Autor Entitats
20 Febrer 2014 a 17:40

Una trentena d’entitats i moviments socials presenten el multireferèndum

Itziar Gonzalez, Ada Colau i Pep Riera entre els presents

Ada Colau

Ada Colau (PAHC) amb altres representants d’entitats // Foto: Joan Murcia

 

Aquest matí s’ha presentat la campanya Multireferèndum, una proposta sorgida de diferents moviments socials i que té per objectiu organitzar un referèndum múltiple sobre diferents qüestions aquesta primavera.

Més de 25 col·lectius han estat presents en la roda de premsa realitzada a Can Batlló, situada al barri de La Bordeta de Barcelona, entre les que hi havia membres del món acadèmic, sindical o conegudes com Itziar Gonzalez, Ada Colau, Raimundo Viejo, Xavier Domenech o Pep Riera, que han pogut participar en el torn obert de paraula.

Gerard batalla, membre promotor de Multireferèndum, ha explicat d’on va sorgir la idea, però abans ha volgut agrair als responsables que han fet possible que s’hagi aconseguit reunir a membres de col·lectius tan diferents: “Hem d’agrair sobretot, que avui estiguem aquí, a tots els Parlaments, totes les institucions polítiques que en aquests anys han negat les nostres reivindicacions i no han deixat que d’alguna manera tot el treball que hem fet; les nostres campanyes, diferents organitzacions per plantejar qüestions que ens semblen de sentit comú i justícia, doncs no haver deixat que es puguin expressar i no es puguin posar en la línea del que nosaltres pensem és la voluntat popular majoritària”. Multireferèndum parteix d’un bloqueig constant dels governs, parlaments o institucions sobre els moviments socials:”Tots ens havíem quedat amb les ganes que aquest bloqueig polític fos traslladat a la societat. Buscar la manera que la societat pugui opinar, posicionar-se i expressar la seva voluntat popular en qüestions determinades i de forma determinant”.

Cooperar entre els moviments per sortir d’una problemàtica en la que individualment no se’n poden sortir. Aquest és l’objectiu; cooperar per aconseguir fites d’aquests col·lectius que han viscut la frustració continua d’un sistema que no ha estat, o no ha volgut, capaç de donar resposta  a les seves demandes. Es realitzarà un primer multireferèndum d’abril a maig, on tothom podrà votar, però els impulsors tenen clar que no serà la primera: “Esperem sigui la primera de moltes onades de referèndums múltiples. La primera de moltes experiències de col·laboració entre col·lectius que s’uneixen per sotmetre les seves problemàtiques a voluntat popular i demostrar, fer objectiva aquesta voluntat que nosaltres intuïm i sabem parlant amb la gent del costat, que les enquestes mostren etc”.

L’objectiu final és el d’aconseguir una democràcia més participativa i directa i, per això, “cal treballar l’hàbit de treballar pel que és comú”.

Què es preguntarà?

  • Dret a referèndum vinculant per a les Iniciatives Legislatives Populars  (ILPs)  (Multireferèndum, amb el suport de diverses comissions promotores d’ILPs)
  • Cultius i aliments transgènics (Som lo que sembrem)
  • Deute il·legítim i finançament (CUP)
  • Control democràtic i directe de l’energia (Xarxa per la sobirania energètica)

Com i quan es podrà votar?

L’àmbit de votació serà el de Catalunya, mentre que els canals de participació seran electrònics i presencials. Serà així la primera votació que es podrà fer electrònicament: “El vot electrònic començarà a partir del 23 d’abril i acabarà una setmana abans del vot anticipat, que serà el 25 de març, dia d’eleccions europees. Aquell dia intentarem, passi el que passi, que a tots els pobles, a tots els barris, hi hagin consultes, meses,  a peu de carrer per a que la gent pugui no només escollir una mena de representants en un Parlament que veiem molt llunyà realment i que veiem que potser és la més llunyana de les democràcies, si és que és una democràcia, intentarem estar a peu de carrer i que la gent es pugui posicionar”. Podran votar els majors de 16 anys empadronats o resideixin a la comunitat.

Possibilitat de preguntes locals

Des de l’organització han informat també que, a banda de les preguntes que s’han formulat per al referèndum, hi ha la possibilitat d’incloure una pregunta que afecti només a una ciutat. Aquest serà el cas de la Plataforma contra Barcelona World, que han explicat que “les vies democràtiques que només se’ns plantejaven per discutir un projecte que requereix un consens social com és  un macroprojecte de casinos i oci, es plantejaven en termes de majories simples en el Parlament i en termes de debats molt simples en els quals tota la feina ara mateix en el Parlament es fa amb poca informació, poques dades, estudis… i per tant ens semblava interessant provar aquesta via experimental i mostrar el que realment pensa la ciutadania”. Aquesta pregunta  es farà només a l’àmbit de Tarragona i hi podrà participar tothom qui hi resideixi i tingui més de 16 anys.

Com es pagarà?

Els costos del referèndum es cobriran mitjançant el micromecenatge entre els col·lectius, entitats i a nivell individual tot el que pugui i vulgui aportar. La plataforma escollida ha estat la de goteo, que serà visible durant les properes hores.

Albert Puy “una de les coses més violentes que hi pot haver és que et facin menjar el que no vols”

Xavier Domenech durant el torn obert de paraules //Foto: Joan Murcia

Xavier Domenech durant el torn obert de paraules //Foto: Joan Murcia

Albert Puy, de som lo que sembrem, ha volgut agrair a totes les cooperatives que, des de l’any 2000, estan lluitant: “una de les coses més violentes que hi pot haver és que et facin menjar el que no vols. Que realment estem menjant el que no volem”. La seva gran frustració va ser la ILP en la que volien fer un canvi en positiu i que va ser tombada l’any 2009 sense ni tan sols entrar a tràmit tot i aportar més de 100.000 signatures: “Som la nació (Catalunya) que més transgènics cultivem de tota Europa i nosaltres no hem pogut dir res. Creiem que és urgentíssim que, com a ciutadans, puguem decidir sobre quina agricultura volem al nostre país”.

Un sistema energètic més democràtic, més just i sostenible

Tot i que el fracking es va suspendre ara fa uns mesos pel Parlament de Catalunya, la Plataforma Aturem el fracking continua mobilitzada, ara sobre el control democràtica de l’energia. D’aquí ve una de les preguntes del multireferèndum, on la Xarxa per la Sobirania Energètica preguntarà sobre el control democràtic i directe de l’energia per part dels ciutadans. Una de les seves integrants, acompanyada per  Llorenç Planagumà, ha explicat que “No només tenim el problema del fracking sinó que malauradament, tenim el problema de les extraccions de petroli a la costa catalana, valenciana, balear… l’ús de llaciments petrolífics per emmagatzemar gas com el Castor instal·lacions nuclear. Tot aquest sistema basat en fòssils que sabem que està agonitzant. Que amenaça el territori, el mediambient i a les economies locals la salut i vida de les persones”.

Un sistema més democràtic, més just i sostenible i arrelat a la ciutadania és el que busca aconseguir aquesta pregunta del referèndum sobre el control democràtic i directe de la ciutadania sobre el sistema energètic.

“Entenem que el tema del deute s’ha de debatre”

La CUP ha estat present defensant la pregunta sobre el futur del deute il·legítim: “Entenem que el tema del deute és un tema que cal debatre, que cal que la gent sàpiga, conegui com funciona i amb tota la informació s’expressi sobre la voluntat o no sobre si el deute és prioritari que es pagui o no”.

Torn de paraules obert

Ha estat en aquest moment quan els organitzadors han deixat que els representants de totes les organitzacions hagin pogut participar i explicar la seva situació. Tots ells han expressat la necessitat de crear una democràcia més oberta i participativa, com ha estat el cas d’en Paco Cabeza, que ha explicat en quina situació es troba la ILP en defensa de la Renda Garantida Ciutadana i que dilluns iniciava el seu camí parlamentari: “ara mateix estem a l’espera que es presentin les esmenes”.

De moment amb el blat de moro transgènics el que hem aconseguit ha estat eliminar gairebé totes les varietat autòctones i, per tant, han desaparegut. Això ja ho tenim i és irreversible. Tan inútils som els pagesos que amb 10.000 anys i passant amb la lluita contra les males herbes, avui amb tots els estris que tenim per cavar, trencar la crosta, hem d’utilitzar el randau, que és un herbicida total, residual que estava amortitza?. No s’ha fet cap campanya d’informació i sensibilització en la pagesia. Ja no diguem els efectes en la salut” ha dit ha defensat Pep Riera (antic coordinador general d’Unió de Pagesos i activista social).

Xavier Domenech, del Procés Constituent, ha explicat que des de l’entitat “saludem, donem suport especialment la proposta de multireferèndum perquè entenem que situar el problema de la democràcia, el problema actual que té la democràcia actual en aquest país (la democràcia representativa) en els seus propis termes. És a dir, ara viurem un cicle que comença amb les europees, que acabarà al 2015 amb les generals i les municipals i que esperem que no sigui un festival del civisme. Que torni a plantejar la recuperació de la democràcia a qui realment pertany que no és altre que al poble”.

Ada Colau, representant de la PAH, ha explicat els motius pels que s’han decidit sumar i donar recolzament a la iniciativa explicant la seva experiència amb la ILP que va ser desvirtuada pel Congrés dels diputats: “Vam triplicar el nombre de signatures requerides a la llei. Desprès que per iniciar-se es van ficar tota mena d’obstacles des de la pròpia mesa del Congrés. A sobre que no és vinculant van intentar que no es realitzés la pròpia recollida de signatures. Desprès d’un any de superar aquests obstacles institucionals vam aconseguir recollir les signatures triplicant el nombre de signatures que se’ns demanava per llei. Malgrat això la resposta va ser el menyspreu absolut. No només el menyspreu sinó que a sobre aquella ciutadania que exigíem que se’ns escoltés i es recollís la nostra participació democràtica en un dels temes que preocupen més la societat, com és el tema de l’habitatge i dels desnonaments, a sobre a les persones afectades que defensàvem la proposta se’ns va dir terroristes i nazis. Així és com entenen avui la democràcia qui ens governa. Entenen segons ells que la democràcia és votar cada 4 anys i qualsevol que s’atreveixi a opinar al llarg dels quatre anys pot córrer el risc de ser nomenat terrorista o nazi i patir una greu repressió com ara pretenen amb la propera llei d’inseguretat ciutadana. La democràcia s’exerceix cada dia”.

 

Switch to mobile version