Autor Cinema, teatre i televisió
26 Març 2014 a 17:30

Qui més qui menys, tothom flaqueja

Retrat d’un moment actual

Cartell de l'espectacle "Manual para combatir la flaqueza del ser humano"

Cartell de l’espectacle “Manual para combatir la flaqueza del ser humano” // Foto: José Verdú

DRAMA. Funció vista: 22 de març del 2014. Dramatúrgia: Sergi Manel Alonso. Direcció: Sergi Manel Alonso. Ajudant de dirección: Maria Asensio. Repartiment: Verónica Pallini, Maria Asensio, Héctor Molina, Roc Esquius. Escenografia: Sílvia Robajas. Il·luminació: Xavi Gardés. So: Marc Muntañés. Vestuari: Sílvia Tobajas. Disseny gràfic: Victor Duque. Fotografia: José Verdú. Producció: Porta 4.

L’íntim espai de Porta 4 es converteix en la consulta d’un psicòleg, un ambient acollidor i distès, tal com correspon als espais dedicats a les confidències i confessions més personals. D’entre la foscor, un presentador anònim – el mateix autor i director de l’espectacle, Sergi Manel Alonso – s’acosta al faristol col·locat al prosceni,  i enceta la presentació del segon llibre de la gran psicòloga Vanessa Giugino, que duu per titol “Manual para combatir la flaqueza del ser humano”.

Després d’un monòleg a mode de paràbola en el qual Giugino, una psicòloga interpretada per l’argentina Verónica Pallini, es mostra perturbada per quelcom que els espectadors desconeixen, s’obren les llums i comença el veritable espectacle. Sergi Manel Alonso retrata uns personatges al límit, amb passions extremes, i móns que no controlen, personatges perduts i trencats que es desfoguen davant d’una psicòloga que es creu més gran del que és, però que en realitat és igual de feble que els seus pacients.

Si bé, la primera escena després del monòleg inicial, la conversa entre Giugino i Roger, interpretat per Roc Esquius, és un pèl accelerada i fins i tot histèrica, durant la resta de l’espectacle els actors entren en una dinàmica desperta però controlada on la generositat interpretativa hi és tothora present.

El personatge interpreat per Maria Asensio, Nadine, una actriu estripada i amb una infància difícil, actúa clarament com a detonant del conflicte de l’obra, que presenta un argument un pèl retorçat que, de vegades, enlloc de crear una sensació de suspens o de tensió en l’espectador, crea desconcert i confusió.

És necessari fer una menció especial al treball d’Héctor Molina, que interpreta un personatge obsessionat amb el joc, que ha perdut el nord, i que, malauradament, el troba essent víctima de les manipulacions de Giugino. La seva evolució interna és clara, sincera i honesta, i els seus moviments orgànics i acurats. Malgrat algunes vegades no s’acaben d’entendre algunes de les seves intervencions, a causa d’una locució un pèl massa accelerada, les seves emocions arriben al públic i la seva mirada es presenta tothora plena i viva.

Pel què fa als recursos sonors, com acostuma a succeïr en els espectacles de Sergi Manel Alonso, destaca un excel·lent criteri al darrera capaç d’escollir les peces adequades per a cada muntatge. És per això que els episodis de seducció de Nadine resulten estranys. Potser caldria preguntar-se si no hagués estat una opció més polida i efectiva pel què fa a la mise en scène, utilizar només el leit motiv musical sense sumar-li la presència física del personatge, ja que al materialitzar-se, l’atmosfera perd força i l’espectador es desconcentra.

Sigui com sigui, “Manual para combatir la flaqueza del ser humano” és una peça actual, i terriblement oportuna que reflexiona sobre qüestions universals, posades en boca de personatges concrets, en un moment actual en què tothom recórrer als psicòlegs i als manuals d’autoajuda per tal de solventar els seus problemes. Cal destacar sobretot la gran feina de direcció i dramaturgia de Sergi Manel Alonso que en aquest muntatge s’acosta a les propostes  d’Ivan Morales, encaminades cap a la veritat visceral, deixant a una banda les convencions i centrant-se en els personatges, en les seves emocions i les seves situacions vitals.

@anna_mestreseg

Switch to mobile version