Autor Opinió
22 Març 2019 a 12:00

Japonitzant Europa

Jordi Franch ADE UManresa-UVic// Foto UManresa

Jordi Franch ADE UManresa-UVic// Foto UManresa

Fa només quatre mesos l’OCDE esperava un creixement de l’1,8% per a l’economia de l’eurozona en el conjunt de l’any i ara ha rebaixat l’estimació fins a l’1%. Per tant, s’espera estancament i es perfilen problemes a l’horitzó. I això en el supòsit que es produeixi un Brexit ordenat. En cas contrari, amb una sortida caòtica, gens descartable veient els entrebancs de Theresa May al parlament de Westminster, el Regne Unit s’enfrontaria a una recessió i Europa sencera patiria una forta convulsió.

El Banc Central Europeu (BCE) no ha esperat més a veure si la desacceleració de l’economia europea s’agreuja i davant la frenada de l’activitat ha tret, una altra vegada, tota la seva artilleria monetària. Endarrereix fins a finals d’any la primera pujada del tipus d’interès i anuncia que al setembre posarà en marxa una nova injecció de liquiditat a la banca (anomenada TLTRO) consistent en préstecs al sector bancari condicionats a la concessió de crèdit. És a dir, que els bancs estan obligats a concedir crèdits al sector privat, o en cas contrari retornar els préstecs. El BCE començarà aquest programa el proper mes de setembre i els préstecs estaran vinculats al tipus d’interès oficial, que ja fa més de 10 anys, des de la gran recessió de 2008, que es mouen entre el 0% actual i l’1%.

L’efectivitat d’aquesta política monetària tan ultraexpansiva serà nul·la i, al final, contraproduent. L’èxit en l’impuls temporal de l’economia depèn de com reacciona la inversió privada a un tipus d’interès baix. L’acció de la política monetària sobre l’activitat econòmica és indirecta. Primer, el BCE injecta més liquiditat, i després la inversió ha de respondre amb nous projectes empresarials. No oblidem, però, que encara no hem sortit de la llarga etapa post-crisi i que no s’ha completat amb el necessari reajustament en l’estructura productiva i el sanejament financer. Quan el cos social ha estat sobreestimulat amb alcohol abundant i barat, el que es necessita és una etapa d’abstenció per recuperar la sobrietat. Intentar curar els excessos etílics amb el consum de més alcohol és un greu error i una irresponsabilitat palmària. Cal adonar-se dels errors comesos i intentar sanejar l’hiperendeutament amb estalvi i amortització de crèdits.

La política monetària és eficient per frenar situacions inflacionàries, elevant el tipus d’interès i reduint la creació de moneda i crèdit, però no per estimular economies que ja estan dopades per estímuls anteriors. És el que Keynes anomena to push on a string (empènyer una corda). Es pot tensar la corda i fer força cap enrere (pujant el tipus d’interès amb polítiques contractives), però no és possible fer cap tipus de pressió empenyent una corda cap endavant (reduint el tipus d’interès amb polítiques expansives). Es pot portar un cavall al riu, però no se’l pot obligar a beure aigua si l’animal no ho vol. Conduir el cavall al riu equival a fixar tipus d’interès 0% amb la pretensió que així augmentarà la concessió de préstecs i s’estimularà la inversió i l’activitat econòmica. Però que el cavall tingui set és una altra qüestió, comparable al fet que les empreses i les famílies desitgin endeutar-se. I en una situació de tanta incertesa com l’actual, amb la caiguda de l’activitat econòmica, la revifada de les hostilitats internacionals, la polarització política i la fractura social, la inversió empresarial decau. La inversió en maquinària i béns d’equip es va enfonsar un 1,5% l’últim trimestre de l’any 2018, la caiguda més gran en un any i mig. Això vol dir que les empreses no estan preocupades per renovar els seus equips ni ampliar la seva capacitat productiva. Al contrari, en aquest moment d’incertesa econòmica, les empreses prefereixen estalviar fins a conèixer fins on arribarà la desacceleració actual. A dia d’avui, la indústria manufacturera i la construcció continuen sense recuperar els nivells de producció de l’any 2007.

El procés de palanquejament i sobreendeutament ha estat excessiu. Ara, toca estalviar i sanejar deutes. Per molt que el BCE s’entossudeixi a posar l’esquer d’un interès artificialment baix, no s’obtindran els resultats desitjats. El que es necessita no són noves hipoteques, sinó la reducció de l’endeutament i la liquidació de les males inversions, per tal de tornar a començar de manera sanejada i més sòlida. El que es necessita és retornar el tipus d’interès a xifres positives. Així es fomentaria l’estalvi real necessari per alimentar les noves inversions empresarials i posar fi a projectes zombis sense cap viabilitat que només se sostenen gràcies al finançament barat. Un tipus d’interès positiu que també és del tot necessari pel sector bancari, que pateix una compressió sostinguda dels seus marges operatius. I fins i tot l’Estat, addicte al deute privilegiat i preferent del BCE, necessita un interès positiu per posar fre a l’endeutament incontrolat. Ajornar i diferir la recuperació de la normalitat monetària només contribuirà a la japonització de l’economia europea

Jordi Franch és doctor en Ecomonia i professor dels estudis del Grau en ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.

Switch to mobile version