Autor Economia
15 Juny 2014 a 10:30

2a part de l’estudi Situació Catalunya

Dades de Catalunya

grafiques4

A Catalunya, la recessió del 2013 ha estat menor de la prevista, ja que tot i caure el PIB un 0,8%, l’estudi del BBVA per aquest any pronosticava una caiguda 5 dècimes més gran.

Tot i així aquesta caiguda s’acumula a la dels anys 2011 i 2012. En aquest final del 2013, el PIB català ha perdut respecte al de 2008, un 4% per persona en edat de treballar mentre que a Espanya ha caigut 6,7% punts.

Tanmateix, a Catalunya s’accelera la recuperació i l’economia enllaça 3 trimestres consecutius de creixement, que s’accentua el 1T14 aconseguint un 0,4%.

I no només això, sinó que l’inici del 2º trimestre es favorable i consolida el creixement. Aquest increment, un cop consolidat, farà que l’esforç fiscal es redueixi, doncs els diners a recaptar tindran una base més amplia d’activitat sobre la que realitzar-la. D’altra banda, i si la depreciació de l’euro respecte el dòlar es produeix, l’activitat interna també pot beneficiar-se d’una reducció de les importacions.

 I tot això, ho referenda l’enquesta que BBVA ha efectuat als seus clients i que confirma que les expectatives son força bones i semblem predir un bon comportament del PIB.

Referent a les exportacions, que han estat el motor de la reactivació, han tingut un estancament durant el 2S13 i el 1T14 que sembla temporal i que estan millorant en l’actualitat. Ajuda molt a les exportacions catalanes la seva diversificació i es considera que sense aquest procés diversificador, el PIB per càpita s’hauria contret un 12,5% més. No obstant encara hi ha molt marge per aquesta diversificació, especialment en l’apartat de la destinació ja que Catalunya exporta quasi el 75% a l’UEM.

El turisme, també es un motor de recuperació i, encara que no ho sembli, també te a veure amb les exportacions, doncs no deixem de rebre divises. L’aposta pel turisme de qualitat i cultural s’ha vist menys afectat que d’altres i la recuperació ha estat molt més ràpida durant la crisi.

grafic 5

Ara però, queda la recuperació de la demanda interna que es d’esperar que es produeixi amb la millora dels mercats financers de capital, la reducció de les incerteses tan a nivell financer com laboral i la implementació d’estímuls públics. No obstant, la recuperació de la demanda interna ha de fer-se apart i en paral·lel de les exportacions, augmentant el PIB i no reduint les exportacions.

Després dels importantíssims esforços fiscals del 2012 i 2013 on es va haver de reduir de forma molt important el dèficit en plena recessió, arribem a un 2014 i 2015 on la reducció es molt inferior i on es farà en un context de creixement. Això comportarà que la política fiscal deixi de ser un llast per la recuperació convertint-se en pràcticament neutral.

L’economia catalana, ja està creant ocupació neta i ho seguirà fent els anys 2014 i 2015 però amb un creixement del PIB previst del 0,9% pel 2014 i del 1,5 pel 2015 quan el nivell d’ocupació actual a nivell espanyol es del 18% menys que el 2007 i per tant  implica que es trigarà fins el 2025 a recuperar a la tasa d’ocupació del 2007 i tot i que a Catalunya es sensiblement inferior, per accelerar aquest creixement de l’ocupació, tot passa per augmentar el creixement del PIB ja sigui mitjançant l’augment de la demanda interna, ja sigui per les exportacions o per la suma d’ambdues.

I això que l’augment de l’ocupació té un doble benefici ja que menys atur comporta més ingressos fiscals i per tant menys dèficit públic que comportarà menys pressió fiscal i evitarà politiques fiscals massa restrictives.

En resum, l’economia catalana va tocar fons el 2013 i ara ha iniciat una recuperació que continuarà els propers anys però que hauria d’accentuar-se de forma important per tal que es noti més i més aviat en el món laboral.

Grafic3

Switch to mobile version