Autor Cinema, teatre i televisió
6 Octubre 2015 a 18:00

Crítica cinematogràfica: Musarañas

Representació de les fòbies

Musarañas

Musarañas

THRILLER. Espanya. Estrena: 2014. Dirigida per: Esteban Roel i Juanfer Andrés. Repartiment: Macarena Gómez, Nadia de Santiago, Luis Tosar, Hugo Silva. Duració: 95min

Un espai, una por: agorafòbia. Musarañas, thriller produït per Alex de la Iglesia, presenta dues germanes en l’època de la post guerra que viuen sense la presència dels seus pares. La vida passa per la germana petita però Montse, la gran (Macarena Gómez), no pot viure sense ella degut a la seva fòbia. Esteban Roel i Juanfer Andrés van realitzar el film en només un espai d’aquesta manera la por de la protagonista esdevé, inconscientment, la por de l’espectador. Quan Montse intenta creuar el marc de la porta de casa la por l’envaeix. La càmera es mou ràpidament creant la sensació de mareig per tal de mostrar en imatges el que la protagonista sent.

Al llarg del film es nota la presència d’Alex de la Iglesia en la producció ja que es planteja com un film de gènere però on s’acaba mesclant el terror amb el suspens amb una visió macabra i cínica dels assassinats que transcorren. Aquests són elements molt presents en altres films del productor com Balada triste de trompeta, film en el que la sang és un aspecte simbòlic i els pallassos representen la coulrofobia (por als pallassos). A més, a l’igual que a Balada triste de trompeta, Musarañas té un principi lent on la informació és dosificada perquè així, al final del film, es resolguin tots els flancs oberts.

Cristina Nocete

@crisnocete

Switch to mobile version