Autor Cinema, teatre i televisió
27 Maig 2015 a 18:00

Guapos, pobres i fluixos

Un musical ambiciós a mig camí

"Guapos&Pobres" serà en cartell fins al 15 de juny

“Guapos&Pobres” serà en cartell fins al 15 de juny // Imatge cedida pel Teatre Goya

MUSICAL. Música i Direcció musical: Xavier Torras.  Llibret, lletres i direcció d’escena: Toni Martín. Inspirat en el llibre “Guapos y pobres” d’Alfredo Ruíz. Intèrprets: Ivan Labanda, Elena Gadel, Mariona Castillo, Muntsa Rius, Frank Capdet, Xavi Duch, Jorge Velasco i Gracia Fernández. Músics: Xavier Torras, Marc Camero, Adriana Alsina, Jaume Yelo, i Marc Ledesma. Coreografia: Bealia Guerra. Escenografia: Equip IKEA Badalona. Creació Audiovisual: Axel Figueira (Multipase). Vestuari: Laia Cambrils. Il·luminació: Joan Cisa. Disseny de so: Nuño Vázquez i Pepe Bel. Producció executiva: Jordi Torras. Regidoria: Ariadna Castedo. Tècnic de so: Pepe Bel. Cap tècnic del teatre: Moi Cuenca. Una producció de Holdon Company.

El Teatre Goya i el seu director, Josep Maria Pou, mantenen la seva aposta ferma pel teatre musical, i per aquest tancament de temporada han programat “Guapos&Pobres” de Xavi Torras i Marc Camero.

Es tracta d’un musical de creació a partir del llibre “Guapos y pobres” d’Alfredo Ruíz. La història explica les vides de vuit amics als quals de petits els van prometre que si s’esforçaven de valent tindrien una bona vida quan fossin grans. Però, després de preparar-se, estudiar, i convertir-se en persones brillants, el mercat laboral només els ofereix sous minsos que els obliguen a fer tot tipus de feines que ni tan sols els permeten arribar a final de mes.

Amb aquesta premissa tant actual i present en tota la societat, és l’excusa per conèixer les trifulgues personals d’aquests vuit personatges que, malauradament no són cap novetat: històries d’amor i desamor en un context de crisi. Si que és cert que la identificació és constant, i no només amb un, sinó amb tots els personatges. Ara bé, falta en tot plegat una mena consolidació que al dia de l’estrena no hi era present. Les escenes apareixen com a esquetxos aïllats que no acaben de conjuminar una globalitat potent que faci explotar l’obra, tal com hauria de succeir tenint en compte el pelut tema que aborda.

Pel què fa al happy end, aquest és una arma de doble tall ja que, d’una banda és clar que quan s’ha caigut al més fons d’un abisme l’únic que es pot fer és pujar; però de l’altra, quan la crítica arribava al seu punt més alt i interessant, sembla  que els autors s’hagin reprimit, i hagin decidit canviar radicalment l’enfoc del missatge perquè no els toquessin el crostó i els titllessin de negativistes. Una decisió edulcorant que, si s’hagués confiat en els espectadors, potser no s’hagués pres: en havent sortit de l’espectacle amb la crítica com a darrer input, molt possiblement els espectadors sols, amb les seves pròpies reflexions, haurien estat capaços de tancar el cicle i reproduir ells mateixos la darrera escena tot fent-li botifarra al sistema.

En relació a la composició musical, aquesta presenta en la majoria de peces, petites estructures arriscades, noves i brillants que exciten l’oïda dels espectadors, i demanen una gran exigència vocal als actors. No obstant això, aquestes perles no acaben de tenyir la totalitat de les peces, que malauradament acaben reproduint estructures conegudes que recorden a tants d’altres musicals catalans.

Malgrat tot, els actors estan fantàstics, i la qualitat vocal de l’espectacle és indiscutible. En algun cas però, es podria filar més prim, com per exemple amb Jorge Velasco a qui li manca una mica de suport i un major ús de ressonadors que li permetrien no escanyar les cordes a les notes més altes. O en el cas de Gracia Fernández i Muntsa Rius que, malgrat tenir uns aguts meravellosos, quan els posen en comú els falta una mica d’escolta per tal d’evitar l’estridència que assoleixen en alguns moments.

Evidentment, cal tenir en compte que és un musical de creació que ha requerit d’un esforç titànic tant per part dels autors, com dels compositors, músics, actors i tècnics de l’espectacle que seria injust no reconèixer. Ara bé, potser per falta d’assajos, potser pels nervis de l’estrena, o potser precisament per haver estat un treball de creació amb un equip tan gran i tants punts de vista, cal reconèixer que a dia d’avui “Guapos & Pobres” no acaba de tenir la força que podria tenir i esdevé un musical ambiciós a mig camí. Però qui sap, potser demà…

@anna_mestreseg

Switch to mobile version