Autor Articles i estudis
24 Gener 2019 a 18:00

Moresnet, un petit país de apàtrides

Moresnet //foto: Wikimedia Commons

Moresnet //foto: Wikimedia Commons

Els conflictes armats, a part d’una calamitat per al poble pla, ha propiciat en moltes ocasions una reestructuració de les fronteres amb resultats que tan sols la lògica dels perdedors o vencedors pot arribar a comprendre (veure El Marco, el llogaret partit pel pont fronterer més curt del món). Països artificials i enclavaments o fronteres totalment aberrants respecte la seva geografia física o humana han omplert (i omplen) els mapes polítics de tot el món. L’antiga Txecoslovàquia, Iugoslàvia o el més proper per a nosaltres enclavament de Llívia, no són més que exemples d’aquesta arbitrarietat secular. Un altre exemple va ser el petit estat europeu de Moresnet-Neutral el qual va arribar a ser el primer país oficialment esperantista del món.

Moresnet-Neutral estava situat a pocs quilòmetres a l’oest d’Aquisgrà, en el que és avui la frontera entre Bèlgica i Alemanya, i el seu origen l’hem de buscar en el Congrés de Viena hagut el 1815 després de la caiguda de Napoleó. En aquest congrés, entre d’altres, es va redefinir tota la frontera entre Prússia i els Països Baixos, però hi va haver una zona, Moresnet, en què els contendents no es van posar d’acord per causa de l’existència d’una estratègica mina de zinc.

El litigi va ser tan dur (veure Olivenza, el Gibraltar espanyol), que després d’un any de negociacions es va decidir que el territori es dividís en tres, un per als Països Baixos, un altre per Prússia i el tercer, de 344 hectàrees, forma triangular i que contenia la mina de zinc, va ser considerat terreny neutral, formant llavors el petit estat de Moresnet-neutral, el qual seria gestionat per dos comissaris, un prussià i l’altre dels Països Baixos.

Moresnet tenia 256 habitants el 1816, però el desenvolupament de la producció del zinc va fer que la població pugés fins als 2.572 el 1856. Tenia la seva pròpia escola i ajuntament -ubicat a l’edifici de l’empresa que gestionava la mina- i atès que es va estipular que fos el dret francès el que regís el territori, l’única moneda acceptada oficialment era el franc francès.

El correu era una mica més problemàtic, ja que en cap cas va tenir un servei de correus com a tal, sinó que quan s’havien d’enviar cartes a la zona prussiana s’anaven a la part prussiana i el dipositaven en una bústia prussiana, amb els segells prussians i viceversa quan era per a l’altre costat. En el moment de rebre-les, els carters portaven puntualment les cartes des d’un i altre veí sense major inconvenient. No van canviar molt les coses quan al 1830 Bèlgica es va independitzar dels Països Baixos, tot i que el comissari corresponent va passar a ser belga i no holandès.

El fet de viure en una terra de ningú, tenia els seus beneficis i els seus inconvenients, és clar. Com benefici era que, com no podien tenir exèrcit, els habitants es lliuraven de facto de fer el servei militar, el que feia que molts quintos dels voltants es radiquessin a Moresnet per escapar de la “mili”. Com a contrapartida era que els “neutrals”, quant posaven un peu fora de les seves fronteres, eren declarats oficialment apàtrides i no tenien ambaixades que defensessin els seus drets. Malgrat tot això, la vida discorria sense molts alts i baixos en Moresnet-Neutral, però tot va canviar quan a mitjans dels 60 del segle XIX, va arribar per tallar un brot de còlera un metge més inquiet que la cua d’una sargantana i va revolucionar tota la vida social del petit territori neutral: el Doctor Molly.

Wilhem Molly (1838-1919) va crear el primer servei de Correus de Moresnet (amb una emissió pròpia de segells que va ser abolida pels comissaris prussià i belga quan es van assabentar), però a més era un esperantista acèrrim i va aprofitar la circumstància d’una popularitat llaurada a base de bon fer i tarifes molt baixes per fer de Moresnet-Neutral un estat en què l’esperanto fos oficial. Això ho va aconseguir quan el 1908, el IV Congrés Esperantista reunit a Dresden, va escollir Moresnet com a central mundial de l’esperanto. El Dr. Molly també es va encarregar de la realització de l’himne (anomenat “Amikejo” -Terra de gran amistat-) i de proporcionar al petit enclavament una bandera pròpia. Però poc li duraria l’alegria.

El 1914, Prússia va envair el territori, ja que en cap moment va renunciar a la seva possessió, acabant de facto amb l’existència de la neutral Moresnet, ja que en acabar la Primera Guerra Mundial (veure Henry Gunther, l’últim mort de la 1a Guerra Mundial), el Tractat de Versalles va adjudicar el territori oficialment a Bèlgica; en 1895 s’havien tancat les mines de zinc i amb elles va desaparèixer la raó de ser del minúscul estat europeu.

En l’actualitat, a part d’un museu, encara es conserven 50 de les 60 fites que marcaven l’antiga frontera (la més coneguda de les quals, marcava el límit de 4 estats) i alguns topònims, quedant tot això com a record dels antics jocs del poder de les grans potències sobre el vell continent

Ireneu Castillo
@ireneuc

Switch to mobile version