Autor El poema
1 Octubre 2015 a 16:00

Estàtua no sóc

Estàtua no sóc // Foto Toni Garcia

Estàtua no sóc // Foto Toni Garcia

Aquelles mans cansades

de tant estar elevades al cel

d’esperar amb anhel

allò que espera vingui d’ell.

Sense fer res, sense moure un dit

somiant, imaginant el que ha de venir

amagant el veritable desig

sense paraules, sense res a dir.

No mes esperant

Però, esperant fins quan ?

fins que no es pugui bellugar?

no pots esperar has de començar

Moure les mans

lluitar per allò, que vols de veritat

començar a fer, no esperar

perque segú, que del cel mai caura

Her

Switch to mobile version