Autor Cultura
2 Agost 2014 a 11:00

Terrassa s’incorpora a la Ruta 1714 amb un panell que recorda l’assalt borbònic a la ciutat

La vila va ser cremada el 3 de setembre de 1713

El plafó es troba davant l'església de Sant Francesc

El plafó es troba davant l’església de Sant Francesc // Imatge cedida per l’Ajuntament de Terrassa

Des d’aquesta setmana, es pot veure a l’entrada de l’església de Sant Francesc un plafó informatiu de la Ruta 1714, una iniciativa de la Generalitat de Catalunya per a la commemoració del tricentenari del final de la Guerra de Successió. Amb aquesta senyalització, que té un caràcter cultural i turístic, es vol recordar els monuments i llocs de la geografia catalana on es van produir els episodis destacables del conflicte.

La Ruta 1714 està composada per deu monuments de valor patrimonial i simbòlic, així com per aquells municipis que van ser durament castigats en algun moment de la guerra. Aquest és el cas de Terrassa, sota l’epígraf Viles Cremades 1714, que agrupa totes les ciutats en què s’estan instal·lant panells explicatius de la Guerra i dels episodis de crema i saqueig que s’hi van produir.

El Museu de Terrassa i l’Arxiu Històric han treballat conjuntament amb el departament de Cultura de la Generalitat en la redacció del contingut del plafó, així com en la ubicació on es troba, a l’entrada de l’església de Sant Francesc. S’ha instal·lat aquí perquè és on es va refugiar la població mentre durava l’assalt i saqueig de la ciutat per part de les tropes, el 3 de setembre de 1713.

En el text, s’hi pot llegir el següent: “El 3 de setembre de 1713, l’expedició del diputat militar Antoni de Berenguer i el general Rafael Nebot va arribar a Terrassa amb l’objectiu de reclutar homes per atacar el cordó borbònic que assetjava Barcelona. En aquella jornada, els expedicionaris catalans van fortificar-se al coll Cardús per sorprendre la columna borbònica que els perseguia. El contingent francoespanyol, dirigit per Feliciano Bracamonte i d’uns 4.000 efectius, va esquivar l’atac i va obligar als homes de Berenguer i Nebot a fugir. Quan la tropa borbònica entrà a Terrassa, bona part de la població es resguardava al convent de Sant Francesc. No obstant això, aquell vespre van morir 22 habitants, l’església va ser saquejada i, la vila, incendiada. L’endemà 4 de setembre, la soldadesca va tornar a calar foc a Terrassa i només la pluja va evitar danys majors. En total, fins a 105 edificis van quedar afectats pel foc, aproximadament una tercera part de la vila”.

L’Ajuntament de Terrassa, a través de l’Arxiu Històric, el Museu de Terrassa i la xarxa de biblioteques, està duent a terme diverses activitats encaminades a divulgar aquest període de la història de Catalunya, des de setembre de l’any passat.

Switch to mobile version