Arxiu de la categoria: Cultura
Tota l’actualitat cultural de Terrassa. Llista dels últims articles i notícies de cultura del diari digital Terrassa Informa!
“Patria”, el llibre més prestat de l’any
A les biblioteques de la Diputació
La novel·la de Fernando Aramburu sobre l’impacte del terrorisme d’ETA a la societat basca ha estat el llibre més prestat a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona durant el 2018. La segueix la guardonada “Todo esto te daré”, de Dolores Redondo, i “Nosaltres dos”, de Xavier Bosch, sobre els vincles d’amistat entre un home i una dona.
En l’àmbit audiovisual s’imposa l’oscaritzat musical “La La Land”, seguit de la primera temporada de la sèrie de televisió “Juego de tronos” i “Un monstruo viene a verme” de J. A. Bayona.
Pel que fa a les novel·les juvenils, en primer lloc trobem “Wonder”, de R. J. Palacio; després el thriller “El soterrani”, de Natasha Preston, i en tercer lloc “Plutó: una història Wonder” també de R. J. Palacio.
Els títols més prestats en novel·la estrangera a les 226 biblioteques municipals i deu bibliobusos de la demarcació de Barcelona són “The Girl on the Train” de Paula Hawkins, “Origin” de Dan Brown, i finalment, “4,3,2,1”, de Paul Auster.
Més informació:

403 joves opten als premis del 5è Concurs de vídeos curts sobre llibres
Impulsat pel Departament de Cultura i la UOC
Resum d’actuacions del TERMCAT durant el 2018
El centre estrenarà nou web corporatiu a començament de 2019
En l’actualitat, des del portal del TERMCAT es pot accedir en línia a 140 diccionaris, que es poden descarregar sota llicència Creative Commons. Durant el 2018, el TERMCAT ha compartit terminologia en formats i suports de difusió innovadors com lainfografia interactiva, el relat visual iels vídeos. A més, el TERMCAT ja té enllestida la versió beta del nou web corporatiu, que té previst d’implantar a començament d’any.
Albert Deprius: ‘El més important és cantar amb sentiment, emocionar-te i viure-ho’
L’entrevista d’AMIC
Albert Deprius és tenor i Director del Cor i Orquestra Harmonia de Calella, una entitat que enguany celebra el seu vintè aniversari. Com a cantant i director d’orquestra ha realitzat nombrosos recitals lírics, òperes i sarsueles a diversos auditoris i teatres de Catalunya, Espanya i d’arreu d’Europa.
Com valora que el Cor i Orquestra Simfònica Harmonia celebri enguany el seu vintè aniversari?
Doncs molt positiu. Han estat molts anys de treballar seriosament amb tot un equip de persones amants del cant, la música i la lírica, i d’aquest treball en tenim la recompensa.
Potser el punt més àlgid va ser quan el cor amateur va actuar al Palau de la música?
És evident que és un dels fets que recordem sempre, que un cor amateur pugui actuar a un escenari tan emblemàtic com el Palau de la Música, i veure el públic dempeus, no es pot explicar en paraules. Però tenim molts moments emotius per recordar, moltes actuacions tant a Calella com arreu de Catalunya de les quals en guardem molt bon record.
També, la Temporada Lírica de Calella que vostès organitzen comença a tenir un llarg recorregut.
La Temporada Lírica Ciutat de Calella és com un fill. És un dels fruits que reculls després d’anys de sembrar. La penses, la madures, la poses en marxa, la veus créixer i veus sobretot com respon el públic. Això és molt gratificant.
Què va suposar per al món de l’òpera el gran èxit dels tres tenors Pavarotti, Carreras i Domingo?
És un dels fets que hi hagi molts seguidors en aquest món tan fascinant! De fet és gràcies al primer concert dels tres tenors que jo em vaig començar a interessar més per l’òpera i que hagi pogut dedicar-me al que m’omple.
Creu que es podria produir un fenomen similar en el futur o és irrepetible?
De Pavarotti, Carreras i Domingo n’hi hagut només ells tres. I serà difícil tornar a fer alguna cosa així a nivell mundial. El que cal és que les institucions aportin molt més en cultura, és una lluita constant. També cal que es fomenti la cultura musical i general des de ben petits, aquesta és una assignatura pendent.
Vostè va rebre classes magistrals amb la soprano Montserrat Caballé. Com valora i recorda aquesta gran artista?
Amb molta tristor per la pèrdua tan recent. Sempre li estaré agraït dels consells i ajuts. I sempre recordaré les seves paraules quan el primer cop que vaig cantar davant seu en una de les master class em va agafar la mà i em va dir “canta amb tota l’ànima”. M’emociono encara quan hi penso. Era una dona increïble, la més gran de la història de l’òpera.
Creu que l’òpera i la sarsuela es van adaptant als nous temps?
Possiblement no prou ni de la millor manera. Sembla que si no fas una òpera adaptada, modernitzada, amb escenografies totalment fora d’estil, avui en dia et diuen que és carca, antiquada i que el públic no en pugui tenir interès. I jo penso que s’hauria de ser més fidel a la partitura, al llibret i al context de cada obra i de cada estil. Avui en dia tenim més recursos tècnics i pot donar més joc, però sempre amb rigor, seriositat i respecte cap al compositor. Diferent és en el camp de la sarsuela, que avui en dia està molt maltractada. Hi ha sarsueles d’una qualitat musical equiparables a moltes òperes.
Què podria ajudar a difondre i popularitzar aquests gèneres?
Tornem a estar en el peix que es mossega la cua; educant de ben petits i fent que s’escolti molta música. I que es trenqui aquest prototip de només promocionar i programar música comercial, mediàtica… s’ha d’arriscar i programar més música clàssica i lírica. Hi ha molt públic per aquests gèneres. Això no vol dir que no s’hagi de programar altres tipus de músiques i estil, hi ha d’haver-hi de tot.
Com a tenor, quina és l’actuació que recorda amb més estima?
Són moltes les actuacions que recordo, des de les actuacions al Palau de la Música en els diferents concerts i òperes que hi he fet, com també les actuacions al Gran Teatre del Liceu, però també recitals o concerts en que la resposta i reacció del públic et fan vibrar. És molt important connectar amb el públic, la música i el cant és una manera de comunicar i quan això es produeix ho gaudeixes tant o més que el propi públic.
Quin són els seus reptes artístics més immediats?
Properament cantaré a l’Auditori del Conservatori del Liceu de Barcelona la part de tenor solista de l’oratori “Saint Nicolas”, de Benjamin Britten; és una obra difícil i complicada que afrontaré amb molta il·lusió. També he de dirigir els concerts de Valsos que fem amb el Cor i l’Orquestra Simfònica Harmonia a diferents poblacions del país. I per al 2019 tinc ja diversos compromisos tant com a tenor com a director, entre ells tornar a interpretar el principal rol de tenor de l’òpera Madama Butterfly i dirigir la 9a Simfonia de Beethoven.
Entrevista: Ramon Texidó | Fotografies: Vicens Tomàs i cedides per l’entrevistat

Programa d’internacionalització de la Conselleria de Cultura
Lluís Puig en serà el director

- Participació en el fòrum Creative Europe and A New European Agenda for Culture que promou l’European Committee of the Regions (CoR). S’hi han tractat aspectes com la proposta de redacció d’un Reglament propi del Parlament Europeu i del Consell de les Regions vinculat al desplegament del programa Europa creativa (2021 – 2028).
- En l’àmbit de programes europeus, el Programa està coordinant la participació en la propera convocatòria del Programa Operatiu de Cooperació Territorial Espanya – França – Andorra.
- El Programa treballa en l’àmbit de l’Euroregió Pirineus Mediterrània, concretament en la propera convocatòria d’ajuts a projectes culturals.
- També es treballa en la nova política derivada de l’Agenda Europea per a la Cultura i en la concreció que aquestes noves línies d’actuació tinguin en el pressupost de la Unió per al període 2020-2026.
- En coordinació amb la Delegació de la Comissió a Barcelona, el Programa treballa en les accions vinculades a l’Any Europeu del Patrimoni. Catalunya és un dels territoris on hi ha hagut una participació més activa en aquesta commemoració, impulsada des de la Comissió i el Parlament Europeus.
- El Programa està treballant en l’organització de visites tècniques dels responsables municipals adscrits a les àrees de Cultura i Patrimoni a organismes i institucions de la Unió Europea per tal d’aconseguir mecenatge per als seus projectes. Aquesta acció explicita la voluntat de connectar els gestors municipals amb iniciatives com els Fons Estructurals -per recuperar o reutilitzar el patrimoni monumental local.
- S’han mantingut converses amb agents i inversors culturals com l’Institut Flamenc d’Arquitectura, els responsables europeus de l’Agenda 2030 (2030 Agenda for Sustainable Development), membres de l’Organització Mundial del Turisme, representants dels Casals catalans a l’exterior i de l’Associació Catalana de Municipis. Igualment, el Programa també ha obert contacte amb les delegacions europees dels governs de les Balears, País Valencià, Galícia i Euskadi.
- En coordinació amb la Secretaria d’Acció Exterior i la Unió Europea, el Programa lidera la coordinació dels grups de cultura creats en el si dels principals plans país de la Generalitat, el Pla Japó i el Pla Marroc, i també s’està treballant en el Pla Flandes.
- En paral·lel a aquestes accions, des de la direcció del Programa es treballa en la redacció detallada d’un document de planificació i coordinació transversals per programar les actuacions previstes per a l’any 2019 i el seu lligam amb els documents estratègics tant del Govern (Pla de Govern) com de les delegacions exteriors, organismes adscrits i plans sectorials vinculats a l’acció exterior.
L’Ens i IPACIM difondran el Patrimoni Cultural Immaterial i l’associacionisme cultural
A Mèxic
L’IPACIM i l’ENS es desplaçaran a Mèxic per explicar l’organització dels col·lectius de cultura popular i l’experiència en la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial català. Josep Viana, membre del conseller assessor de l’Institut del Patrimoni Cultural Immaterial (IPACIM) i president de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, viatjarà al país asteca per impartir-hi tres xerrades entre el 12 i 15 de novembre. Una estada que serà possible gràcies a la invitació d’Omar Milton i Carlos Villaseñor, diputat de l’Estat de Tlaxcala i president d’Interactividad Cultural y Desarrollo respectivament.
La primera de les ponències, dilluns 12 de novembre, tindrà una gran importància institucional. No debades, se celebrarà a la Comissió de Cultura del Congrés d’Estat de Txlacala, que ha volgut conèixer l’organització i característiques singulars de l’associacionisme cultural català. La conferència “La cultura popular, base de la cohesió comunitària i organització social”. L’experiència de Catalunya, estarà dividida en tres grans blocs temàtics. Una presentació introductòria tractarà sobre la gènesi i evolució de l’associacionisme cultural a Catalunya, posant èmfasi en la capacitat d’autoorganització de la ciutadania com a eina de progrés social; a continuació, un segon àmbit aprofundirà en la capacitat de l’associacionisme cultural català per crear sinergies entre els col·lectius de cultura popular; finalment, s’apuntaran les mesures en l’àmbit del patrimoni cultural immaterial que s’estan aplicant a Catalunya, tant des de la societat civil les institucions públiques.
Interactividad Cultura y Desarrollo és una entitat acreditada pel Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial. Convidant l’IPACIM i l’Ens de l’Associacionisme Cultural a Mèxic, desitja estrènyer relacions entre les tres entitats. En la conferència “Importància del Patrimoni Cultural Immaterial per la cohesió i el desenvolupament de les comunitats”, prevista el dimarts 13 a la Benemérita Universidad de Puebla, es reflexionarà sobre el Patrimoni Cultural Immaterial des d’una perspectiva social. Com podem fomentar la preservació i dinamització de les expressions locals? Com podem aconseguir un desenvolupament sostenible? Viana apuntarà els beneficis més tangibles, com ara la creació de riquesa o la capacitat d’apaivagar els efectes de la globalització, però també aquells més imponderables: arrelament a la comunitat, augment de l’autoestima, millora de la convivència social, sentit de pertinença, etcètera.
Tancarà l’estada mexicana la conferència “Metodologia per al progrés dels inventaris del Patrimoni Cultural Immaterial”, que tindrà lloc al Museu de l’Art Popular de Ciutat de Mèxic el dijous 15 de novembre. En aquesta darrera intervenció, s’apuntarà la utilitat que tenen els inventaris per a recollir i (més important encara) dinamitzar les expressions culturals en perill de desaparició. D’altra banda, també es plantejarà la possibilitat d’avançar cap a la creació d’inventaris d’àmbit internacional. La xerrada brindarà una nova oportunitat per reivindicar la importància de les entitats sense afany de lucre en l’aplicació de les mesures contemplades en la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial.
Les conferències que se celebraran Mèxic han estat organitzades per l’Institut del Patrimoni Cultural Immaterial (IPACIM) i compten amb la col·laboració de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català i Interactividad Cultural y Desarrollo, i el suport de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.
Per: Ens de Comunicació / AMIC
En marxa l’11ª Edició del Concurs FICCIONS
Organitzat per AMIC
“FICCIONS, l’aventura de crear històries” és un concurs de creació literària per a joves que aquest curs arriba a la seva onzena edició. En la darrera edició hi van participar més de 3.500 estudiants de segon cicle d’ESO, Batxillerat i CFGM de Catalunya, Illes Balears i País Valencià, a través del web www.ficcions.cat, i on els estudiants ja s’hi poden registrar des de l’11 d’octubre de 2018 fins el 5 de febrer per poder participar.
FICCIONS: L’aventura de crear històries
L’objectiu és impulsar la creació literària i el treball en equip dels estudiants de Secundària i Batxillerat amb inquietuds literàries i culturals. FICCIONS vol continuar creixent i consolidar-se com el concurs de creació en llengua catalana de referència per als joves. Més de 340 instituts hi van participar a la darrera edició i aquest curs ens proposem ser molts més gràcies a la participació de l’alumnat i a la col·laboració del professorat.
El funcionament
El concurs es desenvolupa a través del web www.ficcions.cat, un punt de trobada on, a més de publicar-hi les seves històries, els participants podran trobar-hi notícies, entrevistes i enllaços d’interès. FICCIONS proposa cinc fragments extrets de les següents obres publicades: Curial e Güelfa d’Anònim, La felicitat d’un pollastre a l’ast de Marta Soldado, Les paraules ferides de Jordi Sierra i Fabra, La bruixa de Camilla Läckberg i Estudi en lila de Maria Antònia Oliver. A partir d’aquests inicis, l’alumnat ha de crear una història de tres capítols. La participació pot ser individual o en grups de fins a tres persones.
Jurat, premis i lliuraments de guardons
La pujada del primer capítol de Ficcions començarà el 10 de febrer de 2019 i el concurs s’acabarà el 24 de març, data límit per entregar el tercer capítol. El jurat, format per persones vinculades al món de la literatura i l’educació, valorarà la qualitat i l’originalitat de les històries. El veredicte es farà públic a als cinc actes de cloenda (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, València i Barcelona) al llarg del mes de maig, on els finalistes i el professorat hi seran convidats.
Els primers premis seran un iPhone o una Play Station per a cada membre del grup guanyador, mentre que els segons premis seran un iPod Touch. També es lliuraran premis territorials per a les millors històries de cada zona amb un reproductor mp3 i es premiaran als professors/es més motivadors/es de cada territori (País Valencià, Illes Balears i Catalunya).
Anteriors edicions
En la darrera edició van participar-hi més de 3.500 estudiants de segon cicle d’ESO, Batxillerat i CFGM de Catalunya, Illes Balears i País Valencià provinents de més de 340 centres educatius. Són xifres que any rere any se superen, un fet que volem agrair tant a la participació dels alumnes com a la motivació del professorat.
Organitza AMIC, compromís amb l’educació
L’AMIC vol donar continuïtat a aquesta iniciativa a la xarxa que compta amb un gran èxit de participació dels joves i que té la voluntat de promoure la creació literària. L’AMIC representa a més de tres-centes cinquanta publicacions en paper i digitals fortament arrelades arreu del nostre àmbit territorial, que conjuntament arriben a una tirada en premsa escrita en paper de 2.104.000 exemplars, mentre que en digital superen els 7.500.000 d’usuaris únics mensuals.