Autor Opinió
5 Febrer 2014 a 15:00

Els pressupostos antisocials de CiU i ERC

Imatge cedida per ICV -EUiA

Imatge cedida per ICV -EUiA

El darrer Ple al Parlament s’han aprovat els Pressupostos de la Generalitat per 2014. N’han parlat poc als mitjans de comunicació, fins i tot –o especialment- als públics, però es tracta d’una llei que ens afecta a totes i tots, perquè afecta gairebé tots els serveis públics bàsics que requerim en el nostre dia a dia.

Han estat els primers que aprova CiU en aquesta legislatura, amb el suport d’ERC, perquè durant el 2013 hem estat vivint amb el frau democràtic d’uns pressupostos prorrogats (prorrogats respecte els de 2012 que CiU havia aprovat amb PP), furtant al Parlament el dret i deure de debatre i aprovar els comptes de la Generalitat i aplicant re-retallades brutals sense cap mena de transparència.

I com són els Pressupostos per 2014?

Doncs no són els més socials de la història, com afirmen CiU i ERC. Ni són els únics possibles, com també diuen. Però sobretot, no són els que li calen als catalans i les catalanes.

No són els pressupostos més socials

I ho explico amb alguns exemples:

Donen resposta a la pobresa energètica? Parlem dels milers de famílies que per manca de recursos no poden pagar llum, aigua o gas… Doncs no. El Govern aprova un decret per evitar que es facin talls dels subministres bàsics durant l’hivern, però al Pressupost, per a aquest tema… ZERO euros. Per tant, un cop acabi l’hivern, a aquestes famílies els ajudarà el Govern a poder tenir un preu pagable de llum, aigua o gas? Sense partida econòmica als Pressupostos, està clar que no.

Donen noves respostes a la gent que no pot accedir al dret a l’habitatge? Tampoc. Continuen sense preveure nous impostos o incentius per a que els habitatges buits que acumulen els bancs compleixin una funció social, cosa que sí que han fet altres comunitats autònomes o ajuntaments.

I si mirem les principals partides pressupostàries en polítiques socials, salut, educació o polítiques d’ocupació?

La despesa social acumula una reducció del -9,6% des dels pressupostos 2012

El programa d’Atenció primària de salut es redueix un 6,2%; i el de Salut pública un 49,1%.

La despesa en Educació pateix una reducció de l’11,3% més. Beques i ajuts baixen un 8’1%, l’educació universitària acumula una reducció del 16’8% i les inversions en infraestructures d’educació es redueixen un 53,4%.

I quant a foment de la ocupació, un 25’4% menys que el 2012. Per cert, en política industrial, mentre se’ns multipliquen crisis com les de Panrico, Comsa-Emte, Roca, Alstom… els diners destinats a suport directe a la indústria es redueixen un 92,1% respecte del 2012.

Tot plegat, a més, mentre es continua retallant als i les treballadors públics i també en aportació als ajuntaments.

No és cert que no hi hagi alternativa

CiU i ERC repeteixen constantment que són els únics Pressupostos possibles. I no és cert. No només és hipòcrita dir això per part de CiU, que ha estat còmplice convençuda en l’aprovació a Brussel·les, a Madrid i a Catalunya del marc d’austeritat i de límit de dèficit que ara ens escanya… sinó perquè a més ICV-EUiA els hem demostrat, a través de més de mil esmenes a aquestes Pressupostos, que podien fer-los diferents. Però no ens n’han aprovat ni una!

Hem fet propostes per ingressar més de 2000 milions d’euros extres. Amb canvis en l’impost de patrimoni, en el de successions i en certs tipus de deduccions de l’IRPF per a deixar d’afavorir als grans capitals, creant nous impostos sobre les emissions de CO2 o sobre les grans fortunes, o amb més i millor lluita contra el frau fiscal…I la resposta ha estat NO, NO, NO.

Simplement han tornat a optar per preferir les protestes i tancades dels usuaris d’un CAP o dels pares i mares d’una escola, que les trucades dels que més tenen queixant-se’ls perquè “als seus” els han pujat els impostos.

I tot plegat mentre els informes internacionals posen de manifest que ja som el segon país amb més desigualtat social d’Europa.

I per rematar-ho, els Pressupostos inclouen vendre’s a trossos el país. S’obre la porta a la venda d’habitatge social públic, o de les depuradores, o a seguir desmantellant la sanitat pública.

No són els pressupostos que necessita la majoria de la gent de Catalunya

De CiU no ens estranya, aquesta opció ideològica. És coherent amb la que han pres sempre: defensar els qui més tenen. Però d’ERC ens sap greu. Han apostat per la independència a canvi d’aprovar pressupostos antisocials. Però cal explicar-li a la gent que amb el que estan jugant és amb escoles i hospitals. I amb la pròpia DEMOCRÀCIA.

Perquè per nosaltres, Democràcia és votar, i també exercir el dret a decidir com a poble, però també són drets socials, i serveis públics, i lluita contra la desigualtat. La Democràcia és que un poderós no pugui canviar una llei despenjant un telèfon, i és un CAP digne, una aula no massificada i és l’accés universal als subministraments bàsics.

Marta Ribas

diputada al Parlament per ICV

Switch to mobile version