 l’Alemanya nazi va ocupar França. En aquest cas, tan aviat com els exèrcits alemanys van prendre el poder, van derogar l’obligatorietat de les llums grogues i van imposar les blanques a manera de revenja.

 Un cop va caure el règim nazi, les noves autoritats franceses van tornar a instaurar l’obligatorietat de les llums grogues com a símbol de l’alliberament de la França ocupada. No obstant això, el desenvolupament de la tecnologia d’il·luminació en els automòbils, a poc a poc va fer que els avantatges de les bombetes blanques respecte les grogues fora inqüestionable a nivell mundial. Malgrat aquest desavantatge, les autoritats gal·les van continuar amb l’obligació de les llums grogues imbuïts en un cert xovinisme, oblidant el motiu original d’aquesta mesura i escudant-se en les més diverses excuses per explicar el manteniment de la mateixa. Entre elles, la que més fortuna va fer va ser la de que es veia millor en la boira amb llums grogues, cosa mig certa, però més a causa del descens de la intensitat de la llum reflectida per la boira -en generar menys llum que una blanca- que per una real millora de la visibilitat.

 Sigui com sigui, França va ser l’únic país del món que va seguir amb l’obligació de l’ús de les llums grogues fins al primer de gener de 1993, en què va entrar en vigor una normativa que obligava a tots els països de la Comunitat Europea a equipar llums de color blanc en els seus automòbils, de cara a unificar els criteris d’il·luminació a les carreteres europees.

 D’aquesta forma, la Unió Europea donava carpetada a una “tradició” gala de gairebé 70 anys que posava en clar desavantatge als seus propis vehicles quan sortien de les seves fronteres, deixant al bagul dels records diverses generacions de cotxes francesos la senyal d’identitat dels quals van ser els seus estranys fars grocs.

-Ireneu Castillo-

Switch to mobile version