Autor Sanitat
5 Octubre 2019 a 10:00

Projecte de llei de contractes d’atenció a les persones

PIMEC, ACELLEC, AECPYMES, UPIMIR, ASCEN, ACCAC, ACES i ACAD veuen inseguretat jurídica

Teleassistència Foto: Josep Cano / Diputació de Barcelona

Teleassistència Foto: Josep Cano / Diputació de Barcelona

PIMEC i les organitzacions patronals ACELLEC, AECPYMES, UPIMIR, ASCEN, ACCAC, ACES i ACAD creuen que alguna de les crítiques que s’han realitzat al projecte de llei de contractes d’atenció a les persones, que s’està tramitant actualment al Parlament de Catalunya, no són justificades. Consideren que el text ni promou ni facilita l’externalització de serveis públics. Únicament estableix les condicions de la contractació pública dels serveis que atenen les persones amb paràmetres de qualitat, un cop ja s’ha decidit la seva externalització.

Tot i així, creuen també que una part de les disposicions incloses a la llei discriminen els licitadors per la seva forma jurídica, tot penalitzant les empreses mercantils, que podrien quedar directament excloses si es generalitzen les mesures previstes. Això afectaria molt especialment la petita i mitjana empresa, que basa la seva competitivitat en la feina de proximitat i en la qualitat del servei. Aquestes disposicions fan referència a l’estructura societària dels licitadors i a aspectes organitzatius, que no tenen res a veure amb la qualitat del servei a prestar.

D’altra banda, la llei contempla la possibilitat d’establir com a criteris de selecció prèvia formar part de les anomenades empreses socials, una figura jurídica que encara no s’ha regulat, amb l’evident inseguretat jurídica que aquesta mesura produirà. Igualment, preveu la possibilitat de subscriure contractes reservats per a aquest tipus d’empreses, amb la qual cosa el risc d’exclusió per a la petita i mitjana empresa és fins i tot molt més elevat.

En la declaració realitzada per les organitzacions patronals s’especifiquen els articles de la llei als quals s’oposen.

 

Posicionament de PIMEC i els sota-signants sobre el Projecte de llei de contractes de serveis a les persones

Davant la polèmica que està aixecant la tramitació al parlament del projecte de llei de serveis a les persones, PIMEC i les entitats signants volen fer públic el seu posicionament en relació als elements més controvertits de la mateixa:

Sobre si aquesta llei suposarà una privatització de determinats serveis a les persones:

Des del nostre punt de vista, aquesta llei, només desenvolupa el règim contractual dels serveis a les persones. La decisió de si un d’aquests serveis es presta amb mitjans propis, a partir de concertació, subvencions, o mitjançant contractació, és prèvia a l’aplicació d’aquesta normativa (respectant les normatives sectorials en cada cas).
Aquesta llei només és d’aplicació si la decisió sobre el desenvolupament del servei, decisió que és prèvia, és mitjançant contractació pública.

Tal com s’indica a l’exposició de motius:

(···) La determinació del règim jurídic aplicable (contractual o no contractual) a la prestació d’aquests serveis correspon a la normativa sectorial aplicable o, si no n’hi ha, al titular del departament competent, en el cas que el servei el presti la Generalitat de Catalunya, o bé als òrgans de govern dels ens locals, si el servei el presta una entitat local. (···)
(···) El dret europeu atorga, per tant, una àmplia llibertat als estats membres per a establir el règim jurídic que considerin més adient a la naturalesa i finalitat d’aquests serveis, règim que pot ser tant de naturalesa contractual com no contractual. (···)
(···) En aquest marc, la Generalitat de Catalunya, d’acord amb les competències atribuïdes i, en especial, amb la competència exclusiva en matèria de serveis socials que li atribueix l’article 166 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, ha desenvolupat el règim jurídic no contractual dels serveis socials mitjançant el Decret llei 3/2016, de 31 de maig, de mesures urgents en matèria de contractació pública, les disposicions addicionals del qual han regulat el règim de concertació social. (···)

 

Sobre si aquesta llei discrimina per forma jurídica de les empreses prestadores del servei

Des del nostre punt de vista, el redactat que va entrar al parlament, discrimina les empreses en funció de la seva forma jurídica, la qual cosa rebutgem i demanem que s’elimini en el tràmit parlamentari.

Així, l’Article 7. Responsabilitat social dels licitadors

En cas que s’estableixin criteris de selecció prèvia dels licitadors, d’acord amb el que estableix l’article 12 d’aquesta llei, s’ha de valorar la responsabilitat social dels licitadors, en algun dels aspectes següents:
(···)
f) Les mesures que possibilitin que els treballadors, els usuaris o els associats
formin part de les estructures de direcció o de la propietat i tinguin capacitat
d’influència.
g) Les mesures sobre la reinversió total dels excedents a la finalitat de l’activitat econòmica, als mateixos serveis, als col·lectius atesos o a la comunitat.
A nosaltres no ens sembla malament que hi hagi empreses que compleixin amb aquests preceptes. El que ens sembla malament és que prevalguin a l’hora de la contractació per part de l’administració sobre d’altres empreses, atès que hi ha formes jurídiques d’empresa que obliguen a complir amb aquests preceptes.
En aquest sentit, fem nostre el que diu l’Autoritat Catalana de la Competència en la “valoració, des d’una òptica de competència, del Projecte de llei de contractes de serveis a les persones” sobre aquest punt
L’ACCO considera que aquesta previsió estableix una discriminació a favor de
determinats tipus d’operadors (per exemple, cooperatives) que no es troba
justificada, atès que el grau o nivell de responsabilitat social dels licitadors no
deriva únicament del tipus o forma jurídic de l’entitat o operador de què es tracti. Cas que, de conformitat amb l’article 12, s’exigís com a criteri de selecció prèvia, una determinada forma jurídica dels operadors s’estaria establint una important barrera d’entrada a la licitació pública injustificada en termes de necessitat i proporcionalitat, que comportaria un debilitament injustificat de les pressions competitives a les quals es veurien sotmesos els participants a la licitació, amb els conseqüents perjudicis tant per l’òrgan de contractació com per als usuaris dels serveis; els operadors exclosos, amb caràcter previ, de la licitació ja no podrien ni tant sols presentar ofertes que podrien perfectament esdevenir l’oferta econòmicament més avantatjosa. En conseqüència, l’ACCO recomana la supressió d’aquesta concreta previsió.

D’altra banda, els criteris que es proposen en els punts f i g de l’article 7 no incideixen en la qualitat del servei públic a prestar, que és la raó central que motiva el desplegament de la llei. Tenen a veure, només, amb la forma d’organització i gestió de l’empresa, i el seu compliment en cap cas garanteix una millora de la qualitat del servei.

Per tot això, tampoc donarem suport a qualsevol redactat que comporti aquesta discriminació

 

Sobre si aquesta llei conté disposicions que generen inseguretat jurídica

La remissió que fa l’article 38 a la disposició addicional segona, genera inseguretat jurídica, atès que la normativa catalana reguladora d’empreses socials encara no està definida.

Capítol VI. Contractes reservats

Article 38. Reserves a determinades entitats

38.1. Es pot reservar la participació en la licitació per a determinats serveis o
prestacions que estiguin inclosos en algun dels codis CPV de l’annex II, en els
termes que s’estableix en els apartats següents i la disposició addicional segona d’aquesta llei, a entitats i/o empreses, amb independència de la seva forma jurídica, que acreditin tots els requisits següents:

Disposicions addicionals

Segona. Entitats beneficiàries de la reserva de l’article 38

En el moment en què s’aprovi la normativa catalana reguladora d’empreses
socials, la descripció del tipus d’entitats que poden ser beneficiàries de la reserva de l’article 38 es remetrà a la definició que s’hi estableixi. Així mateix, podrà establir com a criteri de solvència específic de l’article 5, puntuable en el sistema de selecció prèvia de licitadors i per als contractes de serveis socials i comunitaris, la qualificació o segell d’empresa social d’atenció a les persones, en els termes que es reguli en la normativa esmentada.
A més també cal valorar de forma negativa que aquesta disposició addicional obre la porta a establir com a criteri de selecció prèvia, en contractes no reservats, a unes entitats encara no definides.

Switch to mobile version