Autor Articles i estudis
18 Agost 2016 a 18:00

L’ancestral culte a la natura del dia de la Mare de Déu d’Agost

Ireneu MªDeu agost

El dia 15 d’agost, el popular dia de la Mare de Déu d’Agost, és un dia festiu de la cristiandat en què l’Església Catòlica celebra l’Assumpció de la Mare de Déu, una festivitat una miqueta rara per tant que la Mare de Déu, en comptes de morir-se, quan li va arribar el seu moment, va ser pujada al cel en cos i ànima pels àngels. Així, sense més. Sigui com sigui, hores d’ara nombrosos pobles i ciutats s’omplen de fires i festes majors però… sap realment el que es celebra en aquest dia? La completa desconnexió amb el món que ens envolta ens ha fet perdre la perspectiva d’una celebració que es remunta fins i tot més enllà de l’època romana.

Ara, a causa del pesat teló que en forma de televisió i cultura anglosaxona tenim davant dels ulls, potser no ens adonem, però el particular clima de l’àrea mediterrània ha influenciat des d’antic a totes les cultures que han viscut a les seves ribes i, per extensió, a totes les cultures que en deriven d’aquelles primigènies. La cultura grega, la romana i el cristianisme, de fet, no són més que resultat de la síntesi de totes aquestes cultures que van ser fortament influenciades pel Mar Mediterrani.

Al clima mediterrani la importància de les diverses estacions és substancialment diferent a la del clima centreeuropeu. Mentre que a Centreeuropa l’estació més dura és l’hivern i totes les festivitats més grosses es relacionen amb ell, a l’àrea mediterrània, l’estació més dura amb diferència per a tots els éssers vius que hi viuen és l’estiu.

Aquesta diferència climàtica, que a l’agost marca un punt d’inflexió que fa que fins i tot la vegetació autòctona tingui dues brotades anuals -una a la primavera i una altra a la tardor- i que la majoria no tinguin necessitat de tirar les seves fulles a l’hivern, ha marcat el ritme agrícola dels pobles que habiten el contorn del Mare Nostrum.

En aquesta situació, és sabut que, a partir de la segona quinzena d’agost, el clima comença a complicar-se. Els dies estables, secs i calorosos per efecte de la major insolació solar deixen pas a dies tempestuosos que refresquen l’ambient. La duríssima sega dels cereals, que es produeix al juliol (fins i tot el blat adapta el seu cicle vital al clima), ja ha acabat i, davant els dies més calorosos de l’any, en els quals és poc menys que impossible treballar, es prodiguen tot tipus de festivitats celebrant la collita i el nou cicle agrícola que comença. Sense oblidar donar gràcies als déus per la collita, evidentment.

Fruit d’aquestes tradicions ancestrals, els antics romans tenien dues festes a mitjans d’agost que celebraven aquest cap de cicle mediterrani: les Vinalia (dedicades a Júpiter i Venus, pregant per una bona verema) i les Consualia (dedicades a Consus, déu protector dels graners), les quals es feien el dia 19 i 21 d’agost respectivament.

L’emperador August, que no era ximple, veient la gran afecció popular a aquestes celebracions i la potencialitat publicitària d’aquests esdeveniments, va decidir l’any 8 a.C. instaurar el Dia de l’Emperador (Feriae Augusti), el qual se celebraria el dia 15 d’agost amb gran pompa i ostentació. En aquests dies, que barrejaven les festivitats per les collites amb el culte a l’emperador, els cavalls, els ases i les mules tenien festa i se’ls lliurava de treballar, si bé s’organitzaven carreres de carros i de cavalls per a divertiment públic.

Amb l’adveniment del cristianisme, i amb la tendència dels primers cristians a mimetitzar les seves pròpies celebracions amb les festes paganes que els envoltaven, la festivitat cristiana en record de la Mare de Déu va passar a celebrar-se d’amagat juntament amb les de l’emperador. Aquest esdeveniment en la clandestinitat va passar a ser oficialitzat com a festa cristiana per l’emperador bizantí Maurici cap a l’any 600 d.C., el qual va establir que es celebraria el dia 15 d’agost, festivitat i data que es conserven fins a l’actualitat.

Avui en dia, aquest vincle amb la natura s’ha perdut de la memòria conscient de la gent, però tot i així es mantenen festivitats com les conegudes del Palio de l’Assumpció de Siena (Itàlia), les quals reviuen sense moltes deformacions les celebracions amb cavalls de les Consualia. Així mateix, també a Itàlia, al període de vacances al voltant del 15 d’agost se l’anomena “Ferragosto”, adaptació de les “Feriae Augusti” i que coincideixen amb la festivitat de la Mare de Déu d’Agost. Tot un món d’antigues tradicions ocultes pel pes del mantell de l’oportunisme polític i religiós que, malgrat tot, segueixen vives en la nostra cultura.

-Ireneu Castillo-

@ireneuc

Switch to mobile version