Autor Opinió
9 Desembre 2015 a 09:00

Canviar el sistema perquè no canviï el clima

Foto Eva

Des del dia 30 de novembre, 195 Estats estan reunits a París a la cimera del clima amb l’objectiu de posar fre als efectes devastadors d’aquest greu problema internacional. El canvi climàtic està causat per un model econòmic de creixement insostenible basat en l’ús intensiu de combustibles fòssils, com el carbó i el petroli, que, en ser cremats, emeten uns gasos d’efecte hivernacle que provoquen l’escalfament de la temperatura de la terra que altera el clima i, per tant, la vida de les espècies que habitem aquest planeta.

 Se’ns acaba el temps i és imprescindible que el proper 11 de desembre, la 21ª Convenció de les parts (COP21) arribi a un acord ambiciós on els països més emissors es comprometin a reduir les emissions dels gasos d’efecte hivernacle per evitar que l’any 2100 la temperatura de la terra hagi augmentat 2 graus respecte els anys 60. Els científics consideren que, si superem aquests 2 graus, es posa en perill la vida humana i la civilització tal i com la coneixem. Cal tenir en compte que, en 50 anys, ja l’hem incrementat al voltant d’1 grau centígrad i que, tot apunta que s’arribarà a un acord de mínims que no serà suficient per assolir l’objectiu.

 Els efectes, que ja estem patint i que seran cada vegada més intensos i freqüents, són: desertització i pèrdua de fertilitat del sòl i de la biodiversitat de flora i fauna, augment de les onades de calor i durada de les sequeres, augment del nivell del mar, inundacions i desaparició d’illes i arxipèlags, desastres naturals i pèrdua de vides humanes per fenòmens climatològics extrems que aboquen a la misèria milers de persones i provoquen migracions massives, etc. Fins ara eren poc coneguts aquests efectes perquè es produïen, principalment, en  els anomenats països del sud però, als darrers anys, hem comprovat que ningú, per poderós i ric que sigui, pot escapar a les conseqüències del canvi climàtic i aquest ha estat el punt d’inflexió per a que països, com Estats Units o Xina, hagin començat a canviar el seu posicionament. Tothom coincideix que els propers 15 anys seran decisius i que estem en un moment de no retorn en què el cost de no fer res ja supera amb escreix el cost de posar-hi solució.

 L’única solució viable passa per canviar el sistema per evitar que canviï el clima i la vida. És imprescindible fer canvis profunds en el nostre sistema de producció de béns i adoptar un model de consum responsable, practicar l’economia circular que reaprofita els residus que generem per fabricar nous productes en lloc de continuar depredant recursos naturals i per una transició energètica cap a fonts d’energies 100% netes i renovables, en substitució del carbó, del petroli i de l’energia nuclear. I hem de posar-nos de manera decidida abans de que sigui massa tard. Els Estats han de posar fi d’una vegada a les pressions dels lobbies econòmics i la ciutadania hem d’exigir que es prioritzi la nostra salut, el nostre benestar i la vida present i futura. Malauradament és tot el contrari del que ha fet el govern del Partit Popular que, en aquests darrers 4 anys, ha practicat una política de suport a les grans empreses energètiques i ha enfonsat el sector de les renovables que havia esdevingut un dels més importants, en innovació tecnològica, a nivell mundial.

 El cert és que ningú pot solucionar-ho en solitari. És necessària la cooperació de tots els Estats però, també, de totes les ciutats del món i de les persones que hi vivim. Les ciutats som part del problema ja que produïm moltes emissions però, també, som part important de la solució.

 Terrassa va ser una de les primeres ciutats catalanes a subscriure el Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses promogut l’any 2008 per la Comissió Europea. En aquell moment vam assumir el compromís, com a ciutat, de reduir l’any 2020, un 20% les nostres emissions de gasos d’efecte hivernacle. Quan només queden 4 anys per assolir aquests compromisos ja s’està veient que la major part de les ciutats no els assoliran i que serà necessari adoptar-ne de nous pel 2050 molt més ambiciosos per impedir l’augment dels 2 graus centígrads de temperatura.

 Terrassa, per les seves característiques de ciutat mitjana i compacta envoltada d’una magnífica anella verda, podria esdevenir un exemple de ciutat capdavantera en mitigació i adaptació al canvi climàtic marcant-se objectius ambiciosos d’autosuficiència energètica neta i renovable. Aquest hauria de ser un dels objectius prioritaris del govern municipal en aquest mandat perquè, senzillament, ens hi juguem el nostre futur.

 L’acció de govern hauria de prioritzar i dotar de recursos el pla d’acció d’energia sostenible, aprovar un pla de mobilitat sostenible ambiciós, aprovar definitivament i executar el pla de l’anella verda per preservar el nostre gran pulmó, aprovar el pla de prevenció i gestió de residus per incrementar el reciclatge i estudiar la creació d’una societat municipal que, alhora que assumeixi la gestió pública de l’aigua, també actuï en el camp de la producció i comercialització d’energia verda i dels serveis energètics. I tot això aprofitant el coneixement i l’expertesa dels centres de recerca universitària de la ciutat i impulsant veritables polítiques d’implicació, participació i coresponsabilitat ciutadana al voltant d’aquets reptes que tenim com a ciutat.

 La intel·ligència d’una ciutat es demostra quan es capaç de generar reptes col·lectius de futur, quan es demostra capaç d’assolir grans fites que garanteixin la seva viabilitat futura, quan és capaç de fer, amb èxit, els canvis necessaris i adaptar-s’hi per garantir la seva supervivència i quan és capaç de protegir i augmentar la salut i el benestar de totes les persones que hi viuen. Lluitar contra el canvi climàtic, al mateix temps que protegir-se i adaptar-s’hi als seus efectes és, avui, l’única opció política intel·ligent.

Eva Herrero Alonso, membre de l’Executiva Nacional i Local d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV)

Switch to mobile version