Autor Articles i estudis
18 Febrer 2016 a 18:00

Els Kaiten, els kamikazes submarins japonesos

Kaiten torpedo // IMatge Wikimedia Commons

Kaiten torpedo // IMatge Wikimedia Commons

Una de les majors amenaces per a qualsevol policia o exèrcit, a causa de la dificultat evident d’evitar-los, són els atacs suïcides contra qualsevol objectiu. El fet que siguin persones el fanatisme dels quals fa que no dubtin a sacrificar-se per una causa que creuen superior, fa que sigui pràcticament impossible negociar o arribar a un acord amb ells per impedir l’atac. Sigui com sigui, els atacs suïcides no són cosa nova, ja que els japonesos, durant la 2a Guerra Mundial, ja van fer famosos als kamikazes en estavellar letalment els seus avions contra els vaixells americans. Tanmateix, els atacs suïcides dels japonesos no es van circumscriure només als famosos pilots d’avions. Coneixia que també van existir torpedes humans suïcides? Efectivament, estic parlant dels Kaiten, els kamikazes submarins.

A la fi de 1943, el Japó començava a adonar-se que les coses s’estaven posant molt negres per poder guanyar la guerra. Les contínues baixes, el bloqueig naval dels aliats i la impossibilitat de suplir al ritme desitjat el material de guerra perdut va fer que els comandaments decidissin posar en marxa un desesperat pla d’atacs suïcides que ajudés a donar la volta a la truita. Els més coneguts i que van infligir més mal als Aliats van ser els kamikazes, els quals, com míssils humans, no dubtaven a estavellar-se sobre els vaixells enemics i, així, acabar amb ells. No obstant això, no van ser els únics.

La guerra al Pacífic era duríssima, però els Aliats no feien més que guanyar terreny, de manera que l’Alt Comandament japonès va decidir que, donada la relativa baixa efectivitat dels torpedes dels submarins, una forma d’augmentar-la era que fossin comandats per soldats suïcides. D’aquesta manera, els torpedes impactarien contra les naus enemigues, produint els danys amb total seguretat i amb un estalvi significatiu de material de guerra. L’inconvenient era que es perdia el soldat però, per sort per a ells, el fanatisme de les tropes nipones era tal que no faltava qui posava la seva vida al servei del seu país. ¿S’havia d’anar a tirar trets a la Cotxinxina? S’anava. ¿S’havia de servir de torpede humà? Es servia. Cap problema.

En aquest context, les drassanes japoneses van començar a desenvolupar una versió dels torpedes Tipus-93 que ja utilitzaven en els seus submarins, en els quals es canviava el giroscopi pneumàtic que utilitzaven per guiar el torpede a distància per una cabina de comandament. D’aquesta manera, i ajudat amb un periscopi, el pilot suïcida de torn (anomenat kaiten -tornada al cel, en japonès-) controlava totalment la direcció del torpede, impactant sota la línia de flotació dels navilis aliats.

Aquests torpedes, que no tenien ni ràdio ni sonar, mesuraven uns 15 metres de llarg per 1 metre d’ample, pesaven unes 8 tones i transportaven una càrrega explosiva de 1.500 quilos a una velocitat màxima de 75 km/h. En els primers models, els kaiten entraven al torpede des de la superfície, però en les últimes versions ja es podia entrar-hi des del submarí en immersió. Els últims models anaven equipats amb un botó d’autodestrucció que activava el suïcida en el cas que no s’hagués produït l’explosió a la primera. La teoria deia que havia de funcionar, però la pràctica, com sol passar en aquests casos, va demostrar-se el contrari.

Entre 300 i 400 torpedes Kaiten es van produir durant els últims anys de la 2a Guerra Mundial, però van tenir una efectivitat molt baixa. Segons les fonts, tan sols un petrolier, un destructor i un petit transport de tropes (amb menys de 200 víctimes entre els tres) van ser enfonsats per acció directa d’aquests torpedes humans, mentre que els japonesos, per contra, van patir baixes molt més quantioses en enfonsar els americans vuit submarins que els transportaven, amb més de 800 víctimes en total. Els japonesos van sostenir que van ser molt més efectius del que expliquen els americans, però sigui un o sigui un altre, la veritat és que no van ser en absolut decisius.

En definitiva, que la desesperació de l’exèrcit japonès va fer que enviés les seves tropes a immolar-se per l’Emperador i que aquestes, imbuïdes en un fanatisme cec, no dubtessin a posar la seva sang i la seva vida en mans de l’Alt Comandament nipó. El terror i la destrucció dels kaiten no va tenir res a veure amb l’efecte psicològic i visual dels kamikazes, però uns i altres demostren que, quan el seny falla i l’esperit crític d’una societat desapareix, qui té més a perdre és la mateixa humanitat.

Ahir van ser els japonesos, avui els del Daesh. Vist està que la bogeria humana ni es crea, ni desapareix, simplement es transforma.

 Ireneu Castillo

Switch to mobile version