Autor Cinema, teatre i televisió
23 Febrer 2016 a 16:00

Crítica cinematogràfica: Deadpool

Un heroi fora del normal

Deadpool

Deadpool

ACCIÓN. EE.UU. Estrenada: 2016. Dirigida per: Tim Miller. Repartiment: Ryan Reynolds, Morena Baccarin, Gina Carano. Duració: 106 min

Després que la Disney comprés Marvel i DC Comics tots els films de superherois que sortien sota la marca del ratolí acabaven decebent als fanàtics i puristes dels còmics. Però per fi, de les mans de Tim Miller (director relativament novell), ha arribat a la gran pantalla un heroi que complau les necessitats dels fans: Deadpool. L’antiheroi de la Marvel apareix a la gran pantalla amb una proposta provocadora i cridanera des del minut cero amb els crèdits els quals anuncien que el film està dirigit per “un gilipolles” i protagonitzat per “un cabró” i “una tia bona”. Uns crèdits fora del normal que provoquen a l’espectador i fan que no vulgui desprendre’s del film fins al finals.

Ryan Reynolds (qui ja va interpretar al superheroi Linterna Verde, film amb molt males crítiques) interpreta al mal educat i irreverent Wade Wilson un mercenari a qui li diagnostiquen càncer. Però la vida li atorga una oportunitat que no deixa passar, ser curat a canvi  d’una  mutació (la de tenir el cos deformat). Però això no li amarga el seu humor negre.

El film destaca per ser un metafilm on el personatge principal trenca constantment la quarta paret i on es fan múltiples referències a films de la companyia i del propi Reynolds. Referències que provoquen constantment el riure sobre tot dels fans incondicionals de les novel·les gràfiques.

Amb un pressupost molt inferior a altres films de Marvel, Deadpool s’obre camí ràpidament batent records de taquilla arreu del món en el primer cap de setmana de la seva estrena.

Cristina Nocete

@crisnocete

Switch to mobile version