Autor Articles i estudis
4 Agost 2019 a 12:00

Troben altes concentracions de plom a la fauna silvestre de l’Amazònia

Martí Orta un dels autors estudi// Foto: Uvic-ucc

Martí Orta un dels autors estudi// Foto: Uvic-ucc

Investigadors de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han detectat concentracions de plom elevades en mostres de fauna salvatge de l’Amazònia peruana, originades per la munició de plom i la contaminació relacionada amb l’extracció petroliera. La investigació s’ha publicat aquesta setmana a la revista Nature Sustainability.

Als països i regions més industrialitzats del món s’hi troben les concentracions més elevades de plom, el metall neurotòxic acumulatiu més estès del món. Per aquest motiu, es pressuposava que, a l’Amazònia, el bosc humit tropical més extens i amb major diversitat biològica i cultural del món, hi havia una baixa presència de contaminants urbans o industrials a causa del seu aïllament i el lleu impacte humà.

Un equip d’investigadors de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) així com del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la Universitat Autònoma de Barcelona ha avaluat per primera vegada les concentracions de plom i la seva signatura isotòpica en fauna silvestre en àrees remotes de l’Amazònia peruana. Per fer-ho, es van recollir mostres de fetge de 315 animals silvestres de 18 espècies diferents, caçades per a l’autoconsum dels pobles indígenes locals (Quítxua, Achuar i Yagua). Les àrees d’estudi es troben molt aïllades i la seva accessibilitat requereix una expedició amb barca d’uns quatre o cinc dies  al llarg dels rius locals. Algunes d’aquestes àrees es troben en la segona concessió petroliera més productiva del país, operada des dels anys 70.

La investigació ha trobat elevades concentracions de plom en els fetges de mamífers i ocells amazònics, animals que són diàriament consumits per la població indígena local. Els nivells de plom observats són majors als d’animals salvatges en països industrialitzats. La presència de concentracions inesperadament elevades de plom en la fauna silvestre amazònica suposa un risc per a la salut de la població indígena local, la qual depèn de la caça per a la seva subsistència.

La meitat de les mostres analitzades es trobava per sobre dels 0.5 mil·ligrams per quilogram que la regulació europea considera com a límit per al consum humà de vísceres animals, i un 91% de les mostres estaven per sobre dels 0.1 mil·ligrams per quilogram que es consideren aptes per al consum de carn en general. Un risc molt elevat per a la població, tenint en compte que gairebé una trentena de les mostres analitzades contenia concentracions de plom molt més altes.

Els investigadors també han demostrat que les principals fonts de plom són l’ús estès de la munició d’aquest material, així com la contaminació relacionada amb l’extracció de petroli. De fet, la contaminació per munició de plom pot ser un problema subestimat a escala continental a Amèrica del Sud ja que aquests resultats suggereixen que el plom ha entrat en la cadena tròfica en àrees de l’Amazònia on la població humana depèn de la caça de subsistència, i és probable que aquest no sigui un problema circumscrit a l’àrea d’estudi, sinó generalitzable a les poblacions indígenes mundials que utilitzen munició de plom.

A més, el fet d’haver trobat plom relacionat amb l’activitat hidrocarburífera en la fauna silvestre suggereix que altres components petrogènics tòxics poden haver entrat també en la cadena tròfica. De fet, en el nord de l’Amazònia peruana, l’extracció petroliera ha generat un important impacte ambiental a causa dels abocaments operacionals de residus rics en plom en l’ambient.

A causa de la dependència de la caça de subsistència dels pobles indígenes del planeta, l’ús estès de la munició de plom, així com a l’avanç de les activitats d’extracció petroliera en els boscos humits tropicals (el 30% dels boscos tropicals se superposa a reserves de petroli i gas), aquests resultats posen al descobert un important risc per a la conservació de la fauna silvestre, així com per a la salut de les comunitats locals que depenen d’ella com a font de proteïna.

Finalment, l’estudi mostra també com l’impacte humà és palpable en àrees naturals remotes del planeta. Les troballes observades en aquest estudi podrien estendre’s a la resta de l’Amazònia i dels boscos tropicals, il·lustrant un impacte humà més enllà del que es preveu inicialment, amb l’expansió de la contaminació antropogènica des dels centres industrialitzats fins a les àrees més remotes del planeta.

En l’estudi, publicat aquesta setmana en la revista Nature Sustainabiliy, hi han participat Mar Cartró Sabaté, investigadora del Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB); Martí Orta, de la UVic-UCC del ICTA-UAB, Pedro Mayor, del Departament de Sanitat i Anatomia Animal de la UAB; i Antoni Rosell, investigador ICREA del ICTA-UAB.

Switch to mobile version