Autor Opinió
8 Juny 2014 a 09:30

#OrgullTerrassenc: el nostre patrimoni arquítectonic

Imatge cedida per Ton Vilageliu

Imatge cedida per Ton Vilageliu

Una tarda qualsevol, després de la feina, sortim a fer un tomb per Terrassa. Quedem 4 amics a fer un cafè a la Plaça Vella. Jo soc Terrassenc i els altres tres amics venen de fora de la ciutat. La Plaça Vella és un lloc prou cèntric i conegut com per ser el punt inicial de trobada.

 Ja hi som. Asseguts en una de les terrasses de la Plaça Vella. Al nostre costat tenim la Catedral del Sant Esperit. A l’esquena uns, i al davant els altres, tenim la bandera de la ciutat onejant sobre la Torre del Palau. I el nostre voltant centenars de persones que passen, venen, i van per la Plaça Vella, punt de trobada de molts de nosaltres pràcticament a diari.

 Decidim fer un tomb. Em proposen que els faci un tour express per Terrassa. Agraeixo el concepte “express” perquè es comença a fer tard. Però alhora em sap greu perquè quedaràn moltes coses per veure. Si bé, sempre poden tornar un altre dia. Decidim començar que el rellotge corre.

 Anem cap al Parc de Sant Jordi. Abans d’arribar ja treu cap la Masia Freixa que inicialment havia de ser una fàbrica de filats i va acabar esdevenint en residència familiar. Avui és potser la imatge més destacada de la nostra oferta turística. Diuen els amics que els recorda a Gaudí. Els explico que és obra de Lluís Muncunill però que l’inspiració gaudiniana és clara i evident.

 Girem cua direcció Vallparadís passant pels carrers del centre. Passem per davant de l’Ajuntament i els meus amics se n’adonen. Però fins que no els hi explico no son conscients de que caminen per sobre de l’antiga muralla del Castell Palau de Terrassa. Seguidament visitem la Torre del Palau i -a sota d’aquesta- el petit tram de muralla que encara s’aguanta dret. Seguim caminant i passem de nou per la Plaça Vella i la Catedral. Uns metres més endavant la Casa Alegre de Sagrera. Al final el Passeig Compte d’Ègara i per fi Vallparadìs.

 La tarda acaba però la primavera ens regala uns minuts més de llum. Som a Vallparadís. Sorgeix la idea de fer uns minuts de meditació. El lloc triat és el Pla de Can Guardiola. A la nostra esquena la Seu d’Ègara, a la dreta el Castell Cartoixa de Vallparadís, i a l’esquerra el Pont de Sant Pere. No podríem trobar un lloc millor per evadir la nostra ment!

 S’acaba la trobada. Els meus amics agafen el cotxe i marxen cap a les seves respectives cases. Jo vaig camí de la meva quan m’arriba un missatge al Whatsapp. “Aquesta torre alta amb llum no ens l’has ensenyat oi?” i contesto dient que no és una torre. És la Xemeneia de la Bòbila Almirall i fins i tot surt al Llibre Guiness dels Records com la xemeneia amb escala més alta del món gràcies als seus 234 graons des de la base fins a dalt de tot. El meu amic em respon amb un nou Whatsapp: ” Collons amb Terrassa. Mola!”

Objectiu aconseguit.

 

@TonVilageliu

https:// TonVilageliu.blog.cat

Switch to mobile version