Autor Cultura
25 Desembre 2015 a 18:00

El joc del quinto, un clàssic de les festes de Nadal

Cartrons, guixes i “lloros” garanteixen una bona diversió

Un cartró del quinto, amb guixes damunt les caselles

Un cartró del quinto, amb guixes damunt les caselles

Les festes de Nadal són una immillorable ocasió per celebrar jocs d’atzar col•lectivament. I la gent bé que ho aprofita per passar bons moments en bona companyia, i si a més de divertir-se pot aconseguir algun premi, encara que sigui modest, llavors l’alegria pot desbordar-se.

Al Vallès Occidental, el Bages, el Garraf, el Ripollès i l’Osona el joc rep el nom de “Quinto” i suposa una tradició perdurable i ben viva. En altres contrades, com ara el Berguedà, l’Empordà i el Maresme s’estimen més dir-ne “Quina” o “La Plena”, i a la Catalunya Nordés coneix amb el nom de “Rifla”. A tot arreu se segueix amb gran entusiasme.

Després dels copiosos àpats que puntuen les festes nadalenques, sempre va bé sortir de casa i comprar unscartrons per jugar-hi uns quants dinerons. Encara que hi ha famílies que s’estimen més quedar-se a casa ijugar amb els parents, l’escalf i la gresca que s’organitza en els recintes comunitaris és un valor afegit molt plaent. Es diu que aquesta mena de loteria antiga, precursora del bingo, va néixer d’un suggeriment que el rei Lluís IV de França va demanar a un parell d’aventurers italians per tal de recaptar fons per a les arques reials.

En el joc, cada jugador disposa d’un cartró dividit en cases numerades i va senyalant, tradicionalment amb llavors (llegumsguixes…) els números que la sort ha fet cantar. S’obté premi quan s’és el primer en omplir tota una casella (quinto)totes les cases del cartró (plena) o les cinc cases d’una mateixa fila (quina). El premi del Quinto és en metàl•lic, i surt dels diners que els participants hi han posat. A les “Quines” la sort concedeix paneres amb queviures o altres regals.

Una de les característiques més destacades de bona part dels quintos passa per el paper de l’anomenat“lloro”, el locutor que canta els números així que els va traient d’una gerra de vímet. Les xifres de les boles es canten amb frases al•lusives, que els bons jugadors han de conèixer. Així doncs, es canta “el més petit de tots”“la ninya bonita”“els dos aneguets” i altres enginyoses metàfores, com ara “les mamelles de la Paula” per al 88. La capacitat del “lloro” per inventar descripcions hi fa molt a l’hora de la diversió general.

El quinto popular, jugat comunitàriament en agrupacions, casinos, entitats esportives o altres centres de reunió té un gran predicament a ciutats com Terrassa, Sabadell, Rubí, Manresa, Sitges o Vilanova. I molt sovint s’utilitza per a finalitats benèfiques o associatives.

 

Switch to mobile version