Autor Cinema, teatre i televisió
28 Maig 2014 a 17:30

Endevina, endevinalla, on vas a sopar?

Una sorpresa deliciosa

Cartell de l'espectacle "Endevina qui ve a sopar"

Cartell de l’espectacle “Endevina qui ve a sopar” // Imatge del web del CAET

“Punt de trobada: Hall del Teatre Principal”; a dos quarts de nou del vespre del divendres 23 de maig del 2014, allà és on es concentraven prop de 30 persones. Espectadors de totes les edats que esperaven inquiets i animats el que succeiria en els propers minuts.

De sobte, dues furgonetes van fer aparició davant del Teatre Principal i, de mica en mica, es van anar enduent grups de 6 o 7 persones. Els dos grups restants van marxar caminant cap al seu destí, encara desconegut; tant com els companys de viatge.

Després d’una estona de trajecte, la guia es va aturar davant de la porta oberta del que semblava una casa. A la llinda, encesa per una llum càlida, hi penjava una mà de Fàtima platejada que amb el seu balanceig convidava a entrar a l’interior. Unes escales dirigien al grup, cada vegada més desconcertat cap a l’interior del que cada cop s’assemblava més a una llar. Al capdamunt de les escales, una porta oberta, i a dins, una família marroquí esperava amb un somriure als llavis l’arribada dels seus innocents i perduts convidats.

Tothom es va asseure al voltant d’una llarga taula, delicadament parada i, expectants, van guardar silenci. La família va intercanviar un somriure amb la guia, qui va descobrir la sorpresa: un viatge d’una nit a través de la gastronomia marroquí. L’atzar havia dut als tres grups restants a d’altres llars, d’una família índia, ucraïnesa, i nicaragüenca. Gràcies a la col·laboració del Centre d’Arts Escèniques de Terrassa, i l’entitat cultural QÂDAR, aquelles 30 persones i escaig podrien gaudir d’un viatge exprés i deliciós.

Tots els comensals van coincidir en què el més exquisit de la trobada no van ser els guisats, ni els pastissets, ni les espècies, sinó la companyia. El fet de conèixer una família amb uns orígens tan llunyans en l’espai, i descobrir-los tan propers, va ser, sens dubte la pipa d’or de la vetllada.

Malgrat l’aparició d’actors no fos necessària, ja que, tal com deia Ignasi Miró, un dels comensals, “el teatre de la vida resulta sempre insuperable”, si que es va trobar a faltar una certa direcció de la vetllada. Sobretot en relació amb la conversa, on hi mancava una certa agilitat, en cap cas produïda per qüestions idiomàtiques o d’entesa cultural, sinó a causa de la incomoditat dels comensals d’indagar sobre la cultura d’aquells que, amabilíssimament, han ofert casa seva, el seu temps i els seus aliments.

Sigui com sigui, “Endevina qui ve a sopar” és una experiència inoblidable que desperta en els “espectadors” la necessitat de repetir la vivència, i de fer-ho a casa seva, de regalar, de brindar i de compartir amb generositat tot allò de què disposen sense pensar-s’ho dues vegades.

Judith Bosch: Encara no he endevinat qui ve a sopar però us ben asseguro que no hi falta ningú, ni falta de res. Una experiència fantàstica envoltada de nous amics marroquins i catalans.

Míriam Vila: Ha estat una experiència molt original i sorprenent. He vingut a cegues, sense haver llegit cap resum de l’espectacle  i la sorpresa encara ha estat més gran al veure que anàvem a casa d’una família i els protagonistes de l’espectacle érem tots. Totalment recomanable i l’àpat, deliciós!

Cesc Bosch: Una experiència fantàstica i molt recomanable.

Ignasi Miró: El teatre de la vida resulta sempre insuperable. Una experiència per ser prescrita.

Mariona Huguet: L’emoció de no saber on vas del principi, dóna pas a les ganes de conèixer i saber, amb la il·lusió de compartir els orígens dels qui et reben a casa seva.

Silvia Fernandez: Penso que tothom hauria de passar per aquesta experiència.

Jordi Lázaro: Una experiència on s’han trobat la gastronomia, la cultura, i l’amabilitat sobre la taula. Menjar per créixer i conèixer!

@anna_mestreseg

Switch to mobile version