Autor Articles i estudis
20 Febrer 2019 a 18:00

Els suplements de vitamina D no prevenen les fractures òssies en la població general

Vitamina D/ /Web osalde.org

Vitamina D/ /Web osalde.org

La preocupació per la possible aportació insuficient de vitamina D entre la població ha portat en les últimes dècades a què es facin recomanacions dietètiques i de complements nutricionals per incrementar la seva ingesta. Aquestes recomanacions es feien amb l’objectiu de millorar la salut dels ossos i prevenir les fractures a mig termini, particularment les de maluc. Alguns organismes, però, ja havien començat a qüestionar aquestes recomanacions.

Una nova anàlisi de Nutrimedia desmenteix la creença que els suplements de vitamina D redueixen el risc de fractures en població general. Nutrimedia és un projecte de l’Observatori de la Comunicació Científica (OCC) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), dirigit per Gonzalo Casino, professor del Departament de Comunicació de la UPF, i realitzat en col·laboració amb el Centre Cochrane Iberoamèrica, i el suport de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia.

“És cert que, al principi, observem que els resultats dels estudis mostraven una disminució en les fractures entre les dones grans internades en residències geriàtriques o centres de llarga estada; però les revisions més recents han qüestionat aquest efecte”, explica Pablo Alonso Coello, investigador del Centre Cochrane Iberoamérica i autor de l’avaluació.

“Es tracta d’una revisió sistemàtica molt exhaustiva que avalua 81 estudis amb un total de més de 50.000 participants. El disseny i execució d’aquests estudis, així com l’efecte consistent observat, ens permet afirmar amb confiança l’absència d’un efecte protector en la població general; per això, considerem que és molt improbable que futurs estudis canviïn el resultat observat en aquesta nova avaluació”, afegeix Alonso Coello.

L’avaluació també fa esment de l’estudi VITAL, recentment publicat, el qual mostra que el consum de suplements de vitamina D tampoc redueix el risc de càncer ni el de malaltia cardiovascular.

Tal com indica aquesta anàlisi de Nutrimedia, hi ha casos puntuals en els quals sí estaria indicada la suplementació amb vitamina D per prescripció mèdica, com, per exemple, en persones que pateixen osteomalàcia o raquitisme.

La vitamina del sol

La vitamina D és una vitamina de tipus liposoluble que ajuda a aprofitar el calci que obtenim a partir de la dieta i a formar els ossos. La vitamina D també regula l’hormona paratiroïdal (PTH), que ajuda a mantenir els nivells de calci disponible en sang. Quan hi ha una manca greu d’aquesta vitamina, els nens poden desenvolupar raquitisme (deformitat i debilitat dels ossos) i els adults, osteomalàcia.

La manca de vitamina D també augmenta el risc d’osteoporosi i fractura òssia en edats avançades. Aquesta vitamina es coneix com la vitamina del sol, perquè es sintetitza a la pell per efecte dels raigs solars. Aquesta és la principal font de vitamina D, altres quantitats més petites les obtenim amb alguns aliments com el peix blau, el rovell d’ou, el formatge i alguns bolets, entre d’altres.

Als països on el sol brilla per la seva absència, la població té més risc de patir problemes derivats de la manca de vitamina D, però aquest no hauria de ser el cas dels països mediterranis. Un article publicat a la revista Science of the Total Environment proposa una exposició solar d’uns 10 minuts a la primavera i estiu, 30 minuts a la tardor i poc més de dues hores a l’hivern, en països assolellats.

No obstant això, alguns canvis en l’estil de vida, com passar menys temps a l’aire lliure o l’ús de protecció solar, estats de desnutrició o l’ús de fàrmacs que interfereixen en l’absorció de vitamines, per destacar alguns, podrien provocar situacions de mancança de vitamina D.

Com indica Gonzalo Casino, “quan parlem de nivells desitjables, a què ens estem referint? És un tema polèmic, atès que no hi ha consens científic sobre això. L’Institut de Medicina de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units apunta que prop del 97,5% de la població general satisfà les necessitats de vitamina D, amb valors per sobre dels 20 ng / ml, mentre que una revisió d’estudis publicada al British Journal of Nutrition assenyala que el 88% de la població mundial podria patir manca de vitamina D”.

Un gir en les recomanacions

Una altra de les conclusions de l’informe de Nutrimedia és la conveniència que les guies deixin de recomanar la suplementació de vitamina D, com ja estan començant a fer organitzacions rigoroses com la Preventive Services Task Force dels EUA, que desaconsella els complements de vitamina D per la prevenció primària de fractures en dones post-menopàusiques.

En el nostre entorn, cal destacar la guia del Programa d’Activitats Preventives i de Promoció de la Salut (PAPPS), publicada per la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC), que recomana fer una dieta rica en calci i vitamina D, evitar el sedentarisme i el tabaquisme, i exposar-se al sol uns 10 minuts al dia, mentre que la suplementació queda relegada a casos molt concrets.

Alberto López, metge de família i coordinador del grup de la dona dins el PAPPS, advoca pel sentit comú: “en determinades circumstàncies té sentit suplementar, com és el cas de dones d’edat avançada, que presenten dèficit nutricional i que no poden sortir al carrer, i fins i tot les institucionalitzades light, és a dir, les que es traslladen del poble al pis de la ciutat i s’han de quedar a casa”. I afegeix que fer cribratge i suplementar amb vitamina D de manera generalitzada podria respondre més a una moda que a una necessitat, amb conseqüències com la medicalització i l’increment de la despesa sanitària.

 

Switch to mobile version