Autor Opinió
30 Setembre 2016 a 19:00

“La nostra proposta de Mina” no és la proposta de la ciutadania ni de la majoria dels nostres representants polítics de l’Ajuntament de Terrassa

Presentació de la campanya de signatures de la Taula de l'aigua

Presentació de la campanya de signatures de la Taula de l’aigua // Foto: Anna Mestre

Amb l’article que ha publicat Mina en el Diari la Torre  amb el títol “ La nostra proposta : una societat mixta”, la concessionària actual del l’abastament d’aigua a la nostra ciutat torna a insistir i a pressionar a l’Ajuntament per a que Mina d’Aigües de Terrassa, continuï controlant el negoci amb una alternativa que qualifica com legalment viable, quan hi ha precedents molt recents que demostren que una concessió a dit, sense pública concurrència, en la línia de l’empresa mixta d’aigües de Barcelona, va ser declarada il·legal pel Tribunal Superior de Catalunya.

En la gestió privada que ha exercit Mina dels 75 anys de la vigència del contracte, l’Ajuntament no ha tutelat ni controlat efectivament el capítol d’inversions, ingressos i despeses, i ha estat a partir del 2011 quan ha hagut un canvi substancial en aquest sentit, i és ara quan s’ha demostrat de forma definitiva la falta de col·laboració i opacitat de la concessionària en facilitar tota la informació requerida pels serveis tècnics de l’Ajuntament i en la negació de la titularitat del servei que correspon, sense cap mena de dubte, al nostre Ajuntament, segons es recull a l’art. 85 i 86 de la  Llei 7/1985, reguladora de las bases de règim local o l’art. 66.3 del DL 2/2003, en un procés de liquidació d’un contracte.

Mina amb capital majoritari d’AGBAR,100 % capital de la multinacional Suez, ha estat pressionant  amb el xantatge ,en base a informes jurídics de part, amb l’amenaça de que si no obtenia la continuïtat del servei per 25 0 50 anys més, sense concurs públic d’adjudicació, demanaria una indemnització d’uns 60 milions d’euros pels bens que ella considera no reversibles, quan el que es desprèn de l’informe encarregat per l’Ajuntament a un prestigiós bufet d’advocats, es considera que tots els bens són reversibles, hi han estat substituïts i renovats i completament amortitzats, amb la qual cosa el valor residual de la compensació a Mina seria zero.

La gestió directa del servei incorporarà la subrogació de la plantilla de MINA ,adscrita a Terrassa i  també els hi garantirà per llei , les mateixes condicions laborals , socials i econòmiques que tenien acordades en conveni. A més els coneixements que han anat incorporant en els anys de servei no s’esfumaran pel canvi de gestió. Seria absurd, a més d’injust, no aprofitar aquest importantíssim recurs que és el coneixement de les persones que ja hi treballen.

No els sembla als senyors de la Mina que ja n’han tingut prou de beneficis durant 75 anys,tenint en compte que en aquest mateix període han estat incapaços de gestionar correctament les pèrdues d’aigua que superen el 21 %, quan hi ha exemples amb gestió pública de només un 8 %,i quan la majoria de la ciutadania de Terrassa ha d’afegir un sobrecost a l’aigua per comprar aigua envasada, pel seu mal sabor i la quantitat de sal i cal que porta ?

Una empresa que gestioni de forma directa un bé comú com és l’aigua aportarà nous reptes, podrà augmentar les inversions,ja que podrà disposar del que fins ara eren beneficis dels accionistes, en la millora de la xarxa i en la qualitat de l’aigua, no es tallarà mai l’aigua a cap família per motius econòmics, s’establiran unes tarifes més ajustades a les necessitats i possibilitats de cada moment, amb una atenció més realista a famílies nombroses i monoparentals, bonificacions a les famílies amb pocs recursos, es podran revisar les quotes de servei dels petits locals comercials i es portarà a terme una gestió integral del cicle de l’aigua.

Una empresa pública que sigui transparent, participativa i amb control ciutadà com ja està funcionant en ciutats com Paris i Nàpols, demostren com l’aigua amb una gestió pública eficient i sostenible econòmica i ecològicament, pot millorar preus,  la qualitat de l’aigua i dels aqüífers o rius que la subministren.

Des de la Taula, anem més enllà dels principis de l’economia neolliberal. Hi ha altres maneres d’entendre l’economia, que a més de tenir en compte els números, que són importantíssims, té en compte altres factors imprescindibles. Anem pensant-hi. No volem una empresa pública a l’ús. Volem innovar i construir maneres més armonioses. És tot un repte, donat que les persones estem habituades a uns patrons individualistes, dels que hem de començar a desempallegar-nos.  La idea és bona. Entre totes haurem de fer que deixi de ser un somni i pugui ser una realitat.

I per acabar, agrair a l’alcalde de Terrassa, el seu posicionament i la seva valentia personal en aquests moments.

Switch to mobile version