Autor Societat
3 Setembre 2014 a 09:00

Síndrome postvacacional

Cada cop és més freqüent en adults i nens

Playa

Imatge de Wikimedia Commons

Tornar a la feina o a l’escola no sempre resulta fàcil: moltes vegades, aquest retorn provoca molèsties, tant físiques com psíquiques, en un fenomen que coneixem com a síndrome postvacacional.

Antigament era desconegut, però en els darrers anys, i cada vegada més, quest síndrome adquireix més rellevància (es calcula que aquest any el patiran un 45% dels espanyols); tot i això, no és reconeguda com una malaltia. Després d’un període de vacances, sense obligacions laborals, tornar a la rutina que havíem deixat pot comportar una sèrie de problemes psíquics, que no són més que una resposta somatitzada a l’angoixa que provoca el fi de les vacances.

I és que les persones necessitem una sèrie de condicions per tal de desenvolupar la nostra activitat, i això fa que cadascuna segueixi una vida ordenada entorn a un biorritme particular, en el qual ens sentim a gust. Quan marxem de vacances, aquest ritme es veu alterat significativament, i és per això que aparèixen els símptomes del síndrome postvacacional.

Els símptomes són físics i psíquics: en el terreny dels primers, es poden traduir en problemes musculars, malestar general o cansament, fins a falta d’apetit, insomni o taquicàrdia; en l’aspecte psíquic, el síndrome postvacacional es pot mostrar amb irrabilitat, ansietat, tristesa o sensació de buit.

El remei és prevenir l’aparició del síndrome postvacacional, per exemple, intentant mantenir certs horaris durant el període vacacional, malgrat tinguem llibertat per no fer-ho. També és recomanable una tornada progressiva a la rutina, i, un cop hi siguem, no centrar les nostres motivacions i expectatives en les vacances, perquè aleshores no trobarem motivacions per seguir treballant. Un altre consell és dividir les vacances en diverses parts, al llarg de l’any.

Switch to mobile version