Autor Opinió
24 Setembre 2014 a 15:00

Alcaldia 2.0

Imatge del web del PSC de Terrassa

Imatge del web del PSC de Terrassa

Us parla un riberenc que a les properes municipals votarà a Terrassa i ha estat mirant la història electoral de les ciutats. I són tres per cada banda. Tres alcaldes per cada ciutat des de la democràcia. Tots socialistes. Dos ciutats que conformen l’anomenat “cinturón rojo”.

Per part de L’Hospitalet tenim a Juan Ignacio Pujana (1979-1994), Celestino Corbacho (1994-2008) i Núria Marín. El primer d’ells, nascut a Barcelona, va sortir per la porta del darrera  imputat per delictes de suborn i tràfic d’influències. Corbacho, ni era català, nascut a Badajoz representava una mica el perfil de l’habitant tipus (un d’ells) que hi viu a la ciutat, el ciutadà que ha arrelat a la ciutat provinent de Andalusia, Galícia o Extremadura. Aquest va ser l’escollit per Zapatero per ocupar el Ministeri de Treball i immigració. Ara la ciutat la duu la Núria Marín, nascuda a L’Hospitalet representa una mica un nou perfil dels fills de l’habitant tipus del que parlava abans, jove, preparada i nascuda a la terra.

Per part de Terrassa tenim a Manuel Royes (1979-2002), Pere Navarro (2002-2012) i Jordi Ballart. El primer d’ells, jo és el que menys conec, nascut a Terrassa i es va retirar donant pas a Pere Navarro, un altre alcalde nascut a la ciutat amb una dilatada carrera socialista va deixar la ciutat per encapçalar el PSC (en plena crisi d’identitat i amb molt desencert) i deixant pas a l’actual alcalde Jordi Ballart, un altre nascut a la ciutat, molt jove i també ben preparat.

Així doncs, a primera vista es veuen bastants similituds en quant a etapes, perfils i carreres professionals. Considero molt important que un alcalde que mani a una ciutat hagi nascut i viscut sempre a la ciutat, perquè només una persona que hagi viscut sempre a la ciutat que dirigeix sap molt bé quines carències i quines virtuts té la població i els habitants que l’han escollit. Evidentment, ho considero molt important, però no indispensable, segur que hi ha molts alcaldes que no son nascuts a la ciutat que regeixen i fan la seva feina amb gran professionalitat. Però jo, personalment, ho valoro moltíssim.

Mai no m’ha agradat gaire la Núria Marín (@nuriamarinlh), us confesso que mai la he votat i mai l’hagués votat. No m’acaba de fer el pes la feina que ha fet a la ciutat. No m’acaba de fer el pes la forma de fer, i més ara, que al Juliol ha estat imputada en el cas Mercuri. Tot i això, li he de reconèixer alguns mèrits com, per exemple, la seva política de comunicació amb el ciutadà.

Al Jordi Ballart (@jordi_ballart) el conec menys, el segueixo al twitter des de que vaig arribar a la ciutat. Del poc que en sé, puc dir que te una política de comunicació molt semblant a la alcaldessa de L’Hospitalet.  I aquí vull arribar. Vull comparar l’ús que tenen tots dos a les xarxes socials, un arma perillosa que s’ha de saber fer servir.

A tots dos els segueixo via Twitter. Tenen un ús similar tot i que hi trobo una gran diferència. La Núria Marín fa aclariments, avança notícies i anuncia els seus propers actes, mentre que el Jordi Ballart acostuma a escriure piulades a posteriori, amb fotos explicant que ha fet i on ha estat, explicant-se d’una manera molt més gràfica.

Però la diferència més gran la he trobat al feedback. He tingut la oportunitat d’escriure piulades relacionades amb la ciutat a tots dos alcaldes i sempre, i dic sempre, he rebut resposta de l’edil riberenca. I mai, i dic mai, he rebut resposta de l’alcalde egarenc. Desconec si aquests alcaldes deixen les seves comptes en mans d’un Community Manager o les porten personalment, però és molt d’agrair que et responguin i saber que hi ha alguna persona darrera que llegeix als ciutadans i et dedica 5 minuts. Evidentment, tots sabem que no són les vies oficials de fer reclamacions o demanar informació i no hi són aquí per mirar les xarxes socials i respondre a tot, però considero que es una manera interessant d’apropar-se als ciutadans.

Fa uns mesos, el Jordi Ballart publicava un comentari al Facebook al respecte d’una acusació sobre la seves preferències sexuals i suposats tractes de favor. Tot el meu suport a defensar-se d’aquestes acusacions que entraven en la vida privada. La discussió, per mi, és si hi ha d’entrar o defensar-se per via judicial. Les xarxes socials en aquest tipus de càrrecs haurien d’estar per apropar-se al veí no per distanciar-se públicament, s’ha de tenir molt en compte de no patir un efecte boomerang.

Considero que és molt difícil gestionar aquests temes, sempre hi hauràn partidaris i detractors de la decisió que es prengui i és molt difícil no ferir la sensibilitat de la gent que intenta contactar amb la persona per aquesta via i s’ofèn al sentir-se ignorada. S’ha de saber viure entre dues terres i no trepitjar la, molt fina, línia que separa el mostrar el teu apropament als veïns i el populisme.

Rafa Sanchez

@darthretuit

Switch to mobile version