Autor Cinema, teatre i televisió
25 Març 2014 a 17:30

Crítica cinematogràfica: Mud

Mud

@ainamarcobal

DRAMA. Estrena: 30 d’agost de 2013. Dirigida per: Jeff Nichols. Guió: Jeff Nichols. Producció: Lisa Maria Falcone, Sarah Green i Aaron Ryder. Repartiment: Matthew McConaughey, Reese Witherspoon, Sarah Paulson, Tye Sheridan, Michael Shannon, Sam Sherpard i Jacob Lofland.

L’Ellis i en Neckbone tenen 14 anys i estan començant a descobrir com és veritablement la vida prop del Mississipí. Un dia, troben un home solitari que viu en una illa deserta; un home excèntric però que creu en l’amor vertader. Es diu Mud, i demana ajuda als nois per arreglar el vaixell que li pot permetre marxar de l’illa. Tot i així, en Mud és un home que dóna informació a comptagotes: ha matat realment? El persegueix la policia? Està enamorat de la Juniper? O és tot un fals estratagema per aconseguir el que vol d’ells?

Va estar nominada a la Palma d’Or del Festival de Cannes de l’any 2012. També va tenir una nominació com a Millor Pel·lícula als Premis de l’Associació de Crítics de Cinema d’Austin. Als premis de l’Associació de Crítics de Cinema va estar nominat Tye Sgeridan en l’apartat de Millor Actor Jove, igual que als premis de l’Associació de Crítics de Cinema de Chicago. En el cas del premi atorgat pel Casting Society of America, es va endur el guardó a Millor Casting d’un film d’Estudi o Productora Independent en l’apartat de Drama.

Amb un component visual molt destacable, una banda sonora fantàstica, uns diàlegs fets al mil·límetre i uns personatges creïbles, Mud és un film molt sincer, que parla directament a l’espectador incloent-lo dins l’acció. Els dos adolescents són el pont de connexió entre en Mud i l’espectador, i fa que la informació que rebem sigui filtrada pels ulls de dos adolescents que comencen a veure de què va la vida.

Aquest filtratge d’informació a través dels nens crea una relació especial entre els dos adolescents i l’espectador, ja que hi ha personatges adults que informen els adolescents de manera distorsionada, per protegir-los, així que l’espectador haurà d’anar més enllà, ser un adolescent més i treure les pròpies conclusions. La informació més directa i sincera arriba a través d’en Mud, un adult que porta tant temps en una illa ell sol que no sap fins a quin punt es poden dir unes coses o unes altres a uns adolescents desconeguts. O potser sap perfectament com volen ser tractats els dos joves que estan a punt de fer-se homes.

La relació entre els tres personatges és el que fa mantenir el ritme del film, amb una duració excessiva de més de dues hores. En alguns moments la història es pot fer repetitiva, però l’encert està en adornar l’adolescent protagonista d’impediments i proves que el fan créixer, i amb ell l’espectador, i uns secundaris més que interessants: la família, el veí, l’amic i la misteriosa noia, interpretada per Witherspoon que no acaba de quallar en el conjunt interpretatiu, però aconsegueix tirar endavant la interpretació. Tot i així, els dos gegants del repartiment són McCoanughey (Mud) i Sheridan (Ellis) que creen un tàndem amb molt bones vibracions que enganxa l’espectador i el fa seguir la història, amb uns diàlegs molt reals i directes. No tenen cap floritura, cap element retòric rebuscat: tot és molt sincer i proper.

Doncs sí, la interpretació està molt ben dirigida, però la pel·lícula està composta per altres elements. Visualment es creen uns jocs amb la llum, les ombres i l’aigua que deixen a qualsevol amb la boca oberta. El paisatge no és un simple decorat, sinó que el director ha volgut fer-ne un personatge més mostrant-lo com un tot que aconsegueix traslladar-te a l’ambient i ofegar els personatges amb les complicacions d’igual manera que ho fa amb l’espectador fent-lo partícip. I la cirereta del pastís és la banda sonora, que ajuda moltíssim a donar una aura a la situació fent-ho més rural i íntim.

És un dels primers papers del “nou” McConaughey i és ben cert que l’actor ha fet un canvi radical des de les comèdies romàntiques. El canvi total ha estat amb Dallas Buyers Club, però aquesta serveix per conèixer els precedents d’aquest canvi. L’encert en la seva interpretació dóna un plus al film, però alhora la direcció es nota que ha estat treballada des de qualsevol racó i mirant cada detall dos i tres cops per tal que el resultat, sigui el que podem gaudir.

Switch to mobile version