Autor Cinema, teatre i televisió
14 Abril 2015 a 18:00

Crítica cinematogràfica: La vida de Adèle

No sabem el que tenim fins que ho perdem

La vida de Adèle

La vida de Adèle

ROMÀNTICA. França. Estrena: 2013. Dirigida per: Abdellatif Kechiche. Repartiment: Adèle Exarchopoulos, Léa Seydoux, Salim Kechiouche, Mona Walravens, Jeremie Lahuerte. Duració: 180 min

Blau és un color que transmet tranquil·litat, que relaxa a l’observador, que el fa sentir protegit,.. però per Adèle el color significa desig, feminitat i intriga. A La vida d’Adèle el blau és un color molt recurrent que va apareixent al llarg del film per recordar el que la protagonista, Adèle, va sentir al veure per primera vegada la noia del cabell blau, l’Emma. La primera vegada que apareix és en el moment que veu a Emma pel carrer, en aquest instant Adèle comença a dubtar de la seva sexualitat. És a partir d’aquest instant que el blau, el color més càlid (Blue is the warmest color, títol original del film), la perseguirà els següents anys. El recurs del color blau que el director del film, Abdellatif Kechiche, utilitza per retornar al que va canviar a la protagonista l’utilitza per última vegada a la darrera escena quan Adèle es presenta a l’exposició d’art vestint un elegant vestit amb tonalitats blaves amb el qual s’allunya de la càmera lentament, simbolitzant la finalització d’una etapa de la seva vida que recordarà sempre.

El predomini de plans tancats però diferenciant entre els detalls per a moments d’intimitat contrastats amb els que són més oberts per mostrar la incomoditat d’Adèle és el que dóna a l’obra de Kechiche un nou sentit i li atorga l’objectivisme que cerca. La contenció de plans i l’allargament d’escenes retornen a l’element realista que el director desitja mostrar, d’aquesta manera apropa el personatge principal i el fa més creïble. Però, el que maximitza i potencia aquest fet són els personatges contrastats en tota la seva essència: mentre Adèle és filla d’una família ancorada en tradicions i que no acceptaria l’homosexualitat de la seva filla, Emma viu a una casa on la creativitat, la passió pels somnis i la llibertat predominen. Aquest contrast entre famílies i personatges s’observa al comparar els sopars de presentació a cadascuna de les cases on el fet més significatiu és que en una casa l’amor lèsbic es reconeix mentre en l’altre s’amaga.

El film va estar nominat a diferents festivals i premis a més, en el moment de la seva estrena va tenir certa polèmica per les escenes explícites d’escenes lèsbiques que apareixen. Les escenes eròtiques tal com Kechiche les mostra, finament i amb plans detalls dels moviments i les expressions de plaer, accentuen el desig, la passió i la sexualitat que desprenen i senten l’una per l’altre.

Cristina Nocete

@crisnocete

Switch to mobile version