Autor Societat
28 Març 2015 a 13:00

Aquesta matinada es dorm una hora menys: comença l’horari d’estiu

A les 2 del matí, el rellotge s’avança i seran les 3

Canvi d'horari d'estiu. A les 2 am de la matinada del dissabte 28 al diumenge 29, passaran a ser les 3 am. // Imatge d'arxiu

Canvi d’horari d’estiu. A les 2 am de la matinada del dissabte 28 al diumenge 29, passaran a ser les 3 am. // Imatge d’arxiu

La matinada de l’últim diumenge de març els rellotges perden una hora. A la nit d’avui, dissabte 28 a demà, diumenge 29 de març, a les dues passen a ser les tres. És un canvi que s’aplica de manera continuada des de 1974 i va sorgir en una situació semblant a l’actual, com una idea per estalviar energia. En aquella època es vivia la primera crisi del petroli.

Oficialment hi haurà una hora menys, en compliment de la Directiva Europea que regeix el denominat ‘Canvi d’hora‘ i que afecta a tots els Estats membre de la Unió. Aquest canvi s’aplica també a la majoria de països occidentals, però a Espanya hi ha una peculiaritat perquè l’estat és fora del seu fus horari.  Va ser una decisió del dictador Franco que ja des dels anys 40 del segle passat l’horari a l’estat està vinculat al meridià pel qual es regeix l’hora a Berlín, en comptes del de l’horari de Londres, que és el que tocaria.

El canvi d’hora per distingir horari d’hivern i d’estiu segueix generant debat. També ocorre amb el fus horari d’Espanya. Segons una enquesta realitzada per l’Institut d’Estudis Opinea el 68,4% dels espanyols està a favor de canviar el fus horari a Espanya i tornar a l’hora que marca el meridià de Greenwich, és a dir, l’horari de Londres i Portugal, que té una hora menys que l’horari actual a Espanya peninsular i Balears.

L’horari d’estiu consisteix a anar 2 hores per davant del GMT (horari mitjà de Greenwich) es mantindrà a Europa fins a l’últim cap de setmana d’octubre, quan tornarà a entrar l’horari d’hivern, que es correspon amb 1 hora més que el GMT.

El que es busca amb aquest canvi horari és l’estalvi energètic, fent per a això coincidir el màxim possible les hores de llum solar amb l’horari laboral. En aquests moments ja s’estava fent de dia al voltant de les 7 del matí, i si es continués amb l’horari hivernal, en ple mes de juny clarejaria cap a les 5 de la matinada, una hora a la qual la majoria de les persones estan dormint. D’aquesta forma, avançant els nostres rellotges fem que no claregi tan primerenc i a més allarguem les hores de sol a les tardes.

Les primeres referències sobre el canvi horari les trobem en el segle XVIII.  Va ser l’any 1784  quan el científic nord-americà Benjamí Franklin sobre la base de la idea de l’aprofitament diürn de llum natural va plantejar avançar els rellotges una hora durant l’estiu, a fi d’aprofitar millor la il·luminació natural i així consumir un menor nombre de veles per il·luminar-se durant la nit. No obstant això,  no es va arribar a posar en pràctica.

El primer a proposar la idea, però, va ser un neozelandès, l’entomòleg i astrònom George Vernon Hudson, el 1895. Fins a la Primera Guerra Mundial la mesura no es va fer extensiva a tot Europa.

Els fusos horaris // Imatge del web xtec de la Generalitat de Catalunya

Els fusos horaris // Imatge del web xtec de la Generalitat de Catalunya

Arran de la 1ª guerra mundial i amb el propòsit d’estalviar combustible, el kàiser Guillem II d’Alemanya va decretar l’inici del canvi d’hora el 30 d’abril de 1916, que també es va aplicar als seus aliats i les zones ocupades, sent els primers països europeus a emprar l’horari d’estiu. Diversos països bel·ligerants i neutrals d’Europa els van seguir. Els Estats Units, a l’igual que Espanya, no ho van fer fins a 1918. Durant molts anys no va existir una regulació conjunta sobre el canvi horari, i cada país va ser adoptant-ho o no d’acord als seus interessos. Així, per exemple a Espanya no es va produir aquest canvi horari entre els anys 1950 i 1973.

Va ser una nova crisi energètica la que va fer que aquesta mesura que té com a principal objectiu l’estalvi energètic saltés de nou a la palestra. En 1973 els països membres de l’OPEP van imposar un embargament petrolier d’importants conseqüències econòmiques, per la qual cosa les nacions industrialitzades van comprendre la urgència d’impulsar mesures de la cura de l’energia, que al mateix temps permetessin reduir la forta dependència que actualment es té dels combustibles fòssils, tals com el petroli i el gas. D’aquesta forma, a partir de 1974 va començar a generalitzar-se el canvi d’hora.

Bé és cert que no tots els països del món adopten aquest horari, i fins i tot no en tots els que ho adopten entra en vigor en la mateixa data (per exemple als Estats Units ja es va canviar l’horari el passat 13 de març) A l’Amèrica del Sud, el segueixen Xile, Colòmbia, el Paraguai, l’Uruguai i el Brasil. L‘Argentina l’ha anat aplicant segons el moment i el 2010 no va canviar l’hora. A l’Àsia, no s’aplica en la gran majoria de països, inclosos el Japó i la Xina. A l’Àfrica, Egipte n’és una de les poques excepcions. A Oceania, en canvi, tots els països grans ho fan.

És per tant una mesura que té com a fi l’estalvi energètic, d’acord amb les dades que proporciona l’IDAE  (Institut per a la diversificació i l’estalvi energètic) sembla que els resultats són concloents: a l’estat, l’estalvi en il·luminació en el sector domèstic pel canvi d’hora durant els mesos que té efecte; és a dir, des de final de març fins a final d’octubre, pot representar fins a un 5%. L’estalvi mitjà d’una família seria de més deeuros per llar i més de 60 milions d’euros per al conjunt. A això li caldria sumar, procedent del sector de comerç i serveis, un estalvi del 3%, és a dir, més de 6 milions d’euros en concepte de reducció de consum d’aire condicionat. En global es calcula que l’estalvi energètic a l’estat espanyol se situa entorn dels 300 milions, amb el consegüent descens en emissions a l’atmosfera.

Switch to mobile version