Autor Política
5 Juliol 2015 a 18:00

El Govern analitza l’informe “Crònica d’una ofensiva premeditada”

El Govern espanyol deu 3.967 milions d’euros a la Generalitat

Crònica d'una ofensiva premeditada

Crònica d’una ofensiva premeditada // Imatge extreta del web govern.cat

El Consell Executiu ha analitzat l’informe Crònica d’una ofensiva premeditada: les conseqüències sobre les persones de Catalunya. En aquest informe es detalla l’estratègia del Govern espanyol per ofegar, limitar i laminar l’autogovern de Catalunya. Es posa de manifest “la visió monolítica i centralista de l’Estat”, la manca de voluntat de diàleg, la “inacció” vers les propostes de Catalunya, “l’atac al model lingüístic català”,… Elements que justifiquen que gran part de la ciutadania vulgui expressar la voluntat de decidir el futur polític de Catalunya.

L’informe va se encarregat pel Consell Executiu en la reunió del 3 de març passat. El document analitza el procés de recentralització de competències que el Govern espanyol ha fet a nivell econòmic i normatiu. A més, s’analitza la falta de voluntat de diàleg que ha mostrat davant la petició del Govern de buscar una solució negociada i pactada.

  1. Manca de voluntat de diàleg

Des de 1978 els governs de la Generalitat han intentat buscar solucions dialogades i pactades per garantir el benestar dels ciutadans de Catalunya. En el document es relatat com el Govern de l’Estat espanyol ha “eliminat tota relació de diàleg” amb les institucions catalanes.

A l’informe hi consta que “no només no s’han escoltat les demandes de la ciutadania, sinó que s’ha topat contra un mur”. L’Executiu ha paralitzat les relacions bilaterals Estat-Generalitat.

  1. Recentralització per la via econòmica

Es posa de manifest l’ofec econòmic a què l’Estat ha sotmès les institucions catalanes, amb un model de finançament injust i un dèficit fiscal insostenible. Des de fa 25 que el dèficit fiscal persisteix.

A més, cal sumar-ho la política per obstaculitzar sistemàticament totes les iniciatives que ha impulsat la Generalitat per aconseguir nous ingressos i reduir les despeses sense afectar l’estat del benestar.

Reducció de recursos amb impacte sobre l’estat del benestar

En matèria de benestar social, l’Estat ha incomplert el desplegament de la Llei de la dependència i ha retallat en 3 anys 240 milions d’euros a Catalunya. Tot i que per llei hauria d’aportar el 50% del finançament públic, el 2014 l’Estat només es va fer càrrec del 17,5% mentre que Catalunya va haver de fer front al 82,5% restant.

La sanitat pateix un dèficit crònic de recursos situat en el 10% de la despesa total en salut de l’Estat. Els recursos per capita de Catalunya estan per sota de la mitjana espanyola com a conseqüència del model de finançament.

En ensenyament des de 2010 les transferències finalistes de l’Estat s’han reduït un 98%. Es manté la recentralització cultural de l’Estat, que als pressupostos de 2015 congela l’aportació en cultura a Catalunya.

Reducció de recursos amb impacte sobre la reactivació econòmica

La manca d’inversions ha estat constant al llarg del temps i ha afectat tots els àmbits. El Govern espanyol deu 3.967 milions d’euros al Govern de la Generalitat per l’incompliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut, que havia de pal·liar el dèficit crònic en infraestructures.

Entre 2009 i 2014 la inversió de l’Estat a Catalunya s’ha reduït un 71%. Aquest 2015 Catalunya és el tercer territori per la cua en inversió. De fet, és el percentatge més baix dels últims 17 anys.

En matèria d’ocupació i relacions laborals, l’Estat ha reduït un 60% els fons per a polítiques actives d’ocupació, cosa que ha limitat la capacitat de la Generalitat per atendre persones amb programes d’orientació, formació i contractació.

  1. Recentralització per la via normativa

El Govern de l’Estat ha impulsat una reforma administrativa basada en l’informe elaborat per la Comisión para la Reforma de las Administraciones Públicas sota l’excusa d’eliminar possibles duplicats institucionals i administratives. Proposa que la Generalitat suprimeixi institucions i organismes estatutaris de forta implantació a Catalunya, com el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes o el Servei Meteorològic de Catalunya.

El Govern espanyol ha presentat fins a 19 recursos d’inconstitucionalitat contra normes o disposicions catalanes.

Tot i aquesta quantitat elevada d’assumptes que l’Estat porta als tribunals, el mateix Govern espanyol incompleix sistemàticament la legalitat vigent i els compromisos adquirits.

Atac al model d’escola catalana

Les últimes pàgines es centren en l’atac constant que pateix la llengua i el model d’escola catalana. L’aprovació de la Llei orgànica de la millora de la qualitat de l’educació (LOMQE) ha introduït canvis profunds en el model de distribució de competències. Això impossibilita la continuïtat del model d’escola inclusiva i del sistema d’immersió lingüística.

El treball constat el menyspreu continuat a la llengua catalana. L’Estat “no només no té pel català el respecte i la protecció especials a què fa referència l’article 3 de la Constitució espanyol, sinó que l’incompleix sistemàticament amb contenciosos permanents que pretenen afectar el corpus normatiu de la llengua”. També constat la proliferació d’iniciatives contràries que avanci o desenvolupi amb normalitat la llengua i la “passivitat” de l’Estat davant de posicionament catalanòfobs.

Switch to mobile version