Autor Cinema, teatre i televisió
3 Juny 2015 a 18:00

Idiota ho seràs tu

Un thriller de critica social

Anna Sahun i Ramon Madaula a “Idiota”

Anna Sahun i Ramon Madaula a “Idiota” // Imatge cedida per la Sala Muntaner

THRILLER. Text i direcció: Jordi Casanovas. Intèrprets: Anna Sahun i Ramon Madaula. Escenografia: Enric Planas. Disseny de llums: David Bofarull. Disseny de so: Damien Bazin. Disseny de vídeo: Joan Rodón. Vestuari: Irantzu Ortiz. Ajudant de direcció: Marc Angelet. Direcció de producció: Carles Manrique (Velvel Events). Direcció Tècnica: Xavier Xipell “Xipi”. Distribució: Elena Blanco (Magnetica Management). Disseny gràfic: Ladyssenyadora. Fotografia: Marc Bordons. Fotografia Espectacle: Josep Aznar.

De la mà de Jordi Casanovas, un ja no tant novell dramaturg autòcton, la Sala Muntaner acull un dels pocs thrillers teatrals que han trepitjat els escenaris, “Idiota”. Amb una mescla d’humor negre i quasi reality show, Casanovas trama una història complexa, entretinguda i amb un rerefons de denúncia social adequadament introduït.

En aquesta història, tots podríem ser en Carles, interpretat magistralment per Ramon Madaula, un home que va muntar un negoci amb il·lusió però que finalment no li ha anat bé, i a més la crisi s’ha encarregat d’aguditzar tots els problemes que ja duia a l’esquena afegint-hi un gran deute que pretén pagar amb el “sou” d’aquest “experiment-feina”. Tots i cadascun dels espectadors doncs, pot trobar de manera quasi automàtica alguna identificació concreta amb el senyor Badia. Un fet que provoca el plantejament, ja d’entrada, de múltiples preguntes al públic sobre la seva pròpia vida, i la seva capacitat per enfrontar-se a segons quines situacions.

D’altra banda, la doctora Egel, a qui dóna vida Anna Sahun, és el contrapunt científic i desinfectat de la història. Una doctora alemanya – deixem a càrrec de l’autor la resposta al perquè de la provinença germànica del personatge – severa, exigent, compromesa amb l’empresa i amb l’experiment. Una científica en tota regla, mai – o quasi mai – es despentina, es manté tothora controladora i amb autocontrol, i pretén obtenir els millors resultats possibles, convençuda que aquesta investigació és el millor experiment que s’hagi fet mai al món.

Així doncs, “Idiota” es converteix en un joc de contraris cristal·lí i molt ben jugat per ambdues parts, que s’accentua degut a les normes de l’experiment fins a desconcertar total i absolutament l’espectador que de sobte es troba més identificat que mai amb Carles Badia, que tampoc entén res de res.

Cal doncs, felicitar Casanovas per un altre text inspirador, complex, amb molts girs de guió que aconsegueix mantenir l’espectador atent i actiu durant els noranta minuts de la peça, fent-lo passar, a més, per diversos estats emocionals d’una manera absolutament intel·ligent i quasi es podria dir que britànica.

Pel que fa a la seva direcció, cal comentar que, si bé és correcta i aconsegueix un bon resultat, els dos actors amb qui treballa podrien donar molt més de si mateixos. De fet, ja ho han fet en d’altres produccions i en papers més petits. Potser caldria revisar com ha estat el procés i què ha impedit explotar tots els recursos d’aquestes dues bèsties escèniques que són Ramon Madaula i Anna Sahun.

No obstant això, cal destacar la interpretació de l’evolució del personatge d’en Carles per part d’en Madaula, ja que aquest, amb una destresa brillant, aconsegueix mantenir una línia en constant ascendència i fluïdesa que en tot moment esdevé creïble i orgànica sense esquerdar-se per una indeguda precipitació de l’actor-director. Amb una gran honestedat, Madaula circula a poc a poc, “degustant” cada estat pel que passa en Carles, i de manera subtil i gradual, viu una evolució meravellosa que sorprèn a l’espectador, que ni s’adona del canvi, sinó que simplement se’l troba davant dels nassos.

És necessari mencionar en aquest punt, la gran tasca de tècnica vocal desenvolupada tant per Sahun com per Madaula. Encara que costin de trobar, hi ha actors que es preocupen perquè la seva veu se senti fins a la fila més allunyada de l’escenari, i utilitzen degudament el suport i els ressonadors oferint al públic una sonoritat òptima, una vocalització perfecte, i una energia hipnotitzadora.

En relació a l’escenografia, cal destacar que els recursos tecnològics que intervenen en l’obra estan emprats amb agudesa i mesura, i a banda de la tasca que compleixen en l’argument, sembla intuir-se una voluntat d’emprar-los també per obrir l’hermètic espai de la sala de proves a l’exterior, deixant respirar així els espectadors. De la mateixa manera, amb una agudesa i mesura semblants, s’ha ideat la construcció de l’espai que esdevé justa, funcionalista i suficient. En aquest sentit, es podria afirmar que Casanovas no només demostra una gran empatia amb el públic a nivell textual, sinó també en relació a l’espai escènic, fet que li permet arribar a decisions encertades en aspectes concrets, que juguen a favor de l’obra en el sentit més general.

Un altre dels recursos escènics que s’empra amb enginy és la música. Passa completament desapercebuda al llarg de tota la peça, però igual que una formiga, va fent la seva feina i, de mica en mica, aconsegueix crear moments d’una gran tensió propis de les pel·lícules de Hitchcock. Un recurs latent que crea atmosferes espectaculars i ajuda a crear i a modificar el ritme de la peça que no decau a cap instant.

En definitiva, “Idiota” acaba esdevenint una peça única en diversos sentits. En primer lloc per un ús adequat i gens estrident de tots els recursos escènics de què disposa; en segon lloc per treballar amb un text propi i contemporani amb tantes qüestions actuals de reflexió obligatòria; en tercer lloc per posar en escena un gènere poc cultivat teatralment; i en quart lloc per una voluntat manifesta d’oferir una feina honesta en tots els sentits, amb uns actors fantàstics que, malgrat se’ls podria treure molt més suc, regalen unes interpretacions sinceres i de tot cor.

Amb “Idiota” doncs, la Sala Muntaner es reafirma com a una sala amant del risc i de produccions petites però potents. Reivindica les obres de petit format però amb ganes (i capacitat) per menjar-se el món, esdevenint així una sala que cal tenir en compte si es vol passar una bona estona gaudint de bon teatre.

@anna_mestreseg

Switch to mobile version