Autor Societat
23 Abril 2016 a 16:00

Catalunya compleix la majoria dels objectius sobre la qualitat de l’aire

Estabilitzats els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) i partícules (PM10) a l’àrea metropolitana de Barcelona

Qualitat de l'aire // Imatge cedida per la Generalitat

Qualitat de l’aire // Imatge cedida per la Generalitat

La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, i la directora general de Qualitat Ambiental, Mercè Rius, han presentat  les dades relatives a la qualitat de l’aire a Catalunya durant l’any 2015. La situació general al nostre país és de compliment de la majoria d’objectius que marca la normativa. Dels 15 contaminants avaluats, la gran majoria registren nivells molt inferiors als màxims permesos. Aquestes dades provenen dels 652 equips automàtics i 461 manuals de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), situats en 127 punts de mesurament de 81 municipis.
Per a Subirà, “la millora de la qualitat de l’aire és una prioritat absoluta per a aquest Govern”. Ha assegurat: “Treballem amb tots els agents que tenen a veure amb aquesta matèria, especialment a través de les taules de la qualitat de l’aire de la conurbació de Barcelona i la del Camp de Tarragona”, les àrees on es produeixen més incidències.
Es pot qualificar el període com a bo, a excepció són els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) i de partícules (PM10), que superen moderadament determinats límits a l’àrea metropolitana de Barcelona, tot i que s’han estabilitzat en els darrers anys. També s’han produït superacions d’ozó troposfèric (O3) a bona part de Catalunya.
 
A les zones de qualitat de l’aire (ZQA) 1 (àrea de Barcelona) i 2 (Vallès-Baix Llobregat), avaluant els darrers anys i a grans trets, els nivells d’NO2,es mantenen estables, amb un lleuger repunt respecte l’any anterior.
La màxima mitjana anual a Barcelona va ser de 56 µg/m3, lluny dels nivells als que van arribar d’altres ciutats europees el 2014, com Londres (94 µg/m3) o París (81 µg/m3). La directora general de Qualitat Ambiental, Mercè Rius, ha explicat que l’incompliment del valor límit anual (VLa) per a l’NO2 és un fet comú entre les grans ciutats europees. Per contra, a les aglomeracions urbanes del nostre país no se supera el valor límit horari (VLh) que sí s’incompleix a bona part de les aglomeracions d’Europa. La causa és que el clima continental provoca fenòmens episòdics pronunciats. Aquests incompliments es consideren un tema de gran importància i generen un intens debat sobre com solucionar-los dins de la Comissió Europea.
La Generalitat fa temps que treballa perquè els nivells màxims baixin per sota del valor límit que demana la Unió Europea (UE). L’actual Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire, horitzó 2020 conté mesures en diferents àmbits, com el foment del transport públic. En destaquen la propera posada en marxa de la T-Mobilitat, l’EcoviaT, o la certificació de qualitat de l’aire per a vehicles.
La tendència dels darrers anys ha estat, tant a casa nostra com a moltes grans ciutats del continent, d’una lleugera disminució d’aquest contaminant, que s’ha estabilitzat. El fenomen s’atribueix a diversos factors, especialment als plans de millora de la qualitat de l’aire, a la reducció de les emissions associada a la crisi econòmica i a la disminució de les emissions del sector industrial relacionada amb la implementació de la normativa europea.
El contaminant PM10 presenta superacions a la zona de qualitat de l’aire 2 (Vallès-Baix Llobregat) i algunes d’esporàdiques a la 6 (Plana de Vic) i a la 15 (Terres de l’Ebre).
El valor límit diari es va superar en alguna estació durant el 2013, l’últim any amb dades disponibles, a 22 Estats membres de la UE. Si bé els nivells de PM10 han estat tradicionalment elevats als països amb menys precipitació i més radiació solar, pel tipus de sòl que hi predomina, amb menys vegetació, també es produeixen incompliments a països septentrionals. La tendència general dels darrers anys ha estat de forta disminució generalitzada. Hi ha contribuït tant la crisi econòmica com les polítiques aplicades, els plans per millorar la qualitat de l’aire i la normativa europea aplicable al sector industrial.
Cal indicar però que, les concentracions de partícules, de la mateixa manera que succeeix amb l’ozó troposfèric (O3), depenen molt directament de les condicions meteorològiques. D’aquesta manera, un any plujós presenta nivells inferiors als d’un any més sec del que és habitual.
La calor de l’estiu influeix en les dades
 
En relació a l’O3, el 2015 es va superar el llindar d’informació a la població en 17 de les 50 estacions on es mesura aquest contaminant. Els nivells d’ozó pateixen oscil·lacions molt marcades d’un any a un altre. Un estiu més fred, plujós o ventós de l’habitual, com ara el del 2014, dóna com a resultat més estacions que compleixen els objectius de qualitat de l’aire, mentre que en un de calorós, com el del 2015, els nivells d’O3 augmenten i, per tant, més estacions els incompleixen.
 
Set nous equips automàtics
 
Aquest últim any s’han instal·lat set nous equips automàtics per mesurar les PM10 a Barcelona, Terrassa, Sabadell i Granollers. Aquest desplegament d’equips a la zona de protecció especial ha permès obtenir els resultats de les mesures en temps real per informar a la població i actuar en casos d’episodis ambientals. També s’han establert els criteris tècnics per a l’activació d’avisos preventius i per a la declaració d’episodis.
En aquest període s’han creat les Taules de Qualitat de l’Aire de la Conurbació de Barcelona i del Camp de Tarragona. Es tracta d’organismes que, pels seus coneixements tècnics, per la naturalesa de la seva activitat o per l’interès general en la qualitat de l’aire, es troben afectats per aquesta matèria. En paral·lel, el Departament de Territori i Sostenibilitat participa en diferents projectes de recerca i investigació sobre contaminació atmosfèrica, com el PASTA, el CITI-SENSE, l’AIRUSE, el CAPTOR, i el BREATHE.
Switch to mobile version